..:: HdR.cat - 28 octubre ::..

Loeb-Elena aconseguien la seva 79ena i última victòria mundial a casa nostra.

El Passeig de Jaume I de la vila tarragonina de Salou, era escenari el diumenge 28 d’octubre de 2018 de la cerimònia de clausura del 54è Ral·li Catalunya-Costa Daurada, penúltima prova, d’un total de 13, en el calendari del campionat del món de l’especialitat. L’edició, que entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, presentava 76 formacions en la seva llista oficial d’inscrits, dels que només 6 van faltar a la pertinent baixada per la rampa de sortida el dijous 25 d’octubre. El recorregut, mixte asfalt i terra, tenia 18 proves especials en el seu itinerari, llur corda total cronometrada esdevenia de 331,58 km, una distància que 53 equips participants aconseguien completar amb més o menys grau d’exactitud a l’afirmació.

A punt van estar de guanyar Ogier-Ingrassia, qui sap si haguessin escollit uns altres compostos diumenge al matí.

Una especial espectacle de 3,20 km de distància als peus del Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, donava la benvinguda als participants així com als aficionats, en la que els campions del món, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, hi aconseguien el millor temps amb 3,7 segons de marge vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i 4,2 segons en relació a Ott Tänak i Martin Järveoja.

Sense més activitat programada fins a l’endemà divendres, els participants començaven a entrar en règim de parc tancat a Salou a partir de quan passessin 8 minuts de les 8 vespre amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i Elfyn Evans i Daniel Barritt tancant la pinça dels 5 primers classificats a 5,6 segons i 6,0 segons respectivament del Ford Fiesta RS WRC de la parella provençal.

Divendres es celebrava l’etapa de terra, si bé alguna porció d’asfalt també es deixava veure en el tram més llarg de la jornada així com de l’edició, una etapa en la que 144,88 km cronometrats es programaven al llarg d’un bucle de 3 trams, que es disputaven matí i tarda. A les 8 del matí els motors començaven a rugir en les immediacions de Port Aventura, mentre que aquests havien d’emmudir abans de mitjanit, poguent retornar al parc tancat en sortir de les darreres assistències a quarts de 8 del vespre.

Els estonis Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en la primera especial del dia, Gandesa, si bé els seus 7 km de distància, només els hi permetien desplaçar a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul de la segona posició. Tanmateix però, en la segona prova especial, la parella de Toyota aconseguia el segon millor temps per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia cometien una petita errada i en anar-se’n llargs en un revolt d’esquerres, concedien una vintena de segons, així com 5 llocs en la general, sent a partir de llavors els nous líders provisionals del ral·li Ott Tänak i Martin Järveoja i per davant de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

La Fatarella - Vilalba, el tram rei de l’edició, tancava el bucle matinal, en la que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger estrenaven el seu comptador de victòries parcials i en la que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila punxaven una roda per caure fins al desè lloc. La baixada dels finlandesos de Toyota, permetia Dani Sordo i Carlos del Barrio entrar en posicions de podi a 19,2 segons de la parella estonia líder, mentre que Elfyn Evans i Daniel Barritt eren segons a 11,7 segons de la posició d’Ott Tänak i Martin Järveoja.

Per darrera dels càntabres de Hyundai, fins a 3 guanyadors d’edicions anteriors s’hi trobaven classificats a 4,0 segons, 5,2 segons i 8,3 segons del seu temps, els quals responien als noms d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i Sébastien Loeb i Daniel Elena respectivament.

Després d’un reagrupament de 50 minuts per a la reposició de forces així com l’ajustament de les mecàniques, els pilots tornaven a afrontar l’escull matinal a partir de quarts de 4 de la tarda. Dani Sordo i Carlos del Barrio intentaven allargar les seves opcions a podi imposant-se en l’especial curta de l’escull, mentre que al capdavant les distàncies entre Ott Tänak i Martin Järveoja en relació a Elfyn Evans i Daniel Barritt s’escurçaven en 2 dècimes de segon.

Al tram següent, els líders guanyaven uns pocs segons classificant-se just per darrera l’escratx dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila mentre que Craig Breen i Scott Martin s’unien al grup de perseguidors de la plaça de podi en empatar al segon millor temps amb Ott Tänak i Martin Järveoja.

La segona passada per La Fatarella - Vilalba podia ser doncs bastant important de cara a aclarir la classificació, doncs aquesta estava bastant compactada. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila confirmaven que podien haver estat seriosos candidats a la victòria final de no ser per la punxada, amb una altra victòria de tram i altre cop per davant dels seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals novament veien com un Citroën els hi aturava el cronòmetre amb el mateix registre, sent en aquesta ocasió el pilotat per Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Alhora Dani Sordo i Carlos del Barrio es feien amb la segona plaça en aquesta darrera prova especial i els càntabres entraven al parc tancat de Salou a quarts de 9 del vespre a 26,8 segons d’Ott Tänak i Martin Järveoja i per 2,9 segons de marge amb els antics inquilins de la segona posició, els britànics d’M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt. Sébastien Loeb i Daniel Elena quedaven fora de les posicions de podi per 5 dècimes de segon, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 37,6 segons dels seus companys d’equip líders i per 1,5 segons i 1,8 segons de gap amb dos ex companys seus com eren els noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Després d’ajustar les mecàniques per a l’asfalt, per aquest motiu les assistències del divendres al vespre eren més llargues de l’habitual, els pilots es diposaven a afrontar la segona jornada de competició a partir de 3 quarts de 7 del matí. Tal i com havia passat en la jornada anterior, un bucle de 3 trams es tornava a celebrar en dues ocasions, si bé en aquesta ocasió, l’etapa es tancava amb una especial espectacle en les immediacions del Passeig de Jaume I de Salou. En total doncs, es programaven 7 proves especials de 121,80 km cronometrats, una activitat que finalitzaria amb l’entrada al parc tancat de Port Aventura a partir d’1 quart de 7 de la tarda.

L'excés de públic mal ubicat i que a sobre desatenia les indicacions dels comissaris, obligava als organitzadors a cancelar la primera passada pel Savallà, tram que obria les hostilitats vers el cronòmetre, i els pilots enfilaven per un camí alternatiu cap a Querol on la pluja feia acte de presència i a més d’un l’enganxava amb les rodes poc adequades.

Els Toyota muntaven compostos de pluja i pràcticament aquests eren els únics en completar l’especial sense lamentar-se pel comportament nerviós del seu cotxe. Ott Tänak i Martin Järveoja marcaven el registre més baix de tot el parc tancat i per davant dels seus companys de formació Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què per una banda els estonis obrien distàncies al capdavant de la classificació i per una altra els finlandesos prenien el quart lloc a Sébastien Loeb i Daniel Elena.

Però al Montmell, especial que tancava el bucle matinal i que novament esdevenia la més ràpida de tot el programa, Ott Tänak i Martin Järveoja patien una punxada i en concedir 1 minut i tres quarts, aquests perdien 8 posicions a la taula. Dani Sordo i Carlos del Barrio recollien així el testimoni del lideratge, si bé els càntabres de Hyundai tenien a només 3 dècimes de segon del seu temps als homes del moment, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, autors del millor temps en aquesta darrera prova especial matinal.

Només reiniciar-se la competició, els finlandesos donaven compte de la primera posició de la parella de Hyundai, si bé en aquesta ocasió els més ràpids eren els companys d’aquests últims a la formació coreana, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, un cop aquests estaven lliures de la feixuga tasca d’haver d’obrir pista al llarg del divendres o portaven una munta de pneumàtics més adequada.

Sébastien Loeb i Daniel Elena privaven per 6 dècimes de segon a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul d’un nou escratx, amb el què els francòfons de Citroën prenien la tercera plaça d’Elfyn Evans i Danel Barritt alhora que restaven a 2,8 segons de la segona posició de Dani Sordo i Carlos del Barrio.

Les humitats presents en la segona passada pel Montmell s’atravessaven als pilots càntabres, que en aturar el cronòmetre amb l’onzè millor temps a 22,0 segons del registre dels seus companys d’equip Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, aquests perdien 4 posicions a la taula per quedar classificats per darrera de, precisament, la parella belga. El viatge a la inversa el feien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, autors del segon millor temps a 9 dècimes de segon dels guanyadors del tram, un registre que els portava del cinquè fins al segon lloc de la taula.

Ott Tänak i Martin Järveoja s’imposaven en el xou de Salou, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi aportaven la dosi de sorpresa en aturar el cronòmetre just per darrera dels estonis a bord del seu Škoda Fabia R5. Amb el tercer millor temps en el seu haver, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven en el parc tancat de Port Aventura a 4,7 segons de la primera plaça de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven les posicions de podi a 8,0 segons dels finlandesos de Toyota. Elfyn Evans i Daniel Barritt eren quarts a 1,8 segons de la parella de Citroën i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven el grup dels 5 primers classificats a 12,7 segons dels líders i per 3,8 segons de marge amb Dani Sordo i Carlos del Barrio.

La classificació doncs estava molt apretada de cara als 61,70 km cronometrats de la jornada dominical i per tant qualsevol cosa encara podia passar, una etapa que s’iniciava a partir de 3 quarts de 7 del matí i que estava formada per un bucle de 2 trams a doble passada.

Les humitats a la carretera, arran de les pluges caigudes en la jornada anterior, s’estaven eixugant ja a primera hora del matí i Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els únics en escollir els pneumàtics durs per al seu cotxe, una elecció que a priori semblava arriscada, però que després esdevenia l’adequada en quan el francès i el monegasc s’imposaven en totes dues proves especials del primer bucle matinal i la parella de Citroën retornava a Port Aventura amb 7,1 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i 10,8 segons amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia al capdavant de la classificació. D’altra banda Elfyn Evans i Daniel Barritt perdien un bon grapat de segons en aquest primer escull dominical i els britànics eren superats de cop pels Hyundai de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i de Dani Sordo i Carlos del Barrio, aquests últims molt autocrítics amb l’elecció de pneumàtics feta.

A quarts d’11 del matí la competició es reprenia després del pertinent pas per les assistències i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tornaven a fer una de les seves, els finlandesos punxaven una roda i completaven l’especial amb la roda força danyada, un incident els suposava la decepcionant pèrdua de 48,1 segons i 4 llocs a la general, anant a parar en terra de ningú entre Dani Sordo i Carlos del Barrio i els seus companys d’equip Ott Tänak i Martin Järveoja.

Per davant, els Ford Fiesta RS WRC de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d’Elfyn Evans i Daniel Barritt aturaven el cronòmetre amb el millor i el segon millor temps respectivament, amb el què els primers escurçaven les distàncies amb Sébastien Loeb i Daniel Elena fins als 3,6 segons i els segons superaven a Dani Sordo i Carlos del Barrio per afrontar la darrera prova especial, el “Power Stage”, a 2,0 segons del tall de les posicions de podi marcat pel registre de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.

Ott Tänak i Martin Järveoja esmenaven parcialment l’errada de la punxada sabatina amb el millor temps en aquesta darrera prova especial, aconseguint així els seus 5 punts extra. Alhora, els estonis guanyaven una altra posició a la taula en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila seguien concedint segons en tenir la direcció del seu Yaris WRC tocada.

Per darrera dels pilots estonis de Toyota es clasificaven respectivament Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, Sébastien Loeb i Daniel Elena, Elfyn Evans i Daniel Barritt i Dani Sordo i Carlos del Barrio amb 4, 3, 2 i 1 punt extra per a cada formació. Tanmateix, els britànics d’M-Sport aturaven el cronòmetre 2,5 segons abans que no pas Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els pilots de les illes es feien amb la darrera posició de podi per 5 dècimes de segon en el darrer sospir.

Sense més incidents que lamentar, i després d’unes assistències de 10 minuts per rentar les mecàniques de cara a la foto, els pilots enfilaven cap al podi de Salou quan tocaven les 2 del migdia. Per 79ena vegada en la seva carrera, i última, Sébastien Loeb i Daniel Elena pujaven al graó més alt del podi en completar els 317,46 km cronometrats disputats en un temps de 3 hores 12 minuts i 8,0 segons, un registre que reduïa en 2,9 segons l’aconseguit per Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els companys d’aquests últims a M-Sport, Elfyn Evans i Daniel Barritt, tancaven el podi català a 16,5 segons del temps de la parella guanyadora.

Evans-Barritt aconseguien el podi en la darrera prova especial.

Els Volkswagen Polo GTi R5 s’estrenaven en el 54è Ral·li Catalunya-Costa Daurada i l’arrancada dels cotxes de Wolfsburg era fulgurant, en quan Eric Camilli i Benjamin Veillas s’imposaven en les dues primeres proves especials de l’itinerari, per ja en la tercera els francesos marcar-hi el segon millor temps per darrera de Jari Huttunen i Antti Linnaketo, i quan al tram rei de l’edició, La Fatarella - Vilalba, els més ràpids eren els seus companys d’estructura Petter Solberg i Veronica Engan, amb el què els dos Volkswagen encapçalaven la classificació provisional del campionat WRC2 a l’arribada al parc d’assistències del divendres al matí i després de que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es lamentessin d’una avaria en un amortidor.

A la represa de la competició els finlandesos d’Škoda es posaven mans a la feina i s’imposaven en l’especial curta així com en la llarga del bucle, mentre que Eric Camilli i Benjamin Veillas ho feien en la central amb el què els francesos accedien en règim de parc tancat amb 11,8 segons de marge vers Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, mentre que Petter Solberg i Veronica Engan eren tercers a 20,4 segons dels seus companys i per 7 dècimes de segon de marge amb els recentment coronats campions del món Jan Kopecký i Pavel Dresler.

La cancel·lació del Savallà, perllongava el lideratge d’Eric Camilli i Benjamin Veillas, mentre que al Querol, i sota escratx dels catalans Nil Solans i Marc Martí, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la primera posició per 5,6 segons de marge, en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps.

Si bé Eric Camilli i Benjamin Veillas retallaven distàncies en la tercera i última prova especial matinal, a la represa de l’activitat cronometrada els francesos es veien obligats a abandonar la competició per una avaria del canvi, amb el què a partir de llavors el doblet passava a ser per a l’altra marca del grup VAG, la txeca Škoda. Nil Solans i Marc Martí però, amb dues victòries de tram consecutives, començaven a posar en questió el doblet de la marca i els catalans entraven a Port Aventura a 3 dècimes de segon de Jan Kopecký i Pavel Dresler i a 22,3 segons de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.

Una punxada en la primera prova especial del diumenge es posava en el camí de la parella catalana, que en entregar a final de tram prop de 3 minuts, tirava per la borda la labor de la jornada anterior. Petter Solberg i Veronica Engan accedien així a la darrera posició de podi si bé els noruecs havien d’estar atents als temps de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczpaniak.

Jan Kopecký i Pavel Dresler demostraven que el seu títol no només s’havia aconseguit a base de nedar i guardar la roba, i els txecs s’imposaven en 3 de les 4 proves especials programades per tal de completar el recorregut a 8,5 segons del temps guanyador dels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Petter Solberg i Veronica Engan eren tercers al podi de Salou a 1 minut i 36,6 segons del registre dels finlandesos, incrementant a la seva vegada lleugerament les distàncies amb la formació polonesa.

Tot i que abans de ni tan sols iniciar-se el recorregut, Jan Kopecký ja s’havia proclamat campió del món en categoria WRC2, en quan el seu equip, Škoda Motorsport, havia manifestat que no es desplaçaria fins a Austràlia per afrontar la darrera ronda del calendari, i que per tant l’absent Pontus Tidemand ja no el podria superar a la taula, el segon lloc del pilot txec no feia més que obrir fins als 32 punts el seu gap amb el campió suec. D’altra banda la segona victòria consecutiva de Kalle Rovanperä, enfilava al finlandès fins al tercer lloc provisional amb un total de 90 punts i 20 punts de coixí amb Fergus Greensmith.

La fiabilitat del flamant Polo R5 facilitava la victòria de Rovanperä-Halttunen.

A diferència de l’edició anterior, la del 54è Ral·li Catalunya-Costa Daurada no entregava punts en el campionat junior, amb el què la categoria destinada als cotxes de 2 rodes motrius, el WRC3, quedava pràcticament desatesa. Només 3 equips formaven la seva llista d’inscrits, sent un d’ells el format per la pilot britànica Louise Cook i el seu compatriota Stefan Davies, qui malgrat la seva desimboltura a les xarxes socials, ja en els 3,20 km cronometrats de l’especial de Montjuïc entregaven una quinzena de segons als italians Enrico Brazzoli i Luca Beltrame.

En quan els trams de debò i de grava van entrar en escena el divendres, Taisko Lario i Tatu Hämäläinen encadenaven 5 victòries de tram per tal de fer-se amb la primera posició i per un marge de 4 minuts i 1,9 segons vers els transalpins Enrico Brazzoli i Luca Beltrame, emperò en la segona passada pel tram rei de l’edició que tancava la jornada, aquests s’havien d’acollir el superally i els 10 minuts de penalització que això comportava servia el lideratge a la parella italiana que entrava a les assistències de Port Aventura amb 5 minuts i 58,1 segons de marge amb els nòrdics i 28 minuts i 22,0 segons de coixí amb la parella britànica.

Tot i tenir-ho tot de cara, Enrico Brazzoli i Luca Beltrame es mostraven força més combatius sobre l’asfalt que no pas en la grava, i tan nòrdics com transalpins s’anaven alternant en les autories dels millors temps i els dos equips completaven la jornada sabatina amb un lleuger increment del gap fins als 6 minuts i 5,5 segons.

Amb aquest gran coixí de segons, Enrico Brazzoli i Luca Beltrame no assumien el més mínim risc de cara als 61,70 km finals i la victòria dels italians es resolia per 4 minuts i 18,0 segons de marge amb Taisko Lario i Tatu Hämäläinen a la conclusió del recorregut i per 34 minuts i 1,5 segons amb Louise Cook i Stefan Davis.

A efectes de campionat, la victòria d’Enrico Brazzoli i el segon lloc de Taisko Lario a la ronda catalana, deixava al pilot italià en el primer lloc de la classificació provisional i per 1 punt d’avantatge vers el seu rival finlandès tot esperant el que pogués succeir al Ral·li d’Austràlia final.

Brazzoli-Beltrame es trobaven amb la victòria a Salou així com amb la primera posició del certamen.

Si bé per a Sébastien Ogier la felicitat no era completa, en escapar-se-li la victòria a la ronda catalana per l’estret marge de 2,9 segons, el seu company d’equip Elfyn Evans compensava la decepció del francès en superar en el darrer sospir al belga Thierry Neuville i privar en aquest pilot d’un bon feix de punts. Ogier sumava 10 punts més que no pas Neuville i el campió del món en vigència superava a l’aspirant al títol per 3 punts a la classificació, tot esperant el que pogués passar a Austràlia. Ott Tänak, que afegia un punt més que no pas el pilot belga gràcies a la victòria en el Power Stage, s’acomiadava de bona part de les seves opcions al títol, si bé aquest encara tenia remotes opcions.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	204
Thierry Neuville	201
Ott Tänak	181

Amb dos cotxes dalt del podi de Salou, M-Sport escurçava distàncies amb els seus dos rivals que el precedien a la taula en la cursa cap al títol de constructors. Alhora, Hyundai sumava més punts que no pas els líders provisionals de Toyota, amb el que en definitiva la classificació s’estrenyia en la seva part més alta aportant un extra d’emoció de cara a la ronda australiana final.

Constructor	Punts
Toyota	331
Hyundai	319
M-Sport	306