Amb 5 escratxs Neuville-Gilsoul en van tenir prou per guanyar l’edició.
El diumenge 27 d’octubre de 2019 el 55è Ral·li Catalunya-Costa Daurada tancava edició a Salou amb la presència de 42 equips participants en la seva cerimònia de clausura. El ral·li, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2Pro i WRC2, tenia 64 parelles de noms en la seva llista oficial d’inscrits, dels que 61 baixarien per la rampa de sortida el dijous 24 d’octubre a les 7 de la tarda, per tal d’afrontar els 325,56 km cronometrats sobre una superficie mixta i que els organitzadors havien programat en el recorregut al llarg de 17 proves especials.
Power Stage i segon lloc, Tänak-Järveoja esdevenien campions del món a Catalunya.
L’etapa de grava donava la benviguda als participants el divendres 25 d’octubre, un escull que era idèntic al programat la passada temporada, si bé enguany a la segona prova especial del bucle de 3 trams, se li espaçaven els primers quilòmetres per tal de deixar-la en 19,00 km competitius. La jornada s’iniciava a les 8 en punt del matí amb la sortida del primer cotxe del parc tancat de Port Aventura, a Salou, i aquesta tenia un total de 129,70 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, una activitat que es donaria per finalitzada a partir de quarts de 10 de la nit, amb l’entrada dels primers participants al parc tancat.
El bucle de 3 trams arrancava amb l’especial més curta del dia, Gandesa de 7,00 km, en la que els campions del món Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi marcaven el registre de referència per tal d’esdevenir els primers líders de l’edició per 7 dècimes de segon de marge amb Dani Sordo i Carlos del Barrio i per 1,0 segon amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
En la cronometrada següent però el panorama canviava radicalment, els francesos es quedaven sense direcció assistida i aquests començaven a perdre un bon grapat de segons vers els seus rivals de classe, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’anotaven la victòria de tram per tal de passar a liderar la classificació per 4 dècimes de segon de marge amb els seus companys càntabres. El forat en les posicions de podi que deixaven els francesos de Citroën, era omplert pels britànics de Toyota Kris Meeke i Sebastian Marshall, els quals es trobaven a 1,9 segons de la parella belga de Hyundai i per 8 dècimes de segon de marge amb els seus companys Ott Tänak i Martin Järveoja.
La classificació doncs estava molt renyida de cara al tram més llarg de tot el dia, així com de tot el programa, i els guanyadors de la darrera edició, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, s’anotaven l’escratx en aquesta especial cronometrada per tal d’atansar-se a les posicions capdavanteres. Mentre que gràcies a sumar el seu tercer segon millor temps consecutiu, tot i completar els seus últims 5 km amb una roda punxada, Dani Sordo i Carlos del Barrio accedien a la neutralització de mitja etapa com a líders provisionals per 1,0 segon de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Kris Meeke i Sebastian Marshall patien amb la posada a punt del seu Yaris WRC i els britànics eren superats a la taula provisional pels seus companys d’equip estonis, així com els seus compatriotes d’M-Sport Elfyn Evans i Scott Martin.
El bucle post meridional arrancava amb una victòria de tram de Dani Sordo i Carlos del Barrio, la primera dels càntabres a l’edició, qui d’aquesta manera perllongaven la seva primera posició. Mentre que els seus companys a Hyundai, Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb una munta de pneumàtics més adequada que no pas la del matí, aconseguien el tercer millor temps a final de tram i superaven a Elfyn Evans i Scott Martin així com a Kris Meeke i Sebastian Marshall d’una tacada per tal de presentar-se a les portes del podi.
Els nona campions mundials tancaven l’etapa amb dues victòries parcials, dos resultats que situaven a la parella francòfona de la formació coreana al capdavant de la classificació, mentre que l’altra cara de la moneda eren els màxims aspirants al títol, els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja, qui malgrat esforçar-s’hi de valent els temps no els hi sortien en haver d’obrir pista i aquests baixaven fins al cinquè lloc. Molt pitjor era l'avenir dels fets per a Citroën, qui tancaven una jornada molt negra quan el C3 WRC que pilotaven Esapekka Lappi i Janne Ferm, era víctima de les flames en el transcurs de la cinquena prova especial i quan la parella finlandesa ocupava la setena posició provisional a 4,0 segons de la darrera posició de podi.
Després d’un parc d’assistències de 75 minuts, força més llarg del que era habitual per tal d’adequar les mecàniques d’una configuració de grava a una altra d’asfalt, els pilots començaven a accedir en règim de parc tancat a quarts de 10 de la nit amb un triplet provisional per a Hyundai, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena ocupaven la primera posició per 1,7 segons de marge amb Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per 7,6 segons de coixí amb Dani Sordo i Carlos del Barrio. Kris Meeke i Sebastian Marshall, amb el segon millor temps en la segona passada per la cronometrada reina del ral·li, superaven a Ott Tänak i Martin Järveoja i els britànics restaven en quarta posició a 13,0 segons dels líders i per 8,7 segons de marge vers els seus companys d’equip estonis.
La jornada sabatina era lleugerament més curta que no pas l’anterior, amb 121,72 km cronometrats en el seu programa que es disputaven al llarg de 7 proves especials, unes cronometrades que sortien de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 3 trams, més una especial espectacle en les immediacions del Passeig de Jaume I de Salou a última hora de la tarda. L’activitat competitiva s’iniciava a 2 quarts de 8 del matí amb la sortida del primer participant del parc tancat de Port Aventura, mentre que aquesta havia d’estar conclosa abans de 2 quarts de 10 de la nit.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’imposaven en la primera especial del dia i rellevaven als seus companys d’equip al capdavant de la classificació, mentre que Kris Meeke i Sebastian Marshall en marcar-hi el segon millor temps, desfeien el triplet de Hyundai en detriment de Dani Sordo i Carlos del Barrio. Els nous líders repetien victòria de tram en la segona prova especial i començaven a obrir tímidament les distàncies, mentre que els britànics de Toyota s’accidentaven i el triplet de la firma coreana es restablia a la classificació.
El bucle matinal es concloïa amb el Montmell, que com venia passant en les darreres edicions, esdevenia el tram més ràpid de tot el programa. En ell Ott Tänak i Martin Järveoja aturaven el cronòmetre abans que ningú i els estonis entraven al reagrupament de mitja etapa a 9,8 segons del temps dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio, darrers inquilins en el podi.
A la represa de l’activitat competitiva, els estonis de Toyota encadenaven 3 victòries de tram consecutives, que si bé no els immiscia en les posicions de podi, els deixava ben a prop. D’altra banda, a Sébastien Loeb i Daniel Elena els temps no els hi sortien, malgrat l'empenta que hi posaven, i finalment en la segona passada pel Montmell, lleugerament més ràpida que no pas la passada matinal, aquests eren superats per un estret marge pels seus companys d’equip Dani Sordo i Carlos del Barrio.
Al xou de Salou, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul posaven punt i final a la ratxa de victòries d’Ott Tänak i Martin Järveoja, si bé els de Toyota aconseguien superar a Sébastien Loeb i Daniel Elena pel tercer lloc, mentre que Nil Solans i Marc Martí, a bord d’un Volkswagen Polo GTi R5, privaven per 1 dècima de segon a Dani Sordo i Carlos del Barrio del segon millor temps en el que era la cronometrada més lenta de tot el programa.
Superades les assistències de la tarda, els pilots podien accedir en règim de parc tancat a partir de 3 quarts de 7, una maniobra que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul realitzaven liderant la classificació per 21,5 segons de marge amb Dani Sordo i Carlos del Barrio i per 24,6 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Els guanyadors de la darrera edició, Sébastien Loeb i Daniel Elena, restaven a les portes del podi a 6 dècimes de segon del temps dels pilots de Toyota, alhora que precedien l’altre Toyota, el de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, en 21,6 segons.
La tercera i última etapa arrancava abans del trenc d’alba, a 3 quarts de 7 del matí, i aquesta tenia en el seu itinerari un bucle de 2 trams a doble passada, sent la segona passada per La Mussara la que exercia les funcions del “Power Stage”. Les distàncies del primer al quart eren curtes, i del segon a aquest últim un sospir, pel que malgrat que aquest escull només suposava 74,14 km competitius, l’emoció estava garantida per aquells que seguien l’activitat tan a peu de tram com a distància.
Les posicions de podi es consolidaven després de la disputa de la primera prova especial dominical, en quan les tres formacions aturaven el cronòmetre a final de tram en el mateix ordre que portaven a la general, mentre que a La Mussara Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul concedien uns quants segons als seus dos immediats perseguidors en aturar el cronòmetre amb el sisè millor temps. Tanmateix, Dani Sordo i Carlos del Barrio hi marcaven el registre de referència i els càntabres s’endinsaven en el reagrupament de mitja etapa amb 4,5 segons de marge amb els seus rivals estonis.
A la represa, els càntabres afegien 1,3 segons al seu coixí gràcies a aconseguir el millor temps en la primera prova especial del bucle, Riudecanyes, però al Power Stage, Ott Tänak i Martin Järveoja pagaven amb la mateixa moneda, la victòria parcial, i en superar en 6,2 segons el temps de Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquests trencaven per 4 dècimes de segon el doblet de Hyundai.
Sense més activitat programada als trams, els participants començaven a entrar en règim de parc tancat quan mancaven 9 minuts per a les 2 del migdia, per ja a les 3 en punt de la tarda celebrar-se la cerimònia del podi al Passeig de Jaume I de Salou. Acte en el que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi pujaven al graó més alt per primera vegada en l’història de l’esdeveniment, en completar els 325,56 km cronometrats del programa amb un temps de 3 hores 7 minuts i 39,6 segons, registre que reduïa en 17,2 segons l’aconseguit per Ott Tänak i Martin Järveoja i en 17,6 segons el de Dani Sordo i Carlos del Barrio.
Tot i els seus esforços, finalment Sordo-Del Barrio perdien el segon lloc per 4 dècimes de segon.
En la categoria WRC2Pro, els noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen dominaven de forma molt clarivident la primera jornada competitiva i entraven al parc tancat de Port Aventura amb 6 victòries de tram de 6 possibles i un marge de 41,2 segons amb els guanyadors de la darrera edició en aquesta mateixa classe, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, i d’1 minut i 7,1 segons amb el campió del món en vigencia del certamen, el txec Jan Kopecký i el seu compatriota Jan Hloušek.
Amb l’arribada de l’asfalt el dissabte al matí, la situació patia un gir de 180º, doncs els dos Škoda Fabia R5 Evo oficials de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i de Jan Kopecký i Jan Hloušek es mostraven més ràpids que no pas el Citroën C3 R5 de Mads Østberg i Torstein Eriksen i per tant el coixí d’aquests al capdavant de la classificació s’anava eixugant.
Però quan la parella finlandesa tenia a menys de 10 segons del seu temps als líders noruecs, aquests la vessaven a l’especial espectacle de Salou, i en trencar-hi una roda, els pilots s’hi deixaven 43,2 segons en els seus 2,24 km de corda cronometrada. Així doncs, Jan Kopecký i Jan Hloušek guanyaven la segona plaça i entraven al parc tancat el dissabte al vespre a 42,1 segons de Mads Østberg i Torstein Eriksen, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eren tercers a 51,5 segons dels noruecs.
Ja en la jornada dominical final, ja sigui perquè el rendiment dels pilots de Citroën millorava, o bé perquè el dels d’Škoda minvava per tal d'assegurar el títol de constructors per a la marca txeca en categoria WRC2; els líders acumulaven 3 victòries de tram més i un segon millor temps en la primera passada per Riudecanyes, uns resultats que permetien a la parella noruega anotar-se la victòria per 54,7 segons amb Jan Kopecký i Jan Hloušek i per 1 minut i 29,1 segons amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
A efectes de campionat, Mads Østberg guanyava la segona plaça de Fergus Greensmith a la taula provisional per 8 punts de distància amb el britànic, mentre que Kalle Rovanperä, que ja havia esdevingut campió del món a Gales en haver aconseguit acumular més victòries que cap altre rival al llarg de tota la temporada, afrontava la ronda catalana per tal de sumar el seu vuitè resultat de l'any sense cap altra pressió de veure si aconseguia la sisena victòria.
Østberg-Eriksen servien un sandvitx invertit de resultats a Catalunya
Tot i no tenir cap experiència competitiva prèvia a bord del Volkswagen Polo GTi R5 que pilotaven, els catalans Nil Solans i Marc Martí s’imposaven consecutivament en les dues primeres proves especials del recorregut, malauradament, una doble punxada soferta al tram rei de l’edició, La Fatarella-Vilalba, els enviava a la part baixa de la classificació en perdre-hi 8 minuts i escaig, mentre que els segons classificats fins llavors, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais, feien cap al reagrupament de mitja etapa per a les assistències, ocupant la primera posició per 8,0 segons de marge vers els homes més ràpids en aquesta darrera prova especial matinal, Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson, i per 9,8 segons de coixí amb els seus compatriotes Eric Camilli i Benjamin Veillas.
Havent dinat, en la repetició del bucle matinal, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais s’imposaven en l’especial curta de l’escull, Gandesa, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas ho feien en les dues següents per tal de guanyar la segona posició provisional i entrar en el parc tancat de final d’etapa a 1,5 segons dels líders. Per darrera seu, fins a tres parelles de noms tenien opcions de podi, sent Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson els qui l’ocupaven a 22,2 segons dels líders francesos i per 7,3 segons de marge amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i 11,1 segons amb Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov.
Nil Solans i Marc Martí iniciaven l’etapa d’asfalt amb una victòria de tram, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas prenien el testimoni del lideratge de la classe en detriment dels seus compatriotes, una primera posició a la que els francesos s’hi aferraven en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps en les dues proves següents del bucle i per darrera de d’Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson i de Nil Solans i Marc Martí respectivament. Paral·lelament, els escandinaus punxaven en la tercera prova especial del matí, i aquests perdien el seu lloc al podi, quan tenien la segona posició a tocar, en favor de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
La repetició del bucle per la tarda es resolia amb un escratx d’Eric Camilli i Benjamin Veillas al Savallà i dos segons millors temps per als líders francesos en les dues proves especials següents, per darrera de Nil Solans i Marc Martí. Al Passeig de Jaume I de Salou, els catalans hi aconseguien la seva setena victòria de tram, un resultat que en coincidir amb l’accident de Nikolay Gryazin i Yaroslav Fedorov, permetia als barcelonins guanyar una posició més i entrar a Port Aventura com els onzens classificats de la categoria, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas feien la maniobra amb 1 minut i 7 dècimes de segon de marge vers Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais i 1 minut i 18,7 segons de coixí amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
La jornada dominical s’iniciava com una extensió de la sabatina, en quan Eric Camilli i Benjamin Veillas s’imposaven en la primera prova especial programada i en la següent aquests marcar-hi el segon millor registre per darrera de Nil Solans i Marc Martí. Alhora, Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais patien una lleugera sortida de pista en la segona prova especial, i els prop de 2 minuts que s’hi deixaven en l’incident, permetien a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak guanyar el segon lloc a minut i mig dels líders, i a Emil Lindholm i Mikael Korhonen fer-se amb el tercer a 11,0 segons dels polonesos.
A última hora del matí, el rendiment dels polonesos queia en picat, el que per una banda permetia als líders francesos relaxar el seu ritme i d’una altra a Emil Lindholm i Mikael Korhonen completar el recorregut en la segona posició final a 1 minut i 40,7 segons del registre d’Eric Camilli i Benjamin Veillas i per 15,8 segons d’avantatge amb Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak.
Pierre-Louis Loubet i Vincent Landais completaven la ronda catalana en cinquè lloc final, una posició que suposava 10 punts per al pilot francès, qui d’aquesta manera es mantenia al capdavant de la classificació provisional per 3 punts de marge amb Kajetan Kajetanowicz i 16 amb Benito Guerra, tot esperant el que pogués passar al Ral·li d’Austràlia final, en el què cors i mexicà s’hi donaven cita.
Ara si la fiabilitat permetia a Camilli-Veillas guanyar a Catalunya.
En el campionat de pilots, Ott Tänak només concedia 5 punts al guanyador Thierry Neuville gràcies al segon lloc aconseguit in extremis amb la victòria del Power Stage, un resultat que permetia al pilot estoni grimpar dalt del seu Toyota Yaris WRC com a campió del món de l’any 2019. D’altra banda, el portador del dorsal número 1, Sébastien Ogier, tenia un ral·li condicionat per l’avaria del primer bucle del programa, amb el què el provençal s’havia de conformar amb 5 punts i la pèrdua del segon lloc a la classificació provisional, un resultat no tan ben encaixat per la seva esposa Andrea Kaiser, qui incendiava les xarxes piulant “Shitroen”.
Pilot |
Punts |
 Ott Tänak
|
|
 Thierry Neuville
|
|
 Sébastien Ogier
|
|
En el campionat de constructors però, res encara estava decidit, doncs malgrat que Hyundai situava a dos dels seus cotxes oficials en les posicions de podi, els coreans només ampliaven el seu marge en 10 punts vers Toyota i aquests afrontarien la ronda final amb 18 punts de marge al capdavant de la classificació. Per darrera M-Sport escurçava distàncies amb Citroën, si bé les distàncies entre els francesos i el preparador britànic era massa àmplia com per esperar cap mena de moviment.
Constructor |
Punts |
 Hyundai
|
|
 Toyota
|
|
 Citroën
|
|
Jari-Matti Latvala 
Volkswagen
M-Sport