El canvi de ritme d'Andruet-Petit a mitjanit va ser impossible de seguir per la competència donant la corona mundial a Lancia.

Amb la ciutat de Bastia com a escenari, el 18è Tour de Corse finalitzava el diumenge 1 de desembre de 1974 amb 24 equips participants dels 101 que prenien la sortida a la mateixa ciutat corsa el dia anterior, és a dir, dissabte 30 de novembre. La prova, última en el calendari del campionat del món de ral·lis, era la onzena ronda del mundial i en el seu rutómetre comptava amb 14 especials cronometrades de 374,90 km de distància.

Dominadors de la primera meitat, Nicolas-Laverne no van poder aturar als guanyadors del ral·li.

El principal punt d'atenció del ral·li era la disputa de la corona mundial entre dos fabricants italians i a més a més, socis de grup, és a dir FIAT i Lancia. Els primers alineaven fins a 5 FIAT 124 Abarth Spider amb 4 vàlvules per cilindre i uns 200 CV de potència confiats en mans dels especialistes Bernard Darniche i Alain Mahé, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i els italians Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, Fulvio Bacchelli i Bruno Scabini i per últim Giorgio Pianta i Francesco Rossetti. Lancia per la seva banda desplaçava fins la illa mediterrània dos Lancia Stratos HF amb motors de 12 vàlvules per a Jean-Claude Andruet i Biche, i per Amilcare Ballestrieri i Maurizio Mannini, deixant la unitat dotada de 24 vàlvules i 270 CV de potència als caps de files de l'equip, els italians Sandro Munari i Mario Mannuci. Per últim, un Lancia Beta amb 4 vàlvules per cilindre i 185 CV tancava la formació italiana amb Mauro Pregliasco i Angelo Garzoglio al volant.

Com a àrbitres del duel transalpí s'hi trobaven els Alpine-Renault, clars dominadors de les anteriors edicions de la ronda francesa, amb un A110 per a Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, un A110 "ailes bullés" per Gerard Larrousse i Christian Delferrier i un A310 amb motorització d'A110, sent aquesta l'estrena del cotxe al mundial, per a Jean-Luc Thérier i Michel Vial.

El ral·li començava amb la celebració de l'especial Luri-Canari, de 23,90 km de distància, on el Alpine A110 de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne era el cotxe indiscutiblement més ràpid de tots, superant en més de 20 segons als següents classificats, alçant-se lógicament com els primers líders de la prova.

El ral·li però començava a cobrar-se les primeres victimes ja en aquest primer tram celebrat. D'entrada els locals Francis Serpaggi i Jean-Laurent Pinelli amb el seu A110 vermell privat patien una violenta sortida de pista quan amb prou feines havien disputat uns pocs kilometres de ral·li, a continuació el trencament d'un eix del FIAT 124 Spider Abarth de Giorgio Pianta i Francesco Rossetti, deixava el cotxe dels italians atravessat enmig de la calçada, impedint el pas dels altres competidors fins que aquest no va ser apartat de la via. Després, els campions de França de ral·lis, Jacques Henry i Maurice Gelin, trencaven el motor del seu Alpine A110 deixant la carretera bruta d'oli; l'Alfa-Romeo GTV2000 de Claude Ballot-Lena i Jean-Claude Morenas que venia a continuació no va poder esquivar el raig d'oli i enviava als pilots fora de la carretera.

Jean-Pierre Manzagol i Jean-François Filippi prenent molts riscs s'adjudicaven la segona especial cronometrada, per deixar pas amb la disputa de la tercera especial cronometrada a les especials nocturnes on passar el Coll de Vergio era novament un punt crític del ral·li, doncs l'elecció de pneumàtics era un autèntic trenca-closques, ja que en els primers quilòmetres del tram la carretera era completament seca, peró en la part alta del coll, aquesta era nevada i molt lliscant, per deixar novament pas a un asfalt sec en el seu descens.

Així doncs la feina dels "ouvreurs" era clau per afrontar l'especial, malhauradament pels interessos de l'equip FIAT, un error en les comunicacions per ràdio, va impedir que els seus pilots rebessin l'informe de l'estat del ferm i aquests afrontaven l'especial amb rodes sense claus. Tremendament eficaços sobre els primers quilòmetres del tram, en arribar a les parts altes de l'especial el correctiu de temps que rebien els pilots de l'escuderia transalpina era sever i així el punta de llança de l'equip, els francesos Bernard Darniche i Alain Mahé perdien de l'ordre de 15 minuts, Raffaelle Pinto i Arnaldo Bernacchini es quedaven clavats a la neu, mentre que Fulvio Bacchelli i Bruno Scabini, sense neteja parabrises es deixaven 10 minuts. Els més ben parats de l'equip van ser els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals fen gala d'un bon pilotatge en superficies lliscants només perdien 3 minuts en relació al guanyador de l'especial, que novament era Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne.

Una altra víctima d'aquesta tercera especial cronometrada, però per un motiu ben diferent, era el Lancia Stratos HF dels italians Sandro Munari i Mario Mannucci, als quals un problema amb les vàlvules, deixava el seu motor d'origen Ferrari completament mut enmig de la nit corsa.

En el transcurs de la cinquena especial cronometrada, Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne van fer gala d'una gran habilitat al volant quan el seu pedal de l'accelerador es desconnectava, tot el handicap afegit, els pilots d'Alpine aconseguien marcar el segon millor temps per darrera només de l'Opel Ascona de Jean-Louis Clarr i Jean-François Fauchille.

Amb els FIAT pràcticament fora de combat i la gesta de Nicolas-Laverne, la reacció de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, popularment coneguda com "Biche", no es va fer esperar, era mitjanit i els pilots començaven a acusar el cansanci llevat dels de Lancia, que s'adjudicaven quatre especials de manera consecutiva, el que permetia als pilots de l'Stratos HF passar a liderar la prova després de la setena especial cronometrada, és a dir el seu segon escratx. Els pilots d'Alpine, Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, aconseguien trencar la ratxa en la desena especial cronometrada per un moment, si bé Jean-Claude Andruet i "Biche" recuperaven el fil ràpidament en la onzena i dotzena especial cronometrada incrementant considerablement les distàncies vers els seus rivals.

Amb només dues especials per endavant, en el que pràcticament era una cursa en rutra de 24 hores de competició sense pràcticament temps per al descans més que un ral·li, els pilots francesos Bernard Darniche i Alain Mahé es veien obligats a abandonar la prova quan després d'haver sumat un bon grapat de segons temps escratx l'autoblocant del seu FIAT 124 Abarth Spider es trencava engruixant encara més una llista d'abandonaments que per llavors ha era prou notable.

De fet només 12 equips van aconseguir entrar a Bastia dins el marge de temps establert per la organització, peró aquests van decidir ser més permissius donades les condicions climatológiques en les que s'havia celebrat el ral·li, permetent a tots els equips que van arribar a la ciutat corsa, figurar com a classificats finals tret d'un, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els quals finalitzaven la prova en novena posició final, peró en haver fet saltar tres vegades els radars en les carreteres d'enllaç, els finlandesos de FIAT van ser exclosos de la prova.

Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne i Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, els dos principals animadors del ral·li s'adjudicaven els dos últims escratxs de la prova, deixant les distàncies entre els dos equips pràcticament neutres el que donava pas a la segona victòria en el mundial de ral·lis dels pilots de Lancia, primera i única victòria del pilot amb la marca transalpina, amb un temps total de 4 hores 49 minuts i 10 segons. Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne no podien repetir la victòria de la temporada anterior i finalitzaven el recorregut amb un retard acumulat de 3 minuts i 28 segons. Jean-Luc Thérier i Michel Vial tancaven el podi amb el seu Alpine A310 a 22 minuts i 59 segons dels guanyadors de la prova.

Thérier-Vial tancaven el podi fent debutar l'Alpine A310.

La victòria que Jean-Claude Andruet i Michèle Petit donaven a Lancia, permetia als italians coronar-se com a campions del món per davant dels seus propietaris i socis de grup FIAT per només 5 punts de diferència. Ford, sense presència a la ronda corsa, veia congelada la seva puntuació així com la seva tercera posició en el campionat de constructors, únic campionat que es celebrava per llavors.

Constructor	Punts
Lancia	74
FIAT	69
Ford	54