Volkswagen guanyava per primera vegada un ral·li del mundial al Ral·li Costa d'Ivori.
Onzena prova d'un total de tretze en el campionat del mòn de ral·lis, el 19è Ral·li Costa d'Ivori finalitzava a Abidjan el dissabte 26 de setembre de 1987 amb 11 equips dels 43 inscrits i participants
en una cita que només puntuava per al campionat de pilots i pel que diverses marques del mundial van girar l'esquena. La prova es celebrava entre sectors competitius amb controls horaris molt mal organitzats i sovint fora de lloc i amb un rutòmetre
que s'elevava fins als 1074,01 km de distància.
La única alternativa als VW va ser el Nissan 200SX de Mehta-Combes
El tret de sortida a la prova es donava el dimarts 22 de setembre des de la ciutat d'Abidjan, amb una primera etapa que arribava fins a Yamousoukro per retonar de nou a Abidjan, on les pluges torrencials que havien castigat el territori durant molts dies, havia deixat les pistes en autèntics fangars lliscants.
Kenneth Eriksson i Peter Diekmann amb un Volkswagen Golf GTi van prendre el liderat ben d'hora de la prova, malgrat que una averia en el motor del seu neteja parabrises dificultava molt el pilotatge ja que el pilot havia d'anar rentant el vidre manualment, mentre que Björn Waldegård i Fred Gallagher a bord d'un dels nous turboalimentats Toyota Supra se situava un minut just per darrera seu, al terme de la primera etapa fins que es va conèixer la desgràcia que havia passat de matinada. L'avioneta del Toyota Team Europe que feia les operacions de ràdio s'havia accidentat només sortir de l'aeroport de Yamousoukro, on havia omplert el dipòsit de carburant aprofitant que l'activitat del ral·li s'aturava per unes 5 hores, en conseqüència de l'accident, els seus quatre tripulants van morir en l'acte, entre ells el braç dret d'Ove Andersson i director esportiu de l'equip, el britànic Henry Liddon. En conèixer la noticia, els tres Toyota que havien pres la sortida i que per llavors ocupaven la segona, setena i novena posició provisionals, van decidir abandonar la prova.
Amb els Toyota fora de competició, les mirades es van tornar cap el duel que s'estava vivint entre els Volkswagen i els Nissan, però aquest no va durar gaire, ja que en l'equador de la segona etapa, la crescuda d'un riu va deixar fora de joc sobtadament a dos dels Nissan 200SX, el pilotat pels kenyans Mike Kirkland i Robin Nixon, i els franco-ivorians, Alain Ambrosino i Daniel Le Saux, quan en entrar aigua pels conductes de l'aire, els seus motors es van quedar inoperatius.
Tot i que Shekhar Mehta i Rob Combes van intentar pressionar a Kenneth Eriksson i Peter Dieckmann en la lluita pel liderat, la veritat es que quan es va neutralitzar la segona etapa al port de San Pedro i després de creuar els boscos de Taï, l'avantatge dels de Volkswagen arribava ja als 10 minuts en relació a la parella de Nissan, mentre que en tercera posició romania el segon equip de VW, format pels alemanys Erwin Weber i Matthias Feltz, els quals agreujats per diversos contra-temps amb la seva caixa de canvis que van requerir dos canvis d'aquest element i embragatge es trobaven ja a 40 minuts dels seus companys d'equip.
Aquesta situació es va mantenir al llarg de la tercera i última etapa, tot i el suspens que es podia palpar en el si de l'equip VW quan Weber-Feltz havien trencat alguns suports de motor i Eriksson-Diekmann s'anaven quedant progressivament sense velocitats a causa d'un troç de cable del velocímetre que havia caigut a la selectora, sense temps per canviar l'element, els pilots van haver de completar el recorregut sense primera, segona i marxa enrere, si bé la parella ho va aconseguir, els nervis eren palpables alhora d'entrar al parc tancat per l'escrutini final.
Kenneth Eriksson i Peter Dieckmann guanyaven així el seu primer ral·li al mundial, tanmateix que oferien a Volkswagen la seva primera victòria al mundial de ral·lis en completar el recorregut amb 20 minuts i 21 segons d'avantatge vers el Nissan 200 SX dels kenyans Shekhar Mehta i Rob Combes. Erwin Weber i Matthias Feltz completaven el podi a 1 hora, 16 minuts i 59 segons del temps dels seus companys d'equip el que suposava el cinquè podi de la marca germànica en el mundial.
Segon Golf en el podi Weber-Feltz tancaven la festa de Volkswagen
En el campionat de pilots, únic campionat pel que la cita ivoriana era puntuable, la victòria de Kenneth Eriksson permetia al pilot suec acostar-se a posicions davanteres, ja que cap dels pilots de Lancia que encapçalaven la general provisional va prendre part a la prova africana.
Pilot |
Punts |
 Juha Kankkunen
Markku Alén
|
|
 Massimo Biasion |
74 |
 Kenneth Eriksson
|
|
En la general per marques, la classificació no es veia alterada des del Ral·li dels 1000 Llacs, ja que la prova no donava punts en aquest campionat, així doncs Lancia seguia encapçalant la taula amb 137 punts per davant d'Audi i Volkswagen.
Constructor |
Punts |
 Lancia |
137 |
 Audi |
74 |
 Volkswagen |
63 |
