Eriksson-Parmander aconseguien imposar-se en la prova de casa traient-se així l'estigma de 1995.

El dilluns 10 de febrer de 1997, Karlstad era el centre de totes les mirades amb motiu de la cerimònia de clausura del 46è Ral·li de Suècia, segona ronda en el calendari del mundial de ral·lis. L’esdeveniment, que era puntuable pels campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L, comptava amb 24 proves especials en el seu programa de 412,64 km cronometrats, una distància que 44 equips aconseguirien completar, dels 72 que prèviament havien baixat per la rampa de sortida, el que suposava una única absència vers la llista d’inscrits.

Uns errors en la munta de pneumàtics i la manca de potència van minvar les opcions de l'equip espanyol.

Una especial espectacle celebrada en les immediacions del canal Inre Hamen de Karlstad, donava el tret de sortida de l’edició el divendres a partir de les 18 h. Els seus 3,00 km de distància van donar un escratx ex-aequo entre els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, i els suecs de l’importador local de Toyota Thomas Rådström i Lars Bäckman. A 1 segon de les dues parelles s’hi classificava Carlos Sainz i Luis Moya així com el Ford Escort RS Cosworth de Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen.

L’autèntic ral·li però s’iniciava l’endemà dissabte, amb 7 proves especials forestals, entre les que hi figurava Jutbo, la cronometrada més llarga de tot el programa, i una segona especial espectacle per tancar la jornada, prevista sobre la pista de salts d’esquí de Falun. En total, comptabilitzant l’especial espectacle de Karlstad, la primera etapa suposava 169,42 km cronometrats al llarg de 9 trams, on la principal preocupació residia en la manca de neu, que no de gel, en registrar-se temperatures pròximes als 4 ºC en contra dels -30 ºC que es van arribar a enregistrar la temporada anterior.

Thomas Rådström i Lars Bäckman es quedaven com a líders en solitari després de marcar el segon millor temps en la primera especial forestal, però Carlos Sainz i Luis Moya posaven punt i final al liderat dels locals després de marcar el registre més baix en la següent prova especial que es celebrava.

A mesura que la temperatura s’incrementava, la poca neu que hi havia sobre la pista es fonia i generava una capa altament lliscant que complicava encara més el pilotatge. En aquestes condicions Kenneth Eriksson i Staffan Parmander accedien al liderat després de la tercera especial del dia, quarta en el comput de l’etapa i del ral·li, i si bé els suecs de Subaru confirmaven la seva plaça en imposar-se en la cronometrada que seguia en el programa, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne recuperaven la primera posició amb l’escratx del cinquè tram cronometrat del dia per 2 segons de marge vers els anteriors inquilins de la Constelació de les Plèiades, llurs companys, els britànics Colin McRae i Nicky Grist, estrenyien la classificació en la seva part alta amb el millor registre en la cronometrada que es celebrava a continuació.

Jutbo i els seus 44,88 km cronometrats esdevindrien decisius a l’hora de tancar la jornada, la distància i la presència cada cop més freqüent de plaques de grava sobre la pista van ser terminals pels claus dels Michelin del Mitsubishi de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, així com del Ford de Carlos Sainz i Luis Moya, una sort totalment oposada en el cas dels Pirelli de Colin McRae i Nicky Grist i de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, qui aturaven els cronòmetres amb el dos millors temps accedint tots dos a les dues primeres posicions amb els suecs per davant dels britànics.

L’especial espectacle de la pista de salts d’esquí de Falun, Lugnet, amb prou feines aportaria canvis de rellevància a la classificació, doncs la seva distància cronometrada era de 2,32 km, però si que en les assistències prèvies al parc tancat es donaria un cop de teatre. Després d’un canvi rutinari de canvi de marxes en el Mitsubishi Lancer Evo IV de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els seus mecànics es van trobar amb l’ingrata sorpresa que aquest no engranava cap marxa, obligant-los a fer un segon canvi i fer incorrer a la parella finlandesa amb una penalització d’1 minut i 20 segons per retard en l’horari, pel que aquests entraven al parc tancat de Borlange en la cinquena posició provisional a 1 minut i 47 segons de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander.

Colin McRae i Nicky Grist eren segons a 7 segons dels seus companys d'equip a la conclusió de l’etapa, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya ocupaven la darrera posició de podi a 30 segons dels líders, alhora que gaudien de 17 segons de marge vers Thomas Rådström i Lars Bäckman.

La jornada dominical era la segona etapa del programa, i els seus 148,95 km cronometrats al llarg de 9 proves especials, servien per conduir als 62 equips arribats a Borlange de nou cap a Karlstad. L’etapa començava sota un important diluvi que fonia la neu i dificultava encara més discernir les plaques de grava que tan fatals eren per la integritat dels claus.

Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en les dues primeres proves especials programades per tal de retallar en 7 segons el seu desavantatge vers les dues parelles de Subaru que els precedien. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander començaven a patir problemes de canvi en el tercer tram del dia, el que unit amb l’escratx de Colin McRae i Nicky Grist, situava als britànics al capdavant de la general provisional del ral·li. L’escocès i el gal·lès celebraven la seva posició de privilegi imposant-se en l’especial espectacle de mitja etapa on amb prou feines aconseguien afegir algun segon al seu coixí.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne s’entregaven a fons per les delicades pistes per tal de recuperar quants més segons els hi fos possible, el que portava a la parella de Mitsubishi a guanyar les 5 especials cronometrades que restaven a l’etapa. Paral·lelament, Carlos Sainz i Luis Moya hi marcaven 4 segons millors temps i un tercer millor temps per darrera dels seus companys de formació Armin Schwarz i Denis Giraudet, el que unit a uns problemes de frens i de canvi en el Subaru de Colin McRae i Nicky Grist, permetia a la parella espanyola de Ford accedir a la primera posició quan mancava una cronometrada per arribar a Karlstad.

Així doncs, l’entrada al parc tancat de la capital del Varmland es feia amb Carlos Sainz i Luis Moya com a líders de la taula general provisional per 12 segons de marge vers Colin McRae i Nicky Grist. Mentre que Kenneth Eriksson i Staffan Parmander eren tercers a 27 segons dels espanyols de Ford i dels finlandesos de Mitsubishi, els quals havien aconseguit donar caça a Thomas Rådström i Lars Bäckman en la sisena especial cronometrada dominical per ocupar la quarta posició provisional.

El dilluns 10 de febrer, els 49 pilots que restaven en actiu sortien de Kalrstad a les 6 del matí per tal d’afrontar els darrers 94,27 km cronometrats del programa al llarg de 6 proves especials. La jornada arrancava amb un terreny molt dur en el que no era gens difícil trobar plaques de terra enmig de la pista, en aquestes condicions Carlos Sainz i Luis Moya perdien 10 segons amb els Subaru Impreza S3 WRC de Colin McRae i Nicky Grist i de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, autors de l’escratx ex-aequo. En la segona especial del dia, el fang va resultar molt més freqüent que en l’especial anterior, un context en el que els Pirelli dels pilots de Subaru treballaven molt millor que no els Michelin de Carlos Sainz i Luis Moya. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tornaven a empatar a l’escratx, si bé en aquesta ocasió era amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, mentre que Colin McRae i Nicky Grist accedien al liderat provisional per 3 segons de marge amb els de l’oval.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander tornaven a marcar el millor registre en la tercera prova especial de la jornada mentre que una errada amb la munta de pneumàtics, feia perdre 15 segons i el liderat a Colin McRae i Nicky Grist, que cedien el testimoni als seus companys de formació suecs.

No seria l’única errada de Colin McRae i Nicky Grist, doncs els britànics intentant recuperar els 3 segons de desavantatge que tenien amb els seus companys, s’envirollaven en dues ocasions en la quarta prova especial del dia i queien fins la quarta posició provisional a 9 segons de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. D’altra banda, Carlos Sainz i Luis Moya muntaven uns pneumàtics amb els claus massa llargs, el que els feia perdre pràcticament tota opció de contacte amb la primera posició després de la celebració de la quarta i cinquena prova especial del dia.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien novament el millor temps en el darrer tram cronometrat del programa per demostrar així que havien estat els pilots més ràpids del ral·li, i que només la penalització rebuda després de les assistències del final de la primera etapa els privava d’ocupar el calaix més alt del podi.

Amb el retorn a Karlstad el dilluns a partir de les 15 en punt, el 46è Ral·li de Suècia es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander. Els suecs completaven els 412,64 km cronometrats del recorregut amb un temps final de 3 hores 51 minuts i 49 segons, o el que és el mateix 16 segons menys que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya i 26 segons menys que els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Sens dubte l'equip més ràpid en pista, però una penalització els va fer baixar dos graons del podi .

En la categoria reservada als cotxes de producció, el ral·li s’iniciava amb el domini de Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, qui s’imposaven consecutivament en les dues primeres especials del programa. Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, guanyadors de la classe en les tres darreres edicions de l’esdeveniment, ràpidament prenien cartes en l’assumpte i en aconseguir el millor temps en les tres següents especials, els pilots accedien al liderat provisional.

La bona feina de la parella sueca prosseguia, i aquests en imposar-se en les restants proves programades tret de l’especial espectacle de Lugnet, entraven al parc tancat de Borlange amb 45 segons de marge vers els finlandesos Juha Kangas i Jani Laaksonen, i 1 minut i 21 segons amb Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth.

Diumenge, en el camí de retorn cap a Kalrstad, els líders veien com els seus rivals li reduien a pràcticament la meitat el coixí de segons del que gaudien en els 3 primers trams cronometrats, el que els va esperonar i en guanyar 4 de les 6 especials que quedaven per disputar-se, alhora de marcar el segon millor temps en les 2 restants per darrera d’Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, els líders entraven al parc tancat amb 43 segons de marge vers aquests.

Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth no llençaven la tovallola, i amb tres escratxs consecutius en els 3 primers trams del dilluns, escurçaven notablement la distància amb els líders, però aquests en aconseguir el registre més baix en les dues últimes especials del programa, aconseguien finalment completar el ral·li amb 45 de segons de marge vers els seus compatriotes que s’havien de conformar amb el segon graó del podi.

En clau de campionat, l’uruguaià Gustavo Trelles i l’argentí Jorge del Buono completaven el ral·li en la quarta posició final, el que els permetia afegir 3 punts als 13 que ja portaven des del Monte-Carlo i seguir liderant així en solitari la provisional del campionat.

Bäcklund-Andersson guanyaven per quart any la categoria de producció.

Entre els cotxes atmosfèrics de dues rodes motrius, el FIA 2-L, el ral·li es va plantejar com un duel entre l’Opel Astra GSi 16V de Per Svan i Johan Olsson amb el Volkswagen Golf KitCar de Jörgen Jonasson i Nicklas Jonasson, però ràpidament, en la cinquena prova especial cronometrada del programa, quarta del dissabte, el vell Astra va començar a donar símptomes de fatiga i endarreria a la parella local que queia fins la sisena posició provisional, brindant una oportunitat al Renault Mègane Maxi de Jonas Kruse i Anders Olsson i al Nissan Sunny GTi-R de Toni Gardemeister i Paavo Lukander d’arribar a Borlange ocupant places de podi, si bé Per Svan i Johan Olsson no estaven gaire lluny d’ells després d’haver anar escurçant distàncies al llarg de la tarda.

Diumenge, la parella sueca que pilotava l’Opel aconseguia arribar fins a la segona posició en només 2 proves especials, just abans que el seu cotxe tornés a fallar i aquests reculessin dues posicions en la general per darrera del Renault i el Nissan de nou. Jonas Kruse i Anders Olsson s’accidentaven en la cinquena especial dominical, i Per Svan i Johan Olsson en superar el Sunny de Toni Gardemeister i Paavo Lukander, tornaven a la segona posició de la classe, si bé per llavors Jörgen Jonasson i Nicklas Jonasson estaven a gairebé 1 minut d’ells.

Les dues parelles locals es repartien els millors temps en les cronometrades que restaven de l’etapa i retornaven a Karlstad separades per 52 segons, una distància massa notoria per intentar ser superada en els darrers 94,27 km cronometrats de no mediar l’infortuni.

Per Svan i Johan Olsson van mantenir l’estira i arronsa amb Jörgen Jonasson i Nicklas Jonasson al llarg de la jornada final, i per ben poc els de l’Astra GSi 16V no aconseguien la victòria. Jörgen Jonasson i Nicklas Jonasson perdien una roda en el transcurs de la darrera especial cronometrada i hagueren de fer l’enllaç fins al parc tancat de Kalrstad amb només 3 rodes, un contra-temps que no va ser suficient com per evitar que els pilots aconseguissin la victòria final per 22 segons de marge vers Per Svan i Johan Olsson.

La victòria dels locals permetia a Volkswagen afegir els seus primers 14 punts en el campionat i situar-se així en la segona posició provisional a 4 punts d’Škoda, líders per llavors i qui tenien un rendiment baix a la ronda nòrdica a causa de la manca de potència dels seus Felicia KitCar.

Jonasson-Jonasson comptaven amb un motor KitCar per a l'ocasió i no la deixaren escapar.

En el campionat de pilots, Carlos Sainz sumava el seu segon lloc consecutiu de la temporada i assumia el liderat de la taula provisional amb 2 punts d’avantatge vers els dos guanyadors de les dues rondes inaugurals, l’italià Piero Liatti i el suec Kenneth Eriksson. Tommi Mäkinen, que també repetia en la tercera posició de podi, es classificava a dos punts dels dos pilots de Subaru i a 4 del pilot madrileny.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	12
Piero Liatti Kenneth Eriksson	10 10
Tommi Mäkinen	8

En la taula del certamen de constructors, Subaru obria distàncies al capdavant de la classificació amb la seva segona victòria consecutiva, un resultat que en aquesta ocasió venia acompanyat dels 3 punts que sumaven Colin McRae i Nicky Grist amb el seu quart lloc final. D’altra banda, Ford sumava més punts que Mitsubishi, i si bé aquests perdien sis punts amb els de la Constel·lació de les Plèiades, els de l’oval  es refermaven en la seva segona plaça en guanyar tres punts més que els dels tres diamants vermells.

Constructor	Punts
Subaru	23
Ford	16
Mitsubishi	10

Jari-Matti Latvala esdevenia el pilot més jove en guanyar un ral·li del mundial.

El diumenge 10 de febrer de 2008 finalitzava a Karlstad el 57è Ral·li de Suècia, segona cita del calendari del campionat del món de ral·lis, que amb puntuabilitat per als certàmens de pilots, marques i producció, aconseguia atreure l'atenció de fins a 66 equips per formalitzar la seva inscripció. D'aquests 61 van ser presents a la rampa de sortida del ral·li el dijous 7 de febrer per tal d'afrontar un recorregut composat per 20 especials cronometrades de 340,24 km de distància que 49 participants aconseguirien finalitzar.

Uns errors en la munta de pneumàtics van minvar les opcions de l'equip espanyol.

El ral·li s'iniciava el mateix dijous al vespre amb la celebració d'una curta superespecial espectacle d'1,90 km en la que els cotxes sortien de dos en dos. La poca distància a recòrrer i les poques ganes de prendre riscs innecessaris va desencadenar en unes distàncies molt curtes entre els diferents participants tret dels pilots de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, els quals havien canviat el propulsor vers l'emprat al Monte-Carlo, ronda anterior, el que suposava una penalització autómatica de 5 minuts segons la nova normativa. Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el millor registre en l'especial de Karlstad i es convertien així en els primers líders del ral·li.

Divendres al matí començava el ral·li propiament dit amb la disputa de les especials que hom espera en una prova automovilística com aquesta. Tres trams a doble passada, és a dir sis especials cronometrades, i la repetició de l'especial espectacle de Karlstad conformaven la jornava en la que els finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila aconseguien imposar-se en totes les especials forestals celebrades el que permetia als pilots nouvinguts a la firma de l'oval arribar a la neutralització amb un liderat ferm de 48,2 segons vers els seus companys i compatriotes Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. Els pilots de l'equip satèl·lit Stobart Henning Solberg i Cato Menkerud a 56,3 segons i els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini completaven una arrancada fantàstica per a Ford amb 4 dels seus cotxes en les quatre primeres posicions.

Pel que fa als interessos de Citroën, el ral·li anava de mal en pitjor quan Sébastien Loeb i Daniel Elena volcaven el seu C4 WRC en la darrera especial cronometrada del bucle del matí, és a dir, la quarta especial del ral·li. Si bé la parella campiona del món aconseguia completar l'especial, l'embragatge del seu cotxe havia patit molt i els pilots van optar per acollir-se al superally i reempendre la competició l'endemà.

Els homes de Citroën sortien disposats a donar la cara en la segona etapa, que com la primera estava composada de tres trams a doble passada, és a dir sis especials cronometrades, peró en aquesta ocasió sense especial espectacle de Karlstad. Ja que Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en la primera i tercera especial cronometrada del dia, mentre que el càntabre Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí aprofitant unes condicions més lliscants que eren més del seu gust, ho feien en la segona i cinquena especial.

Els homes de Citroën deixaven la sisena i última especial del dia, ja que la quarta especial va haver-se d'anular donades les males condicions en que havia quedat la pista després del pas dels cotxes en la primera passada matinal, per als pilots oficials de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que es mantenien en segona posició cedint 1,6 segons vers els líders destacats del ral·li els seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en el comput global del dia.

Tot i els escratxs que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena, la telemetria revelava que el motor del seu C4 WRC estava malmés, pel que els responsables de Citroën van optar per fer abandonar estratègicament els seus pilots i així poder canviar el motor de cara a la próxima cita sense incórrer en la sanció que ara afectava al seus companys d'equip. L'altra baixa notable de la jornada va ser la dels noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud, els quals tenien una sortida de pista en la tercera cronometrada.

Precisament els reenganxats Henning Solberg i Cato Menkerud van ser els homes del dia en la darrera etapa del ral·li en aconseguir imposar-se en les cinc especials cronometrades celebrades de les sis programades. Ja que tal i com havia passat la jornada anterior, el pas dels cotxes en la primera passada combinat amb la manca de neu, havia deixat l'especial d'Ullen en molt mal estat i la organització va optar per la cancelació.

Sense tenir en consideració als pilots de Stobart reenganxats, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no prenien riscs en excés per tal d'assegurar-se la victòria, peró tot i així esdevenien els homes més ràpids del dia el que els permetia distanciar-se en 8,5 segons més dels seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen al capdavant de la general provisional el que els permetia guanyar el seu primer ral·li en el mundial alhora que Jari-Matti Latvala als seus 22 anys i 313 dies es convertia en el pilot més jove en guanyar un ral·li del mundial trencant així el récord que el seu compatriota Henri Toivonen mantenia des del RAC RAlly de 1980.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el recorregut en 2 hores 46 minuts i 41,2 segons, mentre que els seus companys d'equip Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen ho feien en 58,3 segons més de temps. Els italians, sempre espectaculars, Gigi Galli i Giovanni Bernacchini completaven un podi integrament Ford a 2 minuts i 23,2 segons del temps dels guanyadors.

Sens dubte l'equip més ràpid en pista, però una penalització els va fer baixar dos graons del podi .

En l'apartat reservat a cotxes de producció en el que per llavors també s'hi incloien els S2000, la primera etapa va ser un duel tancat entre els finlandesos Jari Ketomaa i Miika Teiskonan amb Subuaru Impreza, Juho Hänninen i Mikko Markkula amb Mitsubishi Lancer i els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson que pilotaven un Peugeot 207 S2000. A les acaballes de la primera etapa els de Subaru es despenjaven de la lluita deixant-ho en un assumpte de dos, mantenint-se una interessant lluita bona part del segon dia, fins que en la darrera especial del segon dia, els suecs patien una sortida de pista i deixaven el camí planer a Juho Hänninen i Mikko Markkula que es limitaren a pilotar cap a la victòria en la tercera i última jornada. Tractant-se de la primera cita del campionat, Juho Hänninen esdevenia el primer líder seguit de Jari Ketomaa i de Patrik Sandell, que en la última cronometrada superava al txec Martin Prokop.

Hänninen-Markkula van saber treballar sota pressió sense cometre errades i guanyar així en producció.

L'abandonament de Sébastien Loeb combinat amb el segon segon lloc consecutiu del finlandès Mikko Hirvonen, permetia al pilot nòrdic passar a encapçalar la general provisional del campionat de pilots amb 6 punts d'avantatge vers els dos guanyadors de les rondes incials, és a dir Sébastien Loeb i Jari-Matti Latvala. D'altra banda el tercer lloc de Gigi Galli, permetia al pilot italià empatar amb el norueg Petter Solberg en el tercer calaix del podi provisional.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	16
Sébastien Loeb Jari-Matti Latvala	10 10
Gigi Galli Petter Solberg	9 9

En el campionat de marques Citroën naufragava a Suècia i només sumava 4 punts gràcies al cinquè lloc de Dani Sordo i Marc Martí, pel que la marca dels galons queia de la primera fins la tercera posició provisional. El seu lloc al capdavant de la general el passava a ocupar Ford gràcies a la puntuació màxima, 18 punts, que li brindaven els seus pilots amb el doblet. Stobart pujava un graó estant ara empatats amb Subaru a 16 punts.

Constructor	Punts
Ford	26
Stobart Subaru	16 16
Citroën	15

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1598 centímetres cúbics (82,00 mm de diàmetre - 75,50 mm de carrera) amb turbo i brida de 33 mm.
Potència	300 CV a 6000 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3948 mm
Amplada	1820 mm
Alçada	1356 mm
Distància entre eixos	2461 mm
Pes mínim	1200 kg

 

Títols
Constructors	2011 i 2012
Pilots	Sébastien Loeb: 2011 i 2012

Amb l’especial espectacle de Karlstad del 59è Ral·li de Suècia celebrada el dijous 10 de febrer de 2011, s’iniciava una nova temporada del mundial de ral·lis, i amb ella una nova era del certamen; doncs els “World Rally Car” reduïen la cilindrada dels seus motors dels 2000 centímetres cúbics que tenien fins llavors, als 1600, una reducció que anava associada a una disminució de la llargada mínima de la carrosseria.

Amb l’alsacià Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, i els provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia als comandaments de les dues respectives unitats oficials, el debut del Citroën DS3 WRC passava sense aconseguir cap plaça de podi a la ronda hivernal, mentre que a Mèxic, segon concurs del cotxe, Sébastien Loeb i Daniel Elena marcaven la primera victòria del model i a Portugal, tercera sortida de l’any, ambdues parelles aconseguien el primer doblet.

Uns bons resultats però que van generar tensions en el si de l’equip i que acabaren amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia fora de la formació dels dos galons en acabar la temporada, entrant en el seu lloc els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Com a cotxe oficial de Citroën, el DS3 WRC va estar competint al llarg de 5 temporades, el que suposava estar en línia de sortida de 65 rondes del calendari mundial, en les que els seus diferents pilots hi aconseguiren acumular un total de 24 victòries i 62 places de podi, 26 victòries i 66 podis si tenim en consideració les participacions privades, pel que la seva relació de victòries per participacions quedava establerta en el 36,9 %.

Sébastien Loeb:

Mèxic 2011, Sardenya 2011, Argentina 2011, Finlàndia 2011, Catalunya-Costa Daurada 2011, Monte-Carlo 2012, Mèxic 2012, Argentina 2012, Acròpolis 2012, Nova Zelanda 2012, Finlàndia 2012, Alemanya 2012, Alsàcia 2012, Catalunya-Costa Daurada 2012, Monte-Carlo 2013 i Argentina 2013

Sébastien Ogier:

Portugal 2011, Jordània 2011, Acròpolis 2011, Alemanya 2011 i Alsàcia 2011.

Mikko Hirvonen:

Sardenya 2012.

Dani Sordo:

Alemanya 2013.

Kris Meeke:

Argentina 2015, Portugal 2016 (privat) i Finlàndia 2016 (privat).

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1598 centímetres cúbics (83,00 mm de diàmetre - 73,90 mm de carrera) amb turbo i brida de 33 mm.
Potència	300 CV a 6000 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	3963 mm
Amplada	1820 mm
Alçada	mm
Distància entre eixos	2480 mm
Pes mínim	1200 kg

El 59è Ral·li de Suècia iniciava una nova temporada del mundial de ral·lis, i amb ella també ho feia l'era "World Rally Car" de fins a 1600 centimetres cúbics. Com no només es reduia la cilindrada del motor, sino que també la llargada del cotxe, Ford optava llavors pel Fiesta com a base del seu nou cotxe de ral·lis, corrent el debut d'aquest a càrrec dels seus pilots oficials Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Khalid Al-Qassimi i Michael Orr, així com altres tants pilots privats. El debut va ser inmillorable, doncs 3 Ford Fiesta RS WRC, comptant el privat de Mads Østberg i Jonas Andersson, ocupaven les 3 posicions del podi suec, si bé aquest resultat va ser un miratge doncs fins a finals de la temporada els de l'oval no aconseguirien cap altre victòria.

Ford abandonava oficialment el mundial de ral·lis en acabar la temporada 2012, si bé M-Sport, l'encarregat de preparar i mantenir els Fiesta RS WRC, va seguir aliniant-los sobre la rampa de sortida de tots els ral·lis de les següents temporades amb diferents suports fins al Ral·li de Finlàndia 2014, moment en que el preparador britànic presentava una nova evolució del model seguint els canvis que el cotxe d'ús civil havia patit.

Així doncs, com a cotxe de Ford, el model va competir al llarg de 26 ral·lis, aconseguint-hi acumular un total de 26 places de podi, de les quals 5 es corresponien a victòries, obtenint així una relació de victòries per participacions del 19,23 %, una xifra que en comptabilitzar les entrades privades fins al Ral·li de Finlàndia 2014, s'ampliava fins a 46 podis i 6 victòries en 46 esdeveniments del calendari mundial.

Mikko Hirvonen:

Suècia 2011 i Austràlia 2011.

Jari-Matti Latvala:

Gales 2011, Suècia 2012 i Gales 2012.

Mads Østberg:

Portugal 2012 (privat).

Ogier-Ingrassia donaven la primera victòria al Polo R WRC.

El 61è Ral·li de Suècia finalitzava el diumenge 10 de febrer de 2013 al seu escenari habitual, Karlstad. La cita sueca, o escandinava més ben dit per alló que el recorregut creuava la frontera amb Noruega, era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, així com els campionats WRC-2 i WRC-3, el que portava fins a 47 equips a formalitzar la seva inscripció a la prova. D'aquests, 43 equips van prendre sortida des de la rampa cap a un recorregut format per 22 proves especials cronometrades amb una distància total de 338,91 km que 34 cotxes dels participants aconseguirien completar.

Loeb-Elena posaven punt i final a la seva carrera ral·lística de forma continuada a Suècia.

La neu caiguda en les jornades prèvies a l'inici del ral·li, beneficiava aquells que sortien en posicions més endarrerides, i així van escollir fer-ho Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en virtut de guanyadors del tram de qualificació celebrat el dijous 7 de febrer pel matí.

Una especial espectacle celebrada a Karlstad el mateix dijous al vespre, inaugurava com era habitual oficialment el ral·li, en la que el pilot francès Sébastien Loeb i el seu copilot monegasc Daniel Elena aconseguien marcar el millor crono al llarg dels seus 1,90 km, amb el que els pilots de Citroën se n'anaven a dormir com a primers líders. L'activitat al ral·li es reemprenia l'endemà divendres al matí, amb 7 proves especials més que completaven la primera etapa i que elevaven la distància cronometrada fins als 130,60 km.

En el primer tram matinal, el ral·li feia un gir desagradable pels responsables de Citroën Sport, doncs els provençals de Volkswagen Sébastien Ogier i Julien Ingrassia desplaçaven de la primera posició al seva parella franco-monegasca, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen patien una sortida de pista i cedien 24 minuts, caient fins a la última posició de la general.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van seguir traient profit d'haver escollit una posició de sortida endarrerida a les pistes sueques en el que restava de bucle matinal i amb un altre escratx i un segon temps escratx, només superat per una dècima de segon per la parella de M-Sport formada per Mads Østberg i Jonas Andersson, els provençals es refermaven al capdavant de la general.

En les segones passades per les especials del matí, tot i que la neu ja estava trepitjada i que per tant la posició de sortida no era tan limitant com en el bucle matinal, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia van aconseguir marcar el millor temps en tots tres trams i sempre per davant del Ford Fiesta RS WRC de Mads Østberg i Jonas Andersson, que d'aquesta manera es recuperaven dels 20 segons de penalització rebuts per retard en veure's obligats a fer una reparació d'emergència en el seu motor després d'haver colisionat contra un banc de neu en el tram inicial. En l'autoria del tercer millor temps es van anar alternant diferents pilots, el que va facilitar un ball de posicions entre Sébastien Loeb i Daniel Elena amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

La repetició de l'especial espectacle de Karlstad posava punt i final a la primera etapa, a la que s'hi arribava amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb 31,4 segons d'avantatge vers els seus ex-companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, i amb 33,1 segons de marge amb els seus actuals companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Mads Østberg i Jonas Andersson, a 42,3 segons dels líders, tancaven el grup d'aspirants al podi, doncs en cinquena posició s'hi trobava l'altre Ford Fiesta RS WRC oficial de M-Sport en mans d'Evgeniy Novikov i Ilka Minor a 1 minut i 11,7 segons dels primers classificats.

La segona jornada del ral·li, programada íntegrament pel dissabte 9 de febrer, comptava amb 114,02 km cronometrats repartits al llarg de 8 especials, sent tanmateix aquestes 3 trams diferents i l'esprint de Hagfors que es disputaven en dues ocasions. Amb unes posicions de sortida menys dispars entre els dos primers classificats en relació a l'etapa anterior, o amb una millor posició de sortida per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, segons com es volgui llegir, els campions del món en vigència van sortir a l'atac, peró malgrat sumar 3 temps escratx, un d'ells ex-aequo amb els líders, i 5 segons millors registres en les vuit proves cronometrades de la jornada, la parella de Citroën amb prou feines només aconseguia retallar 4,5 segons a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

D'altra banda Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila introduien canvis en les suspensions del seu Polo R WRC, peró tot i així els seus cronos no eren ni bon troç semblants als dels seus companys d'equip francesos, amb el que la parella de Volkswagen no només perdia el contacte vers els dos cotxes capdavanters, sino que a més a més acabava perdent el tercer graó del podi que passava a estar en mans de Mads Østberg i Jonas Andersson.

Amb la neutralització de la segona etapa, la diferencia entre Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb Sébastien Loeb i Daniel Elena es situava en 26,9 segons, mentre que Mads Østberg i Jonas Andersson eren tercers a 57,7 segons dels líders, 6,1 segons menys que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila que ara tancaven el grup de 4 aspirants a les posicions de podi.

La tercera i última jornada dominical suposava un repte de 94,29 km cronometrats al llarg de 6 proves especials, 2 trams en territori norueg que es celebraven en dues ocasions, i 2 trams més a una sola passada cadascún, amb la pecularietat que el primer d'ells creuava la frontera en plena competició. Sébastien Loeb i Daniel Elena seguien insistint en guanyar la cita sueca i marcaven els tres primers escratxs de la jornada, que malgrat l'esforç només els va permetre retallar uns insuficients 6,2 segons a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Precisament els líders trencaven la dinàmica dels de Citroën en imposar-se en la quarta prova cronometrada, mentre que en la cinquena els campions mundials patien una sortida de pista i cedien prop de 12 segons, amb el que bona part de les opcions a victòria s'esbaïen en haver perdut gairebé tot el temps que havien anat recuperant al llarg de la segona i tercera jornada.

De retorn al regne de Suècia, els pilots afrontaven la última cronometrada, la qual a més a més, donava els punts extra als tres primers classificats en virtut de ser la coneguda com Power Stage. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven la seva participació a la cita sueca per la porta gran, és a dir, guanyant l'especial, mentre que per darrera seu es classificaven en aquest ordre Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila i Mads Østberg i Jonas Andersson, els quals van mantenir un vibrant estira i arronsa al llarg de tota la tercera jornada en vistes d'aconseguir la darrera plaça de podi.

Amb la celebració d'aquesta sisena especial cronometrada i pertinent retorn al parc tancat de Karlstad, es donava per finalitzat el 61è Ral·li de Suècia, en el que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi trobaven la primera victòria per al Volkswagen Polo R WRC en invertir un temps total de 3 hores 11 minuts i 41,9 segons per completar els 337,91 km cronometrats. A 41,8 segons per darrera seu es classificaven Sébastien Loeb i Daniel Elena, que d'aquesta manera s'acomiadaven com a pilots regulars del mundial, ja que a partir de llavors els 9 vegades campions mundials passarien a fer aparicions esporàdiques. Mads Østberg i Jonas Andersson posaven el color escandinau al podi de Karlstad, en tancar el podi a 1 minut i 24,5 segons dels guanyadors.

Østberg-Andersson salvaven l'honor escandinau.

En categoria WRC-2, el saudí Yazeed Al-Rahji i el copilot britànic Michael Orr es feien amb el comandament de la classe gràcies a marcar el millor registre en l'especial espectacle de Karlstad celebrada el dijous al vespre. Peró al llarg del matí del divendres, els noruegs Anders Grøndal i Trond Svensen amb un Subaru Impreza N16 gràcies a un escratx i un segon millor temps escratx. Noruegs i arabo-britànic van mantenir un intens estira i arronsa al llarg de la tarda que deixava als primers com a líders al terme de la primera etapa amb gairebé mig minut de marge. Al llarg del bucle matinal de la segona jornada es va mantenir la dinàmica de la tarda anterior, peró en tornar a passar per les especials, Yazeed Al-Rahji i Michael Orr aconseguien encadenar tres escratxs consecutius per deixar les distàncies en 3 dècimes de segon. Anders Grøndal i Trond Svensen guanyaven la última cronometrada del dissabte i afrontaven la última jornada amb 4,5 segons.

Precisament en la jornada final, quan els noruegs corrien a casa, va ser quan Yazeed Al-Rahji i Michael Orr van donar el cop de gràcia definitiu en sumar cinc escratxs consecutius, el primer d'ells per prendre la primera posició i els 4 restants per afermar-se en el liderat. En clau de campionat, el pilot saudita aconseguia els seus primers punts al campionat, gràcies als quals arribava fins la tercera posició amb 2 menys que l'ucrainès Yuriy Protasov. L'alemany Sepp Wiegand, guanyador al Monte-Carlo i tercer a Suècia, s'afermava al liderat amb 40 punts en total, 13 i 15 més que el segon i tercer classificat respectivament.

Hänninen-Markkula van saber treballar sota pressió sense cometre errades i guanyar així en producció.

En el campionat de pilots els dos Sébastien acumulaven una victòria i un segon lloc en les dues proves inaugurals del calendari, si bé el que marcava les diferències era que el provençal havia aconseguit guanyar el Power Stage en la ronda sueca i els 3 punts extra li permetien liderar en solitari la taula per aquest marge. L'abandonament de Dani Sordo en la última jornada del ral·li, va permetre que Mads Østberg passés a ocupar la tercera posició a 22 punts del líder.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	46
Sébastien Loeb	43
Petter Solberg	24

Pel que fa al campionat de constructors, l'abandonament de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al Monte-Carlo i el mal peu amb el que iniciava la ronda sueca Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, desplaçava el frec a frec de la taula del campionat de pilots al de marques, si bé en aquest cas Citroën era la capdaventera amb 2 punts de marge vers Volkswagen. M-Sport aconseguia superar l'equip satèlit de Citroën, Abu Dhabi Racing, que sortia amb les mans buides de la ronda sueca, si bé els de Cumbria començaven a evidenciar que eren la tercera en discòrdia.

Constructor	Punts
Citroën	57
Volkswagen	55
M-Sport	31