Walter Röhrl i Christian Geistdörfer treien profit de la manca de neu.
La temporada del Campionat del Mòn de Ral·lis començava com no podia ser d'altra manera amb el Ral·li Monte-Carlo, cita que en aquesta ocasió celebrava la seva 51ena edició. El ral·li del principat era puntuable per als campionats de pilots i marques, en el que hi participaven un total de 250 equips, dels 263 que prèviament hi havien formulat la seva inscripció, per tal d'afrontar el recorregut programat de 776,80 km dividit en 31 trams cronometrats. El dissabte 29 de gener de 1983, dia en que va acabar el ral·li, 88 equips van ser els que van poder ser a la cerimònia de clausura.
Marrku Alén, sabedor que sobre asfalt sec poc podia fer vers el seu nou company d'equip va acabar segon.
La prova del Principat de Mònaco era un esdeveniment de tradicions fermes, i aquestes marcaven que el ral·li s'iniciava amb un feixuc recorregut de concentració, sent les úniques variables permeses els diferents punts de sortida i el d'arribada. En l'edició corresponent a l'any 1983, el punt de trobada era Grenoble, mentre que les 7 ciutats europees que acollien una cerimònia de sortida eren Barcelona, Paris, Roma, Monte-Carlo, Dover, Lausana i Bad Hombourg.
A l'arribada a Grenoble el diumenge 23 de gener, tothom es sorprenia en veure com els termòmetres marcaven unes temperatures anormalment elevades degudes a la presència d'un fort anti-ciciló a la zona, i que en conseqüència generava que els primers compassos de la 51ena edició del Ral·li Monte-Carlo se celebressin sense neu, sent l'únic perill de la prova les plaques de gel que els "ouvreurs" haurien d'anar descobrint i advertint als seus corresponents pilots.
El primer escull de la ronda alpina, el recorregut de classificació, anomenat així perque només els 200 primers classificats estarien permessos a continuar amb la competició, tenia sis proves especials en el seu programa d'una distància total cronometrada de 166,70 km, i en el que es donava sortida als participants a partir de dos quarts de vuit del vespre per arribar a Monte-Carlo l'endemà dilluns al matí a partir de les 10 del matí.
Jean-Luc Thérier i Michel Vial sorprenien marcant el primer escratx que lògicament els situaven com a primers líders de la prova, i es que els francesos havien estat arrossegant problemes amb la caixa de canvis al llarg de tot el recorregut de concentració i aquesta va haver de ser canviada a Grenoble abans d'empendre la sortida a les primeres cronometrades. D'altra banda els primers incidents ja començaven a fer acte de presència, Hannu Mikkola i Arne Hertz, així com Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié patien una sortida de pista que els feien perdre 2 i 3 minuts respectivament; mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons veien com el seu debutant Audi Quattro A1 es quedava bloquejat en la segona velocitat i perdien 2 minuts com els seus companys de formació.
Ja en el segon tram es va poder veure per primera vegada un fet insòlit fins al moment en el mundial de ral·lis, canvi de pneumàtics en ple tram, i es que en els primers 4,5 km de l'especial el gel era present, però en els 22 restants el ferm era totalment sec; Lancia, que portava cotxes de propulsió, va optar per sortir amb rodes de claus per després fer un canvi de pneumàtcs enmig del tram, tot i que la operació va sortir bé llevat de que Jean-Claude Andruet i "Biche" van perdre més temps que els seus companys degut a la desconnexió que els va suposar l'aturada, el millor temps va ser per l'Audi de Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i amb 40 segons de marge per davant de l'Opel Ascona 400 de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille, segons classificats a final de tram, amb el que els suecs passaven a situar-se com a líders del ral·li, acte seguit, un segon escratx consecutiu dels pilots els confirmava en la plaça, si bé en aquesta ocasió el coixí de segons obtingut va ser molt més discret.
A partir de llavors, el ferm totalment sec donava opcions als pilots amb cotxes de propulsió com eren els Opel Ascona 400 o els Lancia 037, i per tant aquests intentaven donar caça a la parella líder. Els Lancia, força més lleugers que els cotxes alemanys, marcaven un ritme més elevat, i si primer feien l'escratx els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, després arribaria l'hora dels guanyadors de la darrera edició de la cita, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
La cancel·lació de la sisena prova especial cronometrada per excés de públic, suposava una finalització de la caça al liderat, amb el que l'entrada a Monte-Carlo el dilluns al matí, es feia amb Stig Blomqvist i Björn Cedeberg al capdavant de la taula provisional per 10 segons de marge vers l'Ascona 400 de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer eren tercers classificats a 16 segons de la parella sueca d'Audi, mentre que els dos altres Lancia 037 oficials, el de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i el de Jean-Claude Andruet i Michèle Petit "Biche", eren quart i cinquè classificats a 59 segons i 1 minut i 16 segons respectivament. En sisena plaça s'hi trobava Hannu Mikkola i Arne Hertz a 2 minuts i 23 segons dels seus companys, i Michèle Mouton i Fabrizia Pons eren setenes a 3 minuts i 3 segons. Sobtada era l'absència d'un Renault 5 Turbo en les primeres posicions, doncs els seus pilots a part d'afrontar el ral·li amb unes suspensions frontals noves que pràcticament no havien pogut assajar, les seves respectives unitats patien constants problemes amb la caixa de canvis.
La segona etapa del ral·li, coneguda amb el nom de recorregut comú, s'iniciava quan passaven poc més de 15 minuts de la mitjanit del dimarts, amb un total de 15 proves especials programades de 361 km cronometrats, i en la que només s'hi autoritzava a prendre la sortida als 200 primers classificats de l'etapa anterior.
El clima anti-ciclònic seguia dominant la zona, arribant-se a registrar temperatures de 15 ºC al migdia, i per tant les condicions se seguien mantenint de ral·li pràcticament sec, les ideals per als Lancia 037. Jean-Claude Andruet i Michèle Petit "Biche" marcaven el primer escratx de l'etapa, mentre que els seus companys, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, assolien finalment el comandament de la classificació provisional, gràcies també a que Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille assumien massa riscs en aquesta primera especial, setena en el comput global del ral·li, i els francesos després d'un canvi de rasant patien una sortida de pista que els suposava perdre 55 segons.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer es comfirmaven en la seva nova posició amb 4 millors registres consecutius, un d'ells ex-aequo amb els seus companys de formació Jean-Claude Andruet i Michèle Petit, mentre que l'única baixa de renom era la de l'Audi Quattro A1 de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, les pilots patien una sortida de pista quan havien recorregut 7 quilòmetres de la cinquena especial cronometrada de l'etapa, onzena en el comput global del ral·li, i les pilots es veien obligades un any més a abandonar la cita dels Alps Marítims francesos en deixar la direcció del seu cotxe A1 inoperativa.
Després d'un merescut descans de prop de 4 hores a Val les Bains per recuperar forces, els pilots reemprenien la competició i Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb dos escratxs i un segon millor temps escratx per darrera de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, presentaven les seves credencials. Però no tot anava rodó entre els Lancia, doncs al Burzet Jean-Claude Andruet i Michèle Petit patien un problema amb el compressor del seu cotxe, veient-se força endarrerits per aquest contra-temps, que allunyava les opcions de marcar un triplet, alhora que posava la por al cos a la resta d'integrants de l'equip italià.
Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille, tercers classificats per llavors amb gairebé 50 segons de marge vers Stig Blomqvist i Björn Cederberg, decidien arriscar en muntar pneumàtics de sec a Saint Bonnet le Froid, vuitena cronometrada de l'etapa, una decisió que se'ls va girar en contra en quan els francesos d'Opel patien una sortida de pista en la primera corva d'esquerres del recorregut, i malgrat que aconseguien retornar a la carretera gràcies a l'ajuda del públic, aquests veien com el seu marge vers la parella sueca d'Audi es reduia a tan sols 3 segons. D'altra banda, i just després d'aquesta especial, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit es veurien en la necessitat de penalitzar 12 minuts en haver de canviar imperiosament el seu compresor.
L'especial de Saint Jean en Royans es veuria anulada quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer acumulaven un altre millor temps per davant dels seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, a causa de l'accident d'un participant que s'emportaria per endavant diversos espectadors, causant-li a un d'ells una fractura a la cama i precisant dels serveis mèdics. Una especial més tard, la segona passada pel tram de Saint Barthelemy, la sort de Guy Fréquelin i Jean-François Fauchille arribaria al seu punt final, doncs la tercera sortida de pista que patien els pilots francesos d'Opel, es produia en un indret on no hi havia cap espectador que els pogués ajudar retornar a carretera, amb el que el seu abandonament era obligat, si per bé el seu Ascona 400 estava en perfectes condicions.
Stig Blomqvist i Björn Cederberg entraven així en posicions de podi quan restaven 5 proves cronometrades per finalitzar l'etapa, si bé aquests havien de controlar l'Opel Ascona 400 d'Henri Toivonen i Fred Gallagher, els quals començaven a escurçar distàncies amb els d'Audi per tal de fer-se un lloc en les places d'honor. El perill va començar a ser palpable en quan el finlandès i el britànic s'imposaven en la divuitena i dinovena especial cronometrada del ral·li, dotzena i tretzena de l'etapa, però per sort d'uns o infortuni dels altres, Henri Toivonen i Fred Gallagher punxaven en la penúltima especial cronometrada de l'etapa, la catorzena, i s'hi deixaven un total de 8 minuts vers els homes més ràpids a l'especial, caient fins la setena plaça provisional a 17 minuts de les primeres posicions.
Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven l'etapa amb dos millors registres més, amb el que els alemanys feien entrada dimecres al migdia a Monte-Carlo amb 3 minuts i 25 segons de marge vers els seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Stig Blomqvist i Björn Cederberg, que competien per primera vegada a la ronda monegasca, eren tercers a 8 minuts i 22 segons dels líders, gaudint tanmateix d'un marge de 2 minuts i 40 segons vers els seus companys de formació Hannu Mikkola i Arne Hertz. Ari Vatanen i Terry Harryman eren els primers pilots d'Opel trobant-se classificats en la cinquena posició i a 13 minuts i 17 segons de la parella de Lancia. Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié eren sisens a una mica més de mig minut dels seus predecessors més immediats, i es que a part dels problemes tinguts amb la caixa de canvis i el cert desconeixement del comportament de les suspensions frontals noves, a més a més els de Renault havien de batallar amb uns pneumàtics que no acabaven d'agafar la temperatura bona de treball.
Superat aquest segon escull als participants ja només els hi quedava per superar el recorregut final, una etapa reservada per als 100 primers classificats del recorregut comú i la qual estava formada per 10 proves especials de 213 km cronometrats, una etapa que tanmateix es coneixia popularment com la nit dels colls. La sortida de Monte-Carlo tenia lloc dijous a les 5 de la tarda, mentre que als primers participants se'ls esperava al principat de Mònaco a partir de quarts de 9 del matí de l'endemà divendres.
La neu seguia sense fer acte de presència al ral·li, només en alguns quilòmetres de la primera especial cronometrada, on malgrat tot Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tornarien a ser els homes més ràpids al tram. A partir de llavors, Jean-Claude Andruet i Michèle Petit "Biche" es desbocaven i donaven un recital de pilotatge, els francesos guanyaven 6 especials cronometrades, 4 d'elles de forma consecutiva doncs Henri Toivonen i Fred Gallagher trencaven la ratxa dels de Lancia en la sisena prova especial de l'etapa, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki havien de lluitar vers una fuita d'oli en el seu 037.
Ari Vatanen i Terry Harryman i Hannu Mikkola i Arne Hertz, qui marcaven el millor temps juntament amb Jean Ragnotti i Jean-Marc Andrié en la darrera especial cronometrada del programa, tancaven una etapa sense massa història i en la que l'únic incident rellevant era l'enèssim problema amb la caixa de canvis en el Renault 5 Turbo de Bruno Saby i Françoise Sappey, els quals es veien obligats a penalitzar durament en benefici dels catalans Salvador Servià i Jordi Sabater que s'inmiscien així entre els 10 primers classificats alhora que esdevenien guanyadors en l'antiga classe de Grup 4.
Arribats a Monte-Carlo divendres al matí, els participants gaudien d'una jornada de descans per tal de celebrar ja l'endemà dissabte la cerimònia del podi, en la que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer ocuparien el calaix més alt amb un total d'onze escraxs i un temps total de 7 hores 58 minuts i 57 segons per cobrir els 716,80 km que finalment s'acabaven cronometrant, 6 minuts i 52 segons per darrere d'ells s'hi trobaven classificats els seus companys d'equip, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kilvimäki, mentre que els suecs d'Audi Stig Blomqvist i Björn Cederberg tancaven el podi a 11 minuts i 18 segons del temps dels alemanys.
Audi no va poder treure a lluir la seva tracció integral sobre l'asfalt sec perdent ben d'hora tota opció de victòria.
L'entrada de la normativa que regia als vehicles Grup B en el mundial de ral·lis a la temporada 1983, venia acompanyada també d'una altra classe coneguda com a Grup A, reservada per a turimes enlloc dels prototips de la categoria reina. El clima sec que imperava als Alps Maritims francesos van ser clau per a que els francesos Yves Loubet i René Alemany poguessin exprèmer al màxim la potència del seu Alfa Romeo GTV6 i guanyessin la categoria per 5 minuts i 12 segons de marge vers l'Opel Kadett GT/E dels seus compatriotes François Rosseau i Robert Wrege.
Loubet-Alemany treien suc de la major potència del seu Alfa Romeo GTV6.
Tractant-se de la prova inaugural del calendari mundial, com no podia ser d'altra manera, la calissificació del ral·li es reflexava en la taula provisional del mundial, pel que Walter Röhrl començava la temporada com havia acabat l'anterior, comandant la general amb els seus primers 20 punts. Per darrere d'ell s'hi trobava el seu company d'equip Markku Alén i un dels seus màxims rivals, el suec Stig Blomqvist.
Pilot |
Punts |
 Walter Röhrl |
20 |
 Markku Alén |
15 |
 Stig Blomqvist |
12 |
Donat que només es retenia el millor resultat d'una marca, Lancia tot i el doblet, només sumava els 18 punts de la victòria, pero impedia sumar més punts a Audi, alhora que aquests, gràcies al 4t lloc de Mikkola, impedien sumar més punts als membres d'Opel, els quals tancaven el podi provisional amb 10 punts aconseguits gràcies al 5è lloc d'Ari Vatanen i Terry Harryman.
Constructor |
Punts |
 Lancia |
18 |
 Audi |
14 |
 Opel
|
|
Didier Auriol 
Carlos Sainz 
Toyota 
Ford