Tot semblava perdut el divendres, tot es va guanyar el diumenge.
Per segona vegada en la seva història el Ral·li d'Indonèsia figurava en el calendari del campionat del món de ral·lis
i ho feia com la onzena ronda d'un total de 14 proves. Medan era l'escenari escollit per celebrar la cerimònia de sortida, en la que hi eren presents els 69 equips inscrits, els quals des de la rampa haurien d'afrontar 22 proves especials cronometrades de 402,47 km de distància que 36 equips aconseguirien recòrrer. La cita asiàtica que donava punts als cèrtamens de pilots, contrsuctors, producció i FIA 2-L, finalitzava el diumenge 21 de setembre 1997.
Kankkunen-Repo van batallar fins l'últim suspir per aconseguir una victòria.
La principal preocupació dels pilots era quins penumàtics posar, doncs la variabilitat del terreny suposava un autèntic mal de cap alhora de fer l'elecció, més encara si queia una cortina d'aigua que convertia els camins indonesis en pistes de patinatge i aquestes, tot i trobar-se en l'estació seca que durava fins l'octubre, no eren descartables per proximitat de dates.
La primera jornada estava composada per un conjunt de 8 trams cronometrats de 137,72 km de distància i que conduien als equips participants cap al sud de l'illa, a Parapat. Colin McRae i Nicky Grist marcaven el millor temps en la primera prova cronometrada, el que lògicament situava als britànics de Subaru com a líders del ral·li. En la segona especial arribava la reacció dels campions del món, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, que en marcar l'escratx empataven a temps en la general amb Colin McRae i Nicky Grist.
Juha Kankkunen i Juha Repo reivindicaven la quota de protagonisme per als Ford en el tercer tram, on la parella britànica de Subaru desfeia la igualada amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne al capdavant de la taula de temps marcant el segon millor registre. A partir de llavors, i amb un canvi de pneumàtics entremig, passant dels amples escollits per la majoria en sortir del parc tancat de Medan pels estrets de neu peró sense claus, Colin McRae i Nicky Grist encadenarien 4 escratxs consecutius que els hi permetria aconseguir un coixí important al capdavant de la taula de temps.
Només en la última prova especial del primer dia, els seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid aconseguien un anecdòtic escratx amb el seu Mitsubishi Carisma GT mentre que els líders eren quarts per darrera dels dos Ford oficials. Si més no, la parella de Subaru aconseguia ampliar forat amb els finlandesos de Mitsubihi. A quarts de vuit del vespre, s'arribava a la neutralització de la primera etapa a Parapat, on Colin McRae i Nicky Grist tenien un marge de 35 segons vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que una altra parella finlandesa, Juha Kankkunen i Juha Repo, els perseguien a 46 segons. Carlos Sainz i Luis Moya, resignats a obrir pista amb el greuje que això suposava en una pista tan lliscant com la indonesia, eren quarts a 1 minut i 6 segons dels líders britànics després d'haver arrossegat problemes de diferencial en el seu Escort WRC.
Dissabte a les 7 del matí es donava la sortida als 47 equips participants que havien aonseguit arribar a Parapat. Per davant els pilots tenien novament 8 proves cronometrades de 149,07 km, on la última del primer dia s'hi tornava a programar, sent aquesta doncs la etapa més llarga del ral·li. Colin McRae i Nicky Grist es confirmaven en el liderat marcant els millors temps en les dues primeres proves cronometrades, malgrat patir una sortida en el primer tram del dia i destrossar el seu aleró posterior.
A partir de llavors la història que estaven escribint els pilots va canviar radicalment quan els Ford van començar a dominar la prova, Juha Kankkunen i Juha Repo guanyaven la tercera prova cronometrada del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, sense haver d'obrir pista i amb un diferencial nou, guanyaven les restants 5 proves cronometrades el que els hi permetien retornar a Parapat com a líders del ral·li després de rellevar als seus companys d'equip finlandesos.
Aquests canvis però van estar especialment facilitats quan a la cinquena especial cronometrada els per llavors líders de la prova, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, patien una sortida de pista i impactaven frontalment contra un arbre. Si bé la parella de Subaru completava l'especial, en l'incident es deixaven 3 minuts i mig i el liderat que passava a estar en mans de Juha Kankkunen i Juha Repo, els quals en la tercera prova del dia ja havien aconseguit superar a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.
Amb el cotxe molt tocat, Colin McRae i Nicky Grist es varen disposar a afrontar la següent prova especial cronometrada, la qual van completar amb 15 minuts de demora vers l'escratx de Carlos Sainz i Luis Moya i el motor envoltat de flames, el seu abandonament ara si era obligat. Qui també abandonava en aquesta sisena especial cronometrada era Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, quan els campions mundials trencaven el seu radiador en un cop. Tot plegat deixava via lliure als dos Ford oficials, especialment el dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya que al contrari de la primera etapa semblaven estar en un moment de gràcia i gràcies al seu cinquè escratx del dia, on superaven als seus companys d'equip en 22 segons, aconseguien situar-se com a líders amb 20 segons de marge sobre Juha Kankkunen i Juha Repo i de 1 minut i 37 segons vers el Subaru de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.
A Parapat tampoc hi arribaven cap dels dos Toyota Corolla WRC, els australians Neal Bates i Coral Taylor abandonaven per averia elèctrica en la primera prova del dia, motiu pel qual els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet també es veien apartats de la competició en la tercera especial del dia. Dels set abandonaments registrats doncs, quatre corresponinen a cotxes de la màxima categoria.
Sis proves especials cronometrades de 115,68 km de distància constaven en el programa de la tercera i última etapa celebrada en diumenge. Sense ordres d'equip en el si de Ford, Carlos Sainz i Luis Moya, s'haurien de jugar la victòria amb els seus companys Juha Kankkunen i Juha Repo, quan els tocava tornar a obrir pista, si bé per la parella espanyola, la capa de fang de les pistes havia minvat en relació a les dues primeres etapes i per tant la seva feina menys feixuga. Tot i així Juha Kankkunen i Juha Repo retallaven 7 segons en les dues primeres especials on marcaven un segon temps escratx darrera de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i un escratx ex-aequo amb la parella sueca de Subaru.
La tensió va crèixer desorbitadament quan en la tercera prova cronometrada dominical, Carlos Sainz i Luis Moya punxaven la roda anterior esquerra i el sistema mousse antipunxades no va entrar en funcionament, provocant que els espanyols completessin l'especial sobre la llanda i amb gairebé mig minut perdut vers els homes del moment, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Malhauradament pels seus interessos, Juha Kankkunen i Juha Repo no van poder treure partit d'aquesta punxada, doncs els pilots finlandesos s'envirollaven en aquesta mateixa especial i encara cedien 8 segons més als seus companys d'equip.
La punxada soferta en l'Escort WRC de Carlos Sainz i Luis Moya va generar un altre problema, la seva direcció quedava oberta i sense assistències possibles, els pilots van haver de corregir el problema com van poder i afrontar la següent cronometrada sense les millors condicions en el seu Ford, on Juha Kankkunen i Juha Repo recuperaven els 8 segons perduts en la virolla, gràcies a un nou escratx, al que se li sumaria un altre més en la penúltima prova cronometrada permetent als finlandesos retallar 3 segons més als espanyols, deixant els dos cotxes separats per 10 segons a falta de celebrar la última prova cronometrada.
Juha Kankkunen i Juha Repo si volien guanyar el ral·li havien de retallar 11 segons als seus companys d'equip en l'últim tram, ja que en cas d'empat a la taula de temps final, el desempat era favorable a Carlos Sainz i Luis Moya doncs en la primera prova cronometrada del ral·li els espanyols estaven classificats per davant dels finlandesos. Finalment però no va caldre recorrer a cap fòrmula de desempat, doncs la parella espanyola aconseguia el millor temps superant en 6 segons a la finlandesa.
Així doncs, Carlos Sainz i Luis Moya suaven molt per aconseguir la victòria, metaforica i literalment parlant, la qual s'aconseguia amb un temps final de 4 hores 37 minuts i 30 segons, és a dir, 16 segons menys que Juha Kankkunen i Juha Repo. Els suecs de Subaru Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi a 1 minut i 19 segons del temps aconseguit pels guanyadors de la prova.
Eriksson-Parmander van tenir un moment de lluentor a l'inici de la 3a etapa, però bàsicament es van mantenir en l'anonimat.
En la categoria de producció la prova va ser una lluita en els seus primers compassos entre el malaisis Karamjit Singh i Allen Oh amb el japonés Shigeyuki Konishi i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe que pilotaven un Subaru Impreza WRX. El camí es va aplanar pels súbdits de la illa veïna quan a les acaballes de la primera etapa els de Subaru patien una sortida de pista perdent molt temps. Si bé Shigeyuki Konishi i Tony Sircombe van anar recuperant temps sobre el Proton Wira, un Mitsubishi Lancer rebatejat, al final els malaisis aconseguien la victòria, la qual permetia a Karmajit Singh situar-se en tercera posició provisional del campionat a 5 punts de Manfred Stohl.
Singh-Oh aconseguien finalment guanyar al ral·li d'Indonesia.
En la Copa FIA 2-L els australians Wayne Bell i Iain Stewart van dominar la categoria en el seus primers compassos, fins que una sortida de pista els va endarrerir en danyar el seu Hyundai Coupé kitCar, deixant via lliure als dos SEAT Ibiza KitCar oficials que seguien tendències oposades, per un cantó Harri Rovanperä i Voitto Silander tenien una línia ascendent, mentre que Erwin Weber, qui es retirava després d'aquest ral·li, i Manfred Hiemer, anaven de més a menys. Al llarg de la segona jornada els dos SEAT es van mantenir al capdavant de la categoria, el que unit amb els abandonaments entre els cotxes de classe A8, va permetre als dos equips situar-se entre els 10 primers classificats del ral·li, i fins i tot a Harri Rovanperä i Voitto Silander marcar un sisè temps escratx tot i ser un terreny tan hostil per a un cotxe de dues rodes motrius. Finalment SEAT aconseguia un doblet que acostava a la marca de Martorell cap a la revàlida del seu títol mundial.
Rovanperä-Silander van demostrar molta qualitat encapçalant el doblet de SEAT.
En el campionat de pilots el resultat del ral·li indonesi era vital per a les aspiracions mundials de Carlos Sainz, doncs a la victòria del pilot madrileny, calia afegir l'abandonament de Tommi Mäkinen, donant una emoció extra al certàmen en estar ambdos pilots separats per només 8 punts. Colin McRae per la seva banda, en abandonar la prova es despenjava una mica d'aquesta lluita alhora que estava una mica més a l'abast del seu company Kenneth Eriksson
Pilot |
Punts |
 Tommi Mäkinen
|
|
 Carlos Sainz |
44 |
 Colin McRae
|
|
En el campionat de constructors Ford aconseguia el segon doblet de la temporada i per tercera vegada en els últims quatre ral·lis situava als seus dos cotxes en el podi, el que permetia als de l'òval donar pràcticament caça a l'equip Subaru, que aquí s'havien de conformar amb la tercera posició de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Pitjor li anaven les coses a Mitsubishi, que amb només 3 punts perdia momentàniament el tren de la lluita per la corona mundial.
Constructor |
Punts |
 Subaru |
78 |
 Ford |
77 |
 Mitsubishi |
69 |
François Delecour 
Toyota 