Una averia en el cotxe del seus companys i un ritme fora de l'abast sobre l'asfalt aconseguint així Röhrl-Geistdörfer la seva cinquena victòria.

El diumenge 9 de març de 1980 acabava a Estoril la tercera cita del calendari mundial de ral·lis, el 14è Ral·li de Portugal. La prova, que s'havia iniciat el dimecres 5 de març des de la mateixa ciutat propera a la capital, comptava amb 121 equips inscrits, dels que 101 es varen presentar a la rampa de sortida per fer front als 673,50 km del recorregut cronometrat repartits al llarg de 47 especials. D'aquests només 16 van conseguir acabar la tan dura prova que era puntuable per als campionats de marques i pilots.

Quan tot feia pensar en un duel entre els dos FIAT, una inoportuna averia ho va impedir assegurant això si un fantàstic doblet per a la marca de Torí.

Quan eren les 9 en punt del matí, es donava sortida als participants des del parc tancat d'Estoril per a que aquests afrontessin les primeres 15 proves especials del programa, de les que 6 eren asfaltes i 9 sobre terra, i que suposaven el viatge cap al nord de la nació portuguesa i un total de 170 km cronometrats.

Les 4 primeres proves especials, celebrades a la Serra de Sintra, eren asfaltades i permetien veure a Bernard Darniche i Alain Mahé esprémer al màxim el seu Lancia Stratos HF; els francesos s'imposaven consecutivament en totes 4 cronometrades i aconseguien un marge proper a la vintena de segons vers els alemanys d'Opel Jochi Kleint i Gunter Wagner, els seus primers perseguidors, mentre que els dos FIAT 131 Abarth oficials en mans de Markku Alén i Ilkka Kivimäki, i de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, es trobaven a poca distància del segon lloc.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'imposaven en la primera prova especial celebrada sobre terra, Montejunto, i assolien la segona posició a 15 segons del lideratge. Bernard Darniche i Alain Mahé tornaven a marcar la refrència en la sisena prova cronometrada de l'etapa per tal d'entrar al reagrupament de Figueira da Foz amb 23 segons de marge vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, Jochi Kleint i Gunther Wagner eren tercers a 4 segons dels finlandesos de FIAT, mentre que en quart lloc s'hi trobava el Ford Escort RS1800 d'Ari Vatanen i David Richards a 40 segons del lideratge i precedint en 5 l'empat entre els seus companys Hannu Mikkola i Arne Hertz, i Walter Röhrl i Christian Geistdörfer.

Al capvespre els pilots sortien del reagrupament de Figueira da Foz per tal d'afrontar les restants 9 proves especials de l'etapa amb caràcter de nocturnitat. Bernard Darniche i Alain Mahé aprofitaven que el terreny sobre el que es desenvolupava la setena prova especial continuava sent l'asfalt per tal de sumar un escratx més en el seu haver. Però la reacció de Markku Alén i Ilkka Kivimäki era immediata, i els pilots amb el registre més baix de la vuitena prova especial, començaven a retallar distàncies amb els francesos líders per situar-les per sota dels 20 segons.

Ari Vatanen i David Richards passaven a l'atac a continuació amb 6 escratxs consecutius, mentre que els pilots finlandesos oficials de FIAT rellevaven en el lideratge a Bernard Darniche i Alain Mahé al terme de la desena prova especial, especial en la que també es registrava la baixa de Jochi Kleint i Gunter Wagner per accident. El lideratge de Markku Alén i Ilkka Kivimäki seria efímer però, un problema d'il·luminació feia perdre 2 minuts als pilots de FIAT, que cedien la primera plaça a Ari Vatanen i David Richards. Posteriorment, els mecànics van haver de canviar l'alternador del seu 131 Abarth, el que endarreria encara en 3 minuts més als pilots en forma de penalització.

Molt pitjor els va anar la segona passada per Lousa, onzena prova especial del programa, a Bernard Darniche i Alain Mahé, els pilots havien d'abandonar la competició amb el seu Stratos HF fumejant per una averia en la junta de culata, mentre que Anders Kulläng i Bruno Berglund es retiraven per accident, amb el que l'equip oficial Opel es quedava sense integrants.

Enmig de tot aquest enrenou, facilitat per la pluja i la boira que hi feien acte de presència, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer ascendien fins a la segona posició, mentre que els seus companys d'equip, els italians Attilio Bettega i Arnaldo Bernacchini, es situaven en l'última plaça de podi, malaraudament pels interessos dels transalpins, una sortida de carretera en l'enllaç vers la darrera cronometrada de l'etapa, els deixava fora de competició. Timo Salonen i Seppo Harjanne també se sortirien de la via en el mateix indret que els pilots de FIAT, si bé el finlandès de Datsun havia de passar unes hores per l'Hospital.

Markku Alén i Ilkka Kivimäki s'imposaven en la darrera prova especial de l'etapa per superar en la provisional el Toyota Celica 2000 GT dels francesos Jean-Luc Thérier i Michel Vial, mentre que Ari Vatanen i David Richards patien una sortida de pista caient en una rasa profunda; si bé la parella aconseguia retornar a la pista al cap d'uns instants, el seu Ford Escort RS1800 tenia la direcció oberta, el que comportava una llarga assistència mecànica que els va suposar una penalització de 13 minuts i caure fins la dotzena posició provisional.

En un final d'etapa dantesc, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer accedien a liderar la classificació provisional del ral·li per un marge de 3 minuts i 51 segons amb els seus companys Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Jean-Luc Thérier i Michel Vial tancaven les posicions de podi a 4 minuts i 30 segons dels líders. 1 segon per darrera dels francesos de Toyota, s'hi trobaven els francesos de Talbot Guy Fréquelin i Jean Todt, qui malgrat no trobar-se a gust amb el tarat de les seves suspensions, lideraven amb comoditat el Grup 2. Hannu Mikkola i Arne Hertz, afligits per les nombroses punxades, eren cinquens a 5 minuts i 51 segons.

Des de Povoa de Varzim arrancava la segona etapa del ral·li el dijous a les 4 de la tarda, un escull que suposava 137 km de lluita contra el cronòmetre al llarg de 4 trams pels que s'hi passava en dues ocasions, última hora de la tarda i nit, i en els que el vent i la pluja acompanyarien als 47 equips participants que restaven en actiu. Markku Alén i Ilkka Kivimäki continuaven progressant favorablement a l'esdeveniment i malgrat patir un cert retard per un problema amb el diferencial en la darrera prova especial del bucle, els finlandesos retallaven distàncies amb els seus companys d'equip en imposar-se en 5 de les 8 proves especials.

Jean-Luc Thérier i Michel Vial veien com els problemes de frens en el seu Toyota Celica 2000 GT s'agreujaven, i els pilots no podien aturar el progrès de Guy Fréquelin i Jean Todt, que els rellevaven de la darrera posició de podi, tanmateix la parella de la formació nipona no podia completar l'etapa, doncs la transmissió del seu cotxe es trencava mentre aquests afrontaven l'última prova especial de l'etapa.

30 formacions retornaven al parc tancat de Povoa de Varzim quan eren 2 quarts i 5 d'1 de la matinada del divendres, mantenint-se la classificació general provisional comandada per Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els alemanys veien reduit el seu coixí de segons amb Markku Alén i Ilkka Kivimäki fins als 2 minuts i 17 segons, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt eren els tercers classificats a 7 minuts i 33 segons del lideratge. Hannu Mikkola i Arne Hertz es trobaven a 13 segons dels francesos de Talbot, mentre que Ari Vatanen i David Richards aconseguien remuntar fins la cinquena posició provisional aprofitant els problemes de carburació del Truipmh TR7 V8 de Per Eklund i Hans Sylvan, la manca de maniobrabilitat del Mercedes-Benz 450 SLC de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, així com de la penalització que s'imposava a Henri Toivonen i Antero Lindqvist arran del canvi de la caixa de velocitats.

La tercera etapa del ral·li era la de més pes de totes, doncs aquesta tenia en el seu programa 300,50 km cronometrats, és a dir, gairebé la meitat de tota la distància competitiva de l'edició, al llarg de 15 proves especials; de les que 2 eren asfaltades, 1 era mixta i les 12 restants de terra. Amb sortida celebrada a Povoa de Varzim a 2 quarts de 10 del matí, l'arribada es programva per a 2 quarts de 12 de l'endemà dissabte a Estoril.

I ja en la primera prova especial de l'etapa, vint-i-quatrena en el còmput global de la cita, es donava fe del seu protagonisme en l'esdevenir del ral·li, doncs a Fafe, Hannu Mikkola i Arne Hertz prenien la tercera plaça provisional a Guy Fréquelin i Jean Todt, però una prova especial més tard, Cabreira, els nòrdics patien una sortida de pista en una corba llarga que en el seu final es tancava. Instants posteriors vindria el drama quan literalment els hi queia a sobre el Ford Escort RS1800 dels seus companys d'equip, Ari Vatanen i David Richards, amb el que la formació es quedava de sobte en blanc. Una altra baixa d'entitat a Cabreira era la d'Henri Toivonen i Antero Lindqvist, els finlandesos es veien obligats a abandonar el ral·li amb el motor del seu Talbot Sunbeam Lotus trencat.

El pinturesc accident dels dos Ford Escort RS1800 a Fafe.

Així Per Eklund i Hans Sylvan heredaven la quarta plaça, però a gairebé 10 minuts de Guy Fréquelin i Jean Todt, que de nou eren els tercers classificats. Però dues cronometrades més enllà, la bomba de carburant del seu Triumph TR7 V8 els obligava a abandonar el ral·li. Els britànics Andy Dawson i Kevin Gormley es trobaven amb el seu Datsun 160J Grup 2 ocupant la quarta poisció, però com si una maledicció hagués caigut en aquest lloc, una prova especial més tard s'accidentaven i passaven a engruixar la llista d'abandonaments.

Tot aquest seguit d'abandonaments no feia més que deixar a Guy Fréquelin i Jean Todt en una cómoda tercera plaça, doncs a l'entrada al reagrupament de Viseu el seu marge sobre el Mercedes-Benz 450 SLC 5.0 de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, que al llarg de tot el ral·li venia arrossegant problemes de frens donat el gran pes del cotxe alemany, era de 15 minuts i 18 segons.

Mentrestant per davant Walter Röhrl i Christian Geistdörfer estaven lliurant un preciós estira i arronsa amb els seus companys d'equip Markku Alén i Ilkka Kivimäki, alternant-se en l'autoria dels millors temps dels trams que s'anaven cel·lebrant mentre feien camí cap al centre del país. De fet, després de l'escratx dels finlandesos a Nostra Senhora de Graça, tercera prova especial de l'etapa, la distància es situava en minut i mig entre els dos FIAT, però finalment les ordres d'equip no van ser necessaries, doncs una averia en el diferencial de Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la següent cronometrada programada, Marão, suposava la pèrdua d'uns 4 minuts i una glopada d'aire per a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, els quals entraven a descansar a Viseu amb 5 minuts i 39 segons de coixí. Si bé Markku Alén i Ilkka Kivimäki veien com les seves opcions a victòria es reduien dràsticament arran de l'averia, com a contrapartida gaudien d'un marge de 8 minuts i 38 segons vers els darrers inquilins de places de podi.

Amb nocturnitat, els pilots sortien de Viseu per tal d'arribar a Estoril l'endemà dissabte mig matí, la boira acompanyava als pocs equips participants que restaven en actiu i en aquestes condicions van ser quan Walter Röhrl i Christian Geistdörfer donaven el cop definitiu. Amb una precisió métrica en les notes, els alemanys s'imposaven en els 42 km d'Arganil, superant en un 10 % la velocitat mitjana dels seus més immediats perseguidors a l'especial, els suecs Björn Waldegård i Hans Thorszelius i els seus companys finlandesos Markku Alén i Ilkka Kivimäki.

De fet els líders només deixaven escapar el millor registre en les dues passades pel tram de Candosa, on el millor registre era pel Toyota Celica 2000 GT d'Ove Andersson i Henry Liddon, amb el que els alemanys entraven al parc tancat d'Estoril amb l'important marge de 13 minuts i 35 segons vers Markku Alén i Ilkka Kivimäki, mentre que Guy Fréquelin i Jean Todt es trobaven a 26 minuts i 19 segons del lideratge i veient com el seu marge de seguretat s'havia reduit fins als 4 minuts i 52 segons en relació al Mercedes-Benz 450 SLC de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, si bé els homes de Talbot no haurien de patir massa per la seva posició, donada la poca adaptació del cotxe alemany en les proves especials asfaltades que tenien per davant.

La quarta i última etapa del ral·li estava composada per 9 proves especials nocturnes de 66 km cronometrats, els quals provenien d'una triple passada pel bucle de la Serra de Sintra. La sortida es celebrava amb 16 equips participants dins al parc tancat a les 9 del vespre del dissabte, mentre que l'arribada al parc tancat estava programada per diumenge a 1 quart de 3 de la matinada. L'etapa esdevingué un formalisme per a les formacions que restaven en actiu, doncs les distàncies eren massa importants pels quilòmetres que tenien per endavant, així tot, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer encara van ser a temps de sumar 6 millors temps per tal d'aconseguir la respectable xifra de 18 escratxs al llarg de tot l'esdeveniment.

Completades les 47 proves especials programades en el 14è Ral·li de Portugal, la cita es donava oficialment per conclosa amb la victòria de Walter Röhrl i Christian Geistdörfer. Els alemanys cobrien els 673,50 km cronometrats del recorregut en un temps de 8 hores 45 minuts i 35 segons i s'emportaven el guardó de guanyadors cap a casa, mentre que Markku Alén i Ilkka Kivimäki hi invertien 14 minuts i 19 segons més que els seus companys d'equip i s'havien de conformar amb la segona plaça. Guy Fréquelin i Jean Todt s'anotaven el seu primer escratx en la segona passada pel bucle de Sintra i tancaven el podi a 30 minuts i 29 segons dels guanyadors, guanyant tanmateix la categoria reservada als cotxes Grup 2.

Tot i pilotar un petit Grup 2, els problemes i averies d'altres va permetre pujar al podi la parella francesa Fréquelin-Todt .

En la taula general del campionat per a pilots, la segona victòria que aconseguia Walter Röhrl en la temporada, permetia al pilot alemany encapçalar la classificació provisional, mentre que el suec Björn Waldegård, gràcies a puntuar en els tres esdeveniments celebrats fins al moment, superava al seu compatriota i vencedor a Suècia Anders Kulläng.

Pilot	Punts
Walter Röhrl	40
Björn Waldegård	34
Anders Kulläng	30

En el campionat de marques, FIAT portava dues de dues victòries el que no feia més que refermar la seva condició de líder, mentre que Ford, gràcies a la victòria en Grup 1 i setè lloc final dels locals Carlos Torres i Pina de Morais, sumava uns valiosos 12 punts que els permetia pujar fins la segona posició. Per darrera d'aquests, Lancia i Talbot empataven en tercera posició amb 16 punts.

Constructor	Punts
FIAT	36
Ford	20
Lancia Talbot	16 16

Agraïments a Carles Bosch per la cessió de material gràfic.

Salonen-Harjanne van passar d'escuders a Peugeot a líders del mundial

Tercera cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 19è Ral·li de Portugal finalitzava a Estoril el dissabte 9 de març de 1985. Amb puntuabilitat en els certamens per a pilots, marques i pilots de cotxes de Grup A, tots els 94 equips inscrits van empendre la competició des de la rampa de sortida, ubicada també a Estoril, el dimecres 6 de març, cap a un recorregut endurit vers anteriors edicions amb 47 proves especials de 730,50 km cronometrats, una distància que només van ser coberta per 28 equips participants.

Únic representant de Lancia a Portugal, Biasion-Siviero van arribar a liderar en l'etapa d'asfalt.

Abans d'iniciar-se la prova, aquesta ja tenia baixes ilustres quan l'equip Lancia decidia no anar-hi en vistes de seguir treballant i accelerant el debut del Lancia Delta S4, cotxe de tracció integral que serviria a la marca italiana fer front a la dura competència. D'altra banda Audi va reduir a la meitat els seus efectius, deixant incomprensiblement a casa Michèle Mouton i Fabrizia Pons, guanyadores de l'edició de 1982 i a Hannu Mikkola i Arne Hertz guanyadors de les dues anteriors edicions.

La Serra de Sintra era fidel a la seva cita amb la prova i acollia les primeres especials cronometrades del ral·li amb els tradicionals tres trams que es disputaven per triplicat, generant 9 especials en total. Cap al vespre, els pilots es dirigien mitjançant 8 especials cronometrades i d'asfalt, cap al nord del país, concretament a Povoa de Varzim, on els primers equips hi arribarien quan faltessin 5 minuts per les 6 del matí del dijous després d'haver iniciat l'etapa el dimecres a les 9 del matí; amb el que el primer escull del programa suposava un total de 17 proves cronometrades asfaltades de 186 km competitius.

Els alemanys d'Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer van ser els autors materials del primer escratx de la prova, esdevenint en bona lógica els primers líders de la prova, peró a continuació, dos escratxs consecutius dels italians Massimo Biasion i Tiziano Siviero, enrolats dins l'estructura semi-oficial del Jolly Club, els hi suposava el relleu al capdavant de la classificació. Malgrat que els italians aprofitaven les bondats del seu Lancia 037 sobre asfalt guanyant la cinquena i sisena prova especial del bucle de Sintra, el seu lideratge mai va ser ampli, amb distàncies inferiors als 5 segons vers Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, el que va permetre als pilots d'Audi que recuperar la primera posició en quan els transalpins patien una punxada en la setena especial del ral·li.

Ja de nit, en abandonar la Serra de Sintra i dirigir-se cap a Povoa de Varzim, Miki Biasion i Tiziano Siviero van seguir exprimint al màxim les qualitats del seu Lancia 037 sobre l'asfalt per tal de recuperar el liderat i marcar distàncies vers els seus rivals, deixant a Walter Röhrl i Christian Geistdörfer en segona posició a 58 segons i Ari Vatanen i Terry Harryman a continuació amb una diferència d'1 minut i 11 segons a la neutralització de la primera etapa.

Dijous a 2 quarts de 3 del migdia s'iniciava la segona etapa, amb 10 especials cronometrades de 166 km de distància, ja de terra per al que restava de ral·li, les quals tindrien el seu punt final a les 12 en punt de la nit del divendres a la mateixa localitat de Povoa de Varzim. En elles Ari Vatanen i Terry Harryman van sortir a per totes i en la primera prova cronometrada que es celebrava els pilots de Peugeot patien una punxada, lluny d'aturar-se a canviar la roda, la parella finlandeso-britànica va decidir continuar sobre la llanda cedint aproximadament mig minut després de pilotar uns 8 km en aquestes condicions. Acte seguit les assistències van reparar els desperfectes ocasionats pel seu pilotatge sota aquestes condicions, peró la suspensió del seu 205 T16 havia patit.

Més endavant, en la quarta especial del dia, una ròtula cedia, provocant que el cotxe anés pràcticament sobre tres rodes, però malgrat això Ari Vatanen i Terry Harryman van seguir imprimint un ritme dur fins que un sensor del electrónic va fallar i la parella que havia guanyat els últims 5 esdeveniments del mundial de ral·lis es veia obligada a abandonar.

Entretant, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer aconseguien superar a Miki Biasion i Tiziano Siviero aprofitant la tracció integral del seu Audi Sport Quattro al terme de la tercera especial cronometrada de la jornada, i després d'haver aconseguit marcar els millors registres en la primera i tercera prova especial de l'etapa. Posteriorment Timo Salonen i Seppo Harjanne, els pilots que en principi estaven cridats a ser els escuders de Peugeot, es començaven a reivindicar com a protagonistes de la prova marcant l'escratx en la quarta i cinquena prova de la jornada, dues de les cronometrades més llargues de l'etapa, els quals permetien als finlandesos escurçar les distàncies vers els alemanys d'Audi per sota del mig minut, alhora que superaven el Lancia del Jolly Club que no podia fer gaire més que no intentar perdre massa temps.

En la recta final de la segona etapa però, Timo Salonen i Seppo Harjanne van començar a experimentar incidents que els van fer perdre el contacte amb Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, una punxada primer i un palier trencat després, els suposava acabar l'etapa en la tercera posició provisional a gairebé 3 minuts i 55 segons dels líders, i 53 segons per darrera del 037 de Miki Biasion i Tiziano Siviero.

Emplaçats al divendres pel matí arrencava la tercera etapa composada de 12 especials cronometrades de 203 km de distància, les quals estaven en un estat força lamentable a causa de les pluges i que desplaçaven l'activitat del ral·li cap al centre del país, concretament fins a Viseu. Timo Salonen i Seppo Harjanne no tenien un inici massa esperançador quan després de completar la tercera especial del dia, Cabreira, uns problemes de direcció els obligaven a fer una assistència d'emergència. Afortunadament l'helicòpter de l'equip va conduir ràpidament la peça de recanvi i la operació es va fer en tanta celeritat que els pilots no varen incórrer en cap penalització.

Tot i que Timo Salonen i Seppo Harjanne certificaven que el seu Peugeot 205 T16 funcionava correctament amb l'escratx en la següent especial cronometrada, els pilots d'Audi Walter Röhrl i Christian Geistdörfer, així com uns mermats pels problemes amb el canvi Stig Blomqvist i Björn Cederberg, guanyaven totes les especials que restaven per disputar-se, sent 5 escratxs pels alemanys i 4 pels suecs campions del món, el que deixava als finlandesos de Peugeot a 6 minuts i 22 segons de diferència abans d'afrontar la quarta i última etapa.

Els 56,50 km cronometrats del mític tram d'Arganil, donaven el tret de sortida a l'última jornada de competició el dissabte a trenc d'alba, jornada que portaria als 32 equips que restaven en actiu de nou fins a Estoril. En total l'etapa comptava amb 8 proves especials competitives de 176 km cronometrats, entre les que hi calia comptabilitzar dues passades per Arganil.

I Arganil va estar un any més a l'alçada de les expectatives, Walter Röhrl i Christian Geistdörfer que venien manifestant un malestar amb la seva caixa de canvis, la qual s'escalfava en les cronometrades llargues i que els enginyers de la formació bavaresa havien trobat una solució d'emergència foradant el protector del càrter, van veure com finalment el seu escalfament en l'especial inuagural els feia perdre 3 minuts i 43 segons. Si bé els alemanys conservaven la primera posició, la seva substitució els va fer incòrrer en una penalització de 5 minuts, amb el que el liderat passava a estar en mans de Timo Salonen i Seppo Harjanne, autors a la seva vegada del millor temps en aquest primer tram del dia, després de que Miki Biasion i Tiziano Siviero haguessin hagut d'enlentir el seu ritme en perdre-hi cargols de les rodes.

Alemanys i finlandesos van tenir un estira i arronsa en les dues següents especials cronometrades abans d'arribar a la segona passada per Arganil, on els 56,50 km de l'especial tornarien a ser decissius. Walter Röhrl i Christian Geistdörfer patien una punxada i el temps que s'hi deixaven no només els allunyava dels homes de Peugeot sino que els situava per darrera del Lancia 037 dels italians Miki Biasion i Tiziano Siviero. Per sort seva, Stig Blomqvist i Björn Cederberg també patien una punxada, amb el que els suecs no podien comprometre la tercera posició dels seus companys de formació. Tot i que els homes d'Audi van intentar remontar posicions guanyant 3 de les 4 especials que restaven per celebrar-se, aquestes eren massa curtes com per intentar obrar cap canvi en la classificació.

Així doncs, amb l'entrada al parc tancat d'Estoril el dissabte 9 de març de 1985 a 2 quarts d'11 de la nit, el 19è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs, on Timo Salonen i Seppo Harjanne certificaven la seva primera victòria amb Peugeot en completar els 730,50 km cronometrats del recorregut en 8 hores 7 minuts i 25 segons. Massimo Biasion i Tiziano Siviero hi invertien 4 minuts i 41 segons més que els finlandesos i pujaven al segon graó del podi, mentre que Walter Röhrl i Christain Geistdörfer que havien liderat bona part del ral·li, el tancaven a 5 minuts i 58 segons dels guanyadors.

Arganil va condemnar a Röhrl-Geistdörfer.

En l'apartat reservat als turismes millorats, o Grup A, els Volkswagen Golf GTi oficials de Franz Wittmann i Ferdinand Hinterleitner, així com de Jochi Kleint i Werner Hohenadel, van dominar els compassos inicials del programa, però tot aquest domini tindria un final sobtat en l'equador de la segona etapa, quan totes dues unitats havien d'abandonar la competició per respectius problemes en la caixa de canvis. Els locals Jorge Ortigão i João Batista a bord d'un Toyota Corolla GT heredaven llavors la primera posició, una plaça que aquests ja no abandonarien fins a la conclusió de l'esdeveniment.

Ortigão-Batista guanyaven el Grup A amb l'abandonament sobtat dels VW oficials.

En el campionat per a pilots, la victòria que aconseguia Timo Salonen en terres luses, permetia al pilot passar de ser l'escuder de la marca del lleó al líder del campionat de pilots amb 44 punts, 4 més que el seu company i compatriota Ari Vatanen. Stig Blomqvist, tot i no quallar un bon ral·li pels constants problemes mecànics, aconseguia acabar la prova en quarta posició i mantenir-se per davant dels seu company Walter Röhrl.

Pilot	Punts
Timo Salonen	44
Ari Vatanen	40
Stig Blomqvist	35

En el campionat de marques, Peugeot sumava amb aquesta tres de tres, el que permetia als francesos sumar 54 punts, 8 més que Audi, que si bé no aconseguien guanyar cap prova, en totes elles estaven en el podi. Lancia, gràcies al segon lloc de Miki Biasion i Tiziano Siviero, sumava 16 punts i es mantenia en posicions provisionals de podi.

Constructor	Punts
Peugeot	54
Audi	46
Lancia	24

Després de quatre abandonaments a Portugal, Sainz-Moya aconseguien retornar a Estoril i com a guanyadors

El dissabte 9 de març de 1991, els jardins del Casino d'Estoril eren un any més escenari de la cerimònia de clausura del Ral·li de Portugal, en concret la 25ena edició de la cita lusa. El recorregut de la prova comptava amb 38 proves especials cronometrades de superficie mixta asfalt-terra d'una corda de 564,20 km en el seu programa, a les que els 95 equips participants dels 106 que s'hi inscribien havien de començar a fer front a partir del dimarts 5 de març. El ral·li, que era puntuable pels campionats de constructors, pilots i mundial de producció, era completat per 28 participants.

Auriol-Occelli van mantenir el pols fins a les acaballes del recorregut..

Una especial espectacle programada a Jamor el dimarts a primera hora de la tarda, de tan sols 2,30 km de distància, donava el tret de sortida als participants, en la que l'ordre de sortida es revelava clau, doncs les intenses pluges caigudes havien deixat la pista molt enfangada i amb el pas dels participants, aquesta empitjorava.

Els primers en prendre la sortida van ser els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero en virtud de guanyadors de les tres últimes edicions de la cita ibérica, al que els hi va seguir els campions mundials en vigència, els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya, els quals rebaixaven en 1 segon el registre anterior dels pilots de Lancia. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, poseïdors del récord absolut de victòries a la prova amb 5, eren els tercers en prendre la sortida i a bord del seu Subaru Legacy RS aconseguien marcar el mateix temps que la parella de Toyota, donant-se un liderat ex-aequo entre espanyols i finlandesos. A partir de llavors la traçada es va tornar en unes condicions impossibles per a la resta de participants per tal de millorar els registres anteriors amb el que els pilots de Subaru i Toyota se n'anaven a dormir com a líders.

La primera etapa es completava a partir de l'endemà dimecres amb el seu viatge cap a Provoa de Varzim, situada al nord del país, on s'hi tenia prevista la entrada a la 1 de la matinada del dijous, mitjançant 11 proves especials de 177,30 km cronometrats, de les quals una era mixta, Freita, i la resta sobre asfalt.

La pluja va acompanyar als participants des de que prengueren la sortida als jardins del Casino d'Estoril, tal va ser la intensitat d'aquestes, que van provocar un esllabissament de terra en la primera especial programada del dia, obligant als organitzadors a cancelar-la. Així doncs l'inici de la competició en els trams es desplaçava fins a Montejunto, on un escratx de Carlos Sainz i Luis Moya, situava a la parella campiona del món en primera posició provisional.

En la següent especial cronometrada programada, Markku Alén i Ilkka Kivimäki, els co-liders recentment destronats, feien el mateix en els 20,50 km del tram de Figueira dos Vinhos, el que permetia als finlandesos recuperar el liderat de la prova en desplaçar-n'hi a la parella espanyola de Toyota. Precisament en aquesta cronometrada, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero patien una punxada i s'endarrerien uns 30 segons vers els primers classificats.

A partir de llavors dos especialistes en asfalt com són François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, guanyadors de la quarta prova cronometrada del dia, peró sobretot Armin Schwarz i Arne Hertz, cobraven protagonisme. La parella germano-sueca de Toyota s'imposava consecutivament en les quatre proves especials cronometrades que seguien en el programa, el que permetia al segon equip dels japonesos afincats a Colònia, passar a liderar la general del ral·li a partir de la cinquena especial del dia després d'haver estat en temps propers als líders al llarg de les quatre proves cronometrades anteriors.

Entretant, enmig del domini d'Armin Schwarz i Arne Hertz, Markku Alén i Ilkka Kivimäki erraven la munta de pneumàtics i perdien de cop gairebé 1 minut només a l'especial més llarga del dia, precisament la cinquena en la que es produia el canvi en el liderat, Serra de Lousa. Mentre que en el cas de François Delecour i Anne-Chantal Pauwels, una averia en els intercomunicadors, impedia al pilot francès escoltar correctament les notes que li cantava la seva co-pilot. Per últim, una averia en els eixugaparabrises del Celica GT-4 de Carlos Sainz i Luis Moya, endarreria la parella espanyola, alhora que els hi entrava molta aigua a l'interior.

Un cop ja havia caigut la nit a Portugal i s'havia superat el reagrupament d'Arganil, Miki Biasion i Tiziano Siviero trencaven la ratxa d'Armin Schwarz i Arne Hertz, que ni tan sols figuraven entre els 5 millors equips en perdre 11 segons vers la parella italiana en la novena prova especial de la jornada, desena de l'etapa i del comput global del ral·li, si bé la parella de Toyota es mantenia líder. En la següent especial, una placa de gel va canviar el transcurs del ral·li, doncs tan François Delecour i Anne-Chantal Pauwels com els líders Armin Schwarz i Arne Hertz, la trepitjaven i es veien forçats a abandonar la prova per accident. Miki Biasion i Tiziano Siviero, autors novament del millor registre a l'especial, passaven a liderar la general, condició que confirmarien en obtenir l'últim escratx de la jornada, permetent a la parella italiana entrar al parc tancat de Povoa de Varzim amb 9 segons de marge vers els francesos del Jolly Club Didier Auriol i Bernard Occelli i 25 en relació a Carlos Sainz i Luis Moya. Markku Alén i Ilkka Kivimäki, quarts classificats, es trobaven ja una mica despenjats vers els inquilins del podi provisional doncs feien entrada a la neutralització de l'etapa a 1 minut i 24 segons dels seus ex-companys d'equip.

A part de les baixes abans esmentades d'Armin Schwarz i Arne Hertz i de François Delecour i Anne-Chantal Pauwels en la desena especial per accident, en la sisena especial del dia, el ral·li perdia simultaniament a Malcolm Wilson i Nicky Grist per sortida de pista i a Alex Fiorio i Luigi Pirollo per averia en el motor, el que significava que Ford es quedava sense representació abans de ni tan sols acabar la primera etapa.

Dijous amb l'arribada de la segona etapa del ral·li, un bucle amb inici i final a Povoa de Varzim, arribava la majoria per a les especials de terra, amb un total de sis cronometrades sobre aquesta superficie més una setena especial sobre terreny mixte a Lousada, i que precisament donava el tret de sortida a la jornada, el que permetien afegir al rutòmetre del programa 85,50 km cronometrats més.

Els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya hi feien debutar els revolucionaris pneumàtics asimètrics de Pirelli, gràcies als quals la parella de Toyota aconseguia imposar-se en totes i cadascuna de les 7 proves cronometrades de la segona etapa. Si bé en les quatre primeres especials cronometrades, d'una corda més curta, els espanyols només feien que escurçar distàncies vers els dos Lancia que els precedien, a Luilhas, cinquena especial del dia, els campions mundials en vigència tornaven a liderar la prova.

A São Lourenço, l'especial més llarga del segon dia de competició amb 26 km de lluita contra el cronòmetre, Markku Alén i Ilkka Kivimäki perdien 1 minut adicional per un problema en el motor del seu Legacy RS mentre que el belga Marc Duez i el seu copilot alemany Klaus Wicha, es veien obligats a abandonar el ral·li per averia elèctrica en el seu Toyota Celica GT-4 semioficial i decorat amb els colors de la petrolera belga Fina.

Carlos Sainz i Luis Moya feien la segona entrada al parc tancat de Povoa de Varzim amb 24 segons de marge vers Didier Auriol i Bernard Occelli, 19 dels quals s'aconseguien en l'escratx de l'última prova especial cronometrada, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero, que perdien 12 segons vers la parella espanyola en la darrera especial cronometrada, es trobaven a 27 segons dels líders i en tercera posició provisional. El minut que cedien Markku Alén i Ilkka Kivimäki en la penúltima especial cronometrada de la segona jornada, permetia als seus compatriotes de Lancia, Juha Kankkunen i Juha Piironen, pujar fins la quarta posició provisional que aquests abans ocupaven, si bé els dues vegades campions mundials es trobaven a gairebé 2 minuts dels seus companys d'equip italians.

La tercera etapa del ral·li desplaçava als 42 equips participants que restaven en actiu des de Povoa de Varzim fins a Viseu a través de 9 proves cronometrades, 8 de les quals eren sobre terra i 1, Armamar, sobre asfalt, que totalitzaven 124,40 km. El mal estat de la pista peró, va obligar als organitzadors a cancelar la celebració de l'última especial de la jornada, Viseu, la qual era la més temuda entre els participants a part de la més llarga de la jornada i del ral·li.

Didier Auriol i Bernard Occelli van sortir disposats a atacar la posició dels líders, i la parella francesa del Jolly Club s'imposaven en quatre de les cinc primeres especials cronometrades del dia, només un escratx de Carlos Sainz i Luis Moya en el segon tram que es celebrava, impedia el quintet dels pilots de l'altra banda dels Pirineus, que gràcies als 4 millors temps aconseguits, es situaven a només 12 segons dels líders.

En la sisena especial cronometrada del divendres el millor temps era per a Miki Biasion i Tiziano Siviero, mentre que Didier Auriol i Bernard Occelli empataven amb Carlos Sainz i Luis Moya en l'autoria del segon millor crono a 3 segons de la parella oficial italiana. En les dues especials que tancaven la jornada, sengles escratxs dels pilots espanyols de Toyota, permetia als líders recuperar 3 dels segons perduts fins al moment vers els pilots del Jolly Club i fer la entrada a Viseu amb 15 segons de marge amb ells. Per la seva banda Miki Biasion i Tiziano Siviero seguien perdient terreny malgrat marcar 1 escratx, i es trobaven a 43 segons dels líders, si bé el seu cas era força millor que el de Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals seguien estant perduts en la quarta posició ara ja a 3 minuts i 23 segons de la primera posició.

En quan a l'apartat de baixes, era destacable la que patien el pilot finlandès Hannu Mikkola i el seu copilot suec Johnny Johansson, quan la parella oficial de Mazda que ocupava una còmode sisena posició provisional, veia com una averia de l'alternador del seu 323 GTX, els deixava a l'estacada durant la celebració de la cinquena prova.

La quarta i última jornada del ral·li, composada per 10 proves especials cronometrades, incloia els temuts trams del bucle d'Arganil, alhora que esdevenia l'etapa més llarga del programa amb 177 km que posarien a prova la fiabilitat de les desgastades mecàniques alhora que les forces dels participants.

La sortida de Viseu es donava a les 4 de la matinada, pel que la primera passada per Arganil encara es feia de nit, allà Didier Auriol i Bernard Occelli retallaven un segon a Carlos Sainz i Luis Moya, alhora que tots dos participants deixaven clar que la lluita per la victòria seria cosa de tots dos en quan Miki Biasion i Tiziano Siviero, autors del tercer millor registre, s'hi deixaven 15 segons i la seva diferència vers els líders fregava ja el minut.

En la segona especial cronometrada de la etapa, ara eren Carlos Sainz i Luis Moya els qui s'adjudicaven el millor temps i no només recuperaven el segon perdut, sino que afegien un altre més al gap que separaven tots dos cotxes. Amb la tercera prova especial arribava el trenc d'alba i aquí Didier Auriol i Bernard Occelli s'acostaven bastant als líders en quan els hi retallaven 5 segons amb el seu temps escratx.

En tornar a passar per la primera i segona especial cronometrada, Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien l'efecte contrari en quan els espanyols s'adjudicaven consecutivament els dos trams, alhora que els francesos hi patien respectives sortides de pista, la segona d'elles per tal d'evitar uns aficionats mal situats, que els hi suposaven perdre 13 segons amb els líders. Dos escratxs més consecutius dels pilots de Toyota, suposaven afegir 25 segons més al coixí del liderat i pràcticament posar final a tota especulació que pogués exisitir en la lluita per la primera plaça a manca de tres trams per arribar de nou a Estoril.

Precisament en aquests tres últims trams cronometrats, primer es va poder veure com Carlos Sainz i Luis Moya afluixaven una mica el ritme primer, permetent que Didier Auriol i Bernard Occelli aconseguissin el seu setè i últim escratx al llarg del ral·li, mentre que en les dues últimes proves especials, francesos i espanyols van optar per cuidar les mecàniques deixant el rol protagonista de la lluita contra el crono als italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, que d'aquesta manera escurçaven una mica les distàncies.

Amb l'arribada als jardins del Casino d'Estoril el dissabte a les 20h es donava per conclosa la 25ena edició del Ral·li de Portugal, en la que no només per primera vegada en la seva carrera Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien arribar al final de la prova, sino que a més a més obtenien la victòria en completar el recorregut en un temps de 6 hores 6 minuts i 36 segons, és a dir, en 47 segons menys que Didier Auriol i Bernard Occelli. Miki Biasion i Tiziano Siviero per la seva banda tancaven el podi a 2 minuts i 5 segons dels guanyadors.

A mida que avançava l'event, Biasion-Siviero evidenciaven que no podien seguir el ritme dels dos primers classificats.

En la categoria reservada als vehicles de producció, és a dir els Grup N, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne feien patent el seu domini de la classe en la superespecial espectacle no només superant a la resta de cotxes de la seva categoria, sino que a més a més fent el mateix amb diversos cotxes de Grup A. Peró en el viatge cap al nord de Portugal emprés a partir del dimecres al matí, uns contra-temps amb la caixa de canvis i les suspensions endarrerien la parella finlandesa deixant al capdavant de la categoria al monegasc Christophe Spiliotis i al francès Freddy Delorme.

En el bucle del nord, el belga Grégoire de Mevius i el seu copilot francès Hervé Sauvage prengueren les regnes de la categoria, si bé per darrera venien pressionant fort els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, els quals abans d'arribar a Viseu, ciutat en la que es neutralitzava la tercera jornada, recuperaven la primera plaça aprofitant uns problemes d'embragatge en la parella de Mazda.

La quarta i última etapa del ral·li, la més llarga i dura de totes com si les anteriors no ho haguessin estat prou, es revelaria cruel amb les mecàniques de producció, doncs els finlandesos es veurien privats de la victòria en quan un nou problema aparescut en la seva caixa de canvis, els obligava definitivament a abandonar, servint en safata la primera plaça a Grégoire de Mevius i Hervé Sauvage que aconseguien imposar-se en la classe.

En clau de campionat, l'abandonament de Christophe Spiliotis i Freddy Delorme, deixava un triple empat al capdavant de la taula a 13 punts, entre els que s'hi trobaven el propi pilot monegasc, el belga Grégoire de Mevius i el suec Stig-Olov Walfridsson.

Carlos Sainz iniciava de forma impecable la seva reconquesta del campionat per a pilots amb la segona victòria consecutiva en dues participacions en el calendari. Immediatament per darrera del pilot madrileny, a 13 punts, s'hi situava el vicentí Miki Biasion, que en el seu haver tenia dos podis en les dues mateixes rondes en les que havia participat, superant a la seva vegada al suec Kenneth Eriksson, guanyador del ral·li de Suècia que veia com Markku Alén li empatava la puntuació en completar el recorregut en cinquena posició.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	40
Massimo Biasion	27
Kenneth Eriksson Markku Alén	20 20

En el campionat de marques, la bona marxa de Carlos Sainz i Luis Moya emplaçava a Toyota al capdavant de la taula del campionat, amb 40 punts, mentre que Lancia s'havia de conformar en acumular dues segones posicions que situaven a la marca torinesa en segona posició a 6 punts dels seus principals rivals. Ford, malgrat tenir tots els seus efectius fora del ral·li abans de completar la primera jornada, seguia ocupant la tercera plaça del campionat, si bé ara ja força més despenjada de les dues marques que tenia per endavant.

Constructor	Punts
Toyota	40
Lancia	34
Ford	14

Especificacions tècniques
Motor	4 cilindres oposats de 1997 centímetres cúbics (92,01 mm diàmetre - 75,10 mm carrera) amb turbo i brida de 34 mm.
Potència	300 CV a 5500 rpm
Canvi	Semi-automàtic de 6 velocitats
Transmissió	A les 4 rodes
Longitud	4465 mm
Amplada	1800 mm
Alçada	1390 mm
Distància entre eixos	2540 mm
Pes mínim	1230 kg

Amb el desenvolupament portat a terme en les instal·lacions de Prodrive, el divendres 7 de març de 2007 el Subaru Impreza S12b WRC, anomenat així per allò de no fer servir el 13, feia el seu debut oficial en el mundial de ral·lis tot coincidint amb l’inici de la ronda mexicana del calendari.

Els principals canvis portats a terme en aquesta nova versió de la berlina japonesa residien en el sistema de refrigeració, amb un nou radiador i noves entrades d’aire al capó. Tanmateix la roda de recanvi passava a introduir-se dins l’habitacle, el que permetia redissenyar i millorar el sistema d’escapament.

Petter Solberg i Phil Mills van tenir un inici de ral·li prometedor a Mèxic, guanyant els tres primers trams cronometrats del bucle matinal, però una fuita d’oli a l’equador del bucle de la tarda, obligava als ex-campions mundials a abandonar la prova; els seus companys de formació, Chris Atkinson i Glenn MacNeall, hi aconseguien un cinquè lloc final. Per al primer podi no va caldre esperar gaire, doncs aquest arribava just a la ronda següent, el Ral·li de Portugal, mentre que la primera victòria no va arribar mai.

En total la versió del model nipó va estar defensant els colors de la marca al llarg de 18 esdeveniments de nivell mundial, en els que els seus pilots hi aconseguiren acumular fins a 6 places de podi.

Ogier-Ingrassia guanyaven ral·li i Power Stage amb contundència.

Tercera prova en el calendari del campionat del món de ral·lis, el 28è Ral·li de Mèxic finalitzava el diumenge 9 de març de 2014 a León, dins l'estat de Guanajuato. La prova, que atorgava punts en els certàmens reservats a pilots i constructors, així com el WRC-2 i WRC-3, tenia un recorregut format per 22 proves especials cronometrades de 399,93 km de corda, a les que els 26 equips que hi participaven dels 29 que prèviament havien formalitzat la seva inscripció, hi començaven a fer front a partir del dijous 6 de març, només 3 equips cursaven baixa, amb el que l'esdeveniment americà era completat per 23 equips.

Amb una actuació força correcte, Latvala-Anttila donaven un doblet a Volkswagen.

Dins el fantàstic entorn dels carrers i túnels patrimoni de la humanitat de Guanajuato, el ral·li hi arrancava el dijous al vespre amb la celebració d'una breu especial espectacle de 1,01 km de distància en la que els francesos Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'hi anotaven el millor temps per 3 dècimes de segon davant els estonians Ott Tänak i Raigo Molder i 4 dècimes vers els seus companys Andreas Mikkelsen i Mikko Markkula. 2 equips més, el format pels pilots de Citroën de les dues Irlandes Kris Meeke i Paul Nagle així com els seus companys finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila es trobaven a menys d'1 segon del liderat.

Després d'aquesta especial espectacle celebrada de cara a la galeria, la primera jornada es completava a partir de l'endemà divendres amb un bucle de 4 trams pels que s'hi competien en dues ocasions i als que se'ls hi afegia una doble passada per una altra especial espectacle albergada als voltants de León. En total la primera etapa arribava fins als 149,63 km cronometrats al llarg d'onze proves especials, en la primera de les quals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia es tornaven a adjudicar l'autoria del millor temps per tal de confirmar el seu liderat.

La segona especial del dia, de 44,03 km competitius, tenia un important pes específic; en ella els escandinaus Mads Østberg i Jonas Andersson, aprofitant que els Volkswagen Polo R WRC els hi netejaven la pista, s'hi entregaven al 100% per tal de marcar el millor registre i amb ell passar a liderar la taula de temps total de forma provisional. La parella de Citroën celebrava el liderat adjudicant-se la tercera especial del dia aprofitant l'avinentesa, si bé el marge que aquests aconseguien no era massa elevat.

El bucle matinal es tancava amb un altre escratx de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals feien l'entrada al re-agrupament per les assistències a 3,3 segons dels líders de Citroën, mentre que els finlandesos de M-Sport Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen eren tercers superant als seus compatriotes de Volkswagen.

En les segones passades per les cronometrades, l'ordre de sortida perdia importància, i així Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'imposaven consecutivament de la cinquena fins a la setena prova especial del dia, mentre que en la vuitena i última prova genuïna de ral·li, els francesos marcaven el segon millor temps per darrera dels seus companys Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Amb el que la parella campiona mundial de Volkswagen recuperava el liderat just en el tram que l'havien perdut al matí, El Chocolate, amb els seus 44,03 km de distància.

Per darrera, un problema en l'alternador obligava a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a acollir-se al superally en el transcurs de la setena prova especial de la jornada, el que permetia als seus compatriotes Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila entrar en el podi provisional.

La doble celebració de l'especial espectacle de les afores de León deixava un empat tècnic entre els dos principals aspirants a victòria, és a dir entre Mads Østberg i Jonas Andersson i Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, en quan tots dos equips s'hi imposaven en una passada. Tanmateix en la primera passada per l'especial espectacle, els polonesos Robert Kubica i Maciej Sczpaniak, que estaven classificats en una meritosa quarta posició provisional, bolcaven el seu Ford Fiesta RS WRC perdent-hi una mica més de tres minuts i amb ells tota opció a pescar el seu primer podi absolut al mundial.

Des de les afores de León, els participants es dirigien cap al parc tancat on Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi feien entrada en la primera posició provisional per 26,1 segons de marge vers Mads Østberg i Jonas Andersson. Els companys d'equip dels líders, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, eren tercers classificats a 42,5 segons d'ells, mentre que força més allunyats d'aquesta lluita s'hi trobaven en quarta posició els britànics de M-Sport Elfyn Evans i Daniel Barritt a 2 minuts i 28,7 segons dels francesos i sota la pressió dels belgues Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul que es classificaven a 1,5 segons seu.

La jornada sabatina del ral·li tenia en el seu programa 7 especials cronometrades de 170,08 km de distància, llurs dues últimes es corresponien, com en la jornada anterior, a les passades per l'especial espectacle, trobant-se les 5 restants proves cronometrades distribuïdes al llarg de 4 trams enmig de la serra lleonesa.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia obrien forat al capdavant de la taula imposant-se en tots els trams del dia, mentre que en el segon d'ells Mads Østberg i Jonas Andersson es veien forçats a abandonar el ral·li en trencar-hi la suspensió del seu Citroën DS3 WRC arran d'un impacte. Paral·lelament en aquesta segona especial sabatina, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul aconseguien superar a Elfyn Evans i Daniel Barritt en la taula, pel que la coincidència dels esdeveniments deixava a la parella belga de Hyundai en la darrera plaça de podi a gairebé 4 minuts dels líders. Per la tarda els belgues aconseguien classificar-se sistemàticament per davant de la parella britànica de M-Sport, pel que els pilots del fabricant coreà s'afermaven en la tercera posició del podi.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila s'imposaven en la primera passada per l'especial espectacle, trencant així la ratxa dels seus companys d'equip, mentre que els reenganxats Kris Meeke i Paul Nagle ho feien en la segona, amb el que s'arribava altre cop al parc tancat de León on Sébastien Ogier i Julien Ingrassia hi feien entrada en la primera posició per 1 minut i 3 dècimes de segon de marge vers Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul tancaven les places de podi a 4 minuts i 37 segons del liderat i amb un coixí de 47 segons vers Elfyn Evans i Daniel Barritt.

La tercera i última jornada tenia en el seu programa només 80,22 km cronometrats al llarg de 3 trams i una nova passada per l'especial espectacle. Una distància massa curta per les diferències en segons establertes fins llavors, o dit d'una altra manera, unes distàncies entre els primers classificats massa gran com per a que es poguessin esperar lluites emocionants donada la distància cronometrada que tenien per endavant.

Sébastien Ogier i Julien Ingrassia s'anotaven la cinquena passada per l'especial espectacle, mentre que en els dos trams següents, on la majoria reservaven pneumàtics de cara al Power Stage final, els escandinaus de Citroën Mads Østberg i Jonas Andersson hi aconseguien dos estèrils escratxs consecutius.

Precisament els companys d'equip d'aquests a Citroën, el nord-irlandès Kris Meeke i l'irlandès Paul Nagle, protagonitzaven un incident en el Power Stage quan la parella tornava a trencar les suspensions del cotxe en sortir-se de la traçada. El seu DS3 WRC queda emplaçat en una escapatòria d'un revolt que es gestionava a alta velocitat, el que obligava a suspendre l'especial durant una mitja hora mentre la grua a entrava a l'especial per retirar el vehicle.

Passat l'incident, els pilots l'afrontaven amb normalitat, aconseguint-hi el millor temps els líders Sébastien Ogier i Julien Ingrassia per davant dels seus companys d'equip Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el tercer millor temps en aquesta especial tan especial, eren els últims en rascar algun punt extra de la seva visita mexicana. Tanmateix, un cop completada l'última de les especials programades, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul coneixien moments tensos que els podien privar del seu primer podi amb Hyundai en quedar-se sense aigua en el circuit de refrigeració, l'anècdota diu que els belgues van reomplir el seu radiador emprant cervesa mexicana, permetent-los fer entrada al parc tancat de León i validar així el seu tercer lloc.

Anècdotes a part, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia completaven els 399,93 km del recorregut programat en un temps final de 4 hores 27 minuts i 41,8 segons, 1 minut i 12,6 segons menys que els seus companys d'equip, els finlandesos Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, el que suposava la victòria per a la parella francesa i un doblet per a la marca de Wolfsburg. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul completaven el podi mexicà a 5 minuts i 28,6 segons dels guanyadors, brindant el primer podi mundial a Hyundai.

Amb una mica de cervesa al radiador, Neuville-Gilsoul donaven a Hyundai el primer podi mundial.

En categoria WRC-2 els estonians Ott Tänak i Raigo Molder dominaven els compassos inicials del ral·li, fins i tot la parella es permetia el luxe de marcar un segon temps escratx absolut a l'especial inaugural celebrada pels carrers de Guanajuato, però l'alegria els durava ben poc, doncs la parella accidentava el seu Ford Fiesta R5 en la segona prova especial del divendres, deixant via lliure als ucraïnesos Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin i als italians Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta per a que s'immergissin en un duel tancat per la victòria.

En la segona passada per l'especial llarga del divendres, on pel matí s'accidentava Ott Tänak i Raigo Molder, el ral·li es posava una mica més de cara per a Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin en el moment en el que els transalpins Lorenzo Bertelli i Mitia Dotta s'hi deixaven una mica més de 4 minuts en haver-se d'aturar a canviar una roda punxada.

La jornada sabatina i dominical van servir per veure com el pilotatge d'Ott Tänak i Raigo Molder era molt superior al dels demés participants en quan els estonians s'imposaven en totes i cadascuna de les cronometrades del programa, mentre que Yuriy Protasov i Pavlo Cherepin es limitaven a pilotar amb calma davant els incidents que la resta d'equips anaven patint per assegurar-se finalment la victòria.

En clau de campionat, Yuriy Protasov acumulava ja dues victòries en les tres primeres cites del calendari, amb el que l'ucraïnès es desmarcava al capdavant de la general provisional del campionat amb 60 punts, 16 més que l'italià Lorenzo Bertelli que com el líder, també acumulava tres participacions en la temporada.

Les dues passades per El Chocolate van dictaminar la victòria de Protasov-Cherepin.

En el campionat de pilots, Sébastien Ogier es recuperava de l'ensopegada patida a Suècia amb la victòria al ral·li i al Power Stage, el que permetia al pilot francès sumar 8 punts més que el seu company finlandès Jari-Matti Latvala, i superar-lo en la taula general per 3 punts i per tant recuperar el liderat perdut sobre la neu sueca. Mads Østberg, que no tenia una de les seves millors actuacions a la cita mexicana, aprofitava que el seu compatriota Andreas Mikkelsen tampoc per tal de mantenir-se en la tercera posició provisional.

Pilot	Punts
Sébastien Ogier	63
Jari-Matti Latvala	60
Mads Østberg	32

Volkswagen aconseguia el seu primer doblet de la temporada a la ronda mexicana, amb el que la marca germànica es desmarcava en el liderat del campionat davant el desastrós ral·li que feien els seus rivals de Citroën que de León en sortien amb només 4 punts. Hyundai hi aconseguia la puntuació més alta fins aquell moment, amb el que els coreans escurçaven distàncies vers M-Sport que es mantenia en la tercera posició.

Constructor	Punts
Volkswagen	115
Citroën	60
M-Sport	40