Colin McRae i Nicky Grist marcaven la primera victòria del Ford Focus WRC.

Iniciat el dijous 25 de febrer a Nairobi, tres dies més tard, és a dir el 28 diumenge de febrer de 1999, es posava fi al 47è Safari Rally a la mateixa capital keniana. Sent la tercera cita en el calendari del mundial de l'especialitat, era puntuable per als campionats de pilots, marques, copa FIA-2L i de producció, i aquest comptava amb només 13 especials cronometrades en el seu programa, però d'una corda competitiva de 1009,91 km, sens dubte el ral·li més llarg de tota la temporada, malgrat que s'havia vist reduït. En la seva llista oficial d'inscrits hi figuraven 45 formacions, sent totes elles presents a la rampa de sortida ubicada a Nairobi, 24 d'ells varen aconseguir superar el díficil recorregut i tornar a la capital nacional.

Auriol-Giraudet pujaven una plaça gràcies a la reclamació de l'equip.

La primera etapa del ral·li estava formada per 5 proves especials cronometrades de 349,85 km de distància, sent la primera d'elles una superespecial espectacle de 2,42 km que es celebrava el dijous 25 de febrer a les 3 de la tarda. En ella, el Subaru Impreza S4 WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo va ser el més ràpid de tots per 1 segon de marge vers els seus companys d'equip britànics Richard Burns i Robert Reid, i 1,1 segons en relació als espanyols Carlos Sainz i Luis Moya. Sense més activitat cronometrada fins a l'endemà divendres 26 de febrer, els finlandesos entraven així al reagrupament de Nairobi com els primers líders del ral·li.

El primer tram de debò tenia 112, 40 km cronometrats, pel que era d'esperar que hi haguessin canvis a la taula donada la baixa significància de l'especial espectacle; Richard Burns i Robert Reid esdevenien els homes més ràpids en aquesta prova especial, si bé després de més d'un centenar de quilòmetres de lluita contra el cronòmetre, els britànics de Subaru només aconseguien afegir al gap que tenien amb Carlos Sainz i Luis Moya 4 dècimes de segon, per tant els dos equips es trobaven separats per només mig segon. Didier Auriol i Denis Giraudet, amb el segon dels Toyota Corolla WRC, es situava en tercera posició a 55 segons dels líders.

La part negativa de la competició se l'emportaven Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, els quals després de punxar dues rodes en aquest primer tram del dia, es veien molt endarrerits a la classificació a 11 minuts i 45,2 segons dels líders. Pitjor va ser el cas de Bruno Thiry i Stéphane Prévot, el seu Subaru Impreza S4 WRC patia una averia en l'accelerador electrònic i els belgues no podien prosseguir amb el seu concurs a l'esdeveniment, convertint-se així en la primera baixa entre els il·lustres.

Carlos Sainz i Luis Moya marcaven el millor temps en la segona prova cronometrada del dia, tercera de l'etapa, per davant dels britànics Richard Burns i Robert Reid i Colin McRae i Nicky Grist, amb el que la classificació a la provisional passava a ser la del tram. D'altra banda Juha Kankkunen i Juha Repo havien d'abandonar la competició per la mateixa averia que prèviament havien patir els seus companys d'equip, mentre que els belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets, patien un fort accident quan pilotaven a 160 km/h, que obligava a evacuar al pilot en helicòpter fins a l'Hospital de Nairobi.

Richard Burns i Robert Reid retallaven distàncies en intercanviar-se la posició amb Carlos Sainz i Luis Moya en la quarta especial cronometrada de la primera etapa, sense que això suposés la pèrdua del liderat per part del pilot madrileny i el copilot gallec, mentre que Colin McRae i Nicky Grist tornaven a ser els tercers més ràpids confirmant-se així en aquesta posició provisional.

Ja en l'última prova especial cronometrada del dia, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki vivien el seu primer tram net de problemes i esdevenien els homes ràpids per tal de situar-se en la cinquena posició; d'altra banda, amb l'experiència d'edicions anteriors quan havien tingut problemes amb la fauna local, Carlos Sainz i Luis Moya disminuien el seu ritme premeditadament per tal de ser superats per Richard Burns i Robert Reid i així no haver d'obrir pista al llarg de la segona jornada.

Per tant l'entrada al parc tancat de Nairobi es feia amb Richard Burns i Robert Reid en la primera posició per 26,7 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya. Colin McRae i Nicky Grist eren tercers a 1 minut i 56,2 segons dels seus compatriotes gaudint a la seva vegada de 4 minuts i 22,4 segons de coixí amb el Toyota Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, tot i ser cinquens després del calvari sofert, es trobaven ja a 13 minuts i 11,6 segons dels líders.

La jornada sabatina era la més llarga de tot el programa de l'edició, amb 382,77 km cronometrats al llarg de 4 proves especials, llur sortida es donava a les 4 de la matinada si bé el primer tram no es celebrava fins que passaven 3 minuts de 2 quarts de 8 del matí, i es que l'activitat es desplaçava fins al nord de Kenya, en la regió per la qual passa l'equador terraqui.

Carlos Sainz i Luis Moya punxaven dues rodes alhora en el primer tram del dia, obligant als espanyols a aturar-se per canviar-les, poc després, i dins el mateix tram, la parella punxava una tercera roda, i en haver-se quedat sense rodes de recanvi, els de Toyota cedien 8 minuts i 25,9 segons amb Richard Burns i Robert Reid, qui tanmateix esdevenien els homes més ràpids a final de tram. A més a més, en las assistències van penalitzar 1 minut i 40 segons ja que va haver de substituir el parabrises i els diferencials, amb el que la parella baixava fins la quarta posició a 10 minuts i 32,6 segons de Richard Burns i Robert Reid i a 2 minuts i 55,9 segons del temps de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Una roca es posava en el camí de Richard Burns i Robert Reid cap a la victòria en la segona cronometrada de la segona jornada, els britànics hi impactaven i aquesta els hi destrossava la suspensió del seu Subaru, obligant-los a abandonar la competició, amb el què l'equip Subaru es quedava sense cap integrant en actiu. Carlos Sainz i Luis Moya esdevenien els homes més ràpids en aquesta segona especial, mentre que els britànics de Ford, Colin McRae i Nicky Grist, es convertien en els nous líders de la classificació sense haver guanyat cap prova especial.

Nou contratemps per a Carlos Sainz i Luis Moya en la tercera prova especial sabatina, la parella trencava la llanda i l'esmortidor frontal esquerre en posar la roda en un forat quan només s'havien celebrat uns 20 km del tram, pilotant els restants 60 km d'especial en unes condicions precàries que els suposava cedir uns 20 minuts, alhora que baixaven fins la cinquena posició provisional per darrera dels italians de SEAT Piero Liatti i Carlo Cassina.

Tancant una jornada d'alts i baixos, Carlos Sainz i Luis Moya s'imposaven en la quarta prova especial cronometrada del dia per tal de guanyar una posició amb el SEAT Córdoba WRC que els precedia i retornar així al parc tancat de Nairobi a partir de 3 quarts de 9 del vespre ocupant la quarta posició provisional a 23 minuts i 35,2 segons de Colin McRae i Nicky Grist. Com havia passat en la segona especial sabatina, Didier Auriol i Denis Giraudet punxaven 3 rodes en aquest últim tram, el que els suposava cedir prop de 17 minuts i la seva segona posició provisional a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, qui es trobaven a 14 minuts i 46,4 segons dels pilots de Ford, mentre que els francesos de Toyota eren tercers a 19 minuts i 47 segons.

Colin McRae i Nicky Grist doncs podien afrontar amb força serenor els darrers 277,29 km cronometrats de la tercera i última jornada del ral·li, la qual no era més que una repetició de la primera etapa però sense la seva quarta prova especial, tercera en el còmput de la jornada del divendres. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki prenien així el rol de llebres amb dos segons millors registres i dos escratxs que no feien més que confirmar-los en la seva posició.

Els grans perjudicats de la jornada tornaven a ser Carlos Sainz i Luis Moya, els de Toyota trencaven un palier i més endavant el seu parabrises a les acaballes de la primera prova especial del programa, si bé aquest contratemps no els suposava perdre gaire més de mig minut vers els seus companys de formació Didier Auriol i Denis Giraudet després de 113,41 km competitius, un mal menor comparat amb el problema de frens que patien els seus perseguidors Piero Liatti i Carlo Cassina que a més a més cedien la seva cinquena posició als locals Ian Williamson i David Williamson a bord del tercer Toyota Corolla WRC oficial.

Els transalpins seguien amb el seu via crucis, i en el segon tram dominical, el seu SEAT Córdoba WRC es quedava sense pressió d'oli i aquests es veien abocats a l'abandonament amb el motor trencat.

Completades doncs les 13 proves especials cronometrades del programa, Colin McRae i Nicky Grist entraven així al parc tancat de Nairobi el diumenge quan passaven 5 minuts d'1 quart de 3 de la tarda com a guanyadors del 47è Safari Rally amb un registre de 8 hores 41 minuts i 39,1 segons, brindant així la primera victòria al Ford Focus WRC sense haver guanyat cap especial individual, a 7 minuts i 49,1 segons del seu registre, van acabar els finlandesos de Mitsubishi Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven el podi kenià a 14 minuts i 26,2 segons dels guanyadors.

Posteriorment però, Toyota va presentar una reclamació als comissaris acompanyada d'un video, alegant que Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki havien rebut ajuda en la substitució de les rodes punxades del primer dia, acció totalment prohibida i que suposava l'exclusió de l'equip líder del mundial; si bé en el video es podia veure com els finlandesos s'esforçaven en dissuadir als espectadors i que aquests més que ajudar, estorbaven, l'exclusió dels campions del món va ser un fet, doncs Mitsubishi va decidir no apelar ni entrar en aquest joc. Tommi Mäkinen per la seva banda es mostrava molt enfadat per la jugada, ja que la reclamació podria haver estat presentada el mateix divendres i haver-se estalviat assumir els riscs que van córrer per tal de rependre el fil del ral·li i remuntar.

Així doncs, després d'aquest joc als despatxos, Didier Auriol i Denis Giraudet pujaven de la tercera fins la segona plaça amb una diferència de 14 minuts i 26,2 segons vers Colin McRae i Nicky Grist, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya passaven a tancar el podi de l'edició a 18 minuts i 7,2 segons del pilot escocès i el seu navegant gal·lès.

Sainz-Moya es feien amb el 60è podi al Safari Rally per la via administrativa.

En l'apartat dels vehicles de producció el pilot d'Oman Hamed Al-Wahaibi acompanyat de l'australià Tony Sircombe es van imposar amb el seu Mitsubishi Carisma GT Evo V en totes i cadascuna de les cronometrades de la primera etapa, el que els permetia gaudir d'un marge de 15 minuts vers els segons classificats, el valencià Luis Climent i el català Alex Romaní, qui pilotaven un antiquat Mitsubishi Lancer Evo III i amb molts menys recursos que no pas el pilot àrab, que pràcticament al terme de cada especial refeia les suspensions del seu cotxe.

Dissabte els líders seguien imposant la seva mà de ferro, si bé el cúmul de dues penalitzacions per retard sobre l'horari, així com una trencadissa en les suspensions en el transcurs de la tercera prova especial, liquidava tot el seu marge que tenien sobre Luís Climent i Alex Romaní, autors del millor temps en aquesta prova especial, que es classificaven a 53,5 segons d'ells. Acte seguit Hamed Al-Wahaibi i Tony Sircombe reprenien el fil imposant-se en la darrera prova especial sabatina per conservar la primera posició a 1 minut i 40,9 segons.

Luis Climent i Àlex Romaní intentaven mantenir vives les seves esperances imposant-se en la primera cronometrada dominical, però l'escratx que aconseguien els líders en el segon tram de la jornada, no feia més que liquidar-les, doncs aquests aconseguien un marge de gairebé 3 minuts a manca d'una cronometrada real per celebrar-se, doncs l'ultima prova especial del programa no era més que una segona passada per l'especial espectacle inaugural.

Finalment Hamed Al-Wahibi i Tony Sircombe es feien amb la victòria per 3 minuts i 15,2 segons de marge amb Luis Climent i Àlex Romaní mentre que els japonesos Hideaki Miyoshi i Eido Osawa tancaven el podi a 36 minuts i 49,2 segons dels guanyadors a bord d'un Subaru Impreza WRX. La classificació final de la ronda africana provocava un triple empat al capdavant de la general entre els tres guanyadors de les tres cites celebrades, Marc Duez, Jouko Puhakka i Hamed Al-Wahaibi.

En el campionat FIA 2-L la llista d'inscrits estava molt poc nudrida, doncs només hi figuraven 3 Hyundais en mans de formacions locals, un d'ells, l'Elantra de Brendan Fernandes i Tony Kimondo es quedava aturat al voral de la pista de la darrera cronometrada de la primera etapa per averia, mentre que el Coupé de Gregory Kibiti i George Mwangi havia abandonar en la primera especial sabatina. Phineas Kimathi i Abdul Sidi, que ja havien aconseguit el liderat en el primer tram genuí de l'edició, tenien així un ral·li relativament plàcid fins a la conclusió, donant així a la marca coreana els seus primers 10 punts en el campionat, quedant encara per darrera de Renault que en sumava 16.

Tot i l'exclusió de la prova, Tommi Mäkinen mantenia el seu liderat en la general del campionat de pilots gràcies a les dues victòries aconseguides en les dues cites anteriors, mentre que Didier Auriol pujava fins la segona plaça a 7 punts del finlandès, en ser l'únic pilot que havia aconseguit sumar punts en les tres rondes disputades fins llavors. El madrileny Carlos Sainz sumava el seu segon podi consecutiu de la temporada i empatava en la tercera posició amb el guanyador de la ronda keniana, l'escocès Colin McRae, a 10 punts del per llavors triple campió mundial.

Pilot
Punts

Tommi Mäkinen

20

Didier Auriol

13

Carlos Sainz

Colin McRae

10

10

En la classificació del campionat per a constructors, la jugada de Toyota va suposar que els nipons de Colònia passessin ara al capdavant de la provisional per davant dels nipons de Ralliart. Ford que combinava la seva primera victòria amb el quart lloc del jove Petter Solberg i l'experimentat Fred Gallagher, entrats a l'esdeveniment enlloc del lesionat Thomas Rådström en unes etíliques condicions, aconseguia 13 punts al ral·li kenià i superava així a Subaru en la taula que marxava del continent africà amb un 0.

Constructor
Punts

Toyota

23

Mitsubishi

20

Ford

17