Afavorits per la posició de sortida del divendres i els accidents dels seus rivals, Mäkinen-Mannisenmäki conseguien la primera victòria de la temporada

Amb 42 equips participants presents a la cerimònia de clausura, el diumenge 8 de febrer de 1998 finalitzava el 47è Ral·li de Suècia a Karlstad, segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La ronda hivernal escandinava comptava amb 19 proves especials cronometrades en el seu programa repartides al llarg de tres etapes, les quals suposaven una distància total competitiva de 381,34 km, a les que els 78 equips inscrits i participants, hi començaven a fer front a partir del divendres 6 de febrer. Així mateix, el ral·li otorgava punts en els campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L.

Remontant sempre condicions adverses, Sainz-Moya aconseguien acabar per tercera vegada consecutiva en segona posició al ral·li suec.

Vuit proves especials de 147,28 km cronometrats, per les que els participants només hi passarien en una ocasió, suposaven el primer escull de l’edició. La principal preocupació dels primers participants que sortien de Karlstad a partir de les 8.30 del divendres al matí, era la presència de neu fresca a la pista caiguda en el transcurs de la nit, doncs aquesta els hi donava un rol de lleva-neus o d'escombriaires.

Els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, guanyadors del Ral·li Monte-Carlo i per tant líders de la provisional, eren els primers en sortir a pista, però malgrat tenir una posició de sortida tan poc favorable, la quantitat de neu fresca no era massa important en la primera especial cronometrada i els de Toyota aconseguien imposar-se en aquesta prova per mig segon d’avantatge vers els seus companys de formació, els locals Thomas Rådström i Lars Bäckman.

Ja en la segona prova cronometrada la situació es normalitzava, i la parella sueca de Toyota, que sortia a pista en vuitena posició, accedia al liderat en marcar el millor registre per davant de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que eren sisens en pista, i totes dues parelles arribaven a les dues primeres posicions de la general provisional per davant de Carlos Sainz i Luis Moya.

Thomas Rådström i Lars Bäckman confirmaven la seva posició de líders en imposar-se en la tercera especial, i si bé Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki trencaven la tendència de la parella imposant-se en la quarta cronometrada del dia, aquesta era una curta especial espectacle de 4 km de distància en la que els pilots finlandesos de Mitsubishi només podien retallar 1,2 segons als locals.

L’etapa es tancava amb 4 escratxs consecutius de Thomas Rådström i Lars Bäckman, els quals retornaven a Karlstad amb un marge de 24,6 segons vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Per darrera de les dues primeres parelles es va establir una autèntica lluita pel darrer calaix del podi, Didier Auriol i Denis Giraudet superaven a Carlos Sainz i Luis Moya al terme de l’especial espectacle de Vassjon, però els francesos de Toyota patien un conat d’incendi en l’enllaç cap a la sisena especial cronometrada i en arribar 2 minuts tard, els pilots rebien 20 segons de penalització i cedien la seva plaça al Toyota Celica GT-Four de Grup A dels finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Carlos Sainz i Luis Moya recuperaven la tercera posició en ser el millor dels altres pilots en la setena cronometrada, si bé en la vuitena i última aquest rol el reclamaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que entraven al parc tancat a només 7 dècimes de segon de la parella oficial espanyola, mentre que el pilot madrileny i el seu copilot gallec ho feien a 1 minut i 10,5 segons dels seus companys líders. Colin McRae i Nicky Grist, perjudicats pel baix rendiment de les seves suspensions així com de les seves Pirelli, eren cinquens a 15,7 segons del podi, i amb Juha Kankkunen i Juha Repo i Didier Auriol i Denis Giraudet a 5,4 i 6,1 segons del seu temps respectivament.

La temperatura ambiental va pujar uns graus més en la segona etapa, amb el que la neu que s’esperava al llarg dels 139,82 km cronometrats, esdevenien una mena de sopa que tampoc afavoria massa aquells que sortien en posicions més endarrerides. Tanmateix, aquesta distància es distribuia al llarg de 6 trams pels que només s’hi passava en una ocasió i que a l’organització li servia per desplaçar els participants fins al parc tancat de Borlange.

Malgrat aquestes condicions, els britànics de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid, 31ens classificats a més de 10 minuts del cap de cursa, s’imposaven en els dos primers trams matinals, si bé aquests escratxs no van surgir cap efecte en les primeres posicions, mentre que al migdia Juha Kankkunen i Juha Repo s’imposaven en la tercera especial cronometrada, per tal de recuperar el temps que havien cedit en l’especial anterior aprofitant una errada en la munta de pneumàtics de Thomas Rådström i Lars Bäckman i de Carlos Sainz i Luis Moya.

Jutbo era la quarta especial cronometrada de la jornada i la més llarga de tot el programa amb 47,65 km competitius, i va ser l’especial que va començar a decidir la classificació final del ral·li. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi marcaven el millor temps, mentre que Thomas Rådström i Lars Bäckman hi patien una sortida de pista, malgrat que la parella sueca de Toyota aconseguia retornar a la via, els pilots ho feien amb el radiador del seu Corolla WRC trencat, amb el que el seu abandonament era obligat. D’altra banda, Carlos Sainz i Luis Moya s’hi envirollaven amb la sisena velocitat engranada en una secció no massa ràpida, per desgràcia seva, el canvi es va quedar blocat en aquell instant i per tant els espanyols van haver de recuperar la traçada de manera molt precaria amb una marxa tan alta.

Però el de Thomas Rådström i Lars Bäckman no seria l’únic abandonament de la cronometrada, el sistema elèctric del Subaru Impreza S3 WRC de Colin McRae i Nicky Grist va fallar i amb el seu motor boxer mut, els britànics quedaven fora de la competició. Tots aquests incidents permetien a Juha Kankkunen i Juha Repo, autors del segon millor temps a Jutbo, grimpar fins a la segona posició provisional a 1 minut i 20,7 segons dels seus compatriotes de Mitsubishi i amb 12 segons de marge vers els espanyols de Toyota.

En les dues especials que restaven a l’etapa, els 3 equips inquilins de les posicions provisionals de podi, completaven la cronometrada amb la mateixa posició que ocupaven, pel que la classificació no feia més que confirmar-se a l’entrada al parc tancat de Borlange. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki ho feien en primera posició amb 1 minut i 23,1 segons de marge vers Juha Kankkunen i Juha Repo, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya restaven a 1 minut i 38,4 segons dels líders, és a dir, a 15,3 segons del seu objectiu més factible, la parella finlandesa de Ford; i gaudint alhora d’un marge de 27,2 segons en relació als locals Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, guanyadors de la darrera edició de la ronda sueca, però que a tenor del comportament dels seus Pirelli, no suposaven cap amenaça tret d’errada per part dels de Toyota.

5 proves especials al llarg de 4 trams i de 94,24 km de distància cronometrada, servien per tancar l'edició en jornada dominical. La temperatura ambiental seguia pujant, arribant a registrar-se màximes de 8 ºC, amb el que la neu de les pistes pràcticament desapareixia.

Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven la primera prova especial del dia, si bé Juha Kankkunen i Juha Repo, en aturar el cronòmetre just darrera seu, els espanyols només hi guanyaven un parell de segons, d’altra banda, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander patien problemes amb el canvi, i en deixar-s’hi una desena de segons, passaven de poder pressionar al Corolla WRC que els precedia, a ser pressionats pel compacte nipó que els perseguia, el de Didier Auriol i Denis Giraudet.

Una fallada elèctrica en la segona especial dominical, deixava al Toyota de Didier Auriol i Denis Giraudet aturat en plena especial durant més de 2 minuts, amb el que els francesos s’acomiadaven de la lluita per la quarta plaça. Richard Burns i Robert Reid s’hi imposava per davant de Carlos Sainz i Luis Moya i de Juha Kankkunen i Juha Repo, si bé l’esforç dels britànics els deixava sense claus a les rodes, mentre que la lluita pel segon lloc s’estrenyia en un segon més.

Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a imposar-se en la segona passada per l’especial inaugural de la jornada, Rammen, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo en patir una lleugera sortida de pista, es deixaven 10 segons amb la parella espanyola de Toyota i conservaven la plaça per només 1,5 segons. En estat de gràcia, Carlos Sainz i Luis Moya repetien autoria d’escratx en les dues últimes cronometrades del programa, aconseguint la segona posició en la primera d’elles i confirmant-la en la darrera.

Completats els 381,34 km cronometrats del programa, i amb els cotxes dins el parc tancat de Karlstad, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki certificaven la seva victòria al 47è Ral·li de Suècia després de discórrer al llarg de l’etapa dominical amb cautela, amb un temps de 3 hores 32 minuts i 51,6 segons. Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el segon millor temps final a 51,6 segons dels finlandesos de Mitsubishi, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo s’havien de conformar amb el tercer calaix del podi a 58,8 segons dels guanyadors.

Juha Kankkunen no va poder fer front a l'empempta de Carlos Sainz en la darrera jornada de competició.

En la categoria de producció el domini va ser totalment local, més quan, i si bé a priori no entraven a les travesses, Gustavo Trelles i Jorge del Buono abandonaven en el transcurs de la segona especial cronometrada del ral·li per averia de motor, tal i com també feien Luis Climent i Alex Romaní per problemes amb la suspensió arran d’haver trencat una roda. 

Kenneth Bäcklund i Tord Andersson s’imposaven en l’especial inaugural de l’edició, però dos escratxs consecutius dels seus companys de formació, Stig-Olov Walfridsson i Benny Melander, situava aquests al capdavant de la classificació de forma provisional, doncs Kenneth Bäcklund i Tord Andersson responien amb dues victòries parcials i es tornaven a situar líders. La lluita distava molt d’estar resolta, doncs un altre escratx de Stig-Olov Walfridsson i Benny Melander, enviava als per llavors líders a la segona posició, unes posicions que es mantindrien a l’entrada al parc tancat de Karlstad, doncs malgrat que Kenneth Bäcklund i Tord Andersson marcaven el registre més baix en les dues especials que restaven a l’etapa, els suecs rebien una penalització de 10 segons.

Al llarg del dissabte, la lluita interna entre les dues parelles de l’equip seguia focalitzant tot l'interés, amb 4 victòries parcials de Stig-Olov Walfridsson i Benny Melander, per dues de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, el que permetia als primers obrir tímidament un cert gap amb els seus companys i entrar al parc tancat de Borlange amb 20,4 segons de coixí.

La jornada dominical va ser més del mateix, en dues ocasions Kenneth Bäcklund i Tord Andersson aconseguien marcar el millor registre i situar-se a menys de 10 segons del liderat, però la resposta d’Stig-Olov Walfridsson i Benny Melander era immediata, ja que aquests aconseguien imposar-se en les altres 4 proves especials de l’etapa i retornaven a Kalrstad com a guanyadors de la categoria amb 20,0 segons de diferència.

A efectes de campionat, tots aquells que havien puntuat al Ral·li Monte-Carlo al mes de gener, no ho feien a Suècia al febrer, pel que es donava un empat entre Manfred Stohl i Stig-Olov Walfridsson al capdavant de la classificació, com de Luis Climent i Kenneth Bäcklund en la segona posició provisional.

Walfridson-Melander guanyaven el ral·li de casa en producció.

En la Copa FIA 2-L, Harri Rovanperä i Voitto Silander feien bons els pronòstics en imposar-se en la primera especial del programa, però els seus companys d’equip ocasionals, els locals Jörgen Jonasson i Pecka Svensson, els enviaven a la segona posició, en quan aquests s’imposaven en la segona cronometrada de l’etapa.  Alister McRae i David Senior es volien afegir a la lluita imposant-se en la tercera i quarta prova especial del dia, però els dos SEAT Ibiza KitCar es mantingueren al capdavant de la classificació amb els suecs per davant dels finlandesos.

Jörgen Jonasson i Pecka Svensson guanyaven en tres de les quatre proves especials que restaven a la jornada, sent Alister McRae i David Senior qui els privava del ple, mentre que Harri Rovanperä i Voitto Silander es veien obligats a abandonar el ral·li per una averia de motor en la sisena prova especial.

Alister McRae i David Senior ho van seguir provant al llarg de dissabte, però els 40 segons de retard amb els que sortien de Karlstad era un escull complex de superar, més quan a Jutbo el motor del seu Volkswagen Golf KitCar va dir prou. A partir de llavors, i amb 8 minuts de marge al capdavant de la classificació, Jörgen Jonasson i Pecka Svensson es varen dedicar a administrar l’avantatge per tal d’anotar-se la victòria final.

En clau de campionat, SEAT aconseguia la primera victòria de l’any i es situava 2 punts per darrera del liderat de Peugeot.

En el campionat de pilots, la segona posició que aconseguia Carlos Sainz a la ronda sueca, permetia al pilot madrileny seguir extenent el seu liderat a la provisional del campionat de pilots una ronda més, mentre que per darrera seu es produia un empat a 10 punts entre els finlandesos Juha Kankkunen, segon i tercer a les dues primeres cites del calendari, i Tommi Mäkinen, guanyador a Suècia. Colin McRae, tercer al Monte-Carlo, mantenia el seu tercer lloc a 12 punts de Carlos Sainz.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	16
Juha Kankkunen Tommi Mäkinen	10 10
Colin McRae	4

En el campionat de marques, cap constructor aconseguia que els seus dos equips sumessin punts, pel que, tal i com passava en el campionat de pilots, Toyota es mantenia al capdavant de la taula amb 16 punts, tots ells aportats per Carlos Sainz i Luis Moya. 4 punts per sota s’hi classificava Mitsubishi, que feia una pujada forta des de la quarta fins la segona posició gràcies a la victòria de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Ford perdia una plaça per 1 punt amb els dels tres diamants vermells.

Constructor	Punts
Toyota	16
Mitsubishi	12
Ford	11

Sébastien Loeb i Daniel Elena trencaven l'hegemónia nórdica al ral·li de Suècia

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 53è Ral·li de Suècia finalitzava el diumenge 8 de febrer de 2004 en el seu lloc natural, Karlstad. La prova que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció atreia l'interés de fins a 70 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 69 eren presents a la cerimònia de sortida celebrada a la mateixa ciutat el dijous 5 de febrer. El recorregut, composat per 19 especials cronometrades de 394,80 km de distància, era completat per 49 dels equips participants.

Una averia en la direcció assistida esgarrava bona part de les opcions a victòria de Grönholm-Rautiainen.

La prova arrancava el divendres al matí amb la celebració de cinc especials cronometrades de 145,80 km de distància total, en les que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els primers líders de la prova en marcar el millor registre en l'especial inicial seguits de Carlos Sainz i Marc Martí que marcarien el millor registre en la segona especial cronometrada sense desbancar als pilots de Peugeot de la seva posició de privilegi.

Després arribaria una doble passada a l'especial llarga del ral·li, Granberget de 52,57 km, on una averia en la direcció assistida del Peugeot 307 WRC dels líders provisionals en els darrers 20 km de l'especial els feien cedir aproximadament 1 minut, aquesta incidència combinada amb l'escratx dels pilots de Ford Markko Märtin i Michael Park, situaven al Focus RS WRC 03 número 7 en primera posició provisional. Els líders ratificaven la seva posició amb el millor temps en la segona passada pel tram deixant als seus rivals, Sébastien Loeb i Daniel Elena i Petter Solberg i Phil Mills a gairebé mig minut d'ells, mentre que Carlos Sainz i Marc Martí perdien opcions en aquesta quarta cronometrada a causa d'una mala elecció dels claus de les rodes.

L'especial espectacle de Hagfors Sprint tancava la jornada sense que la disputa de la mateixa dongués canvis d'importància en la provisional donada la distància tan curta de la mateixa.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que començaven la segona etapa en cinquena posició provisional a gairebé 1 minut dels líders provisionals, s'adjudicaven les tres primeres especials cronometrades del dissabte, el que permetia a la parella finlandesa entrar de nou en posicions de podi just per darrera de Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals trencarien momentàniament la ratxa dels de Peugeot en la quarta especial del dia per permetre de nou que aquests marquessin un altre escratx en la cinquena especial del dia.

Tot i aixó Markko Märtin i Michael Park estaven gestionant molt bé el ral·li, ja que amb prou feines havien cedit uns pocs segons vers els seus més immediats perseguidors, fins que en la sisena especial cronometrada es topaven amb una pedra oculta en un banc de neu que els deixava la roda posterior esquerra doblegada, perdent 6 minuts i el liderat que ara era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals marcarien el darrer escratx en el darrer tram genuí per elevar les distàncies vers els homes de Peugeot dels 26 segons fins als 40.

L'altra cara de la moneda en l'equip Citroën eren Carlos Sainz i Marc Martí, primer quan els espanyols es veien obligats a fer un recte per evitar topar amb el Subaru Impreza WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que reemprenia la marxa, i després una especial més tard, veure's obligats a aturar-se per treure la neu acumulada en apoiar-se massa als bancs de neu i que taponava el seu radiador provocant que la temperatura del motor s'elevés. Amb tot els de Citroën es trobaven en disposició de lluitar per la quarta plaça en la etapa final de diumenge amb el Ford Focus RS WRC de Janne Tuohino i Jukka Aho que per aquesta cita havien reemplaçat a François Duval i Stéphane Prévot.

Diumenge al matí Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir disposats a escurçar distàncies vers els líders provisionals, peró ja en la primera especial cronometrada una virolla a 180 km/h provocava una lleugera sortida de pista dels pilots de Peugeot, el que convidava als campions del món de 2000 i 2002 a prendre una actitud menys arriscada. Per part del pilot francès Sébastien Loeb i el seu copilot monegasc Daniel Elena, en veure les marques que els de Peugeot havien deixat a la pista van començar a veure les coses més clares.

El protagonisme de la jornada se'l van endur en gran mesura la lluita per la quarta plaça que estaven mantenint Janne Tuohino i Jukka Aho amb Carlos Sainz i Marc Martí, els de Citroën s'adjudicaven la primera especial cronometrada del dia i la plaça al que els de Ford replicaven amb el millor temps i recuperant posició en la següent especial disputada. En la darrera especial cronometrada del bucle matinal, els espanyols feien el segon temps escratx per situar-se a només dues décimes de segon dels finlandesos de Ford. Ja en la quarta especial cronometrada tots dos empataven a l'escratx pel que les possibilitats es reduien a dues especials on el motor del Xsara WRC va començar a fallar per acabar treballant a tres cilindres el que va obligar a dessisitir als pilots d'intentar aspirar a posicions més avançades.

Tot i els tres escratxs que aconseguien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la última jornada, els de Peugeot cedien gairebé 6 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena que finalment acabarien aconseguint trencar el domini nórdic al ral·li de Suècia completant el recorregut en 3 hores 26 minuts i 17,7 segons. 46,4 segons per darrera d'ells s'hi trobaven els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que els campions del món Petter Solberg i Phil Mills aconseguien pujar al darrer calaix del podi si bé el dissabte al matí semblava dificil.

Sense fer massa soroll, Solberg-Mills tancaven el podi.

En el campionat de producció, els finlandesos Jani Paasonen i Sirkka Rautiainen van dominar de principi a final la prova, permetent-se fins i tot rodar a un ritme tranquil en certs moments. Per la seva banda Dani Solà i Xavier Amigò van haver de recuperar-se d'una caiguda de potència en el propulsor del seu Mitsubishi Lancer Evo VII per acabar completant el recorregut en tercera posició final just per darrera dels britànics de Subaru Alister McRae i David Senior. En tractar-se de la ronda inaugural del campionat de producció, el podi suec es veia reflexat en el podi del certàmen.

Paasonen-Rautiainen dominaven de cap a peus el ral·li.

Amb aquesta Sébastien Loeb aconseguia la seva segona victòria de dues possibles, el que permetia al pilot alsacià començar-se a distanciar dels seus rivals en la lluita pel títol. Marcus Grönholm gràcies a la segona plaça aconseguida escalava fins aquesta posició en el campionat a 7 punts del líder, mentre que Markko Märtin, que aconseguia acabar en setena posició la prova de la neu i el gel, perdia una posició i ara era tercer a 10 punts del francès.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	20
Marcus Grönholm	13
Markko Märtin	10

En l'apartat de constructors Citroën afegia als 20 punts aconseguits per Sébastien Loeb i Daniel Elena en les dues primeres proves, els 4 punts que aconseguia ara Carlos Sainz i Marc Martí gràcies a completar el recorregut en cinquena posició, el que permetia a la marca dels dos galons passar a liderar la general per només 2 punts d'avantatge vers Ford que perdien una posició. Peugeot seguia conservant la tercera posició del campionat tot i només sumar els 8 punts de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

Constructor	Punts
Citroën	24
Ford	22
Peugeot	17

Latvala-Anttila guanyaven el ral·li i es situaven líders al mundial.

El 62è Ral·li de Suècia era la segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, i Karlstad no fallava en la seva habitual cita amb l'especialitat. La cita escandinava, que era puntuable pels campionats de pilots, marques, WRC-2 i WRC-3, s'iniciava el dimecres 5 de febrer amb la protocolària cerimònia sortida en la que s'hi donaven cita 39 dels 44 equips inscrits, així com l'habitual especial espectacle de Karlstad, per al cap de tres dies, el dissabte 8 de febrer de 2014 un cop superades les 24 proves especials programades de 323,54 km de distància, donar per finalitzada la prova amb 30 equips participants presents.

Mikkelsen-Markkula debutaven en el podi del mundial amb mèrits.

Preocupava i molt entre els participants la manca de neu sobre les pistes per les que discorria la prova, amb el que les clapes de fang eren cada cop més visibles i la durabilitat dels claus quedava entredita. Per aquest motiu en el tram de proves molts es van limitar a fer una sola passada i sense expremer al màxim l'accelerador del seu cotxe, mentre que Citroën hi coneixia les dues cares de la competició en quan Mads Østberg i Jonas Andersson marcaven el millor temps del tram, mentre que Kris Meeke i Paul Nagle s'hi accidentaven.

L'especial espectacle de Karlstad, celebrada el mateix dimecres al vespre, obria com era habitual a la cita sueca les hostilitats entre els participants, en la que el norueg Andreas Mikkelsen i el seu copilot finlandès Mikko Markkula amb un Volkswagen Polo R WRC, aconseguien marcar el millor registre i anar-se'n a dormir com a líders del ral·li per 8 dècimes de segon vers els seus companys d'equip i campions mundials, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

L'activitat es reemprenia l'endemà dijous al matí, amb 3 trams que es celebraven a doble passada, dos dels quals es trobaven en sòl norueg, i que suposaven un total de 6 proves especials cronometrades d'una corda de 62,02 km que completaven la primera etapa i que es celebraven sense assistències intermitges. Ja en la primera especial cronometrada del dijous, celebrada encara en territori suec, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia rellevaven de la primera posició als seus companys d'equip nòrdics en aconseguir el seu primer escratx.

Endinsats a Noruega, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es refermaven en la seva posició amb un segon temps escratx consecutiu, mentre que el Volkswagen Polo R WRC de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila desplaçava del tercer lloc al Ford Fiesta RS WRC dels estonis Ott Tänak i Raigo Mölder, tenint així un podi provisional ple de cotxes de la firma de Wolfsburg. Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula tancaven el bucle matinal amb un temps escratx si bé no es produien canvis en les posicions.

El bucle de la tarda s'iniciava repetint primer les dues especials noruegues per acabar la jornada celebrant la sueca, en la primera d'elles els estonis Ott Tänak i Raigo Mölder de l'equip privat de Michelin, trencaven el domini Volkswagen en aconseguir el seu primer escratx i desplaçar tanmateix a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila fora de les places de podi, si bé aquesta classificació va ser efímera doncs Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula repetien l'escratx en la segona especial noruega i passaven a liderar la general per 2 dècimes de segon, mentre que els seus companys d'equip finlandesos recuperaven el tercer calaix del podi.

En la última especial de la jornada, ja de nou en territori suec, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a recuperar la posició de líders malgrat haver d'obrir pista, desplaçant als seus companys Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula al segon calaix del podi fent entrada al parc tancat de Karlstad a 5,8 segons dels seus companys provençals. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila conservaven la tercera posició a 12,2 segons dels líders si bé el seu marge sobre Ott Tänak i Raigo Mölder era de tan sols 2,6 segons.

La segona jornada del ral·li, programada pel divendres 7 de febrer, comptava amb 4 trams cronometrats que es celebraven a doble passada, el que generava un total de 8 proves especials al que se'ls hi unia una segona passada per l'especial espectacle inaugural de Karlstad, elevant la distància cronometrada total de la jornada fins als 117,46 km.

S'esperava que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, un cop lliures de la tasca feixuga d'obrir pista, poguessin treure una important avantatge al capdavant de la taula, peró ans al contrari els líders cometien una errada i cedien 4 minuts i mig en una sortida de pista, el que situava de nou al capdavant de la provisional als seus companys Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula seguits per tan sols 6 dècimes de segon per Jari-Matti Latvala i Miiikka Anttila, autors del millor registre en aquesta primera especial.

Paral·lelament la parella de Citroën formada pel pilot norueg Mads Østberg i el seu copilot suec Jonas Andersson, es situaven en posicions de podi en superar de cop els Ford Fiesta RS WRC de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i d'Ott Tänak i Raigo Mölder.

Els campions mundials no eren els únics en començar la jornada amb mal peu, doncs els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul trencaven una botja del seu i20 WRC en colisionar contra una roca, veient-se obligats a acollir-se al superally amb la conseqüent sanció de 5 minuts per cada tram no disputat.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia iniciaven llavors la dificil missió de recuperar quantes més posicions els hi fos possible i amb dos escratxs consecutius i un segon temps escratx en l'especial de Hagfors Sprint, els francesos tancaven el bucle matinal en tretzena posició provisional. En la part alta de la taula, un segon millor temps per Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula perllongava una mica més el seu liderat, mentre que en la tercera prova especial del dia, el segon temps escratx era per a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que els permetia passar a comandar la taula de temps.

En sortir de les assistències es repetia un guió similar al del matí peró sense l'errada de Sébstien Ogier i Julien Ingrassia, els quals aconseguien l'autoria dels quatre escratxs en els quatre trams programats, mentre que en la primera especial del bucle, cinquena de la jornada, Hyundai perdia l'altre dels seus efectius, l'i20 WRC que pilotaven pels finlandesos Juho Hänninen i Tomi Tuominen quan aquests malmetien la roda frontal per una errada de pilotatge. D'altra banda també es repetia el pols entre Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula per la primera posició, i si bé els finlandesos aconseguien posar segons entre els dos Volkswagen Polo R WRC en les tres primeres proves del bucle, la parella noruego-finlandesa recuperava terreny en les dues especials espectacle per tancar la jornada a 3,6 segons del liderat. Mads Østberg i Jonas Andersson, acomodats en la tercera posició provisional, feien entrada al parc tancat de Karlstad a 43 segons del líders.

Jost Capito, cap de files a Volkswagen Motorsport, decidia no imposar ordres d'equip, amb el que els dos Volkswagen Polo R WRC tenien carta blanca per atacar-se al llarg de les 8 proves especials cronometrades de la tercera i última etapa les quals tenien una corda de 142,16 km de distància, resultant ser doncs aquesta l'etapa més llarga del ral·li.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no van voler deixar lloc a les sorpreses i amb els quatre escratxs possibles en les quatre primeres passades per les especials cronometrades, els finlandesos començaven a deixar el ral·li decidit, més quan a la segona prova del dia, Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula patien una lleugera sortida de pista que els feia perdre 25 segons i que permetia als seus companys gaudir d'un marge de comfort proper al mig minut.

Ja en el bucle de la tarda, l'endarreriment acumulat per l'inici de la última prova cronometrada del matí, va portar als organitzadors a suspendre la segona passada per la primera especial, amb el que el bucle es reduia a 3 trams. Els pilots de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson aconseguien el seu primer escratx al ral·li en la sisena especial del programa, mentre que en la següent els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el seu desè millor registre que els permetia pujar fins la sisena posició provisional.

En el Power Stage que tancava el recorregut, Mads Østberg i Jonas Andersson repetien com autors d'un temps escratx, per davant dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen; el que suposava a la parella de Citroën sumar 3 punts extra en el campionat de pilots.

Celebrades 23 de les 24 proves especials programades, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien entrada al parc tancat de Karlstad com a vencedors del ral·li per tercera vegada en la seva carrera. La parella finlandesa de Volkswagen aturava el cronòmetre en un temps total de 3 hores i 31,1 segons, acumulant un avantatge de 53,6 segons vers els seus companys d'equip Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula que tanmateix debutaven en un podi del mundial. Una altra parella nòrdica, la de Citroën formada per Mads Østberg i Jonas Andersson, tancava el podi suec a 59,5 segons dels primers classificats.

Sempre fora dels temps dels líders, Østberg-Andersson tenien el consol de guanyar el Power Stage.

En categoria WRC-2 el pilot saudí Yazeed Al-Rahji i el seu copilot britànic Michael Orr sortien victoriosos del pols que mantingueren en les dues especials inicials amb els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström gràcies a disposar una major entrega de potència per part del seu Ford Fiesta RRC per contra del Fiesta R5 dels seus rivals. En la segona meitat de la segona jornada del ral·li els líders van aconseguir incrementar la diferència vers els seus més immediats perseguidors fins establir-la en 1 minut i mig.

A manca de tres proves cronometrades per completar el ral·li, tot semblava indicar que Yazeed Al-Rahji i Michael Orr aconseguirien la victòria, peró la situació feia un gir insospitat en quan els pilots patien una virolla i quedaven clavats en un banc de neu, el que facilitava que Jari Ketomaa i Kaj Lindström tornessin a ocupar la primera plaça de la categoria. Peró per desgràcia dels nous líders, un problema els va fer enlentir molt el seu ritme en la última especial cronometrada, on cedien 21 segons vers els estonis Karl Kruuda i Martin Järveoja que completaven el recorregut com a guanyadors.

En la classificació del campionat, el cinquè lloc que aconseguien els pilots ucrainesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin els permetia perllongar el seu liderat aconseguit arrel de la victòria al Monte-Carlo, mentre que per darrera seu s'hi mantenia l'italià Lorenzo Bertelli amb un punt d'avantatge vers l'estoni Karl Kruuda i amb 9 de demèrit vers el líder.

Kruuda-Jarveoja aconseguien la victòria en el darrer suspir.

E n el campionat de pilots, el finalndès Jari-Matti Latvala passava a liderar la provisional del certamen gràcies a combinar un cinquè lloc amb una victòria, per contra d'una victòria i un sisè lloc per part del seu company d'equip i vigent campió mundial, el provençal Sébastien Ogier. El norueg Mads Østberg guanyava una posició gràcies al seu primer podi amb Citroën i es situava en tercera posició al campionat.

Pilot	Punts
Jari-Matti Latvala	40
Sébastien Ogier	35
Mads Østberg	30

En l'apartat de constructors, Volkswagen sempre guanyava i amb dues victòries de dues possibles començava a escapar-se al capdavant de la taula del campionat amb 16 punts d'avantatge vers Citroën. D'altra banda el segon equip de Volkswagen, que comptava només amb la presència d'Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula, superava a M-Sport per quatre punts i reemplaçava als preparadors britànics del seu tercer lloc.

Constructor	Punts
Volkswagen	72
Citroën	56
Volkswagen II	26