Richard Burns i Robert Reid s'estrenaven en el calaix més alt del podi en una de les proves més dures del mundial.

El dilluns 2 de març de 1998, Nairobi esdevenia el centre de totes les mirades de la parròquia dels ral·lis en motiu de la clausura del 46è Safari Rally. L'esdeveniment kenià era el tercer en el calendari del campionat del món i tenia en el seu programa un total de 1063,49 km cronometrats distribuïts al llarg de 16 proves especials. Tanmateix, tot i tenir puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors, producció i FIA 2-L, només 49 equips hi formalitzaren la seva inscripció, sent tots ells presents el dissabte 28 de febrer a la rampa de sortida ubicada a la mateixa capital nacional i dels que 19 aconseguirien completar el recorregut.

La fiabilitat i l'ajuda dels seus companys de formació, va ser clau en la segona posició de Kankkunen-Repo.

La primera etapa del ral·li estava composada per 6 proves especials que suposaven 343,85 km de lluita contra el cronòmetre, una distància competitiva que tenia el handicap afegit d’estar força malmesa a causa de les tempestes caigudes 2 setmanes abans. La primera de les proves cronometrades era una especial espectacle de només 2,50 km de distància, totalment insignificant pels estàndards africans, en la que Richard Burns i Robert Reid hi aconseguien el registre més baix per davant dels seus companys de formació Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. 

Oltepesi figurava a continuació en el programa, i els seus 108,21 km permetien veure les primeres realitats de la competició a la zona amb una velocitat promig que rondava els 130 km/h. Carlos Sainz i Luis Moya comptaven amb el cert avantatge d’obrir pista, doncs s’estalviaven pilotar enmig del núvol de pols aixecat pel pilot precedent, però en contrapartida, no podien veure les trampes amagades a la pista. 

Els espanyols de Toyota s'emportaven la part negativa de la condició de líders del campionat i en topar amb un esvoranc, els pilots malmetien la suspensió frontal i la direcció del seu Corolla WRC; si bé conservaven la 4a posició provisional assolida en l’especial espectacle anterior, si que es deixaven en aquest primer tram 2 minuts i 15 segons amb els homes més ràpids, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Una altra parella amb problemes era la de Subaru formada per Colin McRae i Nicky Grist, els britànics punxaven en fins a 3 ocasions en aquesta primera especial vera, si per sort seva la darrera es produia a manca de 6 km per completar la distància programada, i queien fins a la setena posició a 4 minuts i 3 segons de la primera plaça, posició que passava a estar ocupada per Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki després del seu primer escratx, seguit pels seus companys de formació, que hi aturaven el cronòmetre amb un retard de 15 segons.

Colin McRae i Nicky Grist començaven a partir de llavors la dificil missió de recuperar terreny, i els britànics de la Constel·lació de les Plèiades s’imposaven en les 4 proves especials cronometrades que restaven per celebrar-se en l’etapa i retornaven així al parc tancat de Nairobi amb la tercera posició provisional a 2 minuts i 18 segons de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki. Richard Burns i Robert Reid entraven al parc tancat classificats entre els seus compatriotes i els seus companys d’equip a només 36 segons dels homes més ràpids.

Fora de les posicions de podi s’hi trobaven Carlos Sainz i Luis Moya a 5 minuts i 22 segons dels líders, qui després de l’incident sofert amb el seu Toyota Corolla WRC en la segona prova especial del dia, mai van acabar de trobar-se del tot a gust amb les reaccions del seu cotxe, Ari Vatanen i Fred Gallagher eren cinquens a 6 minuts i 3 segons dels finlandesos de Mitsubishi i superant per 18 segons el registre dels seus companys de formació Juha Kankkunen i Juha Repo. 

De fet Ari Vatanen i Fred Gallagher van ser cridats a última hora per Ford per a substituir al lesionat Bruno Thiry. La formació havia iniciat la seva tanda d’entrenaments en la zona més humida del recorregut i casualment el Ford Escort WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo es va averiar en un fangar, el pilot belga va rescatar als seus companys amb la seva unitat, anant tots quatre dins el mateix cotxe, Juha Repo assegut a la falda d’Stéphane Prévot, Juha Kankkunen al volant del cotxe de l’oval i l’anterior conductor de la unitat, de menors dimensions, anava assegut com podia en la part posterior del compacte britànic. En un sotrac, Bruno Thiry va sortir volant i en impactar amb la gàbia de seguretat, el belga es trencava les seves costelles causant baixa per a l’esdeveniment; motiu pel qual Ford va pensar que el per llavors líder del Campionat FIA de Baixes era un molt bon candidat per a substituir-lo amb conjunció amb un vell conegut de la ronda keniana, Fred Gallagher.

L’etapa reina de l’edició era la dominical, amb 5 proves especials cronometrades de 378,29 km de distància en el seu programa. Una jornada que s’iniciava a les 5 en punt de la matinada per tal de desplaçar l’activitat cap a la regió més septentrional del país. Els líders Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki esdevenien els pilots més ràpids en la primera especial del bucle, mentre que els seus companys d’equip cedien prop de 4 minuts per problemes d’embragatge, amb el que els finlandesos s’afermaven en la primera posició.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda s’emportaven un altre revés, ara per no obrir pista, la pols aixecada per Colin McRae i Nicky Grist els hi impedia veure amb nitidesa un revolt tancat, bolcant el seu Corolla WRC quan portaven la cinquena velocitat engranada. Si bé exteriorment el cotxe va quedar molt malmès, mecànicament aquest estava bé, pel que els espanyols continuaven en competició malgrat haver perdut una desena de minuts en l’incident i 3 posicions en la general.

Els problemes d’embragatge prosseguien en el Mitsubishi Carisma GT Evo VI de Richard Burns i Robert Reid, pel que, malgrat que Colin McRae i Nicky Grist patien una punxada en la següent prova especial, els britànics de Subaru prenien el segon lloc als de Mitsubishi per només 4 segons. Per davant de les dues formacions de les illes, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’anotaven un altre millor temps i anaven posant encara més segons al seu coixí de confiança.

Carlos Sainz i Luis Moya s’imposaven en la tercera especial dominical després d’haver marcat el segon millor registre en l’especial anterior, amb el que els espanyols aconseguien superar el Toyota Corolla WRC dels seus companys d’equip Didier Auriol i Denis Giraudet. Però la posició guanyada els durava ben poc, doncs una punxada soferta en la quarta especial del dia, desena en el còmput global del ral·li, els tornava a endarrerir en un parell de minuts i els seus companys d’equip, que ara eren els més ràpids a final de tram, recuperaven la posició perduda a la taula provisional.

Més greus eren però els problemes de Colin McRae i Nicky Grist, el pilot escocès i el copilot gal·lès completaven els 78,70 km del tram amb 6 minuts i 43 segons de retard, el motor fumejant i l’oli del seu Impreza S4 WRC a punt de bullir, tal era la temperatura que quan els seus mecànics van drenar el líquid lubricant per intentar salvar la mecànica, aquest fonia el contenidor! Amb el que el seu abandonament era obligat abans de ni tan sols celebrar-se l’última prova especial de la jornada. Entretant però, Richard Burns i Robert Reid ja els havien aconseguit superar a la taula provisional.

Un nou cop de teatre esperava en la darrera especial, quan Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es veien obligats a abandonar la competició en trencar-se’ls hi la corretja de distribució del seu Lancer Evo VI. Mentre que Carlos Sainz i Luis Moya guanyaven la cronometrada per tal de superar a Juha Kankkunen i Juha Repo en la taula general de temps.

Sense més activitat sobre les especials cronometrades, els 22 equips que seguien en actiu desfeien l’enllaç des de la zona equatorial en la que s’havia disputat la jornada dominical fins a la capital, Nairobi, on hi feien arribada quan faltaven 4 minuts per les 8 del vespre amb Richard Burns i Robert Reid en la primera posició seguit d’Ari Vatanen i Fred Gallagher a 6 minuts i 1 segon del seu temps, els Toyota Corolla WRC de Didier Auriol i Denis Giraudet i de Carlos Sainz i Luis Moya entraven a 8 minuts i 43 segons i 10 minuts i 32 segons respectivament de la parella de Mitsubishi, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo tancava el grup dels 5 primers classificats a 11 minuts i 27 segons dels britànics.

Dilluns 2 de març es programava la tercera i última jornada, la qual no era altra cosa que una repetició de la jornada inaugural però amb una sola passada per l’especial espectacle enlloc de dues. Així doncs la distància total competitiva que es programava era de 341,35 km i aquesta es distribuïa al llarg de 5 proves especials.

Richard Burns i Robert Reid afermaven la seva primera posició amb el seu escratx al tram inaugural del dia, Oltepesi de 108,12 km de distància, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo amb el segon millor temps, aconseguien superar en la taula general al Toyota Corolla WRC de Carlos Sainz i Luis Moya.

El drama retornava en la següent prova especial, tretzena en el còmput global del ral·li, quan Carlos Sainz i Luis Moya se sortien de la pista en una zona de roques i aquests trencaven una roda i un amortidor posterior del seu cotxe. La fricció de la roda amb la carrosseria, va provocar un conat d’incendi, i la parella espanyola es veia obligada a aturar-se per apagar-lo, arrancar la roda i intentar així completar l’especial sobre 3 rodes. Quilòmetres més endavant però, els pilots de la formació nipona van veure que era impossible, en anar-se trencant el seu Corolla WRC a trossos.

No seria l’únic revés per als membres de l’equip Toyota, doncs una averia elèctrica enlentia la marxa dels francesos Didier Auriol i Denis Giraudet, que es veien superats en la taula provisional per una mica més d’1 minut per Juha Kankkunen i Juha Repo. Els finlandesos de Ford entraven així en les posicions de podi, però ho feien a 6 minuts i 14 segons dels seus companys de formació, Ari Vatanen i Fred Gallagher. 

En aquest context, Richard Burns i Robert Reid es preocupaven ja només de cuidar la seva mecànica per tal d’arribar a Nairobi, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo forçaven el ritme per tal de distanciar-se de Didier Auriol i Denis Giraudet i acostar-se als seus companys d’equip i facilitar així unes posteriors ordres d’equip, i així va ser, els finlandesos de l’oval s’imposaven en la tercera i quarta prova especial, i si bé entre els dos Ford Escort WRC la distància només minvava en 38 segons, si que amb Didier Auriol i Denis Giraudet aquesta s’incrementava en fins a gairebé 4 minuts.

La insignificant prova especial espectacle aportaria pocs canvis a la classificació, pel que a Ford feien penalitzar en 6 minuts a Ari Vatanen i Fred Gallagher per tal de que els seus companys guanyessin una posició i enters en la cursa pel títol de pilots.

Sense més seccions competitives en el programa, els 19 equips que aconseguien superar el recorregut feien entrada al parc tancat de Nairobi a partir de 2 quarts de 4 de la tarda, moment i lloc en el que els britànics de Mitsubishi Richard Burns i Robert Reid hi certificaven la seva primera victòria al mundial de ral·lis en completar els 1063,49 km cronometrats del programa en un temps de 8 hores 57 minuts i 34 segons. Ajudats pels seus companys d’equip, Juha Kankkunen i Juha Repo es classificaven a continuació a 9 minuts i 27 segons dels guanyadors, mentre que Ari Vatanen i Fred Gallagher tancaven el podi kenià a 25 segons de la seva ex-segona posició.

Vatanen-Gallagher retornaven al mundial i ho feien amb un podi.

En l'apartat de vehicles de producció el valencià Luis Climent i el català Alex Romaní van aconseguir completar la primera jornada del ral·li amb l'aclaparador marge de 12 minuts sobre els locals Patrick Njiru i Gillian Webb. Aquests últims però, es veurien obligats a abandonar la competició en el transcurs de la primera prova especial dominical per averia en la caixa de canvis, amb el que el marge del pilot valencià i el copilot català s'incrementava substancialment, malgrat però que aquests vivien un calvari dins del seu habitacle en haver de connectar la calefacció per tal d'intentar disminuir la temperatura del motor. Amb uns 50 minuts de coixí vers Manfred Stohl i Kay Gerlach, Luis Climent i Alex Romaní afrontaven la tercera i última jornada amb calma, aconseguint finalment la victòria sobre el pilot austríac per idèntic marge.

En clau de campionat, la victòria de Luis Climent combinada amb la segona posició de Manfred Stohl, generava un empat entre els dos pilots al capdavant de la general a 21 punts, doncs tots dos comptaven amb un primer i un segon lloc en el seu haver, Stig-Olov Walfridsson, absent a la ronda africana i molt segurament en el que restava de certamen, es despenjava amb 13 punts.

Amb mà de ferro va manar a la cita africana la parella catalano-valenciana.

En la Copa FIA 2-L, malgrat que SEAT competia per primera vegada a la ronda keniana i els seus pilots també, els cotxes catalans ben d'hora van prendre les regnes de la categoria davant l'oposició dels Volkswagen Golf KitCar de Raimund Baumschlager i Klaus Wicha i de Kris Rosenberger i Per Carlsson.

Harri Rovanperä i Voitto Silander ocupaven la primera posició a l'entrada al parc tancat de Nairobi el dissabte al vespre malgrat patir problemes amb el dipòsit del carburant en la tercera prova especial i haver-se quedat varat 7 minuts en un fangar en la quarta. El lideratge dels finlandesos era per 2 minuts i 7 segons de marge vers els seus companys catalans Oriol Gómez i Marc Martí, mentre que Raimund Baumschlager i Klaus Wicha es trobaven a 49 segons del darrer Ibiza KitCar.

Abans d'afrontar la jornada dominical però, una revisió feta sobre la fitxa de temps de Harri Rovanperä i Voitto Silander, va suposar una penalització i la pèrdua de la primera posició per part d'aquests, que recalava sobre els seus companys catalans. Malgrat tot, els finlandesos recuperarien la plaça ben d'hora sobre les pistes kenianes, quan Oriol Gómez i Marc Martí es veien endarrerits en el transcurs de la segona prova especial de l'etapa en uns 40 minuts quan se'ls hi trencava la manegueta de direcció. Finalment però, els catalans aconseguien arribar al reagrupament de l'Equator Park amb unes corretges exercint les funcions d'unió, permetent que els seus mecànics poguessin reparar el seu Ibiza KitCar, canviant la suspensió frontal, els frens i el pont posterior en 33 minuts.

Si bé ja eren quarts a la categoria, el de Santa Coloma de Gramanet i el de Molins de Rei no defallien i prosseguien el seu concurs a la cita keniana en vistes de seguir guanyant experiència alhora d'intentar sumar quants més punts fossin possibles. Una labor que no es va poder dur a terme, quan els comissaris no permetien a la parella prendre la sortida en la tercera i última jornada per haver excedit el retard màxim permés el dia anterior.

Sense més contratemps rellevants, Harri Rovanperä i Voitto Silander aconseguien la victòria de la categoria i el 5è lloc absolut final, una victòria que donava el liderat en el certamen a la firma de Martorell. Si bé Volkswagen sumava els mateixos punts que SEAT gràcies al segon i tercer lloc de Raimund Baumschlager i Klaus Wicha i Kris Rosenberger i Per Carlsson, els de Wolfsburg es trobaven a 11 punts dels catalans. Peugeot, que no desplaçava cap efectiu al continent africà, romania en segon lloc a 8 punts dels nous líders.

La victòria de Rovanperä-Silander donava el liderat a SEAT.

En el campionat de pilots, Juha Kankkunen aconseguia el seu tercer podi en les tres cites celebrades fins al moment, el que unit amb l'abandonament de Carlos Sainz, va permetre al pilot finlandés empatar en la primera posició provisional amb el madrileny. Richard Burns, que guanyava un ral·li del mundial per primera vegada en la seva carrera, feia una forta pujada fins a la segona posició, mentre que Tommi Mäkinen en perdia una arran del seu segon zero de la temporada.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen Carlos Sainz	16 16
Richard Burns	12
Tommi Mäkinen	10

En el campionat de marques, la segona i tercera plaça de Ford, permetia als de l'oval superar a Toyota en la classificació provisional i restar a un sol punt del lideratge, que ara passava a estar en mans de Mitsubishi gràcies a la segona victòria consecutiva de la temporada. Toyota doncs, perdia dues posicions en la taula en aconseguir només 3 punts de la quarta plaça de Didier Auriol.

Constructor	Punts
Mitsubishi	22
Ford	21
Toyota	19

25ena victòria per a Carlos Sainz i 2a per a Marc Martí en el mundial.

Puntuable per primera vegada com a data d el calendari del mundial de ral·lis, el 4t Ra·lli de Turquia, hereu de l'antic Ral·li d'Anatolia, figurava com la terecera ronda del calendari. Otorgant punts en els campionats de pilots, constructors i mundial junior, fins a un total de 70 equips s'hi inscrivien, dels que 60 serien presents a la rampa de sortida ubicada a Kemer el dijous 27 de febrer de 2003. La prova, que estava composada per 18 especials cronometrades de 337,88 km de distància total, era superada per 26 equips participants, que arribaven a la cerimònia de clausura el diumenge 2 de març.

Les desgràcies alienes van permetre que Burns-Reid minimitzessin l'efecte de les dues punxades sofertes.

Una curta especial espectacle d'1,55 km donava el tret de sortida al ral·li el dijous al vespre, la qual donada la seva poca distància, deixava molt poques diferències entre els principals equips, sent els finlandesos de Peugeot i campions del món en vigència, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els mes ràpids per davant de Petter Solberg i Phil Mills i de Richard Burns i Robert Reid.

L'endemà divendres es complementava la primera etapa amb l'entrada en escena dels trams genuïns forestals, en total s'hi programaven 5 proves especials al llarg de 4 trams diferents, els que permetien assolir la distància final de 95,35 km competitius. A la preocupació que imperava en el parc tancat pel poc coneixement del terreny, calia afegir el mal estat del mateix a causa de les intenses pluges caigudes en les dates anteriors a la celebració del ral·li, pluja que en les parts altes de les especials, superiors als 1400 metres, havia esdevingut neu i per tan la presència de plaques de gel no era descartable.

Els pilots de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, que en la superespecial espectacle havien completat el tram a 1 décima de segon dels líders provisionals, marcaven els dos primers escratxs del dia, el que permetia a la parella noruego-britànica primer encapçalar la provisional, i després distanciar-se tímidament de la resta del parc tancat, sent els més avantatjats els seus companys d'equip, els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, a 9,3 segons.

El domini dels Subaru tocaria final en la quarta especial, quan Petter Solberg i Phil Mills s'accidentaven per una banda deixant la direcció del seu Impreza S9 WRC inoperativa i per una altra quan Tommi Mäkinen i Kaj Lindström deixaven molt repercutides les seves suspensions després d'impactar amb les pedres del voral. Aquests no van ser els únics incidents de l'especial, doncs Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es quedaven sense direcció assistida en plena especial, havent de fer també la següent sense aquest element, el que en unes especials tan lentes com eren les turques era bàsic, fent perdre a la parella finlandesa de l'ordre d'onze minuts i pràcticament tota opció a puntuar.

Lliure de problemes i amb el millor temps en la quarta prova especial, tercera del dia, el lideratge de la classificació el recollia llavors una altra parella de finlandesos de Peugeot, la formada per Harri Rovanperä i Risto i Pietiläinen, qui gaudien d'una posició de sortida endarrerida. Carlos Sainz i Marc Martí es situaven per darrera d'ells en la taula, capitanejant un grup molt compacte en el que s'hi seguia trobant Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, François Duval i Stéphane Prévot i els germans Gilles i Hervé Panizzi.

Els líders s'afermaven en la seva condició gràcies a un segon millor temps i un escratx en les dues últimes proves especials del bucle, amb el que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen feien entrada al parc tancat de Kremer quan passaven 3 minuts de 2 quarts de 6 de la tarda amb 20,7 segons de marge vers la parella espanyola de Citroën formada per Carlos Sainz i Marc Martí, que com els líders de Peugeot, estaven traient petroli de la seva posició de sortida endarrerida. François Duval i Stéhane Prévot tancaven les posicions de podi a 29,5 segons dels homes de Peugeot, mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es trobaven a 31,4 segons dels seus compatriotes en la quarta posició i superant en 6,5 segons el Peugeot 206 WRC dels germans Gilles i Hervé Panizzi. Richard Burns i Robert Reid, amb un 206 WRC oficial, eren sisens, però ja força despenjats del grup perseguidor a causa de dues punxades a 56,5 segons dels seus companys d'equip i havent de controlar als seus compatriotes Colin McRae i Derek Ringer, classificats a 6,8 segons del seu registre.

A part de l'abandonament de Petter Solberg i Phil Mills, també es va registrar el de Sébastien Loeb i Daniel Elena a causa d'una errada doble, primer el copilot monegasc es va equivocar en interpretar el llibre de ruta i van prendre una carretera que no era, al cap d'uns 15 kms van adonar-se de l'error i en intentar tornar al camí correcte cap al repostatge de carburant, el seu Xsara WRC es va quedar sense benzina. Didier Auriol i Denis Giraudet que completaven l'etapa amb el motor del seu Škoda Octavia WRC molt malmés en haver trencat el radiador i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb la suspensió del seu Ford Focus WRC feta miques, engruixaven la llista d'abandonaments.

La segona jornada del ral·li era la més llarga de totes, tal i com venia sent habitual a les cites contemporànies al ral·li turc, i per tant les seves 7 proves especials programades suposaven 158,52 km cronometrats més pels 41 equips arribats al parc tancat de Kemer el divendres a mitja tarda.

Els liders Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen començaven la segona etapa amb el millor temps en la primera especial del dissabte, al que Carlos Sainz i Marc Martí replicaven amb el millor temps en la segona per deixar les taules de temps pràcticament com havien quedat en la jornada anterior. Mentre que Tommi Mäkinen i Kaj Lindström prenien la tercera plaça a François Duval i Stéphane Prévot, alhora que els belgues de Ford veien com Richard Burns i Robert Reid se'ls hi començaven a acostar.

En la quarta prova sabatina, els liders colisionaven el seu Peugeot 206 WRC el que els feia perdre uns 3 minuts i la primera posició, que ara passava a ser pel madrileny Carlos Sainz i el molinenc Marc Martí, autors a la seva vegada del registre més baix i per gairebé 25 segons de marge vers el segon equip més ràpid. També en la quarta especial del dia i també per un impacte, Tommi Mäkinen i Kaj Lindström es veien obligats a fer una reparació d'emergencia en el seu Impreza S9 WRC emprant una corretja, un nyap que amb prou feines va aguantar un parell de quilòmetres i que obligava als finlandesos de la Constel·lació de les Plèiades a reduir molt dràsticament el seu ritme.

L'ocasió també va ser aprofitada pels britànics Richard Burns i Robert Reid, que de la cinquena posició que ocupaven en sortir del parc tancat, en només 4 cronometrades havien aconseguit pujar fins a la segona plaça provisional si bé a 1 minut i 2,6 segons dels nous líders; François Duval i Stéphane Prévot per la seva banda recuperaven la darrera plaça de podi que els hi havia estat presa en el transcurs del matí a 4,2 segons dels seus predecessors.

Carlos Sainz i Marc Martí, tot i punxar en la cinquena especial cronometrada del dia, els pilots només cedien 6,3 segons amb els autors de l'escratx gràcies a que la mousse treballava a la perfecció, sent tanmateix aquest el pitjor resultat parcial dels espanyols en el que restava de segona etapa, amb el que la parella de Citroën retornava al parc tancat amb 1 minut i 19,5 segons d'avantantge vers Richard Burns i Robert Reid. François Duval i Stéphane Prévot es deixaven prop de mig minut en la darrera prova especial i fitxaven a 1 minut i 44 segons dels líders, o el que és el mateix, a 24,5 segons dels britànics de Peugeot.

La tercera i última etapa dominical era la més curta de totes amb 84,01 kms cronometrats al llarg de 5 especials, Carlos Sainz i Marc Marti es van dedicar a administrar l'avantatge aconseguit, si bé mantenien un ritme relativament alt per no perdre la concentració. A manca de dues cronometrades per completar el recorregut una llum vermella intermitent en el quadre d'instruments advertia al pilot madrileny d'una averia a l'alternador. Marc Martí desconectava tot alló que no fos necessari per a córrer, fins i tot la ràdio amb l'equip, i els espanyols feien via fins a completar tot el recorregut.

Quan eren les 4 en punt de la tarda, els 26 equips participants que aconseguien superar els 337,89 km cronometrats del recorregut, començaven a fer entrada al parc tancat de Kemer, on Carlos Sainz i Marc Martí hi accedien mantenint la primera posició per un marge final de 47,9 segons vers Richard Burns i Robert Reid. Amb aquesta, Carlos Sainz sumava la seva vint-i-cinquena victòria al mundial, empatant així amb el seu company de formació, l'escocès Colin McRae, com els dos pilots amb més victories al mundial; mentre que Marc Martí tot just aconseguia la segona després de la de Córsega l'any 2001 amb el pilot càntabre Jesús Puras. Els belgues François Duval i Stéphane Prévot mostraven un pilotatge madur i pujaven per primera vegada a un podi del mundial, completant el recorregut a 1 minut i 46,5 segons dels guanyadors del ral·li.

François Duval i Stéphane Prévot debutaven en el podi.

En la categoria junior el ral·li va estar dominat al llarg del divendres pels suecs de Suzuki Daniel Carlsson i Mattias Andersson, els quals s'imposaven en 4 de les 5 proves especials del dia, sumant un segon millor temps en la cronometrada que se'ls hi escapava l'escratx.

La jornada sabatina semblava seguir un guió semblant al de l'anterior, fins que en la darrera prova especial del dia els destacats líders s'havien d'aturar per tal de poder reparar la direcció i poder proseguir la competició caient fins la tercera posició provisional. Els finlandesos Kosti Katajamäki i Miikka Anttila prenien llavors el liderat de la classe a bord del seu nou Volkswagen Polo S1600, entrant a Kemer amb un marge de més de 2 minuts i quart sobre el Ford Puma S1600 de Guy Wilks i Phil Pugh.

Diumenge Daniel Carlsson i Mattias Andersson s'imposaven en la primera especial del dia, però en la següent els suecs havien d'abandonar la competició per una averia en la suspensions, poc després, els britànics Guy Wilks i Phil Pugh cedien la seva segona posició als catalans Salvador Cañellas i Xavier Amigó en quedar-se-ls-hi el cotxe amb una marxa clavada. Sense més incidents de relevància, els finlandesos del Volkswagen Polo S1600 aconseguien la victòria per més de 5 minuts d'avantatge vers els catalans de Suzuki.

En clau de campionat, cap dels pilots que havia puntuat al Ral·li Monte-Carlo, primera ronda del campionat, ho feia a Turquia, pel que en totes les posicions de la taula provisional del certamen hi figuraven empats, en la que Kosti Katajamäki compartia la primera plaça amb Brice Tirabassi.

Katajamäki-Anttila aconseguien la victòria gràcies a no patir massa problemes mecànics.

La victoria que aconseguia Carlos Sainz a Turquia, situava al pilot madrileny en la tercera posició de la taula provisional del campionat per a pilots i a només 2 punts del lideratge, que a partir de llavors passava a ser pel britànic Richard Burns. L'anglès sumava 8 punts en el seu compte particular a la cita euroasiàtica i mantenia a l'escocès Colin McRae a 1 punt per darrera seu.

Pilot	Punts
Richard Burns	18
Colin McRae	17
Carlos Sainz	16

En el campionat de constructors Citroën aconseguia distanciar-se una mica dels seus socis de grup PSA gràcies a la victoria de Carlos Sainz i Marc Marti i la quarta posició de Colin McRae i Derek Ringer, mentre que Ford per la seva banda tancava el podi provisional amb 25 punts, 10 dels quals s'aconseguien a la prova, a l'espera que el nou Ford Focus RS WRC'03 els pogués donar part de la competivitat perduda.

Constructor	Punts
Citroën	39
Peugeot	31
Ford	25

Loeb-Elena van haver de batallar per la victòria fins a l'equador de la prova.

León era escenari el diumenge 2 de març de 2008 de la finalització del 22è Ral·li de Mèxic, tercera cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova centre-americana puntuava pels certamens de pilots, marques i mundial júnior, peró els elevats costos d'enviar el material a l'altra banda de l'oceà atlàntic, va suposar una llista d'inscrits de només 42 equips. D'aquests, 40 prenien la sortida des de la pertinent rampa ubicada a Guanajuato el dijous 28 de febrer per tal d'iniciar un recorregut programat de 20 proves especials cronometrades i de 353,75 km de distància total que 28 dels equips participants aconseguirien superar.

Atkinson-Prévot van pujar al segon graó del podi gràcies a mantenir integre el seu Impreza WRC.

Abans d'iniciar-se el tram de proves, el popularment conegut com "shakedown" totes les alarmes s'encenien en el si de l'equip Citroën quan els seus caps de files, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, comunicaven que el seu motor fallava, sense ni tan sols arribar a participar, els campions mundials decidien retornar al parc tancat per tal de canviar el motor, peró en conèixer que de realitzar el canvi de propulsor els hi seria aplicada una penalització de 5 minuts, els tècnics de la marca dels dos galons decidien intentar reparar el motor instal·lat.

Divendres 29 de febrer arrancava el ral·li propiament dit, amb un bucle de tres especials cronometrades que es celebraven en dues ocasions, més dues especials espectacle que tancaven la jornada a mitja tarda, amb el que el recorregut cronometrat de la primera etapa s'elevava fins als 135,74 km al llarg de les 8 proves especials programades.

En la primera d'elles el millor temps corresponia als finlandesos de Ford Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, malgrat que els nòrdics patien una lleugera sortida de pista després d'impactar contra una pedra. Aquest no va ser l'únic incident registrat en aquesta primera prova cronometrada, doncs els oficials de Subaru Petter Solberg i Phil Mills cedien una desena de segons en quedar-se sense frens en el seu Impreza S12B WRC després d'atropellar-hi un gos, mentre que el germà del pilot, Henning Solberg, i el seu copilot Cato Menkerud cedien uns altres tants segons després de colisionar contra un arbre. Pitjor era el cas dels espanyols de Citroën Dani Sordo i Marc Martí, la parella cantabro-catalana venia marcant uns bons parcials, superant inclús als autors del millor temps, peró en un revolt tancat, els de Citroën es menjaven una pedra amagada i trencaven un trapezi de suspensió, veient-se obligats a abandonar la prova.

Tot i no haver pogut posar a punt el cotxe en el tram de proves, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en la segona especial cronometrada, el que els permetia arribar fins la segona posició provisional superant el Subaru Impreza S12B WRC de l'australià Chris Atkinson i el belga Stéphane Prévot, així com el Ford Focus RS WRC'07 dels italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini. Un segon escratx consecutiu dels campions mundials acostava la parella de Citroën als líders provisionals abans de les assistències intermitges, esbaint alhora qualsevol dubte que pogués planar sobre el rendiment del seu motor, mentre que els italians Gigi Galli i Giovanni Bernacchini queien de les posicions capdaventeres en quedar-se una roda clavada en el voral de la pista en aquesta tercera prova cronometrada.

Ja en les segones passades per les especials de la tarda, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila començaven a posar segons per mig en relació a Sébastien Loeb i Daniel Elena en aconseguir un segon temps escratx i dos escratxs en els tres trams del bucle per un quart temps escratx i dos segons millors temps escratxs respectivament dels pilots de Citroën, peró en les dues superespecials espectacle que tancaven la jornada la parella franco-monegasca invertia la dinàmica retallant 9 dècimes de segon als pilots de Ford, que entraven al parc tancat de León amb 9,6 segons de marge. Chris Atkinson i Stéphane Prévot esdevenien l'únic equip capaç de seguir el ritme capdavanter en completar la jornada a 22,4 segons dels líders, mentre que Petter Solberg i Phil Mills, amb diversos alti-baixos al llarg de l'etapa, es trobaven en quarta posició a poc més d'1 minut dels líders i amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, penalitzats per haver d'obrir pista, trepitjant-lis els talons.

La segona jornada del ral·li tenia un model similar a la anterior, tres trams cronometrats per les muntanyes mexicanes que es celebraven en dues ocasions cadascuna, més dues passades per l'especial espectacle que posaven punt i final a la lluita contra el cronòmetre. En total 8 proves especials que s'afegien al recorregut i que suposaven 157,32 km cronometrats més de distància.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila tenien ara la feixuga labor d'obrir pista, i ja en la primera especial cronometrada sabatina els líders veien com Sébastien Loeb i Daniel Elena eixugaven pràcticament tota la diferència acumulada per deixar-la en 1 dècima de segon en marcar-hi el millor temps. En la següent cronometrada els de Citroën repetien autoria de l'escratx i ara si es situaven al capdavant de la taula general de temps. D'altra banda, en aquesta mateixa segona especial cronometrada, Petter Solberg i Phil Mills perdien tres posicions en la general en trencar un palier del seu cotxe, certificant poc després el seu abandonament en veure's incapaços d'arribar a la línia de sortida del tercer tram del dia.

En aquesta tercera especial, els reenganxats al ral·li Dani Sordo i Marc Martí prenien l'honor de l'escratx per 5 dècimes de segon als seus companys d'equip, que intentaven per tots els mitjans distanciar-se quan més els hi fos possible de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en previsió d'haver d'obrir pista diumenge.

Després de les assistències els líders tornaven a guanyar en la primera especial que es celebrava, mentre que els pilots de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen cedien gairebé 3 minuts en patir dues punxades i queien fins la cinquena posició just per darrera del cotxe homòleg en mans de l'equip Stobart de Henning Solberg i Cato Menkerud i amb opcions remotes al podi.

La cinquena especial cronometrada de la jornada, segona en el bucle de la tarda, va ser especialment traumàtica per l'equip Ford, doncs el turbo de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es trencava i als finlandesos els hi queia un important correctiu de segons en comptar amb molta menys potència donada la gran altitud en la que es celebrava el ral·li. Chris Atkinson i Stéphane Prévot superaven als nòrdics per poc marge en l'especial de l'averia, mentre que en la següent, i sense encara no haver pogut reparar el turbo, el marge s'ampliava fins gairebé 1 minut amb els pilots de Subaru i en 2 minuts en relació als de Citroën.

Les dues passades per les especials espectacle no van aportar canvis significatius, menys encara quan en la segona d'elles el millor temps va ser ex-aequo entre Sébastien Loeb i Daniel Elena amb Chris Atkinson i Stéphane Prévot, entrant els dos equips al parc tancat de León distanciats en 1 minut i 1,4 segons, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es mantenien en posicions de podi a 2 minuts i 6,4 segons dels líders gràcies a que Henning Solberg i Cato Menkerud, quarts, estaven ja a 3 minuts i 51,6 segons de la parella de Citroën.

La tercera i última jornada de competició estava formada per només 4 especials cronometrades sense assistències, de les que a més a més una corresponia a la cinquena i última passada per la superespecial espectacle, pel que amb una corda de 60,69 km de lluita contra el cronòmetre, a priori tot semblava estar decidit donades les distàncies tan importants que exisitien entre els tres primers classificats, restant com a únic punt calent de la taula, la lluita que pogués exisitir per la quarta posició entre Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen amb Henning Solberg i Cato Menkerud.

Jari-Matti latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la primera especial dominical, mentre que la segona, la més llarga de l'etapa amb 22,30 km cronometrats, era cancelada per l'organització degut a l'excés de públic. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el seu primer escratx al ral·li en la tercera prova del programa, gràcies al qual la parella oficial de Ford superava a la de l'equip satèl·lit Stobart, mentre que l'especial espectacle que tancava el programa del ral·li, no aportava canvis a la general.

Completades doncs 19 de les 20 proves especials cronometrades programades, Sébastien Loeb i Daniel Elena sumaven la seva trenta-vuitena victòria mundial gràcies a aturar el cronòmetre en un temps final de 3 hores 33 minuts i 29,9 segons, el que suposava invertir 1 minut i 6,1 segons menys que els oficials de Subaru Chris Atkinson i Stéphane Prévot. Els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila completaven el podi a 1 minut i 39,7 segons dels guanyadors.

En quan el turbo es va trencar, la lluita per la victòria es va acabar per Latvala-Anttila.

En el campionat junior, els debutants provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia feien una demostració de poder en quan guanyaven totes les especials cronometrades que es celebraven a les pistes montanyoses mexicanes, arribant a la neutralització de la primera etapa amb més de mig minut de marge vers l'estoni de Suzuki Jaan Mölder i el seu copilot belga Frédéric Miclotte.
L'endemà dissabte, malgrat que els líders van relaxar una mica el ritme, van seguir incrementant distàncies al capdavant de la taula de temps, mentre que Jaan Mölder i Frédéric Miclotte es veien immersos en una lluita aferrissada per la segona posició amb els seus companys d'equip polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak, fins que una pèrdua de potencia en el Swift S1600 d'aquests últims a les acaballes de la segona etapa va permetre relaxar tensions.

Diumenge les tres especials cronometrades que s'acabaven celebrant eren un mer tràmit per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que debutaven en el mundial júnior amb victòria, esdevenint tanmateix els primers pilots que aconseguien sumar un punt al mundial al volant d'un cotxe S1600 en completar el recoregut en vuitena posició general.

Ogier-Ingrassia debutaven en el mundial guanyant i esdevenint els primers pilots en puntuar dalt d'un S1600.

En el campionat de pilots Sébastien Loeb es recuperava del zero que havia sumat a Suècia en aconseguir la segona victòria de la temporada, amb el que el campió mundial en vigència es quedava a 1 sol punt de Mikko Hirvonen, el líder provisional del campionat tot i no haver guanyat encara cap prova i obtenir un resultat fluix a la cita mexicana. Per la seva banda Jari-Matti Latvala tancava el podi provisional del certàmen en sumar el seu segon podi consecutiu.

Pilot	Punts
Mikko Hirvonen	21
Sébastien Loeb	20
Jari-Matti Latvala	16

En la taula provisional del campionat de constructors, Ford seguia figurant en primera posició,  gràcies a tornar a situar dos dels seus cotxes en la zona punts, mentre que Subaru veia com ara passava a compartir la segona posició amb Citroën, que per segon ral·li consecutiu només aconseguia els punts d'un dels seus cotxes, en aquest cas els corresponents a la victòria dels seus campions mundials. Stobart que baixava una posició en el campionat, es mantenia encara en places de podi a 18 punts de l'equip oficial.

Constructor	Punts
Ford	37
Citroën Subaru	25 25
Stobart	19