Pràcticament sempre al capdavant de la prova però amb un marge estret, Mäkinen-Harjanne guanyaven el seu segon ral·li mundial.

A Karlstad el divendres 9 de febrer de 1996 s’iniciava el 35è Ral·li de Suècia, i amb l’edició, una nova temporada del mundial de l’especialitat. Amb un calendari reduït de només 9 ral·lis, tots els principals actors del certamen participaven a la ronda sueca, el que permetia als organitzadors de l’esdeveniment presentar una llista d'inscrits amb 95 equips, dels que 6 havien estat campions mundials. Tanmateix els organitzadors posaven sobre el programa un recorregut conformat per 25 proves especials de 490,64 km cronometrats, una distància que 49 equips aconseguirien superar el diumenge 11 de febrer.

Sorprenent propis i aliens, l'equip espanyol acabava en una magnífica segona plaça.

La primera etapa del ral·li, era la més llarga de tot el programa i aquesta conduïa als equips participants des de Karlstad fins a Falun, citutat situada una mica més al nord de la provincia del Värmland, mitjançant 9 proves especials de 195,67 km cronometrats, entre les que hi destacava la presència de Jutbo en vuitena posició, la cronometrada reina de l’edició amb 44,59 kms competitius.

Quan passaven pocs minuts de les 8 del matí del divendres 9 de febrer, es celebrava la primera especial cronometrada del programa, en la que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne així com Juha Kankkunen i Nicky Grist hi empataven a l’escratx. Una igualada que es desfeia en la següent prova especial per només 1 segon a favor dels pilots finlandesos de Mitsubishi.

Juha Kankkunen i Nicky Grist, que corrien sota el segell de Toyota Suècia per tal d’eludir la sanció imposada a Toyota arran del “Cas Turbo” detectat al passat Ral·li Catalunya-Costa Brava 1995, s’imposaven en la tercera prova especial del programa, i en superar per 2 segons a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, la parella finlandeso-britànica passava a liderar efimerament la provisional.

Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya que s’estrenaven amb el Ford Escort RS Cosworth i que només havien cedit 6 segons en les dues primeres especials, sentien un soroll sospitós en la part posterior del seu cotxe poc després d’iniciar la tercera prova especial, per evitar mals majors, el pilot madrileny aixecava una mica el peu de l’accelerador cedint-hi una desena de segons. Sense possibilitat d’assistències, però si amb els mecànics donant’hi un cop d’ull, es va poder comprovar que només es tractava d’uns cargols fluixos al diferencial posterior, amb el que la parella espanyola podia seguir progressant sense cap més impediment.

Thomas Rådström i Lars Bäckman, locals i companys d’equip a Toyota Suècia dels segons classificats Juha Kankkunen i Nicky Grist, s’anotaven la quarta prova especial, mentre que els líders, amb el segon millor registre, aconseguien afegir 3 segons més al seu marge amb els segons. La mateixa situació es produïa en la següent prova especial, els campions mundials en vigència, els escocesos Colin McRae i Derek Ringer, completaven la cronometrada amb el millor temps, mentre que en la part més alta de la classificació, la distància s’obria en 3 segons més. Carlos Sainz i Luis Moya hi sumaven el seu segon incident de cursa en trencar un radi de la seva llanda després de colpejar contra una pedra amagada al voral, sense que això els suposès cap punxada.

Els líders provisionals, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, es tornarien a imposar en la sisena i setena prova especial, mentre que la parella britànica de Subaru formada per Colin McRae i Derek Ringer, en quedar-se sense claus al terme de la sisena prova especial, hagueren d’afrontar la setena sense aquest element vital, si bé afortunadament aquesta prova només tenia 6,75 km de distància, els de la Constelació de les Plèiades hi cedien una important quantitat de segons en patir sortides de pista.

Jutbo, vuitena i penúltima prova especial del dia i el tram més llarg de tot el programa, era feu de Carlos Sainz i Luis Moya. Els espanyols hi aconseguien una important retallada de segons amb la parella líder que no només els confirmava en les posicions de podi, sino que a més a més els donava opcions a victòria. 

Juha Kankkunen i Nicky Grist tancaven l’etapa amb una nova victòria parcial, amb el que els pilots de Toyota Suècia entraven al parc tancat de Falun a 6 segons del temps de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne i quan faltaven pocs minuts per a dos quarts d’onze de la nit. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les posicions de podi a 14 segons de la parella de Mitsubishi, mentre que Ari Vatanen i Fabrizia Pons, amb un altre Ford Escort RS Cosworth, restaven en la quarta posició a 1 minut i 15 segons dels líders, precedint a Colin McRae i Derek Ringer en 20 segons.

El dissabte 10 de febrer a les 7 del matí, els 73 equips supervivents de l’etapa anterior sortien del parc tancat de Falun per tal de fer el camí de retorn a Karlstad a través de 13 proves especials cronometrades de 181,27 km competitius. En la matinada prèvia a la jornada queia neu fresca sobre la pista, el que facilitava molt la labor als participants que sortien en posicions més endarrerides, així Colin McRae i Derek Ringer esdevenien els homes més ràpids a final de tram en la segona, sisena, novena, desena, onzena i dotzena prova especial de l’etapa, si bé part de la seva remuntada se n’anava en orris quan en la cinquena prova especial es quedaven novament sense claus.

Altres convidats a la llista de guanyadors parcials, donades les circumstàncies en les que es disputava l’etapa, eren els italians de Subaru Piero Liatti i Mario Ferfoglia i els francesos de Ford François Delecour i Daniel Grataloup. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne així com Juha Kankkunen i Nicky Grist amb dues victòries parcials més per a cadascun tancaven el còmput del dia, si bé els de Mitsubishi les aconseguien en iniciar-se l’etapa i els de Toyota en acabar-la. Unes victòries parcials que servien a la parella finlandeso-britànica per corregir la gran quantitat de segons perduts vers els seus rivals més directes en els primers compassos de l’etapa, moment en el que la manca de motricitat es va fer molt més notoria en el seu Celica GT-Four.

Disputades totes les especials sabatines i quan passaven pocs minuts de dos quarts de deu de la nit, es feia entrada al parc tancat de Karlstad amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne conservant la primera posició, si bé ara els finlandesos ho feien per davant de Carlos Sainz i Luis Moya i per 15 segons de marge, és a dir, la parella espanyola de Ford només havia cedit 1 segon en tots els km competitius celebrats al llarg del dia. Juha Kankkunen i Nicky Grist perdien una plaça vers la jornada anterior, i ara tancaven el podi a 36 segons dels líders, alhora que precedien en 40 segons a Colin McRae i Derek Ringer.

De cara a l’etapa final dominical, els organitzadors programaven un bucle amb sortida i arribada a Karlstad de 5 proves especials cronometrades de 113,70 km de distància, un bucle al que els 58 equips arribats a la capital del Värmland començarien a fer front a partir de les 6 del matí. Tanmateix la darrera jornada del programa es veuria pràcticament sentenciada amb la disputa de la primera especial cronometrada del dia, de 40,59 km de distància, a la que els primers participants a més a més havien d’afrontar amb neu verge sobre la traçada.

Colin McRae i Derek Ringer hi aconseguien el millor temps i retallaven notablement les distàncies amb els inquilins de les posicions de podi. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi cedien 12 segons amb la parella escocesa de Subaru, en aconseguir-hi el tercer millor temps, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya s’havien de conformar amb el 4t millor registre en quedar-se-ls-hi una vàlvula del diferencial central bloquejada i aquest perdre eficiencia en tenir menys pressió. Però molt pitjor els hi anava a Juha Kankkunen i Nicky Grist, els de Toyota Suècia s’envirollaven i patien una sortida de pista en l’especial, permetent als campions mundials somiar amb la dutxa de champagne en acabar l’etapa.

Els locals Thomas Rådström i Lars Bäckman i Stig Blomqvist i Benny Melander, amb Toyota i Ford respectivament, reivindicaven la seva quota de protagonisme en les dues següents proves especials, mentre que Ari Vatanen i Fabrizia Pons, en el seu intent de mantenir la quarta posició vers l’Impreza de Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, s’havien de retirar de la competició en patir un accident en la segona especial cronometrada del dia. No seria l’únic incident de la primera meitat de l'etapa, doncs en la tercera especial, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne patien una lleugera sortida de pista que els feia perdre 7 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya, amb el que els de l'oval s'acostaven a 14 segons dels líders de manera provisional i quan només restaven dues proves especials per celebar-se.

Així doncs, totes dues parelles amb opcions a victòria s’esforçaven de valent en la penúltima prova especial de la jornada, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne hi aconseguien el millor temps, incrementant en 2 segons el coixí que tenien vers Carlos Sainz i Luis Moya així com Colin McRae i Derek Ringer, amb 16 segons a retallar en els 19,44 km cronometrats de la darrera prova especial, els de Ford es conformaven amb el segon lloc, però per si de cas, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne encara serien a temps de tancar el seu concurs al ral·li amb un altre escratx, el desè en total, amb el que la parella de Mitsubishi aconseguia la victòria de la que havia estat privada un any abans en completar els 490,64 km programats amb un temps total de 4 hores 37 minuts i 10 segons.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda, entraven al parc tancat de Karlstad a 23 segons del temps dels guanyadors i ocupant la segona posició final, mentre que els campions mundials en vigència, Colin McRae i Derek Ringer, tancaven el podi de la ronda a 1 minut i 5 segons de la parella finlandesa dels tres diamants vermells i després d'haver superat netament el Toyota Celica GT-Four de Juha Kankkunen i Nicky Grist, un cotxe que es va mostrar menys àgil que el dels seus rivals en les especials més envirollades del dia.

Recomposant-se d'un problema amb els claus dels seus pneumàtics, Colin McRae i Derek Ringer van aconseguir una plaça de podi a la darrera jornada.

En la categoria de producció, el domini de la classificació va ser total per part dels locals Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, la parella de Mitsubishi va prendre la primera posició al terme de la segona prova especial cronometrada del divendres i no la va deixar escapar fins a la conclusió de l’esdeveniment. Per darrera d’ells, Uwe Nittel i Christina Thörner tragueren partit d’una mala elecció de pneumàtics per part d’Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth en els compassos inicials del recorregut, però poc a poc la parella sueca va anar esgarrapant segons fins assolir la segona plaça i fer entrada al parc tancat de Karlstad el diumenge a primera hora de la tarda ocupant aquesta posició.

Bäcklund-Andersson exercien un control ferri de la classificació del Grup N.

El 45è Ral·li de Suècia era la primera ronda del calendari mundial, per tant el podi que es celebrava a Karlstad, es reflexava de forma directa en el podi de la provisional del campionat reservat a pilots. Així Tommi Mäkinen liderava per primera vegada en la seva carrera aquesta classificació per davant de dos campions mundials com eren Carlos Sainz i Colin McRae per 5 i 8 punts de marge respectivament.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	20
Carlos Sainz	15
Colin McRae	12

En quan a marques, Subaru tot i sumar els punts que li otorgaven el tercer lloc de Colin McRae i el cinquè de Kenneth Eriksson, es va quedar a 4 punts de l'altre constructor japonés, Mitsubishi, que als punts aconseguits per la victòria de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, sumava també els del catorzè lloc final de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, inscrits també com a pilots de la marca. Ford per la seva banda, veia com François Delecour i Daniel Grataloup no s'acabaven de desenvolupar del tot bé al ral·li, i eren el veterans Stig Blomqvist i Benny Melander qui contribuien amb el seu vuitè lloc, als punts que obtenien Carlos Sainz i Luis Moya a la prova, quedant-se així com a tercera marca en discòrdia.

Constructor	Punts
Mitsubishi	47
Subaru	43
Ford	40

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en línia de 1995 centímetres cúbics (84,00 mm de diàmetre - 90,00 mm de carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 5300 rpm
Canvi	Seqüencial de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4200 mm
Amplada	1770 mm
Alçada	1332 mm
Distància entre eixos	2440 mm
Pes mínim	1230 kg

Fruit de l'experiència acumulada en el FIA 2-L, Hyundai decidia donar el salt a la categoria reina del mundial de ral·lis tal i com havien fet prèviament Škoda o la catalana SEAT, si bé la marca coreana no havia aconseguit sumar cap títol en els seus anys a la classe, només victòries parcials. Com en el cas del Hyundai Coupé Evo, el desenvolupament del cotxe el va portar a terme el preparador britànic MSD, si bé aquests no tenien massa experiència amb les 4 rodes motrius, mentre que la preparació del motor va tenir lloc a Mountune.

L'estrena del nou cotxe es va produir el divendres 11 de febrer de 2000, coincidint amb la celebració de la cronometrada de Sagen que marcava l'inici del 49è Ral·li de Suècia, i els pilots als qui se'ls hi encarregava la labor de fer-lo debutar eren els experimentats suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i els britànics Alister McRae i David Senior. Si bé el cotxe presentava solucions més avançades que no pas el SEAT Córdoba WRC, els seus resultats no van ser ni de bon troç millors, completant la ronda ivernal en 13ena i 14ena posició respectivament a més de 8 minuts del guanyador de la prova.

Ja en el Ral·li Catalunya-Costa Brava, tercera participació en competició dels compactes coreans, s'hi van instal·lar uns motors de nova generació i a mesura que avançava la temporada s'anava treballant en la suspensió, però la discreció en els resultats va continuar sent la nota predominant en el seu recorregut com a cotxe de competició, aconseguint només Kenneth Eriksson i Staffan Parmander introduir-se en les 5 primeres posicions en les 2 rondes australs, 5è a Nova Zelanda i 4t a Austràlia. Després d'una mica més d'un any en actiu, al març de 2001, el Hyundai Accent WRC va ser substituit per l'evolució anomenada Accent WRC2, sense que aquest hagués pogut aconseguir cap plaça de podi en les 13 cites per les quals va baixar per la rampa de sortida.

Rovanperä-Pietiläinen guanyaven finalment el seu primer ral·li mundial.

La ciutat de Karlstad era un any més l'escenari de la cerimònia de clausura del Ral·li de Suècia, llur 50ena edició finalitzava el diumenge 11 de febrer de 2001. El ral·li, que comptava amb puntuabilitat per al mundial de pilots, marques i producció, era la segona prova en el calendari del campionat mundial i atreia fins a 83 equips a formalitzar la seva inscripció. D'aquests, 78 van ser presents a la rampa de sortida el dijous 8 de febrer per tal de fer cap a un recorregut composat per 17 especials cronometrades de 379,87 km de distància que 41 equips van aconseguir completar.

Rådström-Thörner es van reivindicar com especialistes sobre neu amb el tercer podi de tres aconseguits a Suècia.

La primera etapa del ral·li, composada per sis especials cronometrades de 148,56 km de distància, tenia una neu ferma en el terreny sobre la que els claus traccionaven molt bé, i en quantitat suficient que permetia la presència de bancs de neu, una arma de doble fil que tan pot permetre apoiar el cotxe i traçar millor el revolt, com atrapar-lo per una bona estona. L'etapa va estar protagonitzada pels cops d'efecte que van afectar en bona part el resultat final. Els pilots campions del món Marcus Grönholm i Timo Rautiainen esdevenien els més ràpids en la primera especial cronometrada, el que els va permetre ser els primers liders de la ronda sueca. Ràpidament peró, en la segona cronometrada, el seus compatriotes i companys d'equip Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen marcaven l'escratx i els hi treien l'honor de liderar la prova.

Precisament en aquesta segona cronometrada es va produir el primer incident destacable, quan el Subaru Impreza S7 WRC dels britànics Richard Burns i Robert Reid tenia una sortida de pista i els pilots s'hi deixaven uns 13 minuts en tornar a fer córrer el seu cotxe per la pista. Els britànics en la següent especial van posar-se mans a la feina marcant el millor temps mentre que els seus compatriotes de Ford Colin McRae i Nicky Grist es deixaven 5 minuts i mig pel mateix motiu que ells una especial abans, sortida de pista.

També en aquesta tercera especial cronometrada els líders de la prova patien problemes amb els seus frens, el que feia cedir la seva posició als suecs de Mitsubishi Thomas Rådström i Tina Thörner mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es veien obligats a abandonar quan una averia en la seva bomba d'aigua provocava un sobreescalfament del seu motor que deixava la junta de culata feta malbé.

En les tres darreres especials cronometrades del primer dia, Colin McRae i Nicky Grist van experimentar la mateixa resposta que la de Richard Burns i Robert Reid després de la seva sortida en esdevenir els homes més ràpids a la pista, mentre que els seus companys d'equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, es mantenien constants marcant temps baixos, el que permetia als pilots arribar a la neutralització de la primera etapa al capdavant de la general provisional de la prova amb 13,2 segons d'avantatge vers el Peugeot 206 WRC de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen sense que els espanyols no haguessin marcat ni un sol escratx.

Carlos Sainz i Luis Moya van tenir la feixuga tasca d'obrir pista, el que per una banda els feia netejar la traçada de neu solta i per una altra corrien el risc de trobar-se públic mal ubicat, els quals amb prou feines sentien el rugir dels motors arribar, el que en més d'una ocasió va obligar als pilots a alçar el peu de l'accelerador. Els espanyols peró es van mantenir al capdavant de la provisional fins arribar a l'equador de la jornada, quan en les dues especials llargues del dia els de Ford cedien uns 50 segons, el que permetia a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen tornar a liderar la prova mentre que ells queien fins la quarta plaça, just per darrera dels dos Mitsubishi Lancer Evo VI oficials dels finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que ara que no obrien pista podien marcar millors cronos, i els suecs Thomas Rådström i Tina Thörner.

Per a més desgràcia de Carlos Sainz i Luis Moya, els pilots calaven el motor del seu Focus RS WRC en la sortida d'un revolt molt pronunciat el que els feia perdre uns 10 segons més, tot i aixó la general provisional en la neutralització del segon dia estava molt ajustada amb Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per davant amb 7,3 segons d'avantatge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, 12,4 segons vers Thomas Rådström i Tina Thörner i 28,5 segons vers Carlos Sainz i Luis Moya.

Les distàncies tan curtes enregistrades al terme del segon dia van animar a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, guanyadors del Monte-Carlo inaugural, a jugar-s'ho al tot o res, Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen van ser capaços de situar en tres de les quatre especials disputades en diumenge el seu Peugeot 206 WRC per davant del Lancer Evo VI dels seus compatriotes, fins que en la darrera especial cronometrada de la prova els dels tres diamants vermells patien una sortida i es veien obligats a l'abandonament.

D'aquesta manera Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen guanyaven el seu primer ral·li del campionat mundial amb un temps total per cobrir el recorregut de 3 hores 27minuts i 1,1 segons, per darrera d'ells i guanyant una plaça per l'error dels seus companys d'equip s'hi situaven els suecs Thomas Rådström i Tina Thörner a 27,9 segons dels guanyadors i tancant el podi Carlos Sainz i Luis Moya completaven el recorregut a 37 segons del millor temps.

75è podi el que aconseguien de retruc Sainz-Moya a Suècia.

En l'apartat de cotxes de producció, la lluita per la victòria va ser cosa de pilots suecs, especialment entre Stig-Olov Walfridsson i Lars Bäckman i Kenneth Bäcklund i Tord Andersson, fins que en la segona especial del segon dia, aquests cedien de cop 1 minut i 43 segons vers els líders el que aplanava molt el camí del Mitsubishi Lancer Evo VI de Stig-Olov Walfridson i Lars Bäckman cap a la seva victòria local que remataven la labor amb una tercera jornada impecable. Amb aquesta victòria el pilot suec empatava al capdavant de la provisional amb el suís Olivier Gillet, vencedor al Monte-Carlo.

Sempre líders, Walfridson-Bäckman guanyaven a casa.

L'abandonament de Tommi Mäkinen en la darrera especial cronometrada, la primera victòria de Harri Rovanperä en el mundial i el segon podi consecutiu de Carlos Sainz en el present campionat, donava un triple empat a 10 punts al capdavant de la taula general provisional del campionat de pilots. D'altra banda la segona posició que aconseguia Thomas Rådström donava un nou empat en la segona posició provisional amb el francès François Delecour, cinquè a Suècia. Toni Gardemeister, amb un Peugeot 206 WRC tancava el podi provisional.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen Carlos Sainz Harri Rovanperä	10 10 10
François Delecour Thomas Rådström	6 6
Toni Gardemeister	5

En quan a marques, Peugeot no havia nominat a Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen pel que els del lleó es seguien mantenint a zero, cosa que si havia fet Mitsubishi amb Thomas Rådström i Tina Thörner en detriment de Freddy Loix i Sven Smeets, pel que el segon lloc dels suecs es tornava en victòria per als dels tres diamants vermells, que d'aquesta manera seguien extenent el seu liderat provisional. Ford es mantenia com a segona marca del campionat en combinar el segon lloc de Carlos Sainz i Luis Moya amb el cinquè de Colin McRae i Nicky Grist. Škoda per la seva banda, tancava la taula amb 6 punts, 1 més que Hyundai i 2 més que Subaru.

Constructor	Punts
Mitsubishi	23
Ford	14
Škoda	6

Grönholm-Rautiainen guanyaven per cinquena vegada la ronda sueca amb autoritat.

Figurant com la segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 11 de febrer de 2007 finalitzava a Karlstad el 56è Ral·li de Suècia. La prova hivernal per excelència era puntuable pels certamens reservats a pilots, marques i producció, el que atreia fins a 64 equips a formalitzar la seva inscripció oficial, d'aquests, 58 es disposaven des de la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat de Karlstad, a afrontar un recorregut programat de 342,09 km cronometrats al llarg de 20 proves especials que s'iniciaven el dijous 8 de febrer. Dels 58 equips participants, 43 aconseguien completar la prova.

Una munta de pneumàtics errònia en l'equador de la prova va ser el punt d'inflexió negatiu per a Loeb-Elena.

Com venia sent habitual en les darreres temporades, una especial espectacle celebrada a Karlstad el dijous al vespre donava el tret de sortida a la competició, en la que els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen amb un Mitsubishi Lancer WRC donaven la sorpresa en adjudicar-se el millor temps per davant del Ford Focus RS WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen o del Subaru Impreza S12 WRC de Petter Solberg i Phil Mills. La sorpresa en sentit negatiu la protagonitzaven els campions mundials en vigència, el francès Sébastien Loeb i el seu copilot monegasc Daniel Elena, quan aquests perdien 4 segons en calar el seu C4 WRC sobre la línia de sortida.

La competició propiament dita s'inicava l'endemà divendres, amb tres especials forestals que es celebraven en dues ocasions cadascuna així com una especial espectacle a Hagfors que posava punt i final a l'acció de la primera jornada, jornada que assolia un total 113,81 km de distància tenint en compte l'especial espectacle inaugural de Karlstad.

La neu en pols present a les pistes en les seves primeres passades per les especials, va facilitar un inici de ral·li un tan agitat, i així doncs els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills marcaven el millor temps en la primera cronometrada per davant dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, per tal de passar a liderar la prova mentre que els transalpins es situaven en tercera posició. A continuació arribaria el torn dels italians, que amb el seu escratx en la segona especial, prenien la segona plaça al Mitsubishi Lancer WRC de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.

A partir de la tercera prova cronometrada la situació es va començar a normalitzar amb un escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena per davant de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Amb aquests cronos, els finlandesos de Ford entraven al reagrupament de Hagfors en segona posició, mentre la parella de Citroën ho feia en quarta posició a 1 segon de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen que seguien ressistint-se a perdre una posició al podi. Gigi Galli i Giovanni Bernacchini, amb un Citroën Xsara WRC privat, baixaven fins la cinquena posició.

La represa de la competició suposava tornar a passar per les mateixes especials cronometrades del matí, on Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven consecutivament els dos primers escratxs, el primer dels quals permetia als de l'oval passar a liderar el ral·li desplaçant a Petter Solberg i Phil Mills del primer lloc. Tanmateix en aquesta quarta prova cronometrada, cinquena en el comput global del ral·li, Sébastien Loeb i Daniel Elena es lamentaven que un helicòpter que volava massa baix, els va alçar una cortina de neu que els va deixar sense visibilitat en un revolt molt tancat, el que els va fer reduir més del que haguessin volgut el ritme i fent-los perdre a final de tram 12,1 segons vers els nous líders.

Precisament la parella de Citroën posava remei a l'incident guanyant l'última especial forestal, el que valia als campions mundials per superar a Petter Solberg i Phil Mills en la general i situar-se en segona posició provisional. En l'especial espectacle de Hagfors que tancava l'etapa, els tres primers classificats es classificaven en el mateix ordre al tram, amb el que l'entrada al parc tancat es feia amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en primera posició, seguits de Sébastien Loeb i Daniel Elena a 11,1 segons i de Petter Solberg i Phil Mills a 22,6 segons. Els noruegs Henning Solberg i Cato Menkerud amb un Ford Focus RS WRC de l'equip Stobart, eren quarts a 27,9 segons dels líders i suposaven el nexe comú entre els primers classificats amb el grup de perseguidors, en els que també s'hi trobaven els finlandesos Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

La disputa de la segona etapa del ral·li suposava afegir 141,96 km cronometrats al programa, els quals es trobaven repartits al llarg de sis trams de caire més tradicional, més una segona passada per l'especial espectacle de Hagfors, que de nou tancava la jornada.

Els dos primers classificats es repartien a parts iguals les dues primeres especials cronometrades del dissabte, amb un balanç favorable de 6 dècimes de segon per als pilots de Citroën. Mentre que en la segona prova especial, Petter Solberg i Phil Mills queien de la lluita per les posicions de podi en perdre 15 minuts a causa d'una sortida de pista, deixant el seu lloc en el podi al germà del pilot, Henning Solberg, i al seu copilot Cato Menkerud.

En el següent bucle, format també per dues proves cronometrades Sébastien Loeb i Daniel Elena reconeixien haver errat en la munta de pneumàtics, el que coinicidint amb dos escratxs consecutius de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen permetia als líders escapar-se en pràcticament mig minut a la general provisional. D'altra banda els companys d'equip dels líders, els finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, eixugaven les tres dècimes de segon que els separaven de Henning Solberg i Cato Menkerud al reagrupament, amb el que els noruegs de l'equip Stobart deixaven el seu lloc al podi a la segona parella oficial de Ford.

Malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena van poder solucionar la munta errònia de gomes en les assistències, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es tornaven a imposar en les dues especials forestals que restaven per celebrar-se, mentre que en l'especial espectacle de Hagfors, última cronometrada del dia, el millor temps era pels noruegs Mads Østberg i Ole-Kristian Unnerud al volant d'un Subaru Impeza S10 WRC privat.

La fantàstica segona jornada realitzada pels líders, permetia a la parella de Ford entrar al parc tancat amb 38,4 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els seus companys d'equip s'afermaven en la tercera plaça a 1 minut 13,4 segons d'ells.

La jornada final dominical es podia pràcticament considerar com un tràmit, doncs aquesta estava formada per només 2 trams que es celebraven en dues ocasions cadascun més una segona passada per l'especial espectacle inaugural de Karlstad. Un tràmit que s'iniciava amb un sorprenent escratx dels australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall, i al que li seguia un altre dels noruegs de Stobart Henning Solberg i Cato Menkerud. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven la jornada i el seu concurs al ral·li amb tres escratxs consecutius, amb el que la seva victòria era inqüestionable en classificar-se sempre per davant dels seus més immediats perseguidors.

Amb l'entrada al parc tancat de Karlstad es donava per finalitzada la 56ena edició del ral·li amb la victòria per a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui aturaven el cronòmetre en 3 hores 8 minuts i 40,7 segons. Per als finlandesos aquesta era la seva cinquena victòria a la prova, amb el que els pilots empataven amb Björn Waldegård en el palmarès del ral·li i es quedaven a dues del récord del també suec Stig Blomqvist. Sébastien Loeb i Daniel Elena invertien 53,8 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les places amb dret a Champagne a 1 minut i 41,5 segons dels seus companys d'equip.

No va ser fins l'equador del ral·li que Hirvonen-Lehtinen van reivindicar un lloc al podi.

En el campionat de producció, els finlandesos Kristian Sohlberg i Risto Pietiläinen es feien amb el liderat de la classe en els primers compassos de la prova a bord d'un Subaru Impreza N12 STi, mentre que en les segones passades per les especials, els seus compatriotes amb Mitsubishi Lancer Evo IX, Juho Hänninen i Mikko Markkula, van anar llimant distàncies fins arribar al final de jornada separats per 5,7 segons. Els dos equips finlandesos mantenien el seu frec a frec fins la penúltima especial cronometrada del dissabte, quan finalment els dotats amb un Mitsubishi Lancer Evo IX aconseguien superar als seus rivals del Subaru Impreza STi.

Una punxada en la primera cronometrada dominical posava punt i final a la intensa lluita per la victòria, enviant a Kristian Sohlberg i Risto Pietiläinen fora de les places de podi de la categoria i dotant d'un bon coixí de segons als líders vers els seus nous perseguidors. Tot i tenir-ho de cara per poder-se dedicar a administrar l'avantatge acumulat, Juho Hänninen i Mikko Markkula van seguir imprimint un ritme fort per guanyar les 3 últimes proves cronometrades i així ampliar el seu marge al capdavant de la taula de temps. Malgrat tot, en les verificacions posteriors es va veure que el seu Mitsubishi Lancer Evo IX estava dotat amb 3 bombes de benzina, quelcom prohibit pel reglament i que els suposava l'exclusió de la prova i la cessió de la victòria als locals Oscar Svedlund i Björn Nilsson.

Tractant-se de la primera cita del campionat de producció, les posicions finals assolides a la prova, eren alhora les posicions que els pilots passaven a ocupar en el certamen, així doncs el suec Oscar Svedlund esdevenia el primer líder per davant del finlandès Anton Alén, fill del mític pilot Markku.

Svedlund-Nilsson guanyaven la prova administravament.

En el campionat reservat a pilots, la combinació d'una victòria i un segon lloc de Sébastien Loeb per un tercer lloc i una victòria per part de Marcus Grönholm, mantenia al pilot alsacià al capdavant de la taula provisional amb 2 punts de marge vers el seu màxim oponent finlandès. D'altra banda, l'escuder de Ford, Mikko Hirvonen, superava l'escuder de Citroën, el càntabre Dani Sordo, el qual es veia fora del podi per 2 punts en sortir amb les mans buides de la seva visita a Suècia.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	18
Marcus Grönholm	16
Mikko Hirvonen	10

En l'apartat de constructors, la baixa contribució de Dani Sordo i Marc Martí a la marca dels dos galons en la ronda sueca, permetia que les distàncies amb Ford s'estrenyissin fins a 1 sol punt, encara favorable als de Versalles. Per darrera, Subaru perdia terreny vers els seus rivals a les primeres de canvi i conservava el seu tercer lloc per 1 únic punt vers l'equip OMV-Citroën.

Constructor	Punts
Citroën	27
Ford	26
Subaru	10