Tot i planar la sospita de reconeixements ilegals, els Panizzi s'adjudicaven el ral·li.
Dotzena cita en el calendari del campionat del món de ral·lis d'un total de 14, el 42è Ral·li de Sanremo finalitzava a la ciutat italiana el diumenge 22 d'octubre de 2000. La prova, celebrada integrament sobre asfalt, comptava amb un recorregut dividit en 17 especials cronometrades que en total sumaven 382,79 km de competició als que els 115 equips participants dels 123 que van formalitzar la seva inscripció van començar a fer front el dijous 19 d'octubre. D'aquests, 62 van aconseguir completar la prova que tenia puntuabilitat per als calendaris de pilots, marques i producció.
Delecour-Grataloup van perdre un temps preciós en les dues primeres especials cronometrades.
El ral·li tenia un format que estava cridat a ser per llavors experimental del s XXI, en el que només es celebraven dos trams en tots dos sentits de la marxa en dues ocasions cadascun, així la organització no s'hauria de desplaçar però lógicament d'altra banda el públic es concentraria més.
La cita italiana arrancava el divendres pel matí, on Richard Burns i Robert Reid marcaven el primer millor registre a bord del seu Subaru Impreza S6 WRC, esdevenint com no podia ser d'una altra manera, els primers líders de la prova, però ben d'hora, ja en la segona especial cronometrada, els Peugeot deixarien palesa la seva superioritat sobre l'asfalt i els germans Gilles i Hervé Panizzi desbancaven als britànics al capdavant de la provisional.
En la represa de les assistències i un cop solventat un petit problema en el motor que li feren cedir uns quants segons, l'altra parella francesa de Peugeot, la composada per François Delecour i Daniel Grataloup s'emportaven el millor registre mentre que en la quarta cronometrada els Panizzi tornaven a ser els més ràpids, sobre els qui planava el rumor que havien estat vistos fent reconeixements de la prova l'estiu anterior, quelcom rotundament prohibit.
El rumor es va oficialitzar quan François Delecour, molt molest per aquest fet va declarar davant els periodistes que molt gent havia vist als Panizzi fent reconeixements mentre ells estaven disputant el Ral·li de Nova Zelanda, el que va donar lloc a una baralla dialèctica, i fins i tot física, entre els dos pilots francesos a la vista de tothom, proseguint-la després dins la carpa de l'equip Peugeot.
En la represa i amb el canvi de sentit dels trams, la grava que havia quedat en els interiors d'alguns revolts va posar en dificultats a diversos pilots, entre ells als italians Piero Longhi i Lucio Baggio els quals van patir una sortida de pista que va deixar el cotxe amb dues rodes penjant del precipici i el cotxe enganxat al guarda-rail quan marxaven en quarta posició. François Delecour i Daniel Grataloup, autors dels dos primers millors cronos de la tarda escalaven fins la segona posició just per darrera dels Panizzi, que marcarien els dos últims escratxs per assegurar-se el liderat provisional en la neutralització del primer dia.
En la provisional Carlos Sainz i Luis Moya, els únics pilots que just feia tres setmanes havien estat capaços de seguir el ritme als Peugeot, ara es trobaven en quarta posició a gairebé 1 minut dels liders a causa d'un cotxe molt subvirador en els primers trams del matí i després incapaç de presentar batalla als Peugeot. A més a més, els espanyols es trobaven seguits de molt a prop per un nombrós grup de pilots entre els que figuraven Piero Liatti i Carlo Cassina, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen o Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.
La segona jornada, la més llarga de totes resultaria clau ja que la dominical que clausurava la prova només compatava amb dos trams de poc més de 40 km de distància i on només un accident podia donar cops de teatre. Conscients d'això els pilots van sortir als trams amb força impetu, Gilles i Hervé Panizzi aconseguien el primer escratx, el que els permetia doblar les distàncies vers els seus companys d'equip al capdavant de la general, mentre que en el segon tram es veuria l'escratx del Mitsubishi Lancer Evo VI de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki el que permetia als finlandesos pujar fins la cinquena posició provisional a 1 dècima de segon de Carlos Sainz i Luis Moya.
Però precisament en aquesta segona especial cronometrada, Richard Burns i Robert Reid donarien un petit impacte al seu cotxe, en conseqüència del qual el radiador del seu Impreza S6 WRC quedaria malmés. Els britànics van aconseguir completar l'especial sense aigua en el seu sistema de refrigeració, i si bé van intentar seguir tirant aigua al motor en l'enllaç o fins i tot escupint-hi quan no tenien cap líquid a mà, els de la constelació de les Pleiades es veien obligats a abandonar.
Ja per la tarda, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki primer, i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a continuació, s'adjudicaven un escratx cadascun, sorprenia sobretot el dels segons, els quals no tenien massa experiència acumulada sobre l'asfalt, el que permetia als dos equips finlandesos classificar-se per davant del Ford Focus WRC de Carlos Sainz i Luis Moya, els quals finalitzaven l'etapa en cinquena posició, i tot i anar introduint petits canvis al cotxe en cada assistència, no acabaven de trobar el ritme guanyador que els pogués posar en lluita de posicions més elevades en la provisional del ral·li. Per darrera dels espanyols, els seus companys d'equip Piero Liatti i Carlo Cassina abandonaven la prova en trencar el motor.
Arribats a la darrera etapa del ral·li, de tan sols dues especials cronometrades de 25 i 15 km cadascuna, pràcticament només tenia com a focus d'interés la lluita per la última plaça del podi, lluita que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van saber posar del seu favor quan marcaven el millor registre en el primer tram, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen patien un impacte en la part posterior del seu Peugeot 206 WRC que els feia arribar a final de tram amb una roda en un estat força lamentable. Afortunadament per als finlandesos, els pilots van poder fer una reparació d'emergència que els va permetre seguir en competició, però amb l'opció del triplet quasi bé fora del seu abast, ja que dels 1,7 segons de distància amb els que començaven la jornada passaven a estar a 10,5 segons i amb només 15 km per davant.
La primera especial cronometrada a més a més vivia l'incident de Markko Märtin i Michael Park, la parella estonio-britànica patia una sortida de pista amb el seu Toyota Corolla WRC a conseqüència de la qual s'enduia per davant diversos espectadors el que obligava a la organització a neutralitzar la cronometrada quan l'havien disputat 15 equips. Per a més mals de cap de la organització, la segona especial cronometrada va haver de ser suspesa també quan només havien sortit 5 cotxes a disputar-la a causa de la gran afluència de públic.
Així doncs, sense més temps als canvis significatius, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi aconseguien la seva segona victòria en el mundial de ral·lis, a més a més, aconseguida de manera consecutiva després de la que havien aconseguit tres setmanes abans a Còrsega, completant el recorregut en 3 hores 52 minuts i 7,3 segons, mentre que els seus companys d'equip i compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup asseguraven el segon doblet consecutiu de la marca del lleó en finalitzar la prova a 16,8 segons dels guanyadors. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tancaven el podi a 53 segons dels guanyadors.
Mäkinen-Mannisenmäki van guanyar el pols amb Grönholm-Rautiainen a base de veterania.
En la categoria de cotxes de producció la lluita per la victòria va estar molt interessant en la primera jornada, en la que fins a tres equips hi tenien opcions, Alex Fiorio i Enrico Cantoni liderava seguit de Gigi Galli i Maurizio Messina i del quatre vegades campió de la categoria Gustavo Trelles i Jorge del Buono. Però ja en la segona jornada, Trelles-Del Buono es despenjarien de la lluita en els primers compassos, mentre Galli-Messina es situarien al capdavant de la provisional per de mica en mica anar-se distànciant dels seus compatriotes Fiorio-Cantoni, distància que a posteriori resultaria definitiva quan cap dels cotxe de producció arribaria a celebrar cap especial el diumenge. En el campionat la victòria de Galli era pràcticament intrascendent, on Gustavo Trelles només aconseguia retallar un punt a l'austríac Manfred Stohl al capdavant de la provisional restant ara a 7 punts i dues proves per davant.
En una segona jornada molt encertada, Galli-Messina s'adjudicaven la victòria .
En el campionat per pilots el quart lloc de Marcus Grönholm permetia al pilot finlandès distanciar-se al capdavant de la general provisional en una prova en la que a priori no li era gens propicia, ja que Richard Burns no finalitzava la prova i els seus altres immediats perseguidors, el britànic Colin McRae, encara convalescent de la seva fractura de pòmul de Còrsega, i l'espanyol Carlos Sainz, es classificaven per darrera del pilot de Peugeot.
Pilot |
Punts |
 Marcus Grönholm
|
|
 Richard Burns
|
|
Colin McRae
 Carlos Sainz
|
|
En el campionat de constructors el segon doblet que la marca del lleó aconseguia sobre asfalt, permetia a l'equip situar-se al capdavant de la general provisional superant a Ford per tan sols 2 punts de diferència, mentre que Subaru, amb un sol punt a la prova italiana seguia tancant el podi provisional amb Mitsubishi encara a força distància.
Constructor |
Punts |
 Peugeot
|
|
 Ford
|
|
 Subaru
|
|
