Auriol-Giraudet donaven a Toyota la seva primera victòria de la temporada i la primera en més d'un any .

Amb la regió de Huairou com escenari de cerimònies, al nord de Pequín, el diumenge 19 de setembre de 1999 finalitzava, a literalment peus de la Gran Muralla Xinesa, el 3r Ral·li de Xina, onzena cita en el calendari del campionat del món. Ronda que en entregar punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el campionat de producció i FIA 2L , copçava l’interès de fins a 71 equips per tal de figurar en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 67 emprendrien la sortida a la primera de les 22 proves especials cronometrades que conformaven l’itinerari, doncs la cerimònia de sortida havia de ser cancel·lada arran d’unes inundacions, el divendres 17 de setembre. Un recorregut que suposava 385,72 km de distància competitiva, corda que 25 formacions serien capaces de completar.

En la tercera etapa la parella britànica Burns-Reid no van poder seguir el ritme dels liders.

La prova arrancava divendres amb 4 trams a doble passada en el seu programa, els quals suposaven els primers 151,12 km cronometrats de l’itinerari, una activitat a la que se li donava inici en sortir del primer parc d’assistències a manca de 5 minuts per a les 8 del matí i que finalitzaria en el mateix parc en passar 5 minuts de les 5 de la tarda. Una competició que, davant el desconeixement general del territori, doncs només l’equip Subaru hi havia competit anteriorment però en unes dates i condicions radicalment diferents, amb els 3 pilots que l'havien afrontat, fora de l'equip; s'iniciava amb el handicap afegit d’haver realitzat els reconeixements en sec, mentre que la competició es duria a terme sobre un autèntic fangar, després de l’abundant pluja que s’havia precipitat la nit de dijous a divendres. Un condicionant que en certa manera era doble per als més endarrerits en el campionat, doncs sortir en posicions davanteres era un avantatge en trobar les pistes menys malmeses pel pas dels diferents participants.

El ral·li arrancava amb molt mal peu per als membres de l’equip Ford, doncs al cap d’un parell de quilòmetres d’haver pres la sortida al primer tram de l’itinerari, tant Colin McRae i Nicky Grist, com Thomas Rådström i Fred Gallagher hi picaven contra la mateixa pedra amagada en un revolt, trencant les suspensions de respectius Ford Focus RS WRC’99 i obligan-los a abandonar la competició.

En positiu, Didier Auriol i Denis Giraudet s’imposaven en aquesta primera prova especial del programa per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i dels seus companys de formació espanyols, Carlos Sainz i Luis Moya, tothora que, amb una mala elecció de les seves Pirelli, els pilots de Subaru, Juha Kankkunen i Juha Repo i Richard Burns i Robert Reid, quarts i cinquens, s’hi deixaven una mica més de 10 segons en vers la parella francesa de Toyota i en tan sols 9,03 km cronometrats.

La crescuda d’un riu, obligava als organitzadors a cancel·lar la següent prova especial de l’itinerari, tanmateix la cronometrada més llarga de la jornada i del recorregut, amb el què la competició perdia sobtadament 66,14 km cronometrats, però donava més marge als enginyers per avaluar la situació.

Després d’un nou pas pel parc d’assistències, els pilots afrontaven el 3r tram del dia, en el què Tommi Mäkinen i Risto Manninsenmäki aprofitaven la seva condició de ser els encarregats d’obrir-hi pista, per tal d’aconseguir una velocitat i un registre que esdevenia impossible per a la resta de participants i fer-se així amb el lideratge de la classificació provisional per davant de Richard Burns i Robert Reid, segons també a final de tram, així com dels anteriors líders, Didier Auriol i Denis Giraudet, tercers.

Finlandesos, britànics i francesos completaven el 4t tram en el mateix ordre en el qual havien finalitzat la cronometrada anterior, així com en el que duien en la general provisional, amb el què les posicions es ratificaven. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki accedien a les assistències de l’equador de l’etapa amb 28,8 segons de marge en vers a Richard Burns i Robert Reid, mentre que si la lectura es feia en vers a Didier Auriol i Denis Giraudet, aquesta distància esdevenia de 33,8 segons. Batuts regularment per Juha Kankkunen i Juha Repo, Carlos Sainz i Luis Moya completaven la primera passada pel bucle de 4 trams a 51,0 segons dels líders i amb tan sols 4 dècimes de segon de marge amb els finlandesos de Subaru.

La competició es reprenia a 1 quart d’1 del migdia amb la segona passada per les 3 especials que eren transitables del bucle de 4 trams, una represa que esdevenia traumàtica per als líders, doncs aquests relliscaven lateralment i picaven contra un arbre, deixant les seves suspensions posteriors força malmeses. Tot i el notable contratemps, el marge del què gaudien els vigents campions mundials, encara els permetia conservar la primera posició per 6,6 segons de distància en vers a Richard Burns i Robert Reid i per 7,5 segons en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet, si bé els treballs que els seus mecànics hi haurien de dur a terme, presumptament els faria caure en la classificació en haver de precisar més minuts dels establerts en el programa.

Richard Burns i Robert Reid vencien en la penúltima prova especial per davant dels seus companys d’equip finlandesos i els britànics feien el salt a la primera posició tot traient renda d’una punxada dels seus rivals francesos, mentre que per 1 dècima de segon, Juha Kannkunen i Juha Repo arrabassaven la quarta posició a uns descontents Carlos Sainz i Luis Moya. Alhora, Freddy Loix i Sven Smeets, companys d’equip de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, veien com el seu miserable avenir per l'esdeveniment xinès, trobava el seu final precipitat en aquesta setena prova especial, en patir un accident després d’impactar contra una roca. 

Els pilots britànics de Subaru aconseguien una nova victòria de parcial de tram en la darrera cronometrada del dia per davant de l’empat a temps entre Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i Didier Auriol i Denis Giraudet, amb el que la parella anglesa de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, s’assegurava el lideratge, completant la jornada amb 19,8 segons de marge en vers als francesos de Toyota i per 22,4 segons en relació als campions mundials de Mitsubishi. Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven l’etapa en quarta posició a 39,2 segons del registre dels seus companys d’equip i per l’estret marge de 5 dècimes de segon en vers a Carlos Sainz i Luis Moya.

Per darrera dels espanyols de Toyota el ral·li es trencava, amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen en sisena posició a 2 minuts i 11,7 segons dels primers classificats, qui a la seva vegada havien perdut als seus companys d’equip, els italians Piero Liatti i Carlo Cassina, en la darrera especial d’aquesta primera etapa, després d’intentar creuar un pas d’aigua amb massa ímpetu i veure com els hi entrava aigua en el propulsor, el qual deixava de ser operatiu.

La jornada sabatina era idèntica, en quan a format, a l’anterior, amb 8 proves especials cronometrades resultants de passar matí i tarda per 2 bucles de 2 trams. Una activitat que s’iniciava amb la sortida del parc tancat a 2 quarts de 7 del matí per part de la primera parella participant, de les 42 que encara quedaven en competició, i que esdevenia de 148,14 km de lluita contra les manetes dels rellotges.

Els tres primers classificats aturaven els cronòmetres en el mateix ordre que duien en la general, amb el què les distàncies entre aquestes 3 formacions s’eixamplaven lleugerament, tothora que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien arrabassar la quarta plaça a Juha Kankkunen i Juha Repo.

En la següent prova especial, la més curta de quantes es programaven al llarg de l’etapa, els francesos de Toyota reduïen considerablement les distàncies en vers els líders britànics de Subaru, mentre que gràcies a una petita sortida de pista per part dels finlandesos de Mitsubishi, els seus companys d’equip espanyols es situaven en la darrera de les posicions de podi, accedint a les assistències de Nian Zi amb 8,4 segons de distància entre els dos primers classificats, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya es situaven a 48,1 segons dels líders i per 8 dècimes de segon de marge en vers als vigents campions mundials.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki reaccionaven ràpidament, i en aconseguir 2 victòries de tram en el següent bucle del programa, aquests recuperaven la tercera posició. Paral·lelament, Richard Burns i Robert Reid aconseguien batre sempre a Didier Auriol i Denis Giraudet, i per tant les diferències entre els dos primers classificats es tornava a eixamplar, retornant al parc d’assistències amb 12,5 segons de marge entre britànics i francesos, mentre que els finlandesos de Mitsubishi fitxaven el seu carnet de ruta a 32,2 segons dels líders i havent establert un marge de 15,1 segons amb el pilot madrileny i el navegant gallec, català d’adopció.

Els campions mundials en vigència restablien la competició tal i com l’havien deixada, és a dir establint el registre més baix del parc tancat, si bé els finlandesos de Mitsubishi només hi aconseguien retallar 3 dècimes de segon als seus primers rivals, els francesos de Toyota Didier Auriol i Denis Giraudet, qui hi optaven per uns reglatges de suspensions més baixos, similars als que s’empraven a Finlàndia, i que semblaven estar donant un bon rendiment sobre les pistes xineses escapçant de cop 7,5 segons als líders.

L’occità i el del Loira certificaven l’encert de la seva aposta personal en imposar-se en la sisena prova especial sabatina per davant de la parella de Mitsubishi i els de Toyota arrabassaven la primera posició als britànics de Subaru per un marge de 7,3 segons.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tornaven a esdevenir els pilots més ràpids de quants restaven en competició, i novament per davant de Didier Auriol i Denis Giraudet, en la penúltima prova especial del dia i la parella nòrdica de la firma dels tres diamants vermells aconseguia situar-se a 16,5 segons dels líders francesos i a només 3,7 segons del segon lloc de Richard Burns i Robert Reid. 

Paral·lelament, una mica més avall en la classificació, Juha Kankkunen i Juha Repo s’hi deixaven gairebé 3 minuts en vers el registre dels seus compatriotes de Mitsubishi en esclatar-lis una de les seves Pirelli. Si bé els pilots de Subaru no hi perdien plaça, si que aquests s’acomiadaven de qualsevol opció a disputar la posició amb Carlos Sainz i Luis Moya.

Amb la taula roent, arribava la segona galleda d’aigua freda en el transcurs de la darrera prova especial cronometrada del dia, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki impactaven malauradament contra una roca, sobrepassant els límits de la resistència dels materials, un impacte que els obligava a abandonar, doncs les suspensions del seu Lancer Evo VI restaven inoperatives.

Després d’aquestes 2 sacsejades tardanes, Didier Auriol i Denis Giraudet entraven en el parc tancat de Hongda a 3 quarts i mig de 8 del vespre amb 10,7 segons de marge en vers a Richard Burns i Robert Reid i 59,3 segons en relació als seus companys d’equip a Toyota, Carlos Sainz i Luis Moya, qui en la vuitena prova especial de la jornada, hi aconseguien la seva primera victòria parcial de tram a l’edició. Juha Kankkunen i Juha Repo restaven a l’expectactiva de qualsevol incidència per tal de poder-se immiscir en les posicions de podi, fitxant en quarta posició a 3 minuts i 50,2 segons dels francesos, mentre que els pilots de SEAT Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 5 minuts i 20,8 segons del temps dels líders provisionals.

La tercera i última etapa del programa arrancava motors a 2 quarts de 7 del matí del diumenge 19 de setembre, amb la sortida del parc tancat de la primera parella participant, d’entre les 25 que encara restaven en actiu. Per davant aquests tenien els darrers 86,46 km cronometrats de l’itinerari, distribuïts al llarg d’un bucle de 3 trams que es disputava matí i migdia, una activitat que finalitzaria a peus de la Gran Muralla Xinesa, en el seu pas pel terme municipal de Jin Shan Ling, en mancar 6 minuts per a 3 quarts de 3 de la tarda.

Les condicions en pista eren força més suaus del que s’havia viscut fins llavors, però aquesta encara es mostrava lliscant, Richard Burns i Robert Reid optaven per muntar en el seu Impreza S5 WRC unes Pirelli convencionals, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet optaven per unes Michelin dissenyades per al fang, l’elecció dels francesos esdevenia l’encertada i aquests eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació amb 3 victòries de tram consecutives per tal de portar el seu marge amb britànics i espanyols fins als 31,7 segons i 1 minut i 37,8 segons respectivament, alhora que es mantenien les distàncies entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Juha Kankkunen i Juha Repo.

En retornar al parc d’assistències, Richard Burns i Robert Reid copiaven l’estratègia als líders i aquests trencaven la ratxa dels francesos en imposar-se en la primera curta especial de l’escull de 3 trams, si bé Didier Auriol i Denis Giraudet només hi concedirien 4,9 segons en marcar-hi el segon millor registre, qui tancarien la seva participació en la ronda xinesa amb 2 victòries de tram més, assolint la xifra total de 9, tothora que endossava de l’ordre de mig minut als seus rivals.

Així doncs, i després d’una tercera etapa pràcticament perfecta, Didier Auriol i Denis Guiraudet aconseguien guanyar la tercera edició del Ral·li de Xina en aturar el cronòmetre amb un temps total de 3 hores 38 minuts i 36,6 segons, donant així a Toyota la seva primera victòria de la temporada i la primera des de que Carlos Sainz i Luis Moya l’havien aconseguit a Nova Zelanda el juliol de l'any anterior, un bagatge pobre per a una marca que aspirava a molt. Tanmateix, i després de que Juha Kankkunen i Juha Repo haguessin vençut en l’anterior Ral·li dels 1000 Llacs a finals d’agost, era la segona victòria consecutiva d’un pilot de més de 40 anys en el mundial. Richard Burns i Robert Reid completaven els 319,58 km cronometrats disputats del programa a 55,8 segons dels guanyadors, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 2 minuts i 19,4 segons dels seus companys d'equip.

El demérit de Mäkinen-Mannisenmäki situava a Sainz-Moya en el podi xinés.

En la categoria reservada als cotxes de producció, el jove pilot japonès sortit de la pedrera de Subaru, Toshi Arai, i el copilot britànic Roger Freeman, lideraven la classificació particular a partir del tercer tram del programa, segon de facto, arribant al parc tancat del divendres al vespre amb 1 minut i 25,3 segons de marge en vers l’omanita Hamed Al-Wahaibi i el neozelandès Tony Sircombe, després d’haver aconseguit anotar 4 victòries de tram, entre les 6 possibles. Shigeyuki Konishi i Glenn MacNeall tancaven les places de podi a 2 minuts i 3,0 segons dels líders i per quelcom més d’1 minut de marge en vers Gustavo Trelles i Martin Christie, després de que les punxades i les errades haguessin martiritzat a bona part dels participants.

Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe sortien disposats a presentar batalla als líders el dissabte, qui en punxar en el transcurs de la tercera prova especial, veien com el seu marge al capdavant de la taula es desplomava fins als 17,8 segons. A partir d’aquest punt de reinici de la prova, la lluita entre els pilots del Subaru número 21 i els del Mitsubishi amb dorsal 16 esdevenia aferrissada, i finalment ambdues formacions completaven la segona jornada de competició amb 29,7 segons de diferència entre els seus registres, amb Toshi Arai i Roger Freeman sempre al capdavant de la taula provisional, mentre que Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien fer-se amb la tercera posició, emperò a 5 minuts i 11,9 segons dels líders.

Al llarg del diumenge, les Bridgestone dissenyades per al campionat Àsia-Pacífic que muntaven els líders, s’adaptaven molt millor al terreny que no pas les Pirelli amb injerts de mousse de les que disposaven l’omanita i el neozelandès, i per tant la parella sota la tutela dels de la Constel·lació de les Plèiades, anava eixamplant distàncies en imposar-se en totes i cadascuna de les 6 proves especials de l’etapa, un increment que esdevenia sobtat quan en la penúltima prova especial del programa, Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe s’havien de retirar per una avaria de motor en el seu Lancer Evo V.

Un altre Mitsubishi Lancer Evo V, el de Gustavo Trelles i Martin Christie heretava llavors la segona plaça, completant l’itinerari a 8 minuts i 1,1 segons del registre de Toshi Arai i Roger Freeman, i per un marge de 3 minuts i 13,2 segons amb Katsuhiko Taguchi i Ron Teoh. 

En clau de campionat, Gustavo Trelles treia petroli de la seva distant segona posició, així com de l'abandonament de Hammed Al-Wahaibi, incrementant les distàncies en relació al pilot omanita al capdavant de la general del campionat fins als 17 punts. 

Arai aconseguia al país veï la seva primera victòria en producció.

La contesa en el certamen FIA 2L resultava inexistent, doncs fins a la Xina només s’hi desplaçaven les 2 unitats oficials de la formació coreana de Hyundai. Alister McRae i David Senior s’imposaven en totes i cadascuna de les especials del divendres tret d’una, per tal de fer cap al parc tancat de Hongda amb 54,6 segons de marge en vers els seus companys d’equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Amb una primera meitat de l’etapa sabatina per als britànics i una segona meitat per als suecs, les distàncies entre ambdues formacions només es reduïen en 1 dècima de segon, per ja en l’etapa final, seguir un relat pràcticament igual al redactat al llarg del divendres i completar-se els 319,58 km cronometrats disputats de l’itinerari amb 1 minut i 4,4 segons de diferència entre ambdues formacions.

L’inqüestionable doblet dels coreans, permetia a l’estructura regentada pels britànics de MSD retallar distàncies en vers a Renault fins als 3 punts, a l’espera del que pogués succeir en les 3 últimes cites del calendari.

Amb l'unica oposició que la d'una avaria o un accident, els Hyundai hi aconseguien el doblet a la Xina.

La victòria que aconseguia Didier Auriol, permetia al pilot de Montpeller empatar al capdavant de la taula provisional del campionat de pilots amb el triple campió mundial, Tommi Mäkinen, qui sortia de Xina amb el seu compte a zero en trinxar les suspensions. Carlos Sainz per la seva banda, trencava per un punt la igualada amb la que arribava amb Juha Kankkunen gràcies a finalitzar la prova just per davant del pilot finlandès, mentre que Richard Burns, arrel del seu segon lloc, es situava un punt per darrera del seu company d'equip.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen Didier Auriol	48 48
Carlos Sainz	38
Juha Kankkunen	37

En l'apartat reservat als constructors, Toyota situava els seus dos cotxes en el podi, el que permetia als nipons establerts a Colònia incrementar el seu marge en vers els japonesos afincats a Prodrive, al capdavant de la general provisional del campionat, mentre que un tercer fabricant del país del sol naixent, els dels tres diamants vermells, seguia tancant el podi en sumar els mateixos punts, zero, que el seu primer oponent, Ford.

Constructor	Punts
Toyota	99
Subaru	77
Mitsubishi	61

Solberg-Mills no deixaven de batallar i guanyaven per tercera vegada el Ral·li de Gal·les.

La cita britànica s’avançava un parell de mesos en el calendari en vers les seves dates tradicionals, per tal de deixar de ser la darrera cita del mateix i esdevenir així la dotzena prova entre un total de 16. Com a conseqüència d’aquest desplaçament, el diumenge 19 de setembre de 2004 es celebrava a Cardiff la cerimònia de clausura del 60è Ral·li de Gal·les, amb la presència de 42 formacions participants. L'edició entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com el mundial júnior, permetent als organitzadors presentar una llista oficial d’inscrits amb 86 parelles de noms, de les que 83 es van disposar a iniciar un recorregut programat de 394,03 km, al llarg de 19 proves especials cronometrades, amb sortida des de la mateixa capital gal·lesa el dijous 16 de setembre.

Loeb-Elena perdien el ral·li en l'últim parcial de l'últim tram en quedar-se sense Michelin Z8 en condicions.

Amb el tram de proves celebrat al migdia i per tant formant part ja del passat, a les 7 en punt de la tarda es celebrava al port de Cardiff la protocolària cerimònia de la baixada per la rampa de sortida, per al cap de 5 minuts disputar-hi en el seu perímetre una especial espectacle d'apenes 2,45 km de distància i en la que els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot eren els qui més s’hi arriscaven per tal d’aconseguir-hi el registre més baix del parc tancat i enfilar el camí cap a Swansea amb 7 dècimes de segon de marge amb Sébastien Loeb i Daniel Elena i 8 dècimes de segon de coixí amb els seus companys de formació Markko Märtin i Michael Park.

En passar 5 minuts de 3 quarts de 6 del matí del divendres 17 de setembre, la competició es reprenia amb la sortida del parc tancat de Swansea, programant-hi 6 cronometrades forestals en el seu itinerari, que unides amb l’especial espectacle del port, elevaven el quilometratge de la primera etapa fins als 183,31 km de distància. Un primer bucle de 2 trams es disputava en dues ocasions al llarg del matí, mentre que un tercer tram, el més llarg de l’etapa i de tot l’itinerari, es celebrava a doble passada també, per la tarda. 

La jornada s’iniciava amb un clima plujós, pel que el rol d’haver d’obrir pista, que s’encomanava a Sébastien Loeb i Daniel Elena en qualitat de ser líders del mundial, no era tan perjudicial com podria haver estat en el cas de celebrar-se en sec, prova d’això era que els pilots de Citroën aconseguien el millor temps en la cronometrada inaugural i aquests assaltaven el lideratge de la provisional. Per darrera seu, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’hi feien amb el segon millor temps i els nòrdics es desplaçaven fins a idèntica posició a la provisional, mentre que Markko Märtin i Michael Park conservaven la tercera posició en aturar el cronòmetre per darrera de les dues parelles del grup PSA.

Els nous líders confirmaven la seva anhelada primera posició en tancar el primer bucle matinal amb una segona victòria de tram consecutiva, la qual els permetia accedir a les assistències remotes dels Jardins Botànics de Gal·les amb 19,5 segons de marge en vers a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, novament els segons en la lluita en vers les manetes del cronòmetre, i per 29,0 segons en relació a Petter Solberg i Phil Mills, qui per 7 dècimes de segon llevaven la darrera posició de podi a Markko Märtin i Michael Park.

Havent vist quins pneumàtics exigien les condicions de pista al llarg de la primera passada pel bucle matinal, la reacció dels contendents de Sébastien Loeb i Daniel Elena per la victòria no es va fer esperar, i així Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, tot i no trobar-se massa a gust amb les reaccions un xic nervioses del seu Peugeot 307 WRC sobre les mullades pistes gal·leses, aconseguien trencar la dinàmica dels francòfons de Citroën aturant el cronòmetre abans que cap altre participant, tothora que els líders hi esdevenien els tercers en la lluita contra el temps per darrera de Petter Solberg i Phil Mills. 

Els de la Constel·lació de les Plèiades s’imposaven en la segona passada per la segona especial del bucle per davant dels finlandesos de Peugeot i ambdues formacions retornaven al parc d’assistències de Swansea a 19,0 i 14,8  segons respectivament del temps dels encara líders Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Sobre un terreny humit, les Pirelli de les que disposaven els Subaru seguien mostrant-se superiors en quant a prestacions a les Michelin dels seus rivals del grup PSA o de Ford, el que permetia a Petter Solberg i Phil Mills esprémer amb més contundència el seu Impreza S10 WRC i imposar-se en les dues cronometrades llargues de la fracció post meridional. Dues victòries de tram que si bé no els habilitava a assaltar el lideratge de la provisional, si que els permetia rellevar a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la segona posició.

Entretant l’edició patia dues baixes entre els pilots oficials, d’una banda la dels joves talents suecs de Peugeot, Daniel Carlsson i Mattias Andersson, qui s’accidentaven en la primera passada per la cronometrada llarga de la tarda, i d’una altra banda la dels alemanys d'Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer, pel mateix motiu que els escandinaus, però en la seva segona disputa.

Avesats al tercer millor temps en les quatre últimes proves especials del divendres, Sébastien Loeb i Daniel Elena ingressaven en el parc tancat de Swansea a quarts de 8 del vespre del 17 de setembre amb 8,4 segons de marge sobre Petter Solberg i Phil Mills, qui tot i la seva excelsa recta final d’etapa, es lamentaven de certs problemes de temperatura en el seu motor bóxer, a causa del fang que s'acumulava sobre els radiadors. Marcus Grönholm i Timo Rautainen tancaven les posicions de podi a 15,9 segons dels líders, mentre que a les portes del mateix s’hi trobava una formació d’una quarta marca diferent, l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park de Ford, qui tot i haver patit una sortida de pista, aconseguien fitxar el seu carnet de ruta a 35 segons de la parella francòfona de la marca dels dos galons. A 1 minut i 48,5 segons dels seus companys líders, s'hi trobaven Carlos Sainz i Marc Martí, qui amb uns reglatges totalment equivocats per a la cita britànica, es trobaven en terra de ningú, gaudint de més de minut i mig de marge en vers el segon Subaru Impreza S10 WRC, el confiat als finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

A 1 quart de 8 del matí de l’endemà dissabte 18 de setembre, la primera de les 57 formacions participants de les que restaven en competició, reiniciava la prova amb el pertinent pas per les assistències mecàniques de Swansea. Per davant aquests tenien un total de 8 proves especials que suposaven 120,72 km cronometrats, resultants de passar matí i migdia per un bucle de 3 trams, més una passada per un tram de 27,55 km, Margam, per la tarda, així com una nova disputa de l’especial espectacle del Port de Cardiff.

L'ambient en el que els participants es llevaven a primera hora del matí era el propi de l'hivern britànic, amb pluja i boira, tot i estar al mes de setembre, motiu pel qual els líders, en un tot o res, se la jugaven muntant en el seu Citroën Xsara WRC tots els jocs de rodes toves de les que disposaven. 

L’aposta de Sébastien Loeb i Daniel Elena donava els seus fruits en un plaç molt curt, doncs aquests s’imposaven en la primera especial sabatina 1 dècima de segon per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que en la següent, l’alsacià i el monegasc es feien amb el segon millor temps per darrera dels despenjats François Duval i Stéphane Prévot, qui per a la cronometrada havien muntat unes Michelin ultra toves. 

Sense abandonar aquesta segona cronometrada de la jornada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen retallaven massa un revolt i en picar contra un pal, aquests completaven els 13,33 km de corda cronometrada de l’especial amb 37 minuts de retard, per a continuació, veure’s obligats a engruixir la llista de baixes de l’edició, abans d’enfilar el camí vers el següent repte cronometrat.

El contratemps i posterior abandonament dels de Peugeot, restablia en les posicions de podi a Markko Märtin i Michael Park, qui per llavors ja acumulaven un retard de 45,1 segons en vers els pilots líders de Citroën, un marge que s’ampliaria en tant en quan la parella líder tancava el bucle matinal amb una altra victòria parcial de tram.

Després d’un excel·lent primer bucle sabatí, Sébastien Loeb i Daniel Elena s’endinsaven en el parc d’assistències remotes de Sennybridge amb 17,2 segons de marge amb els campions del món en vigència, Petter Solberg i Phil Mills, el doble del que gaudien en reprendre la competició i amb 53,0 segons en vers a Markko Märtin i Michael Park. Carlos Sainz i Luis Moya eren quarts classificats a 2 minuts i 9,0 segons del registre dels seus companys de formació, mentre que l’aposta dels belgues François Duval i Stéphane Prévot, els servia per superar en la classificació a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i passar a tancar la pinça dels 5 primers classificats, a pràcticament minut i mig del registre del madrileny i del molinenc.

En retornar sobre les seves roderes, la lluita per la victòria feia un gir de 180º i en aquesta segona ocasió Petter Solberg i Phil Mills eren els qui completaven amb excel·lència el bucle, acumulant-hi 2 victòries de tram i un segon millor temps, novament per darrere de François Duval i Stéphane Prévot en l’equatorial; un bagatge que permetia als segons classificats reduir les distàncies en vers els líders fins als 10,6 segons, mentre que arrossegant una avaria en la vàlvula del turbo del seu Ford Focus RS WRC’04 al llarg de bona part d’aquest segon escull, Markko Märtin i Michael Park fitxaven a 2 minuts i 7,6 segons dels primers classificats i per tan sols 15,9 segons de marge en vers els companys espanyols d’aquests, Carlos Sainz i Marc Martí.

Els 27,55 km cronometrats del tram de Margam, oferien un nou assalt en l’aferrissada lluita per la victòria, en el que una punxada soferta per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena en la part final del mateix, inclinava molt lleugerament la balança en favor de Petter Solberg i Phil Mills, autors del millor temps enfront del segon millor registre per part de la parella de Citroën, tothora que Markko Märtin i Michael Park tornaven a interposar segons en vers als pilots del Xsara WRC número 4.

Ja en l’especial espectacle del Port de Cardiff, amb la qual es tancava l’activitat cronometrada de la segona etapa, els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot tornaven a aturar el cronòmetre abans que ningú, tal i com havia passat 47 hores abans, si bé en aquesta ocasió el registre s’aconseguia per la mínima distància mesurable, 1 dècima de segon, en front dels líders Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui paral·lelament restablien mig segon en vers els tercers més ràpids, els seus principals contendents Petter Solberg i Phil Mills.

Així doncs, i després d’una lluita molt aferrissada, francòfons i campions del món retornaven al parc tancat de Swansea amb 7,3 segons de diferència entre els seus registres, emplaçant la resolució d’aquesta elevada tensió per a l’endemà diumenge 19 de setembre. Markko Märtin i Michael Park retenien la tercera posició a 2 minuts i 14,4 segons dels líders i per 17,0 segons de marge amb Carlos Sainz i Marc Martí, mentre que amb espurnes d'alt rendiment, François Duval i Stéphane Prévot es mantenien com a tanca de la pinça dels primers 5 classificats a 3 minuts i 44,3 segons dels pilots de Citroën que copaven la classificació provisional.

27 minuts abans del trenc d’alba, a 2 quarts de 7 del matí del diumenge 19 de setembre, s’iniciava la tercera i última etapa del ral·li amb la pertinent eixida de la primera parella participant del parc tancat de Swansea, per tal d’anar a trobar les 4 darreres proves especials cronometrades de l’itinerari, les quals suposaven 90,00 km competitius. Un primer tram de 30,0 km cronometrats es disputava en dues ocasions, amb l’únic parc d’assistències mecàniques de la jornada entre les seves 2 passades, mentre que de cara a les dues especials restants del programa, els 46 equips participants que encara restaven en cursa repetirien la recta final de la jornada anterior, és a dir, celebrant per segona vegada el tram de Margam, així com l’especial espectacle del Port de la capital gal·lesa, on finalment hi tindria lloc la cerimònia del podi.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la primera prova cronometrada de la jornada, el que els permetia afegir 1,3 segons al coixí que tenien amb Petter Solberg i Phil Mills, els quals confesaven haver-se envirollat en un revolt ràpid, mentre que en el duel que implicava als espanyols de Citroën i els darrers inquilins de les posicions de podi, Markko Märtin i Michael Park, les distàncies seguien eixamplant-se molt tímidament. 

Corregida l’equivocació comesa en la seva primera passda, en la següent els de Subaru s’hi feien amb el millor temps del parc tancat i aquests escurçaven en 5,1 segons les distàncies en vers a Sébastien Lobe i Daniel Elena, quedant-se així a 3,5 segons del lideratge.

Blaus i vermells, Pirelli i Michelin, aspirants a revalidar la corona mundial i líders de la provisional del campionat, s'ho jugarien pràcticament tot en la segona passada per Margam, on per falta de pneumàtics Z8, Sébastien Loeb i Daniel Elena havien de sortir amb gomes usades, mentre que l’aposta de Petter Solberg i Phil Mills era radicalment diferent, gomes dures i amples, tot esperant-hi unes condicions més seques. En els primers parcials de l'especial, els temps eren favorables a la parella de Citroën, però en el darrer terç de la cronometrada, els francòfons s’enfosaven per acabar concedint sobre la línia de meta 9,2 segons en vers el millor temps de Petter Solberg i Phil Mills, diferència que donava el lideratge al noruec i al britànic de Subaru.

El paperot de l’apamada especial espectacle del Port de Cardiff no aportava canvis rellevants en la classificació, més enllà de l'anècdota que, per 1 dècima de segon, la victòria de tram no era per a François Duval i Stéphane Prévot, sino per als seus companys de formació Markko Märtin i Michael Park. Petter Solberg i Phil Mills s’hi feien amb el tercer millor registre i aquests ampliaven en 6 dècimes de segon el seu marge en vers Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Així doncs, en passar 5 minuts de 2 quarts de 4 de la tarda del diumenge 19 de setembre de 2004, Petter Solberg i Phil Mills pujaven per tercer any consecutiu en el graó més alt del podi de la cita britànica, completant els 394,03 km cronometrats del recorregut en un temps total de 3 hores 42 minuts i 39,5 segons. Amb una previsió curta de Michelin Z8, Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien segons classificats a 6,3 segons del temps dels guanyadors, mentre que el podi el tancaven Markko Märtin i Michael Park a 2 minuts i 53,7 segons del registre més baix.

Tot i una sortida de pista i un problema de turbo, Märtin-Park aconseguien un lloc en el podi .

En categoria júnior fins a 4 Suzuki Ignis S1600 completaven l’especial espectacle del Port de Cardiff encapçalant la classificació provisional, amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson al capdavant dels seus companys de carpa.

En posar per primera vegada les seves Pirelli sobre la grava forestal, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh, i Kris Meeke i David Senior, amb Opel, apelaven al factor de proximitat i aquests es classificaven al capdavant de la classificació per davant del sanmarinès Mirco Baldacci i l’italià Giovanni Bernacchini, qui en la clausura del primer bucle matinal, finalment es feien amb la seva primera victòria de tram a l’edició per tal de situar-se en primera posició.

Els itàlics s’imposaven en 3 de les 4 últimes proves especials de la primera etapa i aquests retornaven al parc tancat de Swansea amb 46,3 segons de marge en vers Guy Wilks i Phil Pugh i 51,0 segons amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, dues formacions immerses en una lluita per la segona posició, mentre que Kris Meeke i David Senior es despenjaven lleugerament fins a la cinquena posició, en rebre una sanció de 50 segons per retard en el control horari sobre l’equador de l’etapa i patir problemes d’encès en la segona passada per la cronometrada més llarga del programa.

Dissabte al matí, els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson llimaven distàncies en imposar-se en les dues primeres proves especials del programa, assolint novament la segona plaça en la classificació provisional, mentre que Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini contenien l'envestida dels seus companys d'estructura, vencent en la tercera cronometrada del bucle.

Poc després de sortir de Sennybridge per tal de reprendre la competició, la formació sueca de Suzuki es veia abocada a abandonar la mateixa en patir un accident en quedar-se sense frens, amb el què Guy Wilks i Phil Pugh heretaven la segona posició i els seus companys d’equip finlandesos, Kosti Katajamäki i Timo Alanne, passaven a tancar les posicions que donaven dret a pujar en el podi gal·lès, si bé a gairebé 2 minuts i mig dels líders i per 46,5 segons de marge amb l’Opel Corsa S1600 de Kris Meeke i David Senior.

De fet el pilot tutelat per Colin McRae, s’imposava en la primera prova especial de la represa, resultat que Kris Meeke i David Senior repetirien en la darrera cronometrada matinal, mentre que en l’equatorial, els de l’Opel hi aconseguien el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes Guy Wilks i Phil Pugh, un bagatge que els portava a fitxar a quarts de 4 de la tarda a Swansea a 13,4 segons del darrer graó de podi, alhora que al capdavant de la taula les distàncies pràcticament no s’alteraven.

Emplaçats en la recta final d’etapa, a Margam el rendiment de Guy Wilks i Phil Pugh era netament superior al de la resta de participants de la categoria i aquests retallaven en un terç les distàncies en vers als seus companys d’equip líders, per tal d’immiscir-se en les comoditats del parc tancat de Swansea a 31,8 segons del registre que acumulaven Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini. Kosti Katajamäki i Timo Alanne conservaven la tercera posició, si bé els finlandesos ja només disposaven d'un marge de 9,0 segons en vers Kris Meeke i David Senior.

Diumenge al matí, en la primera prova especial de l’etapa, Mirco Baldacci i Giovanni Bernacchini hi volcaven el seu Ignis S1600 i cursaven baixa a la prova, servint el lideratge en safata als seus companys d’equip britànics. Alhora, amb el millor temps en el seu haver, Kris Meeke i David Senior es desplaçaven des de la quarta fins a la segona posició, si bé a 2 minuts i 9,2 segons dels seus compatriotes i per tan sols 7,9 segons de coixí amb Kosti Katajamäki i Timo Alanne. 

Dissipant qualsevol mena de dubte que pogués planar, Kris Meeke i David Senior s’imposaven en les restants cronometrades de la jornada i aquests certificaven la seva segona posició a 2 minuts i 6 dècimes de segon dels guanyadors, Guy Wilks i Phil Pugh, alhora que signaven el seu carnet de ruta amb un avenç de 38,9 segons amb el Suzuki Ignis S1600 de Kosti Katajamäki i Timo Alanne.

Amb aquesta victòria, el pilot britànic de Suzuki passava a liderar la taula provisional del campionat amb 2 punts de marge vers l'anterior líder, el francès Nicolas Bernardi, el qual se n'anava de Gal·les amb les mans buides després d'haver hagut d'abandonar per accident al terme de la primera jornada.

Wilks-Pugh es trobaven amb una victòria i el liderat del campionat.

Tot i que a Sébastien Loeb se li escapava la victòria en els darrers compassos del programa, el cert era que el francès seguia comandant amb mà de ferro la provisional del campionat de pilots amb 28 punts de marge, i quan encara restaven 40 punts per disputar. Per la seva banda, Petter Solberg, que hi aconseguia la segon victòria consecutiva de la temporada, es distanciava de la tercera posició que ocupava l'estonià Markko Märtin.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	92
Petter Solberg	64
Markko Märtin	59

En el campionat de constructors, Citroën era l'equip que aconseguia sumar més punts a la cita britànica, doncs els escuders dels dos galons, Carlos Sainz i Marc Martí, declinaven batallar per una plaça de podi, per tal d'assegurar els punts per a la marca. Subaru amb 12 punts més en el seu haver, s'enfortien en la tercera posició distanciant-se una mica més de Peugeot, marca que novament tenia un ral·li per oblidar, mentre que Ford restava en segona posició en pràcticament terra de ningú.

Constructor	Punts
Citroën	150
Ford	112
Subaru	91