Tänak-Järveoja agafaven el brau per les banyes el dissabte.
El diumenge 17 de febrer de 2019 el 67è Ral·li de Suècia finalitzava a Torsby amb 55 dels equips participants presents a la seva cerimònia de clausura. L’esdeveniment suec, que un cop més era la segona prova en el calendari del campionat del món de l’especialitat, tenia un itinerari format per 19 proves especials de 316,80 km cronometrats, distància que era iniciada per 61 equips dels 62 que hi formalitzaven la seva inscripció el dijous 14 de febrer. Tanmateix la prova sueca entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2Pro, WRC2 així com el mundial junior.
Tot i cometre dues errades, Lappi-Ferm eren segons al podi.
Tal i com venia sent habitual en les darreres temporades, una especial espectacle en l’hipòdrom de Karlstad encetava les hostilitats vers el cronòmetre de l’edició el dijous a la tarda. En aquesta ocasió el millor temps corresponia als guanyadors de la darrera edició, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, els quals superaven en 8 dècimes de segon el registre de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia i en 1,1 segons el dels seus companys d’equip Andreas Mikkelsen i Anders Jæger.
La primera etapa del programa es completava a partir de l’endemà divendres, amb l’entrada en escena dels trams forestals a cavall entre el sòl subirà noruec i suec. Un bucle de 3 trams pel que s’hi passava en dues ocasions, matí i tarda, més la disputa d’una cronometrada als volts de Torsby, permetia als organitzadors assolir els 139,31 km cronometrats que constaven en el programa d'aquest primer escull.
Ott Tänak i Martin Järveoja marcaven el registre de referència en la primera prova especial del dia per davant dels finlandesos Teemu Suninen i Marko Salminen, i els estonis saltaven fins la primera posició per davant dels francesos campions del món en vigència, mentre que els anteriorment líders, els belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul baixaven fins la tercera posició a 8 dècimes de segon del segon lloc.
Finlandesos i estonis s’intercanviaven les posicions a final de tram en la cronometrada més llarga de l’itinerari de l’edició, la següent, amb el que la parella de M-Sport s’endinsava en les posicions de podi, concretament a la segona plaça, en detriment de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals acusaven el fet d’haver d’obrir pista. La parella líder es refermava en la seva posició gràcies a una altra victòria de tram en la darrera prova especial del bucle matinal, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila desplaçaven a Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a fora de les posicions de podi.
Després del pertinent pas per les assistències, l’activitat es reprenia amb el bucle post meridional, el qual amb el pas dels cotxes al matí, així com amb l’increment de les temperatures ambientals, començava a acusar la manca de neu. Precisament d’aquestes condicions tan poc ideals es lamentaven en les declaracions a final de tram els líders Ott Tänak i Martin Järveoja, els quals en deixar-se 13,0 segons amb els homes més ràpids, Elfyn Evans i Scott Martin, perdien aquesta privilegiada posició en favor dels seus companys d’equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila per 3,7 segons, restant entremig dels dos Toyota Yaris WRC el Ford Fiesta RS WRC de Teemu Suninen i Marko Salminen a 1,8 segons dels seus compatriotes.
Alhora Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul picaven contra un mur de neu i en envirollar el seu Hyundai i20 WRC, els belgues s’endarrerien en un mig minut per perdre dues posicions a la general.
Teemu Suninen i Marko Salminen demostraven tenir la mida presa a la segona prova especial del bucle, en quan els finlandesos de M-Sport tornaven a esdevenir els homes més ràpids en completar la seva corda cronometrada i grimpar ara si fins al lideratge provisional per 5,7 segons de marge amb Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Tanmateix en aquesta cronometrada Sébastien Ogier i Julien Ingrassia patien una sortida de pista i es veien obligats a abandonar la competició en no poder treure el seu Citroën C3 WRC del voral, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul perdien el paracops frontal i en tenir l’aerodinàmica seriosament mermada, els belgues cedien una nova posició als britànics d’M-Sport Elfyn Evans i Scott Martin.
Precisament el pilot gal·lès i el navegant anglès del preparador de les illes britàniques repetien la victòria de tram en la darrera especial del bucle i guanyaven una nova posició, mentre que per davant es mantenia l’status quo, en aturar tots tres inquilins de les posicions amb dret a dutxa d’escumòs, el cronòmetre amb un temps parell.
En l’especial de Torsby que tancava l’activitat de la jornada així com de l’etapa, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila feien de les seves i en patir una sortida de pista, els pilots finlandesos de Toyota es veien obligats a abandonar la competició i acollir-se així al rally2 per tal de poder sortir l’endemà. L’incident obria les portes de les places de podi als noruecs Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals entraven al parc tancat de Torsby en tercer lloc a 17,8 segons de l’anhelada posició de Teemu Suninen i Marko Salminen i a 15,8 segons de la d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Per darrera de la parella de Hyundai, Elfyn Evans i Scott Martin aguardaven un nou guany de posició que els permetés entrar en el podi a 10,8 segons dels noruecs.
Els finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el segon dels Citroën C3 WRC oficials, tancaven la pinça dels cinc primers classificats a 42,0 segons dels líders després de no haver acabat de trobar la sintonia amb el seu cotxe, alhora que per darrera seu tenien a no massa distància fins a 3 pesos pesants del campionat, Sébastien Loeb i Daniel Elena, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, i Kris Meeke i Sebastian Marshall.
La jornada sabatina, segona etapa del ral·li, tenia en el seu itinerari 8 proves especials cronometrades de 126,18 km de distància competitiva. Unes especials que resultaven de celebrar en dues ocasions, matí i tarda tal i com venia sent habitual a l’època, un bucle de 3 trams que discorrien íntegrament en la provincia del Värmland, als que després a mitja tarda i al capvespre s’hi afegiria una segona passada per l’especial espectacle de l’hipòdrom de Karlstad, més una passada per la versió reduïda, anomenada esprint, de l’especial de Torsby respectivament.
En la primera prova especial del dia, Teemu Suninen i Marko Salminen es mostraven una mica més conservadors que no pas Ott Tänak i Martin Järveoja en les seccions més ràpides del tram, i en aturar el cronòmetre amb el quart millor temps, els finlandesos de M-Sport perdien el lideratge en mans dels estonis de Toyota.
En la següent, la parella s’encallava en un banc de neu i en deixar-s’hi prop d’1 minut i mig, aquests pràcticament s’oblidaven de fer fins i tot un podi. Per la seva banda, en acumular el segon millor temps consecutiu del dia, Ott Tänak i Martin Järveoja es començaven a distanciar d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que la desgràcia d’un Fiesta RS WRC, permetia a un altre, el pilotat per Elfyn Evans i Scott Martin, entrar en les places d’honor.
El bucle matinal acabava amb el segon escratx consecutiu dels reenganxats Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul en precisar 1 dècima de segon més que no pas la parella provençal per completar el darrer tram del matí, aquests prenien la quarta posició a Esapekka Lappi i Janne Ferm per 1 segon exacte i restar així a 1,1 segons del podi que seguia estant delimitat Elfyn Evans i Scott Martin.
A la represa Esapekka Lappi i Janne Ferm s’esperonaven i en aconseguir el segon millor temps per darrera de la parella líder provisional, els finlandesos de Citroën guanyaven d’una vegada dues posicions per tal de situar-se en tercer lloc.
A continuació, en acumular dos segons millors registres, un per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja, l’altre per darrera de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul superaven primer a Elfyn Evans i Scott Martin i després escurçaven fins a 2,6 segons la distància que els separava amb les places de podi. Paral·lelament, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger oferien un rendiment clarament inferior, topada inclosa amb un banc de neu, i els noruecs veien com la seva segona posició començava a perillar.
L’especial espectacle de Karlstad poc o res oferia més enllà de conèixer amb certesa l’abandonament de Teemu Suninen i Marko Salminen, en haver danyat la gàbia de seguretat del seu cotxe després d’un impacte lateral amb un arbre en el transcurs de la sisena prova especial sabatina.
L’esprint de Torsby tampoc n’era una excepció tret de que Esapekka Lappi i Janner Ferm retallaven les 4 dècimes de segon amb les que hi partien de desavantatge amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i per tant noruecs i finlandesos passaven a compartir la segona plaça.
Després d’un dia net d’incidents, en el que a més a més hi havien acumulat 3 victòries de tram i dos segons millors registres, els líders Ott Tänak i Martin Järveoja entraven al parc tancat de Torsby amb 54,5 segons de marge amb les dues parelles segones classificades ex-aequo, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul a 2,3 segons de la segona plaça, aguardaven amb ànsia els 51,31 km de l’etapa dominical. Elfyn Evans i Scott Martin també es desinflaven en el bucle post meridional i feien cap al parc tancat a 1 minut i 8,7 segons dels líders o a 11,9 segons de la parella belga de Hyundai.
L’organització programava 3 proves especials de cara a la jornada dominical, un tram de 21,19 km, Likenäs, pel qual s’hi passava en dues ocasions a primera hora del matí, més una segona passada per la cronometrada de Torsby, en la seva versió més llarga, per tal de tancar l'edició i la qual ara exercia les funcions de “Power Stage”.
Andreas Mikkelsen i Anders Jæger no trobaven la velocitat en la primera prova especial dominical i els noruecs de Hyundai eren superats de cop per Esapekka Lappi Janne Ferm, que passaven a ocupar la segona posició en solitari i pels seus companys de formació Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Tanmateix entre els finlandesos de Citroën i els belgues de Hyundai, el gap s’eixamplava en 2,5 segons, una distància que en la segona passada per l’especial llarga del dia es veuria ampliada en 1,9 segons més després del segon segon millor temps consecutiu dels nòrdics de la casa dels galons.
Ott Tänak i Martin Järveoja posaven la cirereta en la seva participació al 67è Ral·li de Suècia guanyant el “Power Stage”, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul provaven l’impossible amb el segon millor temps.
Amb tota l’activitat programada completada, els primers participants començaven a endinsar-se al parc tancat de Torsby per última vegada el diumenge 17 de febrer de 2019 al migdia per tal de certificar-se la victòria d’Ott Tänak i Martin Järveoja. Els estonis recorrien els 316,80 km de l’itinerari en 2 hores 47 minuts i 30 segons, temps que reduïa en 53,7 segons el registre obtingut per Esapekka Lappi i Janne Ferm i en 56,7 segons el de Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, tercers.
De menys a més, Neuville-Gilsoul aconseguien un lloc al podi.
Els finlandesos Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen iniciaven el seu concurs al ral·li en la categoria WRC2Pro aconseguint el millor temps a l’especial espectacle de Karlstad a bord d'un Škoda Fabia R5 per 6 dècimes de segon amb els noruecs Mads Østberg i Torstein Eriksen, pilots que feien una passa enrere per mantenir-se en competició, i per 1,0 segons amb els seus compatriotes, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, pilots que si estaven dotats de l’unitat oficial de la marca txeca.
Divendres al matí, ja dins les especials veres d’un ral·li, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen s’intercanviaven la posició amb Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen en la primera cronometrada del dia en intercanviar també les places a final de tram, mentre que en la següent, els nous líders cometien una errada i en sortir de la pista, els pilots es deixaven 2 minuts i 22 segons i amb ells el lideratge.
Eerik Pietarinen i Juhana Raitanen no tenien un avenir dels fets gaire més favorable, i en patir una rebolcada, els finlandesos perdien la lluna del seu cotxe i gairebé 4 minuts amb Mads Østberg i Torstein Eriksen, que d’aquesta manera passaven a liderar la categoria per davant dels britànics Gus Greensmith i Elliott Edmondson.
Després d’un escratx ex-aequo entre Mads Østberg i Torstein Eriksen amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen en la darrera especial matinal, els pilots accedien al reagrupament de mitja jornada de Torsby amb una classificació bastant ben definida i que ja gairebé no tenia cap emoció, tret d’incidents o accidents, més enllà de saber si Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen serien capaços de guanyar una posició; doncs la parella noruega de Citroën gaudia ja de 33,7 segons de marge amb la britànica de M-Sport i de 2 minuts i 17,3 segons amb la finlandesa d’Škoda.
El misteri es resolia ben ràpid, doncs en la primera especial del bucle de la tarda, Gus Greensmith i Elliot Edmondson feien una excursió fora de pistes i en endarrerir-se prop de 2 minuts, aquests entregaven la seva segona plaça als finlandesos d’Škoda.
Amb 2 minuts de marge en el lideratge, la calma i la serenor entrava per tots i cadascun dels orificis del Citroën C3 R5 de la parella noruega líder, la qual es deixava recuperar mig minut per part de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen al llarg de la tarda.
La tónica es mantenia dissabte, més quan una segona sortida de pista dels joves llebrers de la firma txeca de la sageta enplomallada, és a dir Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, en la segona prova especial de la tarda, donava encara més arguments a Mads Østberg i Torstein Eriksen.
Els líders s’imposaven només en la cronometrada que tancava edició, la segona passada per l’especial llarga de Torsby, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen ho feien en totes i cadascuna de les restants proves especials que quedaven per endavant, amb el què finalment Mads Østberg i Tortsein Eriksen s’imposaven per 3 minuts i 19,2 segons d’avantatge amb els finlandesos d’Škoda. Gus Greensmith i Elliot Edmondson tancaven el podi suec a 4 minuts i 48,9 segons dels vencedors.
A efectes de campionat, aquesta era la primera participació al llarg de la temporada per part del pilot noruec, el qual restava en tercer lloc a 15 punts del líder, Gus Greensmith i a 11 de Kalle Rovanperä, qui comptava les seves participacions per segons llocs.
Østberg-Eriksen es quedaven pràcticament sols.
L’especial espectacle de Karlstad donava com a guanyadors a Jari Huttunen i Antti Linnaketo, i per tant els finlandesos s’alçaven com els primers líders de la categoria WRC2. Però en tan bon punt els cotxes van posar les seves 4 rodes sobre les pistes forestals sueques i noruegues el divendres al matí, els finlandesos es diluïen en la classificació.
El suec Johan Kristofferson i el noruec Stig-Rune Skjærmoen marcaven el millor temps de la classe en la primera cronometrada del dia i s’erigien temporalment com els líders de la categoria, doncs una especial més tard, en el tram rei de l’edició, aquests s’endarrerien en uns 20 segons i la seva anhelada posició l’ocupava una altra parella escandinava, el noruec Ole-Christian Veiby i el suec Jonas Andersson.
Els nous líders es confirmaven amb dos escratxs consecutius, mentre que Jari Huttunen i Antti Linnaketo tancaven la jornada marcant els tres darrers millors temps per tal d’afegir encara més emoció a la classe.
Arran d’aquest protagonisme tan repartit, Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson entraven al parc tancat de Torsby amb un marge de 24,5 segons en relació Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen, mentre que Jari Huttunen i Antti Linnaketo eren tercers a 28,3 segons del lideratge. A la seva vegada, els finlandesos gaudien de pràcticament idèntic marge, 28,6 segons, amb els seus compatriotes Emil Lindholm i Mikael Korhonen, quarts.
Dissabte al matí Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson aconseguien dues victòries de tram més en el seu comptador particular, les quals els aferraven en la primera posició amb la que sortien del parc tancat, mentre que les alternàncies calia anar-les a buscar en el segon calaix del podi. Jari Huttunen i Antti Linnaketo marcaven un segon millor temps i un escratx en les dues primeres especials sabatines i es feien amb la segona plaça per la menor distància de temps mesurable, és a dir 1 dècima de segon.
El marge era ínfim i amb un segon millor temps en la darrera especial matinal, Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen recuperaven la plaça perduda per 1,1 segons de distància, gap amb el què els escandinaus entraven al reagrupament per a les assistències.
La tensió era alta entre els dos contendents i l’errada no va tardar en aparèixer, Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen se sortien de la pista en la primera especial del bucle de la tarda i en endarrerir-se prop de 2 minuts, els escandinaus baixaven fins a la sisena posició.
Emperò Jari Huttunen i Antti Linnaketo no tenien prou amb la segona posició que per llavors ja pràcticament semblava ferma, i en imposar-se en les 4 últimes proves especials del dia, els finlandesos retornaven al parc tancat de Torsby a 12,0 segons del registre d’Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson. D’altra banda, Emil Lindholm i Mikael Korhonen eren tercers a 1 minut i 32,2 segons dels líders i amb pràcticament mig minut de coixí amb els quarts classificats.
Els líders no volien disgustos ni sorpreses de darrera hora i aquests incrementaven el seu ritme per tal d’esdevenir la referència en la taula de temps en les dues primeres proves especials dominicals, tanmateix Jari Huttunen i Antti Linnaketo trobaven de manera precipitada el seu final al ral·li en la penúltima prova especial del programa, quan aquests hi accidentaven el seu Škoda Fabia R5 i havien d’abandonar la competició.
Donades les circumstàncies, la segona passada pels 8,93 km de l’especial de Torsby era totalment intrascendent i finalment Ole-Christian Veiby i Jonas Andersson acabaven aconseguint la victòria per 2 minuts i 3,5 segons de distància amb Emil Lindholm i Mikael Korhonen. Johan Kristofferson i Stig-Rune Skjærmoen recuperaven posicions al llarg de l'etapa i així diumenge al migdia aconseguien tancar el podi suec a 2 minuts i 19,6 segons del registre dels guanyadors.
La victòria a la ronda sueca del noruec es combinava amb el tercer lloc d’aquest al Monte-Carlo inaugural, pel que el pilot, que era un dels dos que acumulava dos resultats al campionat, s’enfilava fins a la primera posició de la taula provisional del certamen a 15 punts del francès Yoann Bonato i a 22 dels dos segons classificats, Adrien Formaux i Emil Lindholm.
Veiby-Andersson van ser els únics en anar ràpid i no cometre errades.
En la categoria reservada al foment de nous talents, el JWRC, el ral·li arrancava amb un duel a tres bandes amb alternànces entre els locals Dennis Rådström i Johan Johansson, així com Tom Kristensson i Henrik Appelskog, amb els letons Martinš Sesks i Krišjanis Caune.
Per la tarda, en les segones passades per les especials que discorrien entre Suècia i Noruega, la situació però es va començar a clarificar. Dennis Rådtsröm i Johan Johansson, que competien per tercera temporada en el certamen junior, s’imposaven en totes i cadascuna de les 4 especials programades, mentre que Martinš Sesks i Krišjanis Caune s’endarrerien a causa d’un problema amb l’accelerador, incident que finalment els obligava a abandonar per reenganxar-se l’endemà i així seguir acumulant quilòmetres al campionat.
D’altra banda, la manca d’experiència de Tom Kristensson i Henrik Appelskog a la prova, suposava un rendiment inferior per part de la parella sueca, que finalment entrava al parc tancat de Torsby a 1 minut i 2,8 segons del temps de Dennis Rådström i Johan Johansson. Els alemanys Julius Tannert i Helmar Hinneberg, eren tercers a 1 minut i 36,3 segons dels líders provisionals, després d'optar per fer una arrancada cautelosa.
Dissabte, al llarg del bucle matinal, Dennis Rådström i Johan Johansson seguien eixamplant distàncies en aconseguir el millor temps en totes i cadascuna de les 3 especials programades, però en la segona prova especial de la tarda, tretzena en el còmput global del ral·li, la parella sueca patia una sortida de pista. Magrat aconseguir retornar amb l’ajuda dels espectadors, el seu Ford Fiesta R2T es trobava seriosament danyat i els líders es veien obligats a abandonar.
Arran d’aquest incident, Tom Kristensson i Henrik Appelskog prenien el lideratge de la classe, mentre que Jan Solans i Mauro Barreiro s’immiscien en les posicions de podi, concretament la tercera, una plaça que el català i el gallec celebraven marcant el millor temps en l’especial curta de Torsby.
Ja en la tercera etapa, l’esprint dominical, poc o res destacable va ocórrer, amb el que arribats a primera hora de la tarda, Tom Kristensson i Henrik Appelskog s’erigien com a vencedors del 67è Ral·li de Suècia en categoria junior. Els suecs cobrien els 316,80 km cronometrats en un temps de 3 hores 14 minuts i 48,9 segons, 1 minut i 31,2 segons menys que els estonis Roland Poom i Ken Järveoja i 4 minuts i 9,2 segons menys que el català Jan Solans i el gallec Mauro Barreiro.
A efectes de campionat, Tom Kristensson iniciava la temporada amb 26 punts en el seu haver, 8 més que no pas l’estoni Roland Poom. Mentre que per la seva banda Jan Solans compartia la tercera plaça amb Dennis Rådström a 10 punts del lideratge provisional, gràcies a les 12 victòries de tram que acumulava el suec al llarg de l’esdeveniment i que suposaven 1 punt extra per cadascuna d’elles.
Kristensson-Appelskog guanyaven en el seu debut per eliminació
Ott Tänak aconseguia la màxima puntuació possible en la seva participació al 67è Ral·li de Suècia, i en combinar els 30 punts suecs amb els 17 aconseguits al Monte-Carlo, el pilot estoni passava a encapçalar la classificació del certamen reservat als pilots. Thierry Neuville també comptava les seves participacions per podis, però el belga encara no havia pujat al calaix més alt, motiu pel qual aquest restava a 7 punts del lideratge. Per la seva banda, Sébastien Ogier només sumava els 2 punts del Power Stage en haver-se quedat clavat a la neu divendres a la tarda, i el provençal baixava fins al tercer lloc de la classificació provisional.
Pilot |
Punts |
 Ott Tänak
|
|
 Thierry Neuville
|
|
 Sébastien Ogier
|
|
En el campionat de constructors, Toyota era la marca que més punts sumava en la seva participació a la ronda, a priori, innivada i els japonesos superaven en la taula per 1 sol punt als coreans de Hyundai, líders a la sortida de la ronda prèvia inaugural. Per la seva banda, Citroën es quedava a mig camí entre els dos asiàtics i la fluixera dels britàncis de M-Sport, doncs en disposar de 2 cotxes enlloc de 3, l'errada d'un d'ells es pagava més cara.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai |
|
 Citroën
|
|
Alpine
Saab
Lancia
Anders Kulläng
Walter Röhrl 
FIAT
Volkswagen
Ari Vatanen
Peugeot
Audi