Blomqvist-Cederberg aconseguien a Suècia la primera victòria per a un cotxe Turbo.

Kalrstad esdevenia un any més l'epicentre de l'actualitat del mundial de ral·lis, i el diumenge 18 de febrer de 1979 s'hi celebrava la clausura del 29è Ral·li de Suècia, segona prova per al Mundial de Ral·lis, la qual comptava amb un total de 113 equips inscrits en la seva llista oficial. Tots ells prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a la mateixa capital del Värmland el divendres 16 de febrer per tal de disputar un recorregut programat de 630 km cronometrats repartits al llarg de 38 proves especials, una distància que només va ser completada per 39 equips participants.

Ben d'hora va truncar les seves possibilitats Björn Waldegård en clavar-se en un banc de neu, malgrat tot va arribar a la segona plaça..

La primera etapa de la cita hivernal comptava amb 19 trams cronometrats en el seu programa, uns trams que suposaven la distància competitiva de 316,90 km i als que se'ls hi donava sortida el divendres 16 a les 13 hores per tal de retornar al parc tancat l'endemà dissabte a les 5 del matí. Ja d'entrada el ral·li va comptar amb dues baixes, les del nou Volvo 262 Grup 2, llur motor V6 no complia amb la normativa medioambiental sueca; tanmateix en la primera especial, un dels principals candidats a la victòria final, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius, guanyadors de la darrera edició de la ronda local, patien una sortida de pista sense majors conseqüències per al seu Ford Escort RS1800, però aquests en quedar-se clavats en un banc de neu, hi cedien de cop 5 minuts.

Pitjor va ser el cas de Harry Källström i Claes Billstam, els locals de Datsun es veien obligats a abandonar la competició en el seu primer tram a causa d'una fallada en el circuit lubricant, la qual acabava desencadenant en una averia de motor en el seu 160J. Canviant a una perspectiva positiva, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, que davant la baixa de l'equip oficial FIAT pilotaven un 131 Abarth de fàbrica però sota l'empara de l'importador finlandès de la marca, marcaven el millor registre en el tram inaugural per davant del Ford Escort RS1800 de Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que la parella finlandesa esdevenia la primera líder del ral·li.

Uns problemes d'alimentació en el seu FIAT 131 Abarth, impedien a la parella defensar gaire més enllà la seva condició de líders, i així sota el millor temps dels pilots de Saab Stig Blomqvist i Björn Cederberg, Hannu Mikkola i Arne Hertz passaven a liderar el ral·li. Dues cronometrades més tard es celebrava l'especial més llarga de tot el programa, Haljebyn-Stomme, de 58,60 km de distància, i on Hannu Mikkola i Arne Hertz hi patien una sortida de pista que els endarreria 3 minuts. El testimoni del liderat el prenia llavors un cotxe de categoria Grup 2, l'Opel Kadett GT/E d'Anders Kulläng i Bruno Berglund, autors tanmateix del millor temps en el tram rei del ral·li, aprofitant que en les condicions tan delicades en les que s'estaven disputant les primeres especials del ral·li, no permetien als Grup 4 exprèmer al màxim la seva potència, tal i com es podia constatar veient com l'Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards era segon a 30 segons del liderat i/o els seus companys d'equip a Opel, Bror Danielsson i Ulf Sundberg, ocupaven la tercera posició provisional i Jean-Luc Thérier i Michel Vial eren quarts amb el Toyota Celica.

Però arribat aquest moment, es va produir un punt d'inflecció en el desenvolupament del ral·li i els Grup 4 van tornar a ocupar el seu lloc en les taules de temps; així Björn Waldegård i Hans Thorszelius començaven una gran remuntada alhora que de mica en mica Ari Vatanen i David Richards anaven llimant distàncies vers el líders, així com Stig Blomqvist i Björn Cederberg amb els inquilins del darrer graó del podi. Finalment els uns es feien amb el liderat provisional al terme de la desena prova especial i els altres amb la segona posició a uns 40 segons dels de Ford, mentre que per darrera els dos Opel Kadett GT/E Grup 2 miraven de contenir l'atac del Vauxhall Chevette 2300 HS de Pentti Airikkala i Risto Virtanen.

Paral·lelament, dos altres cotxes Grup 2 que s'havien mostrat prou competitius en aquests primers compassos del ral·li, els Toyota Celica de Jean-Luc Thérier i Michel Vial i de Leif Asterhag i Anders Gullberg, es veien forçats a abandonar la prova, per accident els primers i per averia en la junta de culata els segons. Una averia que també es produiria en el Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards quan mancaven quatre proves especials per completar la jornada, i que per tant els obligava també a abandonar el ral·li quan el seu coixí de segons s'havia vist reduit fins a 16 en relació a Stig Blomqvist i Björn Cederberg.

Així els homes de Saab passaven a ser els nous líders de la prova, i aquests sumaven tres escratxs més en el seu compte particular en aquestes 4 últimes especials que restaven, per tal d'entrar al parc tancat de Karlstad amb un marge d'1 minut i 35 segons vers l'Opel Kadett d'Anders Kulläng i Bruno Berglund i de 3 minuts i 2 segons amb el cotxe homòleg de Bror Danielsson i Ulf Sundberg. Pentti Airikkala i Risto Virtanen eren quarts a 4 minuts i 2 segons dels líders, precedint a la seva vegada en 10 segons el FIAT 131 Abarth de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Per la seva banda, Björn Waldegård i Hans Thorszelius havien aconseguit remuntar fins la sisena posició provisional a 4 minuts i 21 segons dels líders.

La segona i última jornada del ral·li no era més que una repetició de la jornada anterior amb la petita diferència d'una prova especial cronometrada, pel que el número total de proves especials programades es mantenia en 19, però la distància competitiva es reduia a 313,10 km, sent la seva sortida el dissabte a les 12 en punt i l'arribada l'endemà diumenge a dos quarts de quatre de la matinada.

Les condicions dels trams havien empitjorat amb el pas del ral·li en la jornada anterior, algunes especials fins i tot havien hagut de suportar dos ral·lis en una setmana, pel que en alguns punts quedava la terra gelada a la vista, principal enemiga de l'integritat de les rodes de claus. En conjunció amb els abandonaments que s'havien anat produint al llarg del ral·li, apareixia un mercat paral·lel de pneumàtics de claus a estrenar des dels equips retirats cap aquells que encara seguien en pista i veien com es quedaven sense claus tram rera tram.

La competició retornava amb la tradicional especial espectacle de l'hipòdrom de Färjestad, en la que els participants hi sortien en grups de 4 i en la Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien un insignificant escratx donada la seva corda cronometrada. Anders Kulläng i Bruno Berglund aconsegueixen imposar-se en l'especial següent, però en la tercera de la segona etapa, aquests s'hi deixen 30 segons amb el Saab 99 Turbo líder i tota opció d'intentar esgarrapar la primera posició de nou. Tota opció quedà esvaïda quan en la cinquena prova especial, la més llarga de tot el recorregut amb 58,60 km de distància, la politja del cigonyal es trencava i el seu Opel Kadett GT/E restava inútil al voral de la pista.

D'altra banda Björn Waldegård i Hans Thorszelius hi aconseguien el seu segon escratx consecutiu, tercer en l'etapa, i els suecs de Ford assolien la segona posició provisional a pràcticament 4 minuts d'Stig Blomqvist i Björn Cederberg. Els guanyadors de la darrera edició no renunciaven a guanyar i en imposar-se en 3 de les 5 proves especials que restaven per arribar al reagrupament de Gunnarskog, aquests fitxaven a 3 minuts i mig dels seus compatriotes de Saab. Mentre que els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen així com Markku Alén i Ilkka Kivimäki aconseguien superar l'Opel Kadett de Bror Danielsson i Ulf Sundberg.

El festival de Björn Waldegård i Hans Thorszelius prosseguia, i els de l'oval seguien retallant per desenes de segons la distància que els separava del liderat a cada cronometrada que es celebrava, sent especialment escandalós els 2 minuts i 9 segons que aquests llevaven a Stig Blomqvist i Björn Cederberg en tres proves especials concretes. Els líders reaccionaven i posaven fre a l'avanç de l'Escort RS1800 dorsal 1, pel que a manca de dues proves especials per a completar el recorregut programat, el gap entre les dues formacions sueques es d'1 minut i 43 segons.

Malgrat que els aspirants a liderar el ral·li seguien retallant de l'ordre d'1 segon per quilòmetre a Stig Blomqvist i Björn Cederberg, els 26,30 km cronometrats que restaven en el programa eren insuficients com per a que la parella de Ford poguès revalidar la seva victòria de la temporada passada i per tant finalment la parella de Saab aconseguia la victòria, la primera per a un cotxe turbo en l'història del mundial de ral·lis.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg completaven els 630 km cronometrats del ral·li amb un temps de 6 hores 34 minuts i 49 segons, o el que és el mateix, amb un marge d'1 minut i 20 segons vers els seus compatriotes Björn Waldegård i Hans Thorszelius. Tancant el podi de la 29ena edició de la cita sueca, s'hi trobaven els finlandesos Pentti Airikkala i Risto Virtanen a 4 minuts i 42 segons dels guanyadors i amb un marge d'1 minut i 11 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

Airikkala-Virtanen aconseguien fer un podi amb el seu Chevette 2300.

Malgrat no haver guanyat cap dels dos ral·lis celebrats fins aquell moment, els seus dos segons llocs aconseguits permetien a Björn Waldegård passar al capdamunt de la general del campionat per a pilots, Markku Alén, que acabava quart en la ronda sueca, pujava fins al segon lloc provisional per davant dels dos guanyadors habuts fins aquell moment, el francès Bernard Darniche i el suec Stig Blomqvist.

Pilot
Punts

Björn Waldegård

30

Markku Alén

22

Bernard Darniche

Stig Blomqvist

20

20

La provisional del campionat per marques era un reflex de la taula de pilots, i Ford comandava la classificació gràcies als dos segons llocs aconseguits en els dos esdeveniments inaugural. FIAT, que havia abandonat oficialment el certamen, vivia dels esforços i resultats de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, qui amb un 3r i un 4t lloc a Monte-Carlo i Suècia respectivament, permetien a la marca transalpina restar en la segona posició, per la seva banda Lancia i Saab sumaven 18 punts cadascuna gràcies a les victòries aconseguides fins aquell moment.

Constructor
Punts

Ford

32

FIAT

26

Lancia

Lancia

18

18

Primera victoria de Kenneth a casa que venia d'aconseguir un quart lloc al Paris-Dakar .

Després de tres jornades de competició i 519,90 km cronometrats al llarg de 29 especials cronometrades, el dilluns 18 de febrer de 1991 es posava punt i final al 40è Ral·li de Suècia a Karlstad, la cita, que era la segona prova del mundial de ral·lis, només era puntuable per al campionat de pilots, el que es va traduir en l'absència dels principals tenors del certamen al parc tancat. Malgrat tot, a la sortida celebrada el 16 de febrer a la mateixa ciutat de Karlstad, s'hi donaren cita els 108 equips inscrits dels que 74 van poder concloure la prova de la neu i el gel.

Jonsson-Bäckman van posar contra les cordes als equips oficials i trepitjaven podi per primera vegada en la seva carrera.

Després de la cancelació patida la temporada anterior per manca de neu, els organitzadors formulaven un recorregut nou, i així la primer etapa de competició suposava un viatge pels participants des de Karlstad fins a Falun, ciutat ubicada més al nord i a l'est que no pas Torsby, un desplaçament que va resultar tot un èxit en quan a la quantitat i qualitat de la neu. Al llarg del dissabte s'hi programaven un total de 9 proves especials cronometrades, llur distància competitiva s'establia en 206,03 km.

Els locals Mats Jonsson i Lars Bäckman, els quals pilotaven el Toyota Celica GT-4 que va convertir a Carlos Sainz i Luis Moya en campions del món el passat Ral·li Sanremo de manera totalment privada, es van mostrar com els pilots més ràpids en la primera especial per 3 segons de marge vers Kenneth Eriksson i Staffan Parmander amb un Mitsubishi Galant VR-4 oficial; distància que els dels tres diamants vermells aconseguirien retallar als de Toyota en la següent prova especial, establint-se un liderat ex-aequo entre les dues formacions a la provisional.

L'estira i arronsa entre els dos equips es va mantenir en les tres següents proves especials, i aquests s'anaven rotant en el liderat provisional, mentre que Timo Salonen i Voitto Silander es mostraven constants amb els seus temps just per darrera de les dues llebres sueques. Finalment la parella finlandesa de Mitsubishi entrava en escena, i gràcies a tres escratxs consecutius, aquesta aconseguia finalment fer-se amb el liderat provisional a la taula de temps a bord del seu Galant VR-4 oficial.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s'imposaven en la novena i última prova especial sabatina per tal d'entrar al parc tancat de Falun quan passaven 10 minuts de tres quarts de 9 del vespre ocupant la segona posició a 14 segons dels seus companys d'equip. Mats Jonsson i Lars Bäckman es veien relegats així a la tercera posició provisional a 24 segons, però amb la tranquilitat de tenir el Subaru Legacy RS de Markku Alén i Ilkka Kivimäki 59 segons al darrera.

La segona jornada del ral·li suposava un retorn cap a Karlstad, programant-se al llarg de 12 proves especials cronometrades de 192,47 km de distància. La competició dominical s'iniciava amb una curta prova especial espectacle de 2,82 km de distància, en la que Mats Jonsson i Lars Bäckman s'hi anotaven un insignificant millor temps ex-aequo amb el veterà Per Eklund i el seu copilot Jan-Olof Bohlin.

Ja en la segona prova especial cronometrada, el pilots de Mitsubishi tingueren respectives diferències amb els jutges de sortida, per una banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander van ser sancionats amb un minut per haver près la sortida abans que el jutge alcès la bandera, ja que a la prova sueca s'establia un doble mecanisme de sortida, rellotge i jutge, i els locals prenien la sortida quan el rellotge marcava el seu temps. D'altra banda Timo Salonen i Voitto Silander creien que tenien tres minuts per prendre la sortida quan en realitat només en tenien un segons els comisaris, Timo Salonen va inciar el tram enutjat, el que va facilitar la seva posterior sortida de pista en una secció molt ràpida impactant contra un arbre; posteriorment els responsables de la formació van poder comprovar que en el moment de l'impacte, el Galant VR-4 es trobava a 6800 rpm i amb la sisena velocitat engranada.

Aquests dos incidents facilitaven que Mats Jonsson Lars Bäckman guanyessin dues posicions i tornessin a liderar la general, mentre que, si bé Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es mantenien en la segona plaça, ara ho feien a 41 segons dels nous líders i amb 15 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki. La parella sueca de Mitsubishi, que ja havia guanyat la primera prova especial forestal del dia, passava a l'atac i en imposar-se en les 4 proves especials següents, aconseguia reduir el gap vers els seus compatriotes líders fins a 17 segons.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien en aquest punt que s'estaven començant a quedar despenjats una altra vegada en la lluita per la victòria, amb el que la parella finlandesa de la Constel·lació de les Plèiades feia una passa endavant i guanyava en 4 de les 6 proves especials que restaven a la jornada dominical. Per la seva banda Kenneth Eriksson i Staffan Parmander es classificaven sempre per davant de Mats Jonsson i Lars Bäckman, tret de la divuitena prova especial, novena dominical, en la que la parella que pilotava el Toyota, esdevenia la més ràpida, amb el que els suecs de Mitsubishi aconseguien el liderat provisional en l'última prova especial de la jornada.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander retornaven així al parc tancat de Karlstad el diumenge a dos quarts de nou del vespre amb 4 segons de marge vers Mats Jonsson i Lars Bäckman, i 22 segons en relació a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, pel que la resolució del ral·li era encara incerta. Per darrera, Ingvar Carlsson i Per Carlsson amb el primer dels Mazda 323 GTX oficial poc podien fer entrar en posicions de podi de no mediar la desgràcia, doncs els pilots locals es trobaven a 3 minuts i 54 segons de la darrera posició de podi.

Donades les distàncies tan poc importants entre els tres inquilins de les posicions de podi, els 121,51 km cronometrats de la tercera i última etapa del ral·li cobraven un especial interés. Una distància que es repartia al llarg de 8 proves especials, sent la primera d'elles per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Malgrat l'esforç, els finlandesos només aconseguien retallar en 2 segons el gap que tenien vers les dues formacions sueques que els precedien, pel que aquests decidien pilotar d'una manera més conservadora i deixar la lluita per la victòria als altres contendents.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander marcaven llavors dos millor temps consecutius i aconseguien endosar així 9 segons a Mats Jonsson i Lars Bäckman, aquests reaccionaven d'igual manera vencent en la quarta i cinquena prova especial, però amb un guany de tan sols 3 segons amb la parella líder, que seguia gaudint de 10 segons de marge. Dissipant qualsevol mena de dubte, els líders s'imposaven en les tres últimes proves cronometrades del programa i es refermaven així en la seva condició fins a la conclusió de la prova.

Dels 76 equips que sortien de Kalrstad a les 7 del matí del dilluns, 72 retornaven a la capital del Värmland quan passaven 5 minuts de 3 quarts de 4 de la tarda, moment en el què el 40è Ral·li de Suècia es donava per conclòs. Kenneth Eriksson i Staffan Parmander aconseguien així la seva primera victòria a casa i junts, doncs la victòria ivoriana de 1987 del pilot suec, es va produir amb un altre copilot. Els pilots de Mitsubishi cobrien els 519,90 km cronometrats del programa en un temps de 4 hores 56 minuts i 16 segons, o el que és el mateix, amb un avantatge de 20 segons vers els seus compatriotes Mats Jonsson i Lars Bäckman que trepitjaven així podi per primera vegada en la seva carrera. Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda, asseguraven el segon podi de Subaru en el mundial a 1 minut i 4 segons dels guanyadors.

Alén-Kivimäki es deixaven d'experiments als inicis de la tercera etapa i asseguraven el segon podi de Subaru al mundial.

En la categoria de producció Sören Nilsson i Per-Ove Persson s'imposaven en les dues primeres proves especials i esdevenien en els primers líders de la classe, però en la tercera prova especial programada, una sortida de pista a bord del seu Mitsubishi Galant VR-4 els suposava perdre prop de 4 minuts i el liderat que recalava en mans del flamant Ford Sierra Cosworth 4x4 dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne.

Quan tot semblava indicar que a l'arribada a Falun els líders serien Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, ja que aquests gaudien d'un marge d'1 minut i 5 segons vers Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth, un problema de motor els endarreria en més de 5 minuts i ubicava la parella local al capdavant de la classificació. Amb unes distàncies prou importants al terme de la primera jornada, els pilots es dedicaven a controlar la classificació, mentre que Sören Nilsson i Per-Ove Persson així com Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne prenien el rol de llebres donades les seves urgències de remontar posicions en la general.

Completat tot el recorregut programat, Stig-Olov Walfridsson i Gunnar Barth s'erigien com els guanyadors del ral·li de casa en la classe, mentre que Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne ho feien en la segona posició final per 3 segons de marge vers Sören Nilsson i Per-Ove Persson.

En clau de campionat, la manca de seguiment del certamen per part dels diferents pilots capdaventers del Ral·li de Monte-Carlo i de Suècia, facilitava un empat en les diferents posicions, sent Christophe Spiliotis i Stig-Olov Walfridsson els qui copaven la taula provisional amb 13 punts.

Els problemes aliens facilitaven la victòria de Walfridsson-Barth en producció.

Amb la victòria aconseguida a la ronda domèstica, Kenneth Eriksson empatava al capdavant de la general provisional de pilots amb el madrileny Carlos Sainz, guanyador del Ral·li Monte-Carlo precedent i absent a la cita sueca, una situació que també es repetia amb Mats Jonsson i Massimo Biasion en el segon lloc i amb François Delecour i Markku Alén en la tercera plaça general.

Pilot
Punts

Carlos Sainz

Kenneth Eriksson

20

20

Massimo Biasion

Mats Jonsson

15

15

François Delecour

Markku Alén

12

12

Com venia sent habitual al llarg de forces temporades, el ral·li de Suècia no era puntuable per al campionat de marques, el que es traduia en dues coses: primera, l'absència de les grans estrelles del mundial i segona, que la general de constructors es mostrava inalterada vers la cita inaugural, el Monte-Carlo.

Constructor
Punts

Toyota

20

Lancia

17

Ford

14

Primera victòria de mèrit per a Hirvonen-Lehtinen.

El diumenge 18 de febrer de 2007 finalitzava a Hamar el 2n Ral·li de Noruega, tercera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis que amb puntuabilitat per als calendaris junior, de pilots i constructors aplegava fins a 81 equips en la seva llista d'inscrits en el que era la primera vegada que la prova gaudia de puntuabilitat mundial. Finalment 74 van ser presents a la línia de sortida de la primera especial cronometrada el divendres 16 de febrer per tal d'afrontar un recoregut composat per 18 especials cronometrades de 355,99 km de distància que 63 equips aconseguirien completar.

Grönholm-Rautiainen tot i no guanyar el ral·li, passaven a liderar la classificació general.

La primera jornada, composada per vuit especials cronometrades de 143,10 km era la més llarga de totes jornades programades en la que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen esdevenien la sorpresa en marcar l'escratx en la primera i la tercera cronometrada del dia, dues especials que suposaven pràcticament el 50 % del recorregut del dia el que permetia als finlandesos liderar la prova en la primera ocasió i certificar la seva posició de prestigi en la segona.

Si bé Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els autors de 5 escratxs en les altres 6 especials celebrades, el temps que escurçaven en la general era poc i a més a més els de Citroën perdien força temps en aquelles especials en les que no eren els més ràpids el que situava als campions del món en tercera posició provisional per darrera de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que si bé no guanyaven cap especial, gràcies a la seva regularitat es situaven en segona posició a 15,5 segons per darrera dels seus companys d'equip i 1,8 segons per davant dels de Citroën.

Ja situats en l'etapa de dissabte, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen van incrementar lleugerament les distàncies en la primera i tercera cronometrada en marcar el millor temps per deixar pas després a que els seus companys d'equip Marcus Grönholm i Timo Rautiainen encadenessin els tres últims escratxs de la jornada i deixar així les posicions pràcticament iguals a com havien quedat el divendres.

Mentrestant Sébastien Loeb i Daniel Elena s'enfonsaven en la general després de patir dues sortides de pista consecutives en la quarta i cinquena especial cronometrada i deixar-s'hi uns 18 minuts. En la primera d'elles, una especial curta feta a base de bulldozer sobre la neu, els pilots dels dos galons veien que anaven llarg en un revolt i per tal d'impedir colisionar de cara i poder malmetre el radiadro, l'alsacià va tirar de fre de mà i així colisionar lateralment. La maniobra va resultar un desastre doncs el cotxe s'hi va quedar clavat uns 8 minuts.

L'incident era aprofitat pels germans locals Solberg, que si bé es trobaven a gairebé 4 minuts dels dos equips oficials Ford, entre ells només 10 segons separaven el Subaru Impreza WRC del germà petit i excampió del món l'any 2003 vers el Ford Focus RS WRC del gran, Henning.

Amb les dues primeres posicions força decidides a favor dels pilots oficials de Ford, aquests es varen limitar a anar marcant registres similars en tres de les quatre especials que composaven l'etapa dominical, per ja en la última especial del ral·li veure l'intent d'assalt de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a la primera posició marcant l'escratx i escurçant en gairebé 9 segons les distàncies vers els seus companys d'equip, insuficients com per superar-los.

L'altra batalla que copçava el major interés de la jornada era la que mantenien Petter Solberg i Phil Mills amb Henning Solberg i Cato Menkerud. Si bé en iniciar l'etapa els de Subaru portaven avantatge, ja en la primera especial cronometrada la parella de Ford superava en 20 segons a la de la constelació de les Plèiades, permetent que Henning i Cato passessin a ocupar la darrera posició de podi. Ja en la segona especial, un escratx de la parella privada de Ford incrementava en 7 segons més les diferencies entre els dos equips que ja en les dues últimes especials del ral·li es mantindria pràcticament neutres.

Així doncs Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien la seva segona victória al mundial, la primera per mérits propis, en aturar el cronòmetre en un temps total de 3 hores 28 minuts i 17 segons, 9,5 segons per davant dels seus companys d'equip i compatriotes Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Henning Solberg i Cato Menkerud a 3 minuts i 44,8 segons dels guanyadors de la prova, tancaven un triplet històric per a Ford, quelcom que no es veia des de 1979.

Solberg-Menkerud tancaven un triplet de Ford que no es veia des de 1979 en el mundial.

En la categoria júnior, el Ral·li de Noruega donava el tret de sortida al campionat. Dos dels equips oficials de Suzuki, els composats per Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson i Urmo Aava i Kuldar Sikk van estar protagonitzant una intensa lluita per la primera posició distanciant-se de la resta de competidors, fins que la parella estonia trencava un braç de suspensió en colisionar contra un arbre i es veien obligats a acollir-se al superally. Aixó deixava als suecs amb un cómode avantatge al capdavant de la provisional al terme ja de la primera jornada. Tot i aixó Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson lluny d'adoptar una actitud conservadora, va seguir incrementant distàncies vers el Renault Clio R3 dels seus compatriotes Patrik Sandell i Emil Axelsson que acabarien la prova a 7 minuts i 33,7 segons del Suzuki Swift S1600 guanyador. Lògicament, tractant-se de la primera prova del campionat, Per-Gunnar Andersson passava a liderar la general del campionat amb els primers 10 punts.

Passeig marcial d'Andersson-Andersson a Noruega.

En el campionat de pilots Marcus Grönholm passava a liderar la taula provisional gràcies al 3r podi consecutiu en les tres proves inaugurals mentre que el seu company d'equip Mikko Hirvonen arrel de la victòria noruega i el zero que s'emportava el francès Sébastien Loeb, passava a ocupar la segona posició provisional, enviant al campió del món de la primera a la tercera plaça.

Pilot
Punts

Marcus Grönholm

24

Mikko Hirvonen

20

Sébastien Loeb

18

En la taula de constructors Ford feia la prova perfecta amb el doblet dels seus pilots oficials, sumant el màxim permés, 18 punts, mentre que Citroën, que naufragava a la prova, només sumava 1 punt gràcies a la vuitena plaça en constructors, que no en la general absoluta, de Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que provocava que els de l'oval passessin a encapçalar la general amb 16 punts d'avantatge vers els dels dos galons. Stobart per la seva banda quallava una bona actuació a Noruega amb el tercer lloc de Henning Solberg i Cato Menkerud i el cinquè de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que permetia sumar 10 punts i superar a Subaru en la darrera plaça de podi provisional.

Constructor
Punts

Ford

44

Citroën

28

Stobart

16