Latvala-Anttila donaven la primera victòria de tram i absoluta al Yaris WRC al ral·li suec.
Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 65è Ral·li de Suècia tancava edició el diumenge 12 de febrer de 2017 a Karlstad amb 32 equips participants presents a la seva cerimònia. La prova escandinava, doncs trepitjava sòl suec en la seva majoria, però també noruec en certes cronometrades, era puntuable pels certàmens reservats a pilots i constructors, així com el WRC-2 i WRC-3, i tenia un recorregut format per 18 proves especials d'una distància total cronometrada de 331,74 km, a les que els 41 equips participants dels 46 que prèviament hi havia oficialitzat la seva inscripció, començaven a fer front a partir del dijous 9 de febrer.
Tänak-Järveoja haurien d'esperar per a la seva primera victòria.
Tal i com mana la tradició, els 1,90 km cronometrats de l'especial espectacle de Karlstad servien per donar el tret de sortida de les hostilitats dels participants vers el cronòmetre, sent els finlandesos de Toyota Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila els més ràpids per 6 dècimes de segon vers els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i per tant els líders de la provisional a l'entrada per primera vegada al parc tancat de Torsby. Els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, a 1 dècima de segon dels seus companys d'equip a Hyundai, tancaven les places provisionals de podi.
L'endemà divendres la primera etapa es completava amb tres trams cronometrats forestals, pels que s'hi passava matí i tarda, i als que s'hi afegia una passada per l'especial espectacle de Torsby per tancar l'activitat competitiva i assolir així els 147,55 km cronometrats totals de l'escull. El primer d'ells tenia a més a més la peculiaritat de creuar la frontera sueco-noruega, sent les dues proves restants del bucle en sòl noruec.
Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'imposaven en la primera d'elles per tal de prendre el liderat, mentre que en la següent prova especial, i amb el segon escratx consecutiu del dia, els belgues es refermaven en la seva posició. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven el bucle matinal imposant-se en la tercera prova especial, un escratx que els permetia recuperar el liderat provisional per tan sols 3,9 segons.
En tornar a passar per les especials del matí, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul recuperaven el liderat, i a més els belgues ho feien imposant-se en les tres cronometrades forestals que restaven de l'etapa, mentre que en l'especial espectacle de Torsby, els pilots estonians d'M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja s'hi anotaven el millor registre per tal d'aconseguir fer entrada en les places provisionals de podi.
Completada doncs la primera jornada, la classificació reflectia el liderat de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals se n'anaven a dormir amb 28,1 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja tancaven les places amb dret a xampany el diumenge al migdia a 49,7 segons dels belgues, però amb la pressió de tenir els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle a 2,1 segons de la seva posició i als seus companys d'equip, els campions mundials Sébastien Ogier i Julien Ingrasia, a 6 segons justos.
Contràriament els estàndards de l'època, la jornada sabatina tenia menys corda cronometrada que la jornada anterior, en total tenia 125,38 km de distància al llarg de 7 proves especials, les quals es repartien al llarg de 3 trams forestals a doble passada més una nova passada per l'especial espectacle de Torsby que tanmateix servia per tancar la competició del dia. Ott Tänak i Martin Järveoja prosseguien amb la ratxa de l'especial espectacle del divendres al vespre i s'imposaven consecutivament en els tres trams del matí, amb el que els pilots de M-Sport aconseguien escurçar les distàncies vers els seus predecessors finlandesos fins als 9,2 segons, alhora que deixaven lleugerament despenjats als seus companys d'equip i als irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle.
En la represa, tot sortint del parc d'assistències intermèdies, els participants i sobretot tota l'afició veia perplexa com la primera prova especial del bucle, quarta de la jornada, era cancel·lada seguint les indicacions de la FIA, doncs les velocitats mitjanes assolides fregaven els 140 km/h, i el màxim organisme regulador dels esports de l'automòbil tenia por que alguna desgràcia pogués ocórrer.
Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, i Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'adjudicaven els millors temps en els dos trams forestals que restaven, amb el que les posicions del trio capdavanter quedaven bastant clares, però en l'especial espectacle de Torsby l'avenir del ral·li viuria un gir sobtat en quan els líders belgues, que gaudien de 43 segons de marge vers la parella de Toyota, se sortien en un revolt i en impactar contra un mur de formigó, els pilots es veien obligats a abandonar en haver trencat la direcció del seu i20 Coupé WRC en l'incident.
El càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí aconseguien el millor temps en aquesta especial, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila passaven a liderar la prova per només 3,8 segons de marge vers Ott Tänak i Martin Järveoja, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven les places de podi a 16,6 segons del liderat, unes distàncies molt curtes i que podien deparar qualsevol sorpresa dominical. La parella espanyola de Hyundai pujava fins la quarta posició amb l'escratx a l'entrada al parc tancat, si bé aquests es trobaven ja a més de minut i mig del liderat, però amb la certa tranquil·litat de tenir a Craig Breen i Scott Martin a gairebé mig minut del seu temps, després de les errades de Kris Meeke i Paul Nagle, que se sortien de la pista i del trencament de direcció dels seus companys neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard.
Així doncs, com s'havia dit abans, amb unes distàncies tan curtes entre el tres equips capdavanters, s'esperava una lluita frenètica per la victòria al llarg de les 3 proves especials programades pel diumenge de 58,81 km cronometrats. Però res més lluny de la realitat, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'envirollaven en la primera prova dominical, cedint-hi mig minuten l'incident i amb ell gairebé tota opció a victòria, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila no donaven cap possibilitat als seus rivals estonians en imposar-se en tots tres trams programats, inclòs el Power Stage, amb el que els finlandesos s'asseguraven la màxima puntuació possible.
Completades les 17 de les 18 proves especials programades, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'anotaven així la seva 17ena victòria mundial, primera per al Toyota Yaris WRC i primera per a la marca nipona d'ençà l'aconseguida per Didier Auriol i Denis Giraudet al Ral·li de Xina 1999, amb un temps final de 2 hores 36 minuts i 3,6 segons per tal de cobrir els 300,14 km que finalment es recorrien. Ott Tänak i Martin Järveoja invertien 29,2 segons més que els finlandesos i haurien d'esperar una mica més per poder-se anotar la seva primera victòria mundial. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, a 59,5 segons del temps dels seus ex-companys d'equip, tancaven les posicions de podi.
Ogier-Ingrassia tancaven el podi suec, amb el que els 6 integrants d'aquest eren els mateixos de la ronda inaugural monegasca.
Entre els participants amb vehicles homologats pel WRC2, els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmon iniciaven el seu concurs a la cita escandinava amb força, anotant-se consecutivament els dos primers escratxs, si bé a partir del tercer tram arribaria la reacció dels suecs oficials de la marca txeca Škoda, Pontus Tidemand i Jonas Andersson, qui amb altres tants millors registres consecutius, aconseguien fer entrada al parc d'assistències intermèdies ocupant la primera posició.
Per la tarda, els suecs refermaven la seva posició líder amb tres millors temps de quatre possibles, el que els permetia fer entrada al parc tancat de Torsby amb 45,1 segons d'avantatge vers els finlandesos de M-Sport Teemu Suninen i Mikko Markula i 58,8 segons en relació a Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmon, qui per la tarda es desinflaven.
Dissabte la dinàmica es mantenia, i els líders s'anaven escapant de mica en mica acumulant un total de 5 escratxs sobre 6 possibles i un coixí d'1 minut i 16,2 segons, mentre que la primera parella líder, els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig Rune Skjærmon escurçaven distàncies vers els seus predecessors finlandesos amb 1 millor temps, retornant al parc tancat a només 5,3 segons de la posició anterior.
Amb la poca distància cronometrada que es programava per diumenge, el liderat de Pontus Tidemand i Jonas Andersson no corria perill, i deixava com a únic punt calent de la taula la lluita per la segona posició entre finlandesos i noruecs, així doncs els líders suecs es prenien la jornada amb calma, mentre que la parella de M-Sport amb els dos primers escratxs dels tres possibles, posaven terra de per mig vers els aspirants a la seva posició.
Pontus Tidemand no era present al Monte-Carlo inaugural, pel que la victòria que el suec s'anotava a casa, li reportava els primers 25 punts en el certamen, i empatava així amb el noruec Andreas Mikkelsen, guanyador al Monte-Carlo. D'altra banda el francès Eric Camilli, repetia el quart lloc de la cita alpina inaugural i romania a només 1 punt dels dos coliders.
Divendres a mig matí Tidemand-Andersson feien el canvi de xip necessari per anotar-se la victòria.
En categoria WRC-3, els britànics Louise Cook i Stefan Davis eren els únics que s'inscrivien a la prova, pel que tot semblava indicar que aquests s'emportarien la victòria de portar el seu cotxe a la línia de meta. Però a la pilot britànica, que s'havia venut diversos trofeus per poder reunir el pressupost per competir, no se li permetia prendre la sortida a la tercera etapa el diumenge al matí per uns problemes d'homologació amb els seus cargols del seient, pel que la victòria de la classe quedava òrfena.
Jari-Matti Latvala s'enfilava fins al capdavant del campionat de pilots gràcies a la victòria que el finlandès s'anotava a la ronda sueca així com al Power Stage, el que permetia al pilot de Toyota superar en 4 punts a l'anterior líder, el seu ex-company d'equip, el francès Sébastien Ogier. Ott Tänak era l'únic dels pilots que havien trepitjat podi que encara no havia aconseguit la victòria, amb el que l'estonià tancava el podi del certamen a 15 punts del liderat i amb 8 punts de marge vers l'espanyol Dani Sordo, qui en els dos primers ral·lis del calendari havia estat quart.
Pilot |
Punts |
Jari-Matti Latvala
|
|
Sébastien Ogier
|
|
Ott Tänak
|
|
A Suècia, M-Sport tornava a aconseguir la puntuació màxima entre els diferents equips en situar dos dels seus tres cotxes dalt del podi final, amb el que el preparador britànic aconseguia un marge de 20 punts vers els seus més immediats perseguidors, els nipons de Toyota. Hyundai, per segon ral·li consecutiu sumava 20 punts al seu compte particular, amb el que la marca coreana començava a perdre terreny amb els seus predecessors.
Constructor |
Punts |
M-Sport
|
|
Toyota |
|
Hyundai
|
|