Els caps de files van anar caient i Carlsson-Carlsson van aprofitar l'ocasió per anotar-se la primera victòria al mundial.

Contràriament al que venia sent habitual al llarg de l'historia del mundial de ral·lis, en la temporada de 1989 el Ral·li de Suècia esdevenia la primera cita del calendari del campionat del món per indicació expressa de la FISA. El màxim organisme regulador dels esports del motor buscava amb aquesta mesura trobar més neu a les pistes per les quals els participants havien de passar, però el canvi no aconseguia l'objectiu, malgrat que els organitzadors desplaçaven diverses cronometrades el més al nord que els hi era possible; i posteriorment esdevenia un regal enverinat, doncs a part de coincidir en el temps amb el Paris-Dakar, cita que es trobava en la seva època daurada per llavors i que sovint agafava recursos prestats al mundial de ral·lis, la FISA no li donava puntualitat pel certamen de constructors, el que es traduïa amb una llista d'inscrits de menys nivell que en edicions anteriors. En total s'hi inscrivien 133 equips, iniciant tots ells a partir del divendres 6 de gener de 1989 a disputar un total de 37 proves especials cronometrades de 504,41 km, una distància que només 75 equips participants aconseguirien completar el diumenge 8 de gener.

El comportament dels Delta Integrale no va ser del tot bo, perquè Eklund-Whittock s'hagueren de comfirmar amb la segona posició.

Dins l'excepcionalitat de les dates i de la modificació del recorregut habitual, la cita sueca s'iniciava amb la tradicional especial de espectacle de l'hipòdrom de Karlstad, a la que hi seguirien 12 cronometrades més fins assolir una distància total de 189,32 km per a la primera jornada programada per divendres.

Per Eklund i Dave Whittock aconseguien marcar el millor temps en l'especial de Karlstad, esdevenint així en els primers líders de la prova a bord d'un Lancia Delta Integrale del “Team Astra”, el marge però que el pilot suec i el seu navegant britànic hi aconseguien era molt curt, només 1 segon vers el Toyota Celica GT-4 de l'importador local de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander; pel que donat el conegut caràcter sub-virador dels Delta sobre la neu, aquesta posició els hi seria difícil de conservar en quan els cotxes posessin les seves rodes de claus sobre les pistes forestals. I així va ser, la parella sueca de Toyota s'anotava el millor temps en la segona prova especial cronometrada i passava a ocupar el liderat provisional, mentre que una averia en la transmissió endarreria a un dels gran favorits a la victòria final, el Mazda 323 4WD de Timo Salonen i Voitto Silander.

A partir de llavors Timo Salonen i Voitto Silander tenien l'àrdua tasca de remuntar posicions i retallar segons vers els pilots capdavanters, en aquest context els finlandesos aconseguien 4 escratxs consecutius i entraven en posicions de podi, mentre que els locals Mikael Ericsson i Claes Billstam, a bord de l'altre Lancia Delta Integrale del “Team Astra” present a la ronda però amb els colors de la tabaquera Marlboro, i els seus companys de formació a Mazda, els locals Ingvar Carlsson i Per Carlsson, trencaven momentàniament la ratxa d'aquests.

Completades les 8 primeres proves especials del programa, Timo Salonen i Voitto Silander havien fet bona part de la feina que s'havien plantejat i es trobaven ja en la segona posició provisional a 6 segons del liderat, mentre que els Lancia Delta Integrale de Micael Ericsson i Claes Billstam i de Per Eklund i Dave Whittock, amb els seus recurrents problemes amb els claus de les rodes davanteres eren tercers i quarts a 1 minut i 13 segons i 1 minut i 21 segons respectivament, gaudint de només 11 i 3 segons d'avantatge vers el més ben adaptat sobre la neu Mazda 323 4WD d'Ingvar Carlsson i Per Carlsson.

Els pilots finlandesos tornaven a ser els homes més ràpids sobre la pista a partir de la novena especial cronometrada, alhora que passaven a liderar la prova tot aprofitant que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tenien problemes amb la boixa d'una roda en el seu cotxe, un problema que anteriorment havia obligat als pilots suecs a demanar prestades unes eines a una granja propera a la carretera d'enllaç per tal de reparar-la. Per a més desgràcia de la parella sueca de Toyota, en la desena prova especial cronometrada, una punxada els enfonsava fins la tretzena posició provisional.

Timo Salonen i Voitto Silander tancaven el seu concurs al llarg de la primera jornada amb dos escratxs més consecutius, el darrer d'ells ex-aequo amb els seus companys d'equip Ingvar Carlsson i Per Carlsson, els quals gràcies a un altre escratx en la tretzena i última especial cronometrada del dia, els permetia situar-se en la segona plaça general a mig minut dels seus companys d'equip finlandesos. Per Eklund i Dave Whittock eren tercers classificats a una mica més de 2 minuts del liderat a l'entrada al parc tancat de Karlstad el divendres a dos quarts de dotze de la nit, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam ocupaven el quart lloc a uns 50 segons de la darrera plaça de podi.

Per la seva banda, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander havien aconseguit remuntar fins la desena posició provisional, això si, a 5 minuts de la posició que anteriorment havien ocupat.

Amb 98 equips participants en actiu, la competició es reprenia dissabte a partir de dos quarts de 9 del matí amb la segona jornada, la més llarga del programa per només 6 km de diferència vers l'etapa anterior, això són 195,36 km cronometrats al llarg de 15 proves especials cronometrades. Les dues formacions de Mazda decidien relaxar una mica el ritme que aquests estaven exigint als seus Mazda; malgrat això la fantàstica adaptació dels 323 4WD a les condicions del ral·li, permetien a Timo Salonen i Voitto Silander seguir marcant millors registres, compartint l'honor amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals pujaven fins la cinquena posició provisional tot aprofitant una caiguda en el rendiment del motor de l'Audi 200 Quattro que pilotaven els també suecs Stig Blomqvist i Benny Melander.

Poc després de passar l'equador de la jornada, els líders tenien un nou contra-temps en el seu cotxe, la seva direcció s'enduria a mesura que les condicions de les especials esdevenien més lliscants, un raó que bé podria explicar per què en la vint-i-quatrena prova especial cronometrada del ral·li, onzena en el còmput de l'etapa sabatina, els líders patien una sortida de pista en un revolt, perdent-hi 28 minuts i tota opció a victòria en quedar encallats en un dels pocs bancs de neu presents al voral.

Ingvar Carlsson i Per Carlsson heretaven així la primera posició provisional, mentre que Mikael Ericsson i Claes Billstam passaven a ocupar la darrera posició de podi a garebé 2 minuts dels nous líders i amb una mica més d'1 minut de marge amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals veien recompensat així el seu esforç amb les posicions de podi a tocar dels seus dits. En la recta final de la segona jornada Mikael Ericsson i Claes Billstam no només asseguraven la seva plaça de podi recentment adquirida mantenint les distàncies amb Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, sinó que a més a més la parella del “Team Astra” retornava al parc tancat de Karlstad a tan sols 24 segons de la segona plaça de Per Eklund i Dave Whittock.

L'edició es tancava amb les darreres 9 proves especials cronometrades de 119,80 km de distància programades al llarg del diumenge 8 de gener. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander sortien disposats a exhaurir les seves darreres opcions al podi i els pilots de Toyota Suècia s'imposaven en 4 de les 9 cronometrades, un esforç que tenia la seva recompensa en quan Mikael Ericsson i Claes Billstam patien una lleugera sortida de pista i en quedar-se ancorats en un banc de neu, els suecs de Lancia perdien el temps suficient com per a que la parella que els perseguia els pogués rellevar en la general.

Sense més canvis rellevants en la taula general es completaven els 504,41 km cronometrats del ral·li, i un cop els 75 equips que aconseguien completar el darrer escull de l'esdeveniment suec entraven al parc tancat de Karlstad per tercera vegada el diumenge a partir de tres quarts menys cinc de les cinc de la tarda, el 39è Ral·li de Suècia es donava oficialment per tancat amb la victòria de Ingvar Carlsson i Per Carlsson. Els suecs, que completaven el recorregut en un temps total de 4 hores 58 minuts i 15 segons, aconseguien així la seva primera victòria al mundial , sent a més a més aquesta al ral·li de casa; per darrera de la parella de Mazda s'hi classificaven Per Eklund i Dave Whittock a 1 minut i 3 segons dels guanyadors, mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tancaven el podi suec a 1 minut i 42 segons dels primers classificats.

Una boixa i una punxada van arruïnar les opcions d'Eriksson-Parmander a la victòria final.

Com a la categoria absoluta, en l'apartat reservat als vehicles de producció tampoc hi figuraven noms rellevants a la llista d'inscrits, i així Sören Nilsson i Per-Ove Persson revalidaven la seva victòria de la temporada passada, enguany a bord d‘un Lancia Delta Integrale, per gairebé 20 minuts de marge. A més a més els pilots locals, esdevenien els únics en classificar-se amb un vehicle de Grup N dins les 20 primeres posicions, catorzens.

Nilsson-Olsson revalidaven la seva victòria en Grup N de la passada temporada.

El ral·li de Suècia del 1989 era la prova inaugural del Mundial de Ral·lis, pel que el podi del certamen reservat als pilots, era el viu reflex del podi suec, així la primera victòria en el campionat per Ingvar Carlsson instalava al pilot suec com a primer líder del mundial, seguit evidentment pel seus compatriotes Per Eklund i Kenneth Eriksson a 5 i 8 punts respectivament.

Pilot	Punts
Ingvar Carlsson	20
Per Eklund	15
Kenneth Eriksson	12