Per quarta vegada, el binomi Blomqvist Saab funcionava a la perfecció a casa.

Karlstad acollia un any més el Ral·li de Suècia, i el diumenge 13 de febrer de 1977 s’hi celebrava la clausura de la seva 27ena edició. La cita nòrdica tenia un total de 35 proves especials cronometrades en el seu programa, si bé una especial espectacle, celebrada sobre un llac glaçat, no computava en la taula de temps, pel que la distància total competitiva esdevenia de 472 km. Tanmateix la ronda hivernal otorgava punts en el campionat del món de marques, figurant en aquest calendari en el seu segon lloc, i en la Copa FIA de pilots, sent la tercera cita d’aquest campionat, el que portava a 90 equips a inscriure’s a l’esdeveniment. Tots ells van ser presents a la sortida del ral·li celebrava el divendres 11 de febrer a Karlstad també, mentre que només 47 van aconseguir superar tot el recorregut.

Danielsson-Sundberg feien bona l'elecció d'Opel de portar-hi els Grup 2 finalitzant el ral·li en segon lloc.

La principal novetat de l’edició era que el seu recorregut deixava de ser secret, amb el que els pilots podien fer reconeixements previs i fins i tot entrenar de cara a l’esdeveniment, si bé la manca de precipitacions en forma de neu, modificava lleugerament l’escenari.

La primera etapa del ral·li era un bucle de 18 proves especials amb arribada i sortida a Karlstad, si bé una d’elles en no computar en la taula de temps, la seva distància total cronometrada esdevenia de 236 km. En ella realment hi prenien la sortida 173 formacions, doncs 83 equips participants ho feien en categoria nacional i que per tant només participaven al llarg de la primera jornada.

Per Eklund i Björn Cederberg, guanyadors de la darrera edició de la ronda sueca, sortien a l’atac per intentar repetir resultat, una opció que també escollien pels finlandesos de FIAT Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i que desencadenava en l’escratx ex-aequo de les dues formacions que compartien així liderat. Per darrera d’ells, a 4 segons, s’hi classificaven Stig Blomqvist i Hans Sylvan, companys d’equip dels primers, i en tercer lloc s’hi trobava el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

La segona prova especial del programa, d’uns 30 km cronometrats, esdevenia una mica més selectiva que l’anterior, i situava en el liderat en solitari a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui repetien en l’autoria del millor temps i a més a més aconseguien distanciar-se en 9 segons vers Per Eklund i Björn Cederberg. Stig Blomqvist i Björn Cederberg i Pentti Airikkala i Risto Virtanen es mantenien en les seves posicions de perseguidors, si bé aquests es trobaven ja a 20 segons i 1 minut respectivament.

En la quarta prova especial, el ral·li viuria un gir de guió molt important, doncs les dues llebres del ral·li hi tenien problemes. Per una banda Per Eklund i Björn Cederberg patien problemes de motor en el seu Saab 99 EMS i pràcticament completaven l’especial al ralentí, perdent 3 minuts vers els seus companys Stig Blomqvist i Hans Sylvan; però molt pitjor va ser el cas de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, un fusible va començar a fallar en el seu FIAT 131 Abarth, el que deixava als finlandesos sense llum i aquests acabaven impactant contra un mur de neu en patir una sortida de pista. Retornar el cotxe a la traçada els va suposar perdre uns 20 minuts, un temps al que posteriorment se l’hi afegirien uns 30 minuts més en les assistències per tal de reparar el seu cotxe, amb el que els finlandesos s’enfonsaven en la part més baixa de la taula, si bé continuaven competint.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan es trobaven així amb la primera posició en la provisional per una mica més d’un minut de marge vers Pentti Airikkala i Risto Virtanen i el FIAT 131 Abarth pilotat per Timo Mäkinen i Henry Liddon. I si bé Per Eklund i Björn Cederberg figuraven per llavors en la quarta posició en la taula provisional, els suecs no podien anar massa més enllà en la competició amb el seu motor inoperatiu.

Hannu Mikkola i Arne Hertz engruixaven la llista d’abandonaments a causa d’un curt-circuit en el seu Toyota Corolla Levin, amb el que la lluita per la segona posició quedava ben d’hora resolt en un assumpte de dos equips, el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen, i el FIAT 131 Abarth de Timo Mäkinen i Henry Liddon. Mentre que per darrera d'ells els Opel Kadett GT/E Grup 2 d’Anders Kulläng i Bruno Berglund i de Bror Danielsson i Ulf Sundberg formaven un grup molt compacte amb el FIAT 131 Abarth de Simo Lampinen i Solve Andearsson un parell de minuts més endarrera de l'última plaça de podi.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda sortien a partir de llavors a atacar cada viratge, i els finlandesos esdevenien assíduament els homes més ràpids en pista, mentre que els líders anaven de mica en mica distanciant-se dels seus més immediats perseguidors. Tanmateix la lluita tancada per la segona posició quedaria resolta amb la disputa de la tretzena prova especial cronometrada, moment en que el Toyota Celica de Pentti Airikkala i Risto Virtanen començaria a patir problemes amb la bomba injectora i feia retrocedir als pilots fins a la sisena posició provisional.

Els líders Stig Blomqvist i Hans Sylvan, tenien un ensurt en la recta final de l’etapa quan aquests patien una petita sortida de pista que els hi danyava l’eix posterior del seu Saab 99 EMS. Si bé els pilots no perdien la primera posició, si que el seu coixí de segons es reduia fins als 52 que aquests gaudien vers Timo Mäkinen i Henry Liddon a l’entrada al parc tancat de Karlstad el dissabte. Anders Kulläng i Bruno Berglund eren tercers a 3 minuts i 23 segons dels primers classificats i els seus companys de formació, Bror Danielsson i Ulf Sundberg, quarts a 3 minuts i 57 segons, precedint a la seva vegada al FIAT 131 Abarth de Simo Lampinen i Solve Andearsson en 23 segons.

La segona etapa del ral·li no era més que una repetició de l’etapa anterior però sense l’especial espectacle i no computable en la taula de temps del llac glaçat, pel que el número de proves especials baixava irrisòriament fins a 17, però la distància total cronometrada romania inalterada en els 236 km.

Després de descansar per un període de 8 hores a la capital del Värmland, Stig Blomqvist i Hans Sylvan atacaven fort en les primeres especials de la jornada per tal de recuperar els segons perduts a les acaballes del dia anterior, i així els líders s’imposaven consecutivament en les 4 primeres especials cronometrades que els hi otorgaven un marge proper als 4 minuts.

Pentti Airikkala i Risto Virtanen havien d’abandonar la competició amb la bomba injectora del seu Toyota Celica trencada, mentre que una punxada soferta per Anders Kulläng i Bruno Berglund, feia baixar a la parella sueca d’Opel una posició en la taula general, classificant-se just per darrera dels seus companys Bror Danielsson i Ulf Sundberg. 

Veient com estava la taula de temps i com els Opel Kadett GT/E de Grup 2 dificilment els hi podien plantejar problemes, si bé aquests cotxes eren molt més fiables que no pas els de Grup 4, aquests entregaven menys potència, Timo Mäkinen i Henry Liddon decidien llavors pilotar per assegurar la segona plaça. Un fet que no va ser possible, doncs a manca de quatre cronometrades per completar el recorregut, el rotor del distribuidor del seu cotxe es trencava i el FIAT 131 Abarth que pilotaven es quedava aturat en el voral. No seria l’únic abandonament per a FIAT, doncs contemporàniament un conat d’incendi en el motor, obligava a retirar-se a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui havien aconseguit remuntar fins la 26ena posició provisional després d’haver acumulat un total de 15 millors temps.

Sense marge per a gaire cosa més, els 37 equips participants que restaven en actiu feien entrada a Karlstad el diumenge 13 de febrer, lloc i moment en el que Stig Blomqvist i Hans Sylvan es proclamaven guanyadors del 27è Ral·li de Suècia amb un temps final de 8 hores 2 minuts i 17 segons. Per darrera d’ells s’hi trobaven els dos Opel Kadett GT/E dels seus compatriotes Bror Danielsson i Ulf Sundberg i d'Anders Kulläng i Bruno Berglund, qui invertien 6 minuts i 2 segons i 6 minuts i 24 segons més respectivament que els guanyadors de l’edició en recórrer els 472 km cronometrats del programa.

En els últims compassos del ral·li Kulläng-Berglund es van veure avançats pels seus companys d'equip.

En la Copa FIA per a pilots, cap dels participants en les 3 primeres rondes sumava punts en més d’una d’elles, entre el Monte-Carlo inaugural i la present ronda sueca, s'hi havia celebrat l'Arctic finlandès, pel que es produien triples empats en totes tres primeres posicions.

Pilot	Punts
Sandro Munari Ari Vatanen Stig Blomqvist	9 9 9
Jean-Claude Andruet Tapio Rainio Bror Danielsson	6 6 6
Antonio Zanini Jari Vilkas Anders Kulläng	4 4 4

Tot i no haver aconseguit la victòria per segon ral·li consecutiu, FIAT encara feia bo el quart lloc final de Simo Lampinen i Solve Andreasson, doncs la formació de Torí passava a liderar el campionat de marques en solitari. Opel que havia sabut plantejar bé el ral·li i en optar per la fiabilitat enlloc de la potència, molt menys important en un esdeveniment com el suec, pujava fins la segona plaça gràcies al segon lloc de Bor Danielsson i Ulf Sundberg, Saab i Lancia acumulaven una absència i una victòria, amb el que les dues marques empataven a 18 punts en el tercer lloc del mundial de constructors.

Constructor	Punts
FIAT	30
Opel	26
Lancia Saab	18 18

Agraïments a Carles Bosch per la cessió de material gràfic. Agraïments a Fer Velilla per la cessió de documentació escrita.

Mikkola-Hertz treien renda a la major potència del seu Quattro.

El diumenge 13 de febrer de 1983 finalitzava a Karlstad, escenari habitual de la prova, el 33è Ral·li de Suècia, segona prova del campionat del món de ral·lis i quarta en el campionat europeu de l'especialitat que a més a més gaudia de coeficient màxim, quatre. La prova, que només era puntuable per al campionat de pilots i no de marques, es dividia en 3 etapes i 25 especials cronometrades de 476,10 km de distància que 67 equips dels 137 participants aconseguien superar amb éxit.

Blomqvist-Cederberg feien debutar el petit 80 Quattro amb un podi.

L'escenari era l'habitual de sempre, la provincia de Värmland amb la ciutat de Karlstad com epicentre, peró en les setmanes prèvies a l'inici de la prova, el rutómetre es va redirigir més cap a una regió septentrional, on la neu pogués estar en més quantitat que no pas en l'àrea propera a la ciutat. Tot i aixó les temperatures diurnes eren sovint per sobre dels 0 ºC, i de nit no baixaven molt més, pel que la capa de neu era molt fina en determinades especials cronometrades i amb el pas d'uns pocs cotxes quedava totalment deteriorada com ja es va poder veure en els entrenaments previs, generant problemes d'integritat dels claus.

Tot i que la llista d'inscrits era notable donada la coincidència dels calendaris europeu i mundial, en no ser puntuable pel certamen de constructors, moltes marques no hi van fer acte de presència, només Audi hi desplaçava dos Quattro A1, un per a Hannu Mikkola i Arne Hertz i un altre per a Michèle Mouton i Fabrizia Pons, així com el debutant 80 Quattro confiat a la parella local Stig Blomqvist i Björn Cederberg, a mode de promoció per a futures comandes de campionats nacionals, i Opel, que es presentava a la prova amb un Ascona 400 per a Ari Vatanen i Terry Harryman, donada la pressió que aquests exercien sobre el seu esponsor principal per a concórrer a la prova, deixant la resta d'inscrits en mans d'equips privats, molts dels quals ho feien amb cotxes de Grup A pel canvi de normativa en el Campionat Nacional Suec de Ral·lis.

La primera etapa tenia un total de 8 proves especials en el seu programa d'una distància total cronometrada de 112,70 km, els quals després de fer un bucle cap al nord fins a Torsby, reconduïa la caravana del ral·li fins a la localitat veïna de Torsby. Des d'un bon inici Hannu Mikkola i Arne Hertz començaven a marcar les distàncies i amb 5 escratxs consecutius de 5 possibles en les primeres especials cronometrades, els pilots nòrdics es llauraven un liderat que en cap moment els hi va ser pres. Precisament en aquesta cinquena especial cronometrada, la primera que tenia una distància prou llarga com per a que la integritat dels claus es veiès compromesa, es van produir els primers incidents remarcables.

L'Opel Ascona 400 d'Ari Vatanen i Terry Harryman patia una sortida de pista en aquesta especial, quedant el seu cotxe clavat a la neu, pel que va ser necessari treure la pala per tal de retornar el cotxe a la traçada, l'operació va fer perdre uns cinc minuts a la parella que veia com a les primeres de canvi, les seves opcions dipositades en una manca de neu s'esbaien. Mentre que l'altre incident remarcable va estar protagonitzat per Michèle Mouton i Fabrizia Pons, les pilots d'Audi, que havien mostrat un nivell molt proper al dels seus caps de files en les anteriors proves especials, veien com el cable de l'accelerador del seu Quattro A1 es trencava, havent de fer alguna mena d'artilugi per tal d'accionar l'accelerador des de l'interior del seu cotxe, amb el que la parella franco-italiana es deixava de l'ordre de 5 minuts en l'incident i queia fins la 25ena posició provisional.

Donada la situació, el ral·li perdia el poc interès que tenia en les primeres de canvi i el paper de màxim oponent de Hannu Mikkola i Arne Hertz el prenien els locals i guanyadors de l'anterior edició Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els quals tot i tenir només 200 CV sota el seu capó vers els 320 que per llavors entregava el Quattro A1, estaven traient petroli de la major maniobrabilitat del seu 80 Quattro per tal de mantenir-se a prop dels líders alhora de marcar les distàncies vers l'altre Quattro A1 present a la prova, el privat de Sutton Cars, que estava sent pilotat pels finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukkala.

La segona etapa del ral·li era la més llarga de tot el programa i aquesta dibuixava un bucle sobre el mapa que se n'anava una mica més cap al nord que no pas en la jornada prèvia. Amb arribada i sortida d'Alster el mateix dissabte 12 de febrer, la seva disputa suposava 246,60 km competitius pels 107 equips participants que havien aconseguit arribar al parc tancat el vespre anterior.

Michèle Mouton i Fabrizia Pons així com Ari Vatanen i Terry Harryman seguien remuntant posicions, un guany molt més avançat en el cas de la parella d'Audi, la qual al terme de la segona especial sabatina ja figurava en la setena posició provisional, si bé ho feien a 4 minuts i 11 segons de la darrera posició de podi marcada per Lasse Lampi i Pentti Kuukala. Malgrat aquestes remuntades i la lluita oberta en el Grup A, bàsicament entre els pilots locals, l'interès dels espectadors decreixia a mesura que les especials s'anaven celebrant, molt probablement en quan aquests pogueren comprovar com Stig Blomqvist i Björn Cederberg, malgrat aconseguir victòries parcials, no podien lluitar per la victòria amb Hannu Mikkola i Arne Hertz, el que es va traduir en una disminució notable de l'afluència del públic.

L'etapa dominical, tercera i última de l'esdeveniment, es dibuixava més cap a occident en el mapa de la provincia sueca i tenia 7 proves especials en el seu programa d'una distància total cronometrada de 116,80 km, sent la seva sortida a la 1 de la matinada del diumenge i l'arribada a quarts d'onze del matí del mateix dia, amb el que els pilots i les màquines tot just descansaven 3 hores entre la segona i tercera jornada.

Hannu Mikkola i Arne Hertz, després d'haver aconseguit marcar el millor temps en 9 de les 18 proves especials celebrades fins aquell moment, van dedicar-se a administrar l'avantatge del que gaudien, cedint el protagonisme als altres Audi Quattro presents a la ronda hivernal, principalment els seus companys de formació Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i Michèle Mouton i Fabrizia Pons, així com el Quattro A1 privat de Lasse Lampi i Pentti Kuukkala, autors del millor registre en les dues primeres especials del bucle.

Malgrat que les pilots d'Audi aconseguirien sumar 4 millors registres al llarg de la matinada dominical, sis en total al llarg de tot el recorregut programat, a la pilot francesa i a la seva navegant italiana els hi va mancar retallar un minut suplementari i aquestes s'hagueren de conformar en quedar-se a les portes del podi suec a 5 minuts i 9 segons dels seus companys nòrdics i guanyadors de l'esdeveniment.

Així doncs, amb els 67 equips participants que aconseguien superar la tercera i última jornada de competició dins el parc tancat de Karlstad, el 33è Ral·li de Suècia es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Hannu Mikkola i Arne Hertz, els quals invertien un total de 4 hores 28 minuts i 47 segons en recórrer els 470,10 km disputats, Stig Bloqmvist i Björn Cederberg els seguien en la classificació a 47 segons, un registre en part enganyós i facilitat per l'alçament del peu dret del pilot finlandès. Tancant el podi s'hi trobaven finalment els finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukkala, que si bé en l'equador de la segona jornada semblaven tenir a l'abast la segona posició del 80 Quattro, completaven el ral·li a 4 minuts i 4 segons dels guanyadors.

Aprofitant els incidents i la tracció integral, Lampi-Kuukala pujaven a un podi per primer cop.

Si bé en la classificació absoluta el ral·li va estar ràpidament vist per sentència, la del Grup A va ser força interessant, una animació que va estar principalment promocionada per la Federació Sueca d'Automobilisme i la seva prohibició als vehicles de Grup B per al campionat nacional, així com d'aquells motors dotats de 16 vàlvules o turbo. Malgrat això, Per Eklund i Ragnar Spjuth hi concorrien amb un Saab 99 Turbo, i els locals esdevenien els primers líders de la categoria. Tres proves especials més tard, els pilots es veien forçats a abandonar amb el seu cotxe fumejant per averia en la junta de culata.

Kalle Grundel i Rolf Melleroth assolien llavors el liderat de la classe a bord del seu Volkswagen Golf GTi, si bé aquests havien de bregar amb el segon dels Saab 99 Turbo presents a la cita, el dels seus compatriotes Ola Stomberg i Bruno Berglund. Malgrat la major potència del cotxe suec, aquest maltractava més les rodes, pel que aquesta formació només suposava un rival seriós dels líders en les especials més curtes, menys encara quan els problemes de transmissió van començar a fer acte de presència.

Finalment Kalle Grundel i Rolf Melleroth es feien amb la victòria en la classe i el cinquè lloc final en la seva estrena amb el motor de 1800 centímetres cúbics en el Golf GTi per davant del poc manejable Nissn Bluebird Turbo de Sören Nilsson i Anders Olsson i l'Audi Coupé GT de dues rodes motrius de Mikael Ericsson i Bo Thorszelius.

Grundel-Melleroth gaudien per primera vegada dels 1800 cc del seu motor que els conduïen a la victòria.

La victòria que Hannu Mikkola obtenia a la ronda hivernal per excelència, permetia al pilot finlandès passar a liderar la provisional del campionat de pilots amb 30 punts, 3 més que no pas el suec Stig Blomqvist, que sumava el seu segon podi de la temporada, i 10 punts per davant de Walter Röhrl, guanyador del Monte-Carlo inaugural i absent en el ral·li suec.

Pilot	Punts
Hannu Mikkola	30
Stig Blomqvist	27
Walter Röhrl	20

En el campionat de contructors, donat que la cita no otorgava punts en el campionat, la taula es mostrava inalterada vers com s'havia acabat el Ral·li Monte-Carlo a l'espera de l'arribada del Ral·li de Portugal al mes de març.

Constructor	Punts
Lancia	18
Audi	14
Opel	10

Grönholm-Rautiainen aconseguien la seva primera victòria al mundial i la primera per al 206 WRC.

Figurant com la segona prova en el calendari del campionat del món i amb 378,41 km cronometrats al llarg de 20 proves especials, el diumenge 13 de febrer de 2000 finalitzava la 49ena edició del Ral·li de Suècia al seu escenari habitual, Karlstad. La cita, que era puntuable pels campionats de pilots, marques i producció, comptava amb 87 equips inscrits en la seva llista oficial, dels que 78 emprenien des de la rampa de sortida, ubicada a Karlstad també, a partir del dijous 10 de febrer, el cami cap al recorregut programat. Dels equips que finalment participaven a la ronda sueca, 54 aconseguien completar el recorregut programat.

En aquesta ocasió el trinomi d'Ms no va funcionar a la perfecció.

Entre els organitzadors preocupava i molt l'evident manca de neu a les pistes forestals per les quals passaven els trams, si bé no es va haver d'arribar a l'extrem de cancelar el ral·li sencer tal i com havia passat l'any 1990, si que es varen haver d'escurçar algunes cronometrades i se'n va haver de susprendre'n una, la setena de tan sols 2 km. Tanmateix la manca de neu va tornar les pistes sueques en unes especials molt ràpides, on s'assolien mitjanes properes als 120 km/h amb molta facilitat, el que alhora facilitava els errors i les sortides de pista.

La prova arrancava divendres 11 de febrer amb 9 especials cronometrades de 129,29 km en el seu programa, de les que una s'havia de cancelar com ja s'ha comentat anteriorment. Els locals Thomas Rådström i Christina Thörner s'imposaven en la primera especial de la jornada amb un Toyota Corolla WRC privat, el que portava a la parella sueca a liderar la prova per davant dels inquilins del seu cotxe dos mesos abans al RAC britànic, els espanyols, ara a Ford, Carlos Sainz i Luis Moya, i també per davant dels finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els quals marcaven el millor temps en la segona cronometrada i rellevaven als locals de la primera posició.

La tercera prova cronometrada de la jornada, la més llarga de totes les que constaven al programa del dia, es va caracteritzar per la sortida de pista que patia Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en un canvi de rasant, on hi perdien uns segons preciosos que els deixaven fora de les places de podi, permetent als britànics Colin McRae i Nicky Grist ocupar aquesta plaça al podi després de marcar-hi el segon millor temps per darrera dels seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid.

Acte seguit Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki recuperaven plaça de podi en imposar-se en la quarta prova especial, i si bé en la cinquena trencaven una llanda en esquivar un càmara mal ubicat, els seus més immediats rivals, Colin McRae i Nicky Grist, feien una excursió fora pistes en la cronometrada sense poder treure renda d'aquest incident. Paral·lelament, els líders Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el seu segon escratx de la jornada, al que hi arribarien dos més consecutius, incrementant el seu bagatge al capdavant de la general.

L'especial coneguda com I2, d'apenes 3,40 km de distància, tancava la jornada, en la que els britànics Colin McRae i Nicky Grist aconseguien marcar el millor temps sense que aixó comportès canvis en la taula, arribant a la neutralització de la primera jornada amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen al capdavant de la general per 15 segons de marge vers els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner i 18,1 segons en relació a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Els britànics Colin McRae i Nicky Grist així com Richard Burns i Robert Reid, es trobaven a les portes del podi a 24,3 i 28,4 segons respectivament dels líders.

La segona jornada del ral·li, la més llarga de totes, comptava amb 153,21 cronometrats al llarg de 6 proves especials programades. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen iniciaven la jornada ampliant distàncies al capdavant de la general gràcies a guanyar les dues primeres cronometrades, mentre que per darrera seu els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya es veien obligats a abandonar en completar la primera especial del dia en comprovar que la seva corretja de distribució s'havia trencat.

La cara amable de la competició en el si de l'equip Ford era pels britànics Colin McRae i Nicky Grist, els quals en la primera prova cronometrada del dia aconseguien situar-se en tercera posició superant a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que en la segona la parella de l'oval aconseguia la segona plaça en superar als suecs Thomas Rådström i Christina Thörner, els quals es lamentaven de sortir darrera els oficials i trobar-se les pistes força deteriorades en relació als seus rivals directes.

Aquesta ratxa va animar al pilot escocès i al seu copilot galès a seguir intentant guanyar posicions i amb dos escratxs consecutius els de Ford escurçaven uns 13 segons els gap que tenien per situar-se a 19,7 segons de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, però les dinàmiques van canviar en la cinquena especial del dia, quan els líders hi marcaven el millor temps, mentre que els britànics perdien pràcticament tot el temps retallat i a més a més la segona plaça en favor de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

La última cronometrada de la jornada, una mena d'especial espectacle de només 2 km de distància, no va aportar canvis en la taula general en registrar-se el millor temps per a la parella finlandesa de Mitsubishi, que veia reforçada d'aquesta manera la seva segona plaça provisional en 1,3 segons més.

Al parc tancat de Hagfors s'hi entrava amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen mantenint-se al capdavant de la classificació amb 26,8 segons de marge vers els seus compatriotes Tommi Mäkinen i Risto Manninsenmäki, mentre que Colin McRae i Nicky Grist tancaven les places de podi a 29,6 segons de la parella finlandesa de Peugeot. A les portes del podi s'hi trobaven ara els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner a 36,4 segons dels líders, després d'haver cedit terreny en afrontar les especials en pitjors condicions que els seus rivals més directes en no ser pilots oficials. Richard Burns i Robert Reid, a 42,9 segons dels líders, seguien tancant el grup capdaventer amb opcions a podi, doncs darrera seu s'hi feia un buit de minut i mig per trobar als seus companys a Subaru Juha Kankkunen i Juha Repo.

La tercera i última etapa estava formada per 5 proves especials de 95,91 km cronometrats de distància, els quals es presentaven com un pols per part de Colin McRae i Nicky Grist i de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, més acostumats a lluitar contra el cronòmetre sota pressió, vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, encara verges en quan a victòries mundialistes.

La parella finlandesa de Peugeot però, va optar per la prudència, i malgrat perdre 19,7 segons al llarg de tota la tercera etapa vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, autors de 4 segons temps escratx i un tercer temps escratx en la última prova del ral·li, els del lleó completar el recorregut conservant la seva plaça.

D'altra banda Thomas Rådström i Christina Thörner van protagonitzar un estira i arronsa al llarg de la jornada amb Colin McRae i Nicky Grist per la darrera plaça de podi. Els locals s'imposaven en la primera especial per situar-se a només 7 dècimes de segon del tercer calaix del podi, mentre que en la segona cronometrada la parella privada de Toyota cedia segon i mig vers els seus rivals de Ford. En la tercera i quarta cronometrada, la parella sueca tornava a adjudicar-se el millor temps, el que permetia als locals prendre la tercera plaça als britànics de Ford, aquests reaccionaven immediatament en l'ultim cartutx que els hi restava i en vèncer en la cinquena i última cronometrada, Colin McRae i Nicky Grist recuperaven el tercer calaix del podi.

Amb l'entrada de nou a Karlstad, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen certificaven la seva primera victòria al mundial en completar el recorregut en 3 hores 20 minuts i 33,3 segons, 7,1 segons menys que els seus compatriotes de Mitsubishi, i guanyadors de les dues anteriors edicions, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Colin McRae i Nicky Grist tancaven el podi a 13,7 segons dels guanyadors i amb 1,2 segons de marge vers els suecs Thomas Rådström i Christina Thörner.

McRae-Grist van haver de suar la tercera plaça en la recta final .

En el campionat de producció la lluita per la victòria al llarg de la primera etapa, va ser una lluita a quatre bandes, en un primer moment els finlandesos Jani Paasonen i Jakke Honkanen s'erigien com els primers líders de la cita sueca en guanyar les dues primeres cronometrades, peró en la tercera especial del programa, els finlandesos van ser reemplaçats pels seus compatriotes Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi, autors del millor temps en aquella cronometrada. Rodant sempre amb cronos propers a l'escratx o fins i tot aconseguint-ne algún, els locals Stig-Olov Walfridsson i Lars Bäckman i Kenneth Bäcklund i Tord Andersson s'afegien a la festa entrant al parc tancat a 8,6 i 13,3 segons dels liders respectivament. Jani Paasonen i Jakke Honkanen, tot i ser els primers líders de la prova, entraven a Hagfors en quarta posició a 15,3 segons dels seus compatriotes.

Ja en la segona etapa, Jani Paasonen i Jakke Honkanen giraven el curs del ral·li al seu favor en quan els finlandesos van guanyar les 5 primeres proves cronometrades forestals de la jornada, i en la superespecial espectacle que tancava l'acció, als líders des de la tercera prova cronometrada sabatina, se'ls hi escapava el millor temps per 4 dècimes de segon. Diumenge, superat el frec a frec inicial amb Juuso Pykälistö i Esko Mertsalmi amb 1 escratx pels segons classificats i dos pels líders, i només dues cronometrades per endavant, Jani Paasonen i Jakke Honkanen es van limitar a rodar administrant el coixí de segons assolit per tal d'arribar a Karlstad com a guanyadors de la classe.

En clau de campionat, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller completaven la cita en una discreta quarta posició, gràcies a la qual sumaven 3 punts que els permetien mantenir-se com a líders en solitari del campionat per precisament aquests tres punts de marge vers Jani Paasonen.

Paasonen-Honkanen feien una demostració de força dissabte.

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen tot i no tenir un resultat tan excel·lent com en anteriors edicions a la prova sueca, veia reforçada la seva condició de líder en sumar el segon podi de la temporada en dues proves celebrades. D'altra banda, en produir-se l'abandonament del pilot madrileny Carlos Sainz, segon al Monte-Carlo, el rol de principal perseguidor del qúadruple campió mundial el prenia el seu compatriota Marcus Grönholm.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	16
Marcus Grönholm	10
Carlos Sainz	6

En la classificació del campionat de constructors, Mitsubishi seguia liderant la taula gràcies als 6 punts que sumava a la ronda sueca i sobretot al fet que Peugeot no aconseguís cap punt a la cita inaugural dels Alps Marítims francesos. Ford tancava el trio capdavanter en situar un dels seus cotxes en cadascun dels podis celebrats, peró malhauradament pels de l'oval, només puntuava un dels seus cotxes.

Constructor	Punts
Mitsubishi	18
Peugeot	11
Ford	10

Solberg-MIlls tornaven a guanyar en ser els únics supervivents d'una lluita a 3 bandes.

Amb Karlstad com l'habitual escenari de la cerimònia del podi, el diumenge 13 de febrer de 2005 finalitzava el 54è Ral·li de Suècia, segona ronda en el calendari del campionat del món de l'especialitat automóblistica, que amb puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors i producció, portava a 74 equips a formalitzar la seva inscripció oficial a la prova. D'aquests, 69 equips es van personar el dijous 10 de febrer a la rampa de sortida, ubicada també a Karlstad, per des d'allà iniciar un recorregut programat amb 20 proves especials cronometrades d'una distància total de 335,55 km, que 46 equips participants, dues terceres parts dels que sortien des de la rampa, aconseguien completar.

Els demèrits dels altres portaven a Märtin-Park fins al segon graó del podi.

La competició arrancava el divendres 11 de febrer pel matí amb la disputa de 7 especials cronometrades de 106,48 km de distància, repartits al llarg de tres trams celebrats a doble passada, més una especial espectacle a Hagfors, ciutat en la que es neutralitzava l'etapa.

Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, s'imposaven consecutivament en les dues primeres proves cronometrades del programa, i sempre per davant dels pilots de Citroën Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que valia als dos equips classificar-se en les dues primeres posicions i pel mateix ordre que ocupaven en cadascun dels trams. Però en la tercera cronometrada, que tancava el bucle matinal, el Peugeot 307 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'afegia a la festa amb un escratx, el que situava als finlandesos del lleó com a líders amb 1 dècima de segon de marge vers el Xsara WRC de Sébastien Loeb i Daniel Elena i 2 dècimes en relació al Subaru de Petter Solberg i Phil Mills.

En la represa Marcus Grönholm i Timo Rautiainen confirmaven la seva condició de líders en sumar el seu segon escratx consecutiu, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena se sortien rectes en un encreuament i perdien uns 18,1 segons d'or que els enviaven fins la quarta plaça provisional per darrera del Mitsubishi Lancer WRC dels italians Gigi Galli i Guido d'Amore. La parella de Citroën reaccionava ràpid, i amb un escratx en la cinquena especial, els campions mundials es tornaven a situar en posicions de podi, el que tanmateix va esperonar la parella italiana dels tres diamants vermells, que guanyava la última cronometrada forestal. També en aquesta prova cronometrada, el norueg Petter Solberg i el seu copilot britànic Phil Mills, recuperaven la condició de líders, si bé ho feien per 1 dècima de segon vers els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen.

L'especial espectacle de Hagfors, guanyada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, va suposar que es revertís el canvi de posicions previ entre els dos primers classificats, anant-se a dormir com a líders la parella finlandesa de Peugeot per 2 dècimes de segon vers la parella noruego-britànica de Subaru. Sébastien Loeb i Daniel Elena tancaven el podi provisional a 10,2 segons dels líders.

El programa de la segona jornada del ral·li comptava amb 4 trams cronometrats, dos d'ells celebrats a doble passada, més una nova passada per l'especial espectacle de Hagfors que altre cop posava final a les hostilitats vers el cronòmetre. En total doncs, s'afegien 139,53 km al recorregut al llarg de 7 proves especials.

Sébastien Loeb i Daniel Elena començaven l'etapa atacant, el que els portava a sumar un escratx i un segon millor temps en les dues primeres cronometrades de la jornada, mentre que Petter Solberg i Phil Mills amb el millor registre en la segona especial, tornaven a liderar la taula general de temps. D'altra banda Gigi Galli i Guido d'Amore baixaven fins la cinquena posició per darrera del segon Citroën Xsara WRC oficial, el pilotat pels belgues François Duval i Stéphane Prévot i una mica lluny ja de les posicions de podi.

En el següent bucle de dues proves cronometrades, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen s'adjudicaven tots dos millors registres, amb Petter Solberg i Phil Mills sempre a la seva estela, el que suposava novament un canvi en el liderat entre els pilots de Peugeot i de Subaru i per un estret marge, 1 dècima de segon. Alhora, en aquesta quarta cronometrada, queien de les primeres posicions els belgues François Duval i Stéphane Prévot, quan aquests s'havien d'aturar en plena especial a canviar una roda punxada del seu Xsara WRC el que novament deixava a Gigi Galli i Guido d'Amore en quarta posició si bé es trobaven ja a 1 minut i 32,6 segons dels líders.

Sébastien Loeb i Daniel Elena estrenyien la classificació en imposar-se en la cinquena prova cronometrada, peró un porus que apareixia en la seva junta de culata en la sisena especial, donava un rendiment inferior al seu propulsor amb el que els campions mundials van despenjar-se de la lluita per les dues primeres posicions. Lluita que seguia sent tanmateix molt intensa i que situava de nou a Petter Solberg i Phil Mills com a líders provisionals després de sumar els dos últims escratxs de la jornada.

Els campions mundials no eren els únics amb problemes, doncs els italians de Mitsubishi Gigi Galli i Guido d'Amore es lamentaven de pilotar les dues últimes cronometrades amb un palier trencat, el que els suposava perdre 2 minuts vers els millors registres dels pilots de Subaru i descendre fins la vuitena posició.

Tot plegat deixava a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en segona posició provisional a 12,6 segons de Petter Solberg i Phil Mills, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb els dubtes que planaven sobre la durabilitat del seu motor, tancaven les posicions de podi a 34,3 segons. El segon dels Peugeot 307 WRC, el pilotat per Markko Märtin i Michael Park, era qui podia treure benefici dels possibles problemes del Citroën Xsara WRC si bé aquests es trobaven en terra de ningú, a 2 minuts i 5,8 segons dels líders, i amb el Ford Focus RS WRC de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen a 1 minut i 12,8 segons de la seva posició.

El ral·li es tancava diumenge amb la disputa de 6 proves especials cronometrades, 3 trams a doble passada, que suposaven afegir els últims 89,54 km al programa. Petter Solberg i Phil Mills guanyaven la primera cronometrada dominical, mentre que en la segona es certificava pràcticament la seva victòria en tan bon punt es coneixia l'abandonament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per haver arrancat una roda del seu 307 WRC. L'incident situava als seus companys d'equip en posicions de podi, mentre que els pilots de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen aspirava a pujar al podi en el cas de que el motor de Sébastien Loeb i Daniel Elena cedís definitivament. Per aixó tanmateix els de l'òval havien de controlar el Mitsubishi Lancer WRC dels seus ex-companys d'equip a SEAT Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Finalment el motor de Sébastien Loeb i Daniel Elena va cedir en la penúltima especial cronometrada, el que va permetre a la parella finlandesa de Ford guanyar una plaça i situar-se en tercera posició en haver controlat en tot moment els temps de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen.

Sense marge per a més sorpreses, Petter Solberg i Phil Mills tancaven el seu concurs a la ronda sueca com a guanyadors en invertir 3 hores i 52,1 segons per cobrir els 335,49 km programats; 2 minuts i 11,1 segons menys que els segons classificats, els pilots de Peugeot Markko Märtin i Michael Park, que tot i la segona plaça, havien tingut un ral·li força discret. Més discret era el ral·li de Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, que tancaven el podi a 3 minuts i 14,7 segons dels guanyadors.

Gardemeister-Honkkanen brindaven amb champagne el ser líders provisionals del mundial.

Si alguns no comptaven en les travesses per la victòria en el campionat de producció, aquests eren el japonès Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe, peró els protegits de Subaru, amb 6 escratxs de 7 possibles en la primera jornada assolien un marge proper al mig minut en el liderat vers els britànics Mark Higgins i Trevor Agnew. En la primera cronometrada del dissabte, la baixa per accident dels segons classificats planava encara més el camí dels líders, que tot i així encara sumaven 5 escratxs més, un d'ells ex-aequo amb els catalans Xevi Pons i Oriol Julià.

Diumenge, més baixes van facilitar encara més les coses a Toshi Arai i Tony Sircombe, que tancaven la seva participació a la ronda sueca amb 4 millors registres més, el que els portava a guanyar el ral·li amb més de 17 minuts de marge vers els segons classificats A efectes de campionat, la cita era la primera del calendari, amb el que el pilot japonès iniciava la temporada de la millor manera possible, amb 10 punts.

Arai-Sircombe van demostrar que també sabien pilotar sobre la neu.

En el campionat de pilots, els dos podis acumulats per Toni Gardemeister en les dues primeres cites del calendari, portava al pilot finlandès a liderar la provisional del campionat amb 1 punt d'avantatge vers l'estoni Markko Märtin. Petter Solberg i Sébastien Loeb tancaven el podi amb una victòria i un abandonament cadascun.

Pilot	Punts
Toni Gardemeister	14
Markko Märtin	13
Petter Solberg Sébastien Loeb	10 10

En el campionat de contructors, Ford era la única marca en situar els seus dos cotxes en la línia de meta i un d'ells en places de podi, el que els valia liderar la taula provisional si bé la victòria encara els hi era esquiva. Tal i com havia passat al Monte-Carlo, Peugeot i Mitsubishi aconseguien el mateix número de punts, amb el que els del lleó i els dels tres diamants vermells mantenien el seu empat en la segona plaça del podi. La punxada de François Duval i Stéphane Prévot i el motor trencat de Sébastien Loeb i Daniel Elena, donava a Citroën 1 sol punt, amb el que els francesos baixaven al tercer lloc.

Constructor	Punts
Ford	20
Mitsubishi Peugeot	17 17
Citroën	11

Després d'un any dolent, Hirvonen-Lehtinen tornaven a assaborir la victòria.

Amb 34 equips presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 13 de febrer de 2011 finalitzava a Karlstad el 59è Ral·li de Suècia, primera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova per excel·lència de la neu, que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors i mundial de producció, tenia fins a 48 equips inscrits en la seva llista oficial, donant a més a més el tret de sortida a una nova era en el mundial de ral·lis, la dels cotxes amb motor de 1600 centímetres cúbics i turbo. El recorregut de la cita sueca tenia un total de 22 proves especials d'una corda cronometrada de 351 km, a les que 44 equips dels que s'hi havien inscrit hi emprenien el camí a partir del dijous 10 de febrer.

Østberg-Andersson disputaren la victòria fins gairebé al darrer instant.

L'habitual superespecial espectacle del hipòdrom de Karlstad donava el tret de sortida a l'edició el dijous al vespre, en la que els locals Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, amb un Ford Fiesta RS WRC privat, tenien l'honor de marcar el primer escratx de l'era 1.6T a part de liderar la cita domèstica. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, amb el Ford oficial, i Petter Solberg i Chris Patterson amb un Citroën DS3 WRC privat, tancaven les posicions de podi a 6 i 9 dècimes de segon respectivament de la parella sueca.

La primera etapa es completava a partir de l'endemà divendres amb la disputa de 6 proves forestals que permetien arribar fins als 131,24 km programats d'aquesta. L'ordre de sortida en el bucle matinal era clau, ja que la neu minvava la tracció dels participants que afrontaven l'especial en les primeres posicions, més quan els seus nous World Rally Car ja no disposaven de controls de tracció electrònics. En aquestes condicions els escandinaus de l'equip satèl·lit de Ford, Mads Østberg i Jonas Andersson, que sortien a pista en novena posició, s'anotaven el millor temps en la primera cronometrada i passaven a liderar la provisional per davant dels Ford Fiesta RS WRC oficials de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Els primers líders de la prova, els suecs Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson, es recuperaven parcialment de la punxada soferta en l'especial inaugural a causa d'un impacte amb un banc de neu, amb el millor temps en la segona especial forestal, mentre que els líders tornaven a treure profit de la seva posició a pista per imposar-se en la tercera i última prova especial del bucle matinal.

Sortint de les assistències, Per Gunnar Andersson i Emil Axelsson compartien millor cronòmetre amb Mads Østberg i Jonas Andersson en la quarta especial, mentre que en la cinquena Sébastien Ogier i Julien Ingrassia posaven punt i final al domini dels Ford Fiesta RS WRC amb un escratx que els permetia acostar-se als cinquens classificats, que no eren altres que el noruec Henning Solberg i l'austríaca Ilka Minor.

La jornada es completava amb un millor temps de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, moment per entrar al parc tancat de Karlstad, on Mads Østberg i Jonas Andersson es trobaven al capdavant de la general per 14,8 segons vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lethinen. Petter Solberg i Chris Patterson tancaven les places de podi a 57,4 segons dels líders, mentre que per darrera seu s'establia una lluita tancada a tres bandes per la quarta posició, on s'hi trobaven Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, endarrerits en colpejar un banc de neu, els privats Henning Solberg i Ilka Minor i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals al llarg de la jornada s'havien saltat un encreuament. Entre els tres equips no distaven més de 11,6 segons com a molt es trobaven a 1 minut i 10 segons de la parella líder.

La celebració de la segona jornada suposaven 127,50 km cronometrats, els quals es repartien al llarg de vuit proves especials forestals, més una segona passada per l'especial espectacle de Karlstad. Alhora aquestes proves especials programades enmig de la natura sueca, s'agrupaven en un bucle de 4 trams, els quals en celebrar-se pel matí i per la tarda generaven tot el recorregut establert.

Els campions del món, Sébastien Loeb i Daniel Elena, molt endarrerits al llarg de la jornada inaugural pel fet d'haver d'obrir pista, s'imposaven en la primera especial sabatina per tal de guanyar tres posicions de cop, mentre que els pilots de cotxe homòleg, el noruec Petter Solberg i el britànic Chris Patterson feien el mateix en la segona i quarta especial del bucle matinal, cedint els honors de l'autoria de l'escratx en la tercera prova cronometrada als locals Per-Gunnar Andersson i Emil Axelsson.

Per davant Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van anar escurçant distàncies paulatinament amb Mads Østberg i Jonas Andersson, fins que finalment en la darrera especial del bucle matinal, la parella oficial de Ford aconseguia superar la privada. Una mica més avall en la classificació, Henning Solberg i Ilka Minor es veien forçats a abandonar el ral·li en accidentar el seu Ford Fiesta RS WRC en la primera prova especial del dia.

Per la tarda, amb les segones passades per les especials, els homes de Citroën es deixaven anar més, i així Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien afegir 3 millors temps més en el seu compte particular, mentre que Sébstien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el seu primer escratx al ral·li. Tanmateix a mesura que avançaven les especials, la classificació s'estrenyia en les 5 primeres posicions i fins i tot Petter Solberg i Chris Patterson perdien i recuperaven la tercera posició amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

L'especial de Karlstad, celebrada de cara al jubileu del públic suec que tenia mandra d'anar fins al bosc, a penes deixava canvis rellevants a la provisional donada la poca distància que tenia, i l'entrada al parc tancat es feia amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la primera posició per 7,4 segons de marge vers Mads Østberg i Jonas Andersson. Petter Solberg i Chris Patterson, tancaven les places de podi a 8,9 segons dels líders i amb només 2 segons de coixí amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancava el grup d'aspirants a podi i fins i tot a victòria a 15,8 segons de la primera parella classificada.

Un bucle de tres trams que es celebrava al matí i al migdia formava la tercera i última etapa del ral·li, llurs 92,26 km de lluita contra el cronòmetre decidirien el guanyador de la 59ena edició així com els altres dos integrants del podi. Les baixes temperatures que es registraven endurien molt el gel, pel que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no patien les conseqüències d'haver d'obrir pista, fins i tot els núvols de neu pols que s'aixecaven al pas dels participants, els beneficiaven en disposar de major visibilitat. En aquestes condicions els líders aconseguien imposar-se en les tres primeres especials dominicals, i incrementar una mica les distàncies vers Mads Østberg i Jonas Andersson.

D'altra banda Sébastien Ogier i Julien Ingrassia superaven sistemàticament a Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en les tres proves celebrades, amb el que els francesos de Citroën prenien la posició als finlandesos de Ford per tal de situar-se a només 8,7 segons del podi.

Cara les segones passades per les cronometrades, les roderes igualaven el factor pista al capdavant de la taula, amb el que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen no partien amb l'avantatge matutí i les seves prestacions s'igualaven amb les dels seus més immediats perseguidors que aconseguien acostar-s'hi tímidament. Mentrestant Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila retornaven el cop rebut al matí marcant el millor temps en la quarta i cinquena prova especial, en un primer instant els de Ford guanyaven una plaça gràcies als problemes de tracció de Petter Solberg i Chris Patterson que baixaven fins la cinquena plaça, mentre que en un segon moment els de Ford aconseguien introduir-se en les places de podi superant a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Una especial curta i televisada tancava l'edició, la qual a més a més donava punts extra als tres primers equips classificats. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'hi anotaven el millor temps per davant dels seus companys d'equip, malgrat tot els provençals dels dos galons no aconseguien recuperar plaça amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i per tant pujar al podi. Paral·lelament en aquesta darrera especial es produïa un fet insòlit, Petter Solberg es quedava sense carnet de conduir a causa d'una sanció policial, amb el que el noruec va haver d'exercir de copilot, i el seu copilot, Chris Patterson, posar-se al volant del Citroën DS3 WRC. El britànic aconseguia el pitjor registre i el Citroën privat queia darrera de l'oficial.

Celebrats doncs els 350,08 km cronometrats del recorregut programat al llarg de 22 proves especials, la cita sueca es resolia amb la victòria dels finlandesos Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els quals aturaven el cronòmetre en un temps final de 3 hores 23 minuts i 56,6 segons, els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson precisaven de 6,5 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila el tancaven a 34,0 segons dels seus compatrotes i companys d'equip.

Latvala-Anttila tancaven un podi replet de Ford Fiesta RS WRC.

Entre els cotxes amb homologació de producció, els noruecs Anders Grøndal i Veronica Engan s'imposaven consecutivament en les 4 primeres proves especials cronometrades per llaurar-se un liderat per 1 minut de marge, però en les segones passades per les especials matutines, els locals Patrik Flodin i Göran Bergsten aconseguien retallar distàncies amb 3 escratxs i fer així entrada al parc tancat de Karlstad a 22 segons i escaig del liderat. Moment en que aquests rebien males noticies, doncs els suecs eren exclosos de la prova en haver emprat rodes no reglamentàries.

En aquestes condicions, Anders Grøndal i Veronica Engan s'imposaven en les 4 especials matutines del dissabte per tal d'ampliar les distàncies amb els seus més immediats perseguidors fins als 5 minuts i 40,5 segons; per desgràcia dels noruecs tot se n'anava en orris quan el motor del seu Subaru Impreza STi N16 deia prou en el transcurs de la cinquena cronometrada.

Aquest incident deixava al capdavant de la general de la classe als txecs Martin Semerad i Michal Ernst, els quals no els va ser gaire dificultós anotar-se la victòria sumant 4 escratxs en la recta final donada la poca oposició que restava en competició. Amb aquesta victòria, Martin Semerad iniciava la temporada liderant la general del certamen amb 25, 7 més que l'ucraïnès Yuriy Protasov, segon a la ronda sueca.

Semerad-Ernst van ser els millors dels que van aconseguir acabar el ral·li.

En una taula provisional del campionat reservat a pilots buida per tractar-se de la ronda inicial del calendari, el podi de la ronda sueca es plasmava en el podi del certamen, pel que el finlandès Mikko Hirvonen ocupava el lloc més alt amb 25 punts, 7 més que el noruec Mads Østberg. Un altre finlandès, Jari-Matti Latvala, tancava les places d'honor a 9 punts del seu company d'equip.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	25
Mads Østberg	18
Jari-Matti Latvala	16

Ford començava la temporada amb un resultat molt bo, si bé no el millor, amb els seus dos cotxes oficials dalt del podi, el que permetia a la marca de l'oval acumular ja 40 punts, 18 més que els seus rivals de Citroën, força desapareguts a la ronda innivada. Stobart, equip satèl·lit dels Ford, només situava un dels seus dos cotxes a la línia de meta, malgrat tot els camioners britànics sumaven 18 punts, 4 menys que els dels dos galons, i tancaven les places de privilegi.

Constructor	Punts
Ford	40
Citroën	22
Stobart	18