Tommi Mäkinen aconseguia finalment imposar-se al Monte-Carlo.

El 20 de gener de 1999 s'arribava a la fi de la primera cita del Campionat del Mòn de Ral·lis, el 67è Ral·li de Monte-Carlo. La mítica i clàssica prova monegasca era puntuable per als campionats de pilots, co-pilots, constructors, productors i la Copa FIA 2-Litres. Tot això feia que a la sortida des de Monte-Carlo celebrada el 17 de gener, s'hi donguessin cita 86 equips, tots els inscrits, dels quals 46 conseguiren superar els 424,69 km de recorregut sobre asfalt parcialment nevat pels Alps francesos repartits en un total de 14 trams cronometrats.

Juha Kankkunen sumava el seu sisè podi al Monte-Carlo, mai va guanyar .

Oficialment la sortida del Casino de Monte-Carlo tenia lloc el diumenge 17 de gener, i si bé en un principi els organitzadors volien acollir una especial espectacle pels carrers del Principat, aquesta opció va ser desestimada i per tant la jornada dominical va quedar reduïda a un trasllat dels cotxes des de la Costa Blava fins a Gap, epicentre de la cita, on l'endemà dilluns arrencava de totes, totes el ral·li.

Cara al dilluns es programaven 5 trams cronometrats de 161,16 km competitius, sent el primer d'ells, Plan de Vitrolles – Faye, un dels més llargs de l'època amb 48,28 km de lluita contra el temps. Els campions mundials en vigència, els finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, aconseguien el millor temps en aquesta primera cronometrada amb més d'1 minut de marge vers els segons classificats a final de tram, els locals Gilles Panizzi i Hervé Panizzi que pilotaven un Subaru Impreza S4 WRC privat; i es que l'elecció de pneumàtics resultava molt crítica en aquesta primera especial tan llarga, tan que ja es cobrava forces baixes entre les que cal destacar les de Freddy Loix i Sven Smeets amb el segon dels Mitsubishi i la de Carlos Sainz i Luis Moya per accident.

Els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot, amb el debutant Subaru Impreza S5 WRC, privaven als líders Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki del seu segon escratx consecutiu al segon tram del dia per només 6 dècimes de segon, mentre que Piero Liatti i Carlo Cassina, amb el SEAT Córdoba WRC, i Juha Kankkunen i Juha Repo amb el seu Subaru oficial, enviaven a Gilles Panizzi i Hervé Panizzi fora de les places de podi per uns escassos 1,4 segons; honor que donades unes distàncies tan curtes, els germans provençals recuperarien amb el millor registre del tercer tram del dia.

Els britànics Colin McRae i Nicky Grist, amb un altre cotxe debutant, el Ford Focus RS WRC, tancaven la jornada guanyant els dos últims trams cronometrats del programa, mentre que un problema de frens apareguts en la quarta especial del dia, suposaven el relleu en el liderat de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki per Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, de fet tal va ser el problema que aquest va obligar al campió del món a treure un disc de fre en l'enllaç cap a la cinquena i última especial i pilotar-la amb només 3 discs, un problema que es va quedar minimitzat en quan els nous líders s'envirollaven en la cinquena especial i hi perdien minut i mig en l'incident.

Sense més canvis de rellevància, l'entrada al parc tancat de Gap es feia amb Gilles Panizzi i Hervé Panizzi al capdamunt de la general per 5,9 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que els 0,6 segons que separaven a Juha Kankkunen i Juha Repo de Piero Liatti i Carlo Cassina suposaven una interessant lluita per la darrera plaça del podi entre els dos equips de cara l'etapa següent, trobant-se els finlandesos de Subaru a 1 minut i 19,6 segons dels líders provisionals.

La segona etapa del ral·li també tenia 5 trams cronometrats que totalitzaven 154,49 km de competició, el que suposava una reducció vers l'etapa anterior d'uns escassos 7 quilòmetres. Els líders, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, tenien problemes a la sortida del parc tancat, el que els suposava iniciar l'etapa amb 20 segons de penalització, una sanció que els francesos resolien imposant-se en la primera especial del dia, la qual estava completament glaçada. En l'altre punt calent de la classificació, Piero Liatti i Carlo Cassina perdien terreny vers Juha Kankkunen i Juha Repo en trencar una llanda i començar a notar problemes de frens que li minvaven la confiança amb el seu SEAT.

Sisteron, segona especial del dimarts, estava totalment seca tret d'un parell de quilòmetres en la seva part més alta, els germans Panizzi l'afrontaven amb massa claus, el que facilitava que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb el millor temps a la cronometrada, escurcessin notablement les distàncies vers ells. Ja en l'equador de l'etapa era quan el relleu al liderat es gestava, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s'envirollaven en un indret molt estret del tercer tram, el que els feia perdre prop d'un minut en tornar a estar en la direcció correcta i així Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que aturaven el cronòmetre amb el segon millor temps, tornaven a liderar.

Els finlandesos de Mitsubishi celebraven la seva plaça amb el millor temps al quart tram cronometrat, mentre que al cinquè Piero Liatti i Carlo Cassina es quedaven definitivament sense frens, el que obligava als italians a conduir amb molta cautela, emprant el fre motor i el fre de mà per evitar que el seu Córdoba WRC sortís de la pista, en aquestes condicions els transalpins perdien més de 4 minuts vers Colin McRae i Nicky Grist, autors del millor temps, i els de SEAT baixaven cinc posicions, just per darrera dels seus companys de formació Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Amb l'entrada a Mònaco el dimarts al vespre, es donava per tancada la segona jornada del ral·li, mentre que en la general provisional Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki ocupaven la posició més alta per 1 minut i 45,6 segons de marge vers Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. Juha Kankkunen i Juha Repo tancaven el podi provisional a 2 minut i 5,8 segons dels seus compatriotes, mentre que Colin McRae i Nicky Grist esperaven qualsevol oportunitat per introduir-se a les posicions de dutxa de cava a 2 minuts i 47,7 segons dels campions mundials.

La tercera i última etapa era la famosa jornada del Turini, si bé el caràcter diürn de la mateixa, li treia part de l'èpica. En total es programaven dos trams a doble passada, el que lògicament generava les darreres 4 proves especials cronometrades, llur distància competitiva arribava fins als 109,04 km.

La jornada començava amb mal peu per a la petita revelació del ral·li, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi perdien el control del seu Subaru Impreza S4 WRC privat en trepitjar una placa de gel i aquest acabava contra un mur, tal era l'accident que els provençals es veien abocats a l'abandonament. Això facilitava molt la labor dels dos equips de pilots finlandesos que es trobaven a la part alta de la classificació, per una banda Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki gaudien de més marge en el liderat amb només 3 especials per endavant i per una altra Juha Kankkunen i Juha Repo deixaven de tenir un cotxe homòleg al seu però d'evolució anterior i gestionat privadament una posició per davant a la general.

D'altra banda Didier Auriol i Denis Giraudet s'imposaven a la primera passada pel Coll del Turini, mentre que uns altres francesos, François Delecour i Daniel Grataloup, eren els qui passaven a ocupar provisionalment el graó més baix del podi. La provisionalitat va ser efímera, doncs a la segona cronometrada del dimecres, Colin McRae i Nicky Grist aconseguien el seu quart escratx al ral·li i superaven al Ford Escort WRC privat amb el seu flamant, si bé advertit de sanció per una irregularitat detectada a la bomba d'aigua, Ford Focus RS WRC.

Després del pas per les assistències, els pilots tornaven a afrontar les dues especials cronometrades del matí, saltant la relativa sorpresa en la segona passada pel Turini quan Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen aconseguien el primer escratx per al SEAT Córdoba WRC just per davant de Didier Auriol i Denis Giraudet, els quals intentaven per tots els mitjans aconseguir la quarta posició enmig d'una lluita a tres bandes en la que hi estaven immersos els seus compatriotes François Delecour i Daniel Grataloup i els belgues Bruno Thiry i Stéphane Prévot.

Tal va ser la tenacitat de la parella francesa de Toyota, la qual ja en la primera especial del ral·li arruïnava el mateix en perdre 4 minuts en una sortida de pista, que en l'última cronometrada del programa tornaven a marcar el millor registre i aconseguien la preuada quarta posició.

Amb l'entrada dels 48 equips participants que aconseguien completar els 424,69 km cronometrats del recorregut dins el parc tancat de Mònaco, el 67è Ral·li Monte-Carlo es donava oficialment per finalitzat amb la victòria dels campions mundials Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els finlandesos precisaven de 5 hores 16 minuts i 50,6 segons per a recórrer tota la distància programada, 1 minut i 44,7 segons menys que els seus compatriotes de Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo. Colin McRae i Nicky Grist pujaven al tercer graó del podi, classificant-se a 3 minuts i 16,8 segons dels guanyadors, però finalment dies més tard, el 2 de febrer de 1999, la FIA resolia que la bomba d'aigua dels Focus RS WRC era irregular i que per tant, malgrat la bona fe dels de l'oval, ambdós cotxes havien de ser desqualificats de la prova, amb el que finalment la darrera plaça de podi corresponia a Didier Auriol i Denis Giraudet, classificats a 3 minuts i 52,8 segons dels vencedors.

Didier Auriol i Denis Giraudet es trobaven amb el podi a casa.

En la categoria de producció, la prova s'iniciava amb un duel de veterans, Yves Loubet i Bruno Bissart s'emportaven les dues primeres especials del dilluns i amb elles el liderat de la categoria, mentre que Marc Duez i Philipe Dupuy feien el mateix en les dues últimes d'aquesta mateixa jornada i feien entrada al parc tancat de Gap amb només 14 segons de marge vers els anteriors líders.

Yves Loubet i Bruno Bissart tiraven totes les seves opcions en el gel de la primera especial del dimarts, doncs els francesos hi cedien més de 15 minuts vers Gustavo Trelles i Martin Christie, autors del millor temps i que de retruc passaven a ser els màxims perseguidors de la parella líder, si bé a 5 minuts i 46,9 segons d'ells. De fet els campions mundials feien honor als seus galons en imposar-se a les 5 cronometrades del dia, recuperant així part del temps perdut en la jornada anterior quan arrossegaven problemes d'embragatge, i feien així entrada al parc tancat de Mònaco a 4 minuts i 28,9 segons de Marc Duez i Philipe Dupuy, un marge més que suficient per al pilot belga i el seu copilot francès per afrontar amb serenor l'etapa del Turini.

Ans el contrari, els líders iniciaven la tercera i última etapa imposant-se en les dues primeres especials programades, el que permetia a la parella elevar el seu gap vers els segons fins als 6 minut i mig, un marge que en les segones passades per les cronometrades s'incrementaria en un minut més davant la permissivitat de Gustavo Trelles i Martin Christie que pensaven més en clau de campionat.

Tractant-se de la primera ronda del campionat, Marc Duez passava a liderar la provisional amb 13 punts, mentre que l'uruguaià Gustavo Trelles iniciava el seu camí cap a la revàlida de la corona mundial amb 5 punts menys que el belga.

Duez-Dupuy llauraven la seva victòria en el transcurs de la segona meitat de la primera jornada.

En la categoria FIA 2-L només Citroën acudia a la cita alpina amb un equip oficial, si bé ja en el primer tram cronometrat del recorregut, els francesos perdien el Saxo KitCar que pilotaven Jesús Puras i Marc Martí amb el seu motor trencat, i 4 especials més endavant, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni prenien el mateix camí que els seus companys amb la transmissió trencada.

L'altra cara de la moneda eren els finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander, els quals a bord d'un SEAT Ibiza KitCar ex-oficial i gestionat per Astra, s'imposaven en 4 de les 5 cronometrades de la primera jornada, entrant al parc tancat amb un marge superior als 4 minuts vers els segons classificats. La dinàmica es va mantenir al llarg del dimarts, 4 victòries parcials de 5 possibles, i amb un coixí d'11 minuts, els líders es dedicaven a administrar segons de cara la jornada final, aconseguint així la victòria per gairebé 5 minuts de marge.

Malgrat tot, SEAT no estava inscrita en el campionat FIA 2-L, pel que els 16 punts de la victòria se'ls emportava Renault gràcies al segon lloc dels italians Andrea Maselli i Nicola Arena.

Victòria contundent de Gardemeister-Lukander als Alps Marítims francesos.

Amb aquesta primera victòria, Tommi Mäkinen aconseguia començar el mundial de la mateixa manera com va acabar l'anterior, sent líder per davant dels altres integrants del podi, és a dir Juha Kankkunen i Didier Auriol.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	10
Juha Kankkunen	6
Didier Auriol	4

En el campionat de constructors Mitsubishi gràcies a la victòria del seu pilot estrella s'alçava com a primer classificat, seguit de Subaru, que gràcies al punt aconseguit per Richard Burns sumaren un total de 7 punts a la prova, tancant el podi hi trobavem a SEAT, que gràcies al 4t i 5è lloc en constructors van poder sumar un punt més que Toyota i començar l'any dins del podi virtual.

Constructor	Punts
Mitsubishi	10
Subaru	7
SEAT	5

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1990 centímetres cúbics (84,80 mm diàmetre – 88,10 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm
Potència	300 CV a 6500 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes amb diferencials hidro-electrònics
Longitud	4152 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1420 mm
Distància entre eixos	2615 mm
Pes mínim	1230 kg

 

Amb la sortida del parc tancat de Mònaco a quarts d'onze del matí del dijous 20 de gener de 2000 , el Ford Focus RS WRC'00 feia el seu camí irreversible cap al seu debut. Sota la gestió de M-Sport, la nova versió del compacte de la casa de l'oval feia la seva posada de llarg amb dos ex-campions del món que tornaven a ser companys de formació 5 anys més tard, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i els britànics Colin McRae i Nicky Grist, sent els primers qui brindaven el primer podi al model en completar el recorregut del Ral·li Monte-Carlo en la segona posició, i els segons els qui donaven la primera victòria al Ral·li Catalunya-Costa Brava.

Com a vehicle oficial de marca, el Ford Focus RS WRC'00 va estar present a les 14 proves del calendari mundial de l'any 2000, al llarg de les quals els seus pilots van acumular un total de 13 podis i 3 victòries, amb el que la seva relació de participacions per victòries resultava en un 21,4 %.

Colin McRae:

Catalunya-Costa Brava 2000, Acròpolis 2000.

Carlos Sainz:

Xipre 2000.

Un error dificil de compendre per part de Citroën donava el quart Monte-Carlo consecutiu a Tommi Mäkinen.

Prova inaugural del campionat del món de ral·lis del 2002, el 70è Ral·li Monte-Carlo finalitzava el diumenge 20 de gener de 2002 a Mònaco. El ral·li feia la seva sortida simbólica el dijous 17 de gener, per un cop passada la rampa de sortida, dirigir-se al parc tancat, on els 54 equips participants dels 55 inscrits, aguardaven un recorregut composat per 15 especials cronometrades de 388,38 km de distància i que només 26 d'ells aconseguirien completar. La prova era puntuable per als campionats de pilots, marques i júnior.

Tot i trencar el motor al shakedown, el domini de Loeb-Elena en els trams va ser aclaparador.

El ral·li començava amb drama a Citroën, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena trencaven el seu motor en el tram d'assaigs, popularment conegut com "shakedown", els seus mecànics, treballant dur, van poguer posar en el seu Xsara WRC un altre bloc, d'una evolució més antiga peró alhora més fiable. Els seus companys d'equip a Citroën, Thomas Rådström i Denis Giraudet i Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, patien també la mateixa averia, peró per desgràcia d'aquests de camí a la primera especial cronometrada, pel que dos dels cotxes dels galons quedaven fora del ral·li sense haver competit.

Uns altres favorits, donades les condicions majoritàriment seques en les que es disputava el ral·li, que començaven la prova dels Alps francesos amb mal peu, eren els germans Panizzi, els quals en sortir del parc tancat descobrien que el seu Peugeot 206 WRC deixava anar un raig d'oli. Afortunadament, abans de sortir cap als trams del matí hi havia una assistència de 10 minuts per canviar pneumàtics, ocasió que van aprofitar per reparar el seu cotxe tot i penalitzar 2 minuts i 10 segons.

Ja en el plà purament competitiu, els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya eren els autors del primer millor registre i per tant primers liders de la cita, liderat que es va extendre una especial cronometrada més gràcies a que la segona especial es veia cancelada per excés de públic. Ja en les segones passades pels trams, els de Ford es quedaven sense direcció assistida i cedien 22 segons en el primer tram de la tarda, i el liderat que anava a parar en mans de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, i 42 segons en el segon tram de la tarda, on Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven un crono espectacular que els situava en primera posició provisional. Escratx que precedia al de la cinquena especial cronometrada que els ratificava com a líders de la prova amb un marge superior al mig minut vers els seus més immediats perseguidors, els finlandesos de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i de gairebe 45 segons vers els britànics Colin McRae i Nicky Grist.

En l'apartat de baixes, a part dels esmentats anteriorment de Citroën, destacava també la baixa del Toyota Corolla WRC privat dels francesos Didier Auriol i Jacques Boyère per un problema de motor en la primera especial cronometrada, mentre que els pilots de Hyundai Freddy Loix i Sven Smeets així com Armin Schwarz i Manfred Hiemer, abandonaven la prova per accident, sent el pilot belga dirigit a l'Hospital de Gap per avaluar si s'havia fracturat el peu en el seu incident.

Ja en la segona jornada del ral·li, sis especials cronometrades esperaven als 34 equips supervivents de la primera jornada, on gràcies a l'eficàcia dels Pirelli en condicions mixtes, és a dir alternància de zones seques i humides, els Subaru Impreza WRC van brillar aconseguint marcar 4 escratxs, un per a Petter Solberg i Phil Mills, el primer del dia, i tres per a un gat vell com és el finlandès Tommi Mäkinen i Kaj Lindström. Tot i aixó, a Sebastien Loeb i Daniel Elena els va ser suficient aconseguir marcar dos escratxs per mantenir les distàncies vers els de Subaru neutres, fins a la darrera especial de la jornada, on una virolla i posterior calat del motor els feia cedir 7 segons vers els segons classificats.

Precisament en aquesta última especial cronometrada era en la que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el seu objectiu de fer-se amb una posició de podi, aixó si a més de dos minuts dels líders i sense gaires més opcions sense mitjançar la desgràcia. Els espanyols es varen equivocar en la munta de pneumàtics en les especials del matí, tocant fins i tot amb la barana d'un pont en una secció molt lliscant, el que malmetia una llanda del seu Ford Focus WRC i perdia mig minut més. A partir de llavors la parella espanyola van anar esgarrapant segons tram rere tram a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, per ja en la última especial del dia aconseguir superar als finlandesos de Peugeot i de pas treure benefici particular d'un problema en el motor dels seus companys d'equip, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, per situar-se en posicions de podi provisional.

Al terme de la segona etapa hi havia una assistència de 10 minuts que només servia per rentar els cotxes, Citroën alegant que anaven curts de llandes en tenir tres cotxes van demanar en el "briefing" si es podrien canviar rodes i se'ls hi va denegar la petició, després en el transcurs de la segona etapa, els responsables de Citroën van tornar a demanar que es permetés canviar rodes, i se'ls hi va tornar a negar doncs aquesta operació s'havia de fer en les assistències de 40 minuts de l'endemà al matí. Tot i així, els mecànics de Citroën van canviar les rodes del Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena pel que una penalització de dos minuts els hi va ser aplicada de manera automàtica. Citroën va presentar una apelació, pel que aquesta sanció estaria en l'aire fins que el tribunal d'arbritratge no es reunís al cap de 15 dies.

La tercera i última jornada, composada per dos trams a doble passada, és a dir, quatre especials cronometrades, va resultar bastant neutre, en la que Petter Solberg i Phil Mills, autors de tres escratxs van ser els homes més ràpids de la jornada mentre que l'escratx en la segona cronometrada era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals completats els 388,38 km de recorregut, rebien de mans del princep Albert de Mónaco el guardó com a guanyadors del 70è Ral·li Monte-Carlo amb un temps total de 3 hores 58 minuts i 44,8 segons, a 45,9 segons per darrera d'ells es classificaven els pilots de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i els espanyols de Ford Carlos Sainz i Luis Moya completaven el podi a 2 minuts i 1,6 segons dels guanyadors.

Al cap d'una setmana d'haver-se celebrat el ral·li peró, Citroën va decidir retirar l'apelació presentada a l'Automóbil Club de Mónaco, pel que ara ja si s'aplicava la sanció de dos minuts a la parella franco-monegasca dels dos galons i per tant la victòria anava a parar en mans de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, mentre que els de Citroën queien a la segona posició a 1 minut i 14,1 segons dels nous guanyadors, i amb un marge de tan sols 1,6 segons vers els de Ford que seguien en tercera posició.

Una averia en la direcció assistida en la primera jornada va hipotecar el ral·li de Sainz-Moya .

En el campionat júnior els catalans Dani Solà i David Moreno van començar liderant la prova, fins que un mal endèmic en els Citroën Saxo S1600, l'embragatge, els deixava fora del ral·li en la quarta cronometrada així com dos Saxo S1600 més. A partir de la tercera especial, els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin van encadenar 5 escratxs consecutius amb els que els pilots del Ford Puma S1600 arribaven a l'equador del ral·li amb un avantatge de gairebé 5 minuts al capdavant de la provisional, moment en el que es varen dedicar a administrar la distància aconseguida per acabar guanyant la prova amb una mica més de 4 minuts de diferencia amb els segons classificats. Tractant-se de la primera cita del campionat, François Duval esdevenia el primer líder del certàmen reservat als joves pilots.

Amb 5 escratxs consecutius, Duval-Fortin van trencar el ral·li.

La victória que aconseguia amb una setmana de demora Tommi Mäkinen, el qual havia sospesat la retirada en actiu, situava al pilot finlandès al capdavant del campionat amb 10 punts, mentre que lógicament Sébastien Loeb el seguia amb 6 punts i Carlos Sainz tancava el podi provisional amb 4.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	10
Sébastien Loeb	6
Carlos Sainz	4

En el campionat de constructors, donat que Citroën no s'hi trobava inscrit, Subaru aconseguia sumar 12 punts combinant la victòria de Mäkinen-Lindström amb el cinquè lloc de Solberg-Mills. Ford per la seva banda sortia amb 10 punts de la prova monegasca arrel de combinar el 2n lloc de Sainz-Moya amb el 3r de McRae-Grist. Peugeot tancava el podi amb 4 punts.

Constructor	Punts
Subaru	12
Ford	10
Peugeot	4

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres oposats de 1997 centímetres cúbics (92,00 mm diàmetre – 75,00 mm carrera), amb turbo i brida de 34 mm
Potència	300 CV a 5500 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes amb diferencials hidro-electrònics
Longitud	4465 mm
Amplada	1800 mm
Alçada	1390 mm
Distància entre eixos	2540 mm
Pes mínim	1230 kg

 

El divendres 20 de gener de 2006, en motiu de l'inici del 74è Ral·li de Monte-Carlo, el Subaru Impreza S12 2006 feia debut en el campionat del món de ral·lis. De fet el cotxe gestionat des de Prodrive era l'únic cotxe nou al parc tancat, doncs amb els Citroën, Peugeot, Škoda i Mitsubishi en mans d'equips privats, convé recordar que amb la normativa establerta l'any 1997 només una marca pot homologar peces i cotxes nous, i el Ford Focus RS WRC'06 estrenat al Ral·li d'Austràlia 2005, els seus rivals resultaven doncs cares conegudes per l'afició.

El debut a la ronda monegasca corria a càrrec de Petter Solberg i Phil Mills, els quals es veien obligats a abandonar la mateixa en patir una fuita d'oli en la darrera cronometrada del primer dia quan es trobaven força lluny de les primeres posicions, i de Stéphane Sarrazin i Stéphane Prévot, els quals completaven el recorregut en la cinquena plaça.

De victòries al mundial Subaru no en va aconseguir cap ni una amb aquesta evolució de l'Impreza, i el primer podi no es va produir fins al Ral·li de Mèxic 2006, tercera cita del calendari, gràcies al segon lloc de Petter Solberg i Phil Mills. De fet la parella ex-campiona mundial, seria l'única en brindar podis al model, fins a un total de 4 al llarg dels 19 esdeveniments en els que va estar en actiu.

Setena victòria de Loeb-Elena al Monte-Carlo establint-hi un récord de victòries.

El diumenge 20 de gener de 2013, Mònaco era escenari un any més de la cerimònia de clausura de la ronda inaugural del campionat del món de ral·lis, el 81è Ral·li Monte-Carlo. La cita dels alps marítims francesos era puntuable per als certàmens reservats a pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, el que portava fins a 82 equips a formalitzar la seva inscripició oficial a tan mítica prova. D'aquests, 73 van empendre el camí des de la rampa de sortida ubicada al davant del Casino de Mònaco el dimarts 15 de gener, el camí cap un recorregut format per 18 proves especials de 468,42 km cronometrats, els quals van ser superats per 45 dels equips participants.

Ogier-Ingrassia van voler tenir un debut plàcid amb Volkswagen.

L'activitat del ral·li s'iniciava el dimecres 16 de gener amb la disputa de les 4 primeres proves especials de 135,40 km cronometrats de distància, les quals es caracteritzaven per la presència abundant de neu després de les preciptacions blanques registrades en la jornada anterior. En el primer tram cronometrat, els locals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia donaven la campanada quan amb el seu Volkswagen Polo R WRC, cotxe que debutava en competició, marcaven el millor registre i esdevenien els líders provisionals de la prova.

En la segona prova cronometrada peró, Sébastien Loeb i Daniel Elena rellevaven del liderat als qui fa dues temporades havien estat els seus companys d'equip, gràcies al seu primer escratx al ral·li. Per darrera es començaven a registrar els primers problemes, i així Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, companys de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia a Volkswagen, penalitzaven 30 segons en canviar els reglatges del seu Polo R WRC.

En sortir de les assistències i tornar a passar per les dues cronometrades per les quals s'hi havia passat pel matí, Sébastien Loeb i Daniel Elena van voler començar a deixar lligada la seva victòria i amb dos escratxs més es començaven a destacar en la general. Sent especialment important el de la quarta cronometrada, on gràcies a la seva posició de sortida es trobaven la traçada força més neta que els seus rivals més directes, que sortien força endarrerits i es deixaven de l'ordre d'1 minut amb els líders, els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tot i el temps perdut conservaven la segona plaça, mentre que els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio cedien el seu lloc al podi als seus companys d'equip a Citroën, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen baixant a la quarta posició.

Pitjor li anava l'inici de ral·li a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals s'havien de retirar un any més de la cita monegasca en arrancar una roda del seu Ford Fiesta RS WRC en impactar en un pont. Un altre pilot al volant d'un Ford, el norueg Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson, penalitzaven gairebé 2 minuts per entrar tard al control horari i quedaven ja força despenjats de les posicions capdaventeres.

Així doncs amb només 4 cronometrades celebrades, Sébastien Loeb i Daniel Elena feien entrada al parc tancat de Valence amb un marge d'1 minut i 20,3 segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i d'1 minut i 46,7 segons en relació als seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

De Valence els pilots sortien a les 8 del matí per tal d'afrontar la segona jornada, formada per tres trams que es celebraven en dues ocasions, és a dir 6 proves especials que afegien 132,50 km cronometrats al programa. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el primer escratx del dia escurçant tímidament les distàncies amb els líders, si bé la parella del moment esdevenien Evgeniy Novikov i Ilka Minor, els quals a gràcies a partir en una posició endarrerida, al contrari del registrat en la primera jornada, marcaven els dos temps escratx que restaven del bucle matinal i un segon temps escratx en el tram inuagural gràcies als quals el pilot rus i la seva copilot austríaca passaven de la sisena posició fins la quarta, pressionant fortament els ocupants del darrer calaix del podi, que no eren altres que els càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio un cop aquests havien superat a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la segona especial del dia.

Per la tarda, en les segones passades per les especials cronometrades, dos temps escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena i un altre de Juho Hänninen i Tomi Tuominen en la cinquena prova del dia, el primer escratx que el pilot finlandès aconseguia en el mundial, tancaven la jornada. Amb el que els pilots entraven al parc tancat de Valence amb els líders gaudint d'un marge d'1 minut i 34,8 segons vers els segons classificats, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que el podi provisional el tancaven Dani Sordo i Carlos del Barrio a 2 minuts i 38 segons dels seus companys d'equip i 15,2 segons de marge vers Evgeniy Novikov i Ilka Minor.

El programa de la tercera jornada del ral·li era el més de curt de tots, amb només 3 trams cronometrats de 92 km de distància total. Sébastien Loeb i Daniel Elena es tornaven a imposar en el crono en la primera prova especial del matí, mentre que l'activitat al ral·li no es reprendria fins al migdia on Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien un estèril temps escratx, si bé els seus companys Evgeniy Novikov i Ilka Minor gràcies al seu segon millor registre i a la coincidència d'una virolla per part de Dani Sordo i Carlos del Barrio, la parella ruso-austríaca de M-Sport es situava en tercera posició provisional.

En la tercera i última cronometrada del divenrdes Sébastien Loeb i Daniel Elena sumaven el seu setè escratx al ral·li, distanciant-se una mica més dels seus rivals a qui no els hi donava pràcticament opció. D'altra banda, Dani Sordo i Carlos del Barrio s'apropaven al temps acumulat d'Evgeniy Novikov i Ilka Minor, entrant al parc tancat de Mònaco a només 1,7 segons del Ford Fiesta RS WRC, mentre que just per darrera dels càntabres, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila superaven a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la cinquena plaça.

La quarta i última jornada del ral·li, programada per la tarda-vespre del dissabte 19 de gener estava formada per un conjunt de 5 especials cronometrades, 2 de les quals es celebraven ja en la foscor de la nit per rememorar en certa manera les mítiques nits del Turini. Els francesos Bryan Bouffier i Xavier Panseri sorprenien amb el millor temps en la primera cronometrada on precisament es registraven les baixes de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Juho Hänninen i Tomi Tuominen per accident i d'Evgeniy Novikov i Ilka Minor en arrancar una roda del seu Ford Fiesta RS WRC. Aquestes baixes van permetre a gairebé tots els pilots que restaven en actiu guanyar posicions a la taula, començant per Dani Sordo i Carlos del Barrio que re-entraven al podi, els quals ho celebraven guanyant la segona prova cronometrada de la tarda.

Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven les primeres passades per les especials sumant un altre escratx, el vuité en el ral·li, deixant pas a un reagrupament de gairebé 2 hores a Mònaco abans no es celebressin les dues últimes especials nocturnes, en les que la gran incògnita era el devenir dels pilots, molts d'ells ja sense rodes de claus noves pel seu consum previ tret de Sébastien Loeb i Daniel Elena que en disposaven de 2 i de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que disposaven de 4 jocs de pneumàtics per estrenar.

Malhauradament l'acumulació de públic va obligar als organitzadors a cancelar les dues últimes cronometrades nocturnes amb el que la finalització de l'activitat pels trams es precipitava unes hores. No va ser fins l'endemà diumenge, a la llum del dia, que el ral·li es va oficialment donar per acabat amb la cerimònia del podi, en la que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la victòria amb un temps final de 5 hores 18 minuts i 57,2 segons. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven el recorregut en segona posició, amb un endarreriment acumulat d'1 minut i 39,9 segons. Dani Sordo i Carlos del Barrio tancaven el podi a 3 minuts i 49 segons dels seus companys d'equip.

La neu va complicar el debut de Sordo-Del Barrio amb el DS3 WRC.

Entre els inscrits en el campionat WRC2, els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm tenien un inici prometedor en marcar un molt bon crono en la primera cronometrada del ral·li, peró en la segona prova especial, els líders pagaven cara la seva goseria i es veien obligats a abandonar en deixar inoperativa la suspensió del seu Škoda Fabia S2000. Una altra parella d'Škoda, els alemanys Sepp Wiegand i Frank Christian, prenien llavors les regnes al que responien amb dos escratxs més i un segon temps escratx, el que permetia a la parella tancar la primera jornada amb un marge d'1 minuts vers els seus rivals més directes.

Un ple d'escratxs en el que restava de ral·li va permetre als alemanys concloure la prova amb gairebé 8 minuts i mig de marge vers els segons classificats, els seus compatriotes Armin Kremer i Klaus Wicha al volant s'un Subaru Impreza WRX STi N14. Lògicament tractant-se de la primera cita del campionat, la victòria de Sepp Wiegand i Frank Christian, situava al pilot alemany al capdavant de la taula provisional del certàmen amb 7 punts de marge vers el veterà Armin Kremer.

Només 2 cronometrades es van escapar a Wiegand-Christian.

En campionat WRC3, la inscripció a la cita dels Alps Marítims francesos es limitava a dos equips d'aquesta nació, els formats per Renaud Poutot i Ludovic Viragh, i per Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye. Els primers guanyaven la primera i última cronometrada de la primera jornada, mentre que els altres ho feien en la segona i tercera, amb el que Renaud Poutot i Ludovic Viragh feien entrada a Valence com a líders provisionals amb una mica més de 1 minut de marge vers els seus únics rivals.

Sébastien Chardonnet i Thibault de la Haye revertien la situació en l'equador de la segona jornada mentre que per la tarda es quedaven sols en la categoria en registrar-se la baixa per averia del Citroën DS3 R3T de Renaud Poutot i Ludovic Viragh. Amb aquest incident, els líders es quedaven sols i només ells mateixos o una averia els podia apartar de la victòria.

Els líders van saber mantenir la calma per acabar guanyant el ral·li, inclús per davant d'altres cotxes R3 no inscrits al campionat, i sumar així els seus 25 punts a la taula provisional.

Chardonnet-de la Haye aconseguien una victòria cómode en no tenir rivals.

En el campionat reservat als pilots, Sébastien Loeb inciava la temporada de la seva semi-retirada dels ral·lis de forma magnífica, amb victòria, pel que la segona plaça que aconseguia el seu compatriota Sébastien Ogier es podia llegir en clau de victòria pel pilot provençal. Dani Sordo per la seva banda veia com la cancelació del Power Stage li permetia reflexar el seu podi com un podi del campionat sense més tràmits.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	25
Sébastien Ogier	18
Dani Sordo	15

En el campionat de constructors, el concurs de Dani Sordo i Carlos del Barrio no donava punts a Citroën, sino a Abu Dhabi, peró si més no la marca dels dos galons era la única en disposar de dos cotxes a la línia de meta i sumava la puntuació corresponent a Sébastien Loeb i Daniel Elena i a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quarts al final, doblant a la resta de competidors. Volkswagen començava el seu retorn al mundial en segona posició, a 3 punts d'Abu Dhabi Racing.

Constructor	Punts
Citroën	37
Volkswagen	18
Abu Dhabi	15