Especificacions tècniques
Motor

4 cilindres oposats de 1994 centímetres cúbics (92,00 mm diàmetre - 75,00 mm carrera) amb turbo i brida de 34 mm.

Potència

300 CV a 5500 rpm

Canvi

Semi-automàtic de 6 velocitats

Transmissió

A les 4 rodes

Longitud

4415 mm

Amplada 1770 mm
Alçada 1390 mm
Distància entre eixos 2540 mm
Pes mínim 1230 kg

Subaru - Prodrive feien petites modificacions en el S9 per donar lloc al S10, bàsicament centrades en la lleugeresa dels materials per tal d’aconseguir aprimar la petita berlina en 30 kgs. Altres canvis afectaven al motor, però aquests eren d’una rellevància inferior.

La posada en escena competitiva es produïa el divendres 12 de març de 2004, tot coincidint amb l’arrencada de la primera edició mundialista del Ral·li de Mèxic. A la ronda americana els pilots oficials de la marca de la Constel·lació de les Plèiades, Petter Solberg i Phil Mills i Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, es quedaven a les portes del podi amb un 4t i un 5è lloc respectivament, arribant la primera victòria a la cita següent, el Ral·li de Nova Zelanda.

El cotxe no va perdre l’oficialitat fins al Ral·li de Mèxic de la temporada següent, pel que el S10 va defensar els colors de la marca al llarg de 16 cites del mundial, en les quals els seus pilots hi aconseguiren acumular un total de 7 podis i 6 victòries, sorgint així una relació de victòries per participacions del 37,5%

Petter Solberg:

Nova Zelanda 2004, Acròpolis 2004, Japó 2004, Gales 2004, Sardenya 2004 i Suècia 2005.

Meeke-Nagle aconseguien la primera victòria de la temporada amb moments de tensió final.

Amb 22 equips participants presents a la seva cerimònia de clausura, el diumenge 12 de març de 2017 finalitzava a León, estat de Guanajuato, el 31è Ral·li de Mèxic, tercera ronda en el calendari del campionat del món de ral·lis. Tot i que la cita centre-americana era puntuable pels certàmens reservats per a pilots i constructors, així com els WRC-2 i WRC-3, la llarga distància a recórrer per bona part dels equips del mundial, ocasionava que només 29 equips hi formalitzessin la seva inscripció, 24 dels quals iniciaven el dijous 9 de març i des de la rampa de sortida a recórrer un total de 20 proves especials programades de 370,46 km de distància.

De ben poc no els va anar a Ogier-Ingrassia que es trobessin al graó més alt del podi.

El ral·li arrancava sota una sorprenent pluja i en una especial espectacle dibuixada a la Plaça del “Zocalo” de la capital mexicana, Mexico DF, en la que els participants hi passaven en dues ocasions. Els finlandesos de Toyota, Juho Hänninen i Kaj Lindström, s'imposaven en la primera d'elles, mentre que en la segona el millor temps era obra dels francesos i campions mundials en vigència, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia. Comptabilitzant els temps de les dues passades per l'especial, Juho Hänninen i Kaj Lindström eren els qui se n'anaven a dormir com a líders de la general provisional, tot esperant que per demà arribessin els trams de debò amb un coixí de 1,6 segons vers els irlandesos de Citroën Kris Meeke i Paul Nagle així com els estonians de M-Sport Ott Tänak i Martin Järveoja.

Superat el tràmit inaugural del dijous al vespre, el ral·li prosseguia l'endemà divendres al seu lloc natural, l'estat de Guanajuato, amb un total de 7 proves especials cronometrades de 154,85 km de distància, 4 d'elles dibuixades en 2 trams serrans pels que s'hi passaven en dues ocasions i les 3 restants, a especials espectacle que tancaven l'etapa. El paperot de la Ciutat de Mèxic però, es cobrava un elevat preu quan els cotxes dels participants, que eren conduits en camió des de la capital mexicana fins al parc tancat, no hi arribaven a temps el divendres al matí per culpa d'un accident de trànsit, el que obligava als organitzadors a suspendre el bucle matinal i amb això perdre's 74,58 km cronometrats.

Ja per la tarda l'activitat es reiniciava amb els 54,90 km cronometrats d'El Chocolate, el tram rei del ral·li, al que en el seu punt final, molts hi arribaven amb les alarmes per elevada temperatura del motor enceses, sent els pitjors parats Ott Tänak i Martin Järveoja i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, integrants dels dos últims podis del mundial, que es despenjaven de les posicions capdavanteres en cedir-hi minut i minut i mig respectivament. En positiu, Kris Meeke i Paul Nagle s'hi anotaven el millor temps, amb el que els irlandesos de Citroën passaven a liderar el ral·li, mentre que Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul hi presentaven candidatura al podi guanyant les dues proves especials següents.

Les dues passades per l'especial espectacle de l'Autòdrom de Leon que tancaven la segona etapa, tenien el domini de pilots de les illes britàniques; Kris Meeke i Paul Nagle s'imposaven en la primera d'elles, mentre que Elfyn Evans i Daniel Barritt feien el mateix en la segona, d'altra banda els espanyols Dani Sordo i Marc Martí, que fins aquell moment ocupaven la darrera plaça de podi, un problema de motor els feia deixar-s'hi prop de 4 minuts en només 4,60 km cronometrats, el que explicava les condicions tan precàries amb les que el càntabre es veia forçat a conduir, beneficiant als seus companys d'equip, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, que prenien el seu lloc al podi.

Després d'una primera etapa reduïda, Kris Meeke i Paul Nagle feien entrada al parc tancat de León amb 20,9 segons de marge vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que malgrat els problemes de sobreescalfament de motor i de no haver guanyat cap especial, es mantenien a prop del liderat. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul, a 56,7 segons dels líders, tancaven les places de podi amb un coixí de 30,6 segons vers els primers líders, els finlandesos Juho Hänninen i Kaj Lindström.

La jornada sabatina era la més llarga de tot el recorregut programat amb 157,57 km cronometrats al llarg de 9 proves especials, 3 de les quals es corresponien a especials espectacle com el dia anterior, i les 6 restants a 3 trams enmig de la serra lleonesa pels que s'hi passaven en dues ocasions en cadascun. Dani Sordo i Marc Martí es treien el disgust de la jornada anterior guanyant les dues primeres especials cronometrades, mentre que per davant Kris Meeke i Paul Nagle es marcaven de prop amb Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, i feien retorn a les assistències intermèdies havent guanyat només 2,6 segons vers els campions mundials, Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul no anaven gaire més lluny que els dos primers classificats i vers els de Citroën, els belgues cedien una desena de segons.

Per la tarda, el marcatge entre francesos i irlandesos seguia fins que en la cinquena prova especial sabatina, segona del bucle, la parella de M-Sport patia una virolla i amb ella donaven un globus d'aire als líders de la provisional que completaven les especials traçades en la naturalesa mexicana amb una mica més de mig minut vers els francesos i una mica més d'un minut vers els belgues.

La brevetat de les especials espectacle, poc o res aportaven a la classificació general, més enllà de permetre als britànics Elfyn Evans i Daniel Barritt sumar dos nous millors registres i un altre més per a Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, que retornaven a León a 30,9 segons de Kris Meeke i Paul Nagle i amb un coixí de 39,6 segons vers Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul. Per darrera els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja es recuperaven dels problemes de sobreescalfament de la jornada anterior i escalaven fins la quarta posició a una mica més d'1 minut de la darrera plaça de podi.

Així doncs, donades aquestes distàncies entre els primers classificats, els 54,90 km cronometrats de les dues últimes proves especials del recorregut programades en diumenge es presagiaven com a poc interessants. Per a més inri, Kris Meeke i Paul Nagle s'imposaven en la primera prova especial, aturant el cronòmetre per davant de Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, amb el que les distàncies entre els dos equips de cara al “Power Stage” final s'ampliaven.

Però res més lluny de la realitat estant-hi involucrats els pilots irlandesos, aquests mossegaven massa un dels últims revolts del darrer tram i en sortir escopits cap a l'exterior del revolt, aquests feien una excursió enmig d'un aparcament ple de cotxes d'espectadors abonyegant fins i tot un Volkswagen Passat estacionat. Per sort seva, l'aventura els suposava cedir una vintena de segons vers Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, un temps prou curt com per no cedir la seva plaça als de M-Sport.

Amb la disputa de l'especial “Power Stage”, es donava per finalitzat el 31è Ral·li de Mèxic amb la victòria per als irlandesos Kris Meeke i Paul Nagle, els quals invertien un total de 3 hores 22 minuts i 4,6 segons en recórrer els 295,88 km celebrats, 13,8 segons menys que Sébastien Ogier i Julien Ingrassia que escortaven als pilots de Citroën per la seva dreta. Thierry Neuville i Nicolas Gilsoul per la seva banda, tancaven el podi a 59,7 segons dels guanyadors, després que els belgues es prenguessin la darrera jornada amb calma en haver sumat dos zeros en les dues primeres rondes del campionat.

Neuville-Gilsoul es treien de sobre la mala astrugància amb un podi i guanyant el Power Stage.

En el certamen WRC-2, els suecs Pontus Tidemand i Jonas Andersson s'imposaven en totes les cronometrades de a primera i segona etapa amb l'excepció de la primera cronometrada del divendres, en la que els francesos Eric Camilli i Benjamin Veillas s'hi anotaven el registre més baix i de retruc lideraven esporàdicament la general de la classe. Tot i la superioritat mostrada pels homes d'Škoda, aquests només aconseguien un coixí de 25,4 segons vers els d'M-Sport.

Dissabte els segons classificats sortien a per totes, i amb tres escratxs consecutius, els francesos aconseguien desplaçar del liderat a la parella sueca de la marca txeca, que en la quarta prova especial sabatina veien com els papers seguien sent els mateixos a final de tram, i per tant la parella del Fiesta R5 es refermava en el liderat. Pontus Tidemand i Jonas Andersson revertien la dinàmica dels nous líders en la cinquena prova, però aquests la recuperaven d'immediat en la darrera especial genuïna, si bé el marge de 2,7 segons no deixava lloc a moltes alegries, menys encara quan la parella d'Škoda guanyava les tres especials espectacle i recuperaven el liderat.

Cara l'etapa dominical, Eric Camilli i Benjamin Veillas partien amb el handicap afegit de no haver pogut reconèixer els 2 trams que la composaven, amb el que Pontus Tidemand i Jonas Andersson aconseguien la victòria amb una facilitat superior a l'esperada en guanyar totes 2 cronometrades i ampliar en una quarantena de segons el seu coixí de segons vers la parella francesa de M-Sport. En clau de campionat, Pontus Tidemand aconseguia gràcies a la segona victòria consecutiva de la temporada, distanciar-se en 8 punts d'Eric Camilli, tot i que el francès tenia en el seu haver una participació més en el calendari.

Tidemand-Andersson aconseguien la victòria gràcies, entre altres mèrits, a haver reconegut els trams dominicals.

Sébastien Ogier no aconseguia la victòria a la cita mexicana, però el provençal gràcies a sumar-hi forces més punts que el finlandès Jari-Matti Latvala, esdevenia de nou el líder de la provisional, ara per 8 punts de diferència. Per la seva banda Ott Tänak es mantenia en la tercera posició de la classificació, alhora que ampliava distàncies vers el càntabre Dani Sordo.

Pilot
Punts

Sébastien Ogier

66

Jari-Matti Latvala

58

Ott Tänak

48

En el campionat de constructors, M-Sport tornava a ser l'estructura en sumar més punts a la cita, amb el que el preparador britànic seguia liderant la taula provisional, a partir de llavors amb un coixí de 36 punts vers Toyota, mentre que per darrera de la marca nipona, Hyundai i Citroën escurçaven distàncies amb ells situant-se a 2 i 12 punts respectivament de la segona posició.

Constructor
Punts

M-Sport

103

Toyota

67

Hyundai

65