Gran remuntada la de Markku Alén i Ilkka Kilvimäki que seguien engruixant el seu palmarés a Portugal.

El dissabte 7 de març de 1981 es disputava l'última jornada del 15è Ral·li de Portugal, esdeveniment que suposava la tercera cita en el calendari del mundial de ral·lis. Com era habitual, el ral·li arrancava a Estoril, ciutat propera a Lisboa, per viatjar cap al nord i tornar de nou al punt d'origen recorrent 680,5 km cronometrats al llarg de 46 especials de caràcter mixte. 110 van ser els equips inscrits, dels que 95 van ser presents a la cerimònia de la rampa de sortida el dimecres 4 de març; 24 dels equips participants, van poder ser capaços de completar el recorregut programat.

2n podi a la història per a Henri Toivonen tot i pilotar un cotxe de Grup 2.

La cita portuguesa arrancava amb 16 proves especials cronometrades en la seva primera etapa de 183,50 km de distància, de les que 6 eren asfaltades, 9 de terra i 1 mixta; unes especials que desplaçarien l'activitat del ral·li des d'Estoril fins a Povoa de Varzim, passant per Figueira da Foz.

Hannu Mikkola i Arne Hertz disposaven d'una millora en l'entrega de potència en el seu Audi Quattro, concretament fins arribar als 340 CV, i malgrat que les especials asfaltades del bucle de Sintra no eren el terreny ideal pel cotxe bavarès, els nòrdics s'imposaven en les 3 primeres proves de les 4 que conformaven del bucle, si bé en la primera d'elles l'honor va ser compartit amb Ari Vatanen i David Richards.

Precisament en la quarta prova especial, i última en el bucle de Sintra, l'escratx de la parella d'Audi va ser impedit per un dels incidents més remarcables de l'edició; Markku Alén i Ilkka Kivimäki, guanyadors fins aleshores de tres edicions del ral·li portuguès, patien una sortida de pista en un revolt tancat, possiblement a causa d'una punxada lenta en una roda anterior. En impactar de cara contra les proteccions, els finlandesos perdien una roda i havien d'acabar el tram fent marxa enrere. Hannu Mikkola i Arne Hertz, que sortien 1 minut per darrera de la parella de FIAT, se'ls trobaven a la carretera i sense possibilitat de poder-los superar, es veien obligats a alçar el peu, facilitant l'escratx ex-aequo de dues formacions finlandeso-britàniques, és a dir Ari Vatanen i David Richards, i Henri Toivonen i Fred Gallagher, que es situaven així a menys de 10 segons del lideratge.

Tanmateix, Markku Alén declarava en completar l'especial que el comportament del públic era molt inadequat, doncs aquest amb prou feines deixava veure la traçada clara i a sobre es dedicava a llençar pells de fruita a la carretera. Els mecànics de FIAT feien una reparació d'emergència en el seu 131 Abarth, per tal de que els pilots poguessin afrontar l'especial de Montejunto, però la reparació no era del tot completa i Markku Alén i Ilkka Kivimäki seguien cedint segons i posicions.

Per la seva banda, Hannu Mikkola i Arne Hertz s'imposaven en la cinquena i sisena prova especial i feien entrada al reagrupament de Figueria de Foz amb 17 segons de marge sobre Ari Vatanen i David Richards, mentre que el Talbot Sunbeam Lotus d'Henri Toivonen i Fred Gallagher restava a 34 segons dels primers classificats. Per darrera de la parella de Talbot un grup molt compacte de 4 formacions aspirava a ocupar la darrera plaça de podi, en el que s'hi trobaven Attilio Bettega i Maurizio Perissinot a 1 segon dels de Talbot, Jean-Luc Thérier i Michel Vial amb un Porsche 911 SC a 3 segons, el tercer FIAT 131 Abarth oficial en mans dels italians Dario Cerrato i Luciano Guizzardi a 7 segons i el Toyota Celica 2000 GT de Björn Waldegård i Hans Thorszelius a 11 segons, cotxe que tanmateix hi estrenava un nou arbre de lleves. Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren 25ens a 2 minuts i 36 segons dels líders.

Quan queia la nit, els pilots abandonaven el seu descans de Figueira da Foz per tal de reempendre la competició amb la segona part de la primera etapa, formada per 10 proves especials cronometrades. Attilio Bettega i Maurizio Perissinot s'imposaven en la primera d'elles i prenien instantàniament la darrera plaça de podi, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki, amb el seu cotxe completament reparat, comencen a recuperar posicions imposant-se consecutivament en la vuitena i novena prova especial.

Amb l'acostament cap al nord, les especials de terra encaixaven cada cop millor amb les característiques de l'Audi Quattro, i si bé per llavors la parella formada per la francesa Michèle Mouton i l'italiana Fabrizia Pons pràcticament no comptava en les travesses després dels problemes inicials de frens i els problemes de motor que començaven a fer acte de presència en la segona part de la primera etapa, si que Hannu Mikkola i Arne Hertz obrien forat al capdavant de la classificació amb 5 millors registres consecutius.

A les acaballes de la primera etapa però, la pluja començava a fer acte de presència i això suposava una aturada en la ratxa dels pilots d'Audi, amb el que les hostilitats amb els cronòmetres s'acabaven amb un escratx de Markku Alén i Ilkka Kivimäki i un altre d'Ari Vatanen i David Richards. En total 53 equips participants aconseguien superar els 183,50 km competitius de la primera etapa i feien cap al parc tancat de Povoa de Varzim, on la seva arribada estava programada pel dijous 5 de març a 3 quarts de 8 del matí.

Hannu Mikkola i Arne Hertz hi figuraven en la primera posició de la taula provisional de temps amb un marge d'1 minut i 48 segons vers Ari Vatanen i David Richards, mentre que Henri Toivonen i Fred Gallagher eren tercers a 2 minuts i 13 segons dels pilots d'Audi i superant a la seva vegada per 24 segons a Attilio Bettega i Maurizio Perissinot. Markku Alén i Ilkka Kivimäki experimentaven una remuntada de posicions espectacular, i ja eren cinquens a 2 minuts i 45 segons dels líders, és a dir, a 8 segons dels seus companys de formació, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt, un cop havien superat el Porsche 911 SC de Jean-Luc Thérier i Michel Vial, molt poc adequat per les pistes de terra portugueses, eren sisens amb el segon Talbot Sunbeam Lotus a 1 minut exacte dels pilots finlandesos de FIAT.

El dijous 5 de març els pilots abandonaven Povoa de Varzim a les 4 de la tarda per afrontar la segona etapa del ral·li, la qual estava formada 6 proves especials cronometrades de 106 km de distància, corresponents a passar 2 vegades per un bucle de 3 trams als voltants de Ponte de Lima. El terreny estava fangós i Hannu Mikkola i Arne Hertz continuaven distanciant-se dels seus rivals amb 3 millors temps dels 6 possibles, sobretot quan aquests registres s'obtenien en les cronometrades més llargues del bucle.

Ari Vatanen i David Richards amb dos millors registres i Henri Toivonen i Fred Gallagher amb un, contenien una mica l'escapada del seus rivals, mentre que per la seva banda Markku Alén i Ilkka Kivimäki superaven a Attilio Bettega i Maurizio Perissinot en la primera prova especial de l'etapa, Arcos, on precisament en la seva segona passada, la parella italiana s'hi veuria obligada a abandonar la competició amb el motor del seu FIAT 131 Abarth trencat.

Quan eren 2 quarts de 12 de la nit, els participants retornaven a Povoa de Varzim per descansar-hi prop de 9 hores. La provisional seguia estant comandada pels mateixos 3 equips, si bé les distàncies entre ells s'eixamplaven substancialment. Hannu Mikkola i Arne Hertz lideraven en aquell moment amb 3 minuts i 7 segons de marge vers Ari Vatanen i David Richards, mentre que en relació a Henri Toivonen i Fred Gallagher, el marge era de 4 minuts i 22 segons. Markku Alén i Ilkka Kivimäki guanyaven la quarta plaça per mèrits propis, però encara i aixó es trobaven a 6 minuts i 28 segons dels primers classificats; Guy Fréquelin i Jean Todt ara eren cinquens a 7 minuts i 6 segons dels pilots d'Audi i Björn Waldegård i Hans Thorszelius eren sisens després de superar el Porsche 911 SC de Jean-Luc Thérier i Michel Vial així com el FIAT 131 Abarth de Dario Cerrato i Luciano Guizzardi, si bé la parella sueca de Toyota es trobava a 10 minuts i 57 segons dels líders.

La tercera etapa era la més important de totes, doncs la seva disputa suposava pràcticament la meitat de la distància programada de l'edició. 46 equips abandonaven el parc tancat de Povoa de Varzim el divendres a 3 quarts de 9 del matí per tal d'afrontar un dur retorn cap a Estoril mitjançant 15 proves cronometrades de 322,50 km de distància, de les que 12 eren de terra, 2 d'asfalt i la restant mixta.

Hannu Mikkola i Arne Hertz s'imposaven consecutivament en les dues primeres proves especials del dia, i precisament en el segon tram de la jornada, Cabreira, Henri Toivonen i Fred Gallagher patien una punxada i en cedir uns 5 minuts, deixaven el seu lloc al podi a Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Hannu Mikkola i Arne Hertz encara serien a temps de marcar un altre escratx a Senhora de Graça, malgrat que el seu motor es començava a sobreescalfar degut a l'aixafament de la línia d'escapament, però arribats a la quarta, Marão, un pistó del motor del seu Audi Quattro es trencava i els nòrdics es veien obligats a abandonar. Ari Vatanen i David Richards passaven així a encapçalar la general per uns 5 minuts de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, una vintena de segons més si la referència es mesurava amb Henri Toivonen i Fred Gallagher, mentre que Björn Waldegård esdevenien els quarts classificats a la nova taula a 5 minuts de la parella de Talbot, un cop els suecs de Toyota havien superat a Guy Fréquelin i Jean Todt en les primeres especials del dia.

El lideratge d'Ari Vatanen i David Richards seria efímer però, en la següent prova especial, celebrada sobre asfalt, David Richards s'equivocava de pàgina en les seves notes i la parella de Sutton Cars afrontava a massa velocitat un revolt tancat; afortunadament els pilots sortien indemnes de la inevitable sortida de pista, però el seu Ford Escort RS1800 no es podia treure de les vinyes on havia anat a parar, amb el que el seu abandonament era obligat i Markku Alén i Ilkka Kivimäki esdevenien així en els nous líders de la classificació per l'estret marge d'una trentena de segons vers Henri Toivonen i Fred Gallagher.

Els pilots de Talbot, veient la possibilitat de comandar la taula de temps, van començar a pressionar als pilots de FIAT; en la sisena prova especial retallaven uns quants segons als líders, on el millor temps corresponia a Michèle Mouton i Fabrizia Pons un cop les pilots havien aconseguit que el seu motor treballés bé d'una vegada. En la setena cronometrada del bucle el millor temps era per a Markku Alén i Ilkka Kivimäki, però un nou escratx d'Henri Toivonen i Fred Gallagher en la vuitena, neutralitzava l'avanç dels líders.

Henri Toivonen i Fred Gallagher marcaven un nou escratx a Viseu, novena prova especial de l'etapa, per tal de classificar-se a només 2 segons del lideratge i amb els 42 km de la cronometrada d'Arganil per davant. Malauradament, quan la lluita estava en el seu punt àlgid, el trencament d'una boixa en el seu Talbot Sunbeam Lotus arruinava les opcions d'Henri Toivonen i Fred Gallagher, que s'hi deixaven 6 minuts vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els pilots més ràpids a l'especial. Les reparacions fetes posteriorment, suposaven afegir 4 minuts més als eu temps en forma de penalització per retard, però afortunadament pels seus interessos, Björn Waldegård i Hans Thorszelius acumulaven per llavors ja una penalització de 5 minuts després d'haver hagut de canviar la caixa de velocitats, amb el que la seva segona posició no corria perill.

Malgrat estar les dues primeres posicions ben definides, Henri Toivonen i Fred Gallagher s'imposaven en 3 de les 5 especials que restaven, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki ho feien en les altres 2, amb el que l'entrada al parc tancat d'Estoril es feia amb els finlandesos de FIAT al capdavant de la classificació per un marge de 10 minuts i 23 segons vers la parella finlandeso-britànica de Talbot. Björn Waldegård i Hans Thorszelius tancaven les places de podi a 15 minuts i 49 segons dels líders, mentre que Michèle Mouton i Fabrizia Pons s'enfilaven fins la quarta posició provisional a 23 minuts i 20 segons un cop les pilots havien aconseguit que el seu Audi Quattro funcionés com s'esperava.

La quarta i última etapa del ral·li no era més que una triple passada pel bucle de 3 trams de la Serra de Sintra, generant així el total de 9 proves especials cronometrades del programa amb una corda competitiva de 66 km. Michèle Mouton i Fabrizia Pons intentaven pressionar a Björn Waldegård i Hans Thorszelius imposant-se en 5 de les 6 primeres proves especials, però veient que la distància era massa important i que els de Toyota no s'inquietaven, la provençal i la torinesa d'Audi optaven per acabar el recorregut sense més experiments.

Així doncs, quan eren 3 quarts d'11 de la nit del dissabte 7 de març de 1981, el 15è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs a Estoril amb la victòria de Markku Alén i Ilkka Kivimäki. Els finlandesos, malgrat iniciar el seu concurs a l'edició amb mal peu, finalment aconseguien guanyar per quarta vegada el ral·li portugués en completar els seus 680,5 km cronometrats en un temps de 8 hores 27 minuts i 26 segons. Henri Toivonen i Fred Gallagher invertien 9 minuts i 10 segons més que els guanyadors i pujaven al segon graó del podi, mentre que Björn Waldegård i Hans Thorszelius el tancaven a 16 minuts i 21 segons del temps dels primers classificats.

Desè podi de Toyota a Portugal gràcies a la robustesa del cotxe nipó.

La victòria que aconseguia a Portugal, servia al pilot finlandès Markku Alén per a situar-se al capdavant de la general del certamen per a pilots amb un sol punt de marge vers el segon classificat, que casualment era qui ocupava aquesta plaça al podi lus, el seu compatriota Henri Toivonen. Guy Fréquelin, malgrat acumular nombrosos problemes mecànics, va aconseguir acabar en sisena posició el ral·li, i sumava 6 punts que el deixaven en la tercera posició provisional.

Pilot	Punts
Markku Alén	24
Henri Toivonen	23
Guy Fréquelin	21

En el campionat de constructors, Talbot sumava dos segons llocs absoluts i dues victòries en Grup 2 en els dos esdeveniments celebrats fins al moment en el certamen, el que permetia al constructor franco-britànic situar-se com a líder provisional. Per la seva banda, FIAT, gràcies a la victòria aconseguida, experimentava una forta pujada empatant amb Opel en la segona plaça, mentre que Renault, que no sumava ni un sol punt a la cita, perdia la condició de líder aconseguida amb la seva victòria al Monte-Carlo i queia fins la tercera plaça.

Constructor	Punts
Talbot	34
FIAT Opel	26 26
Renault	18

Kankkunen-Piironen s'adjudicaven el seu primer ral·li mixte.

El Ral·li de Portugal 1992 posava punt i final a la seva 26ena edició el dissabte 7 de març a Estoril un cop s'havien completat les 40 especials cronometrades de superficie mixta asfalt-terra que el composaven amb una corda de 577,30 km. La cita lusa era la tercera en el calendari mundial, que amb puntuabilitat per als campionats de pilots, marques i producció elevava fins a 114 la llista d'equips inscrits. D'aquests, 100 prenien la sortida el dimarts 3 de març a Cruz Quebrada mentre que 31 aconseguien finalitzar-la.

Biasion-Siviero aconseguien el seu millor resultat amb el Sierra RS Cosworth 4x4 a Portugal.

Dimarts a primera hora de la tarda, en l'hipòdrom de Jamor, una curta superespecial espectacle donava el tret de sortida a la prova, especial que no era del gust de molts dels pilots que veien com fins l'endemà no havien de tornar a competir i en la que tenien més a perdre que a guanyar. En bona part s'explica l'actitud de molts pilots que es varen dedicar a cobrir l'expedient, mentre que els veterans Markku Alén i Ilkka Kivimäki es donaven el plaer de marcar el millor registre i liderar la prova en un primer instant.

El ral·li realment arrancava el dimecres a trenc d'alba amb la disputa de la primera etapa, composada de 13 especials cronometrades integrament sobre asfalt que conduiria la caravana del ral·li fins al nord del país. Ocasionant que l'asfalt anés des de l'abrasivitat d'un paper de vidre fins a la suavitat d'una taula de billar, el que afegia encara més dificultat a la que té per si una cita mixta i en la que a més a més s'hi donaven cita pràcticament tots els equips del mundial a diferencia del Sanremo o Catalunya on certs equips podien no anar.

En les primeres especials d'asfalt el Ford Sierra RS Cosworth de François Delecour i Daniel Grataloup es varen mostrar intractables, marcant fins a 5 escratxs en les 6 primeres cronometrades. Només el Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli eren capaços de trencar la ratxa dels seus compatriotes a la tercera especial cronometrada del ral·li, segona del dia, peró per desgràcia dels pilots de Martini, el motor del seu Lancia es va trencar just en acabar l'especial.

Els companys dels francesos a Lancia, els finlandesos Juha Kankkunen i Juha Piironen, es varen mostrar com els únics capaços de seguir relativament aprop el ritme dels líders en les primeres especials cronometrades, fins que els companys d'equip dels primers classificats, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero van poder canviar la culata del seu motor i marcar temps més parells als dels seus companys, demostrant un cop més les bondats del Sierra RS Cosworth 4x4 sobre asfalt. Tot i aixó, les dues parelles excampiones del món es varen veure sorpreses per la joventut d'Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, capaços de conduir el seu Lancia Delta HF Integrale fins la segona posició provisional a 51 segons de François Delecour i Daniel Grataloup al terme de la primera jornada ja de nit amb escratxs inclusiu. Miki Biasion i Tiziano Siviero es situaven a 1 segon dels seus compatriotes, mentre que Juha Kankkunen i Juha Piironen completaven el primer dia a 1 minut i 14 segons dels líders.

Carlos Sainz i Luis Moya per la seva banda es lamentaven d'una enorme dificultat per conduir el seu Toyota Celica 4WD sobre les especials d'asfalt, perdent inclús 15 segons en l'especial de Gois per un problema de transmissió, el que deixava a la parella espanyola a 2 minuts i 12 segons dels líders provisionals. La parella catalana composada per Mia Bardolet i Josep Autet tenia un inici de ral·li dificil, al major pes del seu cotxe se li afegia que el seu Sierra RS Cosworth no podia muntar llandes de 17 polsades i per tant els seus frens eren més petits, obligant-lo a reduir el seu ritme sobre asfalt vers els cotxes homòlegs de fàbrica. A més a més una averia en el turbo mermava encara més les prestacions dels catalans que completaven el primer dia en desena posició.

A part de la baixa del Lancia Delta HF Integrale de Didier Auriol i Bernard Occelli, també es va enregistrar la del Nissan Sunny GTi-R dels finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, després que una roda reventada enviés a la parella nórdica a fora de la traçada en la quarta especial cronometrada.

La segona etapa, la més curta de totes, donava pas a les especials de terra amb l'excepció de dues cronometrades de la tercera jornada en la que la superficie era l'asfalt. Amb només 7 especials cronometrades per davant de 71 km de distància, la sorpresa saltava en la primera d'elles, l'especial espectacle de Lousada, quan el diferencial frontal del Ford Sierra RS Cosworth 4x4 de François Delecour i Daniel Grataloup exclatava i la metralla d'aquest perforava el càrter del motor, deixant el cotxe número 3 sec d'oli i obligant a abandonar la prova als fins llavors líders.

Andrea Aghini i Sauro Farnocchia heredaven llavors el liderat, fins que els seus companys d'equip Juha Kankkunen i Juha Piironen van ser capaços de recuperar el temps perdut en l'etapa d'asfalt i situar-se al capdavant de la general un cop finalitzada la tercera especial del dia, moment en que els finlandesos van encadenar els 4 últims escratxs de la jornada per tal d'elevar les distàncies fins als 44 segons vers els seus companys d'equip i en 51 sobre els compatriotes d'aquests a Ford, Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Carlos Sainz i Luis Moya, amb un millor comportament del seu Toyota Celica 4WD sobre les especials de grava, van aconseguir escurçar distàncies amb el cap de cursa fins a situar-les en 1 minut i 18 segons, el que permetia a la parella espanyola somiar amb la segona plaça de fer un molt bon paper en les dues jornades que quedaven per davant, pràcticament les més dures del ral·li.

Així doncs amb l'objectiu d'entrar en places de podi els pilots de Toyota marcaven els dos primers escratxs del divendres i en la tercera especial retallaven encara més les distàncies vers Miki Biasion i Tiziano Siviero fins deixar-les en només 1 segon. Les parelles de Ford i Toyota empataven el crono en les dues següents cronometrades i no va ser fins després d'Aboboreira, sisena especial de la jornada, que Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien arrebatre la plaça dels italians de Ford. Aquests peró tornaven el cop en la setena i vuitena especial cronometrada recuperant la plaça que els hi havien près Carlos Sainz i Luis Moya, per ja en la última especial del dia aprofitar-se d'una errada en la munta de pneumàtics per part dels espanyols i endosar 18 segons més, el que deixava les distàncies a la neutralització de la tercera jornada en 19 segons entre els dos equips.

Entre tant Andrea Aghini i Sauro Farnocchia eren vícitimes de la seva manca d'experiència en el mundial i es veien superats pels dos equips excampions del món, passant d'ocupar la segona plaça a 44 segons de Juha Kankkunen i Juha Piironen, que pràcticament es dedicaven a controlar la taula de temps, a ocupar la quarta posició a 2 minuts i 24 segons dels seus companys d'equip. Els líders coneixien la fortuna a Carvalho del Rei, cinquena cronometrada del divendres, quan després d'impactar contra una pedra trencaven la suspensió posterior del seu Lancia Delta HF Integrale sense gairebé perdre temps, el que permetia als finlandesos arribar a la neutralització de Viseu amb 1 minut i 18 segons vers Miki Biasion i Tiziano Siviero i 1 minut i 37 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya distància suficient com per afrontar els últims quilòmetres amb certa tranquilitat.

Les esperances que els pilots de Toyota dipositaven en la darrera jornada que portava la caravana del ral·li des del nord fins al centre del país s'esbaïen quan els esmortidors del seu Celica Turbo 4WD es quedaven trabats i el seu cotxe es convertia en una màquina molt dificil de conduir. Per a més desgràcia dels espanyols en el tram d'Argamil la boira va caure un cop havien completat l'especial els dos primers classificats, és a dir Juha Kankkunen i Juha Piironen i Miki Biasion i Tiziano Siviero, deixant-s'hi mig minut més vers els italians i pràcticament tota esperança d'assaltar la segona posició.

Quan mancaven tres cronometrades per completar el recorregut, l'infortuni s'encarnissava amb Carlos Sainz i Luis Moya, que veien com se'ls hi trencava el turbo i la gran fumerada blanca que es generava, obligava al pilot madrileny aturar el seu cotxe uns instants, si bé els espanyols no perdien posicions després ja que Andrea Aghini i Sauro Farnocchia, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, com Armin Schwarz i Arne Hertz havien hagut d'abandonar la prova per sortida de pista, peró la parella de Toyota passava a estar en el punt de mira de Timo Salonen i Voitto Silander.

Més tard un palier del seu Toyota es trencaria, rebent en primera instància l'ajuda de les assistències de l'equip Mitsubishi abans no arribessin les pròpies permetent que temporalment els dels tres diamants vermells ocupessin una posició de podi abans que en la penúltima cronometrada els finlandesos de Mitsubishi rebien la seva dosi de desgràcia quan en impactar contra una pedra perdien una roda, el temps que es deixaven en l'incident permetia a Carlos Sainz i Luis Moya acabar assegurant la tercera plaça al podi.

Juha Kankkunen i Juha Piironen així com Miki Biasion i Tiziano Siviero van poder cobrir la quarta i última etapa lliures de qualsevol incidència, el que permetia a la parella campiona del món guanyar el seu primer ral·li mixte en aturar el cronòmetre al final del traçat en 6 hores 24 minuts i 37 segons, 1 minut i 33 segons per davant dels qui la temporada anterior havien estat els seus companys d'equip, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Com ja haviem dit anteriorment, el podi el tancaven els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya a 4 minuts i 59 segons dels guanyadors de la prova. Els catalans Mia Bardolet i Josep Autet, que pràcticament no van conèixer una etapa tranquila i sense incidents acabaven la ronda lusa a 29 minuts i 18 segons en setena posició final.

Errades i mecànica van condemnar a Sainz-Moya a la tercera posició del podi i gràcies.

En l'apartat reservat a vehicles de producció, la victòria va ser per als argentins Carlos Menem i Victor Zucchini, els quals amb el seu Lancia Delta HF Integrale aconseguia superar en 13 minuts i 38 segons als belgues de Nissan Grégoire de Mevius i Willy Lux. La parella espanyola Fernando Capdevila i Alfredo Rodríguez completaven el recorregut en tercera posició a gairebé 24 minuts dels guanyadors. La victòria del pilot argentí, fill del per llavors president Carlos Menem, generava un triple empat al capdavant de la taula a 13 punts, si bé el pilot sudamericà si tenia intencions de competir en un programa més o menys complet.

Menem-Zucchini guanyaven la cita ibérica amb molt marge.

La victòria que aconseguia Juha Kankkunen a la prova, permetia al pilot campió del món sumar el seu segon podi de la temporada i passar a encapçalar la provisional del campionat amb 5 punts de marge vers Carlos Sainz, que si bé sumava també el seu segon podi de la temporada, cap era victòria. Didier Auriol, guanyador del Monte-Carlo inaugural, tancava el podi empatat a punts amb Markku Alén que al seu ral·li fetitxe sumava el seu segon quart lloc consecutiu.

Pilot	Punts
Juha Kankkunen	32
Carlos Sainz	27
Didier Auriol Markku Alén	20 20

En la taula de constructors, tenint en compte que el Ral·li de Suècia no era puntuable pel campionat, Lancia sumava en la segona prova la seva segona victòria gràcies a l'equip Martini-Racing, permetent als italians començar-se a distanciar dels seus més immediats perseguidors, Toyota. Ford restava en tercera posició a només 2 punts dels nipons.

Constructor	Punts
Lancia	40
Toyota	31
Ford	29

Amb una segona jornada rodona, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'adjudicaven la victòria.

Segona prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 24è Ral·li de Mèxic finalitzava el diumenge 7 de març de 2010 a León, Guanajuato. La cita centre-americana, que feia de l'altitud en la que es disputaven les especials la seva senya, era puntuable pels campionats de pilots, constructors, S-2000 o SWRC i producció, malgrat aixó, només s'aconseguien 35 equips en la seva llista d'inscrits, dels que 30 es van personar a la rampa de sortida ubicada enmig d'un Patrimoni Mundial de la Humanitat com era la ciutat de Guanuajuato. El recorregut del ral·li, format per 22 proves especials de 354,60 km cronometrats, era superat per 25 participants.

La lluita frenética per la segona plaça la guanyaven Petter Solberg i Phil Mills.

La primera etapa del ral·li, celebrada en divendres, estava formada per 9 especials cronometrades, que es repartien en 3 trams que es celebraven a doble passada més 3 superespecials espectacle, una per tancar el bucle matinal i dues per tancar la jornada. Ja en la primera prova especial cronometrada tan Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, guanyadors del Ral·li de Suècia i per tant líders del mundial, com Petter Solberg i Phil Mills que sortien a tram en vuitena posició, evidenciaven que l'ordre de sortida als trams era clau, i mentre els finlandesos de Ford s'enfonsaven a raó d'un segon per quilòmetre perdut, la parella noruego-britànica encadenava tres escratxs consecutius que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia amb el millor temps en la superespecial espectacle s'encarregaven de posar-hi fi a la ratxa.

Entremig dels dos extrems del bucle s'hi situaven la parella provençal del Citroën Junior Team, els dos Citroën oficials, amb els campions mundial Sébastien Loeb i Daniel Elena per davant de Dani Sordo i Marc Martí, i en cinquena posició els companys a Ford dels grans perjudicats, Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

En tornar a passar per les especial, semblava que el guió es tornava a repetir en quan Petter Solberg i Phil Mills aconseguien els millors registres en la cinquena i sisena especial cronometrada, primera i segona del bucle, mentre que els Ford seguien perdent segons. Peró en la sisena especial, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia tornaven a trencar la ratxa de la parella privada de Citroën i aconseguien els tres últims escratxs de la jornada, que si bé no els hi servia per prendre la primera posició, si que els hi servia per acostar-s'hi entrant al parc tancat a 15 segons dels líders, alhora que incrementaven en uns pocs segons més a la seva distància amb Sébastien Loeb i Daniel Elena que conservaven la tercera posició a 27,4 segons dels líders. Dani Sordo i Marc Martí, afluixaven una mica i finalitzaven l'etapa a 40,8 segons mentre que Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila estaven ja a més d'1 minut de la primera posició.

Entre les baixes era de destacar la soferta per Kimi Räikkönen i Kaj Lindström. L'ex-campió mundial de Fórmula 1 s'endarreria en els primers compassos de la prova quan la seva bomba de gasolina s'averiava a conseqüència d'haver colisionat amb una roca en la segona especial cronometrada, mentre que en la setena, últim tram del dia, patien una forta volcada i es veien obligats a deixar la competició.

Al llarg de les nou proves especials cronometrades de la jornada sabatina, amb un model calcat al de la primera etapa peró amb una distància competitiva lleugerament superior, 158,82 km, els Citroën oficials evidenciaven que s'havien estat reservant al llarg del divendres per tal d'obtenir una bona posició de sortida, en quan Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien els 4 escratxs dels 4 trams del matí. El primer servia als campions mundials per a superar a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia en la segona plaça, mentre que el segon els donava accés a la posició de líders, posició que amb el tercer i quart escratx consecutiu del bucle, la parella franco-monegasca s'encarregava de comfirmar.

D'altra banda els seus companys d'equip, el càntabre Dani Sordo i el barceloní Marc Martí es trobaven copiant els temps parcials dels seus companys en la primera cronometrada, peró en un revolt de dretes la parella espanyola es menjava una pedra del voral i es quedava sense direcció en perdre un cargol del trapeci de suspensió, obligant-los a optar pel sistema de superally de cara a l'etapa final dominical.

Els Ford evidenciaven una millora dels seus cronos, peró tot i així només es veien capaços de superar a 1 o 2 dels altres Citroën que seguien en competició, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena no donaven treva. Ja en les segones passades per les especials, els líders seguien mantenint un ritme impossible pels altres participants, i amb 4 escratxs consecutius de 5 possibles, els campions mundials elevaven les distàncies vers els altres Citroën C4 WRC que seguien en competició, passant dels aproximadament 20 segons que mantenien al terme del bucle matinal, fins a gairebé 1 minut al terme de la jornada.

Petter Solberg i Phil Mills feien entrada al parc tancat en segona posició a 55,5 segons dels líders, mentre que els murris de l'equip júnior de la casa dels dos galons, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que aixecaven una mica el peu de l'accelerador per tal d'haver d'escombrar menys el diumenge, completaven l'etapa en tercera posició a 58,2 segons dels primers classificats. Per darrera dels provençals, a 45 segons i pràcticament 1 minut, s'hi trobaven els Ford Focus RS WRC'09 oficials de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila i de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen que seguien experimentant una millora en els seus temps si bé aquesta millora era tardana i insuficient.

Comparada amb les dues etapes anteriors, la dominical es podria considerar com un tràmit, doncs només estava composada per 58,54 km cronometrats al llarg de tres trams i una cinquena passada per la superespecial espectacle que solia tancar les jornades. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven en la primera prova cronometrada de la tercera etapa i assolien la segona plaça a la general provisional, mentre que la cancelació de segona especial aplaçava l'intens duel que s'estava vivint pel segon graó del podi. Petter Solberg i Phil Mills s'imposaven en la tercera cronometrada dominical i retallaven en 8 dècimes les distàncies vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que els dos pretendents a la segona posició es trobaven separats en 6 dècimes de segon de cara a la última passada per l'especial espectacle.

D'altra banda Ford tornava a tirar d'ordres d'equip i estrategies, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es veien obligats a perdre temps per tal de que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen guanyessin una plaça, la seva, a la general provisional.

La superespecial espectacle final doncs resoldria l'inquilí del segon graó del podi, i Petter Solberg i Phil Mills amb el millor registre que hi aconseguien, el seté al llarg del ral·li, se'l feien seu en quan superaven per 1,7 segons a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Així s'arribava al terme del ral·li, en el que Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien la seva primera victòria de la temporada en completar el recorregut celebrat en 3 hores 42 minuts i 41,7 segons, 24,2 segons menys que els pilots provats Petter Solberg i Phil Mills. Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que invertien 25,3 segons més que els guanyadors de la prova, finalment tancaven el podi.

Ogier-Ingrassia van demostrar maneres, peró finalment es van haver de conformar amb el tercer graó per ben poc.

Malgrat les distàncies, el novedós campionat SWRC, reservat a vehicles S-2000, animava fins a sis equips a fer-hi acte de presència. Els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak esdevenien els primers líders de la prova en quan guanyaven 4 de les 5 primeres especials cronometrades, peró en la sisena els líders es veien obligats a optar pel superally en quan trencaven la corretja de distribució en un canvi de rasant, deixant com a líders als catalans Xevi Pons i Alex Haro que tancaven la jornada guanyant els dos trams que hi restaven.

Dissabte, un problema d'embragatge que apareixia en les primeres cronometrades en el Ford Fiesta S2000 dels catalans feia que aquests cedissin la seva primera plaça als txecs Martin Prokop i Jan Tománek, que completaven el bucle matinal com a líders. Amb el pas per les assistències es va poder reparar el problema i la parella catalana escurçava distàncies amb dos escratxs per situar-se a 4,7 segons dels líders a l'espera de la darrera jornada, on Xevi Pons i Alex Haro sortien a l'atac per superar clarament a Martin Prokop i Jan Tománek i emportar-se la primera victòria en el campionat. En clau de campionat, el txec era dels pocs pilots que podien comptabilitzar dues participacions en el certàmen, i ho feien amb dos podis, el que els permetia superar per 8 punts al suec Per-Gunnar Andersson, guanyador a Suècia, i al català Xevi Pons.

Una averia d'embragatge va posar en dubte la contundent victòria de Pons-Haro.

En el campionat de producció, els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho amb Mitsubishi Lancer Evo IX van protagonitzar una intensa lluita amb el japonès Toshi Arai i el britànic Daniel Barritt a bord d'un Subaru Impreza STi N15 per la primera posició, favorable als dels tres diamants vermells al terme de la primera etapa per tan sols 5,6 segons de diferencia, després que els lusitans haguessin perdut la primera posició en la segona cronometrada i l'haguessin recuperat al llarg de l'etapa.

Dissabte, el frec a frec entre portuguesos i nipo-britànic es mantenia, més quan tots dos equips empataven a temps en la general al terme de la primera especial cronometrada, fins a la tercera prova especial programada, on els de Subaru patien una volcada en pilotar amb una roda punxada i perdien de cop prop de 4 minuts. Si bé Toshi Arai i Daniel Barritt no van perdre plaça, aquesta incidència va aplanar molt el camí d'Armindo Araújo i Miguel Ramalho que es van limitar a controlar el ral·li per tal d'aconseguir la victória, la primera de la temporada, que combinada amb el tercer lloc de Suècia, permetia als campions mundials en vigència passar a liderar la provisional del campionat.

A l'equador de la prova la cursa per la victòria va ser molt planera per Araújo-Ramalho.

Sébastien Loeb comptava les dues participacions que duia en el mundial per podis, el que permetia al pilot alsacià rellevar al finlandès Mikko Hirvonen de la primera plaça, que amb el quart lloc aconseguit a Mèxic, queia fins la segona posició. Per darrera Sébastien Ogier i Jari-Matti Latvala empataven a punts en haver aconseguit els mateixos resultats en les dues proves inicials, un tercer i un cinquè lloc.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	43
Mikko Hirvonen	37
Sébastien Ogier Jari-Matti Latvala	25 25

En la taula de constructors, tot i el ral·li fluix que feien els homes de Ford, la marca de l'oval seguia capitanejant la taula gràcies a que Dani Sordo i Marc Martí poc podien contribuir a la victòria dels seus companys Sébastien Loeb i Daniel Elena, pel que la marca dels dos galons es quedava a 6 de Ford. Per darrera, l'equip Junior de Citroën defeia la igualada amb Stobart tot i que només un dels seus cotxes arribava al final del ral·li.

Constructor	Punts
Ford	67
Citroën	61
Citroën Junior	32