Encara amb la pols del Dakar a les orelles, Loeb esdevenia el més veterà en vèncer al mundial.
Un any més el campionat del món de ral·lis iniciava una nova temporada als Alps Marítims Francesos amb motiu del 90è Ral·li de Monte-Carlo, edició que finalitzava el diumenge 23 de gener de 2022 a Mònaco amb la presència en el parc tancat de 62 formacions participants. L’esdeveniment suposava l’estrena d’una nova era en el certamen, amb l’entrada en escena dels prototips de competició Rally1 o híbrids, una ronda que mostrava en la seva llista oficial d’inscrits fins a un total de 75 parelles de noms, de les que només 1 s’abstindria de fer la protocolaria baixada per la rampa de sortida a les portes del Casino de Monte-Carlo el dijous 20 de gener. Per a la present edició, els organitzadors programaven en el recorregut fins a un total de 296,03 km cronometrats al llarg de 17 proves especials, distància relativament curta arran de les darreres cuatades per la pandèmia per la Covid.
Quan Ogier-Veillas tenien a punt de tocar la victòria, la perdien.
De caràcter nocturn, doncs l’ocàs es produïa a 1 quart i mig de 6 de la tarda, la primera etapa del ral·li s’iniciava amb la sortida del parc tancat de Mònaco a 3 quarts de 7 de la tarda, des d’on els participants farien front a les 2 primeres proves especials de l’itinerari, entre les que hi figurava el mític Col du Turini, de 38,45 km cronometrats. Una breu activitat competitiva que després del pertinent retorn per a les assistències a Mònaco, s’havia de concloure abans de 3 quarts i mig de 3 de la matinada, si bé 2 hores i mitja abans, ja hi estava permès l’ingrés en règim de parc tancat.
Amb la presència d’humitats i gel en les parts més altes del tram inaugural, Sébastien Ogier i Benjamin Veillas s’imposaven en la primera prova especial del programa per davant del Ford Puma Rally1 dels seus compatriotes Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche així com el Toyota Yaris Rally1 dels seus companys d’estructura Elfyn Evans i Scott Martin, configurant així el primer podi provisional de l’esdeveniment.
Les posicions entre els 3 primers equips classificats es repetien al terme del mític Col du Turini, amb el què Sébastien Ogier i Julien Ingrassia entraven en el parc tancat de Mònaco amb 6,7 segons de marge amb Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche i per 11,2 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Adrien Fourmaux i Alex Coria restaven a les portes del podi a 6,7 segons del darrer graó d’aquest i per 4,0 segons de marge amb els seus companys Gus Greensmith i Jonas Andersson.
En passar 1 minut de les 7 del matí del divendres, el ral·li reprenia la seva activitat amb la sortida del parc tancat, per tal de procedir amb unes assistències de 20 minuts i iniciar així la segona etapa el programa. Una jornada que comptava amb 97,86 km cronometrats en el seu itinerari, resultants de passar en dues ocasions, matí i tarda, per un bucle de 3 trams.
Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche revertien tendències imposant-se en les tres primeres proves especials del divendres al matí, unes victòries de tram que situaven als francesos d’M-Sport al capdavant de la classificació per 10,6 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin a la conclusió del bucle matinal, punt en el que només s’hi permetia un canvi de pneumàtics, no pas l’assistència mecànica.
Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, molt cautelosos amb la presència de gel negre, s’endarrerien substancialment en la tercera prova especial del dia i la parella baixava de cop des de la primera fins a la tercera posició a 13,0 segons dels seus compatriotes.
La creu per als responsables d’M-Sport arribava a primera hora del matí però, quan Adrien Fourmaux i Alex Coria patien un accident en el transcurs de la primera cronometrada del dia, que deixava el seu Puma Rally1 per al desguàs.
Entre els Hyundai, el rendiment de tan Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe com d’Ott Tänak i Martin Järveoja millorava substancialment, tot i que els estonis havien d’afrontar un problema amb el sistema híbrid, el que emplaçava a les dues parelles de la firma coreana a les portes de les places d’honor, quart lloc en el cas dels belgues, sisè en el dels bàltics a 2,3 segons del quart Ford Puma Rally1 dels irlandesos Craig Breen i Paul Nagle.
En repetir el bucle, Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche eixamplaven una mica les distàncies amb la seva quarta victòria de tram consecutiva, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas escurçaven distàncies amb els seus companys en aturar el cronòmetre amb el segon millor temps.
Els líders es quedaven sense la potència extra del sistema híbrid en la cronometrada equatorial del bucle post meridional, el que facilitava que Gus Greensmith i Jonas Andersson trenquessin amb el domini dels Sébastien en la lluita contra els cronòmetres en aquesta penúltima prova especial i a més a més marquessin el seu primer temps escratx en el mundial, enmig d’un gran jubileu per al pilot britànic. Si bé els de M-Sport no aconseguien recuperar cap de les posicions perdudes al llarg del matí, els francesos de Toyota si que ho feien en arrabassar la segona plaça als seus companys britànics.
Els de la PACA tancaven la jornada marcant el registre de referència per a la resta de participants que prosseguien amb la competició en la darrera cronometrada del dia i per davant dels Hyundai de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche seguien batallant amb el seu sistema híbrid, emperò en aconseguir el quart millor temps, els experimentats pilots francesos retenien la primera posició.
Superades les assistències de 50 minuts programades a la conclusió de l’etapa, el primer equip participant tenia permès l’ingrés en règim de parc tancat a Mònaco a manca de 3 minuts per a 3 quarts de 8 del vespre, una maniobra que tots els equips havien de dur a terme abans de que faltessin 3 minuts per a que els rellotges ajustats en l’horari centre-europeu, indiquessin que era 1 quart d’11 de la nit.
En aquell compàs de l’esdeveniment, Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche lideraven per 9,9 segons de marge vers Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin ocupaven la tercera posició a 22,0 segons dels líders. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe eren quarts a 47,8 segons de la primera plaça, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja tot just prenien la cinquena posició a Craig Breen i Paul Nagle en la darrera especial del dia i fitxaven a 8,9 segons dels seus companys belgues i per 2,5 segons de coixí vers els seus ex-companys irlandesos.
Amb aproximadament unes 8 hores de descans sobre les seves esquenes, els primers equips participants reprenien l’activitat a manca d’11 minuts per a les 6 en punt del matí amb el pertinent ajust de les mecàniques. Per davant les formacions participants tenien 5 proves especials cronometrades de 92,46 km competitius, les quals novament es duien a terme sense assistències intermèdies, habilitant només una zona per al bescanvi de pneumàtics sobre l’equador de la mateixa, com en la jornada anterior. 5 cronometrades que resultaven de passar en 2 ocasions per un bucle de 2 trams, més un tercer tram que es disputava a primera hora del matí, activitat que finalitzaria en passar 1 minut de les 8 del vespre.
Elfyn Evans i Scott Martin establien el temps de referència en el tram únic, mentre que Sébastien Ogier i Benjamin Veillas començaven a escurçar distàncies amb els líders amb el tercer millor temps per darrera dels seus altres companys d’equip, els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. En les dues següents, el millor temps era per als francesos de la marca japonesa i aquests es feien amb el lideratge de la prova al terme de la primera d’elles.
Elfyn Evans i Scott Martin patien una sortida de pista a la sortida d’un revolt, quedant clavats en el voral de la pista i amb la possibilitat de patir una caiguda d’alçada i retornar a la carretera per la qual discorria la competició, motiu pel qual el tram era cancel·lat instants posteriors. L’altre creu del tram era per a Ott Tänak i Martin Järveoja, els estonis patien una doble punxada i en no disposar més que una roda de recanvi, aquests es veien obligats a abandonar la competició. A més a més, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’envirollaven en el tram, pel que davant de tan incident acumulat, Craig Breen i Paul Nagle en aconseguir-hi el tercer millor temps, aquests es feien amb la vacant en el podi que deixaven els britànics de Toyota.
Arribats a la vila natal de Sébastien Ogier, Gap, Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche apostaven fort i decidien muntar rodes de sec en el seu Puma Rally1, malgrat que en els trams hi havia moltes fraccions de neu i gel, sobretot en la darrera d’elles. Els de Toyota en veure la munta dels seus compatriotes d’M-Sport, decidien copiar la decisió i evitar així un possible cop d’efecte.
Amb aquestes muntes de gomes tan arriscades dels dos galls del corral, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen tancaven l’etapa amb respectives victòries de tram, mentre que a Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche no els hi sortia massa bé la jugada en deixar-se una vintena de segons en la darrera cronometrada del dia i retornar al parc tancat de Mònaco a 21,1 segons del lideratge. Craig Breen i Paul Nagle tancaven les posicions de podi a 1 minut i 26,0 segons de Sébastien Ogier i Benjamin Veillas, però amb la tranquilitat de comptar amb 37,8 segons de marge vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
L’edició es tancava amb un bucle de 2 trams a doble passada, els quals suposaven els darrers 67,26 km cronometrats del programa. Una jornada dominical que s’iniciava amb l’eixida del parc tancat de Mònaco a 2 quarts i mig de 7 del matí i que finalitzaria amb la cerimònia del podi en el mateix punt de sortida.
Després d’un cert estira i arronsa de segons entre els dos protagonistes de l’esdeveniment, la primera passada pels trams es completava amb un lleuger increment de 3,5 segons de les distàncies entre aquests, pel que tot convidava a pensar que la novena victòria del pilot provençal per les seves carreteres escola dels Alps Marítims francesos era un fet.
Però tal i com diu la dita, no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat; atacant sense necessitat d’aconseguir més segons en el seu suficient marge, els líders patien una punxada i s’acabaven deixant 34,1 segons vers el registre de referència de Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche, i amb ells la primera posició per 9,5 segons.
Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’imposaven en la darrera cronometrada del programa, aconseguint així els 5 punts extra que aquest tram otorgava per davant dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i dels dos protagonistes de l’edició, amb el més veterà per davant del no tan.
Completat l’enllaç fins al parc tancat de Mònaco, Sébastien Loeb i Isabelle Galmiche rubricaven així la seva victòria en el 90è Ral·li Monte-Carlo el diumenge 23 de gener a primera hora de la tarda, amb el què l’alsacià esdevenia en el pilot més veterà en vèncer al mundial de ral·lis. La parella completava els 296,03 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores i 32,8 segons, registre que rebaixava en 10,5 segons l’aconseguit pels seus compatriotes Sébastien Ogier i Benjamin Veillas. Craig Breen i Paul Nagle tancaven el podi al Principat de Mònaco a 1 minut i 39,8 segons dels seus companys de formació.
Breen-Nagle iniciaven el seu camí amb M-Sport com els primers entre els regulars.
Al llarg de la breu etapa inaugural, Eric Camilli i Yannick Roche completaven la jornada amb dues victòries de tram consecutives a bord del seu Citroën C3 Rally2, que els situaven al capdavant de la classe WRC2 per 9,1 segons amb els noruecs de TokSport, sota el paraigües d’Škoda, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen i per 24,5 i 34,2 segons en relació als seus compatriotes Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy i Yohan Rossel i Benjamin Boulloud, també al volant d’un compacte de la marca parisina.
Amb un segon millor temps en la cronometrada inaugural del divendres, així com una victòria parcial en la següent, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen començaven a posar setge al lideratge d’Eric Camilli i Yannick Roche, qui tancaven el bucle matinal destrossant les suspensions del seu cotxe i veient-se obligats a abandonar el ral·li, donant així la primera plaça als noruecs del preparador alemany.
Sense acabar de brillar, sobretot a causa d’una manca d’entesa amb les notes dels seus “ouvreurs”, els nous líders veien com les altres dues parelles franceses a bord d’un Citroën C3 Rally2 començaven a menjar-li terreny, amb 2 temps escratx per a Yohan Rossel i Benjamin Boulloud i 1 altre per a Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy, qui retornaven al Principat de Mònaco arrabassant la primera posició als noruecs per 8,0 segons de marge.
Un cop en el parc tancat, els líders rebien una penalització de 30 minuts en detectar-se que el seu equip d’“ouvreurs” es trobaven dins del darrer tram del divendres, quan ja s’havia donat el tret de sortida al mateix, una sanció que virtualment retornava el lideratge a la parella noruega.
A la represa de la competició el dissabte pel matí, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen establien un ball de segons amb Yohan Rossel i Benjamin Boulloud, que davant la cancel·lació de la tercera cronometrada sabatina arran de l’accident d’Elfyn Evans i Scott Martin, deixava als dos equips separats en 18,0 segons, 3 dècimes de segon més que a la conclusió de la jornada anterior, mentre que Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy s’havien de retirar a la meitat de l’escull en arrancar una roda del seu Citroën.
En repetir el bucle dels dos darrers trams, Andreas Mikkelsen i Tortsein Eriksen patien una punxada, mentre que Yohan Rossel i Benjamin Boulloud feien el mateix, però a més a més queien un voral, deixant-s’hi un parell de minuts i mig vers els homes més ràpids de la cronometrada i amb ells totes les seves opcions a victòria. Tanmateix el contratemps contragut pels líders noruecs, els deixava amb només 22,4 segons de marge amb el Ford Fiesta R5 MkII dels txecs Erik Cais i Petr Tešínský.
Ràpidament però, en les primeres cronometrades dominicals, es va veure que no existiria una lluita per la primera posició i amb 2 victòries de tram de 4 possibles, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien amb el guardó de vencedors de la classe WRC2 en completar el programa de l’edició amb un avenç de 55,4 segons vers Erik Cais i Petr Tešínský, tanmateix els guanyadors de la classe reservada als més joves de 30 anys de la categoria.
En la subclasse reservada als majors de 50 anys, la victòria era per als italians Mauro Miele i Luca Beltrame.
Els punts que entregava el Power Stage no revertia posicions i així Andreas Mikkelsen liderava la classificació amb 26 punts, 8 més que no pas Erik Cais i 11 per sobre del rus Nikolay Gryazin.
Mikkelsen-Eriksen guanyaven la cursa per eliminació.
Segons absoluts, primers entre els joves.
Miele-Beltrame inauguraven el palmarès de la nova categoria.
En categoria WRC3 només 4 formacions hi oficialitzaven la seva inscripció a la cita monegasca, entre els que els txecs Jan Cerný i Petr Cernohorský es feien amb les 2 victòries de tram al llarg de les 2 cronometrades nocturnes inaugurals per tal d’arribar al parc tancat de Mònaco amb 21,2 segons de marge vers els finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen, els segons més ràpids en aquestes primeres proves especials i posseïdors ja d’1 minut de marge vers els tercers classificats de la categoria, els italians Enrico Brazzoli i Manuel Fenoli.
Amb els primers raigs de llum del divendres, Sami Pajari i Enni Mälkönen escurçaven distàncies amb els líders imposant-se en les 2 primeres especials del dia, mentre que amb l’increment de les temperatures ambientals, els txecs aconseguien un nou temps escratx per tal de tancar el bucle matinal amb 30,4 segons de marge amb els nòrdics. En repetir el bucle, més del mateix i els líders retornaven al parc tancat amb 26,7 segons de marge vers els segons classificats.
Immersos ja en la jornada sabatina, Sami Pajari i Enni Mälkönen vencien en les 2 cronometrades que els pilots de la classe arribaven a disputar en l’escull matinal, i els finlandesos escurçaven el gap vers els líders Jan Cerný i Petr Cernohorský substancilament fins a deixar-lo en 2,9 segons. Per la tarda, només 7 dècimes de segon privaven a Sami Pajari i Enni Mälkönen del ple de victòries, emperò aquests retornaven a Mònaco amb la primera posició en el seu haver per 14,7 segons de distància.
En plena línia ascendent, Sami Pajari i Enni Mälkönen s’imposaven en les 3 primeres proves especials del diumenge per tal d’elevar el seu marge de confiança en una vintena de segons, però en una virolla patida en la darrera cronometrada dominical, aquests hi perdien 26,9 segons amb els seus únics rivals txecs i per tant la seva la victòria es certificava per només 7,6 segons.
Sense otorgació de punts extra en el Power Stage, la victòria donava 25 punts a Sami Pajari, 7 per sobre de Jan Cerný, 10 si la relació es prenia amb Enrico Brazzoli.
Tenacitat i velocitat, els dos ingredients que van portar Pajari-Mälkönen a la victòria.
En la copa R-GT, Emmanuel Guigou i Kévin Bronner vencien en la primera prova especial del programa per davant de Raphaël Astier i Frédéric Vauclare,qui s’imposaven en la següent per tal de retornar a Mònaco a 7,0 segons del lideratge dels seus compatriotes francesos.
Raphaël Astier i Frédéric Vauclare s’avessaven a les victòries de tram l’endemà divendres i els pilots s’imposaven en les 6 cronometrades de la jornada, un excels rendiment que els donava l’anhelada primera posició al terme de la primera d’elles i feien ingrés al parc tancat amb 1 minut i 5,0 segons de marge vers els anteriors líders.
Amb el rol de llebrers reservat a François Delecour i Jean-Rodolphe Guigonnet al llarg de la jornada sabatina, el gap entre els líders i els seus pretendents s’incrementava en un mig minut, fregant així el centenar de segons, distància que semblava difícil de recuperar en els 67,26 km cronometrats de l’etapa dominical, més quan els líders s’imposaven en 3 de les 4 proves especials de la jornada, i en la que se’ls hi escapava el registre de referència de la categoria, aquests aturaven el cronòmetre en el mateix registre que Emmanuel Guigou i Kévin Bronner.
Astier-Vauclare guanyaven amb contundència la ronda alpina.
En el campionat de pilots, Sébastien Loeb completava els 25 punts de la victòria amb els 2 punts del 4t millor registre del Power Stage, una combinació que situava al veterà pilot alsacià al capdavant de la classificació per 8 punts de marge amb l’altre Sébastien mig retirat, n’Ogier. Tot i que Craig Breen pujava al graó més baix del podi monegasc, Kalle Rovanperä vencia en el Power Stage, obtenint així 5 punts extra que ben bé li valien per superar al pilot irlandès per 2 punts en la taula provisional.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Loeb |
27 |
Sébastien Ogier |
19 |
 Kalle Rovanperä |
17 |
En el campionat de constructors, la nova categoria arribava com una glopada d’aire fresc entre els homes d’M-Sport, que en situar dos dels seus Puma Rally1 en el podi del Principat del luxe i els casinos, passava a encapçalar el certamen amb 42 punts, 3 més que no pas Toyota o 29 per sobre de l'arrencada horrorosa de Hyundai.
Constructor |
Punts |
 M-Sport
|
|
 Toyota
|
|
 Hyundai |
13 |
Especificacions tècniques 
Carlos Sainz 
Mitsubishi 
Ford
Subaru 
Citroën 
Peugeot 
Škoda 