Röhrl-Geistdörfer aconseguien una victòria de prestigi al Monte-Carlo.

Amb 126 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el divendres 25 de gener de 1980 es donava per completat a Mònaco el 48è Ral·li de Monte-Carlo, ronda inaugural del campionat del món de ral·lis. La cita, que era puntuable pels certàmens de pilots i constructors, comptava amb una de les millors llistes d'inscrits de les últimes edicions, 255 equips, i tenia un recorregut programat de 33 proves especials, llur corda cronometrada arribava fins als 695,30 km, una gran distància a la que hi caldria afegir les inclemències meteorològiques.

A la nit del Turini, amb la recuperació de les angines del pilot i el terreny sec, Darniche-Mahé van poder mostrar el seu nivell.

Per a la present edició la sortida es prenia des de 9 ciutats europees, sent Saragossa la representant espanyola i l'escollida per Salvador Servià i Alex Brustenga, els principals representants de les nostres contrades. Ja en el recorregut de concentració es produïa una baixa de les rellevants, Andy Dawson i Stuart Pegg, favorits a la victòria en la categoria de Grup 2, patien una averia en el seu Datsun 160 J al poc de sortir de Londres, el que els va impedir arribar a temps al port de Dover, on hi havien de prendre el ferri que els havia de dur a França per tal de prosseguir amb la competició.

Sense més incidents de rellevància els pilots anaven arribant a l'estació hivernal de Serre de Chevalier, on l'organització els hi tenia programada la primera especial cronometrada de l'esdeveniment el diumenge 20 de gener a les 2 del migdia i sobre un circuit de gel. Una especial molt peculiar i en la que els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien el millor temps ex-aequo amb els francesos Bernard Darniche i Alain Mahé, per a més joia dels responsables del grup FIAT, les 7 primeres posicions de la provisional després de la disputa d'aquesta cronometrada, estaven ocupades per cotxes de les seves filials i marques.

El ral·li de debò però arrancava a quarts d'onze de la nit del mateix diumenge, amb l'inici del recorregut de classificació, el qual estava format per 6 proves especials cronometrades de 121,30 km i que portaria als participants fins al port de Mònaco, on hi tenien prevista l'entrada a partir de l'endemà dilluns a trenc d'alba. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que buscaven seguir amb la seva bona ratxa i distanciar-se dels seus rivals, s'imposaven en la primera especial cronometrada de l'etapa per davant dels seus companys de formació, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Malauradament, l'ímpetu de la parella finlandesa en aquests primers compassos els portaria a cometre una errada en la segona especial del programa, i en patir una lleugera sortida de carretera els pilots de FIAT malmetien les suspensions frontals del seu 131 Abarth obligant-los a abandonar la cita. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer heretaven així la condició de líders, sent a més a més els alemanys els autors del millor temps en aquesta prova cronometrada. Bernard Darniche i Alain Mahé s'imposaven en l'especial cronometrada següent, la tercera, sense que això suposés un canvi en el liderat, doncs les condicions meteorològiques limitaven força les prestacions del seu “tot al darrera” Stratos HF i a més a més les angines que arrossegava el pilot francès, no permetien al guanyador de la darrera edició de la ronda alpina rendir al 100 %.

L'etapa es completava amb tres escratxs consecutius de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals entraven així al parc tancat de Mònaco amb un marge de 2 minuts i 33 segons de marge vers Bernard Darniche i Alain Mahé. Attilio Bettega i Mario Mannucci aprofitaven les condicions lliscants en les que es celebraven aquestes primeres especials del ral·li per tal de situar el seu modest FIAT Ritmo de Grup 2 en la tercera posició provisional i a només 5 segons del poderós Lancia Stratos HF dels francesos. Jean-Claude Andruet i Michèle Espinosi-Petit “Petit” amb el FIAT 131 Abarth de l'equip Calberson, vinculat a l'importador francès de la marca, i els suecs Per Eklund i Hans Sylvan amb un Volkswagen Golf GTi Grup 2 completaven les 5 primeres posicions a 3 minuts i 40 segons i 4 minuts i 54 segons dels líders respectivament.

A part de la ja esmentada de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, altres baixes de renom en aquests primers trams cronometrats i víctimes de les seves delicades condicions eren el Talbot Sunbeam Lotus, ara rebaixat a Grup 2, de Guy Fréquelin i Jean Todt, el Lancia Stratos de Francis Serpaggi i Casalonga o el Toyota Celica 2000 GT d'Achim Warmbold i Piero Sodano, que unides a la d'altres equips més modestos, el número de participants que seguien en actiu es reduïa fins als 201 equips.

La segona etapa del ral·li, oficialment anomenada com recorregut comú, s'iniciava poc després de la mitjanit del dimarts, i estava formada per un conjunt de 17 trams cronometrats de 396 km de distància, els quals conduirien als participants supervivents de nou a Mònaco l'endemà dimecres a partir del migdia. L'organització, per tal d'ajudar als pilots a recuperar forces i facilitar les tasques de manteniment als mecànics dels diferents equips, programaven dos re-agrupaments entremig, un a Val les Bains i un altre a Digne.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer iniciaven l'etapa tal i com havien completat l'anterior, marcant el registre més baix possible, mentre que en la següent especial, la segona, Ari Vatanen i David Richards trencaven la ratxa victoriosa dels nous Pirelli, uns pneumàtics que sobre el terreny estaven rendint a un nivell inaccessible per aquells qui muntaven compostos de la competència, gràcies a millorar l'ancoratge dels claus a la goma i minvar-ne la pèrdua en cas de trepitjar asfalt sec.

Ari Vatanen i David Richards, únics participants de nivell amb un Ford Escort RS1800, encara estarien a temps de guanyar un segon tram, el quart de l'etapa comuna, una mica abans d'haver d'abandonar la prova en patir un accident en el transcurs de la sisena especial de la jornada, en la que caurien a la sortida d'un pont a un desnivell d'uns quants metres i del que no en sortirien de no ser per una grua. Hannu Mikkola i Arne Hertz, que s'estaven començant a adequar a les característiques del Porsche 911 SC dels germans Almeras que pilotaven, com bé ho demostra el seu millor temps a la cinquena prova especial de l'etapa, corrien la mateixa sort que la parella de Ford, i en patir una lleugera sortida de pista a la mateixa sisena prova especial del recorregut comú, els nòrdics havien d'abandonar la competició amb un palier trencat.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyarien el darrer tram cronometrat del bucle matinal, per en sortir del re-agrupament de Val les Bains afrontar el sempre problemàtic Burzet. La carretera just acabava de ser oberta al trànsit, i la neu verge era abundant a la que se li afegia la boira, en aquestes condicions tan els líders com Bernard Darniche i Alain Mahé no dubtaren gens ni mica en penalitzar per tal de no obrir via, una tasca que li va pertocar als italians Attilio Bettega i Mario Manucci, i que donarien lloc a les primeres sorpreses, doncs l'Opel Ascona 400, en mans d'Anders Kulläng i Bruno Berglund, marcaria el seu primer escratx en la seva trajectòria al mundial, i els catalans Salvador Servià i Alex Brustenga n'eren els segons més ràpids tot i pilotar un modest Ford Fiesta Grup 2.

Malgrat endarrerir la seva posició de sortida, Bernard Darniche i Alain Mahé cedien prop de 2 minuts al Burzet, un temps al que caldria afegir el corresponent a la penalització per retard, un temps que també s'hi deixarien Jean-Claude Andruet i Michèle Espinosi-Petit que perdien part de les seves opcions a podi, això permetia als suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius i Per Eklund i Hans Sylvan posar-se a l'alçada de la parella francesa del Lancia Stratos per tal de superar-los per ben poc en les dues cronometrades següents. Una tasca que també faria una tercera parella sueca, la d'Opel formada per Anders Kulläng i Bruno Berglund, en marcar un altre escratx, el segon del dia, a Saint Jean en Royans, amb el que la classificació deixava fins a 4 equips disputant-se la segona posició, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que sumaven dos escratxs més abans d'arribar a l'aturada vespertina de Digne, gaudien ja d'un marge que superava els 6 minuts vers el FIAT 131 Abarth de Björn Waldegård i Hans Thorszelius.

De les 8 proves especials nocturnes que restaven a l'etapa, se n'acabaven disputant 6. Pont du Frosse, la primera especial que s'havia de celebrar després del segon re-agrupament de l'etapa, es cancel·lava a causa de la gran quantitat de boira que hi havia present, mentre que Col du Corobin, just després del mític Sisteron, s'anul·lava en haver d'evacuar un espectador després del pas dels primers participants.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer guanyaven les tres primeres proves especials del bucle que es disputaven, permetent a la parella alemanya líder guanyar de l'entorn de 2 segons per cada quilòmetre que es disputava, mentre que en les tres últimes proves especials es podia veure la recuperació de Bernard Darniche i Alain Mahé, doncs els guanyadors de la darrera edició del ral·li hi aconseguien aturar el cronòmetre abans que ningú i recuperar així part del temps perdut en la fase més aguda de les angines del pilot francès.

D'altra banda les condicions tan dures en les que es celebrava el tram de Sisteron, boira i gel, permetien a Per Eklund i Hans Sylvan i el seu petit Volkswagen Golf GTi desempallegar-se de la pressió a la que els sometien els seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius i Anders Kulläng i Bruno Berglund, dotats de muntures força més potents.

Així doncs el retorn al Principat de Mònaco es feia amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer mantenint-se en la primera posició provisional, mentre que Per Eklund i Hans Sylvan eren segons a 8 minuts i 53 segons dels pilots de FIAT. Anders Kulläng i Bruno Berglund tancaven les posicions de podi a 10 minuts i 25 segons dels líders, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius eren quarts classificats a 11 minuts i 57 segons amb el seu cotxe homòleg al dels líders però de l'importador suec de la marca. Bernard Darniche i Alain Mahé frisaven per a que es disputés la nit dels Colls, doncs si bé els francesos es trobaven ja a més de 13 minuts dels líders, si que els pilots veien serioses opcions d'entrar al podi cara el divendres.

Dijous a les 18h de la tarda arrancava la tercera i última etapa del ral·li, la qual estava composada per 10 proves cronometrades de 183 km de distància i que oficialment s'anomenava recorregut final, si bé entre els aficionats es coneixia com la nit dels colls o la nit del Turini. L'etapa es completava en el mateix punt de partida l'endemà divendres a partir de quarts de 9 del matí i aquesta s'iniciava amb una climatologia més aviat suau, el que permetia que la neu es fongués i l'asfalt quedés pràcticament sec, unes condicions dràsticament diferents a les trobades fins al moment i que facilitaven molt la tasca de control per part dels líders Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Tanmateix aquest clima sec perjudicava molt al Volkswagen Golf GTi de Per Eklund i Hans Sylvan, doncs la menor potencia del seu motor difícilment els hi permetrien contenir als tres cotxes de Grup 4 que l'assetjaven per darrera. Un altre perjudicat per aquestes condicions tan diferents fins llavors eren Anders Kulläng i Bruno Berglund, doncs les seves Michelin no es comportaven tan bé com les Pirelli de Björn Waldegård i Hans Thorszelius sobre l'asfalt sec, però si hi havia un gran beneficiat aquest no era altre que Bernard Darniche i Alain Mahé, qui un cop recuperats al 100 % de la seva malaltia es van poder esforçar de valent per tal d'esprémer al màxim el seu Lancia Stratos HF.

Els francesos aconseguien el registre més baix en totes les especials que s'acabaven disputant de l'etapa tret de la primera passada pel Coll del Turini, on Attilio Bettega i Mario Manucci privaven d'aquest honor a la parella per només 4 segons. Alhora en aquesta primera passada pel Coll del Turini es registrava una altra baixa il·lustre, la dels francesos Jean-Claude Andruet i Michèle Espinosi-Petit; els de FIAT França impactaven contra un parapet de pedra, i si bé aconseguien completar l'especial amb un retard de 2 minuts vers els més ràpids, un cop sobre la línia de meta es va poder comprovar que els danys que havien generat a les seves suspensions eren de tal calibre, que els hi era impossible prosseguir amb la competició. D'altra banda, sobre el parapet que hi xocaven hi havia diversos espectadors, els quals en patir contusions, va obligar als organitzadors a neutralitzar el tram durant una mitja hora.

Aquest no seria l'únic incident de l'etapa, doncs poc després de la mitjanit, Per Eklund i Hans Sylvan es veien obligats a reparar un palier que s'havia trencat en l'enllaç cap al tram de Col de Saint Roch, el que els portava a penalitzar per un total de 3 minuts per retard al control horari. Aquesta penalització suposava que la parella sueca que tan magníficament ho havia estat fent fins al moment, fos superada de cop per Anders Kulläng i Bruno Berglund, per Björn Waldegård i Hans Thorszelius, i per Bernard Darniche i Alain Mahé. Mentre que una segona evacuació d'espectadors ferits, portava als organitzadors a suspendre les tres últimes proves especials programades davant la massiva presencia de públic.

Bernard Darniche i Alain Mahé aconseguien la fita que s'havien establert, la segona plaça, en la segona passada pel Coll del Turini, i si bé aquests seguien escurçant distàncies vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer mentre els organitzadors els hi ho van permetre, aquests completaven el ral·li el divendres al matí a 10 minuts i 38 segons dels alemanys, qui invertien un total de 8 hores 42 minuts i 20 segons per recórrer els 595,30 km que finalment s'acabaven disputant. Per la seva banda, Björn Waldegård i Hans Thorszelius aconseguien finalment superar a Anders Kulläng i Bruno Berglund al terme de la sisena especial de l'etapa i pujar així al graó més baix del podi de Mònaco a 11 minuts i 28 segons dels guanyadors del ral·li i amb un coixí de 36 segons vers els seus compatriotes d'Opel.

El millor comportament de les seves Pirelli, permetien a Waldegård-Thorszelius assolir una plaça de podi.

Walter Röhrl iniciava doncs la temporada amb una imponent victòria, la qual permetia a l'alemany liderar provisionalment la taula del campionat de pilots amb 20 punts, 5 més que el francès Bernard Darniche i 8 més que el suec Björn Waldegård, els dos altres pilots integrants del podi monegasc.

Constructor	Punts
Walter Röhrl	20
Bernard Darniche	15
Björn Waldegård	12

En el campionat de constructors FIAT no podia retornar de millor manera al certamen, doncs els italians lideraven la classificació gràcies a la victòria dels seus pilots alemanys. D'altra banda, i malgrat que per a molts el Lancia Stratos HF era una màquina obsoleta, la marca cosina del fabricant italià ocupava la segona posició a 2 punts d'ells, mentre que la victòria en Grup 2, permetia a Volkswagen ocupar la tercera posició provisional superant a Opel per 2 punts.

Constructor	Punts
FIAT	18
Lancia	16
Volkswagen	14

Auriol-Occelli es varen treure un as en la màniga en les últimes cronometrades per tal de guanyar.

El dijous 25 de gener de 1990 finalitzava a Mónaco el 58è Ral·li Monte-Carlo, primera cita del calendari del campionat del món de ral·lis al que fins a 180 equips hi formalitzaven la seva inscripció. 178 d'ells emprenien el divendres 19 de gener la sortida des de diferents ciutats europees el camí cap als Alps francesos, on 28 especials cronometrades de 604,63 km de distància els aguardaven amb un terreny anormalment sec i sense pràcticament plaques de gel, el que va facilitar que 112 participants aconseguissin completar tot el recorregut.

Sainz-Moya van sorprendre a tothom en asfalt sec, peró en la última nit no van poder amb el Lancia.

L'acció propiament dita del ral·li no s'iniciaria fins diumenge 21 amb una curta especial cronometrada televisada a França, concebuda per aquest fi, en la que fins a tres cotxes empataven el crono. Carlos Sainz i Luis Moya, Didier Auriol i Bernard Occelli i Bruno Saby i Daniel Grataloup calcaven el crono de 1 minut i 30 segons. En la següent cronometrada els espanyols de Toyota es quedaven en solitari al capdavant de la provisional gràcies a superar per 1 segon a Didier Auriol i Bernard Occelli, els quals no tardarien massa en reaccionar i passar a liderar la prova gràcies a l'escratx en la tercera cronometrada.

Carlos Sainz i Luis Moya, s'adjudicaven dos trams més, situant-se novament al capdamunt de la taula de temps en l'últim d'ells, peró un problema de degradació de pneumàtics en els darrers quilómetres de la darrera especial de la jornada, van permetre que els francesos de l'equip oficial Lancia tornessin a ocupar la primera posició provisional. Tot i aixó els pilots de Toyota estaven sorprenent als de Lancia amb un rendiment superior al mostrat en anteriors cites sobre asfalt i acabaven la jornada a 14 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli. Bruno Saby i Daniel Grataloup amb el Lancia Delta Integrale 16V de l'importador francés de la marca, tancaven el podi provisional a 29 segons dels seus compatriotes, els quals van perdre uns segons en les primeres especials abans no se'ls hi va canviar el cablejat i les bugies.

Els bicampions del món Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda, es queixaven que les seves Michelin els hi costava molt assolir la temperatura óptima de treball, pel que es trobaven ja un pél despenjats dels líders, mentre que els tercers integrants de l'equip Lancia oficial, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, patien una sortida de pista en la cinquena especial del dia en trepitjar una anecdótica placa de gel i havien d'abandonar la prova.

Burzet amb els seus 43,89 km de distància, donava el tret de sortida a la segona jornada, en la que Carlos Sainz i Luis Moya així com Didier Auriol i Bernard Occelli seguien mantenint un ritme alt i sense cometre pràcticament errades, tret d'alguns errors menors en les eleccions de les gomes, pel que els dos pilots seguien alternant-se al capdavant de la provisional. Els de Toyota marcaven el millor crono en la primera especial del dia i recuperaven el liderat, condició que després de la cancelació de la segona especial cronometrada aconseguien perllongar fins la quarta especial, on Didier Auriol i Bernard Occelli marcarien el primer dels tres escratxs consecutius que permetrien als pilots arribar a la neutralització de Gap amb 16 segons d'avantatge.

A Saint Jean en Royans, tercera especial del dia, el duel particular entre Carlos Sainz i Luis Moya amb Didier Auriol i Bernard Occelli es trencava gràcies a l'escratx que aconseguien Bruno Saby i Daniel Grataloup. Els de Lancia França, empesos per la motivació d'escurçar temps amb els líders, van assumir més riscs en la quarta especial del dia, el que els va costar un fort impacte que els feia cedir prop de 12 minuts i tota opció a un bon resultat. Els italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero també colisionaven en aquesta especial, peró els campions del món amb prou feines perdien uns segons i podien arribar a Gap en tercera posició provisional peró a 2 minuts dels líders ja, aixó si lliures de pressió doncs el Lancia Delta Integrale 16V del Jolly Club de Dario Cerrato i Guiseppe Cerri es trobava a 1 minut i el Toyota Celica GT-4 oficial d'Armin Schwarz i Klaus Wicha, que acabaven Burzet amb una roda sobre la llanda, a 2 minuts i 52 segons d'ells.

L'equip Mitsubishi encaixava dos reversos al llarg de la jornada, a Burzet als suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander se'ls hi desconnectava una canalització d'oli, havent d'aturar-se en plena especial a tornar-la a connectar. Abans de celebrar la següent especial, els pilots van haver de canviar el turbo, peró a Saint Jean en Royans el motor del seu Galant VR-4 que havia patit força en la primera cronometrada, va dir prou. A Burzet també, l'altre Galant VR-4, el pilotat per Ari Vatanen i Bruno Berglund, se li trencava l'arbre de transmissió anterior perdent de l'ordre de 2 minuts i acusant una manca de poténcia a la següent especial celebrada, la de Saint Jean en Royans.

Dimarts al matí Didier Auriol i Bernard Occelli van aconseguir incrementar les distàncies al capdavant de la general provisional amb dos escratxs, un d'ells compartit amb els seus companys d'equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero, el que suposava el primer per als campions mundials en la cita, quelcom sorprenent tractant-se d'un ral·li sobre asfalt sec com el que era, superficie que els italians dominaven; peró cap al migdia es va donar la reacció de Carlos Sainz i Luis Moya marcant tres millors registres amb els que aconseguien liderar la provisional per 5 segons vers els francesos de Lancia, aprofitant un recte i els problemes amb el fre de mà que tenien en el seu Delta Integrale 16 V quan només faltava un tram per concloure la jornada.

Ja en aquest últim tram, qui patien problemes de frens van ser els pilots de Toyota, normals donat el gran esforç al que es sotmetia aquest element, ocasió que van aprofitar Didier Auriol i Bernard Occelli per treure 9 segons a Carlos Sainz i Luis Moya en l'especial i deixar les distàncies entre els dos equips en només 4 segons de cara a la última jornada.

Dues baixes ilustres, pel nom que no pas pel resultat, protagonitzaven la tercera jornada. Els excampions mundials Hannu Mikkola i Arne Hertz havien d'abandonar la prova quan eren setens a més de 7 minuts dels líders en patir una fuita d'oli en la transmissió del seu Mazda 323 4WD que acabaria ocasionant que aquest element es trenqués en la útima especial cronometrada del dia. L'altra baixa era la d'Ari Vatanen i Bruno Berglund, els quals completaven la penúltima especial cronometrada amb el seu càrter sec d'oli, sense poder arribar a les assistències de cara a reparar el seu Galant VR-4 i afrontar la darrera cronometrada, l'abandonament de la parella de Mitsubishi amb el motor malmés era ja consumada.

Amb pràcticament un dia de descans, dimecres per la tarda s'iniciava la última jornada, la popularment coneguda com "nit dels Colls", i la jornada s'iniciava amb la cancelació de la primera especial cronometrada, el Col de la Madone, ja en el Col du Turini, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el millor temps superant en 10 segons a Didier Auriol i Bernard Occelli, tot i que els francesos havien muntat una caixa de canvis més curta per afrontar aquesta última jornada, el que facilitava que els de Toyota tornessin a liderar la prova per enèssima vegada.

Els de Lancia marcarien dos escratxs consecutius el que deixaria als dos equips empatats a temps en la provisional, moment en el que els francesos es varen treure un últim as de la màniga canviant el seu turbo tot i que en cap moment s'havien queixat d'aquest element. A Levens, següent especial cronometrada en celebrar-se, els francesos aconseguien recuperar el liderat en superar en 10 segons als seus únics rivals al ral·li, per ja en la segona passada pel Coll de Turini donar el cop de gràcia en reduir 27 segons el crono marcat en la passada anterior, mentre que la resta de rivals es varen limitar a calcar els temps en unes condicions del ferm pitjors a les de la tarda.

Finalitzat el Turini els francesos lideraven per 25 segons, lluny d'aminorar van aconseguir marcar dos escratxs més, endosant al Col de la Couillole, penúltima especial del ral·li, 18 segons més a un resignats a la segona plaça Carlos Sainz i Luis Moya els quals encara no acabaven de creure's el que havia passat en aquesta última nit.

Sense temps per a les sorpreses Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguien així la seva tercera victòria en el mundial de ral·lis, i la primera en un ral·li de prestigi com el Monte-Carlo, tot i que en aquesta edició havia estat sec i els pilots només havien emprat pneumàtics llisos, amb un temps total de 5 hores 56 minuts i 52 segons. Carlos Sainz i Luis Moya es van veure superats en la última nit i entraven el dijous a primera hora del matí a Mónaco amb 52 segons de diferència vers els pilots de Lancia. Massimo Biasion i Tiziano Siviero completaven el podi a 3 minuts i 39 segons dels seus companys d'equip.

Biasion-Siviero van ser incapaços de seguir el ritme dels dos primers classificats, pel que la tercera plaça era justa pels bicampions.

En la categoria reservada a cotxes de producció els francesos Jean-Paul Ayme i Brigitte Ayme van començar a imposar la major potència del seu Ford Sierra RS Cosworth si bé la distància que els separava vers Alain Oreille i Michel Roissard a la conclusió de la primera etapa era d'uns efímers 3 segons. La distància va anar-se incrementant fins arribar als 36 segons a la vigilia de la darrera jornada, en la que un dels favorits, els francesos Bertrand Balas i Eric Laine, s'havien recuperat dels 4 minuts perduts en la primera etapa a causa d'un canvi d'esmortidor i una punxada i es trobaven ja a 1 minut i 16 segons.

Ja en la nit dels Colls, Bertrand Balas i Eric Laine van aconseguir superar el Renault 5 GT Turbo d'Alain Oreille i Michel Roissard alhora que assetjaven el liderat de Jean-Paul Ayme i Brigitte Ayme. Els de Ford es varen quedar sense estocatge de pneumàtics adequats per afrontar la darrera nit i en l'esforç per conservar la primera plaça patien una sortida de carretera i abandonaven, cedint la victòria i liderat de la categoria a Bertrand Balas i Eric Laine.

En constant remontada, Balas-Laine aconseguien imposar-se en el Grup N.

Tractant-se de la cita inaugural del campionat, la victòria de Didier Auriol i Bernard Occelli a Mònaco es traduia en el liderat en la taula provisional del campionat pel pilot de Montpeller seguit a cinc punts del madrileny Carlos Sainz i per 8 de qui s'ahvia proclamat campió les dues temporades anteriors, Massimo Biasion.

Constructor	Punts
Didier Auriol	20
Carlos Sainz	15
Massimo Biasion	12

En el campionat de constructors la gran demostració feta per Carlos Sainz i Luis Moya sobre asfalt sec, terreny de clar domini Lancia fins al moment, començava a donar signes d'emoció en un campionat que fins ara Lancia havia guanyat cómodament separant ambdues marques per tan sols 3 punts. Per darrera d'ells el buit i Mazda els seguia en tercera posició provisional, gràcies els 4 punts obtinguts per la vuitena posició de Timo Salonen i Voitto Silander.

Constructor	Punts
Lancia	20
Toyota	17
Mazda	4

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm diàmetre – 90,00 mm carrera), amb turbo
Potència	365 CV a 7000 rpm
Canvi	Manual de 5 i 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3900 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1360 mm
Distància entre eixos	2480 mm
Pes mínim	1100 kg

 

Títols
Constructors	1992

El dissabte 25 de gener de 1992 el Lancia Delta HF Integrale feia el seu debut en el mundial de ral·lis dins el marc del mític Monte-Carlo; l'auto, que ja no defensava oficialment a la marca italiana, si que en sortia de les seves instal·lacions i es mantenia gràcies a una estreta col·laboració entre el Jolly Club i Abarth, però sobretot gràcies al patrocini de Martini Racing, marca que omplia el forat que deixava el constructor en la seva primera temporada, un detall que no privava als italians d'aconseguir el seu desè i últim títol mundial a finals d'any.

El debut del cotxe era molt bo, no el millor, però si molt bo, doncs Didier Auriol i Bernard Occelli ocupaven el calaix més alt del podi al Principat de Mònaco i els seus companys Juha Kankkunen i Juha Piironen els escortaven en el més baix, demostrant que la labor portada a terme, s'havia dirigit en direcció correcta.

La darrera evolució del compacte italià va estar en mans de pilots de primera fila al llarg de 20 esdeveniments del màxim nivell mundial durant de dues temporades, 1992 i 1993, en els quals aquests van aconseguir un total de 8 victòries i 24 podis, 21 d'ells en la seva primera temporada en actiu, pel que la seva relació de victòries per participacions arribava al 40%.

Didier Auriol:

Monte-Carlo 1992, Tour de Corse 1992, Acròpolis 1992, Argentina 1992, 1000 Llacs 1992, Austràlia 1992.

Juha Kankkunen:

Portugal 1992.

Andrea Aghini:

Sanremo 1992.

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1998 centímetres cúbics (86,00 mm diàmetre – 86,00 mm carrera), amb turbo
Potència	300 CV a 5600 rpm
Canvi	Manual de 5 i 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4410 mm
Amplada	1745 mm
Alçada	1300 mm
Distància entre eixos	2545 mm
Pes mínim	1120 kg

 

Títols
Constructors	1993 i 1994
Pilots	Carlos Sainz: 1992, Juha Kankkunen: 1993, Didier Auriol: 1994.

Amb l'inici de les hostilitats vers el cronòmetre en el Ral·li Monte-Carlo el dissabte 25 de gener de 1992, el Toyota Celica Turbo 4WD competia per primera vegada en el mundial de ral·lis de la mà dels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, dels finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de l'alemany Armin Schwarz i el suec Arne Hertz, sent els primers els qui brindaven el primer podi a la marca amb el model en el mateix ral·li alpí, així com la primera victòria al Safari Rally.

Si bé aquesta victòria arribava en la tercera prova en la que el cotxe prenia la sortida a un esdeveniment del màxim nivell mundial, el Celica Turbo 4WD no va arribar a ser realment competitiu fins a les acaballes de la temporada 1992 gràcies a les nombroses jornades de test dutes a terme per Carlos Sainz i Luis Moya, assolint així el nivell del seu màxim rival en aquell moment, el Lancia Delta HF Integrale.

El Celica Turbo 4WD va defensar els colors del Toyota Team Europe, posteriorment Toyota, al llarg de tres temporades completes, acumulant-hi un total de 16 victòries i 38 podis, amb el que la seva relació de victòries per participacions era del 51,6 %.

Carlos Sainz:

Safari Rally 1992, Nova Zelanda 1992, Catalunya-Costa Brava 1992, RAC Rally 1992.

Didier Auriol:

Monte-Carlo 1993, Tour de Corse 1994, Argentina 1994, Sanremo 1994.

Juha Kankkunen:

Safari Rally 1993, Argentina 1993, 1000 Llacs 1993, Austràlia 1993, RAC Rally 1993, Portugal 1994.

Mats Jonsson:

Suècia 1993.

Ian Duncan:

Safari Rally 1994.

Loeb-Elena es refeien d'una arrancada dubitattiva per guanyar el ral·li per segona vegada.

Primera ronda d'un total de setze en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 72è Ral·li Monte-Carlo finalitzava a la ciutat que li donava nom el diumenge 25 de gener de 2004 amb 20 equips participants en la seva cerimònia de clausura. La prova, que era puntuable pels certàmens de pilots, marques i mundial júnior, només aconseguia aplegar 45 equips en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 43 es varen presentar el dijous 22 de gener al Casino de Monte-Carlo per tal de fer la corresponent cerimònia de sortida i començar a afrontar un recorregut programat a 15 proves especials de 389,12 km cronometrats.

Malgrat els alti-baixos, Märtin-Park es classificaven en segona posició.

En el tram de proves celebrat el dijous al matí, Peugeot aconseguia copçar l'atenció dels mitjans quan els seus pilots finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen marcaven el registre més baix a bord del debutant 307 WRC seguits a 1 dècima de segon pels belgues de Ford François Duval i Stéphane Prévot.

Des del Casino de Monte-Carlo els participants es dirigien fins l'aeroport de Tallard, a les afores de Gap, on la caravana del ral·li hi romandria neutralitzada fins el divendres a primera hora del matí, moment en que el ral·li propiament dit arrancaria. La organització havia disposat en el seu programa de la primera jornada un total de 6 proves cronometrades en 4 trams diferents, és a dir, dos es celebraven a doble passada, que suposaven un total de 144,13 km de lluita contra el cronòmetre.

L'elecció de pneumàtics sempre resulta molt delicada en la cita alpina, més des de que aquesta elecció s'havia de fer per a conjunts de dues proves cronometrades i per tant una bona elecció pel primer tram pot ser desastrosa pel segon o a la inversa. A més a més, per afegir més complexitat, la nit anterior havia deixat precipitacions en forma de neu en els dos primers trams que precisament eren els que es celebraven a doble passada. El primer d'ells era anulat per l'abundant presència de públic mal ubicat als vorals, el que emplaçava l'arrancada de les hostilitats a la segona especial, on Marcus Grönholm i Timo Rautiainen confirmaven les bones sensacions mostrades al tram de proves en aconseguir el millor registre aprofitant tanmateix una mala elecció de pneumàtics per part de Sébastien Loeb i Daniel Elena, Carlos Sainz i Marc Martí i de Petter Solberg i Phil Mills, els quals a més a més calaven el motor del seu Impreza S9 WRC.

Sortint de les primeres assistències del ral·li, els pilots de Ford Markko Märtin i Michael Park, segons classificats en la general, escurçaven en 8 dècimes de segon la seva diferència vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que en aquesta cronometrada marcaven el segon temps escratx conservant així el seu liderat. Liderat que els finlandesos tot i manifestar problemes amb el seu canvi de velocitats i completar l'especial amb el para-brisa trencat, conservaven al terme de la quarta prova cronometrada del dia. Tanmateix en aquesta especial qui errava en la munta de pneumàtics eren Markko Märtin i Michael Park, que coincidint amb una reacció per part dels Citroën, amb el millor temps de Sébastien Loeb i Daniel Elena seguits de Carlos Sainz i Luis Moya, els portava a perdre la segona plaça provisional en favor de la parella franco-monegasca.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es refermaven en el liderat en marcar el millor registre en la cinquena cronometrada de l'etapa, mentre que en la sisena i última prova especial, els finlandesos de Peugeot veien com el seu flamant 307 WRC es quedava bloquejat en quarta velocitat, baixant de cop fins la tercera posició a 18,7 segons per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors del millor temps en l'especial i nous líders de la cita, i a 4 dècimes de segon del Ford Focus RS WRC de Markko Märtin i Michael Park. Carlos Sainz i Marc Martí per la seva banda aprofitaven una errada dels belgues François Duval i Stéphane Prévot en la munta de gomes en aquesta última cronometrada per tal d'entrar al parc tancat de Monte-Carlo en quarta posició provisional a 46,5 segons dels seus companys d'equip.

La segona jornada del ral·li, programada pel dissabte 24 de gener, comptava amb 5 proves especials cronometrades de 140,79 km de corda, de les que dues es celebraven a doble passada. Si en la primera jornada la neu verge caiguda la nit anterior afegia més dificultats als participants en les primeres proves especials, en aquesta ocasió la climatologia posava el seu matís en forma de boira.

La primera prova especial es va haver de neutralitzar quan al pas dels pilots tutelats per la Federació Francesa d'Automobilisme, Nicolas Vouilloz i David Fiorini, aquests s'accidentaven i deixaven el seu Peugeot 206 WRC atravessat en la via barrant el pas dels següents participants, que rebien el temps del pilot alemany Antony Warmbold i la copilot britànica Gemma Price alhora que es dirigien cap a les assistències.

En la represa la boira era molt abundant, motiu insfucient per aminorar el ritme de Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors de l'escratx, ni el dels belgues François Duval i Stéphane Prévot, que en aconseguir el segon millor temps a 1 dècima de segon dels líders de la general, guanyaven dues posicions i s'endinsaven en el podi provisional. Per contra els seus companys d'equip a Ford pagaven cara una mala regulació de les suspensions i passaven de la segona plaça fins la quarta. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, autors del tercer millor registre a gairebé mig minut dels dos primers, guanyaven una posició esdevenint els segons classificats.

La tercera prova cronometrada de la jornada, novena en el comput global del ral·li, va ser especialment demolidora per a molts dels participants. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien estant en un altre nivell i marcaven de nou un escratx a la prova alpina, mentre que François Duval i Stéphane Prévot havien de lamentar una virolla, malgrat la qual els belgues marcaven el segon millor temps a final de tram i aprofitaven alhora una sortida de pista soferta per Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que hi perdien 1 minut i que permetien als dos pilots oficials de Ford guanyar una posició a la general, amb François Duval i Stéphane Prévot en segona posició i Markko Märtin i Michael Park tercers. Pitjor li anava aquesta novena especial als espanyols Carlos Sainz i Marc Martí, que en arrancar una roda del seu Citroën Xsara WRC es veien obligats a abandonar.

La calma va venir imposada pel públic que s'acumulava de forma incorrecte en la quarta especial cronometrada, el que obligava als organitzadors a cancelar la segona passada pel tram de Tourette i reconduir als participants fins la cinquena i última especial de l'etapa, on novament Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar el millor temps escapant-se una mica més dels seus més immediats perseguidors, els pilots de Ford François Duval i Stéphane Prévot, que completaven l'etapa a 1 minut i 28,7 segons dels líders, i de Markko Märtin i Michael Park que feien entrada al parc tancat de Monte-Carlo a 1 minut i 41,7 segons de la parella de Citroën. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen mantenien opcions d'entrar al podi en fitxar amb 16,2 segons de retard vers els tercers classificats.

Seguint la tónica decreixent de les dues etapes anteriors, la tercera i última jornada comptava amb 4 proves especials, 2 trams que es celebraven a doble passada, que suposaven afegir al rutòmetre els seus últims 104,20 km cronometrats. Si bé la posició dels líders semblava pràcticament inassolible per a la resta del parc tancat, el principal interés d'aquestes últimes cronometrades restava en l'adjudicació de les restant places de podi.

Markko Märtin i Michael Park guanyaven la primera cronometrada per situar-se a només 3,6 segons dels seus companys d'equip, alhora que afegien uns quants segons més en el seu marge vers els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els campions mundials Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el seu primer i únic escratx en la segona prova cronometrada de la jornada dominical, en la que tant François Duval i Stéphane Prévot com Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es classificaven per davant de Markko Märtin i Michael Park desfent en part els mèrits que el pilot estoni i el seu copilot britànic havien aconseguit en l'especial inaugural.

En la segona passada pel Coll del Turini, Markko Märtin i Michael Park tornaven a marcar el millor registre, el que en aquesta ocasió els servia per superar als seus companys d'equip per 2 segons de marge en la general del ral·li i ocupar així la segona plaça que els belgues ocupaven des del dissabte. En la quarta i última prova cronometrada, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el millor temps, peró el temps que aconseguien retallar a François Duval i Stéphane Prévot els hi era insuficient com per introduir-se en les posicions de podi. D'altra banda en aquestes dues últimes proves del ral·li, Petter Solberg i Phil Mills lamentaven quedar-se sense direcció assisitida, el que els portava a cedir prop de 7 minuts vers els líders i dues places a la general.

Amb 307,27 km cronometrats celebrats, s'arribava al final del 72è Ral·li Monte-Carlo, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena hi aconseguien una indiscutible victòria en completar el recorregut en 4 hores 12 minuts i 3 segons, és a dir a 1 minut i 12,6 segons de Markko Märtin i Michael Park. François Duval i Stéphane Prévot tancaven el podi a 7 segons dels seus companys d'equip i a 1 minut i 19,6 segons dels guanyadors de la ronda monegasca.

Dissabte Duval-Prévot van ser protagonistes d'una actuació fantàstica, finalment van ser superats pels seus companys.

En categoria junior el suecs de Suzuki Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson es llauraven un liderat gràcies a dos escratxs consecutius en les dues primeres proves cronometrades que es celebraven, però aquesta posició d'honor s'esbaïa en la penúltima especial de la primera jornada, moment en el que els pilots patien una sortida de pista i es deixaven més de 15 minuts en els vorals per tornar a la carretera. Els seus companys d'equip estonis Urmo Aava i Kuldar Sikk primer, i els finlandesos Kosti Katajamäki i Timo Alanne després el rellevaven al capdavant de la taula de temps en les dues especials que tancaven l'etapa.

La neutralització de la primera especial del dissabte va deixar les posicions com estaven a l'entrada del parc tancat, mentre que en la segona els estonis recuperaven el liderat per a continuació perdre'l després d'un fantàstic crono dels francesos Nicolas Bernardi i Denis Giraudet, els quals clavaven gairebé 1 minut a la resta de pilots del certàmen.

De cara a l'etapa dominical, els 24,2 segons que separaven Nicolas Bernardi i Denis Giraudet de Urmo Aava i Kuldar Sikk semblava que la lluita per la victòria era un assumpte entre els dos equips, doncs els tercers classificats es trobaven ja a més de 5 minuts dels primers classificats. Peró els francesos s'encarregaven d'esbaïr qualsevol dubte en donar dos cops de gràcia en les dues primeres cronometrades elevant les diferències fins als 3 minuts i mig que a la conclusió de la prova acabaven per esdevenir 4 minuts.

En el campionat júnior, la contundent victòria que aconseguia Nicolas Bernardi li donava al pilot de Niça els seus primers 10 punts per 8 de l'estoni Urmo Aava o 6 del britànic Kris Meeke que amb el seu Opel Corsa S1600 aconseguia superar en la tercera etapa al sanmarinès Alessandro Broccoli.

Diumenge Bernardi-Giraudet van ser intractables .

En la taula provisional del campionat per a pilots, Sébastien Loeb sumava els seus primers 10 punts al Principat de Mònaco, en el que esperava que aquesta temporada si fos l'inici del seu camí cap al títol. El pilot estoni Markko Märtin i el belga François Duval, integrants també del podi de la cita inaugural del calendari, es trobaven lògicament també en les posicions del podi provisional del campionat.

Constructor	Punts
Sébastien Loeb	10
Markko Märtin	8
François Duval	6

En el campionat de constructors, tot i la victòria d'un Citroën al Principat, el zero que sumava el segon dels Xsara WRC oficials unit al fet que dos Ford Focus RS WRC pugessin al podi, permetia a Ford començar la temporada liderant la taula del certamen amb 4 punts d'avantatge vers la marca dels dos galons. Peugeot, que situava els seus dos 307 WRC en les posicions contigües al podi, sumava 9 punts i es quedava a 1 dels seus socis de grup PSA.

Constructor	Punts
Ford	14
Citroën	10
Peugeot	9

Un cop Loeb-Elena van ser fora de concurs, el ral·li va ser bufar i fer ampolles per a Ogier-Ingrassia.

Amb 78 equips presents a la cerimònia de clausura celebrada al port de Monte-Carlo, el diumenge 25 de gener de 2015 finalitzava la ronda inaugural del campionat del món de ral·lis, el 83è Ral·li de Monte-Carlo. La cita alpina, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, així com els mundials WRC-2, WRC-3 i júnior, tenia en el seu programa 15 proves especials cronometrades que suposaven 335,55 km de lluita contra el cronòmetre, les quals eren iniciades el dijous 22 de gener per 94 dels 96 equips que oficialment s'hi havia inscrit.

Latvala-Anttila van prendre moltes precaucions en les primeres especials.

La prova arrencava amb l'al·licient del retorn dels nou vegades campions mundials Sébastien Loeb i Daniel Elena a la competició i de la mà de Citroën, marca que els hi havia donat totes les seves corones mundials. La mítica parella franco-monegasca no defraudava les expectatives dipositades en ells i marcaven ja el millor temps en el tram de proves.

La competició pròpiament dita arrancava el dijous al vespre amb dues cronometrades nocturnes de 40,99 km de distància. Sébastien Loeb i Daniel Elena aprofitaven trobar-se la primera de les especials programades més neta de neu en sortir en posicions endarrerides, el que els permetia marcar el millor registre i endossar un correctiu de prop de mig minut als seus rivals més directes. En la següent i última prova d'aquesta breu primera etapa, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven el cop rebut en l'especial anterior marcant el registre més baix, escurçant així a gairebé la meitat el temps cedit en la prova inaugural i fer entrada al parc tancat de Gap a 13,3 segons dels líders provisionals.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, aturaven el cronòmetre just per darrera dels seus companys d'equip en la segona cronometrada i guanyaven cinc posicions per enfilar-se fins la tercera posició provisional a 36,1 segons de Sébastien Loeb i Daniel Elena i amb un marge de 2,5 segons vers el Ford Fiesta RS WRC dels estonis Ott Tänak i Raigo Mõlder.

La segona jornada del ral·li, formada per un bucle de 3 trams que es celebraven en dues ocasions, i que per tant generaven 6 proves especials, suposava 134,10 km cronometrats, esdevenint així en la més llarga de tot el programa. Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven agafar adormits als seus rivals, i en la primera especial del matí, els de Citroën guanyaven el tram per afegir 15 segons al sarró, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila prenien excessives precaucions i perdien dues places per situar-se darrera dels dos Ford Fiesta RS WRC d'Ott Tänak i Raigo Mõlder i d'Elfyn Evans i Daniel Barritt.

En les dues proves especials restants del bucle, els polonesos Robert Kubica i Maciej Szczepaniak, que competien re-enganxats després de patir un problema d'alternador en la darrera especial del dijous, marcaven el millor temps, si bé aquests encara distaven molt de les posicions de privilegi, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb dos segons millors temps consecutius, eixugaven tota la diferència que els separava dels líders per deixar-la en 3 segons a l'entrada al re-agrupament de mitja jornada.

D'altra banda, ja en la segona prova especial del divendres, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila superaven als dos Ford Fiesta RS WRC de M-Sport per retornar a les posicions de podi i aconseguir un cert coixí de segons vers aquests amb la celebració de la tercera.

Amb les quatre rodes noves, Sébastien Loeb i Daniel Elena tornaven a marcar el millor temps en la primera especial del bucle, ara quarta en el programa de la jornada, si bé el rendiment que els de Citroën obtenien vers els seus rivals més directes era curt. En una altra lluita, els seus companys d'equip, Kris Meeke i Paul Nagle, aprofitaven una virolla d'Elfyn Evans i Daniel Barritt, així com una prudència excessiva d'Ott Tänak i Raigo Mõlder davant la presència de més neu de la prevista, per superar als dos Fiesta RS WRC d'una tacada i grimpar fins la quata plaça, això si a força distància ja de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Robert Kubica i Maciej Szczepaniak sumaven el seu tercer escratx en la cinquena prova especial de la jornada, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena perdien prop de 15 segons en patir una virolla i amb ells el liderat de la prova que recalava en mans de Sébasien Ogier i Julien Ingrassia per 8 segons. El marge era petit, i just s'arribava a l'equador del ral·li, però en la darrera prova cronometrada de la jornada la neu hi estava en major quantitat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia l'afrontaven amb rodes de claus, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena no. Els de Citroën perdien el control del seu DS3 WRC en un revolt de dretes, i en impactar lateralment per la banda esquerra, la roda posterior es trencava els nou vegades campions mundials es veien forçats a abandonar.

No era l'únic revés que rebia l'equip Citroën en aquesta especial, doncs Kris Meeke i Paul Nagle trencaven les suspensions i es veien forçats a abandonar el ral·li també, mentre que un signe totalment oposat es el que tenien Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals a partir de llavors tenien la victòria a tocar de no passar cap desgràcia, doncs el seu marge a l'entrada del parc tancat de la seva població natal, Gap, era d'1 minut i 45,4 segons vers els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que els seus altres companys d'equip, els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, damunt la darrera especial innivada s'agradaven i guanyaven tres posicions gràcies als incidents dels Citroën i a superar Ott Tänak i Raigo Mõlder, que en la situació delicada de l'especial no volien assumir riscs; amb el que la marca de Wolfsburg aconseguia de manera provisional un fantàstic triplet per 9,6 segons de marge vers els homes de M-Sport.

La primera prova especial sabatina, de les quatre programades amb una corda competitiva de 128,41 km, era cancel·lada per excés de públic en la seva part final, amb el que els participants encetaven l'activitat amb el tram més llarg de tot el programa, Lardier et Valenca de 51,70 km cronometrats. Robert Kubica i Maciej Szczepaniak aprofitaven la major duresa de les seves Pirelli per anotar-s'hi el millor temps per davant dels dos Citroën DS3 WRC de Kris Meeke i Paul Nagle i Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que el millor entre els no re-enganxats eren Andreas Mikkelsen i Ola Fløene que completaven l'especial a 1 minut dels polonesos.

Ott Tänak i Raigo Mõlder se n'anaven fora de la pista just després d'un canvi de rasant en el que hi havia una mica de grava, caient en un voral del que només hi podien sortir gràcies a l'ajuda del públic, Malgrat tot els estonians s'hi deixaven 18 minuts i amb ells tota opció de pujar al podi. Mentre que per davant, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia corrien calculadora en mà per deixar-se llevar 40 segons per part dels seus companys finlandesos de Volkswagen.

Per la tarda els dos Citroën DS3 WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i de Kris Meeke i Paul Nagle s'imposaven en les dues proves que restaven a la jornada per tal d'acontentar a la parròquia Citroën, mentre que per part dels líders seguia el degoteig de segons que permetia als tres Volkswagen Polo R WRC presents al podi provisional compactar-se en la general a l'entrada del parc tancat de Mònaco.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia conservaven la primera posició per 42,8 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene eren tercers a 1 minut i 49,8 segons dels seus companys francesos. Mads Østberg i Jonas Andersson, dalt de l'únic Citroën DS3 WRC que havia aconseguit completar totes les especials cronometrades celebrades fins llavors, eren quarts a 2 minuts i 42,8 segons dels líders, pel que la lluita per una plaça de podi per part dels escandinaus semblava impossible.

La quarta i última etapa del ral·li tenia en el seu haver 3 proves especials cronometrades de 51,98 km de distància, entre les que hi destacava la segona, el mític Col du Turini. Pels homes de Citroën les seves úniques opcions per obtenir punts passaven per un bon resultat al Power Stage que tancava l'edició de la cita alpina, pel que en la primera especial dominical aquests s'assajaven de cara a la segona passada que més endavant farien marcant escratx i segon millor temps.

Al Turini Sébastien Loeb i Daniel Elena acumulaven el seu cinquè escratx al ral·li, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'implicaven una mica més amb el seu pilotatge per tal d'incrementar una mica les distàncies amb els seus companys de formació. D'altra banda Robert Kubica i Maciej Szczepaniak es quedaven sense frens en la baixada del Col du Turini i patien un accident un cop havien creuat la bandera de meta, amb el que ara si els polonesos es veien obligats a abandonar.

En tornar a passar per la primera especial dominical, ara en format de Power Stage, els resultats dels dos equips de Citroën es repetien, amb el que el millor temps passava a ser per a Kris Meeke i Paul Nagle i el segon millor registre de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el tercer millor cronòmetre a 1,9 segons dels pilots de les dues irlandes, s'emportava un punt extra.

Arribats de nou al parc tancat de Mònaco, es donava per finalitzat el 83è Ral·li de Monte-Carlo, el qual es resolia amb un triplet per part de la marca de Wolfsburg. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia ocupaven el calaix més alt del podi en completar els 335,55 km disputats en un temps total de 3 hores 36 minuts i 40,2 segons, 58 segons menys que els seus companys d'equip els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Andreas Mikkelsen i Ola Fløene tancaven les places amb dret a remullada de “champagne” en invertir 2 minuts i 12,3 segons més que els guanyadors.

Mikkelsen-Fløene completaven el fantàstic triplet per a la marca.

Entre els participants del campionat WRC-2, reservat a vehicles de 4 rodes motrius però sense arribar al nivell de preparació d'un World Rally Car, el francès Stéphane Lefebvre i el belga Stéphane Prévot aconseguien el millor temps en la primera prova especial del programa per liderar la classe i mantenir-se en la primera posició al llarg de tota la segona jornada mentre controlaven les envestides de l'eslovac Martin Koci i el txec Lukáš Kostka, els únics que els hi podien llevar la plaça després de diversos problemes de la resta de participants enrolats al certamen i amb els quals van mantenir un estira i arronsa tota l'etapa.

Al llarg del dissabte la parella francòfona va anar obrint forat de mica en mica a mida que avançaven les especials, fins que en la darrera cronometrada de la jornada, un palier trencat en el Ford Fiesta R5 de Martin Koci i Lukáš Kostka arruïnava el bon ral·li d'aquests i deixava la consecució del ral·li per a Stéphane Lefebvre i Stéphane Prévot pràcticament fet, donat el tràmit que suposava la breu jornada dominical.

Finalment Stéphane Lefebvre aconseguia la victòria i per tant una taula provisional òrfena de puntuacions, passava a liderar la provisional amb 25 punts, 7 més que no pas l'irlandès Craig Breen, el qual va tenir un ral·li de menys a més.

Lefebvre-Prévot en van tenir prou amb un escratx per guanyar la ronda alpina.

 

El campionat WRC-3, reservat a vehicles de dues rodes motrius, era en diverses ocasions un paral·lelisme del JWRC, doncs aquests competien amb un Citroën DS3 R3T. La cita monegasca no era una excepció i aquesta s'iniciava com un duel tancat entre el francès Quentin Gilbert i el belga Renaud Jamoul i els francesos Terry Folb i Franck Le Floch amb cert avantatge pels primers que es mantingueren al capdavant de la classificació des de la segona especial del programa.

El duel finalitzava en la darrera prova especial del divendres, quan la parella francesa arribava a la línia de meta amb la temperatura del motor del seu DS3 R3T pels núvols i deixant-s'hi prop de 2 minuts, poc després, la impossibilitat d'arribar fins al parc tancat de Gap, l'abandonament de Terry Folb i Franck le Floch era un fet consumat, i Quentin Gilbert i Renaud Jamoul podien respirar força més tranquils.

Malgrat tot, els líders encara serien a temps de guanyar dos trams més al llarg del dissabte i aconseguir així diumenge la victòria que habilitava al pilot en la primera posició dels certàmens amb 25 punts, 7 més que l'alemany Christian Riedemann que completava el ral·li a 2 minuts i mig dels locals.

Gilbert-Jamoul guanyaven el ral·li per comandar WRC-3 i JWRC.

Tractant-se de la ronda inaugural del campionat del món, la taula provisional era buida, pel que el podi del certamen reservat a pilots era un viu reflex del podi del Port de Monte-Carlo. Sébastien Ogier encapçalava la general, tal i com havia acabat la temporada anterior, amb 25 punts, 6 més que el seu company d'equip Jari-Matti Latvala. El noruec Andreas Mikkelsen ocupava el tercer lloc a 10 punts del liderat.

Constructor	Punts
Sébastien Ogier	25
Jari-Matti Latvala	19
Andreas Mikkelsen	15

En el campionat de constructors, Volkswagen arrancava la temporada amb un doblet, aconseguint així la màxima puntuació possible, 43 punts. Donat que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene no bloquejaven punts en el certamen i que Mads Østberg i Jonas Andersson no havien estat designats per Citroën, Hyundai ocupava les dues següents posicions de la classificació, i els coreans sumaven 27 punts. Citroën i M-Sport aconseguien la mateixa puntuació, 12 punts, tancant així les places d'honor.

Constructor	Punts
Volkswagen	43
Hyundai	27
Citroën M-Sport	12 12