Especificacions tècniques
Motor	5 cilindres en línia de 2144 centímetres cúbics (79,50 mm diàmetre – 86,40 mm carrera), amb turbo
Potència	240 CV a 6000 rpm
Canvi	Manual de 5 o 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4807 mm
Amplada	1814 mm
Alçada	1420 mm
Distància entre eixos	2687 mm
Pes mínim	1250 kg

 

Amb la prohibició establerta per la FISA a les acaballes de 1986 dels prototips de gran cilindrada del Grup B, les marques es veien obligades a desenvolupar turismes de Grup A en el cas de voler seguint competint en el mundial de ral·lis. Audi es va decantar pel 200 Quattro per la major potència del seu motor, si bé el seu interès no semblava gaire profund, doncs oficialment els bavaresos només van competir en 4 proves del calendari, iniciant el seu camí en la màxima competició mundial el diumenge 18 de gener de 1987 amb l'inici del Ral·li Monte-Carlo.

Tot i les grans dimensions del model, que el feien poc apropiat per les revirades carreteres alpines i pels trams cronometrats en general, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer brindaven al cotxe el seu primer podi ja en la cita inaugural del calendari, quan aquests completaven les 26 especials cronometrades del recorregut en la tercera posició final. La seva primera i única victòria mundial no arribaria fins la tercera ronda del mundial, el Safari Rally, de la mà de Hannu Mikkola i Arne Hertz, els quals es classificaven per davant de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, amb el que aquesta primera victòria era un doblet.

El model competiria sota els colors oficials d'Audi en només 4 proves del mundial, per després passar a estar en mans de diferents estructures privades que miraven d'adaptar com bonament podien l'enorme vehicle a les característiques de les especials dels ral·lis. Tanmateix els seus pilots retornaven un total 4 podis i una victòria, el que significa un 25 % de victòries per participacions.

Hannu Mikkola :

Safari Rally 1987

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1993,9 centímetres cúbics (90,82 mm de diàmetre - 76,95 mm de carrera) amb turbo.
Potència	350 CV a 6500 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	Propulsió a les rodes posteriors
Longitud	4460 mm
Amplada	1745 mm
Alçada	1377 mm
Distància entre eixos	2620 mm
Pes mínim	1180 kg

 

Amb l’homologació vigent des de 1986, no va ser fins a l’inici del 55è Ral·li Monte-Carlo el diumenge 18 de gener de 1987 que el Ford Sierra RS Cosworth no feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial de mans de Kalle Grundel i Terry Harryman. El resultat no va ser ni de bon troç esperançador, doncs les condicions lliscants de la ronda alpina eren fatals per al potent cotxe de propulsió, que hauria d’esperar pel seu primer podi fins al Ral·li 1000 Llacs 1987 del mes d’agost, quarta sortida de l’auto.

Amb Didier Auriol i Bernard Occelli enrolats dins l’equip oficial l’any 1988, després que els francesos aconseguissin uns bons resultats al Tour de Corse i al Sanremo amb la unitat de l’importador francès de la marca de l’oval, arribaria la primera i única victòria del cotxe a la ronda corsa d’aquella temporada.

Un any després, tant els francesos com els pilots espanyols Carlos Sainz i Luis Moya marxarien de Ford per integrar-se en formacions dotades de cotxes de tracció integral, Lancia i Toyota respectivament, el que unit amb l'inici del desenvolupament d'un nou cotxe, les participacions oficials del Ford Sierra RS Cosworth van caure en picat. L’agost de l’any 1990 arribaria el relleu natural al cotxe, en convergir sota una mateixa carrosseria la potència del motor Cosworth, amb la tracció integral del XR 4x4, motiu pel que en les 11 aparicions oficials al mundial de ral·lis del cotxe, els seus pilots aconseguissin 5 podis, 6 si comptabilitzem el que va aconseguir Jimmy McRae i Ian Grindord al RAC Rally 1987 amb la seva unitat de R.E.D., i una única victòria, pel que la seva relació de victòries per participacions esdevenia del 9,09 %.

Didier Auriol:

Tour de Corse 1988.

Especificacions tècniques
Motor	6 cilindres en V de 2794,9 centímetres cúbics (93,05 mm de diàmetre - 68,5 mm de carrera).
Potència	220 CV a 5700 rpm
Canvi	Manual de 4 o 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4459 mm
Amplada	1725 mm
Alçada	1392 mm
Distància entre eixos	2612 mm
Pes mínim	1200 kg

 

La supressió dels Grup B va agafar a Ford amb el peu canviat, doncs a Boreham encara estaven desenvolupant el Ford RS200 quan la noticia va caure com una bomba. Per aquest motiu els màxims responsables de la marca de l’oval no tenien massa clar quin model potenciar de cara a la màxima competició, posant sobre la línia de sortida del 55è Ral·li Monte-Carlo el diumenge 18 de gener de 1987, una unitat del Sierra RS Cosworth, molt potent però de propulsió, i l’XR 4x4, amb un motor menys potent que l’anterior i amb poc marge per a la millora, però que gaudia de 4 rodes motrius.

Stig Blomqvist i Bruno Berglund es posaven als comandaments de la unitat desplaçada als Alps Marítims Francesos, on els suecs complaterien el recorregut en la quarta posició final. Malauradament en les inspeccions posteriors es trobaria una disconformitat en el seu sistema d'injecció vers la fitxa d’homologació i els pilots eren exclosos. Suècia i Nova Zelanda serien dos esdeveniments més del calendari on es podria veure de nou l’XR 4x4, si bé el despropòsit de la ronda kiwi fou majúscul en quan al pilot suec se li va donar un cotxe amb volant a la dreta, un tipus de conducció que el pilot mai havia realitzat i que precipitaria el seu accident.

Ja com una unitat de l’importador local, en el Ral·li de Suècia de 1988 Stig Blomqvist i Benny Melander aconseguirien el primer i únic podi del model en la seva curta carrera competitiva oficial.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm diàmetre – 90,00 mm carrera), amb turbo
Potència	240 CV a 6000 rpm o 260 CV a 6250 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3895 mm
Amplada	1620 mm
Alçada	1360 mm
Distància entre eixos	2475 mm
Pes mínim	1150 kg

 

Títols
Constructors	1987 i 1988
Pilots	Juha Kankkunen 1987 i Massimo Biasion 1988 (tot i que l'única participació del transalpí amb el cotxe a la temporada es va saldar amb abandonament)

Amb l'inici del recorregut de classificació del Ral·li Monte-Carlo el diumenge 18 de gener de 1987, el Lancia Delta HF 4WD feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial, sens dubte el turisme de Grup A més ben preparat i plantejat des d'un inici en quan combinava la tracció integral en unes dimensions i pes contingut.

El cotxe, tot i desvetllar els habituals problemes de joventut propis d'un vehicle de competició en les primeres rondes del calendari, aconseguia un total de 10 victòries en 12 participacions oficials, 11 sobre 13 si considerem la victòria del Lancia Delta HF 4WD privat de Franz Wittmann i Jörg Pattermann a Nova Zelanda 1987, i 22 podis, el que dona al cotxe italià una relació de victòries per participacions del 83,33%, la més alta mai aconseguida fins a dia d'avui.

I es que el cotxe iniciava el seu camí en el mundial de ral·lis guanyant el Ral·li Monte-Carlo 1987 de la mà de Massimo Biasion i Tiziano Siviero, victòria que alhora esdevenia un doblet envoltat de mal ambient quan Juha Kankkunen i Juha Piironen es veien obligats a completar el ral·li en segona posició, i acabava la seva vida útil com a vehicle de marca, guanyant també el Ral·li de Suècia 1988 sota el pilotatge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Massimo Biasion:

Monte-Carlo 1987, Argentina 1987, Sanremo 1987.

Markku Alén:

Portugal 1987, Acròpolis 1987, 1000 Llacs 1987, Suècia 1988.

Juha Kankkunen:

Olympus 1987, RAC 1987.

Bruno Saby:

Monte-Carlo 1988.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1973 centímetres cúbics (90,32 mm diàmetre – 77,00 mm carrera), amb turbo
Potència	300 CV a 5500 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4211 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1425 mm
Distància entre eixos	2552 mm
Pes mínim	1220 kg

 

La FIA establia de cara a la temporada 1997 la normativa que habilitava els World Rally Car, uns turismes que eren concebuts específicament per a la competició i que a diferència dels anteriors Grup A, la marca no tenia l'obligació de fabricar un número mínim d'unitats i posar-les al mercat, si bé només el fabricant podia homologar evolucions o cotxes nous.

Ford va evolucionar el seu Escort RS Cosworth per a convertir-lo en un WRC, de fet la pròpia marca posava a disposició dels seus clients un kit que permetia convertir el seu antic Grup A en un flamant WRC, el que ajuda a explicar perquè ja al Ral·li de Portugal, quarta ronda de la temporada 1997, equips privats ja disposaven d'una unitat del model britànic.

El debut del prototip tenia lloc el diumenge 18 de gener de 1997 amb motiu de l'inici de la celebració del Ral·li Monte-Carlo, on l'alemany Armin Schwarz i el francès Denis Giraudet tenien el dubtós honor d'accidentar per primera vegada un cotxe d'aquesta categoria, si bé després van acabar quarts a la prova, i el madrileny Carlos Sainz i el gallec Luis Moya d'aconseguir el primer podi pel model. La primera victòria del cotxe va haver d'esperar al juny, quan les ordres d'equip facilitaven la victòria de Carlos Sainz i Luis Moya per davant dels seus nous companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Repo al Ral·li Acròpolis.

Ford va fer córrer l'Escort WRC oficialment al llarg de dues temporades, el que suposa un total de 27 proves, en les que els seus pilots van aconseguir 2 victòries i 22 posicions de podi, és a dir una relació de victòries per participacions del 7,41%.

Carlos Sainz:

Acròpolis 1997, Indonèsia 1997.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997 centímetres cúbics (85,00 mm diàmetre – 88,00 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm
Potència	300 CV a 6000 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats o seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4330 mm
Amplada	1690 mm
Alçada	1395 mm
Distància entre eixos	2510 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Constructors	1998
Pilots	Tommi Mäkinen 1997, 1998.

El diumenge 18 de gener de 1997 a partir de les 11 del matí i amb motiu de la sortida del parc tancat de Monte-Carlo, debutava de forma oficial i en competició el Mitsubishi Lancer Evo IV; un cotxe que naixia encara sota les regulacions del Grup A en un entorn ple de prototips tipus World Rally Car i que a més a més tenia la difícil missió de superar la tercera evolució del model nipó.

Els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne juntament amb l'alemany Uwe Nittel i la sueca Christina Thörner eren els encarregats de fer els primers quilòmetres a la versió en competició, sent els campions mundials qui brindaven el primer podi del model a la mateixa ronda inaugural alpina, quan aquests completaven el recorregut en la tercera posició a 2 minuts i 31 segons de Piero Liatti i Fabrizia Pons, així com la primera victòria, la qual tenia lloc al Ral·li de Portugal, victòria que tanmateix trencava amb una ratxa de 3 victòries consecutives de Subaru.

El Mitsubishi Lancer Evo IV afrontava com a cotxe de marca un total de 18 esdeveniments al màxim nivell, aconseguint-hi un total de 12 places de podi i 6 victòries, el que suposava una relació de victòries per participacions del 33,3 %. Alhora, el pilot anglès Richard Burns aconseguia la seva primera victòria mundial amb una unitat del cotxe japonès.

Tommi Mäkinen:

Portugal 1997, Catalunya-Costa Brava 1997, Argentina 1997, 1000 Llacs 1997, Suècia 1998.

Richard Burns:

Safari Rally 1998.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres oposats de 1994 centímetres cúbics (92,00 mm diàmetre – 75,00 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm
Potència	300 CV a 5500 rpm
Canvi	Manual de 6 velocitats activades per palanca convencional en H o bé mitjançant palanques pneumàtiques al volant.
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4340 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1405 mm
Distància entre eixos	2520 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Constructors	1997

Amb el desenvolupament portat a terme a les instal·lacions de Prodrive, Subaru posava a disposició dels seus pilots a partir del diumenge 18 de gener de 1997 el nou Impreza WRC S3, el primer de tota una nissaga de cotxes de la firma de la Constel·lació de les Plèiades amb la flamant homologació de World Rally Car.

El debut del model era el millor possible, doncs els italians Piero Liatti i Fabrizia Pons guanyaven el Ral·li Monte-Carlo inaugural, una victòria a la que s'hi afegirien dues més de consecutives en mans dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander a Suècia i dels britànics Colin McRae i Nicky Grist al Safari kenyà.

Sota els colors de Subaru, la versió S3 de l'Impreza WRC va competir en les 14 proves del calendari del campionat del món de 1997, al llarg de les quals els seus pilots van brindar a la marca un total de 13 podis i 8 victòries, el que suposava el tercer títol mundial consecutiu en constructors per a Subaru i que donava una relació de victòries per ral·lis del 57,1 %.

Colin McRae:

Safari Rally 1997, Tour de Corse 1997, Sanremo 1997, Austràlia 1997, RAC 1997.

Piero Liatti :

Monte-Carlo 1997.

Kenneth Eriksson:

Suècia 1997, Nova Zelanda 1997.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1997 centímetres cúbics (85,00 mm de diàmetre - 88,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 6000 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4350 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1395 mm
Distància entre eixos	2510 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Pilots	Tommi Mäkinen 1999

Després d’una temporada rodona a Mitsubishi, amb els títols de constructors i de pilots en el seu haver, i el més important, amb un cotxe de Grup A, com era el Mitsubishi Lancer Evo V, enfrontant-se als World Rally Car, el 18 de gener de 1999 els enginyers dels tres diamants vermells posaven sobre una cronometrada del mundial per primera vegada el nou Lancer Evo VI, la darrera volta de corda a un projecte guanyador.

Les principals diferències es trobaven en el seu paracops frontal, desplaçant els llums antiboira cap als extrems per tal de permetre una major entrada d’aire en el compartiment del motor, dotant fins i tot aquests llums d’una tapa arrodonida per tal de reconduir l’aire suaument cap a l’interior, així com un nou aleró posterior de doble ala.

El debut del nou cotxe va ser dut a terme pels finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, campions mundials en vigència, i els belgues Freddy Loix i Sven Smeets amb sort dispar, els primers aconseguien la victòria a la ronda monegasca, mentre que els segons estavellaven el seu cotxe als Alps Marítims. 

En la seva primera temporada Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki acumularen un total de 4 victòries; mentre que en la temporada següent aquests només aconseguiren guanyar el Monte-Carlo inaugural, motiu pel qual a partir del 50è Ral·li 1000 Llacs els enginyers de la formació dels tres diamants introduien unes noves millores al cotxe, el paracops frontal canviava amb un nou llavi que li donava certa càrrega aerodinàmica, mentre que el subxassis tubular anterior es renovava per complet, així com els diferencials, dotant-los també d’un nou mapeig.

Malgrat els esforços per recuperar la competitivat, la llibertat de la que gaudien els World Rally Car vers els Grup A no va permetre al cotxe aconseguir cap altra victòria mundial, pel que en acabar la temporada 2000 el Mitsubishi Lancer Evo VI va ser apartat de la màxima competició mundial havent aconseguit un total de 5 victòries i 12 places de podi en les 28 proves del calendari en les que aquest va ser posat a disposició dels seus pilots oficials.

Tommi Mäkinen:

Monte-Carlo 1999, Suècia 1999, Nova Zelanda 1999, Sanremo 1999, Monte-Carlo 2000.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1999,3 centímetres cúbics (82,50 mm diàmetre – 93,50 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	296 CV a 6250 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4511 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1429 mm
Distància entre eixos	2512 mm
Pes mínim	1240 kg

Després d'una llarga experiència en el FIA 2-L, Škoda es llençava a fer el salt a la categoria "World Rally Car" de cara l'any 1999, emprant com a base la berlina anomenada Octavia, i de la que ja se n'havia fet una versió KitCar per tal d'anar acumulant informació, doncs el seu model Felicia, que a priori podria semblar més adequat, no arribava al mínim exigit de 4 metres. Tanmateix, l'Octavia WRC tenia la característica de ser l'únic cotxe de la classe amb 5 vàlvules per cilindre.

L'estrena estava prevista pel dilluns 18 de gener de 1999 amb motiu de l'inici del 67è Ral·li de Monte-Carlo, si bé aquesta no va tenir lloc de facto, Armin Schwarz i Manfred Hiemer tenien una averia d'embragatge poc després de baixar per la rampa de sortida i es veien obligats a abandonar en la jornada anterior, mentre que en el cas de Pavel Sibera i Petr Gross, una averia en la direcció assistida els impedia prendre la sortida a la primera especial cronometrada, pel que les dues unitats desplaçades a la ronda alpina passaven inadvertides.

En els dos següents desplaçaments, Portugal i Catalunya-Costa Brava, cap dels dos Octavia WRC desplaçats tampoc aconseguiria retornar al parc tancat en la seva última jornada per diferents averies, una fita que finalment s'aconseguiria al dur Ral·li Acròpolis, quarta participació d'un Škoda Octavia WRC en el mundial de ral·lis, on els seus pilots recollirien unes discretes 12ena i 13ena posició final. Amb un pressupost limitat, el marge per a la millora era pràcticament inexistent, sent el 4t lloc aconseguit pels belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot al RAC Rally de 1999, el millor resultat de la berlina txeca en les 12 rondes del mundial en les que hi va ser present, doncs al Ral·li de Xipre 2000, li arribaria el relleu.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1998 centímetres cúbics (85,50 mm diàmetre – 87,00 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm
Potència	315 CV a 5500 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats activat mitjançant palanques al volant.
Transmissió	A les 4 rodes amb diferencial central hidro-electrònic.
Longitud	4274 mm
Amplada	1800 mm
Alçada	1400 mm
Distància entre eixos	2608 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Títols
Constructors	2008, 2009 i 2010.
Pilots	Sébastien Loeb: 2007, 2008, 2009 i 2010.

El Citroën C4 WRC, màquina que tanmateix suposava el retorn oficial de la marca dels dos galons al campionat del món de ral·lis, feia el seu debut el dijous 18 de gener de 2007 al vespre en motiu de l'inici del Ral·li Monte-Carlo, ronda inaugural del calendari del certamen. El cotxe debutava a les mans dels campions mundials en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, i dels espanyols Dani Sordo i Marc Martí, els quals ja en la primera ronda del mundial no només brindaven la primera victòria al model, sinó que a més a més ho feien amb un fantàstic doblet.

L'auto competia defensant els interessos de Citroën al llarg de 4 temporades integres, és a dir fins a la conclusió del campionat de 2010 i al llarg d'un total de 56 esdeveniments, en els que els seus pilots retornaren un total de 75 podis i 35 victòries, o bé 88 places amb remullada de cava i 36 primeres posicions si considerem les participacions privades, el que atorga al model francès una ratio de victòries per participacions del 62,5%.

Tanmateix els pilots provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien al Ral·li de Portugal 2010 la seva primera victòria mundial a bord d'un dels Citroën C4 WRC, una unitat del model francès que en no trobar-se enrolat dins l'estructura de l'equip oficial de la marca, si bé tenia pràcticament el mateix tractament, es podia considerar com una victòria d'un participant privat, quelcom que no passava des de feia 4 temporades quan Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguiren diverses victòries amb el Citroën Xsara WRC de l'equip Kronos.

Sébastien Loeb:

Monte-Carlo 2007, Mèxic 2007, Portugal 2007, Argentina 2007, Alemanya 2007, Catalunya-Costa Daurada 2007, Tour de Corse 2007, Irlanda 2007, Monte-Carlo 2008, Mèxic 2008, Argentina 2008, Sardenya 2008, Acròpolis 2008, 1000 Llacs 2008, Alemanya 2008, Nova Zelanda 2008, Catalunya-Costa Daurada 2008, Tour de Corse 2008, Gales 2008, Irlanda 2009, Noruega 2009, Xipre 2009, Portugal 2009, Argentina 2009, Catalunya-Costa Daurada 2009, Gales 2009, Mèxic 2010, Jordània 2010, Turquia 2010, Bulgària 2010, Alemanya 2010, Alsàcia 2010, Catalunya-Costa Daurada 2010, Gales 2010.

Sébastien Ogier:

Portugal 2010, Japó 2010.