Tänak-Järveoja i M-Sport es retrobaven amb la victòria a Xile
Després de 4 temporades d’absència en el màxim calendari mundial arran dels efectes de la pandèmia per la Covid19, així com una situació política i social un tan convulsa en el país llatinoamericà, finalment el diumenge 1 d'octubre de 2023 es podia celebrar a Talcahuano, a les afores de Concepción, la cerimònia de clausura corresponent al 2n Ral·li de Xile. Amb possibilitat d’obtenir punts en els habituals certàmens de la contesa mundial, és a dir els campionats de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, la llista d’inscrits oficial assolia la xifra de 55 parelles de noms, de les que 51 serien presents a la protocol·lària baixada per la rampa de sortida el dijous 28 de setembre a Los Ángeles. La prova, que es disputava en la regió xilena del Biobío, comptava amb 16 proves especials cronometrades en el seu programa, llur disputa suposava 320,98 km de competició, un repte que 36 formacions aconseguirien completar.
L’infortuni dels seus companys accidentals d’equip a les acaballes del programa, els donava el segon lloc
A 2 quarts de 8 del matí del divendres 29 de setembre de 2023, 1 minut abans del trenc d’alba, els primers participants es posaven en marxa amb la sortida del parc tancat de Talcahuano, des d’on aquests s’enfrontarien al clàssic bucle de 3 trams cronometrats que suposaven 56,43 km competitius, trèvol que en disputar-se matí i tarda, amb un reagrupament per a les assistències a la base del ral·li al migdia, permetien als organitzadors assolir els 112,86 km cronometrats que s’anunciaven en el programa de la primera etapa. Una activitat que finalitzaria amb el retorn al punt de sortida a partir de quan manquès 1 minut per a 2 quarts de 8 del vespre per als més matiners, si bé tots aquells que volguessin prosseguir amb la competició l’endemà dissabte, hi haurien de ser abans de 3 quarts d’11 de la nit.
Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la cronometrada inaugural de l’edició per davant del Hyundai de Teemu Suninen i Mikko Markkula, així com el Toyota d’Elfyn Evans i Scott Martin o el Puma dels seus companys de carpa Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul, uns resultats que sense bagatge previ, es reflectia en la classificació provisional. Una general però, en la que ja no s’hi trobaven els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui en accidentar-hi el seu Hyundai i20 Rally1 Híbrid, es veien fora de la competició.
De menys distància cronometrada, Elfyn Evans i Scott Martin establien el registre més baix en la prova següent i els britànics de Toyota s’intercanviaven la posició amb els estonians d’M-Sport, mentre que els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula restaven en la segona plaça a 1 dècima de segon dels nous líders.
Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul patien un accident en la tercera i última prova especial matinal i el pilot cors i el navegant belga havien de retirar-se de la jornada inaugural, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin es refermaven en la seva primera posició amb una nova victòria parcial de tram. Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien el segon millor temps i els bàltics feien entrada al reagrupament de mitja etapa a 1 dècima de segon de Teemu Suninen i Mikko Markkula i a 2,7 segons del temps dels líders.
Amb la baixa dels pilots d’M-Sport, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ascendien fins a la quarta posició mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 8,1 segons dels campions del món i a 21,7 segons dels líders britànics.
En tornar al bucle, Teemu Suninen i Mikko Markkula aconseguien el seu primer temps escratx d’ençà que pilotaven el Hyundai i20 Rally1 Híbrid, i els nòrdics es situaven al capdavant de la classificació provisional per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja així com dels anteriors líders.
El flirteig dels finlandesos amb la primera posició seria breu però, doncs Ott Tänak i Martin Järveoja els rellevaven de seguit en tornar esdevenir els més ràpids en pista, una victòria de tram que els estonians repetien en la sisena i última prova especial del divendres per tal d’assegurar-se la primera posició en el moment de retornar al parc tancat.
Per darrera, i després d’acumular un segon i dos tercers millors temps al llarg de la tarda, els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien superar a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen per tal de restar a les portes de les posicions d’honor a 27,7 segons dels líders i per 11,0 segons de marge en vers els campions del món, qui havien hagut de lluitar amb el fet d’haver d’obrir pista al llarg de tota la jornada i haver patit una lleugera sortida en la darrera d’elles. Per davant de la parella belga de Hyundai s’hi trobaven Ott Tänak i Martin Järveoja qui gaudien de 4,2 segons de marge en relació a Teemu Suninen i Mikko Markkula i 12,7 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin, qui no es van acabar de trobar a gust en cap moment al llarg del bucle post meridional amb l’adherència del seu Yaris Rally1 Híbrid.
La segona etapa arrancava motors a 2 quarts de 7 del matí, hora de sortida del parc tancat del Ford Puma Rally1 Híbrid del local Alberto Heller i l’argentí Luis Allende, els nous encarregats d’haver d’obrir pista. Amb 3 trams que superaven la vintena de quilòmetres dibuixant el bucle que es disputaria a doble passada, la jornada sabatina esdevenia la més longeva de tota l’edició, afegint 154,00 km cronometrats a l’itinerari, una activitat que novament gaudia d’un parc d’assistències en el moment més àlgid del cicle solar i que finalitzaria amb l’ingrés al parc tancat de Talcahuano abans de que manquessin 3 minuts per a 1 quart de 12 de la nit, si bé la maniobra estava permesa en completar la posada a punt de les seves mecàniques al capvespre.
Enlliurats de la feixuga tasca d’haver d’escombrar la traçada, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien per primera vegada en el ral·li establir el registre de referència per a la resta del parc tancat, una gesta que els finlandesos de Toyota aconseguien per davant dels estonians d’M-Sport i dels seus companys d’equip britànics Elfyn Evans i Scott Martin, uns resultats que reforçaven als bàltics al capdavant de la taula, tothora que permetien a les dues parelles de la formació nipona superar a les respectives parelles de Hyundai que els precedien en el moment d’abandonar la comoditat del parc tancat.
L’esforç dels finlandesos deixava molt malmeses les seves Pirelli i els nòrdics no podien defensar el guany de posició que aquests havien aconseguit enfront de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui recuperaven la quarta plaça al terme de la segona cronometrada matinal.
Una especial més tard, la darrera del bucle matinal, Elfyn Evans i Scott Martin també entraven en conflicte amb les seves Pirelli i en perdre dues bandes de rodadura, els britànics es veien superats per les dues formacions de la marca coreana, Teemu Suninen i Mikko Markkula i per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
Per davant, indiscutiblement Ott Tänak i Martin Järveoja es feien forts en la primera posició gràcies a aconseguir el millor temps en totes dues especials, retornant a Talcahuano amb 47,8 segons i 63,0 segons de marge en vers les dues parelles de Hyundai.
Tot i l’inquietud que els hi generava el comportament de les seves rodes, tan Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen com Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien els dos millors temps en la primera prova especial de la represa i ambdues parelles s’acostaven tímidament a les places de podi.
Com en el matí, les dues següents proves especials eren el terreny idoni per a que els líders Ott Tänak i Martin Järveoja tornessin a exercir el seu domini i acumulessin dues victòries de tram més, amb les quals els estonians seguien obrint bretxa al capdavant de la taula. Paral·lelament, les dues formacions de Hyundai que els escudaven en les posicions provisionals de podi, tornaven a restablir distàncies en vers les dues parelles de Toyota que pretenien fer-se amb el seu lloc.
Retornats al parc tancat que s’emplaçava en l’extraradi de Concepción, Ott Tänak i Martin Järveoja lideraven la classificació amb 58,3 segons de marge en vers Teemu Suninen i Mikko Markkula i per 1 minut i 12,2 segons en relació a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Elfyn Evans i Scott Martin restaven a les portes de les posicions de podi a 10,7 segons del registre dels belgues de Hyundai, generant així dubtes als responsables de la marca coreana sobre la posada en escena de les ordres d’equip. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 2 minuts i 2,2 segons del temps dels líders.
A 1 quart i mig de 8 del matí del diumenge 1 d’octubre de 2023, la competició es reprenia amb la corresponent sortida del parc tancat de Talcahuano per part de la primera parella participant, per tal de disputar la tercera i última etapa, la qual estava configurada a 2 trams, homogenis en quan a corda cronometrada però no en orografia, que es celebraven en 2 ocasions per tal d’assolir els 54,12 km competitius. Una distància que es culminava amb la joia, o decepció segons el resultat obtingut, de la cerimònia del podi a 1 quart i 5 minuts de 4 de la tarda a Talcahuano, a l’altra banda del carrer d’on es situava el parc tancat.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe marcaven el ritme més fort al llarg del primer bucle matinal i sempre per davant dels seus companys d’equip accidentals, Teemu Suninen i Mikko Markkula, amb el què ambdues parelles de Hyundai posaven segons entremig en vers al Toyota d’Elfyn Evans i Scott Martin. De fet els belgues hi reduïen a la meitat el seu forat en relació als seus companys finlandesos, alhora que duplicaven el seu marge amb els britànics de Toyota.
Completades les assistències intermitges, els participants tornaven a afrontar les dues mateixes proves especials, si bé abans de disputar la setzena i última prova especial de l’itinerari, s’hi programava un reagrupament remot a Puente Roa.
Teemu Suninen i Mikko Markkula s’obrien lleugerament cap a la dreta per tal d’agafar un revolt a esquerres i els pilots tenien tanta mala sort que hi picaven contra algun objecte amagat al voral. Arran de l’impacte, un arbre de direcció es trencava i els nòrdics quedaven aturats al voral.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, novament els més ràpids del parc tancat, heretaven així la segona posició tothora que reduïen en 13,7 segons les distàncies amb els líders Ott Tänak i Martin Järveoja, qui es veien obligats a reduir la seva velocitat en passar pel lloc de l’accident de la parella nòrdica.
Amb unes primeres posicions ben definides, les 4 primeres places s’invertien en el Power Stage final, és a dir que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen complementaven la seva quarta posició final amb la victòria en la cronometrada del premi extra, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin hi obtenien el segon millor registre per davant de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja respectivament.
Acomplert amb el tram d’enllaç de gairebé una trentena de quilòmetres que unia la línia de meta del “Power Stage” amb el parc tancat de Talcahuano, la 2a edició del Ral·li de Xile es donava oficialment per conclosa, celebrant-se a 1 quart i 5 minuts de 4 de la tarda la protocolària cerimònia del podi en la que els estonians d'M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja es retrobaven amb la victòria en disputar els 320,98 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 6 minuts i 38,1 segons, registre que rebaixava en 42,1 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Elfyn Evans i Scott Martin tancaven el podi a 1 minut i 6,9 segons del registre vencedor.
Evans-Martin aconseguien un lloc al podi però no precisament per mèrits propis
Per 1 dècima de segon de marge, Oliver Solberg i Elliot Edmonson esdevenien els primers líders de la classe WRC2 per davant dels finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen, qui en establir el millor temps en la següent prova cronometrada, i per un marge superior al mínim demèrit que portaven, aquests s’intercanviaven la posició amb el suec i el britànic.
La disputa de la tercera i última prova especial matinal, habilitava als pilots de l’Škoda Fabia RS Rally2 número 22, Oliver Solberg i Elliot Edmonson, a retallar distàncies en vers als del número 21, Sami Pajari i Enni Mälkönen, si bé en el moment d’ingressar al reagrupament equatorial per a les assistències, els finlandesos es mantenien al capdavant de la taula provisional per 2,4 segons de marge, 15,6 segons si la distància es mesurava en vers el cotxe txec dels russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, per llavors tercers classificats.
Gràcies a un ple de victòries parcials de tram al llarg del segon bucle de la jornada inaugural, els líders Sami Pajari i Enni Mälkönen retornaven al parc tancat de Talcahuano havent eixamplat el seu marge al capdavant de la classificació provisional fins als 13,3 segons en vers Oliver Solberg i Elliott Edmonson i fins als 51,4 segons amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Gus Greensmith i Jonas Andersson retallaven tímidament les distàncies en vers als darrers inquilins de les posicions de podi i aquests completaven la primera etapa a 5,1 segons de les places d’honor, alhora que precedien en 8,2 segons el Hyundai i20 Rally2 dels finlandesos Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Ja en la jornada sabatina, la pols en suspensió afectava molt negativament als pilots de la categoria WRC2, qui partien a tram amb 2 minuts de marge, enlloc dels 3 que gaudien els pilots amb prioritat i cotxe de “primera”. Sami Pajari i Enni Mälkönen s’havien de literalment aturar en més d’una ocasió al llarg del primer tram per poder-hi veure, mentre que Oliver Solberg i Elliot Edmonson, amb la pols entrant a dins de l’habitacle, s’hi envirollaven. Malgrat la contrarietat, el suec i el britànic hi aconseguien el millor temps i aquests es retrobaven amb el lideratge de la classe, mentre que Gus Greensmith i Jonas Andersson es feien amb la darrera plaça de podi per 3 dècimes de segon de coixí en vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
Segons al terme de la primera especial sabatina, Yohan Rossel i Arnaud Dunand seguien transmeten bones sensacions amb una victòria de tram en la cronometrada equatorial del bucle matinal, així com un nou segon millor temps en la tercera i última, si bé els francesos de Citroën encara restaven lluny de les primeres posicions.
Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, autors del temps més baix de la classe Rally2 en la darrera cronometrada del trèvol, retallaven distàncies amb Gus Greensmith i Jonas Andersson, però no suficientment com per recuperar la tercera posició, pel que el britànic i el suec entraven al parc d’assistències de Talcahuano a 31,6 segons del suec i del britànic líders, qui havien tancat el bucle matinal patint amb les seves rodes, i per 6,8 segons de marge en vers els russos. Sami Pajari i Enni Mälkönen restaven en segona posició a 16,7 segons de l’anhelada posició d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
Gus Greensmith i Jonas Andersson miraven d’aferrar-se a les posicions d’honor amb la seva primera victòria de tram, mentre que Oliver Solberg i Elliott Edmonson, sense acabar-se de trobar del tot a gust i mirant de gestionar les seves Pirelli, concedien prou segons com per retornar el lideratge a Sami Pajari i Enni Mälkönen, segons a final de tram.
Yohan Rossel i Arnaud Dunand tornaven a esdevenir els més ràpids en la segona especial del bucle i els francesos grimpaven fins al quart lloc de la classificació provisional de la taula, mentre que amb el segon millor temps en el seu haver, Gus Greensmith i Jonas Andersson no només es feien forts en les posicions amb dret a dutxa d’escumós, sino que a més a més presentaven candidatura a les 2 places precedents. Sense abandonar aquesta penúltima prova especial, els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov se saltaven la sortida i rebien una sanció de 10 segons, temps suficient com per a descendre des de la quarta posició fins a la setena.
En la sisena i última prova especial sabatina, no només tots els caps de cartell milloraven el seu registre de l’ordre de mig minut en vers la primera passada pels seus 28,72 km cronometrats, sinó que a més a més els líders Sami Pajari i Enni Mälkönen hi aconseguien un temps 14,0 segons més lent, un registre molt dolent per a la parella finlandesa que hi perdien la primera posició.
Oliver Solberg i Elliott Edmonson aconseguien establir el registre més baix de la classe i la parella recuperava el lideratge de la classificació provisional, accedint al parc tancat de Talcahuano amb un coixí de 25,3 segons en vers a Gus Greensmith i Jonas Andersson. Sami Pajari i Enni Mälkönen tancaven les posicions de podi a 43,9 segons dels líders i per 24,5 segons de marge en relació a Yohan Rossel i Arnaud Dunand. Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 9,6 segons dels francesos.
Amb pràcticament la lluita per la quarta posició com a únic punt calent de la taula, els 15 equips participants que restaven en la categoria WRC2 afrontaven els 54,12 km cronometrats de la tercera i última etapa, un punt però que es refredava a les primeres de canvi, en tan en quan els polonesos patien una doble punxada i concedien un centenar de segons a final de tram, temps suficient com per descendre fins a la setena posició.
Gus Greensmith i Jonas Andersson s’imposaven en la primera cronometrada dominical, mentre que Oliver Solberg i Elliott Edmonson ho feien en la següent, amb el què arribats a mitja etapa, les distàncies entre les dues parelles escandinavo-britàniques pràcticament no s’havien alterat ni tampoc en vers a Sami Pajari i Enni Mälkönen.
En tornar sobre el bucle de 2 trams, els pilots oferien una mica més del mateix amb l'anècdota de la victòria de tram dels locals Jorge Martínez i Alberto Álvarez en el Power Stage final i un cert relaxament del seu ritme per part de Sami Pajari i Enni Mälkönen, amb el que les posicions de podi es ratificaven i per tant Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’anotaven la victòria amb un temps de 3 hores 14 minuts i 56,6 segons, registre que equivalia a una velocitat promig de 98,8 km/h. Gus Greensmith i Jonas Andersson aturaven el cronòmetre a 25,8 segons del temps dels guanyadors i pujaven al segon graó del podi, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenien tercers a 1 minut i 2,1 segons del temps dels vencedors.
Solberg-Edmonson tornaven a guanyar després d’haver-la vessat 3 vegades.
Sense experiència a bord d’un World Rally Car com els dos pilots precedents, ni cap títol mundial sobre les seves esquenes, la tercera plaça de Sami Pajari i Enni Mälkönen esdevenia una victòria per als finlandesos en la categoria WRC2 Challenger, mentre que el guardó per als veterans del parc tancat, el WRC Masters, era per als solitaris Eduardo Kovacs i Rubén García.
La llista d’inscrits en la categoria WRC3 era breu, molt breu, d’una banda el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate, i d’una altra el peruà Eduardo Castro i l’argentí Fernando Mussano. Els primers aconseguien vèncer en 10 ocasions al llarg de les 13 primeres proves especials del programa, un rendiment que els hi suposava obtenir un marge de 3 minuts i 20,5 segons en vers als segons, emperò la parella danyava les suspensions del seu Ford Fiesta Rally3 en la catorzena prova especial, perdent-hi la meitat del seu marge i havent-se de retirar de la competició en entrar fora de temps al parc d’assistències de diumenge al matí i després d’haver aconseguit reparar l’avaria en el tram d’enllaç, una contrarietat que deixava a Eduardo Castro i Fernando Mussano totalment en solitari en vers la victòria.
Castro-Mussano guanyaven gràcies a portar el cotxe fins al parc tancat.
En el campionat de pilots, les distàncies al capdavant de la classificació provisional s’estrenyien molt tímidament, doncs les posicions dels 4 primers classificats s’invertien al terme de l’esdeveniment xilè i per tant Kalle Rovanperä es mantenia al capdavant de la classificació per 31 punts de marge en vers el seu company Elfyn Evans i per 62 en relació a Thierry Neuville, mentre que 9 punts privaven a Ott Tänak de figurar en les primeres posicions del certamen.
Pilot |
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Elfyn Evans |
186 |
 Thierry Neuville
|
|
Malgrat que M-Sport i Hyundai ocupaven les 2 primeres posicions de la classificació al terme de la cita sudamericana, el cert era que només arribava 1 Hyundai i 1 Ford al parc tancat de Talcahuano el diumenge a primera hora de la tarda, dos resultats que no podien impedir que els membres de l’equip Toyota poguessin celebrar per tercer any consecutiu la consecució del títol de constructors, gràcies als respectius tercer i quart lloc d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Especificacions tècniques 
Títols 
Ford
Peugeot
Subaru