Vatanen-Harryman van haver de remuntar en dues ocasions per adjudicar-se el Monte-Carlo.
El 53è Ral·li Monte-Carlo, ronda incial de la temporada del mundial de ral·lis de 1985, finalitzava el divendres 1 de febrer a Mònaco. L'esdeveniment, que arrancava des de sis ciutats del continent europeu, Paris, Monte-Carlo, Sestrieres, Bad Homburg, Lausana i Barcelona, el dissabte 26 de gener, tenia en el seu recorregut programat un total de 851,70 km, distribuits al llarg de 34 especials cronometrades. La llista d'inscrits es va veure reduida considerablement en comparació amb edicions anteriors, degut a les disputes que mantenien Jean-Marie Balestre, president de la FISA i la FFSA, amb l'Automòbil Club de Mònaco, per tal de fer-se càrrec de la cita; finalment el 26 de desembre es va arribar a una treva entre els dos organismes reguladors, precipitant-se els inscrits fins assolir només 138 equips, d'aquests, 117 iniciaren la prova i 87 l'aconseguiren completar.
Malgrat pilotar un cotxe més potent, poc van poder fer Röhrl-Gesitdörfer per aturar l'agilitat del Peugeot.
Un cop els pilots arribaven a Saint Ètienne el matí del diumenge 27 de gener, punt de concentració, ja el mateix dia i quan passaven 20 minuts de la 1 del migdia, els pilots prenien la sortida a la primera etapa vera, el recorregut de classificació. Per davant els pilots tenien 5 trams cronometrats de 111,20 km de distància, una distància que els conduirien fins a Grospierre i que tradicionalment servia als organitzadors per destriar els 200 primers equips de cara a l'etapa següent, un pas que en aquesta ocasió no serà necessari.
Ari Vatanen i Terry Harryman feien bó el rol de favorits que els hi havia estat otorgat en imposar-se en la primera especial de l'etapa, una cronometrada curta pensada per la transmissió en directe per la televisió, pel que la parella de Peugeot esdevenia lògicament en els primers líders de la cita. En el següent tram però, la parella líder patia una lleugera sortida de pista quan només mancaven 400 m per completar-lo, emportant-se per davant un grup d'espectadors mal ubicats, trencant-li un d'ells en caure sobre el cotxe el seu para-brises, i fent-los perdre uns segons d'or que donaven el millor temps i el liderat a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Els alemanys d'Audi es tornarien a imposar en la tercera cronometrada, malgrat que les condicions seques no eren les ideals per al seu Sport Quattro, mentre que en la quarta especial cronometrada, la labor de les màquines lleva-neus donaven una oportunitat al Lancia 037 dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que els líders aconseguien un coixí d'11 segons vers Ari Vatanen i Terry Harryman.
En la cinquena i última especial cronometrada, les condicions cambiants otorgaven un nou escratx per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals feien entrada a Grospierre amb 35 segons de marge vers Ari Vatanen i Terry Harryman. Henri Toivonen i Juha Piironen eren tercers classificats provisionals i Miki Biasion i Tiziano Siviero quarts a 5 segons dels seus companys d'equip, en certa manera una sorpresa doncs l'estat del ferm no era ni de bon troç l'ideal per als lleugers cotxes italians de propulsió. Per darrera s'ho prenien amb més tranquilitat Stig Blomqvist i Björn Cederberg, cinquens a 1 minut i 54 segons, i Timo Salonen i Seppo Harjanne, sisens a 2 minuts i 22 segons, sent l'única parella amb problemes la de Peugeot composada pels francesos Bruno Saby i Jean-François Fauchille, els quals queien fins la novena posició a 8 minuts i 12 segons dels líders després de cedir uns 5 minuts en la darrera prova especial de l'etapa.
De Grospierre en van sortir 108 equips participants el matí del dilluns 28 de gener, disposats a afrontar el recorregut comú, una etapa formada per 18 proves especials cronometrades de 494,5 km de corda. Ari Vatanen i Terry Harryman, així com Walter Röhrl i Christian Geistdörfer sortien amb les espases en alt, i si bé en la primera cronometrada de l'etapa els primers aconseguien retallar 6 segons del seu desavantatge als líders, al Burzet, segona especial del bucle, la parella germànica tornava a situar els 6 segons en el comput total, assolint així un empat tècnic.
A partir de llavors l'atac sense treva que sometien Ari Vatanen i Terry Harryman a la primera posició tenia la seva recompensa, en quan els de Peugeot retallaven 27 segons a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en el descens de Saint Nazaire le Desert i al respectable Saint Jean en Royans uns altres 15, el que situava a la parella finlandeso-britànica al capdamunt de la taula provisional per 8 segons de marge vers els homes d'Audi. Per darrera la resta de participants es començaven a despenjar i Timo Salonen i Seppo Harjanne, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg treien renda de la seva millor tracció per tal de superar els dos Lancia 037 oficials de Henri Toivonen i Juha Piironen i de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.
Assolida la posició de privilegi i amb la conciència tranquila després de poder parlar telefónicament amb l'espectador que feria en la segona especial cronometrada de l'etapa anterior, Ari Vatanen i Terry Harryman proseguien amb el seu correctiu, gràcies a la determinació que els permetia afrontar els arriscats descensos el seu Peugeot 205 T16, aconseguint arribar al reagrupament de Grenoble la matinada del dimarts, on hi descansarien prop de 15 hores, amb 2 minuts i 4 segons de marge vers l'Audi Sport Quattro de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que la resta del parc tancat es trobava ja molt despenjat.
A primera hora de la tarda es reprenia l'acció amb sis especials cronometrades que separaven els reagrupaments de Grenoble i Gap, sis que finalment van ser cinc després de la cancel·lació de la dotzena especial cronometrada del bucle. En imposar-se en quatre de les cronometrades celebrades, Ari Vatanen i Terry Harryman incrementaven la seva distància amb la parella germànica d'Audi fins als 3 minuts i 19 segons, un increment que en bona part responia a una munta de pneumàtics un tan arriscada, llisos, a Barcilonette, on de cop aconseguien treure 40 segons a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els únics rivals que per llavors comptaven per a ells. En l'especial que se'ls hi escapava a la parella de Peugeot, els honors els feien Miki Biasion i Tiziano Siviero, la primera del bucle, gràcies a que la pista es trobava seca i el seu Lancia 037 Evo hi podia treballar en perfectes condicions, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer només hi aconseguien retallar 3 segons als líders.
Per darrera, els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg es veien obligats a canviar el turbo del seu Audi Sport Quattro abans de l'especial cronometrada de Chorges, tercer tram del bucle entre Grenoble i Gap i desè en el còmput de l'etapa, la reparació feia penalitzar 7 minuts als campions mundials en vigència i deixava a Timo Salonen i Seppo Harjanne en una còmode tercera posició, perseguit pels seus compatriotes de Lancia Henri Toivonen i Juha Piironen a més de 7 minuts.
Però Terry Harryman cometia una errada en no actualitzar el seu carnet de ruta, i els líders entraven 4 minuts abans de la seva hora establerta al reagrupament de Gap, pel que els homes de Peugeot rebien una penalització de 8 minuts, sanció que tanmateix es faria efectiva a la represa de la competició i al terme de la catorzena especial programada de l'etapa, dinovena en el comput global del ral·li, però que els pilots eren plenament conscients que havien rebut i que els suposava caure fins la segona posició a 4 minuts i 41 segons de l'Audi Sport Quattro de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.
Ari Vatanen i Terry Harryman sortien a per totes en les 5 especials cronometrades que li restaven a l'etapa, celebrades a trenc d'alba i a primera hora del matí, i els pilots aconseguien retallar 1 minut i 42 segons en les 4 primeres i 1 minut i 1 segon més en la cinquena i última del bucle, fent entrada així al parc tancat de Monte-Carlo a 1 minut i 58 segons de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els líders de la provisional. Per darrera s'hi trobaven classificats els seus companys de formació, Timo Salonen i Seppo Harjanne, els quals es trobaven classificats a 5 minuts i 4 segons de la parella quatre vegades guanyadora de la ronda alpina, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren quarts a 13 minuts i 28 segons dels seus companys, un cop havein aconseguit superar el Lancia 037 Evo d'Henri Toivonen i Juha Piironen, cinquens a 16 minuts i 59 segons de la primera posició.
La tercera i última etapa cronometrada del ral·li, l'etapa final, estava composada per un total d'onze cronometrades de 259,80 km especials, cinc d'elles agrupades en un bucle que es celebraria en horari diurn el dijous a partir de les 10 del matí i en horari nocturn a partir de les 10 de la nit en una segona passada, a la que s'hi afegiria el tram del Col de Bleine de 34 km de distància. Amb 87 equips en actiu, no va ser necessari filtrar als 100 primers classificats de cara a aquesta etapa final, i tots els arribats a Monte-Carlo estaven autoritzats a prendre la sortida.
Massimo Biasion i Tiziano Siviero aprofitaven les bones condicions de la primera especial del bucle, Col de la Madone, per imposar el seu Lancia 037 Evo en la lluita contra el cronòmetre, donant pas a tres escratxs consecutius dels pilots de Peugeot, dos per als aspirants Ari Vatanen i Terry Harryman i un altre per a Bruno Saby i Jean-François Fauchille. Precisament en la quarta especial cronometrada del bucle, Col de Saint Raphael, tot es precipitaria, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'inclinaven per muntar els Michelin T1, indicats per a carretera mixta, mentre que Ari Vatanen i Terry Harryman ho feien pels Michelin A3, amb un lleuger clavetejat. El tram estava en la seva majoria sec, però hi havia una fracció d'1 km nevada i glaçada on la precaria adherència del seu cotxe, feia perdre 2 minuts i 23 segons als alemanys vers Ari Vatanen i Terry Harryman, qui esdevenien els homes més ràpids en l'especial i els nous líders de la provisional.
Henri Toivonen i Juha Piironen tancaven el bucle matinal amb un escratx, el primer que els finlandesos de Lancia aconseguien a l'esdeveniment, pel que el retorn a Monte-Carlo cap a les 7 de la tarda es feia amb Ari Vatanen i Terry Harryman en la primera posició per 1 minut i 13 segons de marge vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Timo Salonen i Seppo Harjanne eren tercers a 5 minuts i 43 segons i lliures de qualsevol pressió, doncs Stig Blomqvist i Björn Cederberg es trobaven ja a 17 minuts i 3 minuts dels líders.
El bucle nocturn arrancava com el diurn, amb un millor temps per a un Lancia, si bé en aquesta ocasió els honors corresponien a Henri Toivonen i Juha Piironen, Ari Vatanen i Terry Harryman s'imposaven en les dues següents, mentre que ara si, amb la lliçó apresa del matí, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'imposarien en la segona passada pel Col de Saint Raphael. La parella líder de Peugeot tornaria ser la més ràpida en la penúltima especial cronometrada del programa, donant-se així pocs canvis en la taula provisional de temps, però en la sisena i última prova especial del bucle, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer perdien uns 4 minuts per culpa d'una averia en l'encès del seu Audi, abultant així enormement el seu gap vers els primers classificats.
Així doncs, cap a les 8 del matí del divendres 1 de febrer de 1985, els primers pilots començaven a arribar al port de Monte-Carlo, donant així per finalitzat el seu ral·li. Ari Vatanen i Terry Harryman ho feien com a guanyadors de l'esdeveniment invertint un total de 10 hores 20 minuts i 49 segons per a recòrrer els 851,70 km cronometrats que finalment s'acabaven celebrant, 5 minuts i 17 segons menys que els segons classificats, els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els companys de formació dels primers, els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, tancaven el podi monegasc a 10 minuts i 5 segons del seu registre.
Salonen-Harjanne van aconseguir fer pujar un segon 205 Turbo 16 al podi.
En la categoria reservada als turismes, el Grup A, els francesos Guy Chasseuil i Christian Baron es feren fàcilment amb el liderat de la classe a bord del seu Volkswagen Golf GTI, però un problemes amb els pneumàtics al llarg de la segona nit del recorregut comú, és a dir en el bucle que unia Gap amb Monte-Carlo, els va fer cedir un temps d'or brindant la primera posició als seus compatriotes Bertrand Balas i Eric Laine. Si bé Guy Chasseuil i Christian Baron van anar escurçant distàncies amb els primers classificats al llarg de l'etapa final, el cert és que als pilots els van mancar un parell de cronometrades per aconseguir arrebatre finalment la posició d'honor i la victòria corresponia a Bertrand Balas i Eric Laine per 33 segons de marge.
Balas-Laine s'imposaven en el Grup A per mig minut de marge després de celebrar-se 850 km cronometrats.
La cita alpina donava el tret de sortida a tots els campionats que es celebraven al llarg de la temporada, pel que la classificació provisional del certamen reservat als pilots, era una còpia exacta de la classificació final del ral·li, així doncs Ari Vatanen figurava en la primera posició, seguit de Walter Röhrl i Timo Salonen a 5 i 8 punts respectivament.
Pilot |
Punts |
 Ari Vatanen |
20 |
 Walter Röhrl |
15 |
Timo Salonen |
|
En l'apartat de constructors, Peugeot aconseguia un petit marge vers els vigents campions mundials, Audi, en trobar-se totes dues marques en les posicions més altes del podi monegasc, mentre que a Lancia havien de veure com al llarg de l'etapa final, el 037 Evo de Henri Toivonen i Juha Piironen era superat pel tercer 205 T16 present al ral·li, el de Bruno Saby i Jean-François Fauchille, i els italians s'havien de conformar amb sumar només 8 punts corresponents a la sisena posició final dels finlandesos.
Constructor |
Punts |
 Peugeot |
18 |
 Audi
|
|
 Lancia
|
|
Sébastien Loeb 
Daniel Sordo 
Citroën 
Ford 
Stobart