Waldegård-Thorszelius s'apuntaven la primera victòria mundialista a casa.

Després de la crisi del petroli de l'any 1974, el Ral·li de Suècia tornava a celebrar-se l'any 1975, i aquest ho feia mantenint la seva categoria d'esdeveniment del calendari del mundial de ral·lis. Corria la seva 25a edició, la qual finalitzava el dissabte 15 de febrer al seu lloc natural, Karlstad; punt en el que s'ubicava la tradicional rampa de sortida el dijous 13 de febrer per tal de que els 58 equips que havien formulat prèviament la seva inscripció, poguessin iniciar les seves hostilitats vers el cronòmetre. El recorregut estava format per dos bucles idèntics de 20 proves especials cronometrades cadascun, amb el que el ral·li totalitzava 40 especials d'una distància de 800 km competitius que va ser superada per 32 equips participants.

Una averia electrica impedia la victòria de Blomqvist-Sylvan.

De les 20 especials cronometrades programades per cada bucle, que es dirigia cap al nord fins arribar a Vansbrö, on es celebrava una peculiar especial cronometrada en la pista de l'hipodrom de quatre en quatre per retornar de nou a Karlstad, dues van haver de ser anulades per manca de gel, ja que s'havien de celebrar sobre de llacs glaçats, pel que la prova passava a tenir en realitat un total de 36 especials.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan començaven la prova amb força, marcant els 4 primers escratxs, traient partit de la major agilitat del seu petit Saab 96 V4, mentre que per darrera seu s'hi classificava el FIAT 124 Abarth Spider de Hannu Mikkola i Jean Todt, però ja en la segona prova cronometrada, la parella es veia obligada a aturar-se per canviar una roda punxada, el que els suposava perdre uns 2 minuts, i poc després d'aquestes 4 primeres proves especials, els pilots de la marca italiana perdien totes les seves opcions en impactar contra un mur de neu i quedar-s'hi clavats per més de mitja hora, moment en que la parella prenia la decisió d'abandonar.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius prenien llavors la segona posició i aprofitaven la major potència del seu Lancia Stratos HF per tal d'imposar-se en les dues proves següents i classificar-se així a molt poca distància dels seus compatriotes de Saab després de les 6 primeres proves. Paral·lelament, el FIAT 124 Abarth Spider de Markku Alén i Ilkka Kivimäki també patia sortides de pista i s'endarreria en la taula general, tot indicant que el problema que tenien els cotxes torinesos vermells, provenia de les seves Pirelli, molt poc adaptades a les exigències del pilotatge sobre neu i gel.

Uns altres pilots amb contrarietats eren Per-Inge Walfridsson i Kjell Nilsson, els suecs patien una sortida de pista abans d'arribar al reagrupament de Torsby, i malgrat continuar competint amb el seu DAF 66 desprovist de parabrises, aquests es veien obligats a abandonar en arribar a l'esmentada ciutat per una biela fosa.

L'estira i arronsa entre Stig Blomqvist i Hans Sylvan amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius va ser una constant en el transcurs de la primera jornada, pel que ambdues formacions retornaven a Karlstad separades per només 9 segons i després d'haver-se celebrat gairebé 400 km cronometrats. Per darrera d'ells un gran buit, els nòrdics Simo Lampinen i Solve Andearsson aprofitaven els nombrosos incidents que afectaven a bona part dels favorits per situar-se en tercera posició provisional a 4 minuts i 26 segons dels pilots de Saab a bord del seu Lancia Beta. Per Eklund i Björn Cederberg eren quarts amb el segon dels Saab 96 V4 a 5 minuts i 27 segons dels seus companys de formació, precedint a la seva vegada en 5 minuts i mig el primer dels FIAT 124 Abarth Spider classificat, el dels locals Ingvar Carlsson i Claes Billstam, el que a totes llums era doncs un desastre per a la marca transalpina.

L'endemà es reprenia l'acció a Karlstad amb la tradicional especial espectacle a 4 de l'hipòdrom; els dos Lancia i els dos Saab prenien la sortida alhora i de sobte el 96 V4 de Stig Blomqvist, el pilots hi competien sense copilot, s'aturava bruscament a causa d'un curt-circuit. Per Eklund, no va dubtar ni mig segon i va empenyer el cotxe del seu company per tal de que aquest poguès creuar la línia d'arribada de l'especial.

Per Eklund ajudant al seu amic i company d'equip Stig Blomqvist.

Tot i l'ajuda prestada i que els mecànics van aconseguir reparar el Saab, Stig Blomqvist i Hans Sylvan rebien una penalització de 500 segons per assistència ilegal, pel que no només el liderat canviava de mans en favor del Lancia Stratos HF de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, sino que a més a més el segon dels Lancia present a la cita, el Beta de la parella finlandeso-sueca formada per Simo Lampinen i Solve Andearsson els relegava fins la tercera posició provisional.

Stig Blomqvist i Hans Sylvan es llençaven llavors a l'atac, un atac desenfrenat que sis proves especials cronometrades més tard permetia als pilots de Saab recuperar el gap de 2 minuts que tenien vers el Lancia Beta de Simo Lampinen i Solve Andearsson i superar-lo. Malgrat la demostració feta, la tasca d'atrapar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius era pràcticament impossible de no mediar alguna desgràcia, motiu pel qual els pilots de Lancia van fer un pilotatge segur, evitant correr cap mena de risc, mentre els de Saab mossegaven cada viratge.

Tot i la remuntada portada a terme per Stig Blomqvist i Hans Sylvan als boscos del Värmland, a l'entrada al parc tancat de Karlstad el dissabte, Björn Waldegård i Hans Thorszelius consevaven la primera posició i esdevenien així en els guanyadors del 25è Ral·li de Suècia, una victòria que tanmateix era la primera per al pilot suec al mundial. Els pilots de Lancia completaven els prop de 800 km cronometrats del recorregut en 7 hores 19 minuts i 46 segons, mentre que Stig Blomqvist i Hans Sylvan s'havien de conformar finalment amb la segona posició a 1 minut i 47 segons del registre dels guanyadors. Simo Lampinen i Solve Andearsson tancaven el podi suec a 11 minuts i 36 segons dels seus companys d'equip.

Lampinen-Andearsson tancaven el podi a força distància dels altres integrants del podi.

En la general del campionat, per llavors reservat només a marques, Lancia començava l'any amb mà de ferro aconseguint la segona victòria consecutiva de dues possibles, distanciant-se ja en 17 punts de la casa mare, que a Suècia bordava el desastre i només obtenia 8 punts. Saab, gràcies a la segona plaça del seu pilot estrella, entrava en el campionat en tercera posició provisional.

Constructor	Punts
Lancia	40
FIAT	23
Saab	15

El ral·li de Suècia 1981, va suposar la primera victòria d'Audi i la primera d'un pilot extranger.

Inciat dos dies abans a Karlstad, el diumenge 15 de febrer de 1981 finalitzava a la mateixa ciutat el 31è Ral·li de Suècia, segona prova puntuable per al campionat del mòn de pilots i cinquena en el campionat europeu de ral·lis amb coeficient màxim. A la rampa de sortida del ral·li s'hi donaven cita els 116 equips inscrits, els quals havien de fer front a un recorregut composat de 25 especials cronometrades i un quilometratge total de 368,70 km, una distància que 73 equips participants van aconseguir superar per ser presents a la cerimònia de clausura de l'edició.

Vatanen-Richards van poder plantar cara la primera jornada, en la segona s'enfonsaren.

Quan eren les 12 en punt del migdia del divendres 13 de febrer, es donava sortida als participants del parc tancat per a que aquests poguessin afrontar la primera jornada de competició, un conjunt de 7 proves especials i de 102,10 km de distància, que a diferència d'edicions anteriors, els participants només disputarien en una ocasió per tal d'evitar que les formacions privades patissin danys excessius en les seves rodes de claus pels solcs generats amb el pas de la caravana del ral·li. Aquestes especials programades, els conduirien de nou al mateix parc tancat a partir de tres quarts de 10 del vespre passant pel clàssic bucle de Hagfors i Torsby.

Hannu Mikkola i Arne Hertz feien bones totes les travesses que marcaven com a favorit el seu Audi Quattro en marcar el millor temps en les 4 primeres proves especials del bucle, on aconseguiria un marge de 37 segons vers els seus primers perseguidors, Ari Vatanen i David Richards. A partir de llavors però, el domini no va ser tan aclaparador, doncs amb el reglament particular de l'esdeveniment per una banda, molt més permissiu en quan al nombre i mida dels claus de les rodes, i un recorregut amb especials ràpides i desprovistes de corbes molt tancades per una altra, igualava les prestacions dels cotxes de dues rodes motrius amb el bavarès de tracció integral.

Els locals i grans especialistes de la prova, Stig Blomqvist i Björn Cederberg, s'imposaven amb el seu Saab 99 Turbo en la cinquena prova especial per tal d'empatar en la segona posició provisional amb Ari Vatanen i David Richards, qui desfeien l'igualada en la següent prova especial marcant-hi el registre més baix per classificar-se provisionalment a 28 segons del Quattro de Hannu Mikkola i Arne Hertz. La parella nòrdica d'Audi tancava l'activitat sobre els trams guanyant el darrer tram, amb el que els líders entraven al parc tancat de Karlstad amb un marge de 32 segons vers Ari Vatanen i David Richards, o el que és el mateix, havent cedit 5 segons en les tres últimes proves especials, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg cedien terreny per una fallada en l'injecció en aquesta última especial.

Així doncs per darrera dels dos primers equips classificats es formava un grup compacte que batallava per la darrera posició de podi, en el que s'hi trobaven els companys de formació dels segons, Pentti Arikkala i Risto Virtanen, a 1 minut i 10 segons dels líders, 2 segons més avall els suecs Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i per últim uns altres locals, Anders Kulläng i Bruno Berglund, guanyadors de la darrera edició de la prova i que per a l'ocasió havien aconseguit la cessió d'un Opel Ascona 400 com el que havien aconseguit tal victòria, a 1 minut i 24 segons dels pilots d'Audi.

Ja en la segona jornada, composada per 12 proves especials cronometrades de 159,80 km de distància en total, i a la que es donava sortida als 100 equips participants que restaven en actiu a les 7 del matí del dissabte, Hannu Mikkola i el seu copilot Arne Hertz van poder treure més partit a la tracció integral del seu Audi Quattro i van anar incrementant de manera paulatina la distància que els separava d'Ari Vatanen i David Richards en la general provisional fins establir-la en 1 minut i 42 segons a la neutralització de final d'etapa.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg ràpidament aconseguien encapçalar el grup de perseguidors i fer-se així amb la tercera posició provisional, peró en la darrera especial cronometrada del dissabte els de Saab trencaven una llanda del seu 99 Turbo i en haver de pilotar sobre tres rodes, la parella cedia de cop dos minuts i queia fins la sisena posició provisional, perdent pràcticament tota opció de pujar en el podi, doncs l'etapa final del diumenge només estava composada per sis especials cronometrades de gairebé 100 km de distància.

Pentti Airikkala i Risto Virtanen recollien així en el darrer sospir de l'etapa sabatina la tercera posició provisional, si bé els pilots finlandesos de Rothman's tenien poques opcions de guanyar cap altre plaça en estar ja a 3 minuts i 44 segons dels líders a causa d'un problema elèctric que havien estat arrossegant al llarg de tota la jornada. A més a més, els pilots tenien la incomoditat d'haver de controlar l'Opel Ascona 400 d'Anders Kulläng i Bruno Berglund, classificat a només 10 segons del seu registre, després de que aquests en les darreres especials de la segona etapa havien pogut incrementar notablement el ritme, sobreposant-se així al menor rendiment de les seves rodes Taki vers les Timi que muntaven els Ford i l'Audi.

Diumenge a la 1 de la matinada es donava el tret de sortida a la última etapa que finalitzaria quan passaven 4 minuts de 2 quarts de 10 del matí. Una etapa que dibuixava un bucle sobre el mapa per la part més oriental de Karlstad i que tanmateix suposava els últims 106,80 km cronometrats del programa. L'únic punt calent de la taula ràpidament es va refredar, en veure com Anders Kulläng i Bruno Berglund no podien mantenir el ritme dels tres equips que els precedien a les primeres de canvi.

Per darrera Stig Blomqvist i Björn Cederberg aconseguien superar l'Opel Ascona 400 de Björn Johansson i Sven-Erik Andersson a les primeres de canvi i fer-se així amb la cinquena posició provisional, però als pilots de Saab els va mancar un parell de proves especials per fer-se amb l'honor de ser els primers pilots suecs a la taula, i completaven el recorregut programat a 25 segons d'Anders Kulläng i Bruno Berglund. Per davant poc o res va passar, doncs les distàncies temporals que els separaven eren ja pràcticament definitives, amb tot Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien afegir 11 segons a la distància que els separava del Ford Escort d'Ari Vatanen i David Richards al llarg de l'etapa dominical.

Completades doncs les 25 proves especials del programa de l'edició, Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien la victòria en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 48 minuts i 7 segons, una victòria que suposava una doble fita, doncs per una banda era la primera victòria de l'Audi Quattro al mundial, al calendari europeu ja havia guanyat anteriorment al Jänner Rallye austíac, i per una altra banda era la primera victòria d'un pilot extranger al Ral·li de Suècia, si per bé el seu navegant, Arne Hertz, era local. Ari Vatanen i David Richards completaven els 368,70 km cronometrats amb un retard d'1 minut i 53 segons, mentre que el podi el tancaven els seus companys de formació Pentti Airikkala i Risto Virtanen a 3 minuts i 40 segons dels guanyadors, amb el que no només la victòria se l'emportava un pilot extranger, sinó que a més a més, cap virtuós del volant suec es trobava dalt del podi.

Afavorits per l'incident de Bloqmvist-Cederberg, Airikkala-Virtanen pujaven al podi en mantenir el ritme del cap de cursa.

La victòria de Hannu Mikkola i el quart lloc d'Anders Kulläng a la ronda sueca, segon de la temporada, deixava un triple empat al capdavant de la general per pilots juntament amb Jean Ragnotti, guanyador del Monte-Carlo. Guy Fréquelin, que no es donava cita al ral·li suec, veia com Ari Vatanen empatava en la segona posició mentre que en la tercer i últim graó del podi passava el mateix entre l'alemany Jochi Kleint, absent, i Pentti Airikkala.

Pilot	Punts
Jean Ragnotti Hannu Mikkola Anders Kulläng	20 20 20
Guy Fréquelin Ari Vatanen	15 15
Jochi Kleint Pentti Airikkala	12 12

La taula de constructors romania inalterada vers la finalització de la ronda inaugural, el Ral·li Monte-Carlo, ja que la cita sueca no otorgava punts en el Campionat de Constructors, per tant Renault es mantenia al capdavant, seguit de Talbot a un punt i Opel a tres dels francesos del rombe.

Constructor	Punts
Renault	18
Talbot	17
Opel	15

Loeb-Elena aconseguien imposar-se en un ral·li que encara els faltava en el seu palmarès.

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 23è Ral·li de Noruega finalitzava el diumenge 15 de febrer de 2009 a Hamar. En el recorregut programat de la prova escandinava hi constaven 23 especials cronometrades d'una corda de 360,90 km, a les que els 42 equips participants dels 43 que prèviament hi havien formalitzat la seva inscripció, començaven a afrontar a partir del dijous 12 de febrer. El ral·li que era puntuable pels certàmens de pilots, marques i producció, era completat per 34 dels equips participants.

Hirvonen-Lehtinen van jugar amb l'estratègia i aquesta els va sortir malament.

L'idol nacional, el pilot Petter Solberg, i el seu copilot britànic Phil Mills s'imposaven en l'especial espectacle inaugural celebrada a la capital, Oslo, el dijous al vespre. Els ex-campions mundials, que iniciaven a la cita noruega el seu programa mundialista a bord d'un Citroën Xsara WRC privat invertien 6 dècimes de segon menys que els pilots oficials de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen i 7 dècimes de segon menys que els campions mundials en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena.

Seguint el model vist en altres tantes cites del mundial, la primera etapa del ral·li es completava l'endemà divendres amb 4 especials cronometrades forestals més que es celebraven a doble passada, amb el que la distància competitiva s'elevava fins als 115,80 km. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen s'imposaven en la primera d'elles i passaven a liderar la taula general de temps, mentre que en la segona, tercera en el comput global del ral·li, el millor temps i el liderat era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena.

La parella finlandesa de Ford recuperava el liderat en imposar-se en la tercera especial del divendres al matí, mentre que en el darrer tram del bucle, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen repetien resultat per confirmar la posició d'honor a l'arribada al reagrupament. A la represa, un altre que pilot que tornava al mundial després que el seu equip el deixés a l'estacada en cesar les activitats esportives, el suec Per-Gunnar Andersson i el seu compatriota Anders Fredriksson, donaven la campanada amb el seu Škoda Fabia WRC privat en imposar-se en les dues primeres cronometrades del bucle mentre que en la penúltima el millor temps tornava a ser per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Per evitar obrir pista l'endemà dissabte, la parella líder aixecava descaradament el peu de l'accelerador en la última cronometrada, en la que els de finlandesos cedien prop de 10 segons en els seus 8 km de distància, així Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors del millor temps en aquesta última prova especial, passaven a liderar el ral·li i feien entrada al parc tancat amb 2,6 segons de marge vers Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els companys d'equip d'aquests a Ford, els també finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tancaven les posicions de podi a 26,2 segons dels nous líders i amb un coixí proper als tres quarts de minut vers als espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí.

Malgrat que Sébastien Loeb i Daniel Elena els va tocar obrir pista al llarg de les 8 proves especials cronometrades de 118,94 km de distància que conformaven la segona jornada, el cert és que la parella franco-monegasca de Citroën va començar a inclinar el ral·li del seu favor en imposar-se en les 4 primeres passades per les especials, incrementant el seu marge fins als 10,7 segons respecte Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen.

Després d'un regarupament per a les assistències, es repetia el bucle matinal. En la primera d'elles, els locals Henning Solberg i Cato Menkerud, al volant d'un Ford Focus RS WRC'08, s'adjudicaven el millor temps, gràcies al qual els noruegs superaven als espanyols Dani Sordo i Marc Martí en la quarta posició provisional que estaven arrossegant diversos problemes mecànics.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en les dues especials forestals que restaven de la jornada, acostant-se tímidament al duo capdavanter, mentre que Sébastien Loeb i Daniel Elena posaven final a l'activitat de la segona etapa imposant-se en l'especial espectacle de Hamar, centre neuràlgic del ral·li i punt de neutralització de la jornada, al que s'hi arribava amb els mateixos tres equips integrant les posicions de podi i en el mateix ordre, si bé les distàncies entre ells eren diferents. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen veien com la seva ditsància vers els líders s'incrementava fins als 15 segons, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien entrada al parc tancat a 43,2 segons de la parella de Citroën.

Diumenge el ral·li finalitzava amb 3 trams cronometrats més pels que s'hi passava en dues ocasions, generant un total de 6 proves especials de 126,16 km de distància, esdevenint tanmateix aquesta tercera etapa com la més llarga del programa. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van mantenir un estira i arronsa amb Sébastien Loeb i Daniel Elena al llarg de les primeres passades pel bucle, amb 1 escratx dels líders i dos per part dels pilots de Ford, amb el que les distàncies entre els dos aspirants a victòria quedaven gairebé igual a com havien sortit del parc tancat, en 14,6 segons.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen reduien a gairebé la meitat aquesta distància en imposar-se consecutivament en les dues primeres cronometrades del bucle de la tarda, peró Sébastien Loeb i Daniel Elena volatilitzaven les aspiracions de la parella finlandesa en guanyar la última especial del programa, anotant-se així la parella de Citroën la seva primera victòria en sól norueg.

Amb l'entrada final a Hamar, concloia el 23è Ral·li de Noruega amb la victòria per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els quals invertien un temps de 3 hores 28 minuts i 15,9 segons en cobrir els 360,90 km del recorregut programat. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen pujaven al segon graó del podi en necessitar 9,8 segons més que els guanyadors de la prova, mentre que els seus compatriotes i companys d'equip tancaven el podi norueg a 1 minut i 21,8 segons del millor temps.

Les prestacions de Latvala-Anttila van estar en tot moment per sota dels dos primers classificats.

La ronda noruega suposava la primera cita del campionat de producció, en la que els suecs Patrik Sandell i Emil Axelsson a bord d'un Škoda Fabia S2000 aconseguien un liderat immediat en imposar-se en l'especial espectacle d'Oslo, al que després s'hi uniria un altre escratx en la segona prova cronometrada del divendres. A partir de llavors els locals Andreas Mikkelsen i Ola Fløene amb un Subaru Impreza WRX STi N14, van anar llimant distàncies encadenant 4 millors temps consecutius, deixant les distàncies entre suecs i noruegs en 1,8 segons. Peró en la penúltima cronometrada de la primera etapa, els noruegs veien trencada la seva ratxa en perdre 3 minuts i mig a causa d'una sortida de pista, deixant als suecs en una posició molt cómoda doncs el seu marge en el liderat al terme de la primera jornada era d'1 minut i 30,4 segons.

La parella líder va seguir incrementant distàncies en imposar-se en 4 de les 8 cronometrades de la segona etapa, mentre que els seus més immediats rivals, el norueg Eyvind Brynildsen i el francès Denis Giraudet, només ho feien en una ocasió i coincidint amb l'especial espectacle de Hamar, amb el que els pilots de RedBull se n'anaven a descansar amb una mica més de 2 minuts de marge.

Ja en l'etapa final dominical, la calma amb la que Patrik Sandell i Emil Axelsson afrontaven les primeres passades pel bucle de 3 especials, portava als líders a perdre gairebé 1 minut de marge en el seu liderat; el que va fer reaccionar als líders per prémer una mica més l'accelerador, que en la segona passada pel grup de 3 especials, cedien 15 segons més. Així doncs, per 44,1 segons es certificava la victòria a la prova, que en tractar-se de la primera ronda del campionat, portava als suecs a liderar la classificació provisional.

En el campionat reservat a pilots, l'alsacià Sébastien Loeb iniciava la temporada d'una manera immillorable, amb dues victòries de dues possibles, mentre que per darrera seu s'hi situava a 6 punts el finlandès Mikko Hirvonen, el qual gràcies a la segona plaça aconseguida i sobretot al fet que Dani Sordo no pugés al podi, desplaçava al pilot càntabre del segon al tercer lloc provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	20
Mikko Hirvonen	14
Dani Sordo	12

En el campionat de constructors, Ford i CItroën aconseguien la mateixa puntuació sobre la neu noruega, pel que les distàncies entre els dos principals protagonistes del campionat es mantenien en els 10 punts de diferència aconseguits a Irlanda. Stobart, l'equip satèl·lit de Ford, incrementava distàncies vers l'equip júnior de Citroën en comptar amb pilots més ben preparats per a les circumstàncies.

Constructor	Punts
Citroën	32
Ford	22
Stobart	16

Amb un final d'infart, Ogier-Ingrassia guanyaven per 2a vegada el ral·li suec.

Karlstad, o la capital sueca dels ral·lis, era un any més escenari de la cerimònia de clausura del Ral·li de Suècia el diumenge 15 de febrer de 2015; en concret es tancava la seva 63ena edició, en la que 44 equips dels 51 que prèviament hi havien oficialitzat la seva inscripció, hi prenien part a partir del dijous 12 de febrer des de la mateixa ciutat. El ral·li que era puntuable pels certàmens de pilots, constructors, WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut format per 21 proves especials de 308,00 km cronometrats, les quals eren completades per 40 equips participants.

Una inoportuna fallada dels intercomunicadors el diumenge al matí aigualia l'actuació de Neuville-Gisoul.

L'especial espectacle de Karlstad celebrada el dijous al vespre, donava un any més el tret de sortida a l'edició, en la que contra toto pronóstic l'inferior Ford Fiesta RRC dels locals Pontus Tidemand i Emil Axelsson, s'hi anotaven el millor registre aprofitant que el terreny s'espatllava a mesura que hi anaven passant els participants.

Amb només 1,90 km disputats, els participants entraven al parc tancat per a descansar, iniciant el ral·li verdader a partir de l'endemà divendres, amb la disputa de 4 trams forestals a doble passada més una segona passada per l'especial espectacle de Karlstad, elevant així els quilòmetres competitius de la primera etapa fins als 126,44 km.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en les dues primeres proves especials de la jornada, la segona de les quals creuava la frontera entre Suècia i Noruega, per aconseguir un liderat no massa ampli per davant dels seus dos companys d'equip de formació. Precisament els seus companys d'equip finlandesos, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, trencaven la ratxa dels campions mundials amb el millor temps en la tercera especial, ja en sòl noruec, si bé els líders en aturar el cronòmetre just per darrera d'ells, no deixaven escapar més de segon i mig. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el bucle matinal amb un altre escratx, deixant pas a un re-agrupament per a que els participants poguessin canviar les rodes.

Des de Noruega es desfeia el camí fet per tal de retornar a Kalrstad, en el que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila amb un escratx al sisè tram del dia, aconseguia estrènyer la classificació entre els dos primers Volkswagen Polo R WRC fins a només 1 segon aprofitant que el neteja para-brises dels seus companys provençals no funcionava del tot bé, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene amb el millor temps en la setena cronometrada, presentaven candidatura al liderat.

En la vuitena i última prova especial forestal de la jornada, el ral·li viuria un cop de teatre important en quan Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila patien una sortida de pista i s'enfonsava en la general en deixar-s'hi prop de 8 minuts i mig, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia llepaven un banc de neu perdent-hi 38,6 segons i tres posicions a la general. Així Andreas Mikkelsen i Ola Fløene accedien al liderat provisional, mentre que els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul pujaven fins la segona posició just per davant dels nòrdics de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson. La distància entre el Hyundai i el Citroën del podi no arribava al segon, però malgrat tot la curta especial espectacle de Karlstad no generava canvis en la general en quan els segons es deixaven 6 dècimes de segon amb els tercers sota un altre escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

Així doncs s'arribava a la neutralització de la primera etapa, amb Andreas Mikkelsen i Ola Fløene en la primera plaça provisional per 19,1 segons de marge vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Mads Østberg i Jonas Andersson fitxaven 3 dècimes de segon per darrera dels belgues, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tancaven el grup d'aspirants a victòria a 24,7 segons dels seus companys d'equip; doncs els estonians Ott Tänak i Raigo Mõlder, cinquens classificats, es trobaven ja a més d'1 minut de la parella noruega de Volkswagen.

Dissabte el recorregut tenia un programa similar al de la primera jornada, amb 4 trams forestals pels que s'hi passava fins en dues ocasions cadascun i una corda cronometrada que rondava els 130 km, 134,82 per ser exactes. La principal diferència residia en que ara si els pilots gaudien d'un re-agrupament per a les assistències en l'equador de la jornada i que totes les proves especials es celebraven en territori sobirà suec.

Andreas Mikkelsen i Ola Fløene s'imposaven en la primera especial sabatina per tal d'incrementar les distàncies fins a gairebé mig minut, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en aturar-hi el cronòmetre en la segona posició, just per darrera dels seus companys líders provisionals, s'introduien en places de podi aprofitant tanmateix una punxada de Mads Østberg i Jonas Andersson que els allunyava de la lluita pel podi.

A continuació Sébastien Ogier i Julien Ingrassia guanyarien els tres trams cronometrats que restaven en el bucle matinal, el primer dels quals els portava a superar a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a la general i el tercer per tirar-se a sobre dels seus companys noruecs aprofitant que aquests s'envirollaven en plena especial, cedint-t'hi una vintena de segons.

En sortir de les assistències Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s'anotaven el seu primer escratx al ral·li, el que permetia a la parella belga recuperar la segona plaça a la general en detriment de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Amb un impàs pels pilots de segona fila, en la sisena i setena prova especial, els de Hyundai volaven 44 metres en el salt de “Colin's Crest” i s'anotaven el millor temps en la vuitena cronometrada per tal d'entrar al parc tancat de Karlstad com a líders provisionals. Els belgues ho feien amb un marge de tan sols 1,5 segons vers els anteriors líders, els noruecs Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia no estaven gaire més lluny a 9,6 segons del liderat.

Així doncs, malgrat que la tercera i última jornada del ral·li comptava amb tan sols tres proves especials de 46,74 km cronometrats, la tensió estava a flor de pell, més quan Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul començaven a tenir problemes amb els intercomunicadors, o Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es trobaven parats enmig de l'especial el Citroën DS3 WRC dels escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson. Malgrat tot la parella francesa s'hi anotava el millor temps en la primera especial dominical, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, tot i entrar passats en un revolt, accedien al liderat provisional gràcies a l'incidència en el i20 WRC dels belgues.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven el segon millor registre en la segona prova dominical per darrera de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, per tal de pujar fins la segona posició provisional a només 3 segons dels seus companys i amb tan sols 1,6 segons de marge amb els seus rivals de Hyundai. Tot quedava per decidir doncs en la segona passada per la segona cronometrada, la qual tanmateix esdevenia la “Power Stage”. En ella els líders patien una virolla en el darrer revolt i es deixaven una quarantena de segons, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, gràcies a marcar-hi el millor registre per davant de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul grimpaven fins la primera posició.

Celebrades doncs les 21 proves especials del recorregut programat i amb els participants dins el parc tancat de Karlstad, finalitzava el 63è Ral·li de Suècia amb la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia; els francesos esdevenien així en els primers no nòrdics capaços de guanyar més d'una edició de la ronda sueca, invertint un temps total de 2 hores 55 minuts i 30,5 segons per a recórrer els 308 km cronometrats. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva part, precisaven de 6,4 segons més que els guanyadors, amb el que els belgues pujaven al segon calaix del podi, mentre que Andreas Mikkelsen i Ola Fløene, que tenien la seva primera victòria mundial a tocar dels dits, s'havien de conformar amb la tercera posició a 39,8 segons dels seus companys d'equip.

Quan Mikkelsen-Fløene veien la llum de la seva primera victòria mundial, una virolla els ho va privar.

En el campionat WRC-2, reservat a vehicles de 4 rodes motrius però amb un grau de preparació força menor al d'un “World Rally Car”, Pontus Tidemand i Emil Axelsson esdevenien els primers líders de la categoria en quan també ho eren en la general, però en tan bon punt els cotxes van posar les seves rodes sobre les pistes forestals sueques, els finlandesos Jari Ketomaa i Kaj Lindström posaven a lluir el seu pilotatge per en imposar-se en les 4 proves especials matutines, fer-se amb un liderat no massa ampli.

Per la tarda, una sortida de pista de Pontus Tidemand i Emil Axelsson en la sisena especial, principals rivals dels líders provisionals, aplanava el camí de la parella finlandesa, la qual només precisava d'un millor temps per anar-se'n a dormir amb 46,1 segons de marge vers els ucraïnesos Valeriy Gorban i Volodymyr Korsia i 46,5 en relació als nòrdics Fredrik Åhlin i Morten Abrahamsen.

Al llarg de la jornada sabatina Pontus Tidemand i Emil Axelsson, que ja ho tenien tot pràcticament perdut a 5 minuts dels líders en la general, demostraven maneres per retallar 1 minut als pilots capdavanters, mentre que Jari Ketomaa i Kaj Lindström optaven per una actitud més calmada, controlant en tot moment les distàncies vers els seus rivals més directes a mida que aquests anaven sent víctimes de les diferents trampes que amagaven els trams. Com a tal, el tràmit dominical no va aportar canvis rellevants a la general, amb el que la parella finlandesa s'anotava la victòria per davant dels escandinaus Eyvind Brynildsen i Anders Fredriksson.

En clau de campionat el francès Stéphane Lefebvre, guanyador de la ronda inaugural monegasca, s'emportava un 0 de la seva visita a Suècia en quan el pilot accidentava el seu Citroën DS3 R5 en la primera especial dominical, amb el que la general provisional del certamen passava a estar liderada ex-aequo per Jari Ketomaa i Stéphane Lefebvre

A Ketomaa-Lindström només els va caldre córrer divendres.

En quan al campionat WRC-3, reservat als vehicles de 2 rodes motrius, els noruecs Ole-Christian Veiby i Anders Jæger es trobaven totalment sols en la llista d'inscrits, amb el que la parella competia contra les averies mecàniques i els elements per tal d'aconseguir la victòria. Finalment la parella aconseguia portar el seu Citroën DS3 R3T al parc tancat de Karlstad el diumenge al migdia, amb el que la victòria era seva.

En clau de campionat Ole-Christian Veiby havia aconseguit completar el Ral·li Monte-Carlo en la tercera posició, amb el que la seva victòria a Suècia el catapultava fins al liderat de la provisional amb 15 punts de marge vers Quentin Gilbert, guanyador de la ronda alpina.

Veiby-Jæger corrien sols en el WRC-3 i així guanyar és fàcil.

En el campionat reservat a pilots, el francès Sébastien Ogier s'anotava la seva segona victòria consecutiva de la temporada de dues possibles, la qual a més a més guarnia amb els tres punts extra del “Power Stage”, amb el que el campió mundial aconseguia un marge de 23 punts vers el seu company Andreas Mikkelsen, que ja acumulava dos tercers llocs, i el belga Thierry Neuville. Per la seva banda, Jari-Matti Latvala no aconseguia sumar cap punt en el seu compte particular, amb el que el finlandès perdia la segona plaça amb la que sortia del Monte-Carlo i restava en la tercera plaça provisional a 34 punts dels seus companys.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	53
Andreas Mikkelsen Thierry Neuville	30 30
Jari-Matti Latvala	19

En la taula del campionat de constructors la contribució dels escuders de Volkswagen a la victòria de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, era inexistent, mentre que la segona plaça de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul es veia completada amb el cinquè lloc de Hayden Paddon i John Kennard, el que permetia als coreans escurçar en 3 punts el gap que separava ambdues marques. Per darrera, M-Sport desfeia la igualada que tenien amb Citroën després d'un ral·li horrorós per part dels francesos, i el preparador britànic dels Ford Fiesta RS WRC quedava en la tercera posició provisional.

Constructor	Punts
Volkswagen	68
Hyundai	55
M-Sport	32