Biasion-Siviero escapaven dels problemes majors i aconseguien la seva 11ena victòria mundial a Portugal.
El dissabte 4 de març de 1989 acabava a Estoril el 22è Ral·li de Portugal, tercera cita del calendari del Campionat del Mòn de Ral·lis, que amb 93 equips inscrits, era puntuable per als campionats de pilots, constructors i producció. Els organitzadors programaven per a l'edició un recorregut composat per 38 proves especials cronometrades de superficie mixta, és a dir, trams d'asfalt i trams de terra, llur corda competitiva assolia la distància de 593,60 km; una distància que dels 93 equips que baixaven de la rampa de sortida el dimarts 28 de febrer a Estoril, 38 equips van aconseguir superar.
Les pluges van deixar les pistes en autèntics fangars on fins i tot Alén-Kivimäki, guanyadors en cinc ocasions del ral·li, no es van escapar de les sortides.
Un conjunt de 12 proves especials cronometrades de 147,73 km de distància, formaven el primer escull que els pilots havien de superar per tal d'arribar a Povoa de Varzim, al nord del país, on la seva arribada estava prevista per quan passessin 10 minuts de l'1 de la matinada del dijous 2 de març.
El dimarts 28 de febrer es donava el tret de sortida a l'edició amb la disputa d'una única especial espectacle de 5,50 km de distància a l'Autòdrom d'Estoril. Per a la seva cel·lebració, els organitzadors aprofitaven el traçat del circuit, els pàrquins, els paddocks i fins i tot les voreres del recinte, generant un triple empat entre el Toyota de Carlos Sainz Luis Moya amb els Lancia de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de Miki Biasion i Tiziano Siviero. A 2 segons del seu registre completaven els primers quilòmetres cronometrats els seus respectius companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen i Didier Auriol i Bernard Occelli.
L'endemà dimecres 1 de març arrancava el ral·li propiament dit amb l'entrada en escena dels trams genuins, molt malmesos per les intenses pluges caigudes la setmana anterior a la cel·lebració del ral·li. L'empat es va desfer en favor de Carlos Sainz i Luis Moya, en la primera especial del dia gràcies al seu segon millor temps consecutiu, però una punxada soferta a continuació, els hi feia perdre prop d'un minut i la posició de líder en favor de Massimo Biasion i Tiziano Siviero.
El lideratge dels transalpins no seria massa llarg, doncs Didier Auriol i Bernard Occelli, que venien d'aconseguir el millor temps en la segona prova especial de la jornada, repetien en la tercera i rellevaven així als seus companys d'equip. Després, els francesos de Lancia refermaven la seva privilegiada posició en imposar-se en totes i cadascuna de les proves especials que restaven, tres, fins arribar al reagrupament de Caramulo, si bé en l'última d'elles, el famós Arganil, l'honor va ser ex-aequo amb el seus companys d'equip Massimo Biasion i Tiziano Siviero amb el que la distància entre les dues formacions s'establia en 18 segons.
Juha Kankkunen i Juha Piironen treien un bon renidment als problemes de frens que venien arrossegant els seus compatriotes Markku Alén i Ilkka Kilvimäki, guanyadors de fins a 5 edicions de la cita portuguesa, i es classificaven en la darrera posició de podi a 41 segons dels líders i amb 15 segons de marge amb els tercers integrants de l'equip torinès. Un altre Lancia Delta Integrale afligit era el d'Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo, si bé aquest era del Jolly Club; el fill del cap també patía un enderreriment a causa dels problemes de frens, al que se l'hi va unir el diferencial, que l'obligà a fer uns 20 km amb només dues rodes motrius, un problema que es va resoldre a les assistències convertint el diferencial d'electrònic a manual.
A la represa Juha Kankkunen i Juha Piironen patien una sortida de pista i es deixaven una mica més de 16 minuts en l'incident, pel que el seu concurs al ral·li va anar lligat a un allargament del retard màxim permès, mentre que el triplet de Lancia es segellava amb l'ascens de Markku Alén i lIkka Kivimäki a la tercera posició provisional. En la part més alta del triplet, la dinàmica canviava i amb dos escratxs consecutius, Massimo Biasion i Tiziano Siviero es situaven a 5 segons de Didier Auriol i Bernard Occelli.
Els francesos posaven fre a la fuga de segons amb el millor temps en el desè tram cronometrat de l'etapa, novè de la jornada, però el rendiment que obtenien a l'esforç era de tan sols 1 segon vers els seus companys italians. Les dues formacions de Lancia estaven competint fort i finalment els mal parats van ser Didier Auriol i Bernard Occelli, quan aquests patien una sortida de pista en la penúltima prova especial cronometrada del bucle i punxaven dues rodes, en només disposar d'una roda de recanvi, els pilots perdien una gran quantitat de temps i servien en safata el lideratge a Massimo Biasion i Tiziano Siviero, els quals arrodonien la gesta marcant els dos últims millors temps de la primera etapa.
Així doncs, l'arribada al parc tancat de Povoa de Varzim es feia amb Miki Biasion i Tiziano Siviero en la primera posició per 1 minut i 54 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que Markku Alén i lIkka Kivimäki era tercer a 3 minuts i 16 segons després de veure com els problemes de diferencial s'unien als problemes no resolts de frens. Didier Auriol i Bernard Occelli eren quarts a 4 minuts i 5 segons dels seus companys italians.
La segona etapa del ral·li era la més breu de totes, doncs aquesta estava formada per un total 6 proves especials de 94,20 km de distància que dibuixaven un bucle al voltant de Povoa de Varzim. L'última d'elles però, Ponte de Lima, havia de ser cancelada abans de la seva disputa a causa dels danys que havia sofert amb les tempestes recents, pel que la jornada es veia reduïda a 3 especials de terra i 2 mixtes que totalitzaven 77,40 km de lluita contra el cronòmetre.
La pluja feia acte de presència en molta intensitat a la sortida del parc tancat i Carlos Sainz i Luis Moya mantenien un estira i arronsa amb Massimo Biasion i Tiziano Siviero en les primeres proves especials del dia, els espanyols de Toyota s'imposaven en la primera cronometrada de Fafe per retallar 3 segons als líders, precisament el mateix temps que els italians de Lancia els hi aconseguien interposar en la segona prova especial de Fafe, amb el que les dues formacions es quedaven tal i com havien sortit del parc tancat. Carlos Sainz i Luis Moya ho tornaven a provar en la tercera prova especial de Fafe, i si bé marcaven de nou el millor temps, la recompensa era de tan sols 2 segons.
El ral·li de Carlos Sainz i Luis Moya tocaria final però en la quarta prova especial del dijous, moment en el que els espanyols perdien el control del seu Toyota Celica GT-4 poc després d'iniciar el tram en una secció d'asfalt i en colisionar lateralment contra un arbre, la seva unitat quedava molt mal para obligant-los a abandonar la competició i facilitant alhora de nou un triplet de la marca rival torinesa, posteriorment es va poder comprovar que la pressió dels pneumàtics no era l'adequada per afrontar aquella especial.
Massimo Biasion i Tiziano Siviero guanyaven les dues últimes proves especials de l'etapa, amb el que els campions mundials en vigència retornaven al parc tancat de Povoa de Varzim a 3 quarts de 7 de la tarda amb un marge de 3 minuts i 53 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki i de 5 minuts i 12 segons en relació a Didier Auriol i Bernard Occelli; Björn Waldegård i Fred Gallagher restaven a les portes del podi a 8 minuts i 58 segons dels líders.
L'etapa del divendres tenia en el seu inici una repetició de les tres primeres especials de Fafe, per després conduir l'activitat restant de la jornada en el que seria l'inici del retorn cap a Estoril. En total s'hi programaven 11 cronometrades, de les que 6 eren mixtes, 4 de terra i 1 d'asfalt, de 151,60 km de distància, les quals tenien el seu final a Viseu quan faltaven 5 minuts per a 3 quarts de 7 de la tarda.
56 equips sortien de Povoa de Varzim el divendres a 2 quarts de 7 del matí, i els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki esdevenien la formació més ràpida en les tres primeres proves especials de Fafe, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli s'imposaven en la quarta prova especial just abans d'arribar al reagrupament de Regua sense que això produís cap canvi rellevant a la taula general provisional.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki es tornaven a imposar en la represa, però una sortida de pista en la sisena prova especial del dia, vint-i-quatrena en el còmput global del ral·li, els hi suposava la pèrdua de 3 minuts i 49 segons amb els seus companys d'equip francesos i l'intercanvi de posicions entre les dues formacions. Una especial més tard, Björn Waldegård i Fred Gallagher havien d'abandonar la competició amb la transmissió del seu Toyota Celica GT-4 trencada, amb el que Toyota es quedava sense equips en actiu al ral·li i el Lancia Delta Integrale d'Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo ascendia fins a la quarta posició provisional, però a 8 minuts i 43 segons dels finlandesos oficials.
Didier Auriol i Bernard Occelli marcaven 3 millors temps en la recta final de la jornada per 1 per part de Miki Biasion i Tiziano Siviero, i quan aquests estaven disputant la segona passada per l'especial cronometrada de Viseu, la qual posava punt i final a la tercera etapa del ral·li, una averia d'embragatge deixava a l'estocada a la parella francesa.
Massimo Biasion i Tiziano Siviero per la seva part marcaven el millor temps en aquesta última prova especial i feien entrada al parc tancat de Viseu amb 8 minuts i 15 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Alessandro Fiorio i Luigi Pirollo eren tercers a 10 minuts clavats dels finlandesos de Lancia, i els austríacs Georg Fischer i Thomas Zeltner esperaven amb el seu Audi 200 Quattro a que es produís una altra averia per aconseguir una posició de podi, doncs la distància que els separava dels homes del Jolly Club era de 8 minuts i 59 segons. Donades unes distàncies entre els primers classificats prou importants, els responsables técnics de Lancia reduïen la pressió del turbo per tal d'assegurar-se que els seus dos cotxes arribessin a la cerimònia de clausura.
Per tancar l'edició els organitzadors posaven sobre el programa l'etapa més llarga de totes, la qual estava formada per 6 proves especials de terra i 3 de superficie mixta que sumaven els últims 170,50 km cronometrats, una distància que conduiria als 46 equips que restaven en actiu des de Viseu fins al Casino d'Estoril, on hi tenien prevista l'entrada el mateix dissabte a partir de les 8 del vespre. Massimo Biasion i Tiziano Siviero s'imposaven en les dues primeres proves especials sabatines, sent especialment escandalós l'escratx del primer tram del dia, on els líders italians aconseguien treure 56 segons a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els segons més ràpids a l'especial.
Markku Alén i Ilkka Kivimäki treien a lluir els seus galons en imposar-se en la tercera prova especial de la jornada per 2 segons de marge amb els transalpins, però 4 escratxs consecutius d'aquests en les 4 proves especials següents, permetia als líders elevar el gap entre les dues formacions per sobre dels 10 minuts i mig. Amb el ral·li ja decidit, Massimo Biasion i Tiziano Siviero afluixaven el ritme i Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'anotaven els dos últims millors temps sense arribar a situar la diferència entre les dues formacions per sota dels 10 minuts.
Sense més activitat programada sobre les pistes i carreteres portugueses, els 39 equips que aconseguien completar el recorregut del ral·li arribaven al Casino d'Estoril, on s'hi celebrava al vespre la corresponent cerimònia de clausura de l'edició, i en la que els pilots italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero s'hi proclamaven vencedors en completar els 576,80 km disputats en un temps total de 6 hores 47 minuts i 1 segon. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, agreujats per un parell de problemes mecànics així com de sortides de pista, ho feien en segona posició a 10 minuts i 18 segons dels seus companys de formació, mentre que Alessandro Fiorio, fill del patró de Lancia, i Luigi Pirollo tancaven el podi a 23 minuts i 18 segons dels seus compatriotes guanyadors.
Fioro-Pirollo aconseguien un nou podi gràcies a les nombroses baixes.
Entre els vehicles de Grup N, el ral·li començava amb molt mal peu pels guanyadors de la categoria en el 39è Ral·li de Suècia, els suecs Sören Nilsson i Per-Ove Persson; la parella arrancava una roda frontal del seu Lancia Delta Integrale al Circuit d'Estoril i malgrat completar l'especial amb el seu copilot enfilat al maleter, les seves opcions s'esvaïen. Una imatge totalment oposada la mostraven els uruguaians Gustavo Trelles i Ricardo Ivetich, llur Lancia Delta Integrale hi esdevenia el més ràpid.
En desplaçar l'activitat sobre les carreteres i pistes portugueses, els belgues Pascal Gaban i Eddy Chevaillier accedien a la primera posició amb dos escratxs consecutius, posició que aquests mantenien i eixamplaven en imposar-se en 6 de les 9 proves especials que restaven per tal d'entrar al parc tancat de Povoa de Varzim amb 1 minut i 24 segons de marge amb els seus compatriotes Grégoire de Mevius i Willy Lux.
El seu lideratge però tocava final a la primera prova especial del dijous, l'intensa pluja que es precipitava sobre les proves especials de Fafe facilitava un accident i el seu abandonament era obligat. Grégoire de Mevius i Willy Lux recollien llavors el testimoni, i si bé Gustavo Trelles i Ricardo Ivetich eren els homes més ràpids del dia amb 5 escratxs de 6 possibles, el cert és que els uruguaians estaven molt lluny després dels 2 minuts perduts a Arganil i Arouca, pel que aquests retornaven a Povoa de Varzim ocupant la tercera posició per darrera dels italians Paolo Andreucci i Carlo Cassina i a 3 minuts i 33 segons dels líders.
En el camí cap a Viseu una altra figura emergia a la taula a bord d'un Lancia, el suec Fredrik Skoghag i l'alemany Peter Diekmann, els quals en imposar-se en 6 de les 11 proves especials, 4 d'elles de forma consecutiva, aconseguien desbancar a Gustavo Trelles i Ricardo Ivetich de la darrera posició de podi, mentre que per davant Grégoire de Mevius i Willy Lux controlaven la classificació alhora que aconseguien eixamplar distàncies en mig minut amb Paolo Andreucci i Carlo Cassina, presents a la ronda portuguesa després d'haver guanyat el "Trofeo Uno" a Itàlia, per establir el marge en 2 minuts i 43 segons.
Després de la disputa de la primera especial sabatina, Grégoire de Mevius i Willy Lux se sentiren amenaçats per Paolo Andreucci i Carlo Cassina, doncs els transalpins els hi retallaven en una sola cronometrada mig minut, motiu pel qual els belgues reaccionaven i s'imposaven en 4 de les 8 proves especials següents, marcant en les 4 restants 2 segons i 2 tercers millors temps, amb el que l'entrada al Casino d'Estoril es produia amb Grégoire de Mevius i Willy Lux en la primera posició per 4 minuts i 14 segons de marge amb Paolo Andreucci i Carlo Cassina. Fredrik Skoghag i Peter Diekmann tancaven el podi portuguès a 7 minuts i 36 segons dels guanyadors.
En clau de campionat, la victòria que aconseguia Grégoire de Mevius a Portugal, la primera que aconseguia al llarg de la temporada després del segon lloc del Ral·li Monte-Carlo i el cinquè del Ral·li de Suècia, permetia al pilot belga desmarcar-se al capdavant de la classificació amb 27 punts en ser pràcticament l'únic que sumava punts en les tres primeres rondes del calendari.
Primera victoria dels belgues en el Grup N que servia per marcar distàncies amb la competència.
En el campionat per a pilots, la segona victòria que aconseguia Massimo Biasion en la temporada desmarcava al pilot italià en el lideratge provisional del certamen. Ingvar Carlsson, guanyador de la ronda inaugural a Suècia, era el seu primer perseguidor, si bé aquest rol no hauria de durar massa tenint en compte els plans esportius de Mazda. Per darrera del pilot suec s'establia un triple empat entre els tres pilots que havien aconseguit marcar segones places en els tres ral·lis disputats fins al moment, Per Eklund a Suècia, Didier Auriol al Monte-Carlo i Markku Alén a Portugal.
Pilot |
Punts |
 Massimo Biasion
|
|
 Ingvar Carlsson
|
|
Per Eklund
 Didier Auriol
 Markku Alén
|
|
En el campionat de marques, dos de dos per a Lancia en la temporada, que ja compençava a desmarcar-se en la general. Mentre que Mazda, si bé no competia oficialment a la ronda portuguesa, aconseguia sumar 12 punts gràcies a la victòria en Grup N i escalava fins a la segona posició. El zero de Toyota els feia caure fins al cinquè lloc, per darrera de BMW i Audi, que empataven en la tercera posició.
Constructor |
Punts |
 Lancia
|
|
 Mazda
|
|
 Audi
 BMW
|
|
Carlos Sainz 
Toyota
Ford
Subaru