Sisena victòria de Blomqvist a Suècia amb remuntada inclosa.

Karlstad esdevenia un any més el centre de totes les mirades del mundial de ral·lis en celebrar-s'hi el diumenge 14 de febrer de 1982 la cerimònia de clausura del 32è Ral·li de Suècia. La prova, que era la cinquena en el calendari europeu de ral·lis i la segona en el campionat mundial, si bé només era puntuable pel certamen de pilots, tenia un total de 25 proves especials en el seu programa, establint-se la seva distància cronometrada en 366,51 km de corda. A la sortida, celebrada el divendres 12 de febrer a la mateixa ciutat, s'hi donaren cita tots els 116 equips que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, dels que 68 van poder completar el recorregut.

Afavorit pels aconteixements, els campions mundials en vigència aconseguien ser segons.

Les 7 proves especials de 105,34 km cronometrats de la primera etapa, suposaven el primer escull a superar per als equips que hi participaven. Amb sortida de Karlstad el divendres a les 14 hores en punt, l'arribada era a la mateixa ciutat 10 hores més tard, és a dir a la mitjanit del dissabte, després de viatjar cap a Hagfors i Torsby.

Sobre el paper l'edició pintava molt interessant, doncs el pilot que havia guanyat en cinc edicions prèvies de la prova sueca, el local Stig Blomqvist, enguany passava a pilotar un Audi Quattro, cotxe amb el que ja havia participat prèviament en dos esdeveniments hivernals del campionat nacional suec amb bons resultats. Però res més lluny de la realitat, doncs uns problemes elèctrics en l'alimentació del motor en el tram incial, feien perdre de l'ordre de tres minuts a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, mentre que l'altra cara de la moneda eren els seus companys d'equip, el finlandés Hannu Mikkola qui l'any anterior s'havia proclamat com el primer pilot no suec en guanyar el ral·li, i el seu copilot suec Arne Hertz, els quals esdevenien els primers líders de la prova en marcar el primer escratx de la prova.

No era l'únic incident que es registrava en aquesta primera prova especial, doncs el campió del món en vigència, el finlandès Ari Vatanen, i el seu nou copilot britànic Terry Harryman, hi patien una sortida de pista a bord del seu Ford Escort RS1800, el que els feia endarrerir-se també en la taula provisional de temps.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg iniciaven llavors la seva remuntada particular i s'imposaven en totes i cadascuna de les sis proves especials que li restaven a l'etapa per tal de fer entrada al parc tancat de la capital del Värmland en la quarta posició provisional, malgrat rebre una penalització adicional per haver-se saltat la sortida en un tram; i es que els pilots suecs havien aconseguit retallar sobre els trams 1 minut a Hannu Mikkola i Arne Hertz. Tanmateix uns altres pilots cridats a ser protagonistes de l'esdeveniment, els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, patien també problemes mecànics d'encès en la tercera especial i es veien endarrerits en uns 3 minuts en el que era la seva primera participació a la ronda sueca.

A l'entrada al parc tancat de Karlstad a partir de la mitjanit del dissabte, per davant d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i per tant ocupant posicions de podi, s'hi trobaven classificats Hannu Mikkola i Arne Hertz, Ari Vatanen i Terry Harryman, i els campions nacionals Björn Johansson i Sven-Erik Andersson que pilotaven un Opel Ascona 400 de l'importador local de la marca germànica, en definitiva tres respectables formacions.

La sortida de la segona etapa del ral·li es celebrava el mateix dissabte dia 13 de febrer a partir de les 7 en punt del matí, i si bé sobre el programa hi constaven 12 proves especials cronometrades de 155,95 km de distància, dues d'elles eren cancelades d'avantmà pels organitzadors en no haver prou capa de gel com per competir sobre un riu o un llac. Aquestes dues cancelacions suposaven escurçar en 14 km de distància l'etapa i el ral·li, pel que aquesta jornada sabatina es mantenia com la més llarga de tot el programa, dibuixant també sobre el mapa un bucle en direcció a Hagfors i Torsby per retornar de nou a la capital de la regió.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s'imposaven en la primera prova especial per tal de compartir la tercera posició de podi amb el seus compatriotes Björn Johansson i Sven-Erik Andersson, mentre que en la següent prova especial i sota l'escratx ex-aequo de Hannu Mikkola i Arne Hertz i de Michèle Mouton i Fabrizia Pons, els locals d'Audi ocupaven ja el tercer lloc en solitari. No seria l'únic avanç sonat matiner de la parella, doncs en imposar-se novament en la tercera prova especial sabatina, aquests superaven ja a Ari Vatanen i Terry Harryman i passaven a ocupar la segona posició provisional.

Stig Bloqmvist i Björn Cederberg aconseguirien llavors sumar 5 millors temps més en les 7 proves especials que restaven al bucle, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz n'hi aconseguien 3, neutralitzant així l'avanç de la parella local, mentre que per darrera dels dos Audi Quattro s'establia un bonic duel entre Ari Vatanen i Terry Harryman i Björn Johansson i Svan-Erik Andersson per la tercera posició de podi, un duel que finalitzaria sobre l'equador de la jornada quan els campions nacionals en vigència començaren a tenir problemes de temperatura en el motor. No seria l'únic incident remarcable de l'etapa, doncs Ari Vatanen i Terry Harryman perdien una roda a manca de dues cronometrades per entrar al parc tancat, i el pilot finlandès i el seu navegant britànic cedien el seu tercer lloc a Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Així doncs, després de la disputa de 17 proves especials cronometrades i quan restaven 78 equips participants en el parc tancat de Karlstad, la marca d'Ingolstadt podia fer gala de marcar un triplet en la taula general provisional de l'esdeveniment.

L'edició es concloïa amb 6 proves especials cronometrades de 105,22 km de distància, sent les 4 primeres nocturnes i les 2 restants diurnes en donar-se la sortida del parc tancat el diumenge a la 1 de la matinada. Stig Blomqvist i Björn Cederberg marcaven el millor temps ex-aequo amb Björn Johansson i Svan-Erik Andersson en la primera cronometrada del bucle, amb el que els campions nacionals suecs aconseguien així trencar el domini que Audi havia estat exercint fins llavors de victòries parcials.

La segona especia dominical era la més llarga de tot el programa, amb 47 km cronometrats de distància, i en la que es viurien uns girs inesperats en l'esdevenir del ral·li. Hannu Mikkola i Arne Hertz erraven en la munta de pneumàtics i veien com Stig Blomqvist i Björn Cederberg els atrapaven en l'especial. Els suecs que havien rebut la consigna de no atacar més posicions, alçaven una mica el peu de l'accelerador per tal de no pressionar als caps de files d'Audi, facilitant que les seves companyes Michèle Mouton i Fabrizia Pons també arribessin a contactar amb els nòrdics. En un revolt lent de dretes, Hannu Mikkola perdia la concentració i patia una sortida de pista just davant d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, si bé els locals podien esquivar l'Audi Quattro del pilot finlandès i el seu copilot suec, les seves companyes no, i aquestes impactaven amb la part posterior del primer cotxe accidentat, fent-lis perdre uns 5 minuts en l'incident, mentre que els guanyadors de la darrera edició s'hi deixaven mitja hora i tota opció a puntuar.

Tot plegat desencadenava en el primer escratx al ral·li d'Ari Vatanen i Terry Harryman, qui assolien la segona posició provisional en unes circumstàncies molt peculiars, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, molt més fets al ral·li i a la posada a punt del seu Opel Ascona 400, es classificaven en la tercera posició provisional. Mentre que l'altre Opel Ascona 400 present a la prova, el de Björn Johansson i Svan-Erik Andersson, causava baixa de l'esdeveniment per averia en la junta de culata.

Després d'aquesta tempesta, la calma va imperar en les quatre proves especials restants, d'apenes una quarentena de quilòmetres en total, i així Stig Blomqvist es feia amb la seva sisena victòria a la cita mundialista local, tercera pel seu copilot Björn Cederberg, en completar els 352,51 km cronometrats disputats en un temps de 3 hores 40 minuts i 15 segons. Ari Vatanen i Terry Harryman, que es mantenien al volant d'un Ford Escort RS1800 de Sutton Cars, però sense el seu codiciat esponsor principal, ho feien amb una demora de 2 minuts i 36 segons, el que els donava dret a pujar al segon graó del podi, mentre que els alemanys federals Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, tancaven el podi de Karlstad a 4 minuts i 14 segons dels guanyadors.

Röhrl-Geistdörfer es van veure immersos al ral·li suec per desig de Rothman's i els alemanys treien petroli amb un tercer lloc final.

Amb la tercera plaça que sumava a la ronda sueca, l'alemany federal Walter Röhrl se seguia mantenint líder de la general en combinar-la amb la victòria que el pilot aconseguia al Ral·li Monte-Carlo uns dies abans. Per la seva banda, Stig Blomqvist, gràcies a la victòria de casa, pujava fins la segona posició del campionat per a pilots a 12 punts de Röhrl, mentre que Ari Vatanen, segon a Suècia, empatava a 15 punts amb Hannu Mikkola, que venia d'haver marcat idéntic resultat a Mònaco.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	32
Stig Blomqvist	20
Hannu Mikkola Ari Vatanen	15 15

Donat que el ral·li no era puntuable per al campionat de constructors, la general provisional d'aquest campionat romanía tal i com s'havia quedat després de la celebració del Monte-Carlo, amb tres marques germàniques ocupant les tres primeres posicions provisionals.

Constructor	Punts
Opel	18
Audi	16
Porsche	14

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres en linia de 1803 centímetres cúbics (86,00 mm diàmetre - 77,62 mm carrera) amb turbo.
Potència	410 - 450 CV a 8000 rpm
Canvi	Manual de 5 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4000 mm
Amplada	1785 mm
Alçada	1321 mm
Distància entre eixos	2530 mm
Pes mínim	1050 kg

De mans dels pilots locals Stig Blomqvist i Bruno Berglund, i de Karl Grundel i Benny Melander, el divendres 14 de febrer de 1986 el Ford RS 200 feia el seu debut oficial en la màxima competició mundial tot coincidint amb la celebració de les primeres especials cronometrades del 36è Ral·li de Suècia.

Ben ràpid es va constatar la manca de potència del nou model de Ford vers els seus rivals principals que ja portaven més recorregut al mundial, si bé un repartiment de pesos pràcticament òptim (49/51), així com les característiques tan particulars d’una cita nevada i un nombre elevat d’abandonaments va permetre a Karl Grundel i Benny Melander marcar el primer podi pel model en aquesta primera ronda.

A Portugal una tercera unitat anava a parar en mans dels locals Joaquim Santos i Miguel Oliveira, qui en patir una sortida de pista al bucle de Sintra de fatals conseqüències va obligar a abandonar tots els principals equips oficials, entre els que s’hi trobava el propi equip Ford, i que va començar a gestar la fi de l’era del Grup B, un procés que es va finalitzar dos mesos més tard amb l’infortuni de Henri Toivonen i Sergio Cresto a Còrsega.

Amb els Grup B pràcticament liquidats, Ford no va invertir ni va desenvolupar més un cotxe que va arribar tard, participant només a l’Acròpolis i al RAC Rally britànic, on els seus pilots no van ser capaços de marcar cap altre podi. Així doncs el Ford RS200 va participar oficialment en només 4 esdeveniments, en els que els seus pilots només hi aconseguien 1 podi, l’anotat a Suècia.

Amb cert suspens, Salonen-Harjanne donaven la 1a victoria mundial a Mazda.

Segona cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el dissabte 14 de febrer de 1987 finalitzava el 37è Ral·li de Suècia a la cuitat de Karlstad. El ral·li, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, comptava amb 147 equips inscrits, estan tots ells presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el divendres 13 de febrer de 1987. Amb menys jornades de competició i menys quilómetres cronometrats, si que més o menys es va mantenir el número d'especials a disputar-se, que en aquesta ocasió eren 27, la distància total a superar s'establia en 402,32 km, corda competitiva superada per 82 equips.

La manca d'experiencia va impedir la victòria d'Ericsson-Billstam.

En les jornades prèvies a la disputa de la prova hi havia certa preocupació doncs les temperatures a la provincia de Värmland van ser anormalment altes i per tant la neu i el gel havien desaparescut en bona part. Afortunadament per el bon avenir de la prova, una intensa nevada va caure a la regió quan pràcticament es donava el tret de sortida a la prova, assegurant així uns bons gruixus de neu fresca. Aquesta neu fresca peró, afectava negativament als pilots que prenien la sortida en els primers llocs, com és el cas de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que tot i marcar el primer escratx i esdevenir els primers líders de la prova, de mica en mica van anar caient a posicions més endarrerides.

Els finlandesos Mikael Sundström i Voitto Silander amb el Mazda 323 4WD de l'importador suec, prenien el relleu als oficials de la marca, els també finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, a partir de la tercera especial cronometrada com a líders de la general provisional, sorprenent a bona part del parc tancat ja que el seu cotxe no incloia les novetats de l'oficial, peró que, gràcies a la seva posició de sortida endarrerida, es trobaven la pista més neta de neu pols i per tant els seus cronos eren inferiors. Mikael Sunsdtröm i Voitto Silander aconseguien tres escratxs consecutius entre la tercera i cinquena especial del dia, al que se li sumaria un quart en la setena especial cronometrada, arribant a acumular un avantatge de prop de mig minut vers el Lancia Delta HF 4WD oficial dels suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, moment en que els finlandesos patien una sortida de pista i cedien el liderat als locals de Lancia.

En la segona meitat de la jornada el protagonisme va ser pel Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann de només 2 rodes motrius, quan aquests aconseguien 5 escratxs de 7 possibles, pero la parella sueco-germànica havia perdut 3 minuts en la tercera especial cronometrada a causa d'un problema de motor, pel que el bon fer dels pilots no suposava cap amenaça imminent per als pilots que figuraven en les posicions de podi.

Arribats a la neutralització de la primera etapa, Mikael Ericsson i Claes Billstam seguien figurant en primer posició tot i només haver marcat 1 escratx en els 14 trams del primer dia, gràcies a la seva regularitat i absència d'errades, amb 14 segons d'avantatge vers el Mazda 323 4WD d'Ingvar Carlsson i Per Carlsson i 37 vers el de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Stig Blomqvist, acompanyat de Bruno Berglund, compensava amb el seu bon pilotatge sobre la neu les mancances del seu Ford Sierra XR 4x4 que amb prou feines s'havia testat en els dies previs a la competició i que en bona part era causa de l'abandonament dels seus companys d'equip Kalle Grundel i Terry Harryman en la primera especial cronometrada per una averia en el canvi de velocitats.

Els de Ford només comptaven amb un estret marge de 9 segons vers els oficials de Lancia Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals en la segona jornada i sense haver d'obrir pista, era d'esperar que marquessin millors cronos. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb problemes d'encès eren sisens a 21 segons dels seus companys d'equip.

Dissabte es posava en marxa la segona i última jornada, composada per 12 especials cronometrades de 189,43 km de distància amb els 98 equips supervivents de l'etapa anterior. Les hostilitats dels pilots favorits van començar d'hora i si bé el primer escratx era per a Juha Kankkunen i Juha Piironen, campions del món en vigència, en la segona i tercera cronometrada el millor temps fou per als campions del món la temporada anterior, és a dir Timo Salonen i Seppo Harjanne que aprofitant una errada en la munta de penumàtics de Mikael Ericsson i Claes Billstam els prenien la primera posició de la general provisional.

El millor temps en la quarta especial cronometrada seria per a Juha Kankkunen i Juha Piironen, peró a partir d'aquell moment uns problemes en el seu propulsor, van impedir que els finlandesos exprimissin al màxim el seu Lancia Delta HF 4WD cedint bona part del protagonisme a Timo Salonen i Seppo Harjanne que amb quatre escratxs més forjaven un liderat ferm.

La cancelació d'una especial cronometrada, la setena del dia, i les tres últimes especials cronometrades de distàncies relativament curtes van resultar pràcticament intrascendents amb novament el Volkswagen Golf GTi de Kenneth Eriksson i Peter Diekmann com l'auto més ràpid, pel que Timo Salonen i Seppo Harjanne aconseguien completar el recorregut com els homes més ràpids aturant el cronómetre en 4 hores i 11 minuts, el que suposaria la primera victòria per a Mazda en el mundial de ral·lis. Peró la seva victòria va estar en l'aire durant dues setmanes, el temps que la FISA va tardar en estudiar i deliverar si el carburant emprat pel constructor japonés així com el seu turbo estava d'acord amb les especificacions de l'homologació, punts que els màxims responsables dels esports de motor van trobar correctes i per tan la victòria del Mazda 323 4WD vàlida.

Mikael Ericsson i Claes Billstam, tot i tenir molta menys experiencia que els seus rivals, aconseguien acabar la prova en segona posició a 23 segons dels guanyadors, gràcies en bona part als problemes de motor que afectaven el rendiment dels seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen que tot i aixó tancaven el podi a 1 minut i 46 segons dels seus compatriotes i excompanys d'equip vencedors.

Afligit per obrir pista el primer dia i problemes de motor el segon, Kankkunen-Piironen tancaven el podi.

En la categoria de Grup N, els locals Sören Nilsson i Per-Ove Persson s'afegien a la llista de guanyadors d'esdeveniments del campionat mentre que els italians Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, amb el seu segon lloc consecutiu i pràcticament com els únics pilots que seguien de manera assidua el campionat, es convertien en els líders de la provisional del campionat amb 20 punts.

Nilsson-Persson guanyaven a casa en Grup N.

En el campionat de pilots, tot i no haver guanyat cap de les dues cites celebrades fins al moment, Juha Kankkunen liderava la provisional del campionat amb 27 punts, 7 per sobre dels dos guanyadors de les rondes inicials Massimo Biasion i Timo Salonen i d'Ingvar Carlsson que acumulava ja per llavors dos quarts llocs. Mikael Ericsson amb el 15 punts obtinguts gràcies a la seva segona posició al ral·li, tancava el podi provisional.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	27
Massimo Biasion Timo Salonen Ingvar Carlsson	20 20 20
Mikael Ericsson	15

En el campionat de constructors Lancia encapçalava la provisional amb 37 punts, 5 més que els seus màxims perseguidors, els japonesos establerts a Bélgica de Mazda. Audi amb 20 punts de la tercera plaça del Monte-Carlo i de la setena de Suècia, tancava el podi del campionat.

Constructor	Punts
Lancia	37
Mazda	32
Audi	20

Jonsson-Bäckman repetien la victòria a casa de la temporada anterior tot i la manca de neu.

Karlstad no fallava un any més en la seva cita amb el mundial de ral·lis en motiu del 42è Ral·li de Suècia, segona cita en el calendari del campionat. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, cronstructors i producció, portava fins a 109 equips a formalitzar la seva inscripció, sortint tots ells des de la rampa de sortida cap a les 28 especials cronometrades de 519,63 km de distància que composaven el recorregut. 52 d'ells van aconseguir superar la prova i ser a la cerimònia de clausura.

Kankkunen-Piironen es veien clarament superats en la tercera i última etapa.

Un any més la manca de neu i el perill de cancelar la prova planava sobre les pistes de Värmland, peró finalment unes capes de glaç i unes enfarinades d'última hora van permetre que la prova es disputés. La superespecial espectacle de Karlstad donava el tret de sortida a la prova el divendres 12 de febrer en la que fins a 6 equips diferents compartien l'escratx. Ja en la segona especial cronometrada els britànics de Ford Malcolm Wilson i Bryan Thomas que corrien amb el suport de la marca peró sense categoria d'oficials, aconseguien ara si l'escratx en solitari, ocupant la posició de líders després del segon millor registre consecutiu. Malhauradament pels pilots de Ford, en la tercera especial del dia, la més llarga de totes, els pilots britànics patien una sortida de pista quan mancaven 11 quilòmetres per a completar el tram, veient-se obligats a abandonar.

Didier Auriol i Bernard Occelli prenien el relleu al capdavant de la provisional a partir de la tercera especial cronometrada marcant-hi el millor temps, al que se l'hi afegiren dos més fins arribar a la vuitena especial de la jornada, on els francesos de Toyota patien una punxada i cedien prop de 2 minuts en el tram i la primera posició en la taula provisional de temps que ara passava a ser pels pilots britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer, i es que la manca de gruixos importants de neu i per tant de bancs de neu, no confiria cap ajuda als pilots locals que es veien superats pels visitants.

L'onzena especial cronometrada marcava el final de la primera jornada, a la que els pilots escocesos de Subaru arribaven al capdavant de la general provisional amb 17 segons d'avantatge vers els finlandesos de Toyota Juha Kankkunen i Juha Piironen i d'1 minut i 8 segons en relació als pilots de Toyota Suècia i darrers guanyadors de la prova, Mats Jonsson i Lars Bäckman.

El dissabte 13 de febrer acollia la segona jornada de competició amb 10 especials programades de 176,93 km de distància, en les quals novament van tornar els cops de teatre. Els líders provisionals Colin McRae i Derek Ringer perdien la seva posició de prestigi quan uns problemes de transmissió feien perdre als pilots escocesos de l'ordre de dos minuts i mig en la segona especial del dia, permetent als homes ràpids del moment, Didier Auriol i Bernard Occelli que havien marcat els dos escratxs en els dos primers trams del dia, situar-se al capdavant de la classificació amb 25 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen i 39 segons vers Mats Jonsson i Lars Bäckman.

Didier Auriol i Bernard Occelli encara tindrien temps de marcar un tercer escratx consecutiu al que hi afegirien un quart en la sisena especial del dia per en la setena especial perdre la posició de prestigi a causa d'una nova punxada que els enviaven de nou a fora de les posicions de podi. Els pilots locals Mats Jonsson i Lars Bäckman recollien temporalment el liderat, ja que en la següent cronometrada els oficials Juha Kankkunen i Juha Piironen prenien la posició que conservarien fins a la conclusió de la jornada, si bé les distàncies distaven molt de ser definitivaes, doncs a la neutralització els finlandesos només gaudien de 5 segons d'avantatge vers els suecs, mentre que els escocesos de Subaru Colin McRae i Derek Ringer esperaven qualsevol oportunitat a 20 segons de la primera posició i Didier Auriol i Bernard Occelli tancaven el grup perseguidor a 28 segons dels seus companys d'equip.

La cinquena posició era per a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne a 2 minuts i 23 segons dels líders pel que la lluita dominical per la victòria seria cosa de quatre. Els finlandesos pilotaven un Lancia Delta HF Integrale de l'equip Astra, els quals es lamentaven de la manca de gruixos de neu que poguessin minimitzar la menor potència del seu cotxe, veient-se incapaços de seguir el ritme tan fort dels tres Toyota Celica 4WD i el Subaru Legacy RS que els precedien.

La última etapa, la més curta de totes amb 131,79 km de distància al llarg de 7 especials cronometrades s'iniciava amb incidents, quan al terme de la primera especial cronometrada Didier Auriol i Bernard Occelli detectaven uns problemes en el seu motor a causa d'una fuita d'oli, abans de disputar-se la segona, els francesos rebien ilegalment una llauna d'oli dels seus mecànics per intentar salvar el seu propulsor, però els comissaris recollien el fet i la exclusió era automàtica. Toyota va presentar una alegació per tal de que els seus pilots poguessin seguir disputant les especials cronometrades que restaven peró a dues especials de completar el recorregut, el motor del Celica 4WD va dir prou obligant als francesos a abandonar poc abans de que fossin definitivament exclosos de la prova.

Mats Jonsson i Lars Bäckman aconseguien l'escratx en el segon tram ex aequo amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, peró en la tercera especial els suecs eren els homes més ràpids en solitari, permetent als pilots de l'importador local encapçalar la prova. Els pilots de Subaru Colin McRae i Derek Ringer per partida doble i Mats Jonsson i Lars Bäckman es van alternar com els homes més ràpids del tram en les següents tres especials cronometrades, el que deixava les tres primeres posicions molt tancades a falta de celebrar-se la darrera cronometrada doncs els britànics eren segons a 13 segons dels suecs i els finlandesos tercers a 17 segons.

Colin McRae i Derek Ringer van arriscar de valent en aquesta última especial i la jugada els va sortir creu ja que cedien 20 segons i la segona posició que ara passava a ser per a Juha Kankkunen i Juha Piironen mentre que Mats Jonsson i Lars Bäckman asseguraven així la seva segona victòria al mundial guanyant per segon any consecutiu el Ral·li de Suècia. Si bé tothom esperava una estrategia d'equip que fes entrar als suecs amb 1 minut d'avançament al darrer control horari per tal de que amb la penalització pertinent de 20 segons s'intercanviessin les posicions entre els dos equips Toyota mantenint als de Subaru en tercer lloc, aquesta no es va produir pel que finalment amb un temps de 4 hores 49 minuts i 5 segons la victòria era per a Mats Jonsson i Lars Bäckman. A només 13 segons d'aquest temps completaven el recorregut Juha Kankkunen i Juha Piironen mentre que Colin McRae i Derek Ringer tancaven el podi a 28 segons dels guanyadors de la prova.

McRae-Ringer s'ho van jugar tot en la darrera especial i la jugada els va sortir malament.

En l'apartat reservat a cotxes de producció, el podi estava composat integrament per Mitsubishi Galant VR-4, entre els que el pilotat pels suecs Kenneth Bäcklund i Tord Andersson era el més ràpid amb 54 segons d'avantatge vers el segon classificat pilotat pels finlandesos Jarmo Kytöletho i Arto Kapanen. El ral·li deixava un empat entre Bäcklund i Spiliotis al capdavant de la taula amb 13 punts si bé per a cap dels dos pilots competir en tot el calendari entrava en els seus plans per a la temporada, mentre que Kytölehto era segon amb 10.

Bäcklund-Andersson s'imposaven en Grup N per un marge molt estret.

En el campionat de pilots, tot i no haveraconseguit la victòria a la prova, Juha Kankkunen passava a liderar la taula amb 23 punts, tres més que els dos guanyadors de les dues primeres cites, els seus companys Didier Auriol i Mats Jonsson, si bé pel suec competir el campionat no era el seu objectiu. François Delecour, segon al Monte-Carlo, tancava el podi provisional.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	23
Didier Auriol Mats Jonsson	20 20
François Delecour	15

En el campionat de constructors Toyota aconseguia la segona de dos possibles, el que permetia als japonesos començar a distanciar-se dels seus rivals ara encapçalats per Mitsubishi que gràcies als 11 punts de la victòria en Grup N de Kenneth Bäcklund i Tord Andersson superaven a Ford que passava a tancar el podi a tres punts de Subaru.

Constructor	Punts
Toyota	40
Mitsubishi	23
Ford	17

Mäkinen-Mannisenmäki deixaven la prova sentenciada en la seva segona jornada.

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 14 de febrer de 1999 finalitzava a Karlstad el 48è Ral·li de Suècia. La prova reina de la neu i el gel era puntuable pels campionats de pilots, marques,  producció i FIA 2-L, el que aplegava fins a 102 equips en la seva llista d'inscrits, dels que no en va falta cap ni un a la rampa de sortida ubicada a la mateixa ciutat sueca el dijous 11 de febrer. En el recorregut programat per la organització hi constaven fins a 19 proves especials cronometrades, llur distància s'elevava fins als 384,30 km que 64 dels equips que prenien la sortida aconseguien completar.

El devenir de la prova sueca, va deixar insatisfets a Sainz-Moya pel seu segon lloc.

La nota predominant de la primera jornada del ral·li, celebrada en divendres, era la disminució dels gruixos de neu vers edicions anteriors i amb temperatures clarament per sota dels zero graus Celsius, amb el que la capa de gel seria un factor a tenir en compte per aquells que obrien pista. En el programa d'aquesta primera etapa hi constaven 8 proves especials de 142,62 km cronometrats de distància en els que els espanyols de Toyota Carlos Sainz i Luis Moya així com els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es van revelar com els principals protagonistes.

La parella de Toyota aconseguia marcar el millor registre en la primera especial, amb el que en bona lògica els espanyols passaven a liderar el ral·li per davant del Ford Focus WRC del suec Thomas Rådström i del britànic Fred Gallagher així com el Mitsubishi dels campions mundials en vigència. La cara amarga de la competició en aquesta primera cronometrada era pels dos SEAT Córdoba WRC oficials confiants en les mans dels finlandesos Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els primers patien un problema amb la pressió de la benzina que els feia enlentir molt el seu ritme, mentre que els segons es quedaven tirats en l'enllaç entre la primera i la segona especial després d'haver aconseguit el vuitè millor temps en la prova inaugural.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki van reaccionar en la segona cronometrada amb el primer dels seus escratxs, gràcies al qual els campions del món superaven al Ford Focus WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher en la segona posició provisional, mentre que el SEAT de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen seguia enfosant-se en la general en seguir arrossegant l'averia en la seva bomba de gasolina.

Un segon escratx consecutiu de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki en la tercera cronometrada permetia a la parella dels tres diamants vermells passar a liderar el ral·li per estret marge vers els Carlos Sainz i Luis Moya, els quals es tornaven a imposar en la breu especial cronometrada de Torsby per recuperar 5 dècimes de segon als líders.

Si bé Thomas Rådström i Fred Gallagher aconseguien el seu primer escratx en la cinquena especial el ral·li, els de Toyota seguien escurçant distàncies vers els líders en marcar el segon millor registre, per ja en la següent aconseguir liderar de nou la general amb el seu tercer escratx del dia. Un quart escratx dels espanyols en la penúltima cronometrada els ratificava al capdavant de la taula de temps, peró en vistes que només disposaven de segon i mig de marge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki abans d'iniciar la última cronometrada, els de Toyota van preferir alçar una mica el peu de l'accelerador per tal de permetre a la parella de Mitsubishi obrir pista l'endemà, i així va passar, mentre que els campions mundials marcaven el millor temps, la parella líder marcava el seté millor temps i perdia la primera plaça provisional.

El podi el tancaven els pilots de Ford Thomas Rådström i Fred Gallagher a 21,2 segons dels primers classificats, mentre que els companys d'equip de Carlos Sainz i Luis Moya, els francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, tancaven el grup d'aspirants a la lluita per les posicions de podi a 34,7 segons dels líders, doncs els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist, cinquens al parc tancat de Karlstad, es trobaven classificats a gairebé 2 minuts de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

La segona jornada del ral·li comptava amb una distància pràcticament igual a la de la primera, si bé aquest quilometratge es trobava repartit en 6 trams enlloc de 8, en els quals la neu era encara menys present que en els trams del divendres. Tot i l'estrategia de Carlos Sainz i Luis Moya per evitar obrir pista el dissabte, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es van mostrar inaccessibles en marcar els quatre primers escratxs de forma consecutiva, amb el que la parella de Mitsubishi aconseguia incrementar el seu marge al capdavant de la general fins al mig minut.

Per darrera del quartet capdaventer, el ral·li es trencava més encara en la primera prova especial quan Colin McRae i Nicky Grist es veien forçats a abandonar la competició en trencar-se el motor del seu Ford Focus WRC. El públic que s'aplegava encuriosit al voltant del cotxe dels britànics, obligava a Juha Kankkunen i Juha Repo, que venien a continuació, a realitzar una maniobra evasiva per impedir un atropellament, amb el que els finlandesos de Subaru cedien 10 segons més vers els seus compatriotes, si per bé que de cop guanyaven dues posicions en la general per arribar al cinquè lloc provisional a més de 2 minuts i mig dels líders en superar als seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid per estret marge.

Carlos Sainz i Luis Moya, a base d'arriscar de valent enfilant-se pels bancs de neu, aconseguien trencar la ratxa triomfal dels líders en marcar el millor temps en la cinquena prova especial cronometrada de la jornada, si bé la recompensa que aconseguia la parella espanyola de Toyota era d'unes escases 6 dècimes de segon.

En la sisena i última cronometrada del dissabte, una especial espectacle de 2 km de distància, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tornaven a imposar el seu Mitsubishi Lancer Evo VI per davant de tota la competència, amb el que els campions del món tornaven al parc tancat de Karlstad amb 30,8 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, els quals es mostraven visiblement abatuts en ser incapaços de posar fre a la dinàmica dels líders. Per darrera dels pilots de Toyota les distàncies pràcticament es mantenien neutres, i així el Ford Focus WRC de Thomas Rådström i Fred Gallagher completava la jornada a 18 segons dels espanyols i els seus companys d'equip, Didier Auriol i Denis Giraudet, ho feien a 32 segons, o el que era el mateix, a 48,8 segons i a 1 minut i 2,8 segons dels líders respectivament. A continuació es classificaven els Subaru oficials de Richard Burns i Robert Reid i de Juha Kankkunen i Juha Repo, si bé aquests queien a una distància propera als 5 minuts amb un clar rendiment inferior de les seves Pirelli sobre les pistes sueques.

En el programa de la tercera i última etapa hi constaven 5 proves especials de 98,80 km cronometrats, els quals veient el transcurs de la jornada anterior, tenien un interés mediàtic més aviat baix. Els líders encara serien a temps de sumar el seu novè i últim escratx al ral·li en la primera cronometrada dominical, per a partir de llavors dedicar-se a administrar l'avantatge acumulat al capdavant de la taula general de temps.

A partir d'aquest instant, va venir el domini dels pilots de Toyota, amb dos escratxs per a Carlos Sainz i Luis Moya i els altres dos per a Didier Auriol i Denis Giraudet, que malhauradament pels interessos dels pilots de la marca nipona, no els comfortava amb cap guany de posicions en la classificació si bé la parella francesa es quedava a 2,5 segons d'entrar en les posicions de podi.

Finalitzat doncs el recorregut que la organització havia programat per la 48ena edició de la prova sueca, els pilots Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s'erigien coma guanyadors en invertir un temps total de 3 hores 29 minuts i 15,6 segons, és a dir 18,1 segons menys que els segons classificats, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Thomas Rådström i Fred Gallagher amb la seva tercera plaça a 37,8 segons dels guanyadors donaven el primer podi al Ford Focus WRC.

Rådtsröm-Gallagher donaven el primer podi al Focus WRC.

En categoria de producció els finlandesos Jouko Puhakka i Jakke Honkanen es feien amb el liderat de la categoria gràcies a marcar els dos primers millors temps del recorregut, al que hi reaccionaven els locals Stig-Olov Walfridsson i Jan Svanström amb els 6 escratxs que restaven per adjudicar i que portava a la parella sueca a liderar la classe a partir de la penúltima especial de la primera jornada. Quan semblava que els líders s'escapaven en la classificació de producció amb els dos primers escratxs del dissabte, la situació va fer un gir i mica a mica la parella sueca va començar a cedir temps vers Jouko Puhakka i Jakke Honkanen, que amb els tres últims escratxs del recorregut programat pel dissabte recuperaven el liderat en el punt que l'havien deixat la jornada anterior, la penúltima cronometrada. 

Suecs i finlandesos van mantenir l'estira i arronsa al llarg de la jornada dominical, del que finalment en van sortir victoriosos Jouko Puhakka i Jakke Honkanen per 11,4 segons. En clau de campionat, Marc Duez, guanyador al Monte-Carlo, no compareixia a Suècia, amb el que el pilot belga i el finlandès empataven a 13 punts al capdavant de la taula, superant en quatre punts a Gustavo Trelles, guanyador dels últims tres campionats i que en les dues cites inaugurals obtenien una baixa puntuació.

Puhakka-Kouhonen van mantenir un intens estira i arronsa per aconseguir la victòria.

El seguiment del campionat FIA 2-L era cada cop menor, i a la cita sueca només hi compareixia de forma oficial l'equip Hyundai, els quals havien de fer front al SEAT Ibiza KitCar en mans de Toni Gardemeister i Paavo Lukander així com una legió de pilots locals amb montures més modestes. Tanmateix en les files de la marca coreana hi figuraven els suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, guanyadors absoluts de la prova en la seva edició de 1997. La parella local forjava un ferm liderat en guanyar 6 proves cronometrades de les vuit que composaven la primera jornada, mentre que els seus companys d'equip, els britànics Alister McRae i David Senior completaven el llistat de guanyadors d'especials. D'altra banda els guanyadors al Monte-Carlo de la categoria, els finlandesos Toni Gardemeister i Paavo Lukander, perdien tota opció en malmetre les suspensions del seu Ibiza KitCar en colisionar contra un sotrac en la segona prova cronometrada.

En l'equador de la segona jornada una averia en el Hyundai Coupé KitCar dels líders provocava el canvi en la primera plaça del ral·li, situant en aquesta posició als seus companysAlister McRae i David Senior, que una especial més tard d'aconseguir liderar la classe es veien obligats a abandonar per una averia elèctrica. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander recuperaven així la primera posició provisional, amb un coixí proper als 2 minuts vers els seus més immediats perseguidors.

Quan tot semblava inidicar que la parella de Hyundai aconseguirien guanyar la cita, ja que els suecs rebutjaven còrrer qualsevol risc i es dedicaven a administrar el seu avantatge, aquests es van veure obligats a abandonar el ral·li en la seva última prova especial cronometrada per un problema de motor, amb el que els desconeguts Harry Joki i Ingemar Karlsson aconseguien la victòria amb el seu Volkswagen Golf GTi donat que l'Opel Astra KitCar de Per Svan i Johan Olsson no es trobava inscrit en el campionat.

Amb aquesta insospitada victòria de Volkswagen, la marca de Wolfsburg es situava a 4 punts de Renault en el campionat.

Els desconeguts Joki-Karlsson aconseguien la victòria a casa.

Tommi Mäkinen començava la seva singladura cap a la quarta corona mundial de forma fantàstica, doncs a Suècia aconseguia la segona victòria consecutiva de dues possibles, amb el que el pilot finlandès es distanciava ja de Juha Kankkunen i Didier Auriol, els seus més immediats perseguidors en 13 punts. El pilot madrileny Carlos Sainz es recuperava del zero del Monte-Carlo i tancava el podi provisional amb 6 punts.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	20
Juha Kankkunen Didier Auriol	7 7
Carlos Sainz	6

En el campionat de constructors els mèrits de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es traslladaven directament a Mitsubishi, doncs els seus companys d'equip, els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, seguien sense aportar punts. Toyota gràcies a sumar el seu segon podi de la temporada passava de la quarta plaça fins a la segona desplaçant a Subaru fins la tercera posició i SEAT a fora del podi provisional.

Constructor	Punts
Mitsubishi	20
Toyota	13
Subaru	10

Hirvonen-Lehtinen els va mancar 1 punt pel campionat mundial de 2009, aquesta temporada arrancaven amb victòria.

Amb el mític Ral·li Monte-Carlo enrolat dins el IRC, i amb els organitzadors irlandesos sense pressupost, el Ral·li de Suècia tornava a suposar la primera ronda del campionat del món de ral·lis en la temporada 2010. Concretament corria la seva 58ena edició, la qual es disputava entre el dijous 11 de febrer de 2010 fins al diumenge dia 14 amb un recorregut format per 21 proves especials d'una distància total cronometrada de 345,15 km. La cita sueca era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, vehicles de producció i S-2000, el que portava fins a 58 equips a formalitzar la seva inscripció, d'aquests 55 prengueren sortida des de la rampa de sortida ubicada a Karlstad, dels que 43 n'hi aconseguiren tornar.

Loeb-Elena van posar en dificultats als guanyadors mentre els claus de les seves rodes els hi ho van permetre.

Com era habitual en la cita sueca, una especial espectacle a l'hipòdrom de Karlstad encetava l'activitat frenètica dels participants contra el cronòmetre. El càntabre Dani Sordo i el seu copilot català, Marc Martí, s'hi anotaven el millor registre per tal d'anar-se'n a dormir com els primers líders de la prova per 2,0 segons de marge vers els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals pilotaven un cotxe homòleg al de la parella espanyola de Citroën. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, 1 dècima de segon per darrera de la jove parella provençal, tancava les posicions de podi.

Un bucle de tres trams per pistes forestals que es disputava en dues ocasions, més una segona passada per l'especial espectale de Karlstad que tancava la jornada, servien per completar l'etapa i assolir així els 126,34 km cronometrats del programa, esdevenint així en la més llarga de tot el ral·li. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en les dues primeres proves especials del dia i rellevaven al capdavant de la general als seus companys d'equip, Dani Sordo i Marc Martí, mentre que un escratx per part de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la darrera especial matinal, enviava a la parella espanyola de Citroën a la tercera plaça provisional, just per darrera dels finlandesos de Ford.

En sortir de les assistències, i per tant tornar a passar per les especials cronometrades matutines, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen sumaven el seu segon escratx consecutiu al ral·li per tal d'accedir al liderat de l'esdeveniment, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena, amb el tercer millor temps a l'especial, baixaven fins la tercera plaça per darrera dels seus companys d'equip espanyols.

Acte seguit, i sota escratx de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, els campions mundials recuperaven la segona plaça, mentre que un escratx de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la darrera prova especial forestal, més un escratx de Sébastien Loeb i Daniel Elena a l'hipòdrom de Karlstad, servien per portar als participants de nou al parc tancat del que en sortien a primera hora del matí, on s'hi arribava amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la primera posició per 6,2 segons vers Sébastien Loeb i Daniel Elena. L'altre Citroën C4 WRC oficial, el pilotat per Dani Sordo i Marc Martí, tancava les places de podi a 10,6 segons del liderat i a la seva vegada amb 21,1 segons de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, cinquens classificats a 1 minut i 10,9 segons del liderat, quedaven ja força despenjats de la lluita pel podi, si bé el marge que els joves talents tenien amb els sisens era pràcticament igual al que els separava dels líders.

La jornada sabatina tenia en el seu programa un total de 8 proves especials de 117,76 km de distància, les quals s'agrupaven en un bucle de 4 trams que per tant es celebraven en dues ocasions. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en la primera especial del dia, la més llarga del bucle, per tal d'afegir 4,6 segons al gap que els separava dels campions mundials, els quals reaccionaven acte seguit guanyant els tres següents trams del bucle i deixaven les distàncies a l'entrada del re-agrupament per a les assistències en 4,2 segons, mentre que Dani Sordo i Marc Martí, que seguien ocupant la tercera plaça, perdien terreny amb els dos aspirants a victòria.

Ja de tarda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s‘imposaven en la cinquena i setena prova especial, primera i tercera del bucle, sent precisament en aquesta darrera cronometrada on Marc Martí oblidava treure les proteccions emprades en els enllaços per tapar les entrades d'aire del motor, i aquest en el vigor de la competició es sobre-escalfava, obligant al de Molins de Rei a baixar enmig de l'especial del seu cotxe per treure-les. En total els espanyols es deixaven una mica més d'1 minut, i amb ell la tercera posició de la provisional, que recalava en mans de la segona parella finlandesa de Ford.

La curta especial de Hagfors Sprint, que tancava la jornada, deixava la grata sorpresa del millor temps dels txecs Martin Prokop i Jan Tománek, els quals s'anotaven el seu primer escratx al mundial tot i pilotar un cotxe inferior en prestacions com era el seu Ford Fiesta S2000.

Per davant Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien tres segons temps escratx consecutius en els tres trams cronometrats més llargs del bucle, amb el que els líders aconseguien fer entrada a la neutralització de l'etapa amb 16,6 segons de marge vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals en més d'una ocasió es lamentaven d'haver-se quedat sense claus en les seves rodes, mentre que els companys d'equip dels líders, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, eren còmodes tercers classificats a 51,4 segons. Dani Sordo i Marc Martí, quarts classificats a 54,8 segons del darrer calaix del podi, tenien difícil recuperar la posició perduda.

La cita hivernal finalitzava amb 5 proves especials cronometrades de 101,05 km, 4 de les quals es corresponien a 2 mateixos trams que es celebraven en dues ocasions. Sébastien Loeb i Daniel Elena iniciaven la jornada dominical amb el millor registre en el primer tram, si bé aquest escratx només tenia com a benefici escurçar 2 dècimes de segon a la parella líder, aquests responien amb la mateixa moneda en la següent cronometrada i incrementaven en 7,3 segons les distàncies entre els dos aspirants a victòria. Amb el que l'entrada al re-agrupament de Hagfors es feia amb una separació de 23,7 segons, una distància un xic elevada pels campions mundials com per a córrer riscs en els quilòmetres cronometrats que restaven per endavant, motiu pel qual el pilot francès i el copilot monegasc decidien assegurar la segona posició.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen se n'asseguraven de les intencions de la parella francòfona de Citroën amb el millor registre a la tercera prova especial, en veure que aquestes eren veres, els líders decidien afluixar també una mica el ritme, habilitant als seus companys d'equip i compatriotes, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila a tancar l'edició de la prova sueca guanyant els dos últims trams cronometrats del programa.

Amb l'entrada a Karlstad el diumenge al migdia doncs, finalitzava el 58è Ral·li de Suècia amb la victòria de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen. En total els finlandesos precisaven de 3 hores 9 minuts i 30,4 segons en recórrer els 345,15 km cronometrats a bord del seu Ford Focus RS WRC'09, és a dir, 42,3 segons menys que la parella de Citroën formada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, que pujaven al segon graó del podi. Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les posicions amb dret a dutxa de “champagne” gratuïta al podi a 1 minut i 15,4 segons dels seus companys d'equip.

Latvala-Anttila treien petroli d'una petita errada de Marc Martí.

En el campionat reservat a vehicles de producció, els locals Patrik Flodin i Göran Bergsten iniciaven el seu concurs al ral·li guanyant les quatre primeres proves cronometrades del programa, si bé dos escratxs consecutius dels noruecs Anders Grøndal i Veronica Engan produïts a continuació, semblaven posar en perill el liderat dels suecs. Res més lluny de la realitat quan aquests guanyaven el darrer tram forestal per tal de re-establir les distàncies i anar-se'n a descansar amb 21 segons de marge vers els seus veïns.

Dissabte Patrik Flodin i Göran Bergsten dominaven l'etapa amb sis de vuit victòries parcials possibles, mentre que els seus rivals més directes, Anders Grøndal i Veronica Engan, només aconseguien el millor registre en la vuitena i última de la jornada, l'esprint de Hagfors, amb el que la parella sueca elevava el seu marge al capdavant de la general en pràcticament 1 minut més.

Al llarg de la jornada dominical es tornava una mica al guió de la primera etapa, amb un estira i arronsa entre suecs i noruecs, amb el que la victòria era finalment per als primers per 1 minut i 13,1 segons de marge vers els segons. Aquests resultats, bolcats a una general del campionat totalment verge, deixava a Patrik Flodin com el primer líder del certamen per 7 punts de coixí vers el noruec Anders Grøndal. Armindo Araújo, vigent campió del campionat, era tercer al ral·li i a la general provisional a 10 punts del pilot suec.

Flodin-Bergsten dominaven la cita domèstica amb prou contundència.

L'arrencada de la temporada 2010 duia amb si l'inici d'un nou certamen, el S-WRC, el qual era reservat única i exclusivament als vehicles amb homologació S-2000. Els locals Per-Gunnar Andersson i Anders Fredriksson, que participaven com a invitats per l'organització, s'imposaven consecutivament en les 10 primeres proves especials per acumular un marge superior al minut de distància vers els seus més immediats perseguidors, els finlandesos Janne Tuohino i Markku Tuohino.

A partir de llavors els suecs es van dedicar a administrar les distàncies en la segona meitat de la cita, el que finalment els permetia aconseguir la victòria el diumenge al migdia per 47,3 segons de diferència vers la parella finlandesa. D'aquesta manera Per-Gunnar Andersson esdevenia el primer líder del S-WRC, acumulant 25 punts, 7 més que Janne Tuohino o 10 més que el txec Martin Prokop.

Andersson-Fredriksson, convidats per l'organització, donaven un recital fins a l'equador del ral·li.

La cita sueca donava el tret de sortida al campionat de ral·lis, pel que amb una taula provisional del certamen reservat a pilots buida, el podi de Karsltad es plasmava en el de la general, i per tant el finlandès Mikko Hirvonen, a qui un mes i mig abans li va mancar 1 punt per esdevenir campió del món, ara iniciava la temporada en el lloc més alt possible amb 25 punts, 7 més que el seu principal rival el francès Sébastien Loeb. Un altre finlandès, Jari-Matti Latvala, tanca el trio capdavanter a 10 punts del seu company d'equip.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	25
Sébatien Loeb	18
Jari-Matti Latvala	15

En la cursa pel campionat de constructors Ford iniciava la temporada amb cert avantatge gràcies a situar els seus dos cotxes dalt del podi suec, si bé els seus màxims rivals de Citroën, que instal·laven un C4 WRC just darrera de cada Focus RS WRC, se'n sortien prou bé d'un terreny a priori poc propici i restaven a 10 punts dels de l'oval. Les formacions satèl·lit dels dos constructors, Citroën Junior Team i Stobart, empataven en la tercera plaça a 14 punts.

Constructor	Punts
Ford	40
Citroën	30
Citroën Junior Stobart	14 14

Malgrat que Ogier-Ingrassia eren reticents a disputar el ral·li, obtenien un resultat perfecte.

El diumenge 14 de febrer de 2016 a Karlstad es celebrava quelcom més que la festivitat de Sant Valentí, els seus habitants i visitants tenien la fortuna de poder-hi veure la cerimònia de clausura del 64è Ral·li de Suècia. La cita, que era puntuable pels certàmens reservats a pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, arrancava amb mal peu en quan 8 de les 21 proves especials cronometrades programades havien de ser cancel·lades per manca de neu, el que posava en qüestió un any més la conveniència de desplaçar la prova a regions més septentrionals. En la seva llista oficial d'inscrits hi figuraven 58 equips, dels que 50 emprenien des de la rampa de sortida, ubicada a la mateixa ciutat el dijous 11 de febrer, el camí cap a un recorregut retallat que 38 d'ells aconseguirien superar.

Paddon-Kennard demostraven que els oceànics també sabien córrer sobre neu.

Ja en les jornades prèvies de reconeixements, els participants van poder comprovar com a causa de la manca de neu i amb temperatures positives, les pistes forestals sueques quedaven enfangades i totalment destrossades al pas dels seus cotxes dotats amb rodes de claus. Això va fer que l'amenaça d'un boicot per part dels principals pilots del mundial planés sobre el parc tancat, però finalment la unanimitat no va existir i l'esdeveniment va tirar endavant.

Però no sense abans haver de cancel·lar la tradicional especial espectacle de l'hipòdrom de Karlstad del dijous al vespre, que darrerament venia obrint les edicions de la ronda sueca degut a la manca de neu, el que posava en perill la integritat dels claus. Així doncs l'activitat real del ral·li, de facto ja establerta així en el programa doncs la prova de Karlstad no deixava de ser un muntatge per aquells aficionats més mandrosos, s'iniciava divendres amb 8 proves especials de 134,40 km de distància, les quals es dividien en quatre trams cronometrats celebrats a doble passada; d'aquests un d'ells era cancel·lat i per tant les dues especials que tancaven el bucle matinal tampoc es celebraven, si bé per sort dels organitzadors era el més curt de la jornada i per tant l'afectació era menor, només 14,14 km de competició esvaïts.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, principals instigadors del veto a la prova, s'imposaven consecutivament en les tres primeres proves especials de la jornada per obtenir un liderat lleugerament ferm, mentre que per darrera seu s'hi establia una lluita a cinc bandes per les dues altres posicions del podi on s'hi trobaven immersos els seus companys noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els veïns de les dues Irlandes de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle, els espanyols de Hyundai Dani Sordo i Marc Martí, els també noruecs de M-Sport Mads Østberg i Ola Fløene i els estonians de l'equip de pneumàtics DMack Ott Tänak i Raigo Mõlder. Els belgues de l'equip Hyundai, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul també estaven ficats en la lluita per les primeres posicions, però una averia de transmissió els va començar a endarrerir en la darrera especial matinal.

En el camí de retorn des de Noruega fins a Suècia, en el que fins i tot es creuava la frontera competint, Kris Meeke i Paul Nagle donaven el primer cop per tal de pujar fins la segona posició, mentre que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger cedien prop de mig minut en topar-se contra un arbre. L'alegria de la parella de Citroën era efímera però, doncs en la cinquena prova especial que es celebrava, setena en el programa, el pilot nord-irlandès i el seu copilot irlandès danyaven una roda i es veien forçats a abandonar la competició pel que restava de jornada, mentre que el testimoni que aquests deixaven el recollien els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard, autors del millor temps en l'especial fronterera.

Els kiwis refermaven la seva posició amb un escratx en la darrera cronometrada de la jornada, amb el que la parella de Hyundai feia entrada al parc tancat de Karlstad a 26,9 segons dels líders, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que en tercera posició s'hi trobaven els noruecs Mads Østberg i Ola Fløene a 33,7 segons dels liderat i fortament pressionats per Ott Tänak i Raigo Mõlder i per Dani Sordo i Marc Martí, aquests últims classificats a 4,5 segons de la darrera posició de podi. Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, a 3,8 segons de la parella espanyola de Hyundai, tancaven el grup d'aspirants a poder fer un brindis i dutxa amb “champagne” el diumenge al migdia.

Sobre el programa la segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, amb 135,07 km cronometrats al llarg de 8 proves especials, si bé les cancel·lacions de la segona, quarta i sisena especial de l'etapa ho impedien. Els líders, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, incrementaven distàncies en la primera especial sabatina amb l'autoria del registre més baix, mentre que Dani Sordo i Marc Martí perdien el tren de les places de podi en patir una punxada, tren al que s'hi pujava Andreas Mikkelsen i Anders Jæger amb el segon millor temps.

En la tercera, última del bucle matinal i segona de facto, els neozelandesos Hayden Paddon i John Kennard escurçaven distàncies vers els líders fins als 8,8 segons en marcar el tercer millor registre, aprofitant la caiguda de neu verge, per darrera dels caiguts en la primera jornada Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, parella que trencava un palier en el primer tram de la jornada anterior i que es veia força endarrerida en no haver assistències, i de Kris Meeke i Paul Nagle. En l'altre punt calent de la taula, la batalla de noruecs pel tercer graó del podi, Mads Østberg i Ola Fløene recuperaven la tercera plaça aprofitant que Andreas Mikkelsen i Anders Jæger havien de minorar el ritme en entrar una brossa a l'ull del copilot.

Després d'un re-agrupament per a canviar les rodes, els participants afrontaven tres proves especials més, en la primera d'elles Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i Kris Meeke i Paul Nagle repetien autoria dels dos millors temps, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien superar per segon i mig a Hayden Paddon i John Kennard i començar així a canviar dinàmiques. Per darrera d'ells Andreas Mikkelsen i Anders Jæger patien una sortida de pista amb virolla inclosa, el que els feia cedir mig minut i pràcticament tota opció de lluitar pel podi.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia confirmaven el canvi de dinàmiques imposant-se en la darrera especial cronometrada forestal de la jornada, mentre que en l'especial espectacle de Karlstad els seus companys d'equip, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, s'anotaven el seu tercer escratx del dia, amb el que es donava pas als participants al parc tancat, on s'hi arribava amb els campions mundials de Volkswagen en la primera posició per 17,1 segons de marge vers els neozelandesos de Hyundai. Per la seva banda la parella de M-Sport formada per Mads Østberg i Ola Fløene, miraven d'assegurar la tercera plaça, i es classificaven a 42,3 segons dels líders amb un marge de 25,1 segons vers els seus compatriotes de Volkswagen.

La tercera i última etapa del ral·li constava de només 2 trams cronometrats que es celebraven en dues ocasions cadascun, amb el que la distància programada assolia els 61,74 km. Les retallades però a les que es van veure obligats a fer els organitzadors a causa de la manca de neu, reduïen l'activitat competitiva a només una especial cronometrada, la quarta, que tanmateix suposava el “Power Stage” amb punts extra pels tres primers classificats.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia marcaven el millor temps en aquesta especial tan especial, mentre que els kiwis Hayden Paddon i John Kennard coneixien uns moments molt tensos en impactar contra una soca d'arbre oculta en la neu i trencar-hi el radiador, els oceànics no perdien massa temps, uns 13 segons vers els líders, però calia portar de nou el seu Hyundai i20 NG WRC al parc tancat per a validar el seu resultat.

Els nervis es superaven un cop els pilots aconseguien fer entrada a Karlstad circulant amb el seu Hyundai i20 NG WRC, amb el que el 64è Ral·li de Suècia es completava sense cops de teatre. Així doncs, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, principals opositors a que el ral·li es celebrés en tan pèssimes condicions per la manca de neu, s'acabaven imposant a la prova en completar els 226,48 km que finalment es celebraven en un temps total de 1 hora 59 minuts i 47,4 segons. Hayden Paddon i John Kennard, pol oposat als campions provençals, invertien 29,8 segons més que els guanyadors i pujaven al segon calaix del podi mentre que Mads Østberg i Ola Fløene completaven el podi a 55,6 segons dels primers classificats.

Østberg-Fløene s'imposaven en la batalla noruega per la tercera plaça.

En el campionat WRC-2 els britànics Elfyn Evans i Craig Parry llauraven un estret marge en el liderat al terme de la primera jornada gràcies a imposar-se en la meitat de les 6 proves especials que finalment es celebraven. Dissabte, la parella líder només aconseguia el millor registre en la primera especial de l'etapa, veient com en el que restava de jornada la parella local de Škoda formada per Pontus Tidemand i Jonas Andersson els hi anaven escurçant tram rere tram les distàncies per tal de fer entrada al parc tancat a només 17,9 segons.

L'únic tram dominical que es celebrava era insuficient com per aquesta distància fos neutralitzada per part dels pilots suecs, amb el què el pilot gal·lès sumava la seva segona victòria consecutiva de la temporada obrint un forat de 32 punts vers l'alemany Armin Kremer o el suec Pontus Tidemand.

Evans-Parry tenien una excel·lent arrancada de temporada amb la segona victòria consecutiva.

En el certamen reservat als vehicles de dues rodes motrius, el WRC-3, els veterans francesos Michel Fabre i Maxime Vilmot eren els únics participants inscrits a la prova escandiava, amb el que la parella lluitava contra si mateixa i les possibles averies mecàniques per assolir la victòria. Finalment els pilots no van haver de lamentar cap incident greu en el seu Citroën DS3 R3T i s'emportaven cap a casa i amb ella els seus primers 25 punts en el campionat, empatant amb el noruec Ole-Christian Veiby, guanyador del certamen al Monte-Carlo, al capdavant de la provisional.

Fabre-Vilmot s'aprofitaven de les flaqueses del WRC-3 presentant-se en proves de baixa competència.

Sébastien Ogier aconseguia per segon ral·li consecutiu el resultat perfecte, és a dir guanyar la prova i els 3 punts extra del “Power Stage”, amb el què el campió mundial provençal sumava ja 56 punts, 23 més que el seu company d'equip, el noruec Andreas Mikkelsen. Un altre noruec, el de M-Sport Mads Østberg, tancava el podi provisional a 6 punts del seu compatriota i amb un coixí de 9 punts vers els dos pilots de Hyundai Dani Sordo i Hayden Paddon.

Pilot	Punts
Sébatien Ogier	56
Andreas Mikkelsen	33
Mads Østberg	27

En el campionat de constructors Volkswagen aconseguia desfer la igualada amb la que els alemanys sortien de Mònaco amb Hyundai en sumar 5 punts més que els coreans a la cita sueca, mentre que el segon equip dels de Wolfsburg es mantenia 3 punts per davant de M-Sport tot i sumar tres menys que els preparadors britànics d'ovals.

Constructor	Punts
Volkswagen	54
Hyundai	49
Volkswagen II	30