Alén-Kilvimäki no van tenir rival en el comiat oficial del Lancia Delta HF 4WD.
El dissabte 6 de febrer de 1988, Karlstad tornava a ser l’epicentre del món dels esports de motor i el motiu no podia ser un altre que per la cerimònia de clausura d’una edició del Ral·li de Suècia, concretament la 38ena. La ronda sueca tenia en la seva llista d’inscrits un total de 158 equips, sent tots ells presents a la línia de sortida del primer tram, disputat el dijous 4 de febrer de 1988. 67 dels equips participants van aconseguir completar el recorregut que els organitzadors havien disposat en el programa, el qual estava format per un total de 36 especials cronometrades de 498,96 km de distància. Tanmateix la cita escandinava otorgava punts en els certàmens de pilots, constructors i producció.
El set vegades guanyador del ral·li poc va poder fer amb un Sierra XR4 privat vers el potent Lancia oficial.
De les tres etapes que tenia el 38è Ral·li de Suècia, la primera, celebrada íntegrament en dijous 4 de febrer, era la més llarga de totes amb 203,48 km cronometrats al llarg de 14 proves especials. Si bé en el moment de donar-se el tret de sortida al ral·li, els núvols carregats de neu es van deixar veure en el cel, el cert és que la nevada va ser més aviat minsa, el que acompanyat d’unes jornades prèvies amb unes temperatures relativament suaus per a la latitud, van convertir les pistes per les que discorria l’esdeveniment en una mescla de fang i gel que no donava cap opció als vehicles de dues rodes motrius.
Els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, amb el Lancia Delta HF 4WD oficial número 2, patien una sortida de pista en el tram inaugural, tirant així per la borda tot el treball de reconeixement previ que havien fet, arribant a passar fins a 22 vegades per cada especial, i s’hi deixaven uns respectables 4 minuts, els justos i necessaris per retornar a pista just per davant dels seus companys d'equip, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que pilotaven el Lancia amb dorsal 4. Malgrat que els finlandesos havien d'alçar el peu de l'accelerador lleugerament en el moment que els seus companys retornaven a pista, aquests s’imposaven en la primera especial cronometrada del programa i per tant passaven a liderar així el ral·li.
Els finlandesos de Lancia però, afrontaven les cronometrades sense el seu habitual “Maximum Attack”, doncs les condicions de la pista eren molt delicades i el seu coneixement del comportament dels seus Michelin no era molt vast, el que donava certa volada als Mazda 323 oficials presents. Timo Salonen i Seppo Harjanne guanyaven la següent prova cronometrada i rellevaven així als seus compatriotes en la primera plaça de la provisional, però el seu liderat no seria massa llarg. En la quarta especial cronometrada del ral·li el seu escapament va començar a emetre un suspitós vapor d’aigua, indici que la seva junta de culata havia dit prou, i els ex-campions mundials amb prou feines van poder completar l'especial per tal d'abandonar l'esdeveniment; el mateix que un any abans havien aconseguit guanyar amb idèntic model.
Uns altres finlandesos, Mikael Sundström i Voitto Silander, als comandaments d’un Mazda 323 amb caixa de sis velocitats i amb el suport de l’importador suec de la marca nipona, prenien llavors el relleu en la primera posició, però la manca de fiabilitat del cotxe tornaria a ser clau, doncs una averia en el seu diferencial en la setena especial cronometrada, els feia perdre de l'ordre de mig minut, situant així a Markku Alén i Ilkka Kivimäki de nou en el liderat, una posició que els homes de Lancia ja no perdrien fins al final. Per a més despropòsit, el canvi de la transmissió va agafar desprovistos als seus mecànics, que en tardar una mica més del temps establert per a les assistències, obligaven a penalitzar a la parella que assistien.
Mikael Sundström i Voitto Silander afrontavwn les següents especials cronometrades enfurismats i a fons, el que provocaria el seu accident, i en conseqüència abandonament de la prova, en la dotzè tram del dia. Una cronometrada abans, l'onzena, Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, amb el segon dels Mazda 323 4WD oficials, i quan aquests s’anaven acostant al Ford Sierra XR 4x4 privat dels suecs Stig Blomqvist i Benny Melander en la lluita per la segona posició, també causarien baixa al ral·li per culpa de la junta de culata, amb el que la formació nipona es quedava sense caps de files a les primeres de canvi.
Quan restava una especial cronometrada per completar la primera jornada del ral·li, Mikael Ericsson i Claes Billstam, que intentaven netejar la imatge oferta en l’especial inaugural imposant-se en 6 de les cronometrades celebrades fins llavors, eren també víctimes de la seva mecànica, una conducció del circuit refrigerant es trencava en el seu Lancia Delta HF 4WD i aquest quedava estacionat al voral de la cronometrada amb el rellotge de temperatura en la zona vermella.
Així doncs, l’entrada al parc tancat de Karlstad es feia dijous a la nit a partir de les 11 menys cinc minuts, amb els finlandesos de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki al capdavant de la provisional per gairebé 2 minuts de marge vers els locals Stig Blomqvist i Benny Melander. Tercers eren els veterans suecs Bror Danielsson i Anders Eklind a bord d’un Audi Coupé Quattro, grans beneficiats per la gran quantitat de baixes i incidents entre els pilots oficials i de renom.
Divendres al matí la presència de núvols carregats de neu tornava a ser important a les muntanyes, però en les valls per les que les especials discorrien, no hi queia ni un sol floc de neu, i la pluja que tímidament queia, complicava encara més l'estat de les pistes. En aquesta segona etapa, l’organització programava un total de 14 proves especials cronometrades de 185,92 km de distància, a les que els 95 equips participants arribats al parc tancat de Karlstad, hi començarien a fer front a partir de les 8 del matí.
Stig Blomqvist i Benny Melander intentaven llimar distàncies amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki imposant-se en 4 de les 5 primeres especials celebrades, assumint alhora un gran nombre de riscos, doncs el seu Ford Sierra XR 4x4 tenia un dèficit d’uns 40 CV de potència vers el Lancia Dleta HF 4WD de la parella líder.
La sisena especial de l’etapa, l'habitual cronometrada sobre el llac glaçat de Torsby, era cancelada degut a les altes temperatures que es registraven i per tant manca d'integritat del gel, el que suposava un alt en el complex camí que tenia la parella aspirant. A partir de la setena, s’iniciava el domini de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i/o l’acceptació de la comfortable segona plaça que ocupaven Stig Blomqvist i Benny Melander; sigui com sigui la parella finlandesa de Lancia aconseguia la victòria parcial en 7 de les 8 proves especials que restaven a l’etapa i retornaven al parc tancat de Karlstad encara més líder.
Per darrera dels dos principals protagonistes del dia, també hi feien entrada quan faltaven 5 minuts per a les 10 de la nit, 68 equips més, sent el primer classificat d’ells el composat per a Bror Danielsson i Anders Eklind amb el seu Audi Coupé Quattro, si bé aquests ja començaven a sentir la pressió que els hi exercien els seus compatriotes, Lars-Erik Torph i Christina Thörner, amb idèntica montura, i que a més a més es venien recuperant d’una penalització rebuda per avançament en un control horari en el transcurs de la primera jornada i que els havia fet baixar incialment fins a la tretzena posició.
Quan eren les 9.45 del matí del dissabte, els participants tornaven a sortir de Karlstad per afrontar la tercera i última jornada del ral·li, la qual només tenia 8 proves especials en el seu programa de 109,56 km cronometrats.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki mantenien la inèrcia de les acaballes de la jornada anterior, imposant-se en les dues primeres especials cronometrades de l’etapa, mentre que en 5 de les 6 restants, els honors se’ls van repartir pilots de segona fila, sent Stig Blomqvist i Benny Melander qui tancaven l’edició amb un millor registre en l’última especial.
D’altra banda, el duel entre els Audi Coupé Quattro es resolia ben d'hora, doncs Lars-Erik Torph i Christina Thörner superaven a les primeres de canvi a Bror Danielsson i Anders Eklind; un duel vist per sentència en quan els segons patien una sortida de pista una mica més endavant.
Amb el retorn al parc tancat de Karlstad a les 18.20 del mateix dissabte, es donava oficialment per finalitzat el 38è Ral·li de Suècia amb la victòria de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els finlandesos s'acomiadaven del Delta HF 4WD cobrint els 491,96 km cronometrats que finalment es disputaven, amb un temps de 5 hores 2 minuts i 31 segons, o el que és el mateix, en 1 minut i 37 segons menys que Stig Blomqvist i Benny Melander, segons classificats. Uns altres locals, Lars-Erik Torph i Christina Thörner, tancaven el podi a 7 minuts i 32 segons dels guanyadors.
En un ral·li amb nombrosos abandonaments, Torph-Thörner aconseguien tancar el podi.
En la categoria de producció la victòria anava a parar a un altre Lancia Delta HF 4WD, concretament al pilotat per Soren Nilsson i Per-Ove Persson, els suecs, que habitualment pilotaven cotxes de major volada, en aquesta ocasió van haver de baixar les seves pretensions en no disposar de suficient pressupost, amb el que la victòria en la classe va ser fàcil, tal i com ho demostren els gairebé 20 minuts de marge amb els que els suecs van guanyar la prova per davant dels seus compatriotes, amb idèntica montura, Hans Avelin i Johnny Gustavsson.
Nilsson-Persson baixaven un graó per manca de pressupost i aconseguien una victòria fàcil.
Molts dels pilots que van pendre part a la cita inaugural del calendari, el Ral·li Monte-Carlo, no van competir en la prova sueca, pel que en haver diferents inquilins en les posicions de podi en les dues proves, es donava un empat en totes i cadascuna de les posicions en la general provisional del campionat per a pilots.
Pilot |
Punts |
 Bruno Saby
 Markku Alén
|
|
 Alessandro Fiorio
 Stig Blomqvist
|
|
Jean-Pierre Ballet
Lars-Erik Torph
|
|
En el campionat de constructors, Lancia aconseguia la segona vicòria consecutiva en la temporada, sent a més a més en l'únic esdeveniment en el calendari en el que Mazda podia comprometre la seva supremàcia, marca que tanmateix . Audi, gràcies al tercer lloc dels privats Torph-Thorner pujaven fins la segona posició provisional, mentre que Ford sumava els primers punts de la temporada i es situava en tercera posició.
Constructor |
Punts |
 Lancia |
40 |
 Audi
|
|
 Ford
|
|
