El ral·li de Portugal eren en si dues proves en una i Hannu Mikkola i Arne Hertz van ser qui millor van adaptar-se a aquesta situació.

Iniciat el dimecres 2 de març amb 43 proves especials programades d'una distància total de 674,50 km cronometrats en el seu programa, el dissabte 5 de març de 1983 finalitzava a Estoril el 17è Ral·li de Portugal, tercera cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis, el qual era puntuable per als campionats de constructors i de pilots. A la cerimònia de sortida, celebrada a la mateixa ciutat de la Serra de Sintra, s'hi donaren cita 86 equips dels 103 que s'havien inscrit, i d'aquests 31 van aconseguir completar la dura prova portuguesa.

Un contra-temps de darrera hora al Lancia de Röhrl-Geistdörfer, va permetre a les vencedores de la temporada anterior completar un doblet d'Audi.

D'Estoril els participants en sortien el dimecres 2 de març a les 9 del matí, per tal i com marcava la tradició, cel·lebrar les 3 passades pel bucle de Sintra. Aquesta primera secció d'asfalt suposava un total de 66 km cronometrats i en els que els membres de l'equip Lancia havien d'aprofitar les característiques del seu lleuger 037 de propulsió, en vistes del temps que els hi prendrien els pesats Audi Quattro A1 de tracció integral sobre la grava.

I així va ser, Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'imposaven en la primera especial del programa per esdevenir els primers líders de l'edició, mentre que Walter Röhrl i Christian Geistdörfer s'imposaven en la prova següent per tal de rellevar als seus companys de formació. Alemanys i finlandesos van mantenir un duel particular al llarg del bucle de la Serra de Sintra, amb 6 millors temps pels centre-europeus i 3 pels nòrdics, un d'ells ex-aequo amb Hannu Mikkola i Arne Hertz, amb el que Walter Röhrl i Chrisitan Geistdörfer entraven al parc tancat d'Estoril a 2 quarts de 5 de la tarda separats en 17 segons de Markku Alén i Ilkka Kilvimäki.

Adartico Vudafieri i Maurizio Perissinot, amb un tercer Lancia 037, completava el triplet dels cotxes torinesos, si bé els transalpins es trobaven a 1 minut i 6 segons dels seus companys de formació líders i amb només 3 segons d'avantatge sobre l'Audi Quattro A1 de Hannu Mikkola i Arne Hertz. Stig Blomqvist i Björn Cederberg eren cinquens a 1 minuts i 21 segons dels alemanys, superant en només 4 segons el registre dels francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial, qui pilotaven un Renault 5 Turbo. Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l'última edició de la cita ibèrica, veien com problemes amb la bomba de benzina en els inicis de la jornada, així com una punxada a les acaballes, les baixava fins la setena plaça a 2 minuts i 15 segons dels primers classificats.

Després de 5 hores i mitja de descans, els pilots sortien d'Estoril per enfilar el camí cap al nord amb caràcter de nocturnitat, sobre el programa la segona etapa estava formada per 5 proves especials cronometrades de 52 km de distància sobre asfalt, però la direcció del ral·li es va veure en l'obligació de cancelar les 3 últimes proves especials del bucle a causa d'uns manifestants que protestaven per la seva situació laboral i que bloquejaven l'accès a Figueira da Foz en encadenar-se al pont que hi donava accès. Així doncs, l'etapa es veia reduida a només 2 proves especials de 20,50 km de distància, arribant a Povoa de Varzim el dijous a 3 quarts de 8 del matí.

Celebrades sobre un asfalt molt trencat, els Lancia seguien progressant però ja no tan ràpid com als trams de la Serra de Sintra, el que unit amb la brevetat de la jornada, els seus càlculs d'aconseguir un marge de 2 minuts abans d'arribar a la grava se n'anaven en orris; Walter Röhrl i Christian Geistdörfer compartien l'honor de ser els homes més ràpids amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki al terme de la primera prova especial de la jornada nocturna, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial inscrivien el seu nom en la relació de guanyadors parcials en imposar-se en la segona i última prova especial.

Amb la tercera etapa arribaven les especials de terra al ral·li, programada integrament en dijous, la sortida del parc tancat de Povoa de Varzim es celebrava a les 2 en punt del migdia, mentre que el seu retorn estava previst per quan caigués mitjanit, així doncs entre les 10 proves especials de 161 km de distància, n'hi havia de caràcter diurn i nocturn. Aquestes 10 proves especials no eren més que 2 passades per un bucle de 5 trams i en els que Michèle Mouton i Fabrizia Pons iniciaven el dur camí de recuperar posicions imposant-se en els dos primers, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz ho feien en el següent, el domini d'Audi estava servit.

Stig Blomqvist i Björn Cederberg s'imposaven en la quarta, cinquena i sisena prova especial del dia, el que permetia a la parella sueca d'Audi encapçalar la taula classificatòria provisional al terme de la cinquena, última de la primera passada pel bucle, mentre que Hannu Mikkola i Arne Hertz es situaven just per darrera seu en la segona posició; i es que en aquesta edició s'estaven superant en algunes especials els récords marcats en anteriors edicions en 2 i 3 segons per quilòmetre, esgarrant així els càlculs portats a terme pels membres de Lancia.

De fet, només Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors en 4 ocasions de la cita portuguesa per aquells moments, aconseguien trencar el monopoli d'Audi imposant-se en la vuitena i novena prova especial, alhora que momentàniament el liderat canviava de mans en dues ocasions entre Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Stig Blomqvist i Björn Cederberg, a causa d'una punxada soferta per aquests últims en la novena prova especial, finalment la parella sueca d'Audi feia entrada al parc tancat de Povoa de Varzim com a líders per 3 segons de marge, gràcies a imposar-se en la desena i última prova especial de la jornada.

D'altra banda en aquesta tercera etapa es produiria la primera baixa d'entitat, Jean-Luc Thérier i Michel Vial, que pilotaven un Renault 5 Turbo amb la via eixamplada en el seu tren anterior, es veien obligats a abandonar en perdre una roda de precisament aquest eix quan ja havien estat superats per Michèle Mouton i Fabrizia Pons.

Quan passaven dos quarts de 10 del matí del divendres arrancava la quarta etapa del ral·li des de Povoa de Varzim. Aquesta era la més llarga de totes les etapes programades i gràcies a les seves 10 proves especials cronometrades de 214 km de distància sobre terra, els 48 equips participants que restaven en actiu farien camí cap a Viseu, ciutat en la que es preveia la seva arribada el mateix divendres a 3 quarts de 9 del vespre.

Hannu Mikkola i Arne Hertz continuaven lliutant pel lideratge i en imposar-se en les dues primeres proves especials del dia, els pilots nòrdics recuperaven la primera posició en detriment dels seus companys. El duel acabaria però a Senhora da Graça, tercera prova cronometrada del dia, quan Stig Blomqvist i Björn Cederberg veien com es bloquejava el diferencial del seu Audi Quattro A1 i les rodes posteriors del seu cotxe quedaven completament boquejades. Malauradament per la parella sueca a les furgonetes d'assistència no hi havia el recanvi necessari i veien com l'únic que podien fer, era deixar la seva unitat amb tracció al davant; per llavors el retard que acumulaven era de gairebé 40 minuts i en el següent control horari se'ls hi va retenir el carnet de ruta suposant l'exclusió de l'Audi número 6.

La preocupació d'uns esdevenia alegria d'uns altres, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien el millor temps en aquesta tercera prova especial, gràcies al qual en conjunció amb les punxades sofertes pels seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, així com a Michèle Mouton i Fabrizia Pons, els alemanys aconseguien passar de la cinquena fins a la segona posició provisional d'una tacada.

Una prova especial cronometrada més tard, Marão, una fuita en l'eix posterior del Nissan 240 RS que pilotaven els finlandesos Timo Salonen i Seppo Harjanne, deixava aquests fora de combat, el que beneficiava enormement a la parella catalana de Talbot formada per Antonio Zanini i Victor Sabater, que es situaven en la sisena posició i com els primers no Audi ni Lancia. Sense més incidents rellevants, els 35 equips que restaven en actiu feien entrada a Viseu al cap vespre, on Hannu Mikkola i Arne Hertz hi segellaven un marge de gairebé 2 minuts vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, mentre que les seves companyes d'equip, Michèle Mouton i Fabrizia Pons, es situaven a 1 minut i 21 segons dels campions del món en vigència.

A les 4 de la matinada els pilots deixaven el parc tancat de Viseu per tal d'afrontar els últims 181,50 km cronometrats, programats al llarg de 9 proves especials, i que els conduirien de nou a Estoril, concretament al seu Casino. Arganil amb els seus 56,5 km de distància donava el tret de sortida a la jornada sabatina, on, malgrat els dubtes per part de Lancia sobre de la durabilitat de les seves gomes en aquesta distància tan llarga, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer hi aconseguien el millor temps.

A partir de llavors el terreny, molt més favorable als Audi que no pas al Lancia van mostrar el domini d'aquests, concretament per part de Michèle Mouton i Fabrizia Pons que encadenaven tres escratxs consecutius, sent especialment important l'escratx que les pilots d'Audi marcaven en la segona passada per Arganil, on Hannu Mikkola i Arne Hertz punxaven una roda, i malgrat canviar-la en un obrir i tancar d'ulls, els nòrdics veien com Walter Röhrl i Christian Geistdörfer els superaven. A manca de 10 km per completar el tram, els alemanys de Lancia també punxaven i enlloc de canviar la roda, aquests optaven per continuar sense pressió d'aire, facilitant que els pilots d'Audi els atrapessin a la línia de meta sense arribar a avançar-los. Tot plegat permetia que Michèle Mouton i Fabrizia Pons ascendissin fins a la segona posició provisional empatades a temps amb Walter Röhrl i Chrisitian Geistdörfer i que el trio capdaventer es trobés separat per només 49 segons a manca de 5 proves especials per completar el recorregut.

Hannu Mikkola i Arne Hertz reaccionaven, i en imposar-se en les quatre cronometrades següents, els liders esbaïen qualsevol mena de dubte que pogués planar sobre qui serien els guanyadors de l'edició. Michèle Mouton i Fabrizia Pons feien un joc semblant al dels seus companys de formació i es distanciaven netament de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer que veien com s'havien de resignar a acceptar la tercera posició.

Arribats a Estoril quan mancaven 5 minuts per a 3 quarts de 12 de la nit del dissabte, el ral·li es donava oficialment per conclòs, moment en el que Hannu Mikkola i Arne Hertz podien brindar com a guanyadors del 16è Ral·li de Portugal. Els nòrdics invertien un total de 7 hores 17 minuts i 24 segons en recórrer els 643 km competitius que s'acabaven cel·lebrant, aconseguint un marge final de 55 segons vers les seves companyes de formació, Michèle Mouton i Fabrizia Pons. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer tancaven el podi portuguès a 1 minut i 50 segons dels guanyadors, o el que és el mateix, a també 55 segons del seu equip predecessor.

Tot i esforçar-se, Röhrl-Geistdörfer res varen poder fer per acabar davant d'algún dels Audi oficials.

En la categoria reservada als turismes, el Grup A, els belgues Marc Duez i Leon Lejeune aconseguien la victòria en la classe per un marge d'11 minuts i 6 segons sobre el Volkswagen Golf GTi dels locals José Gomes da Costa i Adriano Ferreira Pinto. Uns altres locals, Ramiro Fernandes i António Cruz Monteiro, tancaven el podi de la categoria amb un FIAT Ritmo Abarth 125TC.

Duez-Lejeune s'imposaven en el Grup A.

En el campionat de pilots, la victòria que aconseguia Hannu Mikkola a Portugal, segona consecutiva de la temporada després de la sumada a Suècia, servia al finlandès per començar a distanciar-se del seus rivals, establint un gap de 18 punts vers el campió del món en vigència, l'alemany Walter Röhrl, que a Portugal sumava dotze punts als 20 aconseguits al Monte-Carlo gràcies a la tercera plaça, i de 23 amb el seu company d'equip Stig Blomqvist, que no sumava cap punt donada la desqualificació.

Pilot	Punts
Hannu Mikkola	50
Walter Röhrl	32
Stig Blomqvist	27

En el campionat de marques empat técnic entre Audi i Lancia que acumulaven els mateixos punts arrel d'obtenir les mateixes posicions, un primer i un tercer lloc en els dos ral·lis puntuables disputats, Monte-Carlo i Portugal. Per darrere dels dos principals tenors romania Opel, que si bé es trobava oficialment absent a la cita per preparar el futur Ral·li Safari, sumava 9 punts gràcies a la victòria en Grup A de Marc Duez i Leon Lejeune. Talbot sumava els seus primers 8 punts gràcies al sisè lloc dels catalans Antonio Zanini i Victor Sabater i la marca franco-britànica aconseguia superar així a Renault en la classificació.

Constructor	Punts
Lancia Audi	32 32
Opel	19
Talbot	8

Miki Biasion, acompanyat de Carlo Cassina per la ocasió, feia debutar el Lancia Delta Integrale amb victòria.

El dissabte 5 de març de 1988 Estoril era escenari de la cerimònia de clausura del 21è Ral·li de Portugal, tercera cita en el calendari del campionat del món de l'especialitat. La cita ibérica, programada a 37 proves especials cronometrades de 588,90 km de distància, era puntuable pels certàmens reservats a pilots, marques i producció, el que copçava l'atenció de fins a 99 equips per a formalitzar la seva inscripció. Tots ells es donaven cita a la rampa de sortida ubicada a Estoril el dimarts 1 de març, per fer front al recorregut programat que només 35 participants aconseguirien completar.

Fiorio-Pirollo repetien la segona plaça del Monte-Carlo i passaven a liderar el campionat de pilots.

Com ja havia passat en l'edició anterior, una especial celebrada en les instal·lacions del Circuit d'Estoril reemplaçava el mític bucle de Sintra, escenari de tan desagradable accident en l'edició de 1986, alhora que donava el tret de sortida al ral·li. Si bé en aquesta ocasió l'especial resseguia en menys metres el traçat del circuit, el que va perjudicar als Ford Sierra RS Cosworth de propulsió i beneficiava als cotxes de quatre rodes motrius com els Lancia Delta Integrale que feien el seu debut en el mundial de ral·lis.

Els italians Miki Biasion i Carlo Cassina, copilot que reemplaçava la inseparable parella lesionada del pilot vicentí mentre entrenaven cara al Safari Rally, el també italià Tiziano Siviero, així com els suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam demostraven el pas endavant que Lancia havia fet amb el nou Delta Integrale en imposar-se ex-aequo en l'especial celebrada al Circuit d'Estoril, mentre que per darrera seu es classificaven els pilots del Jolly Club, encara dotats de l'antic Delta HF 4WD, Sandro Fiorio i Luigi Pirollo a 9 segons del seu crono, mentre que els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya esdevenien els primers no-Lancia en classificar-se en quarta posició a 14 segons del millor temps a bord d'un Ford Sierra RS Cosworth preparat per Mike Taylor.

En aquesta primera especial, el ral·li es cobrava la seva primera víctima. Els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors de la cita en fins a cinc ocasions, veien com la transmissió del seu Lancia Delta Integrale es trencava i no podien completar l'especial. Afortunadament per a la parella de la marca turinesa, el caràcter de superespecial els permetia continuar en la competició sempre i quan els mecànics poguessin reparar el cotxe dins un temps establert per la organització i amb 12 minuts de penalització.

La primera etapa del ral·li es completava a partir de l'endemà dimecres amb 9 proves especials més, 8 d'elles sobre asfalt i 1 mixta, que elevaven la distància cronometrada fins als 159,10 km totals i que permetien conduir als participants fins al nord del país, a Povoa de Varzim on tenien prevista l'entrada al parc tancat quan queia la mitjanit del dijous 3 de març.

Malgrat la major presència de cronometrades d'asfalt, punt fort dels potents Ford Sierra RS Cosworth, els francesos Didier Auriol i Bernard Occelli només aconseguien sumar tres temps escratxs, un d'ells ex-aequo amb Miki Biasion i Carlo Cassina, gràcies als quals els pilots es van situar en segona posició provisional superant als suecs Mikael Ericsson i Claes Billstam, posició que els gals conservarien a l'entrada a Povoa de Varzim, si bé aquesta era a gairebé 2 minuts dels líders. D'altra banda, Carlos Sainz i Luis Moya es van veure obligats a abandonar el ral·li durant la disputa de la tercera cronometrada del ral·li, segona de la jornada, quan el seu motor Cosworth va cedir a l'esforç.

Els nous Lancia Delta Integrale, especialment de la mà de Miki Biasion i Carlo Cassina, evidenciaven que sobre l'asfalt eren també cotxes a tenir en consideració en quan la parella transalpina aconseguia sumar un total de 6 temps escratx de 9 possibles, afermant el seu liderat, mentre que els seus companys d'equip, els finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki, n'aconseguien un en la seva desesperada remontada de posicions.

Dijous a les 10 del matí els 73 equips que seguien en actiu prenien la sortida de la segona etapa, la qual era el tradicional bucle pel nord de Portugal, un bucle que en aquesta edició format per 6 proves especials de terra d'una corda de 91,23 km cronometrats, uns quilòmetres que habitualment s'havien revelat d'una exigència elevada per a les mecàniques.

A Fafe Markku Alén i Ilkka Kivimäki feien una demostració de pilotatge imposant-se en les 3 especials que s'hi celebraven, al que s'hi afegiria un 4t escratx consecutiu en la quarta cronometrada de la jornada, malgrat que la seva posició de sortida endarrerida als trams els obligava a pilotar en diverses ocasions enmig del núvol de pols del participant precursor, mentre que en les dues últimes cronometrades de la jornada, d'una distància superior i que per tant el fet d'haver de superar el cotxe que els precedia els suposava perdre uns segons, els millors temps eren pel Mazda 323 4WD en mans de Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, donant així els primers motius d'alegria als responsables esportius de la marca nipona després d'una arrancada fluixa en les primeres especials d'asfalt.

La cara amarga de la jornada en el si de l'equip Lancia era per a Mikael Ericsson i Claes Billstam, els suecs que havien aconseguit arribar a Provoa de Varzim "in extremis" després de reportar els primers simptomes de problemes de transmissió a les acaballes de l'etapa anterior, es veien fora de la competició en quan aquest element cedia definitivament mentre la parella disputava la segona prova cronometrada de l'etapa.

La baixa dels pilots suecs de Lancia va invitar als líders Miki Biasion i Carlo Cassina a passar a controlar la prova i no assumir riscs, doncs el seu marge sobre el Ford Sierra RS Cosworth de Didier Auriol i Bernard Occelli era ampli i el cotxe dels francesos no era rival per a l'Integrale en les especials de terra, de fet els de Ford es van veure superats a les primeres especials de terra pels seus compatriotes del Jolly Club Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, per a les acaballes de la segona etapa veure's obligats a marxar cap a casa amb el diferencial posterior del Sierra RS Cosworth "33 Export" trencat.

Aquestes dues baixes permetien al Lancia Delta HF 4WD del Jolly Club pilotat per Sandro Fiorio i Luigi Pirollo assolir la darrera plaça al podi, fent l'entrada al parc tancat de Povoa de Varzim a gairebé 4 minuts de Miki Biasion i Carlo Cassina peró separats per només 19 segons amb els seus companys d'equip Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu. Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer, que progressaven en la taula provisional per motius propis i aliens, pujaven fins la quarta posició, superant al Ford Sierra RS Cosworth de Stig Blomqvist i Benny Melander. Els pilots de Mazda entraven peró al parc tancat a 5 minuts i 9 segons dels líders i amb una renda de 40 segons vers la única parella de Ford que restava en actiu.

La tercera etapa del ral·li suposava el viatge des de Povoa de Varzim fins a Viseu a través de 10 proves cronometrades de terra i una altra de curta sobre asfalt, que suposaven afegir 151,90 km cronometrats al recorregut programat.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki prosseguien el seu intent de seguir guanyant posicions, i es tornaven a imposar en les tres especials de Fafe, mentre que Miki Biasion i Carlo Cassina trencaven la ratxa dels seus companys amb el millor temps en la quarta prova especial de la jornada, mentre que els finlandesos tornaven a la dificil labor que tenien des del moment zero del ral·li en imposar-se consecutivament en les dues següents cronometrades que restaven abans d'arribar al reagrupament de Regua, mentre que en la guerra interna del Jolly Club, Sandro Fiorio i Luigi Pirollo aconseguien finalment superar als seus companys d'equip en la cinquena especial del dia.

En la represa, l'escratx que marcaven els pilots francesos del Jolly Club, Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, a l'especial d'Armamar, tram celebrat sobre asfalt, situava els francesos a 5 segons dels italians, peró en el bucle que es celebrava a doble passada en les immediacions de Viseu, la parella italiana del Jolly Club, Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, aconseguia elevar les distàncies vers els seus companys fins als 21 segons.

A Armamar l'actuació de Miki Biasion i Carlo Cassina va ser més aviat discreta, peró en el bucle de Viseu, els líders aconseguien afegir en el seu compte particular 3 temps escratx més i un segon millor temps, gràcies als quals la parella italiana oficial de Lancia aconseguia elevar les distàncies vers els pilots no oficials de la marca turinesa fins als 5 minuts i 3 segons i 5 minuts i 24 segons respectivament, mentre que Hannu Mikkola i Christian Geistdörfer que només cedien 7 segons vers els cotxes del Jolly Club es trobaven ja a 6 minuts i 28 segons dels primers classificats.

Deu proves especials cronometrades sobre grava de 187,10 km de distància, entre les que destacaven les dues passades pel mític tram d'Arganil, separaven els 48 particpants que restaven en competició d'Estoril, punt final del ral·li. Els italians Sandro Fiorio i Luigi Pirollo s'imposaven en la primera de les cronometrades de la quarta jornada, mentre que Miki Biasion i Carlo Cassina deixaven el ral·li pràcticament sentenciat amb el millor temps en la segona i tercera especial cronometrada.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki per la seva banda guanyaven una plaça al terme de la segona especial cronometrada, en quan els suecs de Mazda Ingvar Carlsson i Per Carlsson es veien forçats a l'abandonament per problemes de suspensions en el seu 323 4WD, mentre que l'escratx que els finlandesos aconseguien en la quarta especial sabatina, acostava als pilots més llorejats en la cita portuguesa a la sisena plaça que per llavors ocupava el Volkswagen Golf GTi d'Erwin Weber i Mathias Feltz.

Els líders indiscutibles de la prova guanyaven el seu últim tram en la cinquena especial de la última jornada, gracies al qual els pilots superaven ja en 7 minuts i mig als seus compatriotes Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, que a la seva vegada anaven distanciant-se progressivament d'Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, posant així el que semblava el punt final al debat que els dos companys d'equip mantenien per la segona plaça sobre les pistes de grava. Paral·lelament, Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven la parella germànica de Volkswagen gràcies a marcar-hi el segon millor registre.

Una averia d'embragatge en el Lancia Delta HF 4WD de la parella italiana del Jolly Club va retornar l'emoció que semblava estar perduda i la parella francesa recuperava la segona plaça al terme de la sisena cronometrada de l'etapa. Les assistències van poder  reparar el cotxe de Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, i aquests responien guanyant la setena especial cronometrada i recuperant el segon lloc a la general. Mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki semblaven posar setge a la cinquena posició provisional que per llavors ocupaven els suecs Stig Blomqvist i Benny Melander.

La parella finlandesa s'imposava en les tres cronometrades que li restaven al recorregut programat, i malgrat reduir en 43 segons el gap que els separava del cinquè lloc, els pilots no aconseguien finalment el seu objectiu i feien entrada a Estoril en una definitva sisena posició a 13 minuts i 7 segons dels seus companys d'equip.

Amb el retorn a Estoril la prova es donava per finalitzada amb la indiscutible victòria de Massimo Biasion i Carlo Cassina, els quals van dominar la prova des d'un primer moment i que donaven així la primera victòria al Lancia Delta Integrale en el que era el seu debut mundial. Els transalpins invertien un temps total de 6 hores 44 minuts i 1 segon en cobrir la distància programada, 8 minuts i 46 segons menys que els seus compatriotes del Jolly Club Sandro Fiorio i Luigi Pirollo, mentre que els francesos Yves Loubet i Jean-Bernard Vieu, en el que era la seva segona participació en un ral·li de terra, tancaven el podi a 9 minuts i 22 segons dels guanyadors.

Loubet-Vieu no eren prodigs en la terra, encara gràcies que van aconseguir un 3r lloc.

En el campionat reservat als turismes de série, també anomenat com Grup N, els argentins Jorge Recalde i Jorge del Buono sortien del Circuit d'Estoril liderant la categoria, peró en la primera cronometrada del dimecres, els sud-americans perdien la seva plaça en quan punxaven el seu Lancia Delta Integrale, mentre que els uruguaians Gustavo Trelles i Daniel Muzio veien com el seu Delta HF 4WD era consumit per les flames. El testimoni el recollien els italians Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini els quals feien entrada a Povoa de Varzim en primera posició.

El bucle del nord es va cobrar també les seves víctimes en producció, en quan els líders Giovanni del Zoppo i Pierangelo Scalvini es veien obligats a abandonar el ral·li per una averia en les suspensions en la última prova cronometrada de la jornada, situant en primera posició als belgues Pascal Gaban i Willy Lux.

Ja de camí cap a Viseu, Jorge Recalde i Jorge del Buono van seguir amb la seva vena d'encerts i aconseguien finalment recuperar la primera posició provisonal, una plaça que ja no abandonarien fins a la conclusió del ral·li, sumant així la seva primera victòria de la temporada i passar a compartir la primera plaça del campionat amb els guanyadors del Monte-Carlo i Suècia.

Una punxada va obligar a Recalde-Del Buono a esforçar-se de valent per guanyar.

En el campionat de pilots, la sisena plaça que finalment aconseguia Markku Alén a la cita portuguesa, permetia a Sandro Fiorio passar a liderar la provisional del certamen sense haver guanyat cap cita encara. Stig Blomqvist, cinquè a la ronda ibèrica, tancava el podi superant en tres punts a Massimo Biasion i Bruno Saby.

Pilot	Punts
Sandro Fiorio	30
Markku Alén	26
Stig Blomqvist	23

En el campionat de constructors si bé diferents pilots eren els que aconseguien les victòries, Lancia sempre guanyava i els de Torí acumulaven ja 3 victòries de 3 possibles. Ford per la seva banda passava a la segona posició del certamen gràcies als punts que aportaven Stig Blomqvist i Benny Melander a la marca de l'oval, mentre que Mazda superava per un punt a Audi, que tot i no competir-hi oficialment, sortia de la Península Ibérica amb les mans buides.

Constructor	Punts
Lancia	60
Ford	27
Mazda	22

En quan van deixar d'obri pista, Loeb-Elena van començar a aplicar el seu correctiu.

Tercera cita en l'apretat calendari del campionat del món de ral·lis 2006, el diumenge 5 de març finalitzava el 20è Ral·li de Mèxic a León. La prova, que era puntuable per als calendaris dels campionats per a pilots, marques i producció, veia com el handicap de la distància afectava negativament a la seva llista d'inscrits amb només 42 equips. D'aquests, 39 emprendrien la marxa des de la rampa de sortida el dijous 2 de març cap a les 17 especials cronometrades de 359,54 km de distància que 33 d'ells aconseguirien completar.

Solberg-Mills es van veure superats en l'equador de la prova per Loeb-Elena.

Als problemes que ocasionava per a tothom l'alçada a la que es disputaven les especials cronometrades i que es traduien amb una pèrdua de la potència del motors, en l'edició de 2006 calia afegir la manca de pluja en les jornades prèvies a la competició, pel que l'ordre de sortida seria clau en el moment d'afrontar les especials cronometrades.

Els pilots oficials de Subaru Petter Solberg i Phil Mills, aprofitaven la ocasió que el brindava tenir el comptador en el campionat de pilots a zero per tal de sortir en posicions endarrides a les primeres cronometrades adjudicant-se els 4 primers escratxs de manera consecutiva tot i que el pilot norueg tenia una infecció gastro-intestinal i les seves rodes completaven els bucles en un estat deplorable. Seguint l'estela de la parella de la constelació de les Plèiades s'hi trobaven els finlandesos de Ford Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, que com els líders provisionals es veien també afavorits per un ordre de sortida relativament endarrerit.

Sébastien Loeb i Daniel Elena per la seva banda, aprofitaven les segones passades per marcar dos escratxs i escurçar així les distàncies vers el duet del capdavant per tal de situar-les a la conclusió de la primera jornada a 9,5 segons vers els líders de Subaru i 4,7 vers els segons classificats de Ford. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, líders en la provisional de pilots i encarregats d'obrir pista, patien una sortida de la traçada en la quarta especial cronometrada que els obligava a acollir-se al superally deixant-se en total uns 20 minuts i pràcticament moltes opcions de fer un bon resultat.

Xevi Pons i Carlos del Barrio inuaguraven la llista d'abandonaments quan en la segona especial cronometrada un problema amb una bugia ocasionava un problema de motor que deixava a la parella catalano-cantàbrica a l'estacada. Els australians de Subaru Chris Atkinson i Glenn MacNeall engruixaven la llista de reenganxats en patir una sortida de pista en la cinquena especial.

La segona jornada de competició s'iniciava ja amb l'ordre de sortida invertit, el que va permetre a Sébastien Loeb i Daniel Elena atacar a fons les set especials cronometrades que tenia per endavant, marcant en totes elles l'escratx llevat de la segona especial del dia, on el millor registre va ser per a Petter Solberg i Phil Mills. Aixó va fer que el liderat passés en mans dels pilots de l'equip Kronos al terme de la primera especial, per retornar als de Subaru un cop s'havia completat la segona. La parella franco-monegasca campiona del món, aconseguia recuperar finalment la posició de líder al terme de la cinquena especial cronometrada del dia.

Amb un excelent temps en la sisena i penúltima especial cronometrada del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena començaven a obrir forat al capdavant de la taula de temps, deixant les distàncies amb els seus immediats perseguidors, Petter Solberg i Phil Mills, en 37,7 segons al terme de la segona jornada de competició afligits per un problema amb la direcció assistida.

Pitjor li anaven les coses a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, quan la parella oficial de Ford patia una sortida de pista en l'especial inaugural del dissabte que obligava als de l'oval a acollir-se al superally per tal de prendre la sortida en l'etapa final. Aquest incident situava en posicions de podi el Peugeot 307 WRC de l'equip Bozian dels austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor, els quals van saber mantenir a ratlla al jove pilot càntabre i debutant a la prova mexicana Dani Sordo i el seu copilot català Marc Martí.

La tercera i última etapa, composada per només 3 especials cronometrades de 60,42 km de distància, dels quals 37,99 km es corresponien a la primera especial, pocs canvis significatius va donar a la taula de temps, més quan els tres equips integrants del podi provisional es repartien els millors registres en les tres cronometrades, sent el del tram més llarg per al primer i el del tram més curt per al tercer. Amb el que els campions del món en vigència, Sébastien Loeb i Daniel Elena posaven punt i final a una ratxa de tres proves sense guanyar, aturant el crono en 3 hores 47 minuts i 8,8 segons. Petter Solberg i Phil Mills completaven el recorregut en segona posició, a 48,9 segons dels guanyadors, mentre que Manfred Stohl i Ilka Minor pujaven per tercera vegada a un podi del mundial a 4 minuts i 39,1 segons dels primers classificats.

Stohl-Minor pujaven per tercera vegada a un podi del mundial tot i acabar força allunyats.

En la categoria de producció el japonès Toshi Arai i el seu copilot neozelandès Tony Sircombe van donar un autèntic recital comptant només amb la oposició dels finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila en les 5 primeres especials cronometrades. Una punxada dels líders a les acaballes de la prova, va obligar a Toshi arai i Tony Sircombe aturar-se a canviar una roda, maquillant una mica el resultat i que la diferència que aconseguien vers Nasser Al-Attiyah i Chris Patterson a la conclusió del ral·li no superés un minut. Tot i aixó, el qatarí gràcies a haver participat i haver fet podi en les dues cites inuagurals, passava a liderar la provisional per davant dels nipons Fumio Nutahara i Toshi Arai.

Demostració de força la d'Arai-Sircombe.

Per a Sébastien Loeb, la primera victòria en el campionat permetia al pilot alsacià sumar el tercer podi consecutiu a la temporada i situar-se al capdavant de la general provisional del campionat per a pilots; ja que Marcus Grönholm, guanyador de les dues primeres proves, només obtenia 1 punt de la cita mexicana gràcies al superally. Manfred Stohl per la seva banda tancava el podi provisional gràcies al tercer lloc aconseguit.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	26
Marcus Grönholm	21
Manfred Stohl	11

En el campionat de marques Kronos-Citroën només sumava els 10 punts de la victòria, mentre que Ford combinava el sisè i vuitè lloc en constructors, que no en la general, que els permetia sortir de Leon amb 4 punts, tot i aixó els de l'oval perdien el liderat en la taula del campionat que ara era pels preparadors belgues. OMV-Peugeot, estructura mantinguda per Bozian, aconseguia conservar la darrera plaça de podi per 1 sol punt vers Subaru.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	34
Ford	30
OMV-Peugeot	21