Grönholm-Rautiainen conseguien el pòquer de victòries per a Peugeot a Suècia.
El 52è Ral·li de Suècia vivia la seva tercera i última jornada de competició el diumenge 9 de febrer de 2003, posant així punt i final a 355,25 km, dels prèviament 386,91 km programats, de competició al llarg de 17 especials cronometrades. A la sortida, celebrada el divendres 7 de febrer a Karlstad s'hi varen donar cita 75 equips dels 83 inscrits, aconseguint superar la prova 53 d'ells. El ral·li que era la segona cita del calendari mundial de l'especialitat era també puntuable per als campionats de pilots, marques i producció.
Tommi Mäkinen reapareixia en escena al ral·li suec.
La cita sueca arrancava divendres al matí amb 6 trams cronometrats en el programa d’una distància total competitiva de 125,79 km, unes especials per les que els participants només hi passarien en una ocasió al llarg del dia. Pels integrants de l’equip Citroën aquest fet els hi suposava un handicap afegit, doncs els tres equips integrants de la formació francesa venien de monopolitzar les places de podi en la ronda inaugural alpina, i per tant amb un ordre de sortida establert segons la classificació general provisional, els Xsara WRC serien els encarregats de netejar pista, més quan hi havia neu fresca de la nit anterior.
Malgrat això, Sébastien Loeb i Daniel Elena sorprenien a propis i aliens en obrir el compte de guanyadors de cronometrades de l’edició, si bé el seu resultat no va ser més que un miratge, doncs a partir de la següent prova especial la lògica va començar a imperar. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que sortien en desena posició a pista, hi aconseguien el registre més baix i de retruc passaven a liderar la taula de temps per davant dels seus companys, els britànics Richard Burns i Robert Reid i els finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s’imposaven en les dues proves següents programades per davant dels seus compatriotes Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, qui gràcies als seus bons cronòmetres, trencaven el triplet dels del lleó pujant fins la segona plaça provisional. En el cinquè tram, François Duval i Jean-Marc Fortin trencaven la suspensió arran d’un cop, i en blocar la pista durant uns minuts, impedint el pas de diversos participants que venien darrera seu, els organitzadors decidien cancelar la darrera especial forestal de l'etapa.
La jornada es tancava però amb l’habitual especial espectacle de Hagfors a quarts de cinc de la tarda, on els britànics de Peugeot Richard Burns i Robert Reid hi aconseguien un anecdòtic millor temps per tal de fer entrada al parc tancat de Karlstad en la tercera plaça provisional a 30,8 segons dels seus companys d’equip i líders indiscutibles Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que la distància en relació a Tommi Mäkinen i Kaj Lindström era de 3,8 segons. Quarts eren Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen amb el tercer Peugeot a 5,4 segons dels britànics i amb un coixí de 23,1 segons vers el Peugeot 206 WRC privat dels també finlandesos Juuso Pykälistö i Eksi Mertsalmi.
Cara a la jornada sabatina els organitzadors repetien la formula del dia anterior, és a dir, 5 proves especials forestals més una passada per l’especial espectacle de Hagfors per posar punt i final a les hostilitats vers el cronòmetre, el que suposava afegir 140,37 km competitius al compte de l’edició.
Marcus Grönholm i Timo Rautiainen iniciaven la jornada amb cert mal peu, doncs en la primera especial del dia, els finlandesos donaven un cop al seu Peugeot 206 WRC, malgrat tot, l’ensurt només els suposava perdre 4,1 segons en l’incident vers els seus companys Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, els més ràpids a la cronometrada, i 1,5 segons en relació al seu rival més immediat, el Subaru Impreza S9 WRC de Tommi Mäkinen i Kaj Lindström.
Però per ensurt el de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen en la següent prova programada, la vuitena en el còmput global del ral·li. Els finlandesos sortien a pista per darrera dels seus compatriotes Jusso Pykälistö i Eksi Mertsalmi, els quals perdien el control del seu Peugeot 206 WRC i feien una llarga excursió per un camp densament innivat. En retornar a pista amb molta demora, aquests colisionaven lateralment amb el Peugeot 206 WRC oficial que justament hi passava en aquell instant, deixant tots dos cotxes enmig de la traçada i havent d'evacuar ambdues tripulacions fins a l’hospital més proper, el que va provocar la neutralització del tram. Per tal de no perjudicar els tres equips que fins llavors ocupaven places de podi, es va fer una excepció en el reglament i se’ls hi va assignar el temps de Carlos Sainz i Marc Martí, mentre que als restants participants els hi va tocar rebre el temps del participant més lent que havia aconseguit completar l’especial, és a dir el del Hyundai Accent WRC3 d’Armin Schwarz i Manfred Hiemer.
Amb la represa de l’activitat als trams cronometrats, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, així com Tommi Mäkinen i Kaj Lindström no feien més que confirmar les posicions assolides, doncs els finlandesos de Peugeot guanyaven les 3 proves veres que restaven en el programa, mentre que els de Subaru hi aconseguien 2 millors segons temps i un tercer millor registre per darrera, també de, Sébastien Loeb i Daniel Elena.
Precisament els pilots de la Constel·lació de les Plèiades tancaven l’activitat de l’etapa imposant-se en l’especial espectacle de Hagfors per tal de retornar a Karlstad a 38,8 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i amb un marge de 22,1 segons en relació als britànics Richard Burns i Robert Reid. Markko Märtin i Michael Park s’aprofitaven dels incidents ocorreguts així com d’un pilotatge prou ressolutiu per tal d’arribar fins a la quarta posició provisional, si bé ho feien a 1 minut i 46 segons dels líders i amb la incomoditat de tenir el Citroën Xsara WRC dels escocesos Colin McRae i Derek Ringer a 16,5 segons de la seva posició.
5 proves especials programades de 120,75 km cronometrats eren les encarregades de tancar l’edició el diumenge . Tommi Mäkinen i Kaj Lindström aconseguien la victòria parcial en el primer tram dominical, esperonant a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen que en la següent especial recuperaven el segon i escaig cedit. En les tres següents especials de la jornada, les autories dels millors temps se les anotaren tres parelles diferents i de diferents formacions, però Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en aconseguir-hi dos segons millors registres no feien més que certificar la seva posició.
Completats doncs els 355,25 km que finalment s’acabaven celebrant, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien guanyadors del 52è Ral·li de Suècia amb un temps final de 3 hores 3 minuts i 28,1 segons, o el que és el mateix, 50,8 segons menys que els seus compatriotes de Subaru Tommi Mäkinen i Kaj Lindström i 1 minut i 17,9 segons menys que els seus companys d’equip, els britànics Richard Burns i Robert Reid.
Richard Burns i Robert Reid situaven un segon Peugeot 206 WRC en el podi.
En la categoria de producció, Toshi Arai i Tony Sircombe iniciaven el seu concurs a la ronda escandinava guanyant les tres primeres especials cronometrades del divendres, mentre que Stig Blomqvist i Ana Goñi, que corrien amb idèntica montura que la parella líder, ho feien en les dues següents que s’acabaven celebrant per tal de fer entrada al parc tancat de Hagfors a 33,2 segons de la primera posició, mentre que per darrera pressionaven en grup Karamjit Singh i Allen Oh, Janusz Kulig i Jaroslaw Baran, i Krzysztof Holowczyc i Lukasz Kurzeja.
Els líders, Toshi Arai i Tony Sircombe, esdevenien es refermaven en la seva posició en imposar-se en 4 de les 5 proves especials disputades, mentre que per una banda Krzysztof Holowczyc i Lukasz Kurzeja queien de la lluita per les posicions d’honor i d'una altra Janusz Kulig i Jaroslaw Baran amb un escratx i dos segons millors temps, estrenyien el cèrcol sobre la segona posició que mantenien Stig Blomqvist i Ana Goñi.
Diumenge les posicions semblaven estar ben establertes fins que en la penúltima prova especial, una averia de motor deixava fora de combat a Toshi Arai i Tony Sircombe, el que deixava com a primers classificats a Stig Blomqvist i Ana Goñi per 2,5 segons de marge sobre Janusz Kulig i Jaroslaw Baran. Els polonesos guanyaven la darrera prova especial programada per 5,8 segons i s’erigien com a guanyadors de la categoria, però en les verificacions posteriors es va trobar que el volant motor del seu Mitsubishi Lancer Evo VI no estava acord amb la fitxa tècnina, motiu pel qual la parella va ser exclosa i la victòria corresponia finalment al local Stig Blomqvist i la veneçolana Ana Goñi.
En clau de campionat, la ronda sueca era la primera del calendari, pel que Stig Blomqvist iniciava la temporada encapçalant la taula provisional del campionat per davant de Karamjit Singh i Martin Rowe.
Blomqvist-Goñi guanyaven administrativament el ral·li.
En el campionat de pilots, com a norma més o menys estaberta, aquells pilots que venien d’obtenir un bon resultat al Monte-Carlo inagurual, aconseguien un resultat fluix a Suècia, i a la inversa pels que obtenien un bon resultat a la ronda sueca. Una situació que facilitava que es produissin diversos empats en les diferents posicions de la taula; Colin McRae i Sébastien Loeb empataven en la primera posició amb 12 punts, mentre que a 2 punts dels dos pilots de Citroën s’hi trobaven Richard Burns, Markko Märtin i Marcus Grönholm. Tommi Mäkinen, amb els 8 punts que sumava a Suècia tancava el podi provisional.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Loeb
 Colin McRae
|
|
Richard Burns
 Markko Märtin
 Marcus Grönholm
|
|
Tommi Mäkinen
|
|
Situació paral·lela a la del campionat de pilots es produia en el de constructors, Citroën només podia afegir 6 punts al doblet sumat al Monte-Carlo, amb el que els dels dos galons conservaven la primera posició per només 2 punts de marge vers els seus socis de grup automobilístic, Peugeot. L’accident que patien François Duval i Jean-Marc Fortin en la cinquena cronometrada, deixava a Ford curt de recursos, que veia com els dos equips del PSA se li escapaven i alhora Subaru es classificava a tan sols 4 punts de la seva posició.
Constructor |
Punts |
 Citroën |
|
 Peugeot
|
|
 Ford
|
|
