Auriol-Giraudet donaven a Toyota la seva primera victòria de la temporada i la primera en més d'un any .

Amb la regió de Huairou com escenari, el diumenge 19 de setembre de 1999 finalitzava al peus de la Gran Muralla Xinesa el 3r Ral·li de Xina, onzena ronda en el calendari del campionat del mòn de la temporada que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció aconseguia atreure fins a 71 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 67 empendrien la marxa des de la rampa de sortida el divendres 17 de setembre cap als 385,72 km de recorregut programats al llarg de 22 especials cronometrades que 25 equips participants aconseguirien completar.

En la tercera etapa la parella britànica Burns-Reid no van poder seguir el ritme dels liders.

La prova s'iniciava amb un handicap afegit, doncs a la duresa del recorregut calia afegir que els reconeixements es varen fer en sec, mentre que la competició es va fer sobre un autèntic fangar després de la pluja que havia caigut durant la nit de dijous a divendres, pel que sortir en posicions davanteres era un aventatge ja que els trams es trobaven menys trencats pel pas dels cotxes que hi deixaven roderes.

Didier Auriol i Denis Giraudet eren els autors del primer escratx del ral·li a bord del seu Toyota Corolla WRC pel que la parella francesa eren els primers líders de la prova, condició que els pilots aconseguirien conservar una especial més donada la cancelació de la segona especial cronometrada a causa de la crescuda d'un riu. A partir de llavors el Mitsubishi Lancer Evo VI dels finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki treien renda d'obrir pista i trobar-se els trams menys trencats per encadenar dos escratxs consectuius que els portarien a liderar la prova al terme de la primera i aconseguir ampliar tímidament el marge d'avantatge en el següent.

Però just després, en la cinquena cronometrada, en impactar contra un tronc, els finlandesos campions del mòn van deixar malmesa la seva suspensió posterior del seu Lancer Evo VI, el que els va portar a cedir el liderat en mans dels britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid al terme de la setena cronometrada de la prova, ja que la sisena, repetició de la segona, era novament anulada per la crescuda del riu. Els britànics de Subaru aconseguirien marcar un nou escratx en el darrer tram del dia el que els situava com a líders a la neutralització de la primera etapa amb un marge de 19,8 segons vers Auriol-Giraudet, endarrerits per una punxada en el setè tram cronometrat.

En l'apartat de baixes destaquen la dels dos Ford Focus WRC oficials pilotats per Colin McRae i Nicky Grist i Thomas Rådström i Fred Gallagher que van haver d'abandonar després de malmetre les seves respectives direccions en impactar contra la mateixa roca en la primera especial cronometrada, Piero Liatti i Carlo Cassina abandonaven quan ocupaven la setena plaça en la darrera especial cronometrada del dia quan en creuar un torrent amb massa impetu, entrava aigua en el motor i el propulsor del seu SEAT Córdoba WRC es trencava.

La segona etapa, composada novament de 8 especials cronometrades, va ser pràcticament una repetició de la primera, doncs els tres protagonistes van ser novament Richard Burns i Robert Reid, Didier Auriol i Denis Giraudet i Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki; només començar l'etapa els britànics marcaven el primer millor registre al que seguiria l'escratx dels francesos de Toyota que escurçarien, i molt, les distàncies vers els líders. Mäkinen-Mannisenmäki cobrarien llavors protagonisme marcant tres escratxs consecutius que els acostaven a les dues primeres posicions alhora que es distanciaven de Carlos Sainz i Luis Moya, quarts classificats.

Precisament en el tram on els piltos de Mitsubishi marcaven el seu tercer escratx consecutiu, el tretzè, Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien superar en la taula de temps a Richard Burns i Robert Reid per 7,3 segons i esdevenir els nous líders de la prova, marge que els pilots de Toyota aconseguirien elevar fins als 10,7 segons al terme de la segona etapa gràcies a l'escratx en la sisena especial del dia i a classificar-se per davant dels pilots de Subaru en les dues especials restants.

En la última especial cronometrada de l'etapa, i quan Mäkinen-Mannisenmäki es trobaven a 16,5 segons dels liders després d'haver marcat un quart escratx en el penúltim tram del dia, els pilots de Mitsubishi es veien obligats a abandonar després d'arrancar la suspensió del seu Lancer Evo VI el que afavoria a Carlos Sainz i Luis Moya que es situaven en posicions de podi pero ja a gairebé un minut dels seus companys d'equip, això si, sense pràcticament opcions de ser inquietat, doncs ara quart classificat eren els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo a gairebé tres minuts dels espanyols.

La tercera i última etapa dominical, composada per 6 especials cronometrades, es disputava sota unes pluges intenses on els liders provisionals de la prova van començar atacant fort marcant els tres primers escratxs per tal d'elevar les distàncies fins al mig minut en relació a Burns-Reid els quals van respondre amb el millor temps en la quarta especial si bé amb prou feines escurçaven 5 segons vers els líders que tancarien la prova amb dos escratxs més.

Finalment Didier Auriol i Denis Guiraudet aconseguien guanyar la prova xinesa amb un temps total de 3 hores 38 minuts i 36,6 segons, donant així a Toyota la seva primera victòria de la temporada i la primera d'ençà de l'aconseguida per Carlos Sainz i Luis Moya a Nova Zelanda al juliol de l'any anterior, un bagatge pobre per a una marca que aspirava a molt. Richard Burns i Robert Reid completaven el ral·li en segona posició a 55,8 segons dels guanyadors mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi a 2 minuts i 19,4 segons dels seus companys d'equip.

El demérit de Mäkinen-Mannisenmäki situava a Sainz-Moya en el podi xinés.

En la categoria reservada als cotxes de producció, el pilot japonés Toshi Arai i el seu copilot britànic Roger Freeman van liderar la classe des d'un primer moment, aconseguint ja en el tercer tram cronometrat del ral·li, segon de facto després de cancelar-se la segona especial cronometrada, un marge d'un minut vers la competència més directa. Pràcticament els únics capaços de seguir la seva estela van ser els pilots de Mitsubishi Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe, però en quan la parella omanita-neozelandesa van abandonar la prova en la penúltima cronometrada amb una averia en el seu motor, Gustavo Trelles i Martin Christie prenien llavors el rol de perseguidors però ja a gairebé 8 minuts i sense marge per a res a falta d'un tram el pilot japonès obtenia la seva primera victòria de la categoria al mundial mentre que Gustavo Trelles treia bona renda de l'abandonament de l'omanita Al-Wahaibi i de la seva propia segona posició per tal d'incrementar distàncies en relació amb el pilot àrab al capdavant de la general del campionat.

Arai aconseguia al país veï la seva primera victòria en producció.

La victòria que aconseguia Didier Auriol permetia al pilot de Montpeller empatar al capdavant de la general provisional del campionat de pilots amb el tres vegades campió del mòn Tommi Mäkinen que sortia de Xina amb el compte a zero. Carlos Sainz per la seva banda trencava per un punt la igualada amb Juha Kankkunen gràcies a finalitzar la prova just per davant del pilot finlandès, mentre que Richard Burns, arrel del seu segon lloc es situava un punt per darrera del seu company d'equip.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen Didier Auriol	48 48
Carlos Sainz	38
Juha Kankkunen	37

En l'apartat reservat als constructors, Toyota situava a dos cotxes en el podi el que permetia als nipons establerts a Colònia incrementar marge vers als nipons establerts a Prodrive al capdavant de la general provisional del campionat, mentre que els tercers nipons, els dels tres diamants vermells seguien tancant el podi tot i no sumar ni un sol punt.

Constructor	Punts
Toyota	99
Subaru	77
Mitsubishi	61

Solberg-Mills guanyaven per tercera vegada el Ral·li de Gales.

Avançada en el calendari per ser la dotzena prova del campionat d'un total de 16 i així poguer-se celebrar dos mesos abans de les seves dates tradicionals, el diumenge 19 de setembre de 2004 finalitzava a Cardiff el 60è Ral·li de Gales amb 42 equips presents a la cerimònia. La prova, que era puntuable per als certàmens de pilots, marques així com el mundial júnior, acumulava fins a 86 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 83 es van disposar a inciar un recorrergut programat de 394,03 km al llarg de 19 proves especials cronometrades amb sortida des de Cardiff el dijous 16 de setembre.

Loeb-Elena perdien el ral·li en l'últim parcial de l'últim tram en quedar-se sense Michelin Z8 en condicions.

Un cop celebrat el tram de proves el dijous el matí, i feta la cerimònia de sortida a mitja tarda, Cardiff acollia una especial espectacle el mateix dijous al vespre d'apenes 2,45 km de distància, en la que els belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot eren els qui assumien més riscs i aconseguien marcar un irrellevant escratx que si més no els servia per situar-se com a líders de la prova britànica.

Divendres a primera hora del matí es reemprenia la competició, amb 6 proves cronometrades més que elevaven el quilometratge de la primera jornada fins als 183,31 km de distància. El dia arrancava plujós, fet pel qual obrir pista, rol encomanat a Sébastien Loeb i Daniel Elena en qualitat de líders del mundial, no era tan perjudicial com en les proves celebrades en sec i els pilots de Citroën així ho demostraven en marcar el primer escratx del dia que permetia passar a liderar la prova. Els nous líders confirmaven la seva posició d'honor amb un segon escratx consecutiu que els permetia començar a tirar terra entremig.

La reacció dels seus rivals no es va fer esperar, i en tornar a passar per l'especial que donava el tret de sortida a la jornada del divendres, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven un escratx que si bé no suposava un retall de temps important vers els líders, si que almenys trencaven la dinàmica. Tot i l'escratx, els finlandesos es mostraven disconformes amb el comportament del seu Peugeot 307 WRC, un tan nerviós sobre les pistes mullades galeses i aviat Petter Solberg i Phil Mills que aconseguien guanyar consecutivament les tres últimes cronometrades de la jornada, es classificaven 7,5 segons per davant d'ells al terme de la primera etapa.

A Swansea, ciutat en la que es neutralitzava la primera jornada, hi arribaven doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena en primera posició amb un marge de 8,4 segons sobre el Subaru Impreza S10 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, els quals havien de lamentar certs problemes de temperatura a causa del fang que s'acumulava en els seus radiadors, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautainen tancaven el podi provisional a 15,9 segons dels líders. En quarta posició s'hi trobava una quarta marca, el Ford Focus RS WRC 04 de Markko Märtin i Michael Park, els quals tot i haver patit una sortida de pista es trobaven a 35 segons de la parella dels dos galons, mentre que en cinquena posició a 1 minut i 48,5 segons dels líders, en terra de ningú, s'hi trobaven Carlos Sainz i Marc Martí amb uns reglatges totalment equivocats per a la cita britànica.

Entre les baixes calia comptabilitzar la dels joves talents suecs de Peugeot Daniel Carlsson i Mattias Andersson per accident en la penúltima prova cronometrada així com la dels alemanys d'Škoda Armin Schwarz i Manfred Hiemer pel mateix motiu que els suecs però en la darrera especial del divendres.

Dissabte els pilots havien d'afrontar 8 proves cronometrades més que totalitzaven 120,72 km de lluita contra el cronòmetre... I els elements, doncs l'ambient era típicament d'hivern britànic, amb pluja i boira tot i estar al mes de setembre. Els líders provisionals de la prova, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena sortien per feina i en aquest ambient s'adjudicaven la primera prova cronometrada, mentre que en la segona prova aconseguien el segon millor temps per darrera de François Duval i Stéphane Prévot alhora que es recollia una baixa molt important; la de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que patien l'enèssima sortida de pista de la temporada.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la tercera prova cronometrada del dia, el que els hi permetia doblar les distàncies vers als seus més directes perseguidors, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills. La parella que en guanyar la darrera edició de la prova havien esdevingut campions mundials van reaccionar marcant tres escratxs i un segon temps escratx en les especials que restaven, mentre que a la superespecial espectacle de Cardiff que es tornava a celebrar per segona vegada, els de Subaru cedien mig segon amb els de Citroën.

Tot i la correcció feta pels campions mundials en l'equador de la segona jornada, aquests amb prou feines escurçaven 10 segons del desavantatge acumulat després de la celebració de la tercera especial cronometrada del dissabte, amb el que en retornar a Swasea, 7,4 segons separaven als dos aspirants a victòria.

Markko Märtin i Michael Park, així com tots els pilots classificats per darrera seu, guanyaven una plaça amb l'abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, si bé en el cas dels pilots de Ford, aquest els permetia situar-se en posicions de podi, una posició que en un principi semblava tranquila i segura doncs Carlos Sainz i Marc Martí es trobaven a 1 minut i 18 segons del seu temps, pero que una averia aparescuda en la vàlvula del turbo a la quarta especial del dia, va fer que la parella de l'òval completès l'etapa a només 17,9 segons dels escuders de Citroën.

La tercera i última etapa del ral·li estava composada per només 4 proves especials cronometrades, de les quals una corresponia a la tercera passada per l'especial espectacle de Cardiff. Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la primera prova cronometrada, el que els permetia afegir 1,3 segons al coixí que tenien amb Petter Solberg i Phil Mills, els quals confesaven haver-se envirollat en un revolt ràpid. Els pretendents responien amb la mateixa moneda en la segona passada per la mateixa especial que es realitzava a continuació, però els de Subaru retallaven 5,1 segons i es quedaven a 3,5 del liderat.

Blaus i vermells, Pirelli i Michelin s'ho jugarien tot pràcticament a una carta en l'últim tram del ral·li, on per falta de pneumàtics Z8, Sébastien Loeb i Daniel Elena havien de sortir amb gomes usades. En els primers parcials de l'especial els temps eren favorables a la parella de Citroën, però en el darrer terç es van enfosar per acabar cedint 9,2 segons en l'especial i el liderat que recalava en mans de Petter Solberg i Phil Mills.

La última especial no aportava canvis significatius, el que permetia a Petter Solberg i Phil Mills proclamar-se guanyadors de la cita britànica per tercer any consecutiu en completar el recorregut programat en un temps global de 3 hores 42 minuts i 39,5 segons. Sébastien Loeb i Daniel Elena, curts de Michelin Z8, s'havien de conformar doncs amb la segona posició a 6,3 segons del temps dels guanyadors, mentre que el podi el tancaven Markko Märtin i Michael Park a 2 minuts i 53,7 segons del millor registre.

Un problema de turbo va semblar posar en perill la seva posició de podi.

En categoria junior el ral·li es va plantejar en els seus primers compassos com una lluita tancada entre els Suzuki Ignis S1600, en la que el sanmarinès Mirco Baldacci i l'italià Giovanni Bernacchini eren els més ben classificats, mentre que Guy Wilks i Phil Pugh es disputaven la segona plaça amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Dissabte, en la quarta prova cronometrada, la parella sueca abandonava en quedar-se sense frens pel que sense haver de lamentar més cops de teatre tot semblava decidit de cara la jornada dominical final, però els pilots de la península itàlica volcaven en la primera especial del tercer dia, servint la victòria als britànics Guy Wilks i Phil Pugh.

Amb aquesta victòria el pilot de Suzuki passava a liderar la provisional del campionat amb 2 punts de marge vers l'anterior líder, el francès Nicolas Bernardi, el qual se n'anava de Gales amb les mans buides després d'haver d'abandonar per accident al terme de la primera jornada.

Wilks-Pugh es trobaven amb una victòria i el liderat del campionat.

Sébastien Loeb tot i no guanyar el ral·li en els seus darrers compassos, seguia comandant amb mà de ferro la provisional del campionat de pilots amb 28 punts de marge i 40 per guanyar. Petter Solberg que aconseguia la segon victòria consecutiva de la temporada, es distanciava de la tercera posició que ocupava l'estoni Markko Märtin.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	92
Petter Solberg	64
Markko Märtin	59

En el campionat de marques, Citroën era l'equip que aconseguia sumar més punts a la prova tot i no guanyar ja que els escuders dels dos galons, Carlos Sainz i Marc Martí, van declinar intentar assaltar la tercera posició per tal d'assegurar punts per a la marca. Subaru amb 12 punts més en el seu haver, es distanciaven una mica de Peugeot, que novament acumulaven un ral·li per oblidar, mentre que Ford restava en segona posició en pràcticament terra de ningú.

Constructor	Punts
Citroën	150
Ford	112
Subaru	91