Blomqvist-Cederberg aconseguien a Suècia la primera victòria per a un cotxe Turbo.

Kalrstad esdevenia un any més l'epicentre de l'actualitat del mundial de ral·lis, i el diumenge 18 de febrer de 1979 s'hi celebrava la clausura del 29è Ral·li de Suècia, segona prova per al Mundial de Ral·lis, la qual comptava amb un total de 113 equips inscrits en la seva llista oficial. Tots ells prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa capital del Värmland el divendres 16 de febrer per tal de disputar un recorregut programat de 630 km cronometrats repartits al llarg de 38 proves especials, una distància que només va ser completada per 39 equips participants.

Ben d'hora va truncar les seves possibilitats Björn Waldegård en clavar-se en un banc de neu, malgrat tot va arribar a la segona plaça..

La primera etapa de la cita hivernal comptava amb 19 trams cronometrats en el seu programa, uns trams que suposaven la distància competitiva de 316,90 km i als que se'ls hi donava sortida el divendres 16 a les 13 hores per tal de retornar al parc tancat l'endemà dissabte a les 5 del matí. Ja d'entrada el ral·li va comptar amb dues baixes, les del nou Volvo 262 Grup 2, llur motor V6 no complia amb la normativa medioambiental sueca; tanmateix en la primera especial, un dels principals candidats a la victòria final, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, guanyadors de la darrera edició de la ronda local, patien una sortida de pista sense majors conseqüències per al seu Ford Escort RS1800, però aquests en quedar-se clavats en un banc de neu, hi cedien de cop 5 minuts.

Pitjor va ser el cas de Harry Källström i Claes Billstam, els locals de Datsun es veien obligats a abandonar la competició en el seu primer tram a causa d'una fallada en el circuit lubricant, la qual acabava desencadenant en una averia de motor en el seu 160J. Canviant a una perspectiva positiva, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que davant la baixa de l'equip oficial FIAT pilotaven un 131 Abarth de fàbrica però sota l'empara de l'importador finlandès de la marca, marcaven el millor registre en el tram inaugural per davant del Ford Escort RS1800 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que la parella finlandesa esdevenia la primera líder del ral·li.

Uns problemes d'alimentació en el seu FIAT 131 Abarth, impedien a la parella defensar gaire més enllà la seva condició de líders, i així sota el millor temps dels pilots de Saab Stig Blomqvist i Björn Cederberg, Hannu Mikkola i Arne Hertz passaven a liderar el ral·li. Dues cronometrades més tard es celebrava l'especial més llarga de tot el programa, Haljebyn-Stomme, de 58,60 km de distància, i on Hannu Mikkola i Arne Hertz hi patien una sortida de pista que els endarreria 3 minuts. El testimoni del liderat el prenia llavors un cotxe de categoria Grup 2, l'Opel Kadett GT/E d'Anders Kulläng i Bruno Berglund, autors tanmateix del millor temps en el tram rei del ral·li, aprofitant que en les condicions tan delicades en les que s'estaven disputant les primeres especials del ral·li, no permetien als Grup 4 exprèmer al màxim la seva potència, tal i com es podia constatar veient com l'Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards era segon a 30 segons del liderat i/o els seus companys d'equip a Opel, Bror Danielsson i Ulf Sundberg, ocupaven la tercera posició provisional i Jean-Luc Thérier i Michel Vial eren quarts amb el Toyota Celica.

Però arribat aquest moment, es va produir un punt d'inflecció en el desenvolupament del ral·li i els Grup 4 van tornar a ocupar el seu lloc en les taules de temps; així Björn Waldegård i Hans Thorszelius començaven una gran remuntada alhora que de mica en mica Ari Vatanen i David Richards anaven llimant distàncies vers el líders, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb els inquilins del darrer graó del podi. Finalment els uns es feien amb el liderat provisional al terme de la desena prova especial i els altres amb la segona posició a uns 40 segons dels de Ford, mentre que per darrera els dos Opel Kadett GT/E Grup 2 miraven de contenir l'atac del Vauxhall Chevette 2300 HS de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

Paral·lelament, dos altres cotxes Grup 2 que s'havien mostrat prou competitius en aquests primers compassos del ral·li, els Toyota Celica de Jean-Luc Thérier i Michel Vial i de Leif Asterhag i Anders Gullberg, es veien forçats a abandonar la prova, per accident els primers i per averia en la junta de culata els segons. Una averia que també es produiria en el Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards quan mancaven quatre proves especials per completar la jornada, i que per tant els obligava també a abandonar el ral·li quan el seu coixí de segons s'havia vist reduit fins a 16 en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Així els homes de Saab passaven a ser els nous líders de la prova, i aquests sumaven tres escratxs més en el seu compte particular en aquestes 4 últimes especials que restaven, per tal d'entrar al parc tancat de Karlstad amb un marge d'1 minut i 35 segons vers l'Opel Kadett d'Anders Kulläng i Bruno Berglund i de 3 minuts i 2 segons amb el cotxe homòleg de Bror Danielsson i Ulf Sundberg. Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren quarts a 4 minuts i 2 segons dels líders, precedint a la seva vegada en 10 segons el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Per la seva banda, Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien aconseguit remuntar fins la sisena posició provisional a 4 minuts i 21 segons dels líders.

La segona i última jornada del ral·li no era més que una repetició de la jornada anterior amb la petita diferència d'una prova especial cronometrada, pel que el número total de proves especials programades es mantenia en 19, però la distància competitiva es reduia a 313,10 km, sent la seva sortida el dissabte a les 12 en punt i l'arribada l'endemà diumenge a dos quarts de quatre de la matinada.

Les condicions dels trams havien empitjorat amb el pas del ral·li en la jornada anterior, algunes especials fins i tot havien hagut de suportar dos ral·lis en una setmana, pel que en alguns punts quedava la terra gelada a la vista, principal enemiga de l'integritat de les rodes de claus. En conjunció amb els abandonaments que s'havien anat produint al llarg del ral·li, apareixia un mercat paral·lel de pneumàtics de claus a estrenar des dels equips retirats cap aquells que encara seguien en pista i veien com es quedaven sense claus tram rera tram.

La competició retornava amb la tradicional especial espectacle de l'hipòdrom de Färjestad, en la que els participants hi sortien en grups de 4 i en la Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien un insignificant escratx donada la seva corda cronometrada. Anders Kulläng i Bruno Berglund aconsegueixen imposar-se en l'especial següent, però en la tercera de la segona etapa, aquests s'hi deixen 30 segons amb el Saab 99 Turbo líder i tota opció d'intentar esgarrapar la primera posició de nou. Tota opció quedà esvaïda quan en la cinquena prova especial, la més llarga de tot el recorregut amb 58,60 km de distància, la politja del cigonyal es trencava i el seu Opel Kadett GT/E restava inútil al voral de la pista.

D'altra banda Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien el seu segon escratx consecutiu, tercer en l'etapa, i els suecs de Ford assolien la segona posició provisional a pràcticament 4 minuts d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els guanyadors de la darrera edició no renunciaven a guanyar i en imposar-se en 3 de les 5 proves especials que restaven per arribar al reagrupament de Gunnarskog, aquests fitxaven a 3 minuts i mig dels seus compatriotes de Saab. Mentre que els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen així com Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien superar l'Opel Kadett de Bror Danielsson i Ulf Sundberg.

El festival de Björn Waldegård i Hans Thorszelius prosseguia, i els de l'oval seguien retallant per desenes de segons la distància que els separava del liderat a cada cronometrada que es celebrava, sent especialment escandalós els 2 minuts i 9 segons que aquests llevaven a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en tres proves especials concretes. Els líders reaccionaven i posaven fre a l'avanç de l'Escort RS1800 dorsal 1, pel que a manca de dues proves especials per a completar el recorregut programat, el gap entre les dues formacions sueques es d'1 minut i 43 segons.

Malgrat que els aspirants a liderar el ral·li seguien retallant de l'ordre d'1 segon per quilòmetre a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els 26,30 km cronometrats que restaven en el programa eren insuficients com per a que la parella de Ford poguès revalidar la seva victòria de la temporada passada i per tant finalment la parella de Saab aconseguia la victòria, la primera per a un cotxe turbo en l'història del mundial de ral·lis.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg completaven els 630 km cronometrats del ral·li amb un temps de 6 hores 34 minuts i 49 segons, o el que és el mateix, amb un marge d'1 minut i 20 segons vers els seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Tancant el podi de la 29ena edició de la cita sueca, s'hi trobaven els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen a 4 minuts i 42 segons dels guanyadors i amb un marge d'1 minut i 11 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Airikkala-Virtanen aconseguien fer un podi amb el seu Chevette 2300.

Malgrat no haver guanyat cap dels dos ral·lis celebrats fins aquell moment, els seus dos segons llocs aconseguits permetien a Björn Waldegård passar al capdamunt de la general del campionat per a pilots, Markku Alén, que acabava quart en la ronda sueca, pujava fins al segon lloc provisional per davant dels dos guanyadors habuts fins aquell moment, el francès Bernard Darniche i el suec Stig Blomqvist.

Pilot	Punts
Björn Waldegård	30
Markku Alén	22
Bernard Darniche Stig Blomqvist	20 20

La provisional del campionat per marques era un reflex de la taula de pilots, i Ford comandava la classificació gràcies als dos segons llocs aconseguits en els dos esdeveniments inaugural. FIAT, que havia abandonat oficialment el certamen, vivia dels esforços i resultats de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui amb un 3r i un 4t lloc a Monte-Carlo i Suècia respectivament, permetien a la marca transalpina restar en la segona posició, per la seva banda Lancia i Saab sumaven 18 punts cadascuna gràcies a les victòries aconseguides fins aquell moment.

Constructor	Punts
Ford	32
FIAT	26
Lancia Lancia	18 18

Primera victoria de Kenneth a casa que venia d'aconseguir un quart lloc al Paris-Dakar .

Després de tres jornades de competició i 519,90 km cronometrats al llarg de 29 especials cronometrades, el dilluns 18 de febrer de 1991 es posava punt i final al 40è Ral·li de Suècia a Karlstad, la cita, que era la segona prova del mundial de ral·lis, només era puntuable per al campionat de pilots, el que es va traduir en l'absència dels principals tenors del certamen al parc tancat. Malgrat tot, a la sortida celebrada el 16 de febrer a la mateixa ciutat de Karlstad, s'hi donaren cita els 108 equips inscrits dels que 74 van poder concloure la prova de la neu i el gel.

Jonsson-Bäckman van posar contra les cordes als equips oficials i trepitjaven podi per primera vegada en la seva carrera.

Després de la cancelació patida la temporada anterior per manca de neu, els organitzadors formulaven un recorregut nou, i així la primer etapa de competició suposava un viatge pels participants des de Karlstad fins a Falun, ciutat ubicada més al nord i a l'est que no pas Torsby, un desplaçament que va resultar tot un èxit en quan a la quantitat i qualitat de la neu. Al llarg del dissabte s'hi programaven un total de 9 proves especials cronometrades, llur distància competitiva s'establia en 206,03 km.

Els locals Mats Jonsson i Lars Bäckman, els quals pilotaven el Toyota Celica GT-4 que va convertir a Carlos Sainz i Luis Moya en campions del món el passat Ral·li Sanremo de manera totalment privada, es van mostrar com els pilots més ràpids en la primera especial per 3 segons de marge vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander amb un Mitsubishi Galant VR-4 oficial; distància que els dels tres diamants vermells aconseguirien retallar als de Toyota en la següent prova especial, establint-se un liderat ex-aequo entre les dues formacions a la provisional.

L'estira i arronsa entre els dos equips es va mantenir en les tres següents proves especials, i aquests s'anaven rotant en el liderat provisional, mentre que Timo Salonen i Voitto Silander es mostraven constants amb els seus temps just per darrera de les dues llebres sueques. Finalment la parella finlandesa de Mitsubishi entrava en escena, i gràcies a tres escratxs consecutius, aquesta aconseguia finalment fer-se amb el liderat provisional a la taula de temps a bord del seu Galant VR-4 oficial.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s'imposaven en la novena i última prova especial sabatina per tal d'entrar al parc tancat de Falun quan passaven 10 minuts de tres quarts de 9 del vespre ocupant la segona posició a 14 segons dels seus companys d'equip. Mats Jonsson i Lars Bäckman es veien relegats així a la tercera posició provisional a 24 segons, però amb la tranquilitat de tenir el Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki 59 segons al darrera.

La segona jornada del ral·li suposava un retorn cap a Karlstad, programant-se al llarg de 12 proves especials cronometrades de 192,47 km de distància. La competició dominical s'iniciava amb una curta prova especial espectacle de 2,82 km de distància, en la que Mats Jonsson i Lars Bäckman s'hi anotaven un insignificant millor temps ex-aequo amb el veterà Per Eklund i el seu copilot Jan-Olof Bohlin.

Ja en la segona prova especial cronometrada, el pilots de Mitsubishi tingueren respectives diferències amb els jutges de sortida, per una banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van ser sancionats amb un minut per haver près la sortida abans que el jutge alcès la bandera, ja que a la prova sueca s'establia un doble mecanisme de sortida, rellotge i jutge, i els locals prenien la sortida quan el rellotge marcava el seu temps. D'altra banda Timo Salonen i Voitto Silander creien que tenien tres minuts per prendre la sortida quan en realitat només en tenien un segons els comisaris, Timo Salonen va inciar el tram enutjat, el que va facilitar la seva posterior sortida de pista en una secció molt ràpida impactant contra un arbre; posteriorment els responsables de la formació van poder comprovar que en el moment de l'impacte, el Galant VR-4 es trobava a 6800 rpm i amb la sisena velocitat engranada.

Aquests dos incidents facilitaven que Mats Jonsson Lars Bäckman guanyessin dues posicions i tornessin a liderar la general, mentre que, si bé Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es mantenien en la segona plaça, ara ho feien a 41 segons dels nous líders i amb 15 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella sueca de Mitsubishi, que ja havia guanyat la primera prova especial forestal del dia, passava a l'atac i en imposar-se en les 4 proves especials següents, aconseguia reduir el gap vers els seus compatriotes líders fins a 17 segons.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien en aquest punt que s'estaven començant a quedar despenjats una altra vegada en la lluita per la victòria, amb el que la parella finlandesa de la Constel·lació de les Plèiades feia una passa endavant i guanyava en 4 de les 6 proves especials que restaven a la jornada dominical. Per la seva banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es classificaven sempre per davant de Mats Jonsson i Lars Bäckman, tret de la divuitena prova especial, novena dominical, en la que la parella que pilotava el Toyota, esdevenia la més ràpida, amb el que els suecs de Mitsubishi aconseguien el liderat provisional en l'última prova especial de la jornada.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander retornaven així al parc tancat de Karlstad el diumenge a dos quarts de nou del vespre amb 4 segons de marge vers Mats Jonsson i Lars Bäckman, i 22 segons en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pel que la resolució del ral·li era encara incerta. Per darrera, Ingvar Carlsson i Per Carlsson amb el primer dels Mazda 323 GTX oficial poc podien fer entrar en posicions de podi de no mediar la desgràcia, doncs els pilots locals es trobaven a 3 minuts i 54 segons de la darrera posició de podi.

Donades les distàncies tan poc importants entre els tres inquilins de les posicions de podi, els 121,51 km cronometrats de la tercera i última etapa del ral·li cobraven un especial interés. Una distància que es repartia al llarg de 8 proves especials, sent la primera d'elles per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Malgrat l'esforç, els finlandesos només aconseguien retallar en 2 segons el gap que tenien vers les dues formacions sueques que els precedien, pel que aquests decidien pilotar d'una manera més conservadora i deixar la lluita per la victòria als altres contendents.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander marcaven llavors dos millor temps consecutius i aconseguien endosar així 9 segons a Mats Jonsson i Lars Bäckman, aquests reaccionaven d'igual manera vencent en la quarta i cinquena prova especial, però amb un guany de tan sols 3 segons amb la parella líder, que seguia gaudint de 10 segons de marge. Dissipant qualsevol mena de dubte, els líders s'imposaven en les tres últimes proves cronometrades del programa i es refermaven així en la seva condició fins a la conclusió de la prova.

Dels 76 equips que sortien de Kalrstad a les 7 del matí del dilluns, 72 retornaven a la capital del Värmland quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda, moment en el què el 40è Ral·li de Suècia es donava per conclòs. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien així la seva primera victòria a casa i junts, doncs la victòria ivoriana de 1987 del pilot suec, es va produir amb un altre copilot. Els pilots de Mitsubishi cobrien els 519,90 km cronometrats del programa en un temps de 4 hores 56 minuts i 16 segons, o el que és el mateix, amb un avantatge de 20 segons vers els seus compatriotes Mats Jonsson i Lars Bäckman que trepitjaven així podi per primera vegada en la seva carrera. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, asseguraven el segon podi de Subaru en el mundial a 1 minut i 4 segons dels guanyadors.

Alén-Kivimäki es deixaven d'experiments als inicis de la tercera etapa i asseguraven el segon podi de Subaru al mundial.

En la categoria de producció Sören Nilsson i Per-Ove Persson s'imposaven en les dues primeres proves especials i esdevenien en els primers líders de la classe, però en la tercera prova especial programada, una sortida de pista a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4 els suposava perdre prop de 4 minuts i el liderat que recalava en mans del flamant Ford Sierra Cosworth 4x4 dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Quan tot semblava indicar que a l'arribada a Falun els líders serien Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, ja que aquests gaudien d'un marge d'1 minut i 5 segons vers Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, un problema de motor els endarreria en més de 5 minuts i ubicava la parella local al capdavant de la classificació. Amb unes distàncies prou importants al terme de la primera jornada, els pilots es dedicaven a controlar la classificació, mentre que Sören Nilsson i Per-Ove Persson així com Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne prenien el rol de llebres donades les seves urgències de remontar posicions en la general.

Completat tot el recorregut programat, Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth s'erigien com els guanyadors del ral·li de casa en la classe, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne ho feien en la segona posició final per 3 segons de marge vers Sören Nilsson i Per-Ove Persson.

En clau de campionat, la manca de seguiment del certamen per part dels diferents pilots capdaventers del Ral·li de Monte-Carlo i de Suècia, facilitava un empat en les diferents posicions, sent Christophe Spiliotis i Stig-Olov Walfridsson els qui copaven la taula provisional amb 13 punts.

Els problemes aliens facilitaven la victòria de Walfridsson-Barth en producció.

Amb la victòria aconseguida a la ronda domèstica, Kenneth Eriksson empatava al capdavant de la general provisional de pilots amb el madrileny Carlos Sainz, guanyador del Ral·li Monte-Carlo precedent i absent a la cita sueca, una situació que també es repetia amb Mats Jonsson i Massimo Biasion en el segon lloc i amb François Delecour i Markku Alén en la tercera plaça general.

Pilot	Punts
Carlos Sainz Kenneth Eriksson	20 20
Massimo Biasion Mats Jonsson	15 15
François Delecour Markku Alén	12 12

Com venia sent habitual al llarg de forces temporades, el ral·li de Suècia no era puntuable per al campionat de marques, el que es traduia en dues coses: primera, l'absència de les grans estrelles del mundial i segona, que la general de constructors es mostrava inalterada vers la cita inaugural, el Monte-Carlo.

Constructor	Punts
Toyota	20
Lancia	17
Ford	14

Primera victòria de mèrit per a Hirvonen-Lehtinen.

El diumenge 18 de febrer de 2007 finalitzava a Hamar el 2n Ral·li de Noruega, tercera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris junior, de pilots i constructors aplegava fins a 81 equips en la seva llista d'inscrits en el que era la primera vegada que la prova gaudia de puntuabilitat mundial. Finalment 74 van ser presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el divendres 16 de febrer per tal d'afrontar un recoregut composat per 18 especials cronometrades de 355,99 km de distància que 63 equips aconseguirien completar.

Grönholm-Rautiainen tot i no guanyar el ral·li, passaven a liderar la classificació general.

La primera jornada, composada per vuit especials cronometrades de 143,10 km era la més llarga de totes jornades programades en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen esdevenien la sorpresa en marcar l'escratx en la primera i la tercera cronometrada del dia, dues especials que suposaven pràcticament el 50 % del recorregut del dia el que permetia als finlandesos liderar la prova en la primera ocasió i certificar la seva posició de prestigi en la segona.

Si bé Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els autors de 5 escratxs en les altres 6 especials celebrades, el temps que escurçaven en la general era poc i a més a més els de Citroën perdien força temps en aquelles especials en les que no eren els més ràpids el que situava als campions del món en tercera posició provisional per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que si bé no guanyaven cap especial, gràcies a la seva regularitat es situaven en segona posició a 15,5 segons per darrera dels seus companys d'equip i 1,8 segons per davant dels de Citroën.

Ja situats en l'etapa de dissabte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van incrementar lleugerament les distàncies en la primera i tercera cronometrada en marcar el millor temps per deixar pas després a que els seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encadenessin els tres últims escratxs de la jornada i deixar així les posicions pràcticament iguals a com havien quedat el divendres.

Mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena s'enfonsaven en la general després de patir dues sortides de pista consecutives en la quarta i cinquena especial cronometrada i deixar-s'hi uns 18 minuts. En la primera d'elles, una especial curta feta a base de bulldozer sobre la neu, els pilots dels dos galons veien que anaven llarg en un revolt i per tal d'impedir colisionar de cara i poder malmetre el radiadro, l'alsacià va tirar de fre de mà i així colisionar lateralment. La maniobra va resultar un desastre doncs el cotxe s'hi va quedar clavat uns 8 minuts.

L'incident era aprofitat pels germans locals Solberg, que si bé es trobaven a gairebé 4 minuts dels dos equips oficials Ford, entre ells només 10 segons separaven el Subaru Impreza WRC del germà petit i excampió del món l'any 2003 vers el Ford Focus RS WRC del gran, Henning.

Amb les dues primeres posicions força decidides a favor dels pilots oficials de Ford, aquests es varen limitar a anar marcant registres similars en tres de les quatre especials que composaven l'etapa dominical, per ja en la última especial del ral·li veure l'intent d'assalt de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a la primera posició marcant l'escratx i escurçant en gairebé 9 segons les distàncies vers els seus companys d'equip, insuficients com per superar-los.

L'altra batalla que copçava el major interés de la jornada era la que mantenien Petter Solberg i Phil Mills amb Henning Solberg i Cato Menkerud. Si bé en iniciar l'etapa els de Subaru portaven avantatge, ja en la primera especial cronometrada la parella de Ford superava en 20 segons a la de la constelació de les Plèiades, permetent que Henning i Cato passessin a ocupar la darrera posició de podi. Ja en la segona especial, un escratx de la parella privada de Ford incrementava en 7 segons més les diferencies entre els dos equips que ja en les dues últimes especials del ral·li es mantindria pràcticament neutres.

Així doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la seva segona victória al mundial, la primera per mérits propis, en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 28 minuts i 17 segons, 9,5 segons per davant dels seus companys d'equip i compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Henning Solberg i Cato Menkerud a 3 minuts i 44,8 segons dels guanyadors de la prova, tancaven un triplet històric per a Ford, quelcom que no es veia des de 1979.

Solberg-Menkerud tancaven un triplet de Ford que no es veia des de 1979 en el mundial.

En la categoria júnior, el Ral·li de Noruega donava el tret de sortida al campionat. Dos dels equips oficials de Suzuki, els composats per Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i Urmo Aava i Kuldar Sikk van estar protagonitzant una intensa lluita per la primera posició distanciant-se de la resta de competidors, fins que la parella estonia trencava un braç de suspensió en colisionar contra un arbre i es veien obligats a acollir-se al superally. Aixó deixava als suecs amb un cómode avantatge al capdavant de la provisional al terme ja de la primera jornada. Tot i aixó Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson lluny d'adoptar una actitud conservadora, va seguir incrementant distàncies vers el Renault Clio R3 dels seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson que acabarien la prova a 7 minuts i 33,7 segons del Suzuki Swift S1600 guanyador. Lògicament, tractant-se de la primera prova del campionat, Per-Gunnar Andersson passava a liderar la general del campionat amb els primers 10 punts.

Passeig marcial d'Andersson-Andersson a Noruega.

En el campionat de pilots Marcus Grönholm passava a liderar la taula provisional gràcies al 3r podi consecutiu en les tres proves inaugurals mentre que el seu company d'equip Mikko Hirvonen arrel de la victòria noruega i el zero que s'emportava el francès Sébastien Loeb, passava a ocupar la segona posició provisional, enviant al campió del món de la primera a la tercera plaça.

Pilot	Punts
Marcus Grönholm	24
Mikko Hirvonen	20
Sébastien Loeb	18

En la taula de constructors Ford feia la prova perfecta amb el doblet dels seus pilots oficials, sumant el màxim permés, 18 punts, mentre que Citroën, que naufragava a la prova, només sumava 1 punt gràcies a la vuitena plaça en constructors, que no en la general absoluta, de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que provocava que els de l'oval passessin a encapçalar la general amb 16 punts d'avantatge vers els dels dos galons. Stobart per la seva banda quallava una bona actuació a Noruega amb el tercer lloc de Henning Solberg i Cato Menkerud i el cinquè de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que permetia sumar 10 punts i superar a Subaru en la darrera plaça de podi provisional.

Constructor	Punts
Ford	44
Citroën	28
Stobart	16

Neuville-Gilsoul guanyaven oferint aquest espectacular salt al Colin's Crest.

Amb el parc tancat, així com el centre d’operacions ubicat a Torsby, el diumenge 18 de febrer de 2018 hi finalitzava el 60è Ral·li de Suècia, segona cita en el calendari del mundial de l’especialitat. La prova hivernal per excel·lència, presentava una llista oficial d’inscrits amb 68 formacions, de les que 66 inciaven el dijous 15 de febrer des de la pertinent rampa de sortida el camí cap a les 19 proves especials de 314,25 km que figuraven en el recorregut, una corda que era superada per 58 dels equips participants. Tanmateix la ronda sueca entregava punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 i campionat junior.

Breen-Martin es feien amb el segon graó el dissabte.

Amb la cerimònia de sortida celebrada a la capital del Värmland, provincia que tradicionalment acollia la prova sueca, el mateix dijous vespre hi tenia lloc una especial espectacle d’1,90 km de distància a l'hipòdrom de la ciutat i en la que els Toyota Yaris WRC d’Ott Tänak i Martin Järveoja així com de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila hi esdevenien els més ràpids per davant del Citroën C3 WRC de Mads Østberg i Torstein Eriksen. 3 dècimes de segon separaven als primers dels segons, així com els segons amb els tercers i d’aquests amb els dos quarts ex-aequo, els noruecs de Hyundai Andreas Mikkelsen i Anders Jæger i els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle.

Després d’aquesta especial espectacle tan intranscendent a Karlstad, els participants enfilaven camí cap al parc tancat, des d’on a partir de l’endemà divendres aquests completarien la primera etapa amb l’entrada en escena de les primeres proves especials forestals.  

Els organitzadors disposaven sobre el programa un bucle de 3 trams que es celebrava en dues ocasions, matí i tarda, al que després a mitja tarda se l’hi afegia una especial a Torsby per poder assolir així les 8 proves especials de 140,10 km corresponents al primer escull.Tanmateix es donava la circumstància que les dues primeres proves especials del bucle es celebraven en sòl sobirà noruec, mentre que la tercera creuava en dues ocasions la frontera sueco-noruega. 

L’abundant presència de neu fresca i tova perjudicava enormement als primers participants en afrontar les especials, aquests eren Sébastien Ogier i Julien Ingrassia així com Ott Tänak i Martin Järveoja, tot i això els estonis de Toyota aguantaven el tipus imposant-se en la primera prova especial campestre per davant d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, els quals passaven a ocupar la tercera posició provisional per darrera dels seus compatriotes Mads Østberg i Torstein Eriksen.

Una prova especial més tard, la més llarga de tot el programa, els estonis pagaven el peatge de la seva posició a la provisional del campionat perdent la primera posició, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb la seva primera victòria de tram, accedien a l’anhelada plaça d’honor.

El bucle matinal es tancava amb un escratx d’Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, en marcar-hi el segon millor temps, entraven al reagrupament de Torsby amb 3,7 segons de marge amb els seus companys d’equip noruecs, i 5,3 segons amb el Toyota Yaris WRC d’Esapekka Lappi i Janne Ferm. Els primers líders, Ott Tänak i Martin Järveoja, eren setens a 19,4 segons dels primers classificats tot deixant anar renecs, mentre que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia eren onzens.

Per una dècima de segon, el bucle de la tarda arrancava amb l’intercanvi de posicions entre Esapekka Lappi i Janne Ferm amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que en l’especial llarga que seguia en el programa, els finlandesos de Toyota perdien 36,3 segons i 5 posicions a la general en anar-se’n llargs en un encreuament.

Aquesta errada permetia a Mads Østberg i Tortsein Eriksen tornar a trepitjar posicions de podi, si bé els seus companys d’equip Craig Breen i Scott Martin restaven a 6 dècimes de segon del seu registre en haver-hi aconseguit la victòria de tram.

En la darrera prova especial forestal del bucle, la que creuava dues vegades la frontera entre Suècia i Noruega, Craig Breen i Scott Martin tornaven a ser els homes més ràpids del parc tancat, i així l’irlandès i el britànic s’immiscien en les posicions de podi en retallar en escreix les 6 dècimes de segon amb les que hi partien de desavantatge amb els seus companys de formació.

L’especial de Torsby, de 9,56 km de distància, donava com a resultat la segona victòria de tram per a Hayden Paddon i Sebastian Marshall, amb el què els 3 Hyundai i20 WRC presents a la cita sueca, entraven al parc tancat de la mateixa ciutat quan passava 1 minut de 2 quarts de 6 de la tarda ocupant les 3 primeres posicions de la classificació provisional.

Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, amb dos segons millors temps al llarg del bucle de la tarda, lideraven en aquest punt de la competició per 4,9 segons de marge amb Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, mentre que Hayden Paddon i Sebastian Marshall eren tercers a 12,1 segons del temps dels seus caps de files. Els Citroën C3 WRC de Craig Breen i Scott Martin i de Mads Østberg i Torstein Eriksen restaven a 5 dècimes de segon i 1,1 segons respectivament de la darrera plaça de podi, mentre que per darrera seu hi figuraven lleugerament despenjats els finlandesos Teemu Suninen i Mikko Markkula i Esapekka Lappi i Janne Ferm.

La segona etapa del ral·li es desenvolupava íntegrament en territori suec i tenia una corda cronometrada lleugerament inferior a la de l’anterior. Concretament 120,31 km cronometrats que es repartien al llarg de 8 proves especials. Aquestes sortien de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams forestals, més una segona passada per l’especial espectacle de Karlstad a mitja tarda i una segona passada per l’especial de Torsby, si bé amb la seva distància notablement reduïda, al capvespre.

En la primera prova especial sabatina, un problema amb les lleves del canvi endarreria lleugerament als líders belgues, si bé el seu coixí de segons era suficient com per impedir perdre plaça. Afortunadament en l’enllaç cap al segon tram del dia, desè en el còmput global del ral·li, els pilots eren capaços de solucionar el contratemps, si bé una virolla en aquesta cronometrada els impedia figurar en les posicions més altes de les taules de temps.

Paral·lelament Ott Tänak i Martin Järveoja esdevenien la referència en aquestes dues primeres proves especials i escurçaven substancialment les distàncies amb els pilots que els precedien, mentre que Craig Breen i Scott Martin, amb un segon i un quart millor temps, primer superaven a Hayden Paddon i Sebastian Marshall, i després a Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, tot aprofitant una virolla dels noruecs.

Sense cap mena de problema del que lamentar-se en les declaracions de final de tram, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien la seva primera victòria de tram del dia en la darrera especial matinal per davant d’Ott Tänak i Martin Järveoja, amb el què els belgues s’aferraven a la primera posició i els estonis guanyaven una plaça, la vuitena. Alhora, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger es refeien de l’errada anterior i en superar als seus companys Hayden Paddon i Sebastian Marshall, aquests tornaven a la tercera posició per darrera de Craig Breen i Scott Martin.

El bucle de la tarda s’iniciava amb un millor temps de la parella de les illes britàniques de Citroën, si bé els líders, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aturaven el cronòmetre just per darrera seu i restaven importància al resultat.

En les dues especials veres següents, les dues parelles de Hyundai en posicions de podi, és a dir Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul així com Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, aconseguien el doblet amb els belgues per davant dels noruecs, si bé als líders, en el salt conegut com “Colin’s Crest”, els hi va anar de ben poc que no volcaven el seu cotxe en aterrar sobre dues rodes, mentre que Craig Breen i Scott Martin perdien uns pocs segons amb respectius tercers millors registres.

Tirant una mica enrere, en l’especial central del bucle, els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle patien una sortida de pista i després de batallar força estona contra la neu, aquests es podien reincorporar en una marxa no tan ràpida com la que desitjarien en tenir un problema amb el turbo. Els dels dos galons eren atrapats per Ott Tänak i Martin Järveoja en pista, els quals en precipitar-se a l’intentar-los avançar, patien una sortida de pista i perdien un parell de minuts suplementaris.

Amb la lliçó apresa de l’any passat, els líders es prenien amb serenor l’especial espectacle de Karlstad, mentre que a l'anomenat esprint de Torsby hi marcaven novament el registre de referència.

Amb 4 victòries de tram de 8 possibles, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul s’endinsaven en el parc tancat de Torsby a 3 quarts de 8 del vespre amb 22,7 segons de marge amb Craig Breen i Scott Martin, mentre que amb els seus companys Andreas Mikkelsen i Anders Jæger el marge s’incrementava fins als 32,0 segons. Hayden Paddon i Sebastian Marshall eren quarts a 48,6 segons dels seus companys belgues precedint a la seva vegada en 8,2 segons el Citroën de Mads Østberg i Torstein Eriksen i en 17,2 segons el Toyota d’Esapekka Lappi i Janne Ferm.

La jornada dominical, amb només 3 trams cronometrats de 51,94 km de distància total competitiva, podia semblar un tràmit per a molts en mirar el programa el dijous al matí, si bé les distàncies tan curtes que separaven als 6 primers classificats, podia donar lloc a emocions de darrera hora.

Ott Tänak i Martin Järveoja marcaven el millor temps en la primera especial del dia per davant dels seus companys d’equip finlandesos Esapekka Lappi i Janne Ferm, qui guanyaven la cinquena posició als noruecs de Citroën, i de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. En ple estat de gràcia i amb gran decisió, Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en les dues darreres proves especials de l’itinerari i en el darrer sospir els finlandesos de Toyota es feien amb la quarta posició de Hayden Paddon i Sebastian Marshall, arran d’una errada d’aquests en el “Power Stage”.

Per davant les distàncies pràcticament no es movien, només en la primera especial dominical els líders concedien uns 8 segons als seus immediats perseguidors en prendre’s l’especial amb calma, i per tant quan les manetes del rellotge indicaven que era la 1 del migdia del diumenge 18 de febrer de 2018, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul entraven al parc tancat de Torsby com a guanyadors del 66è Ral·li de Suècia. Els belgues completaven els 314,25 km cronometrats del recorregut programat en un temps final de 2 hores 52 minuts i 13,1 segons, 19,8 segons menys que Craig Breen i Paul Nagle, mentre que els seus companys d’equip noruecs, Andreas Mikkelsen i Anders Jæger, signaven el seu primer podi amb Hyundai a 28,3 segons del temps dels guanyadors.

Mikkelsen-Jæger sumaven el seu primer podi per a Hyundai.

En categoria WRC2 els locals Pontus Tidemand i Jonas Andersson contentaven a la munió d’aficionats que es donaven cita a l’especial espectacle de Karlstad, en aconseguir-hi la victòria de tram i per tant fer-se amb el lideratge de la classe per 1 dècima de segon vers els seus companys de carpa noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen.

Però aquesta condició seria molt efímera, doncs en la primera prova especial forestal del divendres al matí, els protegits de Tommi Mäkinen, el japonès Takamoto Katsuta i el finlandès Marko Salminen, obtenien el millor temps així com la primera posició de la classe, un honor que la parella confirmava amb un altre millor temps en la cronometrada següent. Si bé la tercera prova especial del bucle matinal no era del tot favorable als interessos dels líders, aquests entraven al reagrupament per a les assistències amb la primera plaça per 1,1 segons de marge. 

A la represa de l’activitat competitiva, els resultats es repetien amb una certa millora del rendiment dels líders en la segona passada per la tercera cronometrada del bucle, on ara hi concedien força menys temps amb els homes més ràpids a final de tram. 

Completada l’activitat programada en l’itinerari de la primera etapa després de la disputa de la cronometrada de Torsby, Takamoto Katsuta i Marko Salminen entraven al parc tancat ubicat a la mateixa població per davant dels dos Škoda Fabia R5 oficials amb 4,0 segons de marge vers Pontus Tidemand i Jonas Andersson i 7,2 segons amb Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen. Els finlandesos Jari Huttunen i Antti Linaketto restaven a les portes del podi a 12,6 segons dels líders, un sospir.

Les emocions afloraven dissabte al matí, doncs amb un doblet de les dues parelles de la firma de la sageta, amb el millor temps de Pontus Tidemand i Jonas Andersson, en la primera prova especial que s’hi celebrava, suecs i noruecs accedien a les dues primeres posicions provisionals enviant a Takamoto Katsuta i Marko Salminen al graó més baix del podi.

La reacció dels pilots del TMR era immediata i aquests amb una victòria de tram en l’especial més llarga del bucle, recuperaven la primera posició. Plaça que refermaven amb l’escratx en la darrera cronometrada del bucle. Per la seva banda, Jari Huttunen i Antti Linnaketo es despenjaven de les primeres posicions en endarrerir-se prop de 5 minuts en la darrera especial matinal, amb el que les places de podi quedaven bastant ben definides, llevat d’accidents o incidents mecànics.

Amb 3 victòries de tram en les 5 proves especials post meridionals, els líders no es deixaven sorprendre pels pilots nòrdics que en bona lògica gaudien de molta més experiència sobre el territori, i així el pilot japonès i el navegant finlandès entraven al parc tancat de Torsby amb 12,2 segons de marge amb Pontus Tidemand i Jonas Andersson i de 20,8 segons amb Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen. En quarta posició, molt despenjats de la lluita per les posicions de podi, hi figuraven els suecs Mattias Adielsson i Andreas Johansson.

Pontus Tidemand i Jonas Andersson donaven el primer cop amb un escratx en la primera cronometrada dominical per retallar en 2,4 segons el gap que tenien amb Takamoto Katsuta i Marko Salminen, la resposta dels líders es produïa amb la mateixa moneda en la segona passada per l'especial inaugural de l’etapa, si bé aquests només aconseguien recuperar 3 dècimes de segon del seu marge.

En els 9,56 km cronometrats de la darrera prova especial del programa, la parella sueca d’Škoda aconseguia el segon millor temps i un retall de 5,6 segons amb els líders, un temps insuficient com per fer-se amb la victòria que finalment acabava corresponent a Takamoto Katsuta i Marko Salminen per 4,5 segons de marge. Ole-Christian Veiby i Stig-Rune Skjærmoen tancaven les posicions de podi a 30,5 segons dels guanyadors.

A efectes de certamen, cap dels pilots que va puntuar al Monte-Carlo inaugural va ser a la rampa de sortida de Karlstad, amb el què es produïa un empat en totes i cadascuna de les 4 primeres posicions, doncs aquest va ser el número de participants en el parc tancat de Mònaco el diumenge al migdia, i per tant Jan Kopecky Takamoto Katsuta compartien la primera posició per davant de Eddie Sciessere i Pontus Tidemand.

Katsuta-Salminen s'imposaven en WRC2 per davant de pilots molt més experimentats.

Es donava la casualtitat que gairebé tots els participants en el JWRC eren els inscrits en el WRC3, pel que un bon resultat en aquest certamen enfocat al foment de nous talents, podia suposar un bon resultat entre els participants amb vehicles de 2 rodes motrius.

Els suecs Dennis Rådström i Johan Johansson aturaven a bord del seu Ford Fiesta R2T del campionat junior el cronòmetre 1 dècima de segon abans que el seu compatriota Emil Bergkvist i l’experimentat noruec Ola Fløene, i per tant aquests feien entrada al parc tancat com els primers líders de la classe pel menor marge mesurable.

Divendres al matí, amb l’activitat cronometrada emplaçada als boscos entre Suècia i Noruega, els escandinaus s’imposaven en la primera prova especial per davant dels líders suecs per 1,2 segons d’avantatge, i per tant Emil Bergkvist i Ola Fløene passaven a liderar la classe i el certamen. Dennis Rådström i Johan Johansson responien d’immediat i amb la victòria de tram en la següent especial celebrada, els suecs recuperaven la primera posició perduda per 2,5 segons de coixí.

Tanmateix en la tercera i última prova especial de l’escull matinal, els escandinaus retallaven precisament aquests 2,5 segons als líders en aturar el cronòmetre amb el segon millor registre i per tant les dues formacions feien cap al reagrupament per a les assistències amb el lideratge ex-aequo.

Dennis Rådström i Johan Johansson s’imposaven en les dues primeres proves especials del bucle de la tarda i semblaven començar a tenir sota control el lideratge de la classe, però la labor es truncava quan en les dues últimes proves especials els seus resultats emptijoraven substancialment i finalment en l’especial de Torsby aquests eren superats per Emil Bergkvist i Ola Fløene.

Els escandinaus entraven en el parc tancat amb 6,7 segons de marge amb els seus rivals suecs, mentre que els estonis Ken Torn i Kuldar Sikk, amb 3 millors temps als llarg de la jornada, figuraven en tercera posició a 20,8 segons dels líders.

En les 4 primeres proves especials sabatines, Dennis Rådström i Johan Johansson aturaven el cronòmetre abans que Emil Bergkvist i Ola Fløene, amb el què els suecs recuperaven el lideratge al terme de la primera prova especial del dia i després elevarien el seu gap fins als 21,1 segons. A partir de la cinquena prova especial del dia, segona en el bucle de la tarda, els resultats individuals oferien un cert estira i arronsa entre els dos galls de la categoria, els quals retornaven a Torsby amb una distància de 13,8 segons entre ells favorables a Dennis Rådström i Johan Johansson. 

La baixa per accident de Ken Torn i Kuldar Sikk en la primera prova especial de la jornada, obria les portes al darrer lloc en el podi als alemanys Julius Tannert i Jürgen Heigl, si bé aquests entraven al parc tancat a 3 minuts i 49,8 segons dels líders suecs i amb els francesos Terry Folb i Christopher Guieu i Jean-Baptiste Franceschi i Romain Courbon trepitjant-li els talons.

Emil Bergkvist i Ola Fløene començaven l’etapa dominical assetjant el lideratge amb respectius millors temps en les dues primeres cronometrades llargues, amb el què els escandinaus es situaven a 6,1 segons de la primera plaça, una distància que els líders s’encarregarien d’eixamplar en el “Power Stage” final per assegurar-se la victòria. 

A efectes de campionat, Dennis Rådström passava a liderar el campionat junior amb 34 punts, 11 punts més que el seu compatriota Emil Bergkvist, mentre que en el WRC3 el suec empatava a 25 punts amb l’italià Enrico Brazzoli, guanyador al Monte-Carlo absent a la ronda sueca hivernal.

En WRC3-JWRC, la lluita tancada de l'emportaven Rådström-Johansson.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier pagava cara la seva victòria al Monte-Carlo, doncs en qualitat de líder del certamen, el provençal es passava bona part de la prova netejant la pista de neu i per tant aquest només podia obtenir 5 punts en la seva participació en l’esdeveniment, 4 d’ells corresponents al segon lloc al “Power Stage”. L’altra cara de la moneda era pel belga Thierry Neuville, qui amb la victòria final aconseguia 27 punts més en el seu compte particular i així grimpar fins a la primera posició provisional. Per darrera dels dos pilots francòfons s’establia un empat a 23 punts entre els dos finlandesos de Toyota Esapekka Lappi i Jari-Matti Latvala, així com a 21 punts entre Andreas Mikkelsen i Ott Tänak.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	41
Sébastien Ogier	31
Jari-Matti Latvala Esapekka Lappi	23 23

Gràcies a situar dos dels seus cotxes dalt del podi suec, Hyundai afegia 40 punts en el seu comptador i superava per 1 sol punt l’acumulat per Toyota. Per la seva banda M-Sport sortia amb la puntuació més baixa entre els equips, només 10 punts, i la formació britànica passava de compartir el lideratge amb la marca nipona a la sortida de la ronda alpina inaugural, a restar en la quarta posició a 5 punts de Citroën.

Constructor	Punts
Hyundai	54
Toyota	53
Citroën	46

Gairebé 7 anys més tard, Lappi-Ferm tornaven a véncer en el mundial.

50 formacions, entre les 57 prèviament inscrites i participants, s’aplegaven el diumenge 18 de febrer de 2024 a les afores d’Umeå per tal de procedir amb la cerimònia de clausura del 71è Ral·li de Suècia. La prova, que com manava la tradició era la segona ronda del calendari mundial, es presentava amb 300,10 km cronometrats al llarg de 18 proves especials, una distància a la que se li començaria a fer front el dijous 15 de febrer, instants posteriors a la cerimònia de la baixada per la rampa de sortida. A més a més, a part d’entregar punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2 i WRC3, la ronda sueca esdevenia la cita inaugural del campionat júnior.

Evans-Martin es feien amb el segon lloc en un esdeveniment ple d’aconteixaments contraris.

Els finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui després d’haver aconseguit el títol mundial en les 2 darreres temporades i d’haver decidit baixar revolucions per prendre’s un any a mig gas, retornaven en la màxima competició a Suècia vencent en l’especial espectacle d’Umeå, amb la que s’inauguraven les hostilitats en vers el cronòmetre, per un marge d’1,4 segons amb els seus companys Takamoto Katsuta i Aaron Johnston i per 2,0 segons per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin. Ott Tänak i Martin Järveoja compartien la quarta posició amb Adrien Fourmaux i Alex Coria 1 dècima de segon per darrera del tercer dels Toyota capdavanters, unes distàncies amb les que, davant l’absència de més activitat competitiva fins a l’endemà, s’accedien al parc tancat que s’emplaçava a pocs metres de la línia de meta de l'esmentada especial espectacle.

En passar 5 minuts d’1 quart de 9 del matí del divendres 16 de febrer, els primers participants, els líders de la provisional del certamen de pilots Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, sortien del parc tancat per tal d’afrontar el clàssic bucle de 3 trams a doble passada, matí i tarda, així com una nova disputa de l’especial espectacle d’Umeå per tal de concloure el programa de la jornada, un total de 7 proves especials que suposaven 107,90 km de lluita cronometrada, activitat que els belgues podrien concloure a partir d’1 quart i mig de 9 del vespre del mateix dia.

Els líders s’imposaven en el primer tram campestre per davant dels seus compatriotes de Hyundai Esapekka Lappi i Janne Ferm, amb el què la formació del constructor coreà s'enfilava fins a la quarta posició, just per darrera dels seus companys estonians Ott Tänak i Martin Järveoja, tot aprofitant la lògica baixada de rendiment d’Elfyn Evans i Scott Martin, qui en ser segons a pista, es trobaven la traçada més bruta de neu i qui tanmateix s’hi envirollaven fent un gir de 360º, per seguir amb la marxa amb la fortuna de no patir cap dany.

Els rols entre les dues parelles nòrdiques s’intercanviaven al terme de la següent prova especial i els de Hyundai posaven en el seu punt de mira la darrera plaça de podi.

L’activitat matinal es concloïa amb la cronometrada més llarga de l’etapa, i en ella els problemes es començaven a acumular. D’una banda Ott Tänak i Martin Järveoja se n’anaven llargs en un revolt que afrontaven amb massa optimisme i en picar frontalment contra el voral, els estonians malmetien el radiador del seu cotxe. Tot i els esforços per retirar la neu acumulada i intentar prosseguir, el seu avenç per la pista esdevenia lent sense el suport del motor de combustió, el que els va lliurar per uns escasos centímetres de rebre un impacte posterior d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui els atrapaven a uns 180 km/h. Posteriorment els bàltics de Hyundai s’havien de retirar, davant la impossibilitat d’arribar a la línia de meta del tram, una sort que també corrien Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, radiador trencat arran d’una sortida de pista i els pilots arribant al parc tancat sense el seu Toyota Yaris Rally1 Híbrid.

En contrapartida, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston hi aconseguien el millor temps i davant la baixa dels seus companys finlandesos, el japonès i l’irlandès passaven a encapçalar la classificació provisional en arribar a les assistències de l’equador de la jornada. 11,4 segons separaven als líders d’Esapekka Lappi i Janne Ferm, mentre que en relació als seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, el forat esdevenia de 13,3 segons. Els francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria restaven a les portes de les posicions d'honor, a 5,4 segons dels britànics de Toyota, i per un marge de 21,8 segons amb els belgues de Hyundai Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui a Umeå estaven pagant els tributs d’haver guanyat als Alps.

Mentre els mecànics tenien cura dels autos de ral·li i els pilots recuperaven forces amb la ingesta d’aliments, una intensa nevada es precipitava sobre la regió, amb el què en el moment de reprendre la competició sobre el mateix bucle de 3 trams matinals, una gruixuda capa de neu fresca cobria la traçada, minvant l’operativitat dels claus que necessitaven d’una capa dura de gel o neu compactada per tal d’exercir les seves funcions.

En aquest context, l’arxiconeguda frase bíblica “els darrers seran els primers” es complia a la perfecció i fins a 5 cotxes de categoria Rally2 encapçalaven la classificació al final del primer tram de l'escull, sent Esapekka Lappi i Janne Ferm, penúltims en prendre la sortida a tram entre els Rally1 per davant d’uns anecdòtics Lorenzo Bertelli i Simone Scattolin, els sisens classificats a final de tram i per tant els primers entre aquells qui s’estaven jugant la victòria. Els finlandesos de Hyundai hi aconseguien retallar en 6,0 segons les distàncies en vers els líders, alhora que obrien forat amb els seus dos més immediats perseguidors, llur gap s’estrenyia fins als 2,4 segons.

Arran del fred, la benzina no arribava amb suficient pressió en el motor del Hyundai i20 Rally1 Híbrid de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe abans de prendre la sortida al cinquè tram del dia i en ser incapaços de tornar-lo a posar en marxa, aquests feien 4 minuts tard al seu control horari previ, motiu pel qual els belgues percebien una sanció de 40 segons, agreujant-se la seva caiguda lliure en la classificació.

Esapekka Lappi i Janne Ferm hi aconseguien anotar el millor temps i en escapçar en 5,0 segons el forat que els separava de Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, els nòrdics es situaven a només 3 dècimes de segon del registre acumulat pels, encara, líders. D’altra banda, amb Elfyn Evans i Scott Martin obrint pista davant el retard dels belgues de Hyundai, el temps que els britànics de Toyota concedien al terme de l’especial esdevenia major i uns cautelosos Adrien Fourmaux i Alex Coria es feien amb la tercera plaça per 7,1 segons.

Les condicions seguien estant delicades, així com la vigència de la frase bíblica, pel que Esapekka Lappi i Janne Ferm acabaven de coure la consecució del lideratge en la darrera cronometrada campestre de la jornada, en forma d’una altra victòria de tram. Alhora, Oliver Solberg i Elliott Edmonson es feien amb la darrera plaça de podi a bord d’un inferior Škoda Fabia RS Rally2.

Ja en l’esprint d’Umeå, nom que oficialment rebia l’especial espectacle amb la qual s’havien obert les hostilitats en vers el cronòmetre la vesprada anterior, i amb la qual es tancava l’activitat competitiva de la primera etapa vera del programa, Esapekka Lappi i Janne Ferm encadenaven el seu tercer temps escratx, per tal d’endinsar-se en el parc tancat amb 3,2 segons de marge en vers a Takamoto Katsuta i Aaron Johnston. Invocant els deus de la neu, Ullr, Skadi o ves a saber quin, Oliver Solberg i Elliott Edmonson seguien tancant les posicions d’honor a 1 minut i 20,7 segons dels líders i per 5,6 segons de marge en vers el Ford Puma Rally1 Hibrid d’Adrien Fourmaux i Alex Coria. Elfyn Evans i Scott Martin batien per 1 dècima de segon el Yaris Rally2 de Georg Linnamaë i James Morgan, i els oficials de la firma japonesa passaven a tancar la pinça dels 5 primers classificats a 1 minut i 50,0 segons dels finlandesos de Hyundai.

A les 7 en punt del matí del dissabte 17 de febrer, la competició es restablia amb un programa pràcticament idèntic al de l’etapa anterior, un bucle de 3 trams que es disputava a doble passada, matí i tarda, així com la versió llarga de la cronometrada d’Umeå per tal de tancar l’itinerari del dia. En total doncs 7 proves especials més que permetien als organitzadors afegir 125,96 km cronometrats al recorregut de l’edició, esdevenint així en l’etapa més llarga.

Reincorporats a la competició, Ott Tänak i Martin Järveoja, així com Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb el primer i tercer millor temps al terme de la primera prova especial del dia, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin començaven a remuntar amb el segon millor registre. D’altra banda Takamoto Katsuta i Aaron Johnston s’hi feien amb el quart millor temps i els segons classificats portaven fins a les 9 dècimes de segon la distància que els separava d’Esapekka Lappi i Janne Ferm.

Afortunadament per als pilots de Hyundai, la pressió a la que estaven sotmesos s’alliberava immediatament, en quan la parella de Toyota patia un accident en el transcurs de la segona especial sabatina i s’havien de retirar, deixant als francesos Adrien Fourmaux i Alex Coria, que ja en l’especial anterior havien aconseguit recuperar un lloc en les places d’honor, en la segona posició a 1 minut i 31,6 segons dels líders finlandesos. Alhora, altra vegada primer entre els no reenganxats, Elfyn Evans i Scott Martin superaven l’Škoda d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson per tal de situar-se en la tercera posició a 11,4 segons dels pilots d’M-Sport, qui reaccionaven en l’especial amb la qual es tancava l’activitat matinal, la més llarga del bucle, per tal d’aconseguir-hi la seva primera victòria parcial de l’edició i retornar a Umeå per a rebre assistències mecàniques a 1 minut i 24,3 segons dels líders i per 16,2 segons de marge amb els britànics de Toyota.

Al llarg de la tarda, l’estira i arronsa de segons entre britànics i francesos prosseguia, si bé qui prenia el protagonisme mediàtic en establir un ritme impossible per a la resta de participants eren Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, qui de seguida es feien amb la quarta posició en detriment d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, per encadenar 3 millors temps en les 3 darreres proves especials cronometrades.

Administrant l’avantatge assolit el divendres al vespre, Esapekka Lappi i Janne Ferm accedien al parc tancat d’Umeå amb 1 minut i 6,3 segons de marge en vers Adrien Fourmaux i Alex Coria i d’1 minut i 23,0 segons amb Elfyn Evans i Scott Martin. Els seus companys d’equip, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, restaven a les portes de les posicions que donaven dret a trofeu, si bé a 2 minuts i 22,1 segons del seu temps i per més de minut i mig de marge en vers l’Škoda Fabia RS Rally2 d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson.

Amb unes distàncies bastant ben establertes i per tant amb només la lluita per la segona plaça a l’horitzó, així com la puntuació extra de l'etapa dominical, a 3 quarts de 7 del matí arrancava la darrera etapa del ral·li escandinau, amb 1 tram a doble passada, Västervik, així com la cronometrada d’Umeå, versió perllongada de l’esprint, exercint les funcions de la cronometrada del premi extra.

Segons al terme de la primera prova especial de la jornada, per darrera dels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, Elfyn Evans i Scott Martin aconseguien fer-se amb idèntica posició a la general provisional tothora que aconseguien portar les distàncies en vers als relaxats líders per sota del minut.

Amb gairebé tothom conforme amb la posició assolida, Elfyn Evans i Scott Martin seguien tibant fort i els britànics de Toyota, amb l’autoria del registre de referència per a la resta de participants del parc tancat, retallaven en gairebé 20 segons el forat amb els líders.

Ja en la cronometrada del premi, la velocitat i la igualtat en els registres era tensa i així Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es redimien dels seus errors amb el millor temps i els corresponents 5 punts extra per 1 dècima de segon de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin i 2 dècimes de segon en relació a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Uns altres amb necessitats de fer-ho bé en aquesta darrera prova especial, Ott Tänak i Martin Järveoja, s’havien de conformar amb el quart millor registre a 7 dècimes de segon dels actuals campions mundials.

Amb encara alguns participants disputant la cronometrada final d’Umeå, a 1 quart de 2 del migdia del diumenge 18 de febrer de 2024, tenia lloc la protocolària cerimònia del podi amb la qual es finalitzava el 71è Ral·li de Suècia. En ella, Esapekka Lappi i Janne Ferm pujaven per segona vegada en la seva carrera esportiva al graó més alt d'aquest, lluny quedava ja la primera victòria aconseguida el 30 de juliol de 2017 en el ral·li de casa. Els pilots aturaven les manetes del cronòmetre amb un registre de 2 hores 33 minuts i 4,9 segons, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin precisaven de 29,6 segons més que no pas la formació finlandesa de Hyundai per a cobrir els 300,10 km del programa i restaven en la segona posició, tot just per davant d’uns debutants en el podi com eren Adrien Fourmaux i Alex Coria, parella que aconseguia un registre 47,9 segons pitjor que no pas el dels vencedors.

Tot i cedir una posició en la breu etapa final, Fourmaux-Coria s’estrenaven en els podis del mundial.

Tot i aconseguir 4 victòries de tram en les 4 primeres proves especials de l’itinerari, Oliver Solberg i Elliott Edmonson es feien amb un marge al capdavant de la classificació WRC2 no massa important, 19,7 segons en vers Sami Pajari i Enni Mälkönen, segons en 2 d’elles i tercers a la cronometrada espectacle inaugural, i 20,8 segons en relació a Georg Linnamaë i James Morgan, segons en la segona especial campestre del bucle matinal i tercers en les dues restants.

Amb una classificació preta doncs, la disputa de l’innivat bucle post meridional esdevenia vibrant. Aconseguint 2 millors temps en les 2 primeres proves especials de la represa, Georg Linnamaë i James Morgan es feien amb la segona plaça a 12,6 segons dels líders i per idèntic forat de marge en vers a Sami Pajari i Enni Mälkönen. 

L'elevat ritme del pilot estonià i del navegant britànic, obligava a Oliver Solberg i Elliott Edmonson a esprémer una mica més el seu Škoda Fabia RS Rally2, per tal de restablir distàncies en la recta final de l’etapa. Amb 2 victòries de tram en les 2 cronometrades que restaven per disputar-se, la parella líder feia cap al parc tancat Umeå amb un marge de 29,4 segons en vers a Georg Linnamaë i James Morgan i de 45,1 segons en relació a Sami Pajari i Enni Mälkönen. Roope Korhonen i Anssi Viinikka, a 2,8 segons dels darrers inquilins de les posicions de podi, aguardaven la seva oportunitat.

Havent vist com sobre les pistes sueques els nous Toyota Yaris Rally2 eren rivals a tenir en compte, Oliver Solberg i Elliot Edmonson seguien imprimint un ritme fort al llarg del dissabte pel matí, i la parella amb 2 temps escratx sobre les 3 especials de l'escull, elevaven el seu marge en vers els seus pretendents fins a fregar 1 minut de distància. D’altra banda, una virolla de Georg Linnamaë i James Morgan en la cronometrada més llarga del bucle, amb la qual es tancava l’activitat matinal, donava l’oportunitat a Roope Korhonen i Anssi Viinikka per a poder accedir a les assistències de mitja etapa en tercera posició a 3,9 segons dels segons classificats i per 3,4 segons de marge amb l’estonià i el britànic.

Havent recuperat forces i havent introduït els arranjaments necessaris en les seves mecàniques, els pilots es tornaven a afrontar al bucle de 3 trams. Amb la forquilla entre els segons i els quarts classificats aturant el cronòmetre amb els 3 millors temps i en el mateix ordre que portaven a la provisional, les distàncies s’eixamplaven tímidament entre aquests, tothora que Sami Pajari i Enni Mälkönen podien retallar 7,0 segons als líders.

El català Jan Solans i el madrileny Rodrigo Sanjuan aconseguien la seva primera victòria de tram, d’ençà que es posaren als comandaments d’un Toyota Yaris Rally2 el passat mes de gener als Alps Marítims, en la tretzena prova especial del programa, just per davant d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson, qui hi restablien distàncies amb la resta de la classe.

Havent après de la virolla patida al matí, Georg Linnamaë i James Morgan s’imposaven en la segona passada per la cronometrada llarga del bucle sabatí i la parella recuperava un lloc entre les posicions que donaven dret a una dutxa d’escumós i a sortir en la foto del podi. En plena dinàmica ascendent, la formació escurçava fins a les 2 dècimes de segon el forat que els separava de Sami Pajari i Enni Mälkönen en la darrera cronometrada de la jornada, esdevenint els segons més ràpids per darrera d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson.

Així doncs, amb tan sols els 61,08 km cronometrats de l’etapa dominical per endavant, Oliver Solberg i Elliott Edmonson tenien a tocar la seva primera victòria de la temporada en endinsar-se en el parc tancat d’Umeå amb un marge d'1 minut i 14,0 segons en vers a Sami Pajari i Enni Mälkönen, 2 dècimes de segon més si la distància es mesurava en vers el crono de Georg Linnamaë i James Morgan, i 1 minut i 34,0 segons en relació a Roope Korhonen i Anssi Viinikka.

Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’imposaven en la cronometrada inaugural de la jornada dominical, el nom de la qual ens recorda a un model d’ulleres de presbícia a tots aquells que hem escollit l’oficina de farmàcia com a modus vivendi, mentre que Sami Pajari i Enni Mälkönen ho feien en la immediatament següent.

Els líders s’imposaven també en el Power Stage, i malgrat que Georg Linnamaë i James Morgan es feien amb el segon millor registre, aquests no aconseguien arrabassar la segona posició a Sami Pajari i Enni Mälkönen. 

Atresorant 11 victòries de tram al llarg de les 18 proves especials del programa, el local Oliver Solberg i el britànic Elliott Edmonson es feien amb la victòria final en la classe WRC2 aturant el cronòmetre amb un temps de 2 hores 38 minuts i 9,1 segons, registre que donava un marge d’1 minut i 19,7 segons en relació als finlandesos Sami Pajari i Enni Mälkönen i d’1 minut i 22,2 segons amb Georg Linnamaë i James Morgan, resultats que donaven 25 punts al pilot suec, 18 punts al finlandès i 15 a l’estonià, qui empataven a puntuació amb els 3 primers classificats del Monte-Carlo inaugural.

Solberg, amb Edmonson, escombrava cap a casa.

Com també havia passat als Alps, el segon lloc absolut esdevenia victòria en la categoria WRC2 Challenger, doncs Oliver Solberg havia disputat les temporades 2021 i 2022 al volant d’un Hyundai i20 de la màxima categoria, mentre que entre aquells qui superaven la cinquantena en els seus documents oficials, els polonesos Michal Solowow i Maciej Baran s’imposaven en totes les especials del programa tret de la primera campestre.

Només 2 formacions distingien el campionat WRC3 del certamen júnior, els txecs Jan Cerný i Ondrej Krajca, així com el seu compatriota Filip Kohn i el britànic Tom Woodburn, competint tots ells al volant d’un Ford Fiesta Rally3. 

Els primers es feien amb el millor temps en l’especial espectacle d’Umeå, per un mínim d’1,9 segons en front de tota la parroquia juvenil i aquests amb 2 segons millors temps en les 2 primeres especials campestres, es mantenien al capdavant de la taula provisional en el moment d'entrar a les assistències de mitja etapa, 9,4 segons per davant de Romet Jürgensson i Siim Oja i 13,5 segons per davant de Fabio Schwarz i Bernhard Ettel.

Només reprendre la competició, Jan Cerný i Ondrej Krajca patien un accident i la parella líder cursava baixa per a la jornada, amb el què a partir de llavors el paral·lelisme entre el WRC3 i el certamen júnior era total. Els estonians Romet Jürgenson i Siim Oja es feien amb el lideratge de tots dos certàmens amb tots els drets, amb la baixa dels seus predecessors per una banda i amb el millor temps de la classe en el seu poder.

Emperò tan d’hora els bàltics es feien amb la primera posició, aquests la perdien davant la doble victòria de tram dels suecs Mille Johansson i Johan Grönvall, qui entraven en règim de parc tancat fitxant amb un marge de 26,8 segons en vers els estonians i per 51,4 segons amb els alemanys Fabio Schwarz i Bernhard Ettel.

Al llarg del bucle matinal sabatí, les distàncies entre les dues formacions nòrdiques s’estiraven i s’arronsaven, si bé al terme del mateix, els líders aconseguien un balanç positiu d’10,7 segons per als seus interessos, mentre que els germànics es despenjaven notablement de la contesa.

En la segona passada pel bucle, després del pas per les assistències, es produïa una mica més del mateix, amb el què Mille Johansson i Johan Grönvall retornaven a Umeå amb 55,0 segons de marge en vers a Romet Jürgenson i Siim Oja, alhora que una fuita en el circuit refrigerant del Fiesta Rally3 de Fabio Schwarz i Bernhard Ettel, allunyava als alemanys de les primeres posicions, cedint la tercera posició als irlandesos Eamonn Kelly i Conor Mohan, qui fitxaven a 3 minuts i 53,7 segons de la parella sueca.

Parella, la local, que tenia prou amb imposar-se en la primera prova especial cronometrada del diumenge, per tal de certificar la seva victòria a l'esdeveniment escandinau amb un temps de 2 hores 49 minuts i 33,8 segons, registre que els hi donava un marge de 48,9 segons amb Romet Jürgensson i Siim Oja i de 4 minuts i 8 dècimes de segon amb Eamonn Kelly i Conor Mohan.

L’abandonament de Jan Cerný, vencedor al Montecarlo inaugural, deixava un empat a 25 punts al capdavant de la classificació provisional del campionat amb Mille Johansson, mentre que Romet Jürgensson igualava els 18 punts de Ghjuvanni Rossi. 

En categoria júnior, Mille Johansson complementava la seva victòria amb 8 victòries parcials de tram i el suec es feia amb la primera posició amb un total de 33 punts, 12 més que no pas l’estonià que el seguia en la taula o 18 punts per sobre d’Eamonn Kelly, qui no sumava cap punt extra en no vèncer en cap especial cronometrada.

Johansson-Grönvall esdevenien profetes a casa.

Absent a la cita monegasca inaugural, Esapekka Lappi aconseguia els seus primers punts en el campionat de pilots, si bé el seu baix rendiment al llarg de l’etapa dominical, amb puntuació exclusiva i separada de la resta de l'esdeveniment, només li permetia afegir 19 punts al seu compte, 5 menys que no pas el gal·lès Elfyn Evans, tercer al terme de l’etapa sabatina i el primer al llarg de la dominical, així com el segon més ràpid al Power Stage. Precisament la controversia del nou sistema de puntuació, permetia a Thierry Neuville sumar tants punts com Adrien Fourmaux i que el belga es mantingués en la primera plaça del campionat per 3 punts de marge amb el britànic i 19 amb el francès d’M-Sport.

Pilot	Punts
Thierry Neuville	48
Elfyn Evans	45
Adrien Fourmaux	29

En el campionat de constructors, la igualtat entre Hyundai i Toyota esdevenia màxima per segona vegada al llarg de la temporada i així de nou 1 punt separaven als coreans dels nipons, amb el què ambdues marques passaven a compartir el lideratge del certamen amb 87 punts. M-Sport, tot i millorar el seu rendiment en vers al Montecarlo, restaven ja a 40 punts de les 2 estructures asiàtiques.

Constructor	Punts
Hyundai Toyota	87 87
M-Sport	47