Guanyar al Safari és dificil, i Richard Burns i Robert Reid amb un pilotatge ben mesurat ho feien per segona vegada en la seva carrera.

Amb Nairobi, capital keniana, com a centre neuràlgic del ral·li, el diumenge 27 de febrer del 2000 es celebrava la tercera i última jornada del 48è Safari Rally. La dura i maratoniana prova africana, era la tercera cita del calendari del mundial de ral·lis i amb tan sols 12 especials però 1047,26 km cronometrats de recorregut, era una de les cites més atípiques del calendari mundial. A la rampa de sortida s'hi donaren cita 51 dels 55 equips inscrits dels que 17, una tercera part, van conseguir acabar la ronda que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció.

Sacrificats per l'aposta de Subaru pel seus companys d'equip, Kankkunen-Repo van haber de comformar-se amb la segona plaça.

La primera etapa, celebrada el divendres 25 de febrer de 2000, tenia 4 trams cronometrats en el seu programa, els quals suposaven una distància total competitiva de 350,84 km. Didier Auriol i Denis Giraudet es van alçar com els primers líders del ral·li kenià en guanyar la primera especial, Orien, de 112,43 km, amb el que SEAT liderava un esdeveniment del mundial per primera vegada en la seva història. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki aturaven el cronòmetre 14 segons més tard i Richard Burns i Robert Reid ho feien amb 1 segon més que la parella finlandesa de Mitsubishi.

Malauradament en la següent prova especial, els francesos de SEAT impactaven amb una roca que els hi trencava una llanda del seu Córdoba WRC, perdent 5 minuts i el liderat que passava a estar en mans dels britànics de Subaru Richard Burns i Robert Reid, doncs Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki hi patien 3 punxades i completaven l'especial amb 12 minuts i 18 segons de retard vers els de la Constel·lació de les Plèiades, els més ràpids a l'especial. Completada la segona especial, el motor del Mitsubishi Lancer Evo VI va enmudir, sent impossible tornar-lo a posar en marxa a causa d'una averia elèctrica, amb el que el seu abandonament era obligat.

Tanmateix aquesta segona prova especial, Oltepesi, va ser especialment dramàtica per aquells que muntaven pneumàtics Michelin per contra dels equipats amb Pirelli, i es que la marca italiana havia treballat en l'interior de les seves gomes per facilitar la dissipació de la calor acumulada per pilotar a altes velocitats sobre les pistes pedregoses kenianes. Carlos Sainz i Luis Moya punxaven dues vegades en aquesta cronometrada així com els seus companys d'equip a Ford Colin McRae i Nicky Grist, a part de les 3 punxades abans esmentades del campió del mòn en vigència, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb el que els de l'oval romanien en la quarta i cinquena posició respectivament per darrera de Didier Auriol i Denis Giraudet, segons, i de Juha Kankkunen i Juha Repo, tercers.

Richard Burns i Robert Reid refermaven la seva condició de líders imposant-se en la tercera i quarta prova cronometrada, mentre que els seus companys de formació, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Repo, marcaven el segon millor registre per segona vegada consecutiva en la tercera prova especial, i en superar per 20 segons a Didier Auriol i Denis Giraudet, els de Subaru els hi prenien la segona posició a la taula general. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya malmetien la suspensió posterior del seu Ford Focus WRC'00 i havien de fer una reparació d'emergència guiats per ràdio per tal de prosseguir, amb el que els espanyols intercanviaven posicions amb els seus companys britànics de formació, per després de la quarta prova especial, caure fins a la desena plaça provisional.

Toni Gardemeister i Paavo Lukander abandonaven el ral·li just abans de prendre la sortida en la tercera prova especial, Olorian, doncs el navegant finlandès arribava a la prova amb una lesió de coll produida durant les jornades de test, a més a més, durant la segona cronometrada, el seu SEAT Córdoba WRC perdia una porta i era tal la quantitat de pols que aquests empassaven, que Paavo Lukander no es veia capacitat per continuar.

Quan eren tres quarts de vuit del vespre, la caravana del ral·li retornava al parc tancat de Nairobi, on Richard Burns i Robert Reid ocupaven la primera posició per 4 minuts i 24 segons de marge vers Juha Kankkunen i Juha Repo, molt endarrerits en la primera prova especial després d'atropellar una vaca, i 7 minuts i 37 segons de coixí en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet, qui es lamentaven de no saber-se anticipar al comportament de les seves suspensions. Petter Solberg i Phil Mills restaven a les portes del podi a 13 minuts i 17 segons dels líders i amb només 15 segons de marge vers els seus companys Colin McRae i Nicky Grist.

La segona jornada del ral·li tenia 345,58 km cronometrats en el seu programa i com l'etapa anterior, també 4 proves especials, sent la sortida del Nairobi's Safari Park, punt en el que s'ubicava el parc tancat, el dissabte a tres quarts de 5 de la matinada. La primera de les cronometrades tornava a ser conquerida per Richard Burns i Robert Reid, que es refermaven en el liderat, mentre que una punxada soferta per Didier Auriol i Denis Giraudet, facilitava que Colin McRae i Nicky Grist s'introduissin en les posicions de podi.

En la segona prova especial sabatina es va poder veure un triplet dels homes de Ford, capitanejats pels espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals s'imposarien també en la tercera i quarta prova especial programada del dia per tal d'enfilar-se fins a la quarta posició provisional, mentre que Colin McRae i Nicky Grist es veurien obligats a abandonar en la darrera d'elles en creuar un riu a massa velocitat, i veure com el motor del seu Focus WRC'00 es negava en estar el cotxe desprovist del tradicional tub respirador.

Així Didier Auriol i Denis Giraudet recuperaven la tercera posició provisional, entrant al parc tancat a les 8 del vespre del mateix dia a 15 minuts i 35 segons de Richard Burns i Robert Reid i amb 5 minuts i 44 segons de marge vers el Ford Focus WRC'00 dels seus excompanys d'equip, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Juha Kankkunen i Juha Repo cedien mig minut més vers els seus companys de formació en el transcurs de la segona etapa i conservaven així en la segona posició a 4 minuts i 55 segons d'aquests.

La jornada dominical, tercera i última en el programa de l'esdeveniment, no era més que una repetició de la primera etapa, i com ja havia passat divendres, Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien el millor registre en la primera especial del bucle. L'altra cara de la moneda en la lluita per la tercera posició de podi era la de Carlos Sainz i Luis Moya, els de Ford es quedaven sense direcció assistida i en cedir 10 minuts i 45 segons amb els homes de SEAT, no només veien esfumar-se les possibilitats de podi, sinó que a més a més eren superats pels seus companys Petter Solberg i Phil Mills.

Richard Burns i Robert Reig guanyaven la següent prova especial per deixar clar qui era el cap de files entre les dues formacions de la Constel·lació de les Plèiades, mentre que un problema en la direcció assistida, endarreria en 6 minuts i 36 segons a Didier Auriol i Denis Giraudet sense majors conseqüències per a la parella francesa de la marca catalana. Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven les dues últimes proves especials programades, que en conjunció amb una punxada soferta per Petter Solberg i Phil Mills en la darrera cronometrada, permetia als espanyols recuperar la quarta posició alhora que evitava als responsables de Ford haver de tenir el mal tràngol de dictaminar ordres d'equip.

Quan eren les 4 de la tarda, els pilots entraven de nou al Nairobi's Safari Park Hotel i el 48è Safari Rally es donava oficialment per finalitzat. Richard Burns i Robert Reid aconseguien la victòria després d'acumular 5 escratxs i 2 segons i tercers millors temps, amb el que la parella britànica recorria els 1047,26 km del programa en un temps final de 8 hores 33 minuts i 13 segons. Els seus companys d'equip finlandesos, Juha Kankkunen i Juha Repo, els escortaven en el podi en el seu segon graó havent acumulat un retard de 4 minuts i 37 segons, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven el podi kenià a 22 minuts i 44 segons del registre dels guanyadors, en el que seria el 4t i últim podi de SEAT, fins a la data d'avui, en el mundial de ral·lis.

Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien el quart i últim podi de SEAT al mundial.

En l'apartat dels vehicles de producció Gabriel Pozzo i Rodolfo Amelio Ortiz esdevenien els primers líders de la classificació en imposar-se en el tram inaugural, una posició que els argentins confirmarien amb el millor temps en les dues següents proves especials, mentre que els seus companys d'equip, Claudio Menzi i Edgardo Galindo, s'instal·laven en la segona posició provisional. L'abandonament dels líders en el quart i últim tram del divendres, convertia a Claudio Menzi i Edgardo Galindo en els primers classificats de la categoria amb un coixí de 6 minuts i 33 segons sobre els seus compatriotes Roberto Sanchez i Jorge del Buono.

Al llarg del dissabte, dos escratxs per part dels argentins amb Mitsubishi, el primer d'ells ex-aequo amb els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, per un escratx dels argentins amb Subaru, no feia més que confirmar les posicions assolides alhora que el gap entre les dues formacions s'obria en 3 minuts i 57 segons més.

Roberto Sanchez i Jorge del Buono afrontaven la jornada dominical com un tràmit, doncs el seu marge vers el Mitsubishi Lancer Evo VI de Manfred Stohl i Petter Müller era de més de 8 minuts i mig. Així finalment Claudio Menzi i Edgardo Galindo aconseguien la victòria per 17 minuts i 58 segons de marge vers Roberto Sanchez i Jorge del Buono, mentre que Manfred Stohl i Peter Müller tancaven el podi a 23 minuts i 46 segons del temps dels guanyadors del ral·li en l'apartat de producció.

En clau de campionat Manfred Stohl era el pilot que tenia més recorregut en el certamen, i els 4 punts que sumava a la cita keniana permetien al pilot austríac incrementar fins a 7 punts el coixí que el centre-europeu tenia amb Jani Paasonen, guanyador de la ronda sueca, i l'esmentat argentí Claudio Menzi.

Menzi-Galindo aconseguien una victòria contundent.

Tot i el zero en el ral·li africà, Tommi Mäkinen es mantenia al capdavant de la taula del campionat de pilots per quatre punts de marge vers Richard Burns, qui gràcies a la victòria pujava set places a la general. D'altra banda Juha Kankkunen superava al madrileny Carlos Sainz i al seu compatriota Marcus Grönholm d'una tacada i entrava al podi provisional de la general.

Pilot
Punts

Tommi Mäkinen

16

Richard Burns

12

Juha Kankkunen

11

Amb el doblet aconseguit, Subaru es situava com a lider en el campionat de constructors per davant de Mitsubishi, que baixava al segon lloc, i de Ford, que tot i superar a Peugeot en la general, es mantenia en tercera plaça donada la pujada de dues posicions dels de la Constel·lació de les Plèiades.

Constructor
Punts

Subaru

25

Mitsubishi

18

Ford

13