Amb unes condicions gens favorables per a un ral·li d'hivern, Evans-Martin s'hi imposaven.
Amb un recorregut idèntic al de l’edició de 2018, això era 19 proves especials de 313,81 km cronometrats, el 68è Ral·li de Suècia es presentava als mitjans de comunicació a finals de gener. Una corda competitiva que s’iniciava el dijous 13 de febrer de 2020 i que es completava el diumenge 16 de febrer. Tanmateix, mantenint la tradició de temporades anteriors, la prova sueca donava el tret de sortida al campionat junior, un certamen que s’afegia a les habituals puntuabilitats pels campionat de pilots, constructors, WRC2 i WRC3. Amb el centre d’operacions ubicat a Sunne, la cerimònia de sortida tenia lloc a Karlstad, capital del Värmland, amb 46 equips participants dels 55 que prèviament havien oficialitzat la seva inscripció, mentre que la de clausura tenia lloc a Torsby, ciutat que acollia el parc tancat, amb 42 formacions presents.
Tänak - Järveoja no van poder fer res més que sumar el seu primer podi amb Hyundai.
Com venia sent tradicional en les darreres temporades, la preocupació mediàtica i dels equips per la manca de neu en les jornades prèvies a l’inici de l’edició afloraven, però en aquesta ocasió la pressió estava més que justificada doncs la neu estava absent en més d’un indret, deixant al descobert la grava glaçada que tan perjudicial era per a les rodes amb claus.
Per aquest motiu, finalment els organitzadors havien de presentar un nou recorregut una setmana abans de l’inici del mateix, el dijous 6 de febrer. En el nou itinerari acordat amb el responsable FIA, només hi quedaven 11 proves especials de 171,64 km competitius, les quals sortien de mantenir l'especial espectacle de l'hipòdrom de Kalrstad, les cronometrades a cavall entre Noruega i Suècia, més l’especial dominical de Likenäs així com la de Torsby en la seva versió curta, anomenada esprint.
Des de la presentació del nou itinerari fins a l'inici del mateix, les condicions no van variar ni millorar gens ni mica, motiu pel qual l'especial espectacle de l'hipòdrom de Karlstad deixava de ser competitiva per tal d'esdevenir en el nou tram de proves, allò que els anglosaxons anomenen "Shakedown". Per tant en una voràgine de canvis, l’edició arrancava el divendres 14 de febrer al matí, amb 4 proves especials en el seu programa d’una distància de 63,68 km; aquestes eren el bucle de 3 trams entre Noruega i Suècia més una passada per l’especial de Torsby.
Els britànics de Toyota Elfyn Evans i Scott Martin aturaven el cronòmetre amb el millor temps en la primera prova especial de l’itinerari i per tant aquests esdevenien els líders de la classificació per 1,1 segons de marge vers els estonis de Hyundai Ott Tänak i Martin Järveoja i per 2,0 segons exactes amb els seus companys d’equip Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. En la cronometrada següent el rol entre estonis i britànics a final de tram s’invertia, si bé els de la marca coreana retallaven 9 dècimes de segon als de la japonesa i per tant aquests últims conservaven el lideratge per 2 dècimes de segon.
Els líders, Elfyn Evans i Scott Martin, tornaven a marcar el registre de referència per a tot el parc tancat en la darrera cronometrada del bucle, en aquesta ocasió per davant dels seus companys de carpa Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, així com Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el quart millor temps a final de tram, perdien la segona posició a la general per 8 dècimes de segon vers la parella finlandesa de Toyota.
Uns altres finlandesos que es posaven al volant d’un Toyota Yaris WRC, el retornats a la competició Jari-Matti Latvala i Juho Hänninen, s’havien de retirar de la mateixa en aquest moment en estar patint constants talls en el motor del seu cotxe, els quals els hi impedien pilotar amb garanties i seguretat.
L’activitat de la primera etapa acabava amb els 2,80 km cronometrats de l’especial esprint de Torsby, en els que Ott Tänak i Martin Järveoja hi aconseguien la seva segona victòria de tram, que els permetia recuperar la segona plaça que havien perdut instants previs, més quan Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen hi calaven el motor en dues ocasions i s’hi deixaven 6,6 segons amb els estonis.
Completat el programa per a la primera jornada, els participants enfilaven el camí cap el parc tancat de Torsby amb Elfyn Evans i Scott Martin en la primera posició per 8,5 segons de marge amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen eren tercers a 14,3 segons dels seus companys britànics i per tan sols 3,5 segons de marge amb els seus altres companys d’equip, els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Esapekka Lappi i Janne Ferm tancaven la pinça dels 5 primers classificats a 20,9 segons dels líders a bord del primer dels Ford Fiesta RS WRC, si bé per darrera seu, a causa de la poca corda cronometrada celebrada, s’hi classificaven els Hyundai i20 WRC dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i dels irlandesos Craig Breen i Paul Nagle a 2,7 segons i 3,3 segons respectivament.
La segona etapa del ral·li no era altra cosa que una segona passada per les cronometrades del divendres, en les que els líders Elfyn Evans i Scott Martin demostraven tenir la mida ben presa a l'anormalitat de les condicions en les que es trobaven les pistes sueques i noruegues, doncs els britànics s’imposaven en tots tres trams forestals.
L’emoció calia anar-la a buscar una mica més endarrera a la taula doncs. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia aconseguien el tercer millor temps per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja en els dos primers trams de la jornada sabatina, i els provençals de Toyota superaven a la taula per 1,8 segons als seus companys d’equip Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
La reacció dels joves pilots finlandesos era immediata, i aquests en marcar el segon millor temps en la darrera prova especial del bucle matinal, recuperaven la posició perduda per 1,3 segons de marge. El marge era curt i malgrat la poca corda cronometrada de l’esprint de Torsby, els nòrdics de Toyota tornarien a perdre la posició, en quan per llavors el segon millor temps era cosa dels seus companys francesos, i per darrera dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul.
Disputades les 4 proves especials del programa de la jornada, arribava el moment d’entrar al parc tancat de Torsby amb Elfyn Evans i Scott Martin en la primera plaça per un marge de 17,2 segons amb Ott Tänak i Martin Järveoja. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren tercers a 28,8 segons dels seus companys britànics i per tan sols 5 dècimes de segon amb els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen. Uns altres finlandesos, els de M-Sport Esapekka Lappi i Janne Ferm, seguien tancant la pinça dels 5 primers classificats a 34,7 segons dels líders i havent ampliat lleugerament les distàncies amb els seus perseguidors, és a dir els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul i els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle, que ara es trobaven a 4,5 segons i 15,0 segons respectivament dels 10 punts que donaven la seva plaça.
Sobre el programa, la jornada dominical mantenia bastant fidelment el seu itinerari en relació al previst al mes de gener, doncs a aquesta jornada només se li amputava la cronometrada de Torsby a les dues passades pel tram de Likenäs, i per tant la tercera etapa estava formada per 2 proves especials de 42,38 km.
Arribats però al diumenge al matí, les condicions climatològiques seguien sent molt desfavorables per a la disputa d’un ral·li hivernal i els organitzadors decidien cancel·lar la primera passada per l’especial de Likenäs, a fi i efecte de preservar al màxim possible la integritat de la pista per la qual hauria de discórrer el “Power Stage”.
Amb una sola bala en el seu cartutx, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’entregaven al màxim en aquesta darrera prova especial cronometrada, i els finlandesos en aconseguir la victòria de tram, no només sumaven els pertinents 5 punts extra, sino que a més a més recuperaven el seu lloc al podi, amb el què el pilot de 19 anys i 5 mesos mal comptats establia un nou rècord de precocitat al campionat.
Disputats 148,55 km cronometrats dels 169,74 km inicialment previstos, arribava l’hora de posar punt i final a la un tan indigna 68ena edició del Ral·li de Suècia. Elfyn Evans i Scott Martin hi aconseguien la victòria en completar la distància aturant el cronòmetre amb un temps d’1 hora 11 minuts i 43,1 segons, una victòria que tot just suposava la segona en el mundial per al pilot gal·lès i la primera per a l’experimentat copilot anglès. Ott Tänak i Martin Järveoja restaven en segona posició a 12,7 segons dels vencedors, en el que era el seu primer podi amb els coreans de Hyundai, mentre que la tercera posició final, amb el rècord abans esmentat, era per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen a 20,2 segons dels seus companys guanyadors.
Kalle Rovanperä esdevenia el pilot més jove en fer podi al mundial.
En la categoria WRC2, els escandinaus de Hyundai Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson contentaven als responsables de la marca així com al “comunity manager” de les xarxes socials en imposar-se en la primera cronometrada del recorregut per davant dels noruecs de Citroën Mads Østberg i Torstein Eriksen.
Arribats a la segona prova especial del programa però la sort canviava i els de la firma francesa dels dos galons encadenaven tres escratxs per, amb el primer d’ells prendre la primera posició i amb el darrer d’ells fer entrada al parc tancat de Torsby amb un marge de 8,4 segons amb el pilot noruec i el copilot suec. Pontus Tidemand, que retornava a la categoria intermitja del mundial amb Patrik Barth a la seva dreta, fitxava a 18,3 segons dels líders.
Dissabte, amb les segones passades per les cronometrades del divendres, els resultats individuals es repetien i així Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson s’imposaven en la primera especial del bucle, mentre que els líders ho feien en les tres següents, amb el que el retorn a Torsby es feia amb un increment del gap fins els 15,8 segons entre ambdues formacions, mentre que els locals Pontus Tidemand i Patrik Barth segellaven el seu carnet de ruta amb un retard de 30,4 segons amb els líders.
Mads Østberg i Torstein Eriksen s’imposaven també en la cronometrada dominical, amb el què els noruecs s’acabaven imposant en la categoria amb 7 victòries de tram de 9 possibles i per 23,4 segons de marge amb Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson i per 37,7 segons de distància amb Pontus Tidemand i Patrik Barth.
El noruec, que venia de vèncer al Monte-Carlo inaugural, es desmarcava així al capdavant de la classificació provisional amb 2 victòries de 2 possibles. Adrien Fourmaux, que acabava la cita nòrdica en quarta posició, el seguia a la taula a 20 punts, mentre que Ole-Christian Veiby inaugurava el seu comptador particular en cinquè lloc i amb els 18 punts de la segona posició sueca en el seu haver.
Contundent victòria d'Østberg-Eriksen a Suècia.
Sense moure’ns dels cotxes de 4 rodes motrius, però sense comptar amb oficialitat de marca, és a dir el WRC3, els finlandesos Emil Lindholm i Mikael Korhonen aconseguien la victòria de tram en les tres primeres proves especials celebrades, si bé aquest esforç només els hi valia per obtenir una renda de 8,9 segons amb els seus compatriotes Jari Huttunen i Mikka Lukko.
Aquests últims s’imposaven en l’especial de Torsby que tancava la primera etapa i ambdues formacions finlandeses feien cap al parc tancat de la mateixa vila amb una distància de 7,7 segons favorables als que comptaven amb un Škoda Fabia R5 Evo entre les seves mans, o sigui Emil Lindholm i Mikael Korhonen.
El pilot suec Oliver Solberg, fill de qui fou campió del món l’any 2003, el noruec Petter Solberg, i l’irlandès Aaron Johnston s’imposaven en la primera especial sabatina i presentaven candidatura a les places de podi, un fet que esdevenia realitat en la cronometrada següent en quan la parella marcava el segon millor temps de la classe. D’altra banda, Jari Huttunen i Mikka Lukko s’imposaven en les tres últimes cronometrades del dia i els finlandesos es feien amb la primera plaça provisional en la darrera cronometrada del bucle de 3 trams, un honor que els pilots atresoraven al retorn a Torsby per un marge de 3,4 segons.
La brevetat dominical només va aportar un canvi a la taula, Oliver Solberg i Aaron Johnston patien una punxada lenta en el seu Škoda Fabia R5 Evo i el suec i l’irlandès perdien prop de 2 minuts i 2 posicions a la taula, concedint el seu lloc al podi a Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen, els més ràpids en l’única especial celebrada.
Jari Huttunen i Mikka Lukko aconseguien el segon millor temps al tram de Likenäs i per tant els finlandesos acabaven sumant la victòria a la classe per un marge de 5,0 segons amb Emil Lindholm i Mikael Korhonen i per 31,3 segons amb Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen.
A efectes de campionat, cap dels pilots que va puntuar al primer ral·li de la temporada ho feia en el segon, amb el què Eric Camilli, guanyador al Monte-Carlo i Jari Huttunen, guanyador a Suècia, empataven a 25 punts al capdavant de la taula i per davant dels seus respectius compatriotes Nicolas Ciamin i Emil Lindholm.
Huttunen-Lukko en les segones passades van millorar per emportar-se la victòria.
En categoria junior, el guanyador de la darrera edició del ral·li en aquesta classe, el suec Tom Kristensson, i el seu compatriota Joakim Sjöberg s’anotaven la victòria de tram en les dues primeres proves especials de l’etapa i obtenien una renda lleugerament superior als 20 segons al capdavant de la taula provisional de temps.
Els suecs aturaven el cronòmetre amb 2 segons millors temps en les 2 proves especials que restaven per celebrar-se i aquests entraven a Torsby amb 23,0 segons de marge amb els letons Martinš Sesks i Renars Francis i amb un coixí de 33,1 segons en relació als finlandesos Lauri Joona i Ari Koponen.
Al llarg de la jornada sabatina el panorama variava molt lleugerament, doncs els líders tornaven a ser els homes més ràpids en la primera prova especial del bucle, tanmateix la cronometrada més llarga de tota l’edició, per tal d’elevar el seu marge al capdavant de la taula fins als 32,0 segons. En el següent repte cronometrat, els líders es quedaven a 2 dècimes de segon del temps de referència per al campionat, però sense que això no suposés cap entrebanc per seguir ampliant distàncies amb Martinš Sesks i Renars Francis.
Un tercer millor temps per davant dels seus perseguidors i un temps conservador a la segona passada per l’esprint de Torsby, posava punt i final a l’actuació de Tom Kristensson i Joakim Sjöberg al llarg de la segona etapa, els quals retornaven al parc tancat amb 41,8 segons d’avantatge amb Martinš Sesks i Renars Francis i 51,5 segons amb Lauri Joona i Ari Koponen.
Les distàncies eren prou amplies de cara als 21,19 km cronometrats en els que el clima havia reduit la jornada dominical, i per tant només una punxada o qualsevol altra mena d’incident o accident podia apartar als suecs de la victòria.
Finalment els líders aconseguien el tercer millor temps en aquesta darrera prova especial programada i certificaven així la seva primera victòria de la temporada. Mentre que la punxada arribava de rodes dels finlandesos Lauri Joona i Ari Koponen, els quals després d’haver estat ocupant places de podi al llarg de tot l’esdeveniment, a les acaballes del mateix es veien fora cedint el seu lloc als estonis Ken Torn i Kauri Pannas.
Tom Kristensson i Joakim Sjöberg completaven el recorregut en un temps d’1 hora 22 minuts i 51,3 segons, el que suposava un marge final de 37,8 segons amb Martinš Sesks i Renars Francis i d’1 minut i 4 dècimes de segon amb Ken Torn i Kauri Pannas.
A efectes de campionat, la victòria i els 3 escratxs obtinguts al llarg de l’esdeveniment suposaven 28 punts per al pilot suec, mentre que el letó sortia de la ronda inaugural del certamen amb 19 punts, 4 més que no pas Ken Torn.
Kristensson-Sjöberg guanyaven a casa.
En el campionat per a pilots, el gal·lès Elfyn Evans tenia un inici de temporada encomiable, doncs era l’únic pilot que pujava al podi en ambdues proves celebrades fins llavors, això era un tercer lloc al Monte-Carlo i un primer lloc a Suècia. Malgrat tot la manca de punts extra en el Power Stage i els 9 punts que hi havia aconseguit en aquest concepte el belga Thierry Neuville, deixava un empat entre tots dos pilots al capdavant de la classificació provisional. Sébastien Ogier, a només 5 punts dels dos líders, comptava els dies que restaven fins al Ral·li de Mèxic, on la seva posició de sortida seria molt millor que no pas la dels seus rivals, mentre que Kalle Rovanperä, amb el seu primer podi del mundial, era tercer a 12 punts.
Pilot |
Punts |
 Elfyn Evans
 Thierry Neuville
|
|
 Sébastien Ogier
|
|
 Kalle Rovanperä
|
|
Per segon ral·li consecutiu Toyota situava dos dels seus cotxes dalt del podi, amb el que la firma japonesa dirigida per Tommi Mäkinen es situava al capdavant de la classificació i per 10 punts de marge amb Hyundai. M-Sport repetia resultat i quedava ja un xic despenjada amb 40 punts.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai |
|
 M-Sport
|
|
Lancia
Peugeot
Audi
Volkswagen
Mats Jonsson 
Carlos Sainz 
Ford