Juha Kankkunen, amb Juha Piironen, aconseguia amb aquesta la seva primera victòria mundial fora d'Africa.

El diumenge 16 de febrer de 1986 finalitzava a Karlstad el 36è Ral·li de Suècia, segona cita en el calendari del mundial de ral·lis, la qual era puntuable per als campionats de pilots, constructors i pilots de cotxes amb categoria de Grup A. El ral·li es donava inici amb els 104 equips inscrits presents a la rampa de sortida el divendres 14 de febrer a la mateixa ciutat sueca, per tal de fer front a un recorregut programat de 556,79 km cronometrats al llarg de 30 proves especials que 62 equips aconseguirien superar.

Condicionat per les ordres d'equip, Markku Alén i Ilkka Kivimäki van haver de comformar-se amb la segona plaça.

Divendres a les 9 del matí, es donava la sortida als equips participants des del parc tancat de Karlstad per tal d'afrontar la primera etapa, un conjunt d'11 proves especials llur corda cronometrada es programava en 217,20 km de distància i que portaria als pilots a viatjar cap al nord per retornar a la capital del Värmland el mateix dia a partir de les 11 de la nit.

Timo Salonen i Seppo Harjanne van iniciar el ral·li de Suècia atacant fort, marcant els sis primers escratxs en els sis primers trams de la cita, una pràctica gens habitual en la parella finlandesa i que tanmateix els hi servia per a dissipar les crítiques rebudes en l'anterior esdeveniment mundial, el Monte-Carlo. Però en la setena cronometrada el filtre de l'oli del Peugeot 205 Turbo 16 es va despenjar del cotxe, quedant-se el motor sense oli i obligant-lo a abandonar amb conat d'incendi inclòs.

La parella de Lancia formada per Henri Toivonen i Sergio Cresto heretava llavors la primera plaça, si bé les distàncies amb els seus immediats perseguidors era molt curta, Juha Kankkunen i Juha Piironen es trobaven només a 14 segons del cotxe torinés, i els locals Stig Blomqvist i Bruno Berglund, que hi feien debutar el Ford RS200 en la seva configuració més bàsica, a 20 segons; moment en el que Henri Toivonen i Sergio Cresto van començar a imprimir un ritme fort imposant-se en 4 de les 5 especials que li restaven al bucle per tal d'ampliar distàncies amb els seus perseguidors, permetent a la parella finlandeso-estatunidenca fitxar a l'entrada del parc tancat de Karlstad amb un marge d'1 minut i 4 segons vers Juha Kankkunen i Juha Piironen.

També en aquesta primera jornada, Per Eklund i David Whittock es veien obligats a abandonar la competició en explotar el motor del seu MG Metro 6R4 en la tercera prova especial del programa, mentre que uns altres cridats a ser protagonistes, els finlandesos de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki, es veien endarrerits per problemes amb el compressor. Stig Blomqvist i Bruno Berglund, que estaven compensant la manca de potència del nou Ford RS200 amb un pilotatge excel·lent, veien com una penalització rebuda de 2 minuts i 10 segons arran d'haver de canviar la bomba de l'aigua, els feia baixar fins la quarta posició provisional al terme del primer dia de competició, amb el que el seu escratx de la novena prova especial del dia, quedava en va.

La jornada sabatina era lleugerament més llarga que l'anterior, pel que amb els seus 227,69 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 12 proves especials, era l'etapa de més pes en el programa. 88 equips participants hi prenien la sortida el dissabte a les 7 del matí per dirigir-se de nou cap al nord i retornar a Karlstad la nit del mateix dia.

Ben d'hora van començar-se a produir incidents i en la primera prova especial de la jornada, un problema de motor en el Ford RS200 d'Stig Blomqvist i Bruno Berglund, deixava a la parella sueca fora de cursa, no seria l'únic equip amb problemes, doncs els líders Henri Toivonen i Sergio Cresto hi cedien 44 segons per un problema, també, de motor. Ja en la segona especial, i quan el marge vers Juha Kankkunen i Juha Piironen era de 20 segons, una vàlvula del seu Delta S4 es trencava i deixava a la parella de la formació italiana fora de cursa; mentre que els finlandesos de Peugeot passaven a liderar el ral·li, seguits dels seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Malcolm Wilson i Nigel Harris que havien aconseguit portar el seu MG Metro 6R4 fins la tercera plaça, veien com el motor del seu petit cotxe es trencava mentre es disputava la quarta prova especial cronometrada sabatina, quinzena en el còmput global del ral·li, i el seu lloc en el podi anava a parar a mans dels suecs Kalle Grundel i Benny Melander, a bord del segon Ford RS200.

Donats els nombrosos abandonaments, així com els cotxes d'homologació Grup A a tocar de les posicions de podi i unes primeres posicions molt ben establertes quan s'havien disputat dos terceres parts de les especials cronometrades del programa; la distància entre Juha Kankkunen i Juha Piironen amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki era de 2 minuts i 54 segons en aquell punt i de 6 minuts i 36 segons quan es mirava vers el Ford RS200 de Kalle Grundel i Benny Melander, l'emoció de la ronda hivernal desapareixia a la pràctica i totes tres primeres formacions passaven a pilotar en mode de control, un canvi molt menys notori en el cas de la parella de Lancia, qui s'imposava en les 5 últimes proves especials de l'etapa.

Així les 7 últimes proves especials del programa amb una distància competitiva de 111,90 km eren un mer tràmit llevat dels equips participants en Grup A, on la classificació estava roent. Juha Kankkunen i Juha Piironen començaven l'etapa dominical imposant-se en les 2 primeres especials així com a la quarta, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en tres i els pilots locals de Ford Kalle Grundel i Benny Melander en dues més, una d'elles ex-aequo amb els finlandesos de Lancia.

Amb l'arribada a Karlstad a partir de dos quarts d'onze del matí del diumenge 16 de febrer de 1986, el 36è Ral·li de Suècia es donava oficialment per conclòs , on Juha Kankkunen i Juha Piironen aconseguien la seva primera victòria plegats, sent a més a més la primera que el pilot finlandés aconseguia en terreny europeu després de les dues aconseguides en els dos ral·lis africans l'any anterior al volant d'un Toyota Celica TCT. Els pilots de Peugeot cobrien els 556,79 km cronometrats del programa amb un temps final de 5 hores 9 minuts i 19 segons, el que suposava una distància final d'1 minut i 54 segons vers els seus compatriotes de Lancia Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Kalle Grundel i Benny Melander tancaven el podi de la cita de casa a 6 minuts i 16 segons del temps dels guanyadors, aconseguint així el primer podi del Ford RS200.

Grundel-Melander aconseguien el primer podi del Ford RS200 en un ral·li plagat per les baixes.

En la categoria reservada als turismes millorats, el Grup A, la competició va estar principalment animada per formacions locals, i així Ingvar Carlsson i Jan-Olof Bohlin esdevenien els primers líders de la categoria a l'arribada al re-agrupament de Malung el mateix divendres, superant fins i tot en la provisional el Citroën BX 4TC Grup B de Jean-Claude Andruet i Annick Peuvergne, per un marge de 12 segons vers l'Audi 90 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel.

Dissabte al matí però, l'electrònica del Mazda Familia 4WD que pilotaven els jugava una mala passada i aquests es veien obligats a abandonar la competició quan estaven disputant la cinquena prova especial, emplaçant la lluita per la victòria als Audi 90 Quattro i Coupé Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel i Gunnar Petterson i Arne Petterson respectivament, qui poc després de superar l'equador de la prova estaven separats en 30 segons.

Finalment la victòria corresponia al més pesant Audi 90 Quattro de Mikael Ericsson i Reinhard Michel per 18 segons de marge vers l'Audi de Gunnar Petterson i Arne Petterson, mentre que Kenneth Eriksson i Peter Diekmann, tercers classificats en la classe a gairebé 10 minuts dels guanyadors a bord del seu Volkswagen Golf GTi, passaven a liderar la taula provisional del campionat amb 19 punts, 6 més que els dos guanyadors de les dues rondes inicials, l'alsacià Alain Oreille i el suec Mikael Ericsson.

Ericsson-Michel guanyaven en el Grup A i donaven uns importants punts a Audi per mantenir-se en lliça.

Després de les dues primeres rondes del calendari mundial, només Juha Kankkunen aconseguia puntuar en ambdues cites, pel que el finlandès es classificava com a líder de la general de pilots per davant del seu compatriota i guanyador del Ral·li Monte-Carlo, Henri Toivonen. Per darrera d'aquest es donava un empat entre dos finlandesos Timo Salonen i Markku Alén els quals sumaven un segon lloc en els seus comptes particulars.

Pilot
Punts

Juha Kankkunen

28

Henri Toivonen

20

Timo Salonen

Markku Alén

15

15

Els empats també es traslladaven a la general de constructors ja que tan Peugeot com Lancia sumaven un primer i un segon lloc en els dos primers ral·lis de l'any, perque campions del món i aspirants sumaven 37 punts. Audi, que no era present amb els seus Sport Quattro S1 al ral·li, sumava uns importants 15 punts gràcies al 4t lloc final i la victòria en Grup A de Mikael Ericsson i Reinhard Michel. Volkswagen, que corria pràcticament la mateixa sort que els socis d'Audi amb els cotxes de Grup A, tancava el podi provisional del campionat de constructors.

Constructor
Punts

Lancia

Peugeot

37

37

Audi

29

Volkswagen

19

Jonsson-Bäckman aconseguien la seva primera victòria a casa.

Amb l'escenari de la provincia de Värmland i la ciutat de Karlstad com epicentre, el 41è Ral·li de Suècia, segona ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis, finalitzava el diumenge 16 de febrer de 1992 amb 46 equips participants en la seva cerimònia de clausurua. La prova que només era puntuable per al campionat de pilots, va veure com només atreia l'atenció de 94 equips a formalitzar la seva inscripció entre els que no hi figuraven cap dels equips grans del mundial i el seu recorregut estava composat per 31 especials cronometrades de 571,19 km de distància total.

McRae-Ringer demostraven un gran nivell situant-se en posicions pròpies de pilots nórdics.

A les absències esperades de l'equip Lancia i Toyota a la cita sueca, si bé els japonesos cedien els seus antics cotxes oficials a l'importador suec per tal d'inscriure a Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Mats Jonsson i Lars Bäckman. Cal afegir dues més d'última hora com van ser les de Mitsubishi, els quals en no poder fer debutar el nou motor a la prova, van decidir no anar-hi, i la de l'equip Mazda, que a falta de 48 hores per a les verificacions técniques, van poder comprovar com les seves noves llandes de 16 polzades eren defectuoses van prendre la decisió de no anar.

Dijous 13 de febrer s'iniciava la prova amb la manca de neu com a principal preocupació, si bé els organitzadors de l'event van decidir proseguir amb el recorregut i celebrar les 6 especials programades de 72,81 km de distància total que amb prou feines estaven cobertes per uns 10 cm de gel que en passar uns pocs cotxes desapareixia per complert.

En la primera especial cronometrada, una especial curta i que més aviat servia de presa de contacte dels pilots amb els seus cotxes ja que aquesta tenia poc més de 2 km, es produia un triple empat en el temps escratx entre els Toyota Celica GT-4 de Mats Jonsson i Lars Bäckman i Markku Alén i Ilkka Kivimäki amb el Nissan Sunny GTi-R de Stig Blomqvist i Benny Melander, mentre que el Subaru Legacy RS pilotat per Ari Vatanen i Bruno Berglund protagonitzaven l'altra cara de la competició en patir una volcada quan els pilots ja havien passat les banderoles grogues d'arribada a meta, si bé el cotxe queia sobre les quatre rodes i completava l'especial, els danys patits eren massa importants com per continuar, pel que el pilot campió del món de ral·lis l'any 1981 era la primera baixa d'importància del ral·li.

Els finlandesos Sebastian Lindholm i Timo Hantunen desfeien el triple empat en imposar-se en la segona especial cronometrada amb el seu Ford Sierra RS Cosworth 4x4, esdevenint els nous líders de la prova, peró el seu liderat va ser efímer doncs en la tercera especial cronometrada Mats Jonsson i Lars Bäckman tornaven a guanyar un tram amb el que tornaven a liderar la general de temps provisional. Els pilots suecs es van assegurar el liderat marcant tots els escratxs que restaven de la primera jornada per arribar a la neutralització, en la que els de Toyota Suècia superaven en 22 segons a Sebastian Lindholm i Timo Hantunen i en 43 segons al sorprenent Subaru Legacy RS dels joves britànics Colin McRae i Derek Ringer.

Ja en la segona jornada Mats Jonsson i Lars Bäckman seguien controlant la prova a base d'aconseguir quatre escratxs, si bé els pilots no podien relaxar-se gaire, ja que els britànics Colin McRae i Derek Ringer gràcies a marcar els millors registres en les tres especials més llargues de la jornada aconseguien escurçar-lis les distàncies per establir-es en només 24 segons a la neutralització del divendres. Entretant Sebastian Lindholm i Timo Hantunen desapreixien de la competició en trencar-se el diferencial del seu cotxe en la segona especial cronometrada del dia i uns problemes eléctrics en el Toyota Celica GT-4 de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, impedia als finlandesos intentar assetjar la darrera posició de podi que amb la baixa dels pilots del Ford heredava Stig Blomqvist i Benny Melander peró ja a gairebé 1 minut i mig dels líders.

Just abans de celebrar-se la tercera jornada, una nevada va deixar l'escenari que hom espera del ral·li de Suècia, si bé la quantitat de neu caiguda no va ser suficient com per a la formació de bancs de neu. En aquestes condicions Mats Jonsson i Lars Bäckman van ser capaços de reconduir la situació en la taula de temps i incrementar les distàncies vers els seus màxims oponents, els britànics de Subaru Colin McRae i Derek Ringer fins a situar-les en 42 segons. Stig Blomqvist i Benny Melander es deixaven una quantitat de temps aproximadament igual a la que ho feien els de Subaru i la diferència amb els líders s'acostava als 2 minuts, si bé en principi la posició de podi no semblava córrer perill doncs les distàncies amb el Toyota Celica de Markku Alén i Ilkka Kivimäki es mantenien constants.

En la quarta i última etapa celebrada en dissabte, precisament Markku Alén i Ilkka Kivimäki i Stig Blomqvist i Benny Melander es van reivindicar com a protagonistes marcant tots els escratxs del dia tret d'un que va ser per als líders de la provisional Mats Jonsson i Lars Bäckman. Amb tot els pilots finlandesos de Toyota i suecs de Nissan només van aconseguir escurçar distàncies vers els dos primers classificats peró la seva tercera i quarta plaça es van mantenir.

Així doncs Mats Jonsson i Lars Bäckman aconseguien la seva primera victòria en el mundial, victòria que se'ls hi havia escapat la temporada anterior en la que havien acabat el ral·li de casa en segona posició, gràcies a marcar 14 escratxs i 10 segon temps escratx al llarg de les 31 especials cronometrades de la prova, completant el recorregut en 5 hores 24 minuts i 37 segons. Per darrera d'ells, a 39 segons, el jove Colin McRae i Derek Ringer debutaven en un podi mundial mentre que el veterà Stig Blomqvist i Benny Melander el tancaven a 1 minut i 32 segons dels guanyadors de la prova.

Blomqvist-Melander donaven al Sunny GTi-R l'únic podi que aconseguirien en el mundial.

En el campionat de producció els pilots locals Sören Nilsson i Per-Ove Persson a bord d'un Mitsubishi Galant VR-4 guanyaven la prova alhora que engruixaven la llista de noms de vencedors de cites, que com en el cas del Monte-Carlo, la intenció dels pilots no passava per competir més enllà de la prova de casa, pel que a efectes de campionat aquesta victòria era també intrascendent.

L'absència dels principals pilots del campionat generava tot un seguit d'empats en les diferents posicions de la taula provisional del campionat de pilots, estant la primera posició compartida entre Didier Auriol i Mats Jonsson, la segona entre Carlos Sainz i Colin McRae i la tercera entre Juha Kankkunen i Stig Blomqvist.

Pilot
Punts

Didier Auriol

Mats Jonsson

20

20

Carlos Sainz

Colin McRae

15

15

Juha Kankkunen

Stig Blomqvist

12

12

En quan al campionat de constructors, la ronda sueca no otorgava punts al campionat, pel que la general es mantenia constant vers a la finalització del Monte-Carlo que inaugurava la temporada.

Constructor
Punts

Lancia

20

Toyota

17

Ford

12