Sobreposant-se als inscidents, Blomqvist-Hertz guanyaven la cita domèstica.

Segona cita del recentment creat Campionat del Món de Ral·lis, el 24è Ral·li de Suècia finalitzava a Karlstad el dissabte 17 de febrer de 1973. La prova, composada per dos bucles que s'iniciaven el dijous 15 de febrer, comptava amb 36 especials cronometrades en el seu rutómetre d'uns 760 km en total als que 42 dels 73 participants van aconseguir superar.

Tot i comptar amb un copilot no professional, Eklund-Carlsson tancaven un doblet per la marca sueca.

La prova arrencava envoltada de polèmica quan després d'un ampli debat sobre la mida i la quantitat de claus permesos a les rodes, la organització decidia prohibir-los en la seva totalitat, la decisió suposava la no participació de l'equip BMW i Opel dels concessionaris locals, per llavors mantinguts per la mateixa escuderia.

Dijous a les 4 de la tarda es donava el tret de sortida a la primera jornada des de Karlstad, capital de la regió de Värmland on la prova tenia lloc, per tal de fer un primer bucle que retornaria als pilots de nou a la ciutat dissabte a les 11 del matí aproximadament. Els grans favorits de la prova, els suecs de Saab Stig Blomqvist i Arne Hertz, feien bons els presagis i amb 7 escratxs consecutius en les 7 primeres especials cronometrades llauraven un liderat ferm precedint el lancia Fulvia HF d'Ove Andersson i Piero Sodano i el Saab 96V4 dels seus companys d'equip Per Eklund i Rolf Carlsson, un mecànic de l'equip Saab que va entrar a última hora a substituir al seu copilot Bo Reinicke que estava malalt.

En la tercera especial cronometrada, un dels cridats a ser protagonistes de la prova, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, veien com el seu Volkswagen 1303S tenia una caiguda important de potencia, en obrir el capó van poder veure com el seu carburador estava completament glaçat, no per les temperatures baixes en les que es celebrava la prova, sino per la barreja de fang i neu que el seu cotxe anava aixecant a mida que progressava per les pistes sueques.

El Lancia Fulvia HF de Harry Källström i Claes Billstam van ser una de les primeres victimes de la prohibició de pilotar amb rodes de claus, quan enmig d'una especial cronometrada, un gran animal se situava al ben mig de la traçada, tot intentar frenar el seu cotxe, sense la tracció dels claus va ser impossible i la parella sueca de Lancia colisionava contra l'animal. Si bé els danys soferts no eren massa grans, havia de lamentar-se el trencament del seu para-brises, element que la organització no permetia reemplaçar fins a la finalització del bucle, amb el que els pilots havien de conduir a l'aire. A continuació d'aquest incident, va arribar l'hora de celebrar-se les especials cronometrades sobre llacs gelats, on conduir sense claus era una autèntica broma de mal gust.

Poc després d'aquestes especials tan peculiars a Saab saltaven totes les alarmes quan el 96 V4 de Stig Blomqvist i Arne Hertz s'aturava uns 10 minuts per culpa d'un problema amb la bomba de gasolina, els suecs cedien la primera plaça als seus companys d'equip Per Eklund i Rolf Carlsson seguits dels ventilats Harry Källström i Claes Billstam i de Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert.

Ja en la recta final de la primera etapa, Stig Blomqvist i Arne Hertz s'adjudicaven cinc de sis escratxs possibles, el que permetia a la parella de Saab remuntar fins la segona posició provisional a la neutralització de la primera etapa a 4 minuts i 11 segons dels seus companys d'equip, Per Eklund i Rolf Carlsson els quals després de colisionar contra un arbre, necessitaven certs treballs en les seves suspensions. Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert aprofitaven els problemes de Harry Källström i Claes Billstam per situar-se en tercera posició provisional, a tan sols 23 segons de la segona plaça provisional.

Passades unes 8 hores de descans, el divendres a les 19 hores, els 54 participants que restaven en actiu reemprenien l'acció amb la sortida del segon bucle amb la tradicional cabalgada per l'hipòdrom de Karlstad de quatre en quatre, un espectacle en tota regla per als espectadors.

L'"status quo" de la prova es va mantenir fins la 27ena especial cronometrada, quan finalment Stig Blomqvist i Arne Hertz, que s'havien fet un bon fart de marcar escratxs, aconseguien recuperar la primera plaça en detriment dels seus companys d'equip. Amb vuit especials cronometrades per davant, doncs l'especial de Stollet que s'havia de disputar sobre un torrent d'aigua havia estat anulada per manca de gel, Stig Blomqvist i Arne Hertz s'adjudicarien 6 d'elles, estant en les altres 2 en segona posició escratx per darrera dels seus companys d'equip Per Eklund i Rolf Carlsson, el que permetia als principals favorits a victòria fer bons els presagis dipositats en ells i arribar a Karlstad en primera posició amb un temps total de 9 hores 18 minuts i 31 segons.

Per Eklund i Rolf Carlsson completaven el recorregut amb 2 minuts i 22 segons de demora vers els seus companys d'equip, donant alhora que la primera victòria en el mundial a Saab, el primer doblet a la marca de Trölhattan. Jean-Luc Thérier i Marcel Callawaert feien història en acabar el ral·li en posicions de podi, sent els primers pilots llatins en aconseguir-hoa 15 minuts i 41 segons dels guanyadors.

Incapaços de posar fre a l'atac de Blomqvist-Cederberg, Waldegård-Thorszelius s'havien de conformar amb la tercera plaça.

La victòria aconseguida per Stig Blomqvist i Arne Hertz donava a Saab els seus primers punts en el campionat, si bé per a la marca sueca la consecució del títol no estava en els seus plans. Alpine per la seva banda, després del triplet al Monte-Carlo inaugural feia bona la tercera posició aconseguida en un terreny no massa favorable per als seus pilots, mentre que la quarta plaça del Lancia Fulvia HF de Harry Källström i Claes Billstam, permetia a la marca turinesa superar a Ford i a la casa mare, FIAT.

Constructor
Punts

Alpine

32

Saab

20

Lancia

13

Doble estrena a Karlstad, per una banda Kullang guanyava el seu primer ral·li, tanmateix que ho feia l'Opel Ascona 400.

El diumenge 17 de febrer de 1980 acabava a Karlstad la 30a edició del Ral·li de Suècia, que com era habitual es disputava pels boscos del Värmland. La prova, si bé perdia la puntuabilitat per al campionat de constructors, mantenia la del certamen de pilots i guanyava la puntuabilitat per al Campionat d'Europa de Ral·lis amb coeficient màxim, el que atreia molts equips a participar a la cita; fins a un total de 158 equips varen formular la seva inscripció a la cita, dels que 146 prenien la sortida el divendres 15 de febrer des d'Estocolm per tal d'afrontar un total de 413,50 km cronometrats al llarg de 29 especials. A la cerimonia de clausura, 79 equips foren presents a la mateixa.

Malgrat conseguir el segon lloc als darrers compassos, la sisena victòria a Suècia havia d'esperar.

La primera jornada del ral·li tenia en el seu programa 5 proves especials curtes de 17,30 km de distància total, les quals en celebrar-se en hipòdroms, circuits d'autocross o traçats espectacle propers a les ciutats va ser una mena de pròleg del que vindria sent el ral·li pròpiament dit, alhora que conduïa el ral·li des d'Estocolm fins al seu punt neuràlgic, Karlstad. Pentti Airikkala i Risto Virtanen s'imposaven en la primera especial del programa, i per tant la parella finlandesa de Vauxhall esdevenia en la primera líder del ral·li, acte seguit Hannu Mikkola i Arne Hertz aconseguien el millor temps amb el seu Ford Escort RS1800 privat, ex-aequo amb el Datsun 160J de Timo Salonen i Seppo Harjanne, i la parella nòrdica prenia el rol de líder. Un paper que els de l'oval refermaven amb els millor registres de la tercera i quarta prova especial del dia.

La cinquena prova especial cronometrada era la més llarga de tota la jornada, si bé aquesta només tenia 7,5 km de distància. Els líders Hannu Mikkola i Arne Hertz hi patien una sortida de pista, i en deixar-s'hi prop de 3 minuts, perdien pràcticament totes les seves opcions al ral·li. Bror Danielsson i Ola Hellgren, tercers classificats de la provisional després de les 4 primeres especials per darrera del Saab 99 Turbo d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, hi perdien 10 minuts per un cable de l'accelerador trencat. La parella sueca d'Opel formada per Anders Kulläng i Bruno Berglund aconseguien el millor temps en aquesta cinquena especial, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg accedien al liderat del ral·li sense haver guanyat cap cronometrada.

Sense més activitat sobre els trams, alguns d'ells entre cometes, la parella de Saab feia entrada al parc tancat de Karlstad amb un marge de 16 segons sobre Anders Kulläng i Bruno Berglund i 18 segons en relació al Datsun de Timo Salonen i Seppo Harjanne. Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren quarts a 22 segons dels líders, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius es trobaven classificats en la cinquena posició en una taula molt apretada després de la cel·lebració de 17,30 km cronometrats a 26 segons dels seus compatriotes Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Amb la sortida del parc tancat de Karlstad que tenia lloc el dissabte 16 febrer a les 7 del matí, el ral·li propiament dit arrancava. Els organitzadors disposaven sobre el programa un total d'onze proves especials cronometrades de 159 km de distància, les quals dibuixaven el clàssic camí cap a Hagfors i Torsby, al nord de la regió, per després retornar a la capital del Värmland a primera hora de la tarda del mateix dia.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s'imposaven en la primera especial del dia per refermar-se en el liderat, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz començaven la difícil missió de remuntar posicions guanyant la segona i tercera cronometrada sabatina. Els líders tornaven a imposar-se en la quarta prova especial, si bé en aquesta ocasió el seu registre era ex-aequo amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que d'aquesta manera accedien a la darrera posició de podi en superar als finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen, i Timo Salonen i Seppo Harjanne.

Paral·lelament es produien les primeres baixes entre els pilots cridats a ser protagonistes, Bror Danielsson i Ola Hellgren veien amb impotència com la junta de culata del seu Ford Escort RS1800 llogat es trencava a poc després de celebrar la sisena prova especial, amb el que el seu abandonament era obligat. Mentre que Ola Stromberg i Peter Diekmann, a bord d'un Saab 99 EMS, causaven baixa per averia en la caixa de canvis quan portaven set cronometrades en el seu haver.

La combinació d'escratxs i baixes facilitava tanmateix que Hannu Mikkola i Arne Hertz figuressin ja entre els deu primers classificats poc abans d'arribar al reagrupament de Torsby a mig matí, el que suposava un guany d'unes 80 posicions per a la parella nòrdica. Precisament en l'especial cronometrada prèvia a aquest reagrupament, Hamra, el ral·li viuria un nou canvi en el liderat; la poca neu que hi havia sobre les pistes, facilitava que Stig Blomqvist i Björn Cederberg patissin una punxada en la roda anterior dreta, el que obligava a la parella a aturar el seu Saab 99 Turbo per canviar la roda. L'operació els suposava deixar-s'hi dos minuts i mig i caure fins la sisena posició provisional a 1 minut de l'Opel Kadett GT/E de Björn Johansson i Ragnar Spjuth.

Anders Kulläng i Bruno Berglund accedien així al liderat provisional per un marge de 28 segons vers el FIAT 131 Abarth dels seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius, mentre que Stig Blomqvist i Björn Cederberg s'unien així amb Hannu Mikkola i Arne Hertz al grup d'equips capdaventers amb urgències. Els de Saab aconseguien tres escratxs consecutius en les 5 especials que li restaven a la jornada, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en la penúltima prova cronometrada, últim tram forestal, doncs la jornada es finalitzava amb un tram espectacle de 2 km de distància a les immediacions de Karlstad i on Pentti Airikkala i Risto Virtanen esdevenien els pilots més ràpids.

Després de tota aquesta activitat trepidant en la segona meitat de l'etapa, els pilots entraven al parc tancat de Karlstad a partir de quarts de quatre de la tarda, on Anders Kulläng i Bruno Berglund ho feien mantenint la primera posició, alhora que aconseguien incrementar el marge amb Björn Waldegård i Hans Thorszelius fins als 54 segons. Stig Blomqvist i Björn Cederberg tancaven el podi provisional a 1 minut i 30 segons dels líders, superant a la seva vegada en 16 i 42 segons els temps acumulats de Pentti Airikkala i Risto Virtanen i de Hannu Mikkola i Arne Hertz respectivament.

La darrera jornada del ral·li era la més complexa de totes, doncs per una banda era la més llarga de totes amb 13 proves especials que totalitzaven 237,20 km cronometrats i per una altra era nocturna; els pilots sortien de Karlstad el dissabte a les 10 de la nit, i el seu retorn a la ciutat estava previst per a partir de l'endemà diumenge a les 10 del matí. Les 9 primeres especials de la jornada no eren més que una segona passada per algunes de les cronometrades celebrades en l'etapa anterior, i que per tant tornaven a portar màquines i pilots cap al nord de la regió, mentre que les 4 últimes, dibuixaven un bucle cap a una zona més occidental de la ciutat.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg així com Anders Kulläng i Bruno Berglund inciaven la jornada amb un ritme superior al de la resta del parc tancat, el que es traduïa amb dos millors temps per a les dues formacions sueques en les tres primeres proves especials del bucle, i que tanmateix permetia a Stig Blomqvist i Björn Cederberg superar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius en la segona posició provisional.

Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven que s'estaven quedant sense estoc de rodes amb claus, el que els va convidar a prendre's amb una mica més de calma les darreres proves especials del programa, mentre que uns problemes de diferencial, privaven a Pentti Airikkala i Risto Virtanen exprèmer al màxim el seu Vauxhall Chevette 2300 HSR. Això unit amb les ànsies de guanyar tan d'Anders Kulläng i Bruno Berglund com d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, va desencadenar en un estira i arronsa de totes dues formacions locals que s'imposaven en totes i cadascuna de les últimes proves especials del ral·li, sent d'especial importància, el millor temps que els líders aconseguien a Haljebyn-Stomne, penúltima cronometrada de l'etapa i la més llarga de tot el programa amb 48,20 km.

Completats els 413,50 km cronometrats del recorregut, Anders Kulläng i Bruno Berglund aconseguien finalment la seva primera victòria al mundial, una victòria que tanmateix suposava la primera per a l'Opel Ascona 400, en recórrer la distància programada en 4 hores 17 minuts i 52 segons. Stig Blomqvist i Björn Cederberg per la seva banda entraven al parc tancat amb la mateixa distància de la que en sortien, és a dir 1 minut i 30 segons, si bé ara ocupaven la segona posició, mentre que el podi el tancava una altra parella sueca, la formada per Björn Waldegård i Hans Thorszelius a 3 minuts i 47 segons dels guanyadors.

Incapaços de posar fre a l'atac de Blomqvist-Cederberg, Waldegård-Thorszelius s'havien de conformar amb la tercera plaça.

Amb la victòria aconseguida a casa, doncs Anders Kulläng era nat a Karlstad, el pilot afegia 20 punts als 10 que prèviament havia aconseguit a Mònaco, habilitant-lo com a nou líder de la taula provisional del certamen de pilots. Björn Waldegård per la seva banda, sumava el seu segon tercer lloc consecutiu i superava al guanyador del Monte-Carlo, l'alemany Walter Röhrl, que en estar absent a la cita queia fins la tercera plaça a la general.

Pilot
Punts

Anders Kulläng

30

Björn Waldegård

24

Walter Röhrl

20

Donat que el ral·li suec només era puntuable per al mundial de pilots, la general de constructors es mostrava inalterada vers la finalització de la ronda inaugural del Monte-Carlo.

Constructor
Punts

FIAT

18

Lancia

16

Volkswagen

14

L'agilitat del 205 T16 va ser clau en la victòria de Vatanen-Harryman.

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el diumenge 17 de febrer de 1985 finalitzava a Karlstad, capital sueca dels ral·lis per excelència, el 35è Ral·li de Suècia. Donada la incertesa que rodejava la celebració del Ral·li Monte-Carlo, la prova hivernal recuperava la puntuabilitat per al campionat de marques, el que es traduia amb 115 equips en la seva llista d'inscrits i dos dels tres principals equips presents, Lancia que encara comptava amb un cotxe de propulsió descartava la cita. El recorregut del ral·li estava composat per 29 especials cronometrades de 513,63 km de distància, a les que se'ls hi donava sortida el divendres 15 de febrer.

Tot i la major potència del Sport Quattro, res van poder fer Blomqvist-Cederberg per guanyar la prova.

La primera jornada s'acollia amb certa preocupació entre els participants, doncs en les pistes per les quals s'havia de celebrar la prova amb prou feines comptava amb un gruix de neu d'uns 10 cm que amb el pas dels primers cotxes pràcticament s'esbaïa deixant plaques de terra a la vista que resultaven letals per als claus. Les temperatures en les jornades prèvies a la prova, van ser constants sota zero, el que impedia que la neu es desfés parcialment en assolir temperatures positives i després en caure la temperatura de nit generés la típica placa de gel. Tal era la preocupació que Stig Blomqvist va demanar tenir un equip d'obridors de pista per tal que aquests li anessim informant d'on eren les plaques de terra.

La primera jornada estava formada per un conjunt de 10 proves especials de 193,17 km de corda cronometrada, la qual s'iniciava divendres a les 10 del matí i acabava quan faltaria poc per arribar a mitjanit a la ciutat veïna d'Alster. La primera prova especial del programa era una cronometrada curta, en la que Stig Blomqvist i Björn Cederberg, i Ari Vatanen i Terry Harryman hi empataven al millor temps i per tant lideraven ex-aequo el ral·li després de la seva disputa.

Peró ja en la segona especial cronometrada els homes de Peugeot desfeien l'igualada a favor seu amb un altre escratx i a partir de llavors, i de mica en mica, gràcies a la major agilitat del petit cotxe francés vers la major potència del cotxe alemany, s'anaven distanciant d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg en la taula de temps marcant 5 millors temps més en les 8 proves especials que restaven en el bucle.

Malgrat que Stig Blomqvist i Björn Cederberg, aconseguien dos millors temps més en el que restava de jornada, destacant el de l'especial llarga de 47,14 km de distància, els homes d'Audi arribaven a la neutralització de divendres amb 1 minut i 15 segons de demora vers els líders. Per darrera de la parella sueca, Timo Salonen i Seppo Harjanne, autors de l'altre millor temps que resta per adjudicar, figuraven en tercera posició a 36 segons dels segons classificats, que alhora precedien l'armada de Quattro presents a la prova, ja fos en versió Sport Quattro oficial o Quattro privats.

Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, tot i la seva manca d'experiència a la cita nórdica, doncs només hi havien competit en una ocasió l'any 1982, eren quarts al terme de la primera jornada, una actuació que en part també es va veure influenciada quan en les primeres especials cronometrades del dia, la visibilitat dels pilots germànics era molt reduida a causa de l'estela de gel que anava deixant l'Audi Quattro A2 de Per Eklund i Dave Whittock afligit per una pèrdua de potència. Hannu Mikkola i Arne Hertz, els únics homes que havien estat capaços de trencar el domini dels pilots suecs al ral·li, completaven la primera etapa en cinquena posició provisional, havent fregat prèviament l'abandonament quan queien en un voral de la pista, peró del que aconseguien sortir gràcies a expremer al màxim els 450 CV del seu Sport Quattro.

Durant la nit de descans una intensa nevada va caure a la provincia de Värmland, el que en principi era positiu pels homes d'Audi ja que per davant tindrien un Peugeot que els hi escombraria la pista de neu verge i els claus de les seves rodes havien patit més que els de Peugeot donades les diferents distribucions de potència dels dos cotxes i l'estrès al que estava sotmesa la suspensió de l'eix anterior en el Sport Quattro. Així doncs els 216,64 km cronometrats programats al llarg de 12 proves especials de la segona jornada, plantejaven un repte força diferent als 91 equips participants que restaven en actiu.

Malgrat això, Timo Salonen i Seppo Harjanne s'imposaven en la curta especial inaugural de la jornada, mentre que els líders de la provisional i companys seus de formació, Ari Vatanen i Terry Harryman, ho feien en la prova següent d'uns respectables 44,08 km de distància. Stig Blomqvist i Björn Cederberg encadenaven a continuació dos escratxs, sent especialment important el de la quarta prova especial cronometrada sabatina, catorzena en el còmput global del ral·li, en la que tots dos Peugeot 205 T16 hi van perdre uns 30 segons per respectives sortides de pista.

Superat aquest contra-temps, els homes de Peugeot van continuar amb el seu recital com si res hagués passat i sumaven 7 millors temps en les 8 especials que restaven al bucle, 3 per a Timo Salonen i Seppo Harjanne, 4 per a Ari Vatanen i Terry Harryman, amb el què els líders aconseguien incrementar en 4 segons més el gap que tenien vers Stig Blomqvist i Björn Cederberg al capdavant de la general provisional en el còmput global de la segona jornada. Timo Salonen i Seppo Harjanne tancaven el podi provisional amb la tranquilitat de tenir els Audi lluny, més quan els alemanys Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, que s'estaven mostrant molt més agressius i competitius que no pas els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, havien hagut d'abandonar la prova quan sense avís previ, el motor del seu Sport Quattro exclatava a manca d'una especial per a completar el bucle.

Entre les baixes de renom d'aquesta segona jornada, també hi constaven dos Audi més, per una banda l'Audi Quattro A2 privat dels finlandesos Lasse Lampi i Pentti Kuukala, qui en haver perdut molt temps en la jornada inaugural, decidien no prendre la sortida en l'etapa sabatina, i d'una altra banda l'Audi Quattro A1, també privat, dels britànics Malcolm Wilson i Nigel Harris, llur junta de culata cedia en obturar-se el radiador amb la neu dels vorals.

La darrera jornada estava composada per 7 especials de 103,82 km de distància, celebrades entre la matinada del diumenge i la primera hora del matí del mateix dia. Aquestes especials no van introduir res nou en l'avenir de la cita sueca, pel que les posicions entre els primers classificats es mantenia alhora que les distàncies entre ells s'anava incrementant paulatinament.

Així doncs, amb l'arribada a Karlstad a partir de tres quarts d'onze del matí del diumenge 17 de feber de 1985, el 35è Ral·li de Suècia es donava per finalitzat i Ari Vatanen i Terry Harryman esdevenien la primera parella extrangera en inscriure-hi el seu nom en el palmarès, doncs si bé Hannu Mikkola aconseguia aquesta fita l'any 1981, Arne Hertz, el seu copilot, és suec. Els pilots de Peugeot, aturaven el cronómetre en 4 hores 38 minuts i 49 segons després de recórrer 513,63 km competitius, 1 minut i 49 segons per davant d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els quals asseguraven haver corregut com mai, més inclús que en edicions anteriors en les que la parella sueca havia vençut. Els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, amb el segon dels Peugeot, ocupaven el tercer graó del podi a 3 minuts i 26 segons dels seus companys d'equip.

Salonen-Harjanne es quedaven ben d'hora en terra de ningú.

La lluita per la victòria entre turismes millorats, és a dir el Grup A, va ser també un afer entre cotxes de 4 rodes motrius, figurant inclús els primers classificats d'aquesta categoria per davant de vehicles amb especificacions de Grup B peró de només 2 rodes motrius. Dos equips suecs, els formats per Mikael Ericsson i Jonny Johansson, i Gunnar Petterson i Arne Petterson sobre els seus respectius Audi 80 Quattro, van protagonitzar una lluita molt tancada, fins al punt que les dues formacions fitxaven en la darrera entrada al parc tancat d'Alster separades per 1 segon. En la matinada del diumenge, els primers s'envirollaven i impactaven amb un banc de neu, el que els va ocasionar una baixada de la potència del seu cotxe per la neu que s'havia introduit en l'admissió, i que en conseqüència facilitava la victòria de Gunnar Petterson i Arne Petterson que acabaven la prova en sisena posició absoluta.

Petterson-Petterson, guanyadors en Grup A, van ser capaços de superar a cotxes Grup B.

En el certament de pilots, Ari Vatanen aconseguia amb aquesta la segona de dues victòries possibles, amb el què el pilot finlandès es desmarcava en la taula provisional del campionat per 15 punts de diferència vers el campió en vigència, el suec Stig Blomqvist. Timo Salonen, gràcies al segon tercer lloc consecutiu, restava a 1 punt del suec i a 16 del seu compatriota i company d'equip.

Pilot
Punts

Ari Vatanen

40

Stig Blomqvist

25

Timo Salonen

24

En el campionat de marques es vivia una situació paral·lela al de pilots, Peugeot sumava la segona victòria consecutiva de l'any, mentre que Audi s'havia de conformar amb el seu segon segon lloc consecutiu, el que començava a deixar als d'Ingolstadt un pèl despenjats, més quan els bavaresos tenien fermes esperances de poder vèncer al Peugeot en aquestes dues proves inaugurals. Lancia, absent a la prova donada la poca idoneitat del seu 037 a l'esdeveniment suec, seguien en tercera posició provisional mentre treballaven en el seu nou cotxe de 4 rodes motrius.

Constructor
Punts

Peugeot

36

Audi

32

Lancia

8