Marcus Grönholm es mostrava ferm en la lluita dins de Peugeot i guanyava el primer ral·li de la temporada.

El diumenge 3 de febrer de 2002 Karlstad tornava a ser l'epicentre del mundial de ral·lis en celebrar-s'hi la cerimònia de clausura del 51è Ral·li de Suècia. El ral·li, que s'iniciava el divendres 1 de febrer a la mateixa ciutat, comptava amb un total de 85 equips en la seva llista oficial d'inscrits, dels que 75 baixarien des de la rampa de sortida i farien front a un recorregut programat de 381,96 km de distància repartits al llarg de 16 trams cronometrats. 51 equips van completar la prova sueca, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i el remodelat campionat de producció.

Mantenint un fort pols amb els seus companys d'equip en els primers compassos, Rovanperä-Pietiläinen no van poder repetir la victòria aconseguida un any abans.

Els organitzadors programaven un total 5 proves especials cronometrades de 124,05 km de distància per a la primera etapa del ral·li, unes especials en les que els participants només hi passarien en una ocasió en aquesta primera jornada, si bé aquestes es tornarien a repetir en les dues següents etapes de la cita. 

L’esdeveniment arrancava amb una baixa, doncs l’estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park no podien sortir del parc tancat després d’haver colisionat violentament amb un ren en el tram de proves celebrat la jornada anterior, deixant tan malmès el seu Ford Focus RS WRC’02 que els seus mecànics no el van poder reparar.

Sobre la pista hi havia neu fresca, caiguda la nit anterior, quelcom que perjudicava enormement als primers pilots en prendre la sortida; l’ordre s’establia en funció de la classificació de la provisional del campionat de pilots, així Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, guanyadors del Ral·li Monte-Carlo, eren els primers, mentre que els guanyadors de les dues darreres edicions de la ronda sueca, els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, dels darrers. 

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen eren els primers líders en imposar-se en l’especial cronometrada de Sagen, l’encarregada de donar el tret de sortida a l’edició, seguits de Thomas Rådström i Denis Giraudet i els seus companys d'equip Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström perdien 21,2 segons amb problemes de pneumàtics

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen guanyaven la segona especial cronometrada del matí, aprofitant una mala elecció de pneumàtics dels seus companys, i restaven a 2,5 segons de la seva posició, mentre que en la resta de participants els problemes creixien, sobretot entre els Citroën, Thomas Rådström i Denis Giraudet patien una sortida de pista i hi cedien 40 segons, mentre que els seus companys, Sébastien Loeb i Daniel Elena, s’hi envirollaven i havien d’esperar a l’ajut dels espectadors per a poder retornar el seu Xsara WRC a la pista amb tres minuts de retard.

La cronometrada solitària del migdia tornaria a donar com a guanyadors parcials a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els qui ara si accedirien al liderat provisional, mentre que Thomas Rådström i Denis Giraudet sumarien la seva segona sortida de pista consecutiva deixant-s’hi la definitiva quantitat de 7 minuts en l’incident.

Després d’una segona parada a Hagfors per a la posada a punt dels cotxes, els participants es disposaven a afrontar el bucle de la tarda. La parella formada per Tommi Mäkinen i Kaj Lindström patia una sortida de pista en la quarta especial cronometrada del dia, i la neu que s'acumulava en el frontal del seu Subaru Impreza S7 WRC, impedia el flux d’aire cap al radiador, provocant així un sobre-escalfament del seu motor bòxer que s’acabaria trencant.

En positiu, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen començarien a retallar distàncies amb els seus companys de formació amb el segon millor temps per darrera del Citroën de Thomas Rådström i Denis Giraudet, una retallada que es completaria en la cinquena i última especial cronometrada de l’etapa, situant als ex-campions del món al capdavant de la provisional per 9 dècimes de segon de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Per darrera de les dues parelles de Peugeot hi entraven en tercera posició provisional els britànics Colin McRae i Nicky Grist, autors a la seva vegada del darrer escratx del dia, a 41,5 segons dels líders provisionals. Mentre que les condicions poc favorables per a la majoria de caps de fila dels equips punters, facilitava que el divendres al vespre a l’arribada al parc tancat de Karlstad hi figuressin noms poc habituals en les posicions altes com els de Jani Paasonen i Arto Kapanen, o els Hyundai Accent WRC2 de Freddy Loix i Sven Smeets i de Juha Kankkunen i Juha Repo, quarts, cinquens i sisens respectivament, sent Carlos Sainz i Luis Moya els setens classificats a 1 minut i 9,2 segons dels líders.

La segona jornada de la prova guardava certes similituds amb la primera, doncs les tres primeres especials cronometrades no eren altra cosa que una segona passada per les tres darreres del divendres, a les que per la tarda se l’hi afegirien tres noves especials més per les que novament només s’hi passaria en una ocasió fins assolir els 129,09 km competitius totals de l’etapa, esdevenint així en la jornada més llarga del programa.

La principal diferència entre la primera i segona etapa romania en la temperatura ambiental, aquesta s’havia incrementat vers la jornada anterior i les precipitacions que ara es produien, ho feien en forma de pluja, el que facilitava l’aparició de plaques de terra enmig de la pista, complicant així el pilotatge als participants, que ara havien de vetllar per la integritat dels claus de les seves rodes per quan el gel tornés a imperar a la pista del mateix tram o el següent.

Colin McRae i Nicky Grist iniciaven l’etapa com acabaven l’anterior, marcant el millor registre, mentre que els seus companys de formació, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, guanyaven dues posicions per situar-se en cinquena posició a 4,5 segons del Hyundai Accent WRC2 de Freddy Loix i Sven Smeets.

A Colin McRae i Nicky Grist el somriure els hi va marxar ben d’hora, doncs en la segona prova especial sabatina, els britànics es menjaven una pedra amagada sota la neu i trencaven una llanda; la parella en haver de parar per canviar la roda, s’hi deixava en l’inicident una mica més de 3 minuts i queia fins la catorzena posició provisional, mentre que el forat que ells deixaven en el podi el passaven a ocupar Carlos Sainz i Luis Moya. Però els de Ford no serien els únics en ensopegar amb la pedra, Jani Paasonen i Arto Kapanen també la tocaven amb idèntiques conseqüències i el mateix temps perdut que els britànics, amb el que els finlandesos de Mitsubishi desapareixien definitivament de les posicions capdaventeres.

D’altra banda l’esperat duel entre els dos companys d’equip de Peugeot no va existir, només en el 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen s'hi introduia un nou element de control de les suspensions a mode de prova, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen volaven sobre les pistes i aturaven el cronòmetre en la primera especial sabatina amb el segon millor registre per darrera de Colin McRae i Nicky Grist, per ja en les 5 següents proves especials programades, anotar-hi el millor temps, amb el que la parella seria al retorn a Karlstad encara més líder amb 50,1 segons de marge vers Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 2 minuts i 21,5 segons dels primers classificats i amb un marge de 30,7 i 31,2 segons amb Freddy Loix i Sven Smeets i els campions mundials en vigència, Richard Burns i Robert Reid, respectivament.

Si bé la jornada dominical tenia la respectable xifra de 128,82 km cronometrats al llarg de 5 proves especials programades, sent les dues primeres les dues que iniciaven l’edició de la ronda sueca, la distància que separava Marcus Grönholm i Timo Rautiainen dels seus companys Harri Rovanperä i Risto Petiläinen era important, molt més si la perspectiva s’agafava des de la tercera posició de Carlos Sainz i Luis Moya; pel que la tercera i última etapa havia de ser un tràmit per als dos primers classificats.

Per contra el pilot madrileny de Ford i el seu copilot gallec havien de controlar a Richard Burns i Robert Reid, els britànics es trobaven cada cop més adaptats al seu Peugeot 206 WRC i de cara al mundial de constructors no s’hi jugaven res en estar els seus dos companys de formació ocupant les dues primeres posicions provisionals, poguent-se permetre un atac a ultrança del tercer calaix del podi.

Els organitzadors es veien en l’obligació de cancelar la segona cronometrada dominical per manca de neu, mentre que Richard Burns i Robert Reid feien bons els pronòstics imposant-se en la primera i tercera especial per situar-se a 24,7 segons de la tercera posició de podi. Si bé Colin McRae i Nicky Grist privaven dels honors als seus compatriotes en la penúltima especial programada, si que aquests marcaven el segon millor registre per restar a 12,5 segons del seu objectiu i amb els 39,85 km cronometrats del tram de Hagfors per davant. Richard Burns i Robert Reid s’entregaven al 100% per imposar-se al tram, però Carlos Sainz i Luis Moya en aturar el cronòmetre a 4,4 segons dels britànics, els de Ford conservaven la darrera posició de podi.

Així doncs amb els pilots de nou al parc tancat de Karlstad el diumenge al migdia, el 51è Ral·li de Suècia es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui completaven els 358,80 km cronometrats celebrats amb un temps final de 3 hores 7 minuts i 28,6 segons. A 1 minut i 24,5 segons del seu registre es classificaven els seus companys i compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, assegurant així el primer doblet per a la casa del lleó de la temporada, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya eren tercers a 2 minuts i 25,8 segons dels guanyadors.

Amb una millor posició de sortida, Sainz-Moya van pujar fins a posicions de podi en la segona jornada.

El 51è Ral·li de Suècia era tanmateix la primera prova en el calendari del nou mundial de producció, un campionat que seguia mantenint els cotxes amb homologació de Grup N com els de referència, però que estava reservat a aquells pilots que prèviament hi formulitzaven la seva inscripció i que per tant assolien el compromís de competir al llarg de 6 proves de les 8 del calendari.

Toshi Arai i Tony Sircombe es feien amb el liderat de la classe al terme de la primera especial del ral·li, però uns problemes matiners amb les suspensions van endarrerir a la parella que ràpidament va ser superada pels finlandesos Kristian Sohlberg i Jukka Aho, qui completarien la primera jornada amb 18,5 segons de marge vers la parella oriental després d’aconseguir 3 victòries parcials de les 5 possibles.

Dissabte els herois de la classe foren uns altres finlandesos, concretament Marko Ipatti i Kari Kajula, mentre que Kristian Sohlberg i Jukka Aho aconseguien doblar el gap amb Toshi Arai i Tony Sircombe sense fer massa rebombori.

La jornada final dominical no va ser altra cosa que una continuació de l’etapa anterior en quan a resultats es refereix, pel que Kristian Sohlberg i Jukka Aho aconseguien finalment imposar-se en la categoria i passar a liderar la provisional amb 10 punts, 4 més que un dels principals favorits, el nipò Toshi Arai.

Marcus Grönholm combinava el seu cinquè lloc del Monte-Carlo inaugural amb la victòria que obtenia a Karlstad per passar a liderar la provisional del campionat de pilots per dos punts de marge, els obtinguts als Alps Marítims francesos al mes de gener, vers el seu compatriota Tommi Mäkinen. Carlos Sainz sumava el seu segon tercer lloc consecutiu de la temporada i mantenia la posició a la provisional.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	12
Tommi Mäkinen	10
Carlos Sainz	8

En el campionat de marques Peugeot obtenia la màxima puntuació possible, 16 punts, gràcies al doblet de les seves dues parelles finlandeses, amb el que els francesos escalaven dues places en la general i es situaven líders de la provisional. Ford per la seva banda es mantenia en la segona plaça, gràcies també a que Subaru no sumava ni un sol punt al ral·li en produir-se l’abandonament dels seus dos integrants de l'equip per problemes de motor, fent el viatge invers dels de lleó de la primera fins la tercera posició.

Constructor	Punts
Peugeot	20
Ford	16
Subaru	12