Piero Liatti aconseguia la seva 1a victòria al mundial, per a Fabrizia Pons era la cinquena.
Figurant com la primera cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, el dimecres 22 de gener de 1997 finalitzava a Mònaco el 65è Ral·li Monte-Carlo. Una cita que tornava al mundial després de l'invent fallit de les rotacions de les tres temporades anteriors. Tot i aixó la prova no estava lliure d'invencions i la seva llista d'inscrits es trobava dividida entre professionals, que realitzaven el recorregut complet, i amateurs, els quals competien una especial menys que els professionals i gaudien de llibertat d'assistències dins l'anomenada Copa Príncep Albert de Mònaco. Centrant-nos en els que competien el ral·li FIA, la prova era puntuable per als campionats de pilots, marques, producció i FIA 2-L, però només 23 equips mostraven interés per la cita monegasca. Tots ells van ser presents a la sortida celebrada a Monte-Carlo el diumenge 18 de gener, des d'on començarien a fer front a un recorregut format per 18 proves especials de 398,31 km cronometrats. 17 equips participants van poder completar la prova.
Sobre asfalt sec es van posar de manifest les carencies del Escort WRC de Sainz-Moya.
La organització recuperava l'especial cronometrada al Port de Monte-Carlo, la qual no es celebrava des dels anys 60 i que tenia lloc el mateix diumenge de la cerimònia d'inici amb el pas dels diferents participants per la rampa de sortida. La principal dificultat de la cronometrada la van donar els elements en forma de pluja abundant, la qual posava l'estabilitat dels cotxes en compromís i molts van decidir ser cautelosos doncs en els seus 2,8 km de distància poc s'hi podia guanyar. Els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, amb un Toyota Celica GT-Four, esdevenien els homes més ràpids en aquesta cronometrada per 2 segons de marge vers els pilots oficials de Ford Carlos Sainz i Luis Moya, i per tant els primers líders del ral·li.
Des del Port de Monte-Carlo els pilots feien un enllaç de 390 km fins a Valence, on pel camí van poder prendre nota del fred i la pluja que els acompanyava i que segurament els hi complicaria les coses l'endemà. Des de Valence es donava sortida a la segona etapa del ral·li, la qual estava formada per 5 especials cronometrades de 132,32 km de corda per finalitzar a Valence també a quarts de nou del vespre del mateix dilluns.
Carlos Sainz i Luis Moya encertaven força l'elecció de pneumàtics, molt delicada doncs la neu caiguda el dia anterior començava a fondre's esdevenint neu sopa, que complica molt el pilotatge. Gràcies a aquest encert, la parella espanyola de Ford aconseguia el millor temps en la primera especial cronometrada de la jornada i esdevenien els líders provisionals del ral·li per davant de la parella finlandesa de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Precisament en aquesta primera especial cronometrada, els seus companys d'equip a Ford, l'alemany Armin Schwarz i el francès Denis Giraudet, patien una sortida de pista que els deixava el xassis doblegat, xassís que no es podria reparar i que obligaria a la parella pilotar amb aquest inconvenient en el que restava de prova.
Els campions mundials escurçaven distàncies amb els líders gràcies al millor temps de la segona cronometrada, peró en la tercera perdien molt més del que havien guanyat en cedir 16 segons vers els de Ford. Piero Liatti i Fabrizia Pons presentaven la seva candidatura al podi amb el millor temps en aquesta tercera cronometrada, superant per 1 sol segon en la tercera plaça provisional als seus companys d'equip, els britànics Colin McRae i Nicky Grist.
Al Burzet, penúltima cronometrada de la primera jornada, el millor temps era per a Freddy Loix i Sven Smeets, mentre que gràcies al segon millor temps que hi aconseguien Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els finlandesos es quedaven a només 2 segons del liderat que seguien ostentant Carlos Sainz i Luis Moya. Els italians Piero Liatti i Fabrizia Pons veien tanmateix incrementat el seu marge de confiança en les posicions de podi, gràcies a que els seus companys d'equip patien una petita sortida de pista i a final de tram acabaven cedint prop de minut i mig vers el millor registre de Freddy Loix i Sven Smeets. Tot i aixó, Colin McRae i Nicky Grist seguien conservant la quarta plaça ara per davant dels belgues.
En la última cronometrada de l'etapa, una elecció de gomes un tan arriscada per part de Piero Liatti i Fabrizia Pons, permetia a la parella italiana adjudicar-se el seu segon escratx al ral·li, gràcies al qual els de Subaru acostaven posicions amb els dos equips que el precedien.
L'entrada al parc tancat de Valence es feia sense baixes entre els participants i amb Carlos Sainz i Luis Moya al capdavant de la general provisional per l'estret marge de 3 segons vers Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, Piero Liatti i Fabrizia Pons completaven l'etapa tancant el podi a 24 segons dels espanyols, mentre que per darrera seu Colin McRae i Nicky Grist, que seguien tenint problemes per domar el seu nou cotxe, empataven a temps en la general amb Freddy Loix i Sven Smeets a 2 minuts i 12 segons dels líders.
La tercera etapa del ral·li unia Valence amb Gap mitjançant 6 proves especials cronometrades que afegien 149,56 km al recorregut. Saint Jean en Royans obria les hostilitats de la jornada on Carlos Sainz i Luis Moya en trobar-se que uns expectadors havien llençat neu a la traçada van pilotar amb molta prudència, tal va ser aquesta que tan Piero Liatti i Fabrizia Pons, autors del millor temps, com Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne superaven als espanyols, relegant-los a la tercera plaça per darrera dels italians de Subaru.
Pitjor li va anar aquesta cronometrada inaugural a Colin McRae i Nicky Grist, els britànics hi trepitjaven una placa de gel invisible als ulls del pilot, provocant una sortida de pista que deixava tot el seu lateral esquerre molt malmés en colisionar contra els arbres. Els danys es comptabilitzaven tan a nivell de direcció com de suspensions del seu Impreza S3 WRC, amb la roda posterior totalment boja, i tot i que els pilots de la constelació de les Plèiades eren capaços d'assolir la línia de meta del tram, els hi era impossible fer l'enllaç fins arribar al següent parc d'assistències i es veien obligats a abandonar la competició.
Freddy Loix i Sven Smeets tampoc tenien una bona arrancada de jornada, els belgues assumien riscs en aquesta primera especial i en trepitjar una placa de gel, el seu Toyota Celica GT-Four es va veure fora de la pista, per sort dels belgues ho feien en una zona sense arbres peró amb neu abundant, d'on va costar prop de 8 minuts treure el cotxe. El màxim beneficiat d'aquests dos incidents inagurals eren Armin Schwarz i Denis Giraudet, els quals celebraven la seva recentment adquirida quarta plaça amb un escratx, tot i el xassis doblegat, en la segona prova cronometrada de la jornada amb 1 segon de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya que a la seva vegada superaven a Piero Liatti i Fabrizia Pons en la general.
Les males eleccions dels pneumàtics per a un tram es revelaven com ideals en el següent, i Piero Liatti i Fabrizia Pons certificaven la premisa en aconseguir l'escratx en la tercera prova especial del dia, si bé no es produien canvis en la general, sobretot perque Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne empataven al segon temps escratx amb Carlos Sainz i Luis Moya, si que l'escratx dels italians facilitava que les posicions capdavanteres s'estrenyessin.
Una pèrdua de l'efectivitat dels frens de Carlos Sainz i Luis Moya en la quarta cronometrada del dia unit a l'escratx ex-aequo de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne amb Piero Liatti i Fabrizia Pons despenjava una mica als espanyols de la lluita per la victòria alhora que la parella de Ford queia a l'abast dels transalpins.
Un escratx de Piero Liatti i Fabrizia Pons en la penúltima cronometrada del dia i un escratx de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en la última, on els finlandesos marcaven un temps impossible pels seus rivals, i Carlos Sainz i Luis Moya perdien la seva segona posició en favor de la parella de Subaru, que entrava al parc tancat de Gap amb 3 segons d'avantatge vers el Ford Escort WRC i amb 24 segons de desavantatge en relació al Mitsubishi Lancer Evo IV.
La quarta i última jornada del ral·li estava programada a 6 proves especials de 113,53 km cronometrats, els quals servien per unir Gap amb Monte-Carlo. La pluja va ser la nota predominant de la jornada, i en aquestes condicions les gomes Pirelli del Subaru es desenvolupaven millor que les Michelin dels Ford o del Mitsubishi. Piero Liatti i Fabrizia Pons aconseguien l'escratx en la primera prova cronometrada del dia, Sisteron, el que permetia a la parella italiana assolir el liderat provisional alhora que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne baixaven de cop fins al darrer calaix del podi.
En la següent especial, els líders destronats es van esforçar de valent marcant-hi un escratx, el que els va permetre desplaçar a Carlos Sainz i Luis Moya fins a la tercera plaça provisional. En la tercera cronometrada però, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne patien una sortida de pista que els provocava seriosos danys en la part frontal del seu Lancer Evo IV així com en el intercooler, el que els feia tornar fins al tercer lloc en la general provisional en cedir prop de 2 minuts en la cronometrada.
Piero Liatti i Fabrizia Pons s'encarregaven de certificar el seu liderat en guanyar la tercera, quarta i cinquena especial cronometrada del dimecres, mentre que en la sisena i última prova del ral·li, una superespecial espectacle pels carrers de Mònaco, el millor temps era anecdòticament pel Ford Escort WRC doblegat d'Armni Schwarz i Denis Giraudet.
Sense més acabava la cita que suposava l'inici de la era "World Rally Car" en el mundial de ral·lis, i en la que tanmateix coincidia amb la primera victòria en el mundial per a Piero Liatti, no en el cas de la seva copilot Fabrizia Pons, que n'acumulava ja de 4 prèvies asseguda al costat de la francesa Michèle Mouton. La parella de Subaru completava el recorregut en 4 hores 26 minuts i 58 segons, o el que és el mateix, amb 55 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne tancaven el podi monegasc a 2 minuts i 31 segons dels guanyadors.
A Mäkinen-Harjanne els van sortir els problemes a les acaballes de la prova.
En el campionat de producció la inscripció a la prova era escassa, només 4 cotxes estaven a la rampa de sortida de Monte-Carlo, entre els que destacava especialment els campions mundials de la categoria, l'uruguaià Gustavo Trelles i el seu copilot argentí Jorge del Buono, els quals per extranys que pogués semblar, competien per primera vegada a la cita alpina. Per tant, si bé la neu no era un terreny familar pels sud-americans, el cert es que aquests van dominar de cap a peus la categoria per davant dels alemanys Armin Kremer i Sven Behling, de l'austríac Manfred Stohl i l'alemany Dieter Schneppenheim i per últim dels també germànics Hermann Gassner i Siegfried Schankl que completaven la prova en aquest ordre i en aquest ordre es classificaven a la taula provisional.
Trelles-Del Buono debutaven al Monte-Carlo guanyant en Grup N.
La no puntuabilitat de la cita alpina pel campionat francès de ral·lis, va provocar que marques importants en el campionat FIA 2-L com Renault i Peugeot giressin l'esquena a la prova. Així doncs la lluita per la victòria quedava en un assumpte dins la familia del grup VAG, una lluita entre els dos Škoda Felicia KitCar i els dos SEAT Ibiza KitCar. La pluja que queia diumenge a Monte-Carlo va generar problemes de motricitat als més potents cotxes catalans, el que va permetre als dos cotxes txecs situar-se en les dues primeres posicions amb 3 segons de marge vers Oriol Gòmez i Marc Martí.
Al llarg de la segona etapa es donava una situació similar a la superespecial dominical, la neu present a les carreteres generava problemes de motricitat als dos SEAT Ibiza KitCar, el que permetia als Škoda Felicia KitCar i sobretot a Emil Triner i Julius Gal mantenir-se al capdavant de la provisional. Si bé en aquells trams on la neu no es trobava en forma abundant o plovia, els catalans Oriol Gòmez i Marc Martí aconseguien excelents cronos que els permetien posar en perill el liderat dels txecs, en la última prova del dilluns patien una sortida de pista perdent-hi quatre minuts i pràcticament tota opció a victòria.
Harri Rovanperä i Voitto Silander quedaven pràcticament en solitari per intentar desbancar als cotxes txecs, peró només arrancar la tercera etapa, una doble virolla amb motor calat i un palier trencat a les acaballes de la jornada, els feia perdre de l'ordre de tres minuts, el que donava més aire a Emil Triner i Julius Gal. Mentre que Oriol Gòmez i Marc Martí, que seguien mostrant una bona progressió, malmetien les suspensions del seu Ibiza KitCar en la primera prova cronometrada per un impacte.
Pràcticament estava tot decidit per dimecres, i si bé els dos SEAT Ibiza KitCar es van mostrar força més ràpids que els dos Škoda Felicia KitCar, el coixí del que gaudien els dos pilots txecs els va permetre pujar al podi de Monte-Carlo en primera i segona posició amb Emil Triner i Julius Gal en el graó més alt i Pavel Sibera i Petr Grass en el segon. Harri Rovanperä i Voitto Silander, els pilots finlandesos de SEAT, tancaven el podi deixant als catalans Oriol Gòmez i Marc Martí en el quart lloc.
En clau de campionat, Škoda encetava el certàmen de forma excelent, amb 16 punts, mentre que SEAT només sumava 7 punts.
La tracció va ser clau pels petits Škoda Felicia KitCar.
En bona lògica, en ser la cita inaugural del campionat per a pilots, la general del ral·li monegasc era un reflex de la classificació del certamen, en el que Piero Liatti hi començava sumant els seus primers 10 punts. Carlos Sainz seguia al pilot transalpí amb 4 punts menys, mentre que el campió mundial, el finlandès Tommi Mäkinen, s'hi deixava 6 punts.
Pilot |
Punts |
Piero Liatti |
10 |
Carlos Sainz |
6 |
Tommi Mäkinen |
4 |
En l'apartat de constructors, l'abandonament de Colin McRae i Nicky Grist deixava en solitari a Piero Liatti i Fabrizia Pons per tal d'aconseguir punts per Subaru en el campionat. Tot i així, en classificar-se en quarta posició el segon dels Ford Escort WRC, el pilotat per Armin Schwarz i Denis Giraudet, la marca nipona aconseguia el liderat provisional amb 1 punt de marge vers els de l'oval. Mitsubishi sumava 6 punts combinant el tercer i cinquè lloc dels seus pilots.
Constructor |
Punts |
Subaru |
10 |
Ford |
9 |
Mitsubishi |
6 |