Gilles i Hervé Panizzi aconseguien a Còrsega la seva primera victòria al mundial.
El 44è Tour de Corse, onzena prova en el calendari del campionat del mòn de ral·lis d'un total de catroze, posava punt i final a l'edició el diumenge 1 d'octubre de 2000 amb 80 equips participants. El ral·li, amb puntuabilitat per als campionats del mòn de pilots, marques i producció atreia l'interés de fins a 124 equips per a realitzar la seva inscripció a la prova, dels que 120 empendrien el camí des de la rampa de sortida cap als 18 trams cronometrats de 385,01 km de distància total.
Professionalment Delecour-Grataloup van encaixar les ordres d'equip.
En el transcurs de la primera etapa, composada per sis especials cronometrades d'uns 125 km de distància celebrada en divendres es va viure el domini aclaparador dels Peugeot oficials en mans dels francesos François Delecour i Daniel Grataloup i els germans Panizzi. Si bé el primer escratx, i per tant primer líder de la prova va ser obra dels britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid, llur liderat per només 2,5 segons es va esfumar en la segona cronometrada en mans de Delecour-Grataloup quan Panizzi-Panizzi marcaven el primer escratx del dia.
Delecour-Grataloup van comfirmar la seva privilegiada posició amb el millor crono en la tercera especial del dia, però a partir de llavors els germans Panizzi, que tot i portar uns mesos d'inactivitat en el mundial, ja que no competien des del Catalunya en el passat mes d'abril, van anar recuperant sensacions i van encadenar tres escratxs que els van portar a liderar la prova en la darrera cronometrada de l'etapa.
Per darrera dels dos Peugeot 206 WRC en mans franceses, Carlos Sainz i Luis Moya encapçalaven un nutrit grup de grans pilots a 16,4 segons dels liders provisionals on s'hi podia trobar als britànics Colin McRae i Nicky Grist, als seus compatriotes de Subaru i primers líders de la prova Richard Burns i Robert Reid i als campions del mòn en vigència Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki els quals es trobaven tancant el grup a menys de 10 segons dels espanyols de Ford.
Ja en la segona etapa, on la peculiar orografia corsa podia jugar males passades en cas de que la pluja fes acte de presència, va arrancar amb tots els pilots amb el ganivet entre les dents, com demostra que Carlos Sainz i Luis Moya perdessin el seu para-cops posterior després de donar un cop amb el seu cotxe, mentre que als britànics Richard Burns i Robert Reid i als finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki la pluja els va agafar per sorpresa amb els pneumàtics erronis perdent de l'entorn de mig minut, i sort en van tenir de la cancelació del segon tram a causa de l'excessiu públic. Més tard, en el tercer tram, un impacte en el Mitsubishi Lancer de Mäkinen-Mannisenmäki, feia perdre als pilots de l'ordre de 3 minuts i tota opció a aspirar a posicions de podi.
Mentrestant els germans provençals Panizzi seguien marcant els millors cronos en el primer, tercer i quart tram elevant les distàncies vers els seus companys d'equip i compatriotes fins als 14,4 segons. Precisament en el quart tram cronometrat, es va viure un dels accidents més espectaculars de la història del mundial, Colin McRae i Nicky Grist en vistes a escurçar distàncies amb els seus companys d'equip van prendre més riscs i en una secció de sis corbes enllaçades van patir una sortida de pista, provocant que el seu Ford Focus RS WRC caiés uns metres avall i quedés atrapat entre uns arbres. Les assistències van precisar 40 minuts per poder treure al pilot del cotxe que ràpidament va ser traslladat per precaució a l'Hospital de Bastia, on se li varen diagnosticar diverses contusions i un pòmul fracturat.
François Delecour i Daniel Grataloup van marcar els dos últims escratxs de la jornada, sent especialment important el de la darrera especial cronometrada, on va aconseguir recuperar el liderat de la prova, especialment gràcies a que el 206 WRC dels Panizzi es va calar en el moment d'iniciar el tram i li va costar de l'ordre de 15 segons tornar-se a posar en marxa, temps suficient com per situar a Delecour-Grataloup al capdavant de la provisional per tan sols 2 dècimes de segon, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, lliures dels incidents que havien afectat a la resta dels seus rivals més directes eren cómodes tercers a 25,9 segons.
La tercera i última etapa era una repetició de la primera, on els Peugeot van proseguir amb el seu domini aclaparador, tret de la primera especial cronometrada, s'havien repartit tots els escratxs disputats fins al moment, i els germans Panizzi amb el primer escratx del dia van recuperar el liderat de la prova al que Delecour-Grataloup van respondre amb la mateixa moneda en el segon tram cronometrat que deixava als dos Peugeot separats per 9 dècimes de segon.
Va ser en el segon tram quan Sainz-Moya es van quedar sense direcció assistida i de cop van caure fins als gairebé dos minuts de distància passant de poder atacar als Peugeot a haver-se de defensar del Subaru Impreza WRC de Burns-Reid, pel que el director de Peugeot Sport, Corrado Provera, va decidir reunir als dos equips i decretar la victòria de qui liderava per llavors, és a dir els germans Panizzi.
A partir de llavors els no-Peugeot va ser quan van començar a marcar els millors registres, primer Burns-Reid encadenarien dos escratxs en vistes a aconseguir una posició de podi, deixant els dos últims per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals varen pagar cara la seva manca d'experiència sobre asfalt i per a Carlos Sainz i Luis Moya que d'aquesta manera s'asseguraven la darrera plaça de podi.
Així doncs Gilles Panizzi i Hervé Panizzi aconseguien la seva primera victòria en el mundial de ral·lis en completar el recorregut en un temps total de 4 hores 2 minuts i 14,2 segons, 33,5 segons per davant dels resignats François Delecour i Daniel Grataloup que professionalment van aixecar molt el peu de l'accelerador per tal de permetre que els Panizzi guanyessin la prova, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya completaven el podi a 1 minut i 12,6 segons dels guanyadors de la prova corsa.
Una averia en la servodirecció va posar fi a les aspiracions de victòria i a l'emoció en el ral·li.
En quan al campionat de Producció, Manfred Stohl i Peter Müller van liderar la prova des d'un primer moment, si bé en les primeres especials cronometrades van haver de comptar amb certa oposició dels locals Jean-Marie Santoni i Jean-Marc Casamatta i els italians Gianluigi Galli i Maurizio Messina, però una punxada dels francesos i un accident dels italians, va aplanar molt el camí als austríacs ja que llavors els seus màxims rivals, Gustavo Trelles i Jorge del Buono es trobaven a gairebé minut i mig d'ells. Administrant llavors les distàncies, Stohl-Müller aconseguien la segona victòria de la temporada que els permetia incrementar les distàncies al capdavant de la general vers Gustavo Trelles, segon classificat.
Stohl-Müller dominaven de cap a peus la prova en l'apartat de producció.
En el campionat de pilots, l'abandonament de Colin McRae i el tercer lloc de Carlos Sainz, el quart de Richard Burns i el cinquè de Marcus Grönholm, deixava als quatre pilots separats per només 5 punts en la general provisional del campionat, mentre que per a Gilles Panizzi i François Delecour, els punts que obtenien van ser pràcticament intrascendents en la lluita del mundial donades les poques aparacions del primer i el pobre rendiment del segon.
Pilot |
Punts |
 Marcus Grönholm
|
|
 Richard Burns |
44 |
Colin McRae
|
|
En la general per marques el doblet de Peugeot va permetre als del lleó escalar fins a la segona posició del campionat, superant a Subaru per 5 punts, mentre que Ford gràcies als 4 punts aconseguits amb el tercer lloc de Sainz-Moya, aconseguien mantenir parcialment el coixí de líders.
Constructor |
Punts |
 Ford
|
|
 Peugeot
|
|
 Subaru
|
|
Especificacions tècniques 
Títols 