Gràcies a la pluja, Solberg-Mills guanyaven en asfalt un ral·li que començaven a la grua..
Amb la ciutat d'Ajaccio com a seu central de la prova, el diumenge 19 d'octubre de 2003 finalitzava el 47è Tour de Corse, dotzè ral·li en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris del certàmens reservats a pilots, marques i producció, portava a 71 equips a formalitzar la seva inscripció. D'aquests 62 van iniciar la prova des de la rampa de sortida el divendres 17 d'octubre per 34 d'ells superar les 16 especials cronometrades de 397,40 km que composaven el ral·li.
Una munta de pneumàtics arriscada va permetre a Sainz-Martí pujar un graó més del podi i liderar el mundial.
En el tram de proves, popularment conegut com "shakedown" saltava ja el primer titular, quan la parella de Subaru composada perl norueg Petter Solberg i el britànic Phil Mills, patia un important accident que deixava el seu Impreza S9 WRC molt malmés i la seva participació a la prova corria perill. Afortunadament, els mecànics de Prodrive van tenir el cotxe número 7 a punt per a que els pilots poguessin iniciar la competició.
Desplaçats ja a l'arrancada de la prova, el divendres pel matí, Carlos Sainz demostrava estar recomposat dels càlculs renals que li havien impedit participar en les jornades de test prèvies a la cita marcant el primer millor registre de la prova, el que situava al pilot madrileny i al seu copilot barceloní Marc Martí al capdavant de la provisional del ral·li. El liderat dels pilots de Citroën va ser efímer, ja que al terme de la segona cronometrada l'estoni Markko Märtin i el britànic Michael Park, passaven a liderar la prova a bord del seu Ford Focus RS WRC, liderat que en envirollar el seu cotxe en la quarta especial cronometrada, passaria a ser, tot i no haver marcat cap escratx, per al francès Sébastien Loeb i al monegasc Daniel Elena.
Markko Märtin i Michael Park, van intentar reconduir la situació marcant els tres darrers escratxs de la jornada, el que deixava la general provisional a la neutralització de la primera jornada molt apretada, amb fins a 6 cotxes en un marge de temps de menys de 20 segons liderats per Sébastien Loeb i Daniel Elena i amb pilots de la categoria com François Duval i Stéphane Prévot, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Carlos Sainz i Marc Martí, Markko Märtin i Michael Park o Richard Burns i Robert Reid trepitjant-li els talons.
En la segona etapa però, la més llarga de totes amb pràcticament el doble de quilometratge vers la primera jornada, la pluja va fer acte de presència posant punt i final al duel tan vibrant que havia viscut la cita al llarg del divendres. La pluja deixava els trams en un estat molt irregular, ja que corves seques venien seguides per corves humides el que va propiciar que ja en la segona especial del dia tan Sébastien Loeb i Daniel Elena com Markko Märtin i Michael Park, es veiessin fora de la lluita per la victòria en perdre més de 10 i de 5 minuts respectivament, deixant als belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot al capdavant de la general provisional. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen per la seva banda, feien història en aconseguir el seu primer escratx en el mundial de ral·lis en aquesta segona especial cronometrada a bord del seu Ford Focus RS WRC'02.
En incrementar la intensitat de la pluja, Petter Solberg i Phil Mills van poder treure el millor dels seus pneumàtics Pirelli, molt més eficients sota la pluja que els Michelin, el que va permetre a la parella de la constelació de les Pleiades encadenar els tres últims escratxs de la jornada i passar a liderar la prova en la última d'elles per davant de Duval-Prévot i Sainz-Martí els quals es trobaven per sota del mig minut de diferència. Compactats en un segon grup, s'hi trobaven Colin McRae i Derek Ringer, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i Gilles Panizzi i Hervé Panizzi però aquests ja per sobre del minut de diferència vers els líders provisionals.
La pluja es va mantenir al llarg de la darrera jornada en la que Petter Solberg i Phil Mills van aconseguir incrementar en deu segons les distàncies que tenien vers els seus immediats perseguidors, els quals estaven protagonitzant una bonica lluita per la segona posició del podi. A falta de dos trams per concloure la prova, Sainz-Martí tenien a una décima de segon als belgues Duval-Prévot, pel que els de Citroën van decidir donar-ho tot i muntar pneumàtics de sec tallats en el seu cotxe vers els penumàtics mixtes que tothom muntava, l'elecció comportava un grau important de risc. Si bé en el primer dels trams celebrats perdien temps vers els belgues, en el segon i últim tram, els espanyols recuperaven 15 segons i se situaven en segona posició amb un marge de 5,1 segons vers Duval-Prévot.
Així doncs, Petter Solberg i Phil Mills, que havien començat la prova en el seu tram de tests dalt de la grua, aconseguien guanyar la prova amb un crono de 4 hores 20 minuts i 15,3 segons, 36,6 segons per davant dels segons classificats, els espanyols de Citroën Carlos Sainz i Marc Martí i 41,7 segons per davant dels belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot.
Els pneumàtics van anar descendint a Duval-Prévot del primer al tercer lloc.
En la categoria de cotxes de producció els catalans Dani Solà i Alex Romaní comandaven la general provisional amb mà de ferro, endosant fins a 2 minuts al 2n classificat al terme de la primera etapa, fins que en la tercera i última etapa, una averia mecànica va deixar als catalans fora de combat que cedien el testimoni als britànics Niall McShea i Chris Patterson que acabarien guanyant la prova de clausura del campionat. Campionat que gràcies a finalitzar en tercera posició la prova per darrera de Toshi Arai i Tony Sircombe, era guanyat pels britànics Martin Rowe i Trevor Agnew amb un Subaru de David Sutton.
McShea-Pattersson es van trobar amb el liderat a les seves mans en la tercera etapa.
En el campionat per pilots la opció arriscada de Carlos Sainz en els dos últims trams, va permetre al pilot madrileny passar a encapçalar la general provisional del campionat per davant de Richard Burns i Petter Solberg, el qual gràcies a la seva victòria corsa, presentava la seva candidatura al títol mundial. El zero de Sébastien Loeb feia que el francès baixés de la segona a la tercera posició provisional.
Pilot |
Punts |
 Carlos Sainz
|
|
 Richard Burns
 Petter Solberg
|
|
 Sébastien Loeb
|
|
En el campionat de constructors el duel entre les marques del grup PSA seguia viu, estant una mica més a favor dels de Citroën gràcies als 12 punts que aconseguien sumar en la prova per contra dels 8 que obtenien els seus socis de Peugeot. Subaru per la seva banda, sobretot gràcies a la victòria de Petter i Phil i sobretot al treball dels seus mecànics, aconseguia distanciar-se de Ford en la lluita pel tercer graó del podi.
Constructor |
Punts |
 Citroën
|
|
 Peugeot
|
|
 Subaru
|
|
