Sébastien Ogier debutava amb el dorsal 1 aconseguint una treballada victoria a casa.
El diumenge 19 de gener de 2014 finalitzava la prova inaugural del Campionat del Mòn de Ral·lis, el 82è Ral·li de Monte-Carlo. La mítica i clàssica prova monegasca comptava amb 72 equips inscrits, dels que 68 prengueren la sortida el dijous 16 de gener per tal de fer front als 383,88 km cronometrats programats dividits al llarg de 15 proves especials per la Provença francesa, amb la ciutat natal de Sébastien Ogier, Gap, com a epicentre. La prova, com la resta de calendari de la temporada, era puntuable per al campionat de pilots, constructors, WRC2 i WRC3.
Primer podi per al pilot francès en el mundial en una prova que li resulta especialment favorable.
La primera jornada, celebrada en dijous, tenia un bucle de tres trams en el seu programa, el qual en celebrar-se en dues ocasions, matí i tarda, generava les 6 proves especials de l'etapa. En total aquest primer escull que havien de superar els equips participants, suposava 125,62 km cronometrats, molt incerts en quan a la climatologia.
Els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczpaniak, que per primera vegada en competició es posaven als comandaments d'un Ford Fiesta RS WRC, sorprenien a gairebé tothom en imposar-se consecutivament en els dos primers trams de l'edició, llaurant-se un liderat de 36,8 segons vers els locals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui com bona part del parc tancat, una mala elecció de pneumàtics en la primera cronometrada, els hi havia suposat perdre un grapat de segons, doncs en el seu inici estava innivada.
La neu tornaria a fer acte de presència en la tercera i última especial del bucle matinal, però en aquesta ocasió Robert Kubica i Maciej Szczpaniak en sortien força perjudicats, perdent-hi minut i mig vers els francesos Bryan Bouffier i Xavier Panseri, els més ràpids a l'especial i qui a la seva vegada passaven a liderar la prova per davant dels irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle i els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí.
Després del pertinent pas per les assistències, els participants tornaven a afrontar les especials cronometrades del matí, on els pilots de Volkswagen començaven a recuperar part del terreny perdut amb un escratx per part de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i dos més consecutius per tancar la jornada de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb els que els campions del món es quedaven a les portes del podi a 47,5 segons dels líders provisionals, els seus compatriotes Bryan Bouffier i Xavier Panseri.
D'altra banda Dani Sordo i Marc Martí es veien obligats a abandonar la competició per un problema amb el desconnectador de bateria en l'enllaç entre el quart i el cinquè tram; el que per una banda suposava que el debutant equip Hyundai es quedava en blanc després de l'abandonament de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul després d'haver disputat 7 quilòmetres del primer tram, i que Robert Kubica i Maciej Szczpaniak tornessin a ocupar posicions de podi.
Els polonesos completaven l'etapa a 39,5 segons de Bryan Bouffier i Xavier Panseri i a només 7 dècimes de segon dels segons classificats, els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, tot i això aquests tampoc podien descuidar la rere-guarda, doncs els locals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven a Gap a 47,3 segons del liderat.
Els 178,36 km competitius que l'organització programaven al llarg de les 5 proves especials del divendres, suposaven gairebé la meitat de la distància total competitiva de l'edició, pel que el seu avenir era clau en la resolució de la present edició de la cita alpina. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sortien a per totes, i amb el millor registre de la primera prova especial del dia, els francesos de Volkswagen superaven d'una tacada a Robert Kubica i Maciej Szczpaniak i a Kris Meeke i Paul Nagle.
Bryan Bouffier i Xavier Panseri, amb l‘escratx del segon tram del dia, mantenien a ratlla als campions mundials a l'entrada del re-agrupament, mentre que per la seva banda Robert Kubica i Maciej Szczpaniak hi feien pas a només 8 dècimes de segon de la tercera plaça ocupada per Kris Meeke i Paul Nagle, el que assegurava una tarda molt interessant.
A la represa, els líders s'envirollaven i patien una sortida de pista, la qual els feia perdre 47 segons i amb ells el liderat provisional a la general que anava a parar a mans de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, qui alhora marcaven un altre millor temps. Paral·lelament Robert Kubica i Maciej Szczpaniak patien un accident i es veien forçats a abandonar el ral·li, donant una gran tranquil·litat a Kris Meeke i Paul Nagle, doncs ara els seus màxims perseguidors eren els seus companys d'equip Mads Østberg i Jonas Andersson a pràcticament 1 minut de la seva posició.
Les dues últimes especials del dia donaven als nous líders un altre escratx i un segon millor temps per darrera dels seus companys de formació Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el què Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven al parc tancat de Mònaco amb 51,1 segons de marge vers Bryan Bouffier i Xavier Panseri. Kris Meeke i Paul Nagle a 1 minut i 38,6 segons dels líders, i amb 1 minut i 10,3 segons de coixí en relació als seus companys de Citroën, començaven a assaborir el seu primer podi al mundial.
L'edició es completava amb les 4 proves especials de la tarda-nit del Turini, la qual tenia 79,90 km cronometrats que resultaven de passar dues vegades pels dos mateixos trams, un d'ells el mític Coll del Turini. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia seguien obrint forat al capdavant de la general en imposar-se en les dues primeres passades pels trams, mentre que a la represa, la segona passada pel Turini s'havia de cancel·lar en quedar-s'hi clavat el Ford Fiesta RS WRC dels eslovacs Jaroslav Melichárek i Erik Melichárek, que eren els encarregats d'obrir-hi pista. Així doncs l'activitat al ral·li es tancaria amb el Power Stage, el qual era guanyat per Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per davant dels seus companys Sébastien Ogier i Julien Ingrasia i de Kris Meeke i Paul Nagle.
Amb els 40 equips participants que aconseguien completar els 360,48 km competitius que finalment es celebraven dins el parc tancat de Mònaco el dissabte a quarts d'onze de la nit, el recorregut del 82è Ral·li Monte-Carlo es donava per finalitzat, si bé no l'edició, doncs la cerimònia del podi esperava per l'endemà diumenge. En ella Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven al calaix més alt amb un temps total de 3 hores 55 minuts i 14,4 segons, el que suposava un marge d'1 minut i 18,9 segons vers els seus compatriotes Bryan Bouffier i Xavier Panseri. Per la seva banda Kris Meeke i Paul Nagle tancaven el podi monegasc a 1 minut i 54,3 segons dels guanyadors.
Tot i la seva veterania, Meeke també debutava al podi del mundial en aquest ral·li
En categoria WRC-2 Lorenzo Bertelli i Mittia Dotta tenien un inici de ral·li immillorable, doncs els italians aconseguien dos escratxs consecutius en les dues primeres proves especials del programava, però tot avantatge s'esvaïa amb la neu de la tercera cronometrada, cedint-hi el testimoni als ucraïnesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin. Per la tarda els nous líders sumaven dos millors temps i un segon millor temps, amb el que la seva posició d'honor es refermava.
En la primera de les 5 cronometrades del divendres Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin s'havien d'aturar a canviar una roda, amb el que tota la labor desenvolupada al llarg de la jornada anterior se n‘anava en orris i els veterans alemanys Armin Kremer i Klaus Wicha passaven a liderar la classe. De la mateixa manera que uns guanyaven posició i altres la perdien, a la segona especial del dia els papers s'invertien, i ara la parella germànica era la que perdia gairebé 4 minuts i amb ella dues posicions a la classificació, mentre que Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin tornaven a ser els homes més ràpids i amb l'escratx els ucraïnesos tornaven a liderar la taula.
Amb 3 escratxs més de 6 possibles i sense cap mena de contra-temps, la parella completava el recorregut mantenint la primera posició, la qual lògicament esdevenia en victòria el diumenge del matí. En clau de campionat, la ronda monegasca era la primera del calendari, pel que Yuriy Protasov resultava el primer líder de la provisional per 7 punts de marge vers Lorenzo Bertelli.
Protasov-Cherepin arrencaven la temporada amb una victòria de prestigi.
En la classe WRC-3, reservada a vehicles de 2 rodes motrius, els francesos Quentin Gilbert i Renaud Jamoul eren els únics en pagar la quota per tal de puntuar al certamen, amb el què els pilots en tenien prou amb completar el recorregut programat per tal d'emportar-se la victòria. Un fet que després de les tres jornades competitives s'acabava produint, i així el de Vosges s'anotava els seus primers 25 punts al campionat.
Gilbert-Jamoul corrien sols als Alps, i així guanyar és força més senzill.
En la primera temporada que el Ral·li Monte-Carlo tornava a ubicar el seu epicentre a Gap, ciutat natal de Sébastien Ogier, el provençal responia amb un resultat gairebé perfecte, victòria i segona posició al Power Stage, amb el què el campió del món iniciava la defensa del número 1 amb 27 punts, 9 més que Bryan Bouffier, qui en principi no havia de competir en més proves del campionat i 11 més que l'irlandès Kris Meeke.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Ogier |
27 |
Bryan Bouffier |
18 |
 Kris Meeke |
16 |
En el campionat de constructors Volkswagen combinava el primer lloc d'Ogier amb el quart de Latvala obtenint una renda de 37 punts, 4 més que Citroën que instalava els seus cotxes en el 2n i 3r lloc per constructors (Bouffier degut a la seva condició de privat, no retenia els punts en aquest campionat). M-Sport, gràcies al debutant en la màxima categoria Elfyn Evans sumava 10 punts tancant el podi de marques.
Constructor |
Punts |
 Volkswagen |
37 |
 Citroën |
33 |
 M-Sport |
10 |
Especificacions tècniques 
Títols 
