..:: HdR.cat - 28 gener ::..

Amb baixes de nivell matineres, Munari-Maiga, i el Lancia Stratos HF aconseguien una victòria cómode.

Amb l'entrada dels vehicles al parc tancat de Mònaco el divendres 28 de gener de 1977, el 45è Ral·li de Monte-Carlo es donava oficialment per finalitzat, cita que donava el tret de sortida a la temporada corresponent a 1977 i que a diferència d'edicions anteriors, s'havia endarrerit una setmana per tal de trobar més neu. Al ral·li s'hi inscrivien un total de 217 equips, dels que 198 prenien la sortida des d'Almeria, Lisboa, Paris, Frankfurt, Copenhaguen, Varsòvia, Roma o Monte-Carlo, per tal d'afrontar un total de 540,50 km cronometrats al llarg de 27 proves especials distribuïdes al llarg dels Alps Marítims Francesos i un cop aquests haguessin superat el recorregut de concentració. 118 equips participants, tingueren l'honor de superar la ronda alpina.

Sense guanyar cap tram, però tampoc cometre cap errada, Andruet-Petit feien pujar un FIAT al podi. /Foto: photorally.it

Des de les 8 ciutats europees de sortida, tots els pilots participants es dirigien cap a Gap, ciutat des de la qual aquests haurien de cobrir les 3 primeres proves especials cronometrades que decidirien l'ordre de sortida de la resta de l'esdeveniment, motiu pel qual aquest escull se'l coneixia com recorregut de classificació. En total aquesta etapa només tenia 65 km de lluita contra el cronòmetre, si bé entre els participants planava l'angoixa de no haver pogut reconèixer la segona i més llarga d'elles, Col de Fontbelle de 35 km de distància, doncs aquesta es trobava tancada per l'abundant neu que s'hi acumulava.

Tanmateix la meteorologia va aportar el seu gra d'emoció, en quan a la primera cronometrada de classificació, la neu i el mal temps acompanyava als dorsals més baixos, mentre que aquells que sortien més tard, entre el primer i l'últim podien passar tranquilament més de 3 hores, es trobaven una carretera més seca i podien imprimir un ritme molt més fort que no pas aquells que havien sortit minuts abans en poder muntar pneumàtics llisos. Així doncs s'explica com el primer líder de la ronda alpina fou el modest Ford Escort RS2000 Grup 2 d'Alain Beauchef i Jean-René Dubois, mentre que els espanyols Amadeo Rottier i Federico van der Hoeven empataven al 5è millor temps amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki a bord d'un SEAT 1430 Grup 2.

Finalment l'especial del Col de Fontbelle no es va poder obrir al trànsit i per tant la cronometrada no es va celebrar, pel que tots els participants sortiren amb el ganivet entre les dents a afrontar els darrers 19 km cronometrats de l'etapa per tal d'aconseguir una bona posició de sortida en el que restava de prova. El tram estava completament sec, i això encara afavoria més el pilotatge agressiu dels pilots, sobretot d'aquells que estaven dotats de muntures més potents, explicant-se així com els tres Lancia Stratos HF oficials presents a la prova, el de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini, el de Sandro Munari i Silvio Maiga i el de Bernard Darniche i Alain Mahé completaven l'especial amb els tres millors registres, sent els segons, Sandro Munari i Silvio Maiga, els qui entraven al parc tancat de Monte-Carlo com a líders provisionals de la classificació per 1 segon de marge vers l'Alpine A310 dels francesos Guy Fréquelin i Jacques Delaval.

Per darrera de l'Alpine A310 s'hi situaven els FIAT 131 Abarth oficials de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, i de Maurizio Verini i Ninni Russo i el de FIAT França pilotat per Jean-Claude Andruet i Michèle Petit a 10, 13, 16 i 25 segons respectivament, precedint així als Lancia Stratos HF de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini i de Bernard Darniche i Alain Mahé a la classificació, qui entraven a 29 i 32 segons dels seus companys de formació. Walter Röhrl i Chrsitian Geistdörfer, a 42 segons de la parella líder italiana, eren els darrers en aconseguir fer entrada al parc tancat per sota del minut de distància, en la novena posició provisional, pilotant l'únic Opel Kadett GT/E oficial que restava en actiu, doncs el dels seus companys francesos Jean-Pierre Nicolas i Jean Todt, havia hagut d'abandonar en el recorregut de concentració per una averia de motor, quelcom recurrent en la culata de 16 vàlvules.

Bernard Beguin i Guy Guillot eren l'altra baixa il·lustre d'aquests primers compassos del ral·li, els francesos patien una sortida de pista en aquesta tercera prova especial cronometrada, i en malmetre el càrter del seu Porsche 911 Carrera, l'abandonament els hi era obligat.

Dimarts al matí la competició es reprenia des del Principat de Mònaco amb 177 equips participants en actiu i l'inici del recorregut comú, el qual estava format per 15 proves especials de 305 km cronometrats de distància. Bernard Darniche i Alain Mahé s'impo-saven en la primera especial que es celebrava, el Coll del Turini, si bé la distància tan curta d'aquesta especial, 7 km, amb prou feines suposava cap canvi a la general, mentre que la següent, Pont des Miolans de 25 km de distància, si que el millor temps de Sandro Munari i Silvio Maiga servia a la parella italiana per anar-se refermant en el liderat provisional.

Tanmateix, en aquesta segona especial cronometrada del recorregut comú es començaven a registrar els primers incidents, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es veien obligats a abandonar el ral·li amb el motor del seu Opel Kadett GT/E trencat, mentre que una sortida de pista de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini suposava la pèrdua de gairebé 6 minuts a la parella italiana; d'altra banda Guy Fréquelin i Jacques Delaval havien cedit prop d'un minut en aquestes dues primeres proves especials i s'havien vist superats pels FIAT 131 Abarth a la classificació.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien el millor temps a continuació en la tercera prova especial, força glaçada, i assolien així la segona posició provisional en detriment dels seus companys d'equip Maurizio Verini i Ninni Russo, si bé els finlandesos estaven ja a 52 segons de Sandro Munari i Silvio Maiga i els seus companys d'equip a FIAT a 1 minut i 1 segon dels líders provisionals, havent de controlar a més a més a Guy Fréquelin i Jacques Delaval, classificats a 6 segons de la seva posició.

El ral·li però de la parella francesa arribaria al seu final en la cronometrada següent, quarta en l'etapa i setena en el còmput global de l'esdeveniment, moment en el que els pilots d'Alpine patien una sortida de pista, que si bé no els impedia completar el recorregut de l'especial, si que els danys que en resultaren en el seu A310 els convidaven a abandonar. Però els incidents no acabarien aquí, doncs la pressió que aquests estaven fent sobre Maurizio Verini i Ninni Russo, va fer que l'esquadra FIAT perdés un dels seus efectius; els italians patien també una sortida de pista en aquesta prova especial i en malmetre la transmissió del seu 131 Abarth, l'abandonament era obligat.

Arribats a Gap, el ral·li es neutralitzava per un parell d'hores, moment que era aprofitat per tots els participants per fer un canvi de pneumàtics, en el cas de Bernard Darniche i Alain Mahé però, aquest es va allargar una mica massa elque obligava als pilots de Lancia a sortir molt ràpid de la ciutat provençal per tal de no fer tard al següent control horari, la velocitat que els francesos portaven els va impedir esquivar un cotxe que feia un gir davant seu, amb el que la col·lisió era un fet i l'abandonament també.

A la sortida de Gap vingueren 3 especials seques, les quals afavorien especialment la major potència dels Lancia Stratos HF, dos escratxs de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini i un altre de Sandro Munari i Silvio Maiga eren mostra d'això, amb el què els primers retallaven distàncies amb els primers classificats, mentre que els líders obrien forat amb els FIAT perseguidors, 1 minut en el cas de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i 2 en el de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit qui a més a més acusaven problemes de frens.

Passada la mitjanit de dimecres, Markku Alén i Ilkka Kivimäki trencaven momentàniament a Saint Jean en Royans la ratxa guanyadora dels Lancia, quelcom que dues especials més tard, i coincidint amb la sortida de Saint Pierreville, també aconseguien Antonio Zanini i Juan Petisco, amb el què el de Viladrau esdevenia el primer pilot català en guanyar una especial al mundial de ral·lis. Tanmateix en aquesta tretzena especial cronometrada programada, desena en el còmput de l'etapa, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit aconseguien retallar un minut sobre Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb el què els pilots de FIAT França prenien la segona posició provisional a la dupla oficial de la marca torinesa, un moviment que no era del grat de Cesare Fiorio, qui acte seguit demanava als francesos que alcessin el peu de l'accelerador per tal d'evitar una lluita fratricida.

Les paraules del patró de FIAT tenien un efecte immediat, i els finlandesos recuperaven la segona plaça una cronometrada després, al Burzet, on a més a més els pilots oficials de la marca hi aconseguien el millor temps. El camí de retorn cap al Principat de Mònaco es completava amb un nou domini dels Lancia oficials, Sandro Munari i Silvio Maiga s'anotaven un escratx, mentre que Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini tancaven l'etapa amb tres escratxs consecutius, permetent a la segona tripulació italiana dels de Lancia classificar-se a 5 minuts i 37 segons del seus companys d'equip en la quarta posició provisional.

Per davant d'ells es classificaven Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la segona plaça a 3 minuts i 7 segons de Sandro Munari i Silvio Maiga, mentre que Jean-Claude Andruet i Michèle Petit entraven al parc tancat de Mònaco a 1 segon de la parella finlandesa de FIAT. Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti posaven la cirereta al pastís del grup FIAT amb la cinquena posició provisional, mentre que Antonio Zanini i Juan Petisco eren sisens classificats a 12 minuts i 51 segons dels líders, precedint als seus companys de formació Salvador Cañellas i David Ferrater en 16 segons.

Donades aquestes distàncies, tot semblava estar decidit en favor de Sandro Munari i Silvio Maiga, a qui només un accident o algun incident major en el seu potent Lancia Stratos HF, només els podia privar de la seva segona victòria consecutiva, tercera en el cas del pilot venecià. No es podia dir el mateix en el cas de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, qui haurien d'afrontar els darrers 170,50 km cronometrats amb l'equilibri perfecte de velocitat i assumpció de riscs.

El recorregut final doncs, darrera etapa programada del ral·li, arrancava dijous 27 a dos quarts de set del vespre, i a diferència d'edicions anteriors en la que aquesta estava formada per un bucle de 3 trams pels que s'hi passava en tres ocasions, en la present edició els organitzadors havien optat per un bucle de 4 trams que es disputava dues vegades, afegint-hi després un novè tram per allò de mantenir les tradicions.

Tot i no tenir la necessitat de continuar imprimint un ritme fort, Sandro Maunari i Silvio Maiga s'imposaven consecutivament en les tres primeres especials de la darrera etapa, mentre que els esforços que Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini havien exigit a la seva unitat de Lancia Stratos HF al llarg del recorregut comú, es cobraven l'alt preu de l'abandonament en la primera especial del recorregut final pel trencament del seu motor Ferrari, amb el que els líders es quedaven sols defensant els honors de la marca torinesa.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien ampliar en 5 segons el gap que tenien vers Jean-Claude Andruet i Michèle Petit al terme de la primera prova cronometrada, però una fallada elèctrica en el sector d'enllaç fins al Coll del Turini, provocava que la parella finlandesa fes 17 minuts tard a l'entrada del control horari, reparada l'averia, els pilots prosseguien el seu avenir a la cursa, però pocs instants després, l'averia elèctrica es repetia, pel què la parella de FIAT decidia retornar a les assistències pel mateix camí pel que havien sortit, quelcom prohibit i que va suposar l'exclusió automàtica de la formació. Jean-Claude Andruet i Michèle Petit pujaven així a la segona posició, mentre que Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti passaven a ocupar el tercer graó del podi provisional a 12 minuts i 42 segons dels líders i amb una mica més d'1 minut de marge vers Antonio Zanini i Juan Petisco i minut i mig vers Salvador Cañellas i David Ferrater.

Donada aquesta situació, les dues primeres tripulacions van decidir prendre's amb una mica més de calma el que restava de prova, transferint el rol d'homes més ràpids en la lluita contra el cronòmetre a Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti, qui s'anotaven tres escratxs de manera consecutiva; tanmateix en la segona passada pel Turini, i coincidint amb el tercer escratx de la parella italiana de FIAT, Vicenç Aguilera, director de l'equip SEAT, decidia fer penalitzar a Salvador Cañellas i David Ferrater amb un canvi no gens necessari d'amortidor per tal d'impedir una lluita fratricida dins la seva formació. Com si l'enginyer català fos un visionari, i a manca de tres trams per a concloure el ral·li, Fulvio Bacchelli i Francesco Rossetti es veien obligats a abandonar la competició en trencar-se'ls-hi un palier, amb el que Antonio Zanini i Juan Petisco passaven a tancar el podi provisionalment, però això si, amb un coixí de 3 minuts vers els seus companys Salvador Cañellas i David Ferrater, amb el que qualsevol baralla per la darrera plaça de podi era pràcticament impossible.

Alhora els líders Sandro Munari i Silvio Maiga, qui en la quarta i cinquena prova especial del recorregut final havien perdut prop de 2 minuts per una averia elèctrica, averia la qual era reparada per les assistències posteriors a la segona passada pel Coll del Turini, s'anotaven un altre millor registre en la setena prova especial de l'etapa, elevant així el seu gap vers Jean-Claude Andruet i Michèle Petit per sobre dels 2 minuts a manca de 2 cronometrades per completar el recorregut programat. Convertint-se aíxi aquestes dues darreres especials cronometrades programades en un mer tràmit pels pilots capdavanters; brindant l'oportunitat a uns "gentleman drivers” com els luxemburguesos Nicolas Koob i Nico Demuth, i als francesos Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié a bord d'un modest Volkswagen Golf GTi Grup 1 de gaudir de certa notaria i tancar l'apartat de guanyadors de proves especials.

Sandro Munari, i per tercer any consecutiu dalt d'un Lancia Stratos HF, s'emportava finalment la victòria a la ronda alpina juntament amb Silvio Maiga en completar els 505,50 km cronometrats en un temps de 6 hores 36 minuts i 13 segons, a 2 minuts i 16 segons del temps dels transalpins s'hi classificaven en la segona posició final els francesos Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, mentre que Antonio Zanini i Juan Petisco feien entrada al parc tancat del Principat de Mònaco a 10 minuts i 54 segons dels guanyadors, amb el què el català i el madrileny esdevenien en els primers espanyols a pujar en un podi del mundial.

Zanini-Petisco assolien una plaça de podi gràcies a les 3 baixes rellevants de la darrera nit.

Per a la temporada de 1977, la FIA estrenava la Copa per a pilots, un certamen que combinava cites del calendari mundial amb cites de l'europeu així com el Giro d'Itàlia o el Tour de França. El 45è Ral·li Monte-Carlo era la primera prova d'aquest campionat, pel que el podi que es celebrava a Mònaco el divendres 28 de gener de 1977, es veia reflexat en la copa.

Pilot	Punts
Sandro Munari	9
Jean-Claude Andruet	6
Antonio Zanini	4

Amb tres marques diferents dalt del podi de Monte-Carlo, si bé totes tres tenien el seu nucli o origen en FIAT, la general del campionat de marques estava encapçalada per aquestes tres companyies, si bé la tercera d'elles, SEAT, es trobava empatada a 14 punts amb Porsche, guanyadors en la categoria de Grup 3. Lancia doncs iniciava la temporada amb 2 punts més que FIAT, si bé des de Torí s'apostava molt més fort pels 131 Abarth, futur, que no pas els Stratos HF, passat.

Constructor	Punts
Lancia	18
FIAT	16
SEAT Porsche	14 14

A última hora Jean-Pierre Nicolas va poder prendre la sortida gràcies al suport de Gitanes.

El dissabte 28 de gener de 1978 finalitzava a Mónaco la 46ena edició del Ral·li Monte-Carlo, ronda inaugural del campionat del món de ral·lis que gaudia de puntuabilitat per al campionat de constructors i per a la Copa FIA de pilots. La prova, com marca la tradició, arrancava des de set ciutats europees una setmana abans, el dissabte 21 de gener, amb un total de 219 equips dels 231 inscrits presents a les diferents línees de sortida. D'aquests, 84 completarien la darrera etapa només permesa als 100 primers classificats. En el rutómetre del ral·li hi fuguraven un total de 29 especials de 565 km de distància cronometrada.

Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié sorprenien a molts aconseguint el seu primer podi mundial.

Abans de començar-se a celebrar les primeres especials cronometrades, arribava la polèmica al ral·li quan el perfecte d'Ardeche es negava a deixar passar la caravana del ral·li a les especials de Saint Pierreville i probablement un dels trams més importants i problemàtics de la prova, Burzet.

La primera etapa, popularment coneguda com de classificació, estava composada per 5 especials cronometrades de 93,50 km de distància i es celebrava integrament el dilluns al matí. En les primeres especials es va poder veure com els homes de FIAT-Lancia començaven a dominar la prova. Primer el millor temps va ser pels italians Fulvio Bacchelli i Arnaldo Bernacchini amb un dels Stratos HF que lluien els nous colors de Pirelli, mentre que en la segona especial cronometrada l'escratx i liderat recalaria en mans dels alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer al volant d'un FIAT 131 Abarth oficial que heredava els colors Alitalia dels Stratos.

L'aparició de la neu fresca en la tercera especial cronometrada va trencar el domini del grup FIAT quan els dos Renault 5 Alpine d'apenes 1400 cc i 135 CV de potència, empataven a l'escratx. En les dues especials que restaven per celebrar-se, uns bons temps tan de Guy Fréquelin i Jacques Delaval com de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié van permetre als homes del rombe copar les dues primeres posicions de la provisional, si bé Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, autors del millor temps en la última especial de classificació, aconseguia empatar amb Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié a 3 segons dels inesperats líders provisionals en la neutralització de Gap.

FIAT encaixava el primer revés en aquesta primera jornada, quan un dels màxims favorits i guanyador de les últimes tres edicions del ral·li, l'italià Sandro Munari, i el seu copilot Piero Sodano es veien obligats a abandonar en la quarta especial cronometrada per un problema amb la caixa de canvis.

Dimarts al matí es començava a celebrar el recorregut comú i ja en les seves dues primeres especials cronometrades es va veure com Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, els quals a última hora havien aconseguit el pressupost necessari per participar a la prova, treien el màxim partit al seu Porsche 911, especialment a Pont de Miolans on gràcies a l'escratx que marcaven, aconseguien una renda d'uns 30 segons al capdavant de la general provisional vers els dos Renault i de més d'un minut sobre el millor dels FIAT, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Una forta nevada va provocar una invasió del públic de la carretera per la qual es disputava la prova, el que va obligar a la organització a aturar la competició quan 51 participants havien pres la sortida i donar un temps de compromís a la resta de participants, peró aquests no serien els únics problemes que aportaria a la organització l'element blanc, ja que la cinquena i sisena especials cronometrades eren també cancelades i Saint Jean en Royans, vuitena cronometrada, veia reduit el seu quilometratge.

Una sanció imposada al Renault 5 Alpine de Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié d'1 minut i 10 segons, així com l'atac del Stratos HF de Fulvio Bacchelli i Arnaldo Bernacchini que superaven en 3 segons a Guy Fréquelin i Jacques Delaval, permetia als italians arribar fins la segona posició provisional a primera hora de la nit. Peró l'esforç se'n va anar en orris en la següent cronometrada, Saint Jean en Royans, celebrada de mitjanit, quan els italians cedien 5 minuts i mig. Sort similar corrien Walter Röhrl i Christian Geistdörfer a qui unes fallades elèctriques del seu 131 Abarth els feren cedir 5 minuts d'or.

Tanmateix un altre FIAT 131 Abarth oficial, el pilotat per Maurizio Verini i Francesco Rossetti treia renda dels problemes dels seus companys així com els de Guy Fréquelin i Jacques Delaval, els quals perdien de l'ordre d'1 minut i tres quarts en l'especial, el que permetia als pilots italians de FIAT grimpar fins la tercera posició provisional a l'espera de reempendre la competició ja amb la llum del dia després de la prohibició de celebrar-se Saint Pierreville y Burzet.

A la represa el dimecres pel matí, en la segona especial cronometrada que es celebrava, Maurizio Verini i Francesco Rossetti s'envirollaven i deixaven el seu cotxe mig encreuat en un lloc on el pas era molt estret, pel que tornar a posar el cotxe en el sentit correcte de la marxa era pràcticament impossible, amb el que els italians van provocar un embús important que afectava sobretot molt negativament als seus companys Walter Röhrl i Christian Gesitdörfer, així com Bernard Darniche i Alain Mahé mentre que el Renault 5 Alpine passava pel poc espai que hi restava sense pràcticament immutar-se. Altres afectats per l'embús eren els pilots de l'equip FIAT-França Jean-Claude Andruet i Michèle Petit aíxi com les franceses Michèle Mouton i Françoise Conconi.

Embús al Col de Perty provocant per Verini-Rossetti.

Tot i els dos escratxs que els alemanys de FIAT aconseguien marcar en les tres especials que restaven per celebrar-se, els dos Renault 5 Alpine que ocupaven les posicions de podi acabaven la jornada a gairebé tres minuts d'ells, massa temps com per intentar-los atrapar en la última jornada, la nit del Turini, més impossible encara era pensar en atrapar el Porsche 911 dels líders Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, que aliens a tots aquests problemes, rodaven tranquilament conservant la seva privilegiada posició i que de certificar-se condicions de sec, encara podrien rodar més ràpid si calia que els FIAT.

Dijous al cap vespre s'iniciava la última etapa del ral·li, en la que només els 100 primers classificats hi estaven autoritzats a competir. Si bé al Col de la Madonne el millor temps el marcava el FIAT 131 Abarth més ben classificat en aquell moment, el pilotat per Bernard Darniche i Alain Mahé, en les dues següents cronometrades Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne deixaven palesa la seva intenció de guanyar el ral·li amb els respectius escratxs, on tot i competir sobre asfalt sec, els dos Renault 5 Alpine resultaven encara més ràpids que els FIAT 131 Abarth que muntaven unes noves rodes mixtes P7 de doble dibuix i composició que resultaven ser un horror.

En les últimes especials celebrades el divendres de matinada es repetia la situació viscuda en el bucle anterior, i els líders aconseguien adjudicar-se tres trams més per tal de certificar ara ja si la seva victòria al ral·li, la primera d'un pilot privat en molt de temps aturant el crono en 6 hores 57 minuts i 3 segons, 1 minut i 52 segons per darrera de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne, s'hi trobava el primer dels Renault 5 Alpine, el pilotat per Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié, en el que suposava el primer podi en el mundial pel carismàtic pilot francés. Guy Fréquelin i Jacques Delaval tancaven un podi ple de pilots francesos, en el que també suposava el seu primer podi al mundial a 2 minuts i 52 segons dels guanyadors de la prova.

Fréquelin-Delavala tancaven un podi ple de francesos.

Tractant-se de la primera prova de la Copa FIA de pilots, la següent cita en disputar-se seria l'Arctic Ral·li del calendari Europeu, Jean-Pierre Nicolas esdevenia el primer líder de la provisional amb 9 punts, seguit de Jean Ragnotti amb 6 i Guy Fréquelin que obtenia 4 de la seva tercera posició a Mónaco.

Constructor	Punts
Jean-Pierre Nicolas	9
Jean Ragnotti	6
Guy Fréquelin	4

La primera classificació que donava el Monte-Carlo en el campionat de constructors, Porsche es situava al capdavant de la general provisional amb 18 punts gràcies a la victòria de Jean-Pierre Nicolas i Vincent Laverne seguits a un sol punt de Renault, que no només finalitzava la prova en segona posició, sinó que a més a més guanyaven en Grup 2. FIAT, tot i el desastre d'un ral·li que sortien a guanyar-lo de totes totes, tancaven el podi amb 14 punts que els donava la quarta posició de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Constructor	Punts
Porsche	18
Renault	17
FIAT	14

Els provençals Ogier-Ingrassia guanyaven per cinquena vegada consecutiva el ral·li de casa.

El Port de Mònaco era testimoni el diumenge 28 de gener de 2018 de la cerimònia de clausura del 86è Ral·li de Monte-Carlo, cita que tradicionalment suposava el tret de sortida a una nova temporada del mundial de ral·lis. Amb la possibilitat d'atorgar punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, fins a 68 equips s'inscrivien a la ronda alpina, dels que 67 iniciarien a partir del dijous 25 de gener a disputar un recorregut programat de 17 proves especials cronometrades de 388,59 km de distància, una corda que 47 equips aconseguirien completar.

Tänak-Järveoja repetien la segona plaça de la temporada anterior i aconseguien el seu primer podi amb Toyota.

La primera etapa, celebrada el dijous 25 de gener, tenia en el seu programa dues proves cronometrades nocturnes, Thoard-Sisteron de 36,69 km i la primera passada per Bayons-Bréziers amb 25,49 km de lluita contra el cronòmetre, pel que el primer escull que els pilots havien de superar a la ronda alpina, els hi suposaven uns interessants 62,18 km en la foscor dels Alps.

A part de la nocturnitat, la primera prova especial del programa tenia el handicap afegit de combinar seccions seques amb seccions glaçades, explicant-se així el gran nombre d'errades que s'hi van arribar a produir, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una virolla en aquest tram, tot i que eren els menys perjudicats, doncs malgrat l'inconveniència hi marcaven el millor registre. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'hi envirollaven en dues ocasions o d'altres rivals sobre el paper a la victòria, els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul o els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja s'hi quedaven enganxats en un banc de neu del voral de la carretera, si bé en el cas d'aquests últims, el temps perdut rondava el mig minut, tot el contrari dels de Citroën i de Hyundai que s'hi deixaven minut i tres quarts i quatre minuts respectivament. Altres en la llista negra, eren Elfyn Evans i Daniel Barritt, els quals patien una punxada, o Craig Breen i Scott Martin que patien una sortida de pista.

La segona i última prova especial de la breu jornada es trobava bàsicament seca i si bé el calvari de l'especial anterior ja no es va reproduir, Kris Meeke i Paul Nagle encara s'hi tornarien a envirollar. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia sumaven el seu segon escratx consecutiu a l'esdeveniment i se n'anaven a dormir a casa, Gap, amb 17,3 segons de marge sobre els Hyundais dels noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i 25,6 segons vers el dels càntabres Dani Sordo i Carlos del Barrio. Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven en la quarta posició a 37,4 segons del liderat, precedint en 5 i 18 segons als seus companys d'equip Ott Tänak i Martin Järveoja i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila respectivament.

De Gap els participants en sortien a quarts de 9 del matí del divendres, per tal d'afrontar la segona etapa del programa, la més llarga de tota l'edició i la qual en el seu guió hi constava un bucle de tres trams pels que s'hi passaven en fins a dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials cronometrades de 144,88 km de distància.

Ott Tänak i Martin Järveoja començaven la jornada aconseguint el seu primer escratx al ral·li, el qual els deixava en la quarta posició provisional, mentre que per davant, Dani Sordo i Carlos del Barrio es feien amb la segona plaça dels seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals s'havien saltat un encreuament en el transcurs de l'especial; Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul continuaven amb el seu via crucis particular i amb una punxada lenta a les acaballes del primer tram, aquests cedien, encara més, uns segons amb el cap de la classificació.

La petita sortida que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger havien tingut en la tercera especial del ral·li, primera del divendres, els generava una averia en l'alternador, i si bé els noruecs intentaven canviar la corretja en l'enllaç cap al segon tram del dia per tal de subsanar el problema, el canvi va ser infructuós i els nòrdics de Hyundai es veien obligats a abandonar la jornada, permetent així que Ott Tänak i Martin Järveoja entressin en les posicions provisionals de podi. En la tercera i última especial del matí, el segon millor temps que els estonians aconseguien a 3 dècimes de segon dels britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt, deixava a la parella de Toyota en la segona posició en el retorn al parc tancat de Gap per les assistències de mitja jornada, en detriment de Dani Sordo i Carlos del Barrio, els quals es lamentaven que els seus mecànics no els hi havia muntat els pneumàtics que ells havien demanat.

Per la tarda, amb les segones passades per les especials, Ott Tänak i Martin Järveoja començaven a posar setge al liderat dels seus ex-companys d'equip Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els estonians aconseguien el millor registre en la primera especial del bucle, mentre que en la segona, cinquena en el còmput de la jornada i setena en el del ral·li, la pluja que acompanyava als participants facilitava una petita sortida de pista dels líders provençals, la qual els feia perdre de l'ordre de mig minut amb els homes més ràpids a la cronometrada, i el més important, uns valuosos 15 segons vers els seus màxims rivals, que de cop reduïen a la meitat el gap que els separava fins llavors.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es reivindicaven amb el seu primer escratx al ral·li en la sisena i última prova cronometrada de l'etapa, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja eren els tercers homes més ràpids per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i retallaven uns 4 segons més a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Els de M-Sport retornaven així al parc tancat de Gap conservant la primera posició provisional, si bé el seu marge era de només 14,9 segons vers la parella estoniana de Toyota. Dani Sordo i Carlos del Barrio es mantenien en places de podi, si bé els càntabres es trobaven ja a 59,7 segons del liderat i amb Esapekka Lappi i Janne Ferm i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a 10,2 i 10,4 segons de la seva posició respectivament.

Per dissabte l'organització programava un total de 5 proves especials cronometrades, això és un bucle de dos trams pel qual s'hi passa en dues ocasions, més la segona passada per la segona prova especial del dijous a la nit; assolint així una distància total cronometrada de 117,55 km, els quals tenien el handicap afegit de la presència de neu.

Sense res a perdre, els re-enganxats Andreas Mikkelsen i Anders Jæger marcaven un gran cronòmetre en la primera especial sabatina, superant en 22,2 segons als segons classificats, que no eren altres que els líders de la taula provisional Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. A efectes de classificació però, els provençals aconseguien afegir en unes condicions molt difícils 1 minut als seus rivals més directes, mentre que Dani Sordo i Carlos del Barrio havien d'abandonar el ral·li per accident, obrint les portes del podi a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, que malgrat perdre de l'ordre de mig minut amb els líders, aturaven el cronòmetre amb el tercer millor temps.

Amb un marge de confiança d'una mica més d'1 minut, i veient com de delicada era la situació dels trams, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia decidien a partir de llavors pilotar administrant les distàncies, amb el que el retorn a Gap es feia amb 33,5 segons de distància entre els francesos de M-Sport i els estonians de Toyota. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per la seva banda, tancaven el podi provisional a 1 minut i 32,7 segons dels primers classificats, gaudint a la seva vegada d'un coixí de 3 minuts i 5,8 segons vers els seus companys Esapekka Lappi i Janne Ferm, molt endarrerits a causa d'una punxada soferta en la tercera especial sabatina.

L'edició es tancava amb la jornada dominical, la qual tenia la dificultat afegida de celebrar-se sense assistències intermèdies. Aquesta quarta i última etapa tenia en el seu recorregut 2 trams cronometrats, els mítics Coll del Turini i el Coll de Braus, pels que s'hi passaven en dues ocasions, generant així un recorregut de 63,98 km cronometrats al llarg de 4 proves especials.

El primer d'ells, el del Turini, estava molt delicat a causa de la presència de gel, però tot i això Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el millor temps en aquesta cronometrada i ampliaven una mica més el forat que ells tenien amb els seus rivals. El guany però esdevenia pèrdua en la segona d'elles, doncs un espectador encenia una bengala prop de la línia d'arribada, i en no veure-hi a través del fum, la parella francesa es veia obligada a alçar el peu de l'accelerador i deixar-s'hi uns quants segons.

La segona passada pel Coll del Turini deixava poques emocions, ans el contrari al Power Stage, on els irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle s'hi anotaven el millor temps, posant així una mica de remei al ral·li tan fluix que havien tingut, l'altra cara de la moneda la posaven els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, els quals hi cometien una errada que els feia perdre de cop 3 posicions, veient-se relegats a la setena plaça final per darrera de Kris Meeke i Paul Nagle, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i Elfyn Evans i Daniel Barritt respectivament.

Completades doncs les 17 proves especials del programa, els participants es dirigien cap al Port de Mònaco, on la cerimònia del podi els esperava. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia pujaven a la rampa final ocupant la primera posició, després d'haver completat els 388,59 km cronometrats del recorregut en un temps final de 4 hores 18 minuts i 55,5 segons. Ott Tänak i Martin Järveoja s'havien de conformar amb la segona posició final a 58,3 segons del temps dels guanyadors, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el podi monegasc a 1 minut i 52 segons dels primers classificats.

L'experiència és un grau, i mantenint-se al marge dels grans errors, Latvala-Anttila repetien el 3r lloc de la temporada anterior.

En la categoria intermèdia, el WRC2, els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas marcaven un temps molt bo en la primera especial cronometrada del programa, aconseguint-hi un coixí de 21,9 segons vers els més experimentats i favorits pilots txecs Jan Kopecký i Pavel Dresler.

A partir de llavors els homes d'Škoda començaven a recuperar els segons que havien perdut en aquest tram inaugural especial rere especial, fins que en la segona cronometrada del divendres, quarta en el còmput global del ral·li, aquests assolien la primera posició provisional. La superioritat de Jan Kopecký i Pavel Dresler per una banda, i els problemes dels seus rivals per una altra, permetien als pilots centre-europeus completar la segona jornada amb gairebé 8 minuts i mig de marge vers els belgues Guillaume de Mevius i Louis Louka després de que Eric Camilli i Benjamin Veillas es veiessin obligats a abandonar la jornada per accident a la quarta especial del dia.

Les delicades condicions del dissabte i el gran marge de segons que els txecs tenien, convidaven als líders a prendre's la competició amb cautela, pel que els seus registres no eren ni de bon tros els millors en cada cronometrada individual, però que malgrat tot permetien a Jan Kopecký i Pavel Dresler retornar al parc tancat de Gap amb encara més segons de marge vers els seus perseguidors belgues.

Amb la millora de les condicions, l'etapa dominical esdevenia un tràmit per a Jan Kopecký i Pavel Dresler, qui finalment s'emportaven la victòria a la prova alpina i de retruc, en tractar-se de la primera ronda del calendari mundial, passar a liderar la taula provisional del campionat.

Kopecky-Dresler es van veure sorpresos en la primera especial, a partir de llavors van fer un ral·li molt intel·ligent.

Entre els vehicles de dues rodes motrius, altrament anomenat WRC3, els francesos Jean-Baptiste Franceschi Romain Courbon mostraven una superioritat incontestable, doncs aquests guanyaven consecutivament les 9 primeres proves especials del programa i en la desena s'emportaven el segon millor temps, assolint així un liderat de més de 13 minuts de marge. Malauradament la seva demostració tocava fi a l'equador de la tercera jornada, moment en el que els líders patien un accident que els obligava a abandonar la competició, cedint el testimoni als transalpins Enrico Brazzoli i Luca Beltrame.

Amb 3 escratxs i 4 segons millors registres en les 7 especials que restaven per celebrar-se, els pilots italians en tenien prou per tal de fer entrada al Port de Mònaco amb la primera posició final i emportar-se així els seus primers 25 punts corresponents a la victòria.

Brazzoli-Beltrame es trobaven amb el liderat el dissabte al migdia i ja no el van deixar anar.

En la categoria R-GT la llista d'inscrits era breu, tan com que només hi havien 2 equips. Els italians Andrea Nucita i Marco Vozzo marcaven el primer millor temps a la ronda alpina, i en conseqüència esdevenien els primers líders de la classe, per desgracia seva, en la segona i última cronometrada de la primera jornada, els transalpins no podien arribar al parc tancat de Gap per la seva pròpia roda i rebien la pertinent penalització de 10 minuts per tal de re-emprendre la marxa l'endemà divendres. Així els francesos Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye heretaven la primera plaça provisional amb un coixí de gairebé 7 minuts vers els anteriors líders.

En la primera especial del divendres Andrea Nucita i Marco Vozzo esperonaven als líders francesos amb un escratx, i la reacció d'aquests era imposar-se en les 5 especials que restaven a l'etapa per tal de tornar a entrar a Gap amb prop de 9 minuts de marge. Les condicions dantesques del dissabte però donarien unes quantes sacsejades a la taula; els pretendents transalpins reduïen les distàncies amb els líders en 6 minuts gràcies als 2 escratxs aconseguits en els 2 primers trams, però la gesta tocava final quan aquests patien un accident en l'onzena especial cronometrada del ral·li, tercera de la jornada, deixant a partir de llavors a Nicolas Ciamin i Thibault de la Haye totalment sols. Una prova especial més tard, una averia en el turbo obligava a abandonar la competició als francesos, amb el que la classificació va quedar totalment buida de participants i ningú aconseguia completar el recorregut i per tant ningú en resultava guanyador.

En el campionat reservat a pilots, Sébastien Ogier emprenia la seva cinquena defensa del títol mundial amb el mateix resultat, guanyant la ronda inaugural alpina i emportant-se els primers 26 punts al seu compte particular, 25 corresponents a la victòria i 1 punt més per haver aconseguit el 5è millor registre al Power Stage. Ott Tänak seguia al seu ex-company d'equip a 8 punts, mentre que Jari-Matti Latvala i Kris Meeke tancaven el podi provisional del certamen a 9 punts del provençal.

Constructor	Punts
Sébastien Ogier	26
Ott Tänak	18
Jari-Matti Latvala Kris Meeke	17 17

M-Sport veia com la victòria dels seus pilots franquícia no venia acompanyada d'un bon resultat dels seus escuders, pel que els preparadors britànics i Toyota iniciaven la temporada empatats a 33 punts al capdavant de la classificació provisional. Citroën aconseguia sumar 18 punts a la prova monegasca i evitava així ocupar el fanalet vermell de la taula, un rol que corresponia a Hyundai amb 14.

Constructor	Punts
M-Sport Toyota	33 33
Citroën	18
Hyundai	14

Neuville-Wydaeghe es refeien d’una virolla per aconseguir una victòria amb pes curricular

De la mateixa manera que la mitologia egípcia vinculava la reencarnació del Deu Ra amb l’inici d’un nou dia, amb el sol sortint per l’horitzó, el dijous 25 de gener de 2024 el Campionat del Món de Ral·lis deixava enrere el seu ostracisme, per tal d’iniciar una nova campanya als Alps Marítims Francesos, amb la disputa del 92è Ral·li Montecarlo. El ral·li es presentava amb un recorregut redissenyat, abandonant el model bastament criticat al llarg de la temporada prèvia, el qual comptava amb 324,44 km cronometrats al llarg de 17 proves especials i 4 jornades de competició, una cita doncs que finalitzava el diumenge 28 de gener a la Plaça del Casino de Montecarlo en sonar 1 quart de 5 de la tarda. L’esdeveniment alpí entregava punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3, un ventall d’opcions que copçava l’interès de fins a 70 formacions per a oficialitzar la seva inscripció, trobant-se absents 2 d’elles en la cerimònia de sortida celebrada a la mateixa Plaça del Casino 3 dies abans.

Ogier-Landais no van poder presentar batalla en l’etapa final i es rendien amb el segon lloc.

Havent pres la sortida des de la Plaça del Casino de Monte-Carlo el dijous a 3 quarts i mig de 5 de la tarda, els participants cobrien uns 170 km de tram d’enllaç fins arribar a Digne les Bains, on s’hi emplaçava una àrea remota per al bescanvi de pneumàtics, així com per al proveïment de carburant. Ja de negre nit, els 68 equips participants tenien per davant l’etapa més curta del programa, amb 46,20 km cronometrats al llarg de 2 trams, sent el segon d’ells el famós, pintoresc i replet de pirotècnia “Tourniquets de Bayons”.

Amb clima sec i una temperatura prou alta per l’època, uns 10 ºC, Elfyn Evans i Scott Martin aprofitaven l’avinentesa de trobar-se la pista neta i aquests establien el temps de referència per a la resta de participants per davant dels Hyundai i20 Rally1 Híbrids d’Ott Tänak i Martin Järveoja, qui es lamentaven de portar el cotxe amb ajustos per a la neu, i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui tampoc manifestaven trobar-se a gust amb el comportament dels seus pneumàtics.

Elfyn Evans i Scott Martin repetien resultat parcial en la segona cronometrada de la breu jornada inaugural i els britànics s’endinsaven en el parc tancat de Gap a manca d’1 minut per a la mitjanit amb 15,1 segons d’avantatge en vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui treien renda d'uns problemes amb l’accelerador que estaven minvant el rendiment dels seus companys d’equip bàltics. Uns altres en treure profit dels problemes d’Ott Tänak i Martin Järveoja, eren Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui tancaven l’etapa en tercera posició a 21,6 segons dels seus companys de formació a la marca nipona i per un coixí d’1,2 segons en vers el segon dels Hyundai. Consistents, Adrien Fourmaux i Alex Coria es disputaven la cinquena plaça amb Takamoto Katsuta i Aaron Johnston a 39,0 segons dels líders i per 7,3 segons de marge amb el tercer Toyota.

Gairebé 8 hores més tard, concretament a 3 quarts de 8 del matí del divendres 26 de gener, la competició es reprenia amb la sortida de la primera parella participant del parc tancat de Gap, entre les 67 formacions que restaven en actiu. Un rol que altra vegada assumien els britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin. Seguint el model contemporani, la jornada comptava amb un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials de 105,72 km cronometrats, una activitat que els més matiners finalitzarien amb el retorn al punt de sortida en passar 3 minuts d’1 quart de 9 del vespre, havent-se de trobar en règim de parc tancat tots aquells participants que volguessin i poguessin prosseguir amb la competició abans de mig quart de 12.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe rebaixaven en 5,3 segons el registre que aconseguien els líders Elfyn Evans i Scott Martin al terme de la primera cronometrada de la jornada i per tant els belgues acabaven amb la ratxa dels britànics, si bé els de Toyota en esdevenir-hi els segons més ràpids, es mantenien al capdavant de la taula provisional. Una mica més avall en la classificació, Adrien Fourmaux i Alex Coria aturaven el cronòmetre amb el quart millor temps, per darrera dels seus compatriotes Sébastien Ogier i Vincent Landais, i els de M-Sport es feien amb idèntica posició a la general, tot aprofitant que Ott Tänak i Martin Järveoja se n’anaven llargs en un revolt, trepitjaven una placa de gel i s’envirollaven, pagant el peatge de deixar-s’hi una quarantena de segons.

Ja en la recta final del bucle matinal, Sébastien Ogier i Vincent Landais es destapaven i hi aconseguien encadenar 2 victòries parcials de tram, amb les quals la parella francesa de Toyota, i ferma favorita a la victòria final, es feia amb la segona posició per davant d’uns afligits per una virolla en la cronometrada equatorial i unes notes un xic massa conservadores per part de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.

Avesats a la segona posició en cada taula de temps individual, Elfyn Evans i Scott Martin es mantenien al capdavant de la general per 10,7 segons de marge en vers els seus companys de formació francesos i per 24,5 segons en relació als belgues de Hyundai. Ott Tänak i Martin Järveoja, que recuperaven la quarta posició immediatament després de perdre-la, entraven en el reagrupament per a les assistències a 1 minut i 1,0 segons dels belgues i per 3,3 segons de coixí en vers a Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe demostraven tenir ben preses les mides als 16,68 km de la primera especial del bucle, en rebaixar en 9 segons el registre de primera hora del matí i tornar a establir el registre de referència per davant de la resta de participants que seguien en actiu.

Havent après de les errades al matí, els belgues extenien la seva ratxa en imposar-se també en la segona especial de l’escull, mentre que en la tercera i última el registre més baix era el que aconseguien Sébastien Ogier i Vincent Landais.

Així doncs amb Elfyn Evans i Scott Martin i Ott Tänak i Martin Järveoja encasellats respectivament en la tercera i quarta plaça al terme de cada especial cronometrada, les distàncies entre les 3 formacions que ocupaven posicions de podi s’estrenyien, mentre que en relació amb els seus pretendents, aquestes s’eixamplaven. 4,5 segons separaven els cronos de les dues formacions de Toyota, amb els britànics encara per davant del natural de Gap, vila en la qual s’emplaçava el parc tancat a quarts de 9 del vespre, i el navegant cors, mentre que en relació a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, aquest marge s’eixamplava fins a uns poc rellevants 16,1 segons. Per la seva part els bàltics retornats a Hyundai completaven l’etapa a 1 minut i 13,6 segons del temps dels primers classificats i per 24,4 segons de marge amb Adrien Fourmaux i Alex Coria.

Si la segona etapa havia visitat les muntanyes de l’est de Gap, la jornada sabatina es desenvolupava cap a l’oest del centre neuràlgic de l’edició, repetint la coneguda fórmula d’un bucle de 3 trams que es disputava en dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials cronometrades de 120,40 km de corda, l’etapa més llarga del programa. A la ciutat provençal els motors començaven a rugir en mancar 6 minuts per a les 7 del matí del dissabte 27 de gener, mentre que Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, els encarregats d’obrir pista per aquesta etapa, estaven autoritzats a entrar en règim de parc tancat en mancar 3 minuts per a 2 quarts de 8 del vespre.

Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la primera especial sabatina i tot aprofitant unes notes un pèl massa conservadores per part de Sébastien Ogier i Vincent Landais, els belgues es feien amb la segona posició en la taula provisional a 6,5 segons dels líders britànics i per 7,2 segons de marge amb els francesos de Toyota.

Precisament els líders patien problemes amb el sistema híbrid en el transcurs de la segona prova especial i aquests entregaven la preuada primera posició als pilots de Hyundai, mentre que els seus companys francesos reaccionaven i aconseguien establir el registre més baix, 2,1 segons per davant dels de la formació coreana.

Dues parelles de Hyundai, Ott Tänak i Martin Järveoja i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, aconseguien aturar el cronòmetre amb el millor temps en la darrera especial del bucle matinal i el retorn a Gap, per a rebre les atencions mecàniques, es produïa amb els belgues al capdavant de la classificació per 5,1 segons en vers a Elfyn Evans i Scott Martin i per 7,7 segons amb Sébastien Ogier i Vincent Landais.

A la represa, Elfyn Evans i Scott Martin seguien sense trobar-se cómodes en el seu Yaris Rally1 i aquests cedien la segona plaça, davant una nova victòria de tram dels seus companys Sébastien Ogier i Vincent Landais. Els francesos repetien victòria de tram en la següent i aquests rellevaven als belgues del capdavant de la classificació per l’estret marge de 8 dècimes de segon.

La reacció de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe no trigava en arribar, i aquests tornaven a imposar-se en la cronometrada més llarga del dia. Un millor temps que els permetia recuperar l’anhelada posició recentment perduda i accedir al parc tancat de Gap amb 3,3 segons de marge en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais i 34,9 segons amb uns abatuts Elfyn Evans i Scott Martin. Ott Tänak i Martin Järveoja seguien encara lluny de les places d’honor, a 1 minut i 46,9 segons del temps dels seus companys d’equip, i per tant ara ja si quedava clar que trepitjar podi passava per esperar una errada de qualsevol dels 3 equips que tenien per endavant, afortunadament, el seu marge amb Adrien Fourmaux i Alex Coria s’havia eixamplat fins a 1 minut i 7,1 segons.

Amb un trepidant lluita per la victòria doncs, en passar 3 minuts de les 6 del matí del diumenge 28 de gener, es donava el tret de sortida a la quarta i última etapa del ral·li, la qual, com l’etapa inaugural, tenia un disseny lineal per tal de dirigir-se en vers el parc tancat de Mònaco, al llarg de 3 trams, sent el darrer d’ells el mític Col du Turini que exercia les funcions de “Power Stage”, un darrer escull en l'itinerari que suposava 52,12 km competitius.

Emperò la lluita no va existir, doncs Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe no donaven marge als dubtes i els belgues s’imposaven consecutivament en els 3 trams dominicals, tothora que Sébastien Ogier i Vincent Landais es rendien davant l’evidència i decidien no assumir riscos estúpids per tal de portar a bon port la segona plaça assolida.

Així doncs, amb els líders aconseguint els 5 punts extra del Power Stage, a 1 quart de 5 de la tarda del diumenge 28 de gener de 2024 tenia lloc la cerimònia del podi del 92è Ral·li Montecarlo, en la que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe pujaven al graó més alt del podi en completar els 324,44 km cronometrats del programa en un temps de 3 hores 9 minuts i 30,9 segons, registre que rebaixava en 16,1 segons l’acumulat per Sébastien Ogier i Vincent Landais. Elfyn Evans i Scott Martin tancaven les posicions d’honor a 45,2 segons dels guanyadors.

A Evans-Martin se’ls hi va ennuegar l’etapa sabatina després de dominar els compassos inicials.

En categoria WRC2, els espanyols Pepe López i David Vázquez s’imposaven consecutivament en les dues primeres proves especials de la breu etapa inaugural nocturna i es forjaven així un lideratge inqüestionable. En primera instància la victòria parcial de tram s’aconseguia per davant dels francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand, posteriorment per davant dels russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, qui hi arrebassaven la segona posició als seus companys de carpa a Citroën, amb el què el madrileny i el gallec accedien en el parc tancat de Gap amb 14,2 segons en vers els russos i 19,9 segons amb els francesos.

Divendres al matí Pepe López reconeixia obertament no haver encertat amb la posada a punt del seu Škoda Fabia RS Rally2 al terme de la cronometrada inaugural del bucle i en esdevenir, amb David Vázquez cantant les corbes, el 4t classificat, la parella perdia el lideratge a mans de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, qui hi aconseguien establir el registre més baix de la categoria per davant dels seus companys francesos.

Pepe López i David Vázquez reaccionaven en la línia adequada i aquests s’imposaven en la cronometrada equatorial del trèvol per tal de situar-se a 8 dècimes de segon de recuperar el lideratge, una fita que s’aconseguia just abans de retornar a Gap per tal de rebre les assistències mecàniques, amb una nova victòria de tram.

El madrileny i el gallec completaven el bucle matinal per l’estret marge de 4 dècimes de segon en vers Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, mentre que sense el protagonisme de les victòries de tram, Yohann Rossel i Arnaud Dunand es situaven a 5,2 segons del lideratge.

En tornar sobre les cronometrades més orientals, Nikolay Gryazin i Kontsantin Aleksandrov repetien en l’autoria del millor temps en la primera d’elles i els russos, sota bandera búlgara, es tornaven a fer amb la primera posició.

En les dues següents proves especials amb les que s’acabava l’etapa, el lideratge anava canviant de mans de la mateixa manera que els joncs es flexionen en funció de la direcció amb la que bufa el vent. Pepe López i David Vázquez tornaven a establir el millor temps en l’especial central del bucle i amb aquest registre els espanyols recuperaven el lideratge per 4,3 segons de marge, per acte seguit, els pilots de l’Škoda de MAPO Motorsport, tornar-lo a entregar als pilots de Citroën, davant un nou temps escratx dels russos.

Retornats al punt d’inici de l’etapa per tal d’ingressar en règim de parc tancat, 1,3 segons separaven a Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov de Pepe López i David Vázquez, mentre que en un paper secundari, restaven Yohan Rossel i Arnaud Dunand a 6,2 segons dels seus companys d’estructura. Constants, però mai sense interferir en el trio capdavanter, Nicolas Ciamin i Yannick Roche eren quarts classificats a 1 minut i 54,5 segons dels líders.

La jornada sabatina s’iniciava tal i com s’havia desenvolupat l’etapa anterior, amb una victòria de tram per a cadascun dels dos principals tenors de la classe, sense que això no comportès cap alternancia en la primera posició, mentre que en la tercera i última prova especial cronometrada de l’escull matinal, els francesos Yohan Rossel i Arnaud Dunand hi aconseguien el establir el millor temps per primera vegada al llarg de l’edició. Tot i l’equitat en quan a l’autoria de les victòries de tram, les distàncies al capdavant de la classificació s’eixamplaven, amb 5,9 segons entre russos i espanyols i 14,6 segons entre les dues formacions Citroën.

En reprendre l’activitat competitiva, Pepe López i David Vázquez tornaven a establir el millor temps de la categoria i ara si que el madrileny i el gallec recuperaven la primera posició, davant els dubtes inicials que tenien Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov sobre si hi havien patit una punxada.

Yohan Rossel i Arnaud Dunand afegien més emoció encara a una categoria molt vibrant, imposant-se en les dues darreres especials sabatines, tothora que que els espanyols cedien la primera posició en no acabar-se de trobar del tot a gust amb els canvis d’adherència que oferia la sisena i última prova especial del dia.

Així doncs, després d’aquests resultats de la jornada sabatina, els 52,12 km cronometrats de l’etapa final es presentaven molt emocionants, amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov en la primera posició per 2 dècimes de segon de marge amb Pepe López i David Vázquez i per 6,9 segons en vers Yohan Rossel i Arnaud Dunand.

Pepe López i David Vázquez aconseguien l’escratx ex-aequo amb Yohan Rossel i Arnaud Dunand en la tercera passada pel tram amb el qual s’havia tancat el bucle del divendres, La Bréole-Selonnet, i els espanyols tornaven a ocupar la primera posició, mentre que els francesos restaven a 3,0 segons dels seus companys de carpa.

Amb estocatge de les Pirelli més adequades per afrontar l’etapa dominical, Yohan Rossel i Arnaud Dunand volaven sobre les dues darreres proves especials del programa i amb 2 temps escratx en solitari, els francesos primer es feien amb la segona plaça, per en darrera instància fer-se amb el lideratge de manera definitiva davant l’absència de més activitat cronometrada.

Arribats a Mònaco per tal de celebrar la cerimònia de clausura sense cap mena d’entrebanc o retard, Yohan Rossel i Arnaud Dunand fitxaven el seu carnet de ruta amb un temps final de 3 hores 20 minuts i 7 dècimes de segon, registre que rebaixava en 4,0 segons l’acumulat per Pepe López i David Vázquez i en 15,4 segons el de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov. Posicions que es traduïen en 25 punts per al francès, 18 per a l’espanyol i 15 per al rus. Nicolas Ciamin i Yannick Roche esdevenien quarts per davant del debutant Toyota Yaris Rally2 de Stéphane Lefebvre i Andy Malfoy.

En un esprint final, Rossel-Dunand vencien en categoria WRC2

La segona posició de Pepe López i David Vázquez esdevenia victòria entre aquells que no acumulaven experiència prèvia al volant d’un cotxe de la màxima categoria o d’algun títol mundial previ, la categoria WRC2 Challenger, mentre que entre aquells que ja havien sobrepassat l’equador de l’esperança de vida, el WRC Masters, la victòria era inqüestionablement per a Mauro Miele i Luca Beltrame, autors del millor temps de la classe en totes i cadascuna de les 17 cronometrades del programa.

En categoria WRC3 només 2 formacions conformaven la classe, els francesos Ghjuvanni Rossi i Kylian Samezan, al volant d’un Renault Clio Rally3, i els txecs Jan Cerný i Ondrej Krajca, qui afrontaven les revirades carreteres alpines amb un Ford Fiesta Rally3. Els del rombe s’imposaven en la primera prova especial del programa, emperò els de l’oval ho feien als “Tourniquets de Bayons”, per tal d’ingressar a Gap en la primera posició per 43,9 segons de marge.

Al contrari que en les dues categories anteriors, la lluita ja es va acabar aquí, doncs d’una banda els francesos fitxaven amb un retard de 14 minuts en el tercer control horari i la contrarietat els suposava rebre una sanció de 2 minuts i 20 segons, penalització que entraria en efecte l’endemà divendres amb la represa de la competició i que els deixava a més de 3 minuts del lideratge. A més a més, en el que restava d’itinerari, Jan Cerný i Ondrej Krajca sempre establien un temps més baix que no pas el de Ghjuvanni Rossi i Kylian Samezan, pel que finalment els txecs aconseguien la victòria per 10 minuts i 42,6 segons en vers als francesos.

Cerný i Krajca guanyaven la desprovista classe WRC3

Thierry Neuville iniciava el nou curs en el campionat de pilots de la millor manera possible, imposant-se en el Power Stage com en l’esdeveniment, una doble victòria que li suposava arrancar la cursa en vers al títol amb 30 punts, 6 més que no pas Sébastien Ogier, segon en totes dues classificacions en lliça. Elfyn Evans, el primer pretendent entre els regulars, esdevenia quart en la cronometrada del premi i el gal·lès restava a 9 punts del belga.

Constructor	Punts
Thierry Neuville	30
Sébastien Ogier	24
Elfyn Evans	21

En el campionat de constructors Toyota situava a dos dels seus cotxes en el podi monegasc, mentre que Hyundai es feia amb les dues victòries, tothora que Ott Tänak i Martin Järveoja hi esdevenien 4ts. Uns resultats que deixaven la taula força igualada entre els dos constructors asiàtics, amb els nipons establerts a Jyväskylä al capdavant de la classificació provisional per 1 punt de marge en vers els coreans d’Alzenau. Tot i el bon paper d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, un any més M-Sport retornava als fanalets vermells i els britànics es situaven força lluny de les dues estructures orientals.

Constructor	Punts
Toyota	46
Hyundai	45
M-Sport	19