Rovanperä-Halttunen es feien amb la victòria i el lideratge de la provisional.
Buscant la neu que tan havia preocupat i mancat en edicions prèvies, el Ral·li de Suècia es reinventava en la seva 69ena edició i abandonava així la tradicional regió de Värmland, al sud oest del país a tocar amb la frontera amb Noruega, per tal de desplaçar-se cap al nord est del país a tocar del Mar de Bòtnia, establint un nou parc tancat i centre neuràlgic a la ciutat d’Umeå. La ronda hivernal per excel·lència, era la segona cita de la temporada i comptava amb 50 formacions en la seva llista oficial d’inscrits, de les que 45 esdevindrien participants en baixar per la protocolària rampa de sortida el dijous 24 de febrer. Uns equips que podien optar a obtenir punts en els certàmens de pilots, constructors, WRC2, WRC3 així com el mundial junior, segons l’edat del pilot o el tipus de vehicle emprat. El recorregut del ral·li estava composat per 19 proves especials cronometrades de 305,79 km competitius, si bé 2 setmanes abans de l’inici del mateix, l’organització es veia obligava a cancelar 2 d’aquestes proves especials degut a la migració de rens a la zona, una corda que era superada per 36 equips participants el diumenge 27 de febrer de 2022.
Una errada al llarg de la jornada sabatina va impedir als belgues lluitar per la victòria.
La primera etapa del ral·li comptava amb 7 proves especials de 125,67 km cronometrats en el seu programa, una distància que resultava de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams, més una especial espectacle a les afores d’Umeå per tancar l’activitat al vespre. El primer equip participant en abandonar el parc tancat, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, ho feia en passar 5 minuts de 3 quarts de 8 del vespre, mentre que el seu retorn s’esperava per quan passessin 3 minuts de les 8 del vespre.
Ott Tänak i Martin Järveoja establien el registre de referència en la primera prova cronometrada del dia, i en bona lògica els estonis esdevenien els primers líders de la cita per davant dels pilots de Toyota Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i dels seus companys d’equip a Hyundai, Oliver Solberg i Elliot Edmonson i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe.
L’altra parella finlandesa de Toyota, la formada per Esapekka Lappi i Janne Ferm, marcava el millor temps en la cronometrada següent i aquests saltaven des de la cinquena posició provisional fins a la primera, mentre que els seus companys i compatriotes Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen seguien pagant el preu d’obrir pista i marcar el camí sobre la neu fresca. Tot i així aquests tornaven a ser els segons més ràpids i conservaven la segona posició a 1,0 segons dels nous líders.
Alhora en aquesta segona prova especial el ral·li tenia una baixa entre els seus il·lustres, quan els irlandesos Craig Breen i Paul Nagle se sortien de la pista en dues ocasions, resultant la segona terminal per a la seva progressió a l’edició.
A la conclusió del bucle matinal, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen aconseguien finalment la seva primera victòria de tram, mentre que Esapekka Lappi i Janne Ferm s’hi deixaven una catorzena de segons en calar el motor, un temps que els portava a cedir el lideratge, així com 4 llocs a la taula. Ott Tänak i Martin Järveoja perdien el paracops anterior, malmès en un impacte ocorregut en la segona prova especial, i sense l’aerodinàmica frontal del seu Hyundai, vital en un dels esdeveniments més ràpids del calendari, aquests també perdien terreny i posicions.
Així doncs, a la conclusió del bucle matinal, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen lideraven la classificació per 8,4 segons de marge vers Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i 10,4 segons amb Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
A la repetició del bucle, les roderes que els diferents tipus de cotxes que havien passat per la pista al llarg del matí, eren un maldecap afegit per als pilots, sobretot per aquells que afrontaven l’especial en les primeres posicions, així Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es deixaven 16,3 segons vers el registre guanyador dels seus companys Elfyn Evans i Scott Martin, i els britànics passaven a ocupar la primera posició.
Ott Tänak i Martin Järveoja recuperaven un bon grapat dels segons perduts al llarg del matí amb la seva segona victòria de tram en la cinquena prova cronometrada, un resultat que els llençava fins a la segona posició a 1,1 segons del temps d’Elfyn Evans i Scott Martin, però malauradament per als pilots bàltics, el seu sistema híbrid generava un error a causa d’un impacte, i en encendre’s la llum vermella, als homes de Hyundai no els hi quedava cap altre remei que haver d’abandonar la ronda sueca abans de disputar la sisena prova especial.
Queia la nit a la vora del cercle polar Àrtic i Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe s’imposaven en la darrera prova cronometrada campestre, per tal de prendre la segona posició que els seus companys estonis deixaven vacant a 6 dècimes dels britànics i per només 9 dècimes de segon d’avantatge amb Esapekka Lappi i Janne Ferm.
Tot i que l’especial espectacle d’Umeå només tenia 5,53 km de corda, les distàncies entre els primers classificats eren molt curtes i així la parella belga de Hyundai en aconseguir-hi el segon millor temps per darrera de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, aquests es feien amb el lideratge provisional, mentre que els finlandesos de Toyota saltaven fins a la segona posició.
Completats els poc més de 2 quilòmetres d’enllaç des de la línia de meta de l’especial espectacle fins al parc tancat d’Umeå, la primera etapa del ral·li es donava per finalitzada amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe en primera posició per 4,3 segons de marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen i 7,4 segons si la mesura es prenia amb els destronats Elfyn Evans i Scott Martin. Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven a les portes del podi a 1,4 segons del registre dels seus companys, mentre que Oliver Solberg i Elliot Edmonson quedaven lleugerament despenjats, tancant la pinça dels 5 primers classificats a 28,1 segons dels seus companys líders.
L’especial cancel·lada per la migració dels rens, Örträsk, es trobava programada en un primer moment al llarg de la jornada sabatina, pel que aquesta quedava reduïda a 6 proves especials de 82,30 km cronometrats, una activitat competitiva que s’iniciava en passar 5 minuts de les 8 del matí amb la sortida dels primers participants del parc tancat i que finalitzaria un cop que aquests haguessin superat les assistències de final d’etapa unes 12 hores més tard.
Els homes de Toyota sortien a l’atac i així amb una victòria de tram i 2 tercers llocs per a Elfyn Evans i Scott Martin al llarg del bucle matinal, i un tercer lloc i dues victòries de tram per a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, si bé en la darrera d’elles cal tenir en compte que els reengaxats Craig Breen i Paul Nagle eren els qui establien el registre de referència, però que a efectes pràctics la transcendència dels resultats dels irlandesos era nul·la.
Un rendiment que permetia a Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen arrebassar la primera plaça a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe al terme de la primera prova especial, mentre que en la següent, els britànics abaixaven als belgues un graó més en el podi. Esapekka Lappi i Janne Ferm feien el mateix que els seus dos companys d’equip en la darrera prova de l’escull matinal i expulsaven als de la formació coreana de les posicions d’honor, un bescanvi de posicions facilitat també per una passada de frenada dels belgues i una errada posterior del seu sistema híbrid.
Així doncs, en les assistències de mitja etapa a Umeå, les tres parelles de Toyota ocupaven les 3 posicions de podi, amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen al capdavant de la classificació per 4,8 segons de marge amb Elfyn Evans i Scott Martin i 12,0 segons en relació a Esapekka Lappi i Janne Ferm.
El bucle post meridional arrancava amb una nova victòria parcial d’Elfyn Evans i Scott Martin, qui començaven a posar en perill el lideratge dels seus companys Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen, qui reaccionaven i tancaven la jornada amb respectives victòries parcials per tal de restablir el seu marge de confiança, un marge que es veuria incrementat en 10 segons, en quan els comissaris esportius imposaven tal sanció a la parella britànica, que creuava la línia de meta de la darrera prova especial per fora de la pista.
Paral·lelament, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe milloraven molt el seu rendiment i amb un segon millor temps i dos tercers temps escratx, aquests recuperaven la tercera posició provisional en la penúltima cronometrada sabatina i la conservaven fins a la conclusió de la mateixa. Mentre que els seus companys Oliver Solberg i Elliott Edmonson s’endarrerien en quedar-se’ls-hi l’accelerador clavat.
Un cop al parc tancat d’Umeå, Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen lideraven per 18,3 segons de marge vers Elfyn Evans i Scott Martin, mentre que en relació amb Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, aquest marge s’eixamplava fins als 21,7 segons. Esapekka Lappi i Janne Ferm restaven a 4,2 segons de la darrera de les posicions de podi, emperò amb un marge superior al 1 minut vers els cinquens classificats, Takamoto Katsuta i Aaron Johnston, un cop que Oliver Solberg i Elliott Edmonson rebien una sanció de 160 segons per un retard de 16 minuts en el darrer control horari, arran de les necessàries intervencions mecàniques en el seu auto.
La tercera i última etapa del ral·li comprenia els darrers 56,84 km cronometrats del programa, una distància que es repartia al llarg de 4 proves especials, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 2 trams el diumenge al matí. Amb sortida del parc tancat a 2 quarts de 6 del matí, la cerimònia de clausura es programava per a les 2 en punt del migdia.
Els líders iniciaven la jornada dominical amb una victòria de tram per tal de seguir obrint distàncies al capdavant de la classificació, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin es veien obligats a abandonar patir una sortida de pista que danyava el seu radiador, una baixa que deixava a Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe en segona posició a 23,9 segons dels finlandesos de Toyota, i als companys d’aquests últims, Esapekka Lappi i Janne Ferm, en tercera posició a 4,9 segons dels pilots belgues de Hyundai.
En la segona prova especial dominical, ambdues parelles finlandeses de Toyota batien el registre de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i aquests reaccionaven imposant-se en la tercera per tal de restablir distàncies, si bé aquestes diferien molt de ser definitives.
En el Power Stage, Ott Tänak i Martin Järveoja es feien amb el millor temps i salvaven lleugerament els mobles trencats arran de la llum vermella del divendres, mentre que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen miraven de no deixar ni les engrunes amb el segon millor temps. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, tercers a final de tram, no deixaven lloc a les especulacions.
Completats els 264,81 km cronometrats del programa escapçat, es celebrava la cerimònia del podi a les 2 en punt del diumenge 27 de febrer de 2022, i per primera vegada en la història de l’esdeveniment, a Umeå amb la presència de 36 equips participants, entre els que Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen es feien amb la victòria final en completar les 17 proves especials de l'itinerari en un temps de 2 hores 10 minuts i 44,9 segons, registre que rebaixava en 22,0 segons l’aconseguit per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe. Esapekka Lappi i Janne Ferm, que debutaven en competició al volant d’un Rally1, tancaven el podi suec a 30,6 segons dels seus companys d’equip.
Lappi-Ferm tancaven el seu debut amb Rally1 amb un podi.
En categoria WRC2 els compassos inicials del ral·li van estar plens de canvis en la classificació. Si bé els finlandesos Jari Huttunen i Mikko Lukka establien el millor temps en la cronometrada inaugural del programa, la seva plaça la prenien ràpidament els noruecs Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen, segons més ràpids en la cronometrada inaugural i autors del millor temps en les dues proves següents del bucle matinal.
L’estoni Georg Linnamäe i el britànic James Morgan, a bord d’un Volkswagen Polo GTi R5 com els líders provisionals, es feien amb la segona posició a la provisional amb respectius segons llocs per darrera dels pilots escandinaus en les dues últimes proves especials de l’escull.
A la repetició del bucle matinal, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen mostraven símptomes evidents de millora i aquests en aconseguir 3 segons millors temps, així com un temps escratx en la segona prova cronometrada del bucle, entraven al parc tancat d’Umeå en primera posició per 4,1 segons de marge vers els seus compatriotes Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen. Els russos Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov eren tercers a 9,8 segons, mentre que Georg Linnamäe i James Morgan, així com Jari Huttunen i Mikko Lukka tancaven una estreta pinça dels 5 primers classificats a 11,7 segons i 14,3 segons dels líders respectivament.
La classificació era estreta, i els focus d’atenció diversos, d’una banda Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen s’immiscien en una lluita per la victòria amb els seus compatriotes Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen, amb 2 intercanvis de posicions que deixaven la classificació tal i com estava a la sortida del parc tancat d’Umeå, en el moment de retornar-hi per a les assistències. Parell d’intercanvis que també es produïen entre Georg Linnamäe i James Morgan amb Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov.
En el bucle post meridional, les posicions entre els 3 primers classificats es començaven a definir, mentre que Jari Huttunen i Mikko Lukka s’unien a la festa del canvi de cadires i aquests amb un registre de referència i un segon millor temps, arrabassaven la quarta posició a Georg Linnamäe i James Morgan per estret marge.
A quarts de 8 del dissabte al vespre, els participants procedien amb la protocolària entrada al parc tancat de l’epicentre del ral·li, amb Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen al capdavant de la taula provisional per 10,9 segons de marge amb Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen. Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov eren tercers a 30,6 segons dels líders i per 15,5 segons de marge vers Jari Huttunen i Mikko Lukka i 19,4 segons en relació a Georg Linnamäe i James Morgan.
Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen iniciaven la jornada dominical a l’atac, i aquests en imposar-se en les 2 proves cronometrades del primer escull, aconseguien reduir el gap vers els líders fins als 4,8 segons.
La tensió era elevada, però aquesta afluixaria en quan els pretendents al lideratge picaven un banc de neu i s’envirollaven enmig de l’especial, un contra temps que els feia concedir 17,3 segons vers el millor temps d’Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen, alhora Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov s’accidentaven i deixaven la seva posició de podi a Jari Huttunen i Mikko Lukka.
Sense res rellevant a destacar en la darrera cronometrada del programa, Andreas Mikkelsen i Torstein Eriksen es feien amb la victòria per 23,2 segons vers Ole-Christian Veiby i Stig-Runne Skjærmoen i per 1 minut i 3,1 segons en relació a Jari Huttunen i Mikko Lukka.
A efectes de campionat, Andreas Mikkelsen obtenia la segona victòria de la temporada en la segona prova del calendari, un excels rendiment que li donava un marge de 33 punts amb els respectius segons classificats d’aquestes dues rondes, Erik Cais i Ole-Christian Veiby.
Segona victòria consecutiva de Mikkelsen-Eriksen al WRC2.
Entre els més joves de la categoria, menors de 30 anys, la victòria era per a Georg Linnamäe i James Morgan, mentre que per als més veterans, de més de 50, el guardó corresponia a Michal Solowow i Maciej Baran.
Linnamäe-Morgan vencien entre els joves de la classe...
... I Solowow-Baran entre els més veterans.
En la categoria junior del WRC3, els pilots nòrdics començaven dominant la taula de temps, però just abans de completar el bucle matinal, la comunitat perdia a dos dels seus integrants, Sami Pajari i Enni Mälkönen per avaria en la seva bomba de gasolina i a Robert Virves i Aleks Lesk per accident, amb el que Lauri Joona Mikael Korhonen quedaven al capdavant de la classificació provisional per 5,4 segons de marge vers el nord-irlandès Jon Armstrong i l’irlandès Brian Hoy.
Finlandesos i irlandesos protagonitzaven un ball de segons al llarg del bucle de la tarda, amb un balanç lleugerament favorable a Lauri Joona i Mikael Korhonen, qui entraven al parc tancat d’Umeå amb 7,7 segons de coixí vers Jon Armstrong i Brian Hoy.
Els líders perdien la seva anhelada primera posició al terme de la primera prova especial sabatina, per tal de recuperar-la immediatament i a establir un nou coixí de 5,5 segons vers els seus rivals de les illes britàniques. A la repetició del bucle per la tarda, les dinàmiques s’invertien i Jon Armstrong i Brian Hoy feien cap al parc tancat d’Umeå amb 3,5 d’avantatge al capdavant de la taula vers Lauri Joona i Mikael Korhonen.
Les distàncies eren curtes, molt curtes, pel que la jornada dominical diferia molt de ser un mer tràmit per als dos aspirants a victòria. Lauri Joona i Mikael Korhonen recuperaven la primera posició al terme del primer tram del dia, si bé Jon Armstrong i Brian Hoy la recuperaven amb una victòria de tram en el següent, amb un marge de només mig segon.
Els irlandesos repetien resultat en la tercera prova cronometrada de la jornada i elevaven fins als 3,0 segons el seu coixí en el lideratge. Malgrat que Lauri Joona i Mikael Korhonen superaven a Jon Armstrong i Brian Hoy a final de tram en la darrera prova especial del programa, les 3 dècimes de segon que aquests aconseguien retallar als seus rivals de les dues irlandes eren totalment insuficients com per arrabassar la primera posició.
Finalitzat doncs el programa de l’edició, Jon Armstrong i Brian Hoy es feien amb la victòria final per 2,7 segons de marge amb Lauri Joona i Mikael Korhonen i per 2 minuts i 22,5 segons amb els irlandesos William Creighton i Liam Regan.
Jon Armstrong inciava la campanya en el mundial junior amb 30 punts, resultants de sumar les 5 victòries de tram aconseguides al llarg de les 17 proves especials del recorregut a la victòria absoluta, 9 punts per sobre de Lauri Joona o 13 per sobre de Sami Pajari, qui comenpansava el seu cinquè lloc final amb les 8 victòries parcials aconseguides al llarg de les 12 proves l’itinerari que disputaven.
El nord-irlandès però no es trobava inscrit en el certamen WRC3, pel que els 25 punts de la victòria corresponien a Lauri Joona, qui restava a 12 punts del seu compatriota Sami Pajari, vencedor al Monte-Carlo inaugural i quart classificat a Suècia després d’haver-se acollit al superally el divendres al migdia.
Treballada victòria d'Armstrong-Hoy en categoria junior
que no trobava continuitat en l'absoluta WRC3 per la burocràcia.
Kalle Rovanperä sortia de la ronda inaugural monegasca en tercera posició, per darrere dels dos Sébastien, amb el què davant l’absència dels dos pilots francesos a la ronda sueca, unit a la victòria del de Jyväskylä, el finlandès esdevenia en el nou líder de la provisional. Thierry Neuville, segon, pujava fins a idèntica posició.
Pilot |
Punts |
 Kalle Rovanperä
|
|
 Thierry Neuville
|
|
 Sébastien Loeb
|
|
Totes les alegries d’M-Sport a Mònaco, esdevenien penes a Umeå, doncs l’equip britànic era el que menys punts obtenia i es veia superat per Toyota en la classificació, formació que veia com dos dels seus cotxes pujaven al podi. Hyundai, sense arribar al nivell dels seus principals rivals en la cursa pel títol, millorava el seu rendiment i començava a escurçar distàncies, amb almenys, l’equip d’homes que dirigia Richard Millener.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 M-Sport |
|
 Hyundai
|
|
Richard Burns 
Subaru
Mitsubishi
Ford