Setena victòria de la temporada per a Grönholm-Rautiainen.
El diumenge 3 de desembre de 2006 finalitzava a Cardiff el 62è Ral·li de Gales, setzena i última prova del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i mundial júnior. Si bé tots els campionats, tret del reservat als joves pilots ja estaven decidits, fins a 116 equips a formalitzaven la seva inscripció, dels que 111 prendrien la sortida el divendres 1 de desembre cap a un recorregut composat per 17 especials cronometrades de 355,92 km de distància. 82 dels equips participants aconseguirien completar el recorregut.
Sense cometre errors, Stohl-Minor repetien el seu millor resultat al mundial.
Les pluges caigudes en els dies previs a la celebració del ral·li havien deixat les pistes en unes condicions molt delicades, condicions en les que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mostraven clarament superiors als seus rivals, on els guanyadors de les últimes quatre edicions, els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills eren els tercers millors pilots, però ja a més de mig minut després de celebrar-se només tres especials cronometrades.
Els companys d'equip dels finlandesos de Ford, els seus compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, semblaven ser els únics capaços de seguir en certa manera el ritme, peré aquests patien un accident en la quarta especial cronometrada i es veien obligats a abandonar la prova galesa, el que permetia al norueg Petter Solberg i al britànic Phil Mills de Subaru guanyar una posició. Després els de Subaru empatarien l'escratx amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per adjudicar-se a continuació la darrera especial cronometrada del primer dia, pel que els dos cotxes arribaven a la neutralització del primer dia separats per tan sols 25,8 segons.
Els austríacs de Peugeot-Bozian Manfred Stohl i Ilka Minor perdien uns quinze segons en aquesta última cronometrada, amb el que perdien lleugerament el contacte amb els dos primers cotxes classificats, si bé els pilots del 307 WRC no havien de patir massa per la seva posició de podi doncs els pilots de Citroën Kronos Dani Sordo i Marc Martí i Xevi Pons i Carlos del Barrio havien arrancat el ral·li un tan accidentalment i es trobaven en cinquena i sisena posició respectivament a més de dos minuts dels líders, i en quarta posició s'hi trobava el jove Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb el Ford Focus RS WRC'06 de l'equip Stobart peró a més d'un minut del darrer calaix del podi.
Set cronometrades composaven la segona jornada, on Xevi Pons i Carlos del Barrio, fent un tallat dels seus pneumàtics recordant els vells temps de l'enduro, els permetia guanyar el primer tram del dia i una posició en detriment de Dani Sordo i Marc Martí els quals començaven a sentir uns sorolls en el seu tren posterior que acabarien desencadenant en uns problemes de transmissió i deixant al pilot càntabre amb només les tres primeres velocitats en el que restava de bucle, pel que el Xsara WRC número 2 aniria caient fins la vuitena posició. Més endavant, en la penúltima cronometrada, i després de sumar un segon temps escratx i tres tercers temps, la parella catalano-càntabre aconseguia superar a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per un marge no massa ampli i situar-se en quarta posició.
Per davant, Petter Solberg i Phil Mills van sortir a per totes, assumint riscs i ja en la primera cronometrada del dia, una sortida de pista li faria perdre la segona plaça en favor de Manfred Stohl i Ilka Minor, pel que els pilots de Subaru, enlloc de trobar-se disputant la primera posició, ara es veien fent-ho per la segona. Finalment en la darrera cronometrada del bucle del matí, els de la constelació de les Plèiades aconseguien recuperar la segona posició, amb els austríacs trepitjant-lis els peus, fins que novament en la penúltima cronometrada del segona dia, Petter Solberg i Phil Mills es tornaven a sortir de pista, colisionant ara contra una tanca i malmetent la seva direcció assistida pel que la parella noruego-britànica completava la segona jornada a gairebé 50 segons de Manfred Stohl i Ilka Minor.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen seguien amb el seu recital de pilotatge i s'adjudicaven cinc de les set especials disputades pel que el seu liderat s'incrementava vers els seus més immediats perseguidors arribant ara ja a ser superior al minut de distància vers els pilots del Peugeot privat.
La tercera i última jornada del ral·li, si bé només estava composada per quatre especials cronometrades, la seva distància total era superior a la de l'anterior jornada. En ella Petter Solberg i Phil Mills van sortir a totes, adjudicant-se tres de les quatre especials cronometrades, el que permetia als pilots de Subaru retallar de l'ordre mig minut als austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, retall insuficient peró per arrebatre'ls-hi la plaça que conseguien conservar per gairebé 20 segons al terme del ral·li.
Els líders indiscutibles del ral·li, els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, es varen dedicar a fer un pilotatge força més conservador, sobretot en les especials del matí, el que va permetre que els seus rivals escurcessin lleugerament les distàncies, peró sense veure compromés en cap moment el seu liderat, doncs el coixí sempre era superior al minut de diferencia.
On la lluita era més calenta era per la quarta posició, Xevi Pons i Carlos del Barrio, afectats per uns problemes de frens en les dues primeres especials del dia, no van poder contenir l'atac de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els quals ja en la darrera especial del bucle del matí es feien novament amb la quarta posició provisional, posició que certificarien en les dues últimes especials del ral·li en haver perdut els de Kronos les bones sensacions amb el seu Xsara WRC.
Així doncs, disputades les 17 especials cronometrades, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen certificaven la seva setena victòria de la temporada en completar el recorregut en 3 hores 20 minuts i 24,8 segons, amb un avantatge vers Manfred Stohl i Ilka Minor, que repetien el seu millor resultat en el mundial aconseguit al ral·li de Xipre 2005, d'1 minut i 35,5 segons. Petter Solberg i Phil Mills, vencedors de les últimes quatre edicions, s'havien de conformar en tancar el podi britànic a 1 minut i 55,2 segons dels primers classificats.
Dues sortides de pista en la segona etapa, hipotecaven el ral·li de Solberg-Mills.
En la categoria júnior els britànics Guy Wilks i Phil Pugh així com Kris Meeke i Glenn Patterson van dur la capçalera de la prova durant la primera jornada, mentre que dos dels aspirants al títol, els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i els estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk es veien obligats a optar pel superally. En el devenir de la segona jornada, Kris Meeke i Glenn Patterson primer i Guy Wilks i Phil Pugh després queien de la lluita per la victòria deixant a l'estoni Jaan Mölder i la alemanya Katrin Becker en l'equador de la segona etapa al capdavant de la provisional fortament pressionats per un dels altres aspirants a títol, els suecs de Renault Patrik Sandell i Emil Axelsson. Els del Clio S1600 arrebataven la primera posició en la primera cronometrada del dia, peró en la segona es veien obligats a optar pel superally amb el que Jaan Mölder i Katrin Becker tornaven a liderar fins al final de la prova i els pilots suecs acabaven en sisena posició final, obtenint uns suficients 4 punts com per proclamar-se campions del món de la categoria.
Mölder-Becker obtenien la seva primera victòria júnior en un ral·li complicat.
Sébastien Loeb, proclamat ja guanyador del mundial de ral·lis per a pilots des del Ral·li d'Austràlia, aquest no va forçar el seu retorn al campionat, pel que la setena victòria de Marcus Grönholm en la temporada, una menys que l'alsacià, situava al pilot finlandès a tan sols 1 punt del campió tot i haver disputat 4 ral·lis més. Mikko Hirvonen cumplia perfectament amb el seu rol d'escuder i tancava el podi de la temporada tot i no sumar ni un punt a la cita galesa.
|
Punts |
 Sébastien Loeb
|
|
 Marcus Grönholm |
|
Mikko Hirvonen
|
|
El campionat de constructors també estava decidit des d'Austràlia en favor de Ford, pel que la victòria dels de l'oval va permetre que aquests incrementessin distàncies vers Kronos que sumava sis punts combinant el cinquè i setè lloc obtinugts per 9 de Subaru en afegir el sisè lloc de Chris Atkinson i Glenn MacNeall al podi de Petter Solberg i Phil Mills.
Constructor |
Punts |
 Ford
|
|
 Kronos-Citroën
|
|
 Subaru
|
|
