Finalment Chus Puras acompanyat de Marc Martí aconseguia guanyar un ral·li al mundial.

El 45è Tour de Corse finalitzava a la ciutat d'Ajaccio el diumenge 21 d'octubre de 2001. La prova que recuperava la seva data a la tardor com en les seves primeres edicions, era la dotzena ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques, producció i S-1600 portava a 93 equips a formalitzar la seva inscripció al ral·li, dels que 8 no van ser presents a la cerimònia de sortida celebrada el dijous 18 d'octubre. El ral·li comptava amb un recorregut composat per 16 especials cronometrades de 394,04 km de distància que 50 equips aconseguiren completar.

Amb tensió fins al final, els germans Panizzi van acabar en segona posició.

La prova arrancava el divendres pel matí amb l'especial de Cuttoli, en la que Gilles Panizzi i Hervé Panizzi eren els pilots més ràpids esdevenint lógicament els primers líders de la prova, mentre que Philipe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, pilots cridats a ser protagonistes en qualitat de vencedors de l'edició del 1999, patien un accident a bord del seu Citroën Xsara WRC que els deixava fora de cursa.

En la segona especial cronometrada Jesús Puras i Marc Martí prenien el relleu al capdavant de la provisional en marcar el millor registre, operació que repetirien en la tercera especial del ral·li confirmant així la seva condició de líders, entretant, es podrien baixes d'entitat com la de Carlos Sainz i Luis Moya; els espanyols es trobaven amb una pedra en mig d'una corva i en no poder evitar-la, la van arrossegar per uns 600 metres, danyant el seu càrter i quedant-se sense oli 4 km més enllà.

Altres pilots com Colin McRae i Nicky Grist o Richard Burns i Robert Reid perdien de l'ordre de minut i mig i queien fins a posicions força endarrerides en aquesta mateixa segona especial cronometrada, però l'incident més greu del dia es va produir en la cinquena especial, la última de la jornada, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki volcaven el seu Mitsubishi Lancer WRC fent diverses voltes de campana, si bé Tommi va poder sortir pel seu propi peu del cotxe, Risto es queixava de forts dolors a l'esquena i va haver de ser evacuat en helicòpter fins a l'Hospital d'Ajaccio.

En un principi els comissaris van optar per neutralitzar el tram, pel que aquells pilots que no haguessin pogut disputar el tram, se'ls hi hagués otorgat el temps de Freddy Loix i Sven Smeets, els últims en completar-lo. Aquesta decisió perjudicava enormement a diversos pilots, entre ells Puras-Martí, ja que els belgues havien registrat un crono 40 segons pitjor que el dels germans Panizzi, els quals en la segona passada per Cuttoli havien aconseguit marcar novament l'escratx. Per evitar-ho, finalment els comissaris van decidir anular el tram i així la parella cantabro-catalana mantenia el seu liderat al terme de la primera jornada amb 10,5 segons d'avantatge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i 11,3 segons amb Didier Auriol i Denis Giraudet, tots dos amb Peugeot.

Ja en la segona jornada Jesús Puras i Marc Martí van sortir disposats a sentenciar la prova aconseguint marcar tots els escratxs dels trams celebrats en sec, ja que en la segona i tercera especial cronometrada del dia, un fort xàfec va afectar la regió i la prudència va fer que el pilot càntabre alcés una mica el peu de l'accelerador, permetent que els seus perseguidors escurcessin provisionalment les distàncies. On precisament, els campions del món, és a dir Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, arrancaven una roda del seu Peugeot 206 WRC veient-se obligats a abandonar la prova.

A partir de llavors els de Citroën encadenarien els 4 últims escratxs de la jornada, on només els germans Panizzi van poder seguir relativament d'aprop el ritme dels espanyols que en el comput global de l'etapa cedien 13 segons amb ells. Didier Auriol i Denis Giraudet es mantenien en tercera posició, però es deixaven més de mig minut en l'etapa, pel que es quedaven a 49,9 segons del liderat.

Els britànics Colin McRae i Nicky Grist, que precisament havien marcat el millor registre en la especial humida, tornaven a perdre temps quan en les dues últimes especials cronometrades, una averia en la direcció del seu Ford Focus RS WRC els hi suposava deixar-se de l'ordre d'uns 4 minuts i caure fins la dotzena posició provisional molt lluny ja de la zona de punts.

El diumenge es celebrava el tercera i última etapa, composada per només 4 especials cronometrades el duel entre Puras-Martí i Panizzi-Panizzi va proseguir, si bé molts presagiaven que aquest no tindria continuitat donat que els de Citroën no retenien punts en el campionat de constructors i per a Peugeot els hi convenia retenir el doblet que ostentaven. Els francesos s'adjudicaven el primer i tercer tram cronometrats, mentre que els espanyols ho feien en el segon deixant el balanç de temps amb 8 segons més a favor dels de Citroën a falta de celebrar la última especial cronometrada.

Però aquesta última especial va ser especialment tensa, quan una intensa pluja va agafar a tots els pilots per sorpresa amb pneumàtics de sec, els líders van sortir a fer-ho el millor possible, sense cometre cap errada que els pogués apartar del liderat, tot i que a mig tram el responsable de Citroën Sport, l'expilot Guy Fréquelin, els va advertir que anaven bé de temps en relació als germans Panizzi, no va ser fins quan van creuar la línia de meta del tram que van poder començar a respirar trànquils per haver pogut completar el recorregut, per deixar-se anar en quan els de Peugeot finalitzaven el tram retallant-los 14 segons, insuficients per apartar-los de la victòria.

Així Jesús Puras es defeia de la mala estrugança que en altres ocasions l'havia acompanyat quan liderava ral·lis del mundial aconseguint la seva primera i única victòria en el mundial de ral·lis, la victòria era la d'un segon pilot espanyol al campionat alhora que situava per primera vegada a un català al lloc més alt del podi, al molinenc Marc Martí en invertir 3 hores 58 minuts i 35,5 segons per a completar el recorregut. Els germans Panizzi per la seva banda finalitzaven la prova a 17,5 segons dels pilots de Citroën, mentre que els seus companys d'equip i compatriotes Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven el podi a 1 minut i 11,9 segons.

D'altra banda a Subaru van imperar les ordres d'equip i tant Petter Solberg i Phil Mills com Markko Märtin i Michael Park, es van sacrificar per facilitar que els seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid finalitzessin en quarta posició i sumessin quants més punts possibles en el campionat de pilots.

Auriol-Giraudet es van despenjar de la lluita en la segona jornada.

En la categoria de cotxes de producció els italians Giovanni Manfrinato i Claudio Condotta van dominar la prova en les seves primeres especials cronometrades fins que en la penúltima especial del segon dia, els transalpins patien un accident que deixaven al 4 vegades campió de l'especialitat, l'uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono al capdavant de la provisional, posició que ja mantindrien fins a la conclusió de la prova, llur victòria només servia per maquillar una mica la general del campionat en la que Gabriel Pozzo ja era campió.

Trelles-Del Buono repetien victòria corsa en l'apartat de producció.

En la categoria reservada als cotxes S1600 la lluita entre els italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini amb un FIAT Punto S1600 en relació al Citroën Saxo S1600 del francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena va ser molt intensa, sobretot per part dels italians que es varen passar bona part del ral·li recuperant el 50 segons perduts en la primera especial cronometrada del segon dia, però que finalment els de Citroën va saber gestionar molt bé per tal d'aconseguir la quarta victòria del campionat que els proclamava ja com a campions del món de la categoria a falta de disputar el RAC britànic que tancava la temporada ja que litalià només podia igualar la puntuació del francès però no superar el número de victòries.

Sébastien Loeb i Daniel Elena esdevenien campions del S1600 a casa.

En el campionat per pilots els abandonaments de Tommi Mäkinen i Carlos Sainz, així com el zero de Colin McRae, va permetre que Richard Burns, gràcies a l'ajuda prestada pels seus companys d'equip, superés al pilot madrileny en la general provisional alhora que es situava a 6 punts del liderat compartit per Mäkinen i McRae.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen Colin McRae	40 40
Richard Burns	34
Carlos Sainz	33

En el campionat de constructors Citroën no hi puntuava pel que Peugeot aconseguia el millor resultat possible quan s'adjudicava 16 punts corresponents a finalitzar en primera i segona posició del campionat, que els permetia per una banda superar a Mitsubishi en la general i alhora acostar-se a la posició de Ford, tots dos amb zero punts a la ronda corsa.

Constructor	Punts
Ford	83
Peugeot	76
Mitsubishi	67

Primera victòria de Hirvonen-Lehtinen amb Citroën i la última pels finlandesos al mundial.

Penúltima cita del calendari del campionat del món de ral·lis, el 9è Ral·li de Sardenya finalitzava el diumenge 21 d'octubre de 2012 a Olbia. La prova, que era puntuable per als certamens reservats a pilots, constructors i producció, copçava l'interés de 43 equips per a formalitzar la seva inscripció, dels que 41 prenien des de la rampa de sortida el camí cap a 16 proves especials cronometrades de 306,04 km de distància a partir de dijous a primera hora de la tarda. A la cerimònia de clausura de l'edició, hi aconseguien arribar 32 dels participants.

Com si fos el món del revés, Novikov-Minor van mantenir el cotxe sencer per completar el ral·li en 2a posició.

Donat que les dues primeres especials cronometrades del ral·li es celebraven a partir del dijous per la tarda i que per tant la segona probablement es celebrarien de nit, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en virtut de guanyadors del tram de proves escollien obrir pista per tal d'obtenir una millor visibilitat, com la que els va permetre guanyar l'edició de 2009, ja que en les especials de grava, quan cau la nit, la pols en suspensió esdevé com una espesa boira. Els seus companys d'equip Petter Solberg i Chris Patterson escollien sortir a pista en tercera posició, mentre que els seus rivals a Citroën, els campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena i els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen optaven per posicions amb més tracció a la grava, cinquè i sisè.

Ja en la primera especial cronometrada es va veure que la millor elecció era la dels homes de Citroën, que aconseguien l'escratx i el segon temps escratx amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en segona posició a 1,4 segons dels seus companys d'equip, en la segona cronometrada, ja amb la nit començant a caure i els cotxes dotats dels seus ponts de llums, es van invertir els papers i els pilots de finlandesos de Citroën esdevenien els més ràpids per 3 dècimes de segon vers Sébastien Loeb i Daniel Elena mentre que les dues parelles de Ford perdien encara més temps, molt més acusat en el cas de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que arribaven a la neutralització de la primera etapa a 42,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena en sisena posició provisional. Petter Solberg i Chris Patterson eren tercers a 13,9 segons dels líders, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es mantenien enganxats als líders a 1,1 segons d'ells.

La segona jornada de competició s'iniciava divendres al matí amb 6 proves especials, 3 trams que es celebraven a doble passada, de 117,36 km de distància cronometrada en total. La primera d'elles, Monte Lerno, va ser fatal per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, la parella franco-monegasca entrava massa fort en un revolt i colisionava contra unes roques del voral, a conseqüència de l'impacte trencaven la direcció i els campions del món es veien obligats a abandonar el ral·li, cedint la primera posició a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, tanmateix autors del millor temps en aquesta especial. Citroën rebia un altre revés en aquesta primera prova especial quen els belgues de l'equip junior Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, també es veien obligats a abandonar la prova en volcar el seu DS3 WRC.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen seguien extenent el seu liderat en marcar el seu tercer escratx consecutiu en la segona especial cronometrada del dia mentre que els seus compatriotes de Ford, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, patien una sortida de pista i foradaven el radiador del seu Fiesta RS WRC. Malgrat l'incident els finlandesos de l'oval seguien competint, peró en perdre la concentració mirant els rellotges de temperatura, patien una segona i definitiva sortida de pista que ara si els obligava a abandonar.

En la tercera i última especial cronometrada del bucle, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien un sorprenent escratx amb el seu Škoda Fabia S2000, mentre que Evgeniy Novikov i Ilka Minor marcaven el segon millor temps que els permetien situar-se a només 7,3 segons de la darrera plaça de podi, ocupada per Mads Østberg i Jonas Andersson des de l'abandonament de Sébastien Loeb i Daniel Elena.

En tornar passar per les cronometrades del matí, Evgeniy Novikov i Ilka Minor aconseguien marcar dos escratxs consecutius amb el seu Ford Fiesta RS WRC, el que els permetia superar al cotxe homòleg de Mads Østberg i Jonas Andersson. D'altra banda en aquesta cinquena especial cronometrada de la jornada els oficials de Ford Petter Solberg i Chris Patterson trencaven la direcció del seu cotxe i es veien obligats a abandonar el ral·li, pel que la parella russo-austríaca guanyava dues posicions i passava a situar-se en segona posició a 1 minut i 5 dècimes de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, pilots que marcarien el darrer escratx de la jornada per deixar les distàncies vers als nous segons classificats en 1 minut i 9,6 segons.

Els estonis Ott Tänak i Kuldar Sikk també donaven caça a Mads Østberg i Jonas Andersson en la cinquena especial cronometrada del dia i passaven a tancar el podi provisional per 17,3 segons de diferència vers la parella escandinava, equip que en la última prova especial del divendres perdia prop de 2 minuts i mig en agreujar-se la seva averia de la transmissió posterior i caure fins la setena posició provisional, deixant les tres primeres posicions bastant definides, doncs Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren quarts amb l'Škoda Fabia S2000 a 1 minut i 17,4 segons del Ford Fiesta RS WRC d'Ott Tänak i Kuldar Sikk, mentre que els estonis tenien el segon calaix del podi a 1 minut i 8,7 segons.

Amb les distàncies tan marcades entre els tres integrants provisionals del podi doncs, aquests es van dedicar pràcticament a conservar les distàncies que els separaven al llarg de les sis proves especials cronometrades del dissabte, deixant que altres equips prenguessin el protagonisme. Així és com Mads Østberg i Jonas Andersson, un cop tenien la seva transmissió posterior reparada, aconseguien marcar 4 escratxs dels 6 possibles, el que els hi permetia enfilar-se fins a la quarta posició de la general superant a l'Škoda Fabia S2000 d'Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en primer terme, així com el de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i el Mini Cooper WRC de Chris Atkinson i Stéphane Prévot, en sortir de les assistències intermitges.

Evgeniy Novikov i Ilka Minor amb el millor temps en la segona prova especial cronometrada, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el registre més baix en la segona passada per aquesta mateixa cronometrada, completaven el recompte d'autors d'escratxs de la jornada. Ara si sense lamentar incidents, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen es mantenien com a líders provisionals amb 1 minut i 18,3 segons d'avantatge vers Evgeniy Novikov i Ilka Minor i 2 minuts i 14,1 segons en relació a Ott Tänak i Kuldar Sikk.

L'etapa dominical era pràcticament un tràmit de només 16,48 km cronometrats corresponents a les dues passades per l'especial de Gallura, on l'interés residia en conèixer qui s'emportava els punts extra del Power Stage, ja que amb la poca distància a recòrrer les probabilitats de canvis eren pràcticament nules. Mads Østberg i Jonas Andersson mantenien la dinàmica amb la que havien competit la jornada anterior i s'imposaven en la primera passada pel tram, mentre que en la segona el millor temps era per als pilots reenganxats Petter Solberg i Chris Patterson que d'aquesta manera aconseguien sumar 3 punts als seu compte particular.

Sense més finalitzava el ral·li amb la que seria la primera victòria de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen des de que eren pilots de Citroën amb un temps total de 3 hores 23 minuts i 54,9 segons, victòria que casualment seria la última de la parella finlandesa al mundial. Evgeniy Novikov i Ilka Minor completaven el recorregut programat amb una demora d'1 minut i 20,6 segons vers els guanyadors mentre que Ott Tänak i Kuldar Sikk tancaven el podi a 2 minuts i 21,1 segons de la parella finlandesa de Citroën en el que suposava la seva primera visita a un podi del mundial.

Tänak-Sikk aconseguien el seu primer podi al mundial.

En el campionat de producció el pilot peruà Nicolas Fuchs i el seu copilot argentí Fernando Mussano aconseguien imposar-se en les dues cronometrades del dijous per arribar líders a la primera neutralització del ral·li amb 9 segons de marge vers els argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia. D'altra banda, un dels màxims favorits en la cita, el mexicà Benito Guerra i el seu copilot madrileny Borja Rozada es veien obligats a abandonar la prova en la segona especial i acollir-se al superally per tal d'intentar recuperar quantes més posicions els hi fos possible l'endemà.

En la primera cronometrada del divendres Marcos Ligato i Rubén Garcia rellevaven a Nicolas Fuchs i Fernando Mussano de la primera posició provisional de la classe, peró la parella recuperaria el rol dues cronometrades més tard, just abans d'anar a les assistències. En les segones passades per la tarda els argentins s'enfonsaven i la parella peruano-argentina es feia més forta al capdavant de la taula provisional. Dissabte poc o res interessant va ocòrrer més enllà de la recuperació per part de Marcos Ligato i Rubén Garcia a la segona posició a les acaballes de la jornada, massa tard com per intentar l'impossible en les dues especials dominicals.

La victòria que aconseguia el pilot peruà, la primera de la temporada, permetia a Nicolas Fuchs situar-se en plena lluita pel sub-campionat, mentre que Benito Guerra mantenia encara un marge prou ampli d'11 punts en el liderat gràcies a sumar 4 punts en haver decidit reenganxar-se i haver acabat el ral·li en vuitena posició a manca de celebrar-se el Catalunya-Costa Daurada que tancava la temporada.

Fuchs-Mussano aconseguien la primera victòria de la temporada i es ficaven en la lluita del subcampionat.

En la taula general del campionat per a pilots Mikko Hirvonen certificava el seu enèssim sub-campionat gràcies a aconseguir la seva primera victòria des de que vestia els colors de Citroën, restant a 46 punts de l'intocable Sébastien Loeb, que aquí sumava el seu segon zero de la temporada. Per darrera del pilot finlandés, el seu ex-company d'equip, Jari-Matti Latvala, només aconseguia sumar els 2 punts del Power Stage, el que suposava que el pilot de Ford perdès la tercera plaça en favor del privat norueg Mads Østberg.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	244
Mikko Hirvonen	198
Mads Østberg	137

En el campionat de constructors Citroën aconseguia la seva novena victòria de la temporada d'onze possibles desmoralitzant a bona part de la competència, peró l'equip que més punts aconseguia sumar era el de M-Sport, ja que el preparador britànic situava a dos dels seus cotxes en el podi, sumant així 33 punts al seu compte particular. Tot i aixó, les distàncies eren molt marcades en el campionat i el ral·li no va aportar canvis.

Constructor	Punts
Citroën	413
Ford	281
M-Sport	170