Debut del nou Subaru S11 amb victòria.
El diumenge 13 de març de 2005 finalitzava a León, Estat de Guanajuato, el 19è Ral·li de Mèxic, tercera cita del calendari del campionat del mòn de ral·lis puntuable per als campionats de constructors, pilots i júnior. La prova comptava amb 44 equips inscrits dels que 38 prendrien el camí des de la rampa de sortida cap a les 14 especials del programa amb una corda de 355,97 km cronometrats, 28 d'ells aconseguirien completar el recorregut on l'alçada i per tant la reducció de la potència dels motors, era un contratemps afegit a la dura prova americana.
Refent-se d'uns problemes inicials de frens, Marcus i Timo van pujar el 307 al podi.
La primera etapa del ral·li era la més llarga de tot l'esdeveniment i en el seu programa hi constaven 6 especials cronometrades de 146,84 km de distància, resultants de cel·lebrar en dues ocasions un bucle de 3 trams. Ja des del primer tram els pilots oficials de Subaru Petter Solberg i Phil Mills volien deixar constància que el ral·li mexicà era una cita que els encaixava molt bé i que si la victòria en l'edició anterior se'ls hi havia escapat, fou per una penalització. Els pilots de la formació nipona s'imposaven en la primera prova especial de l'edició i es feien amb el lideratge provisional, una condició que el pilot noruec i el navegant britànic ja no abandonarien fins al final.
El millor temps en la següent prova especial se l'adjudicaven Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, que així escalaven fins la segona posició, mentre que Petter Solberg i Phil Mills amb el segon millor registre a 2 segons de la parella finlandesa de Peugeot, es mantenien primers per 5,1 segons de marge. Tanmateix en aquesta cronometrada es començarien a succeir els primers incidents, Sébastien Loeb i Daniel Elena patien una sortida de pista que provocava seriosos danys en la seva suspensió i que caiguessin des de la segona plaça fins a la setzena a 2 minuts i 41,8 segons del cap de taula.
Tanmateix els líders provisionals del campionat, els finlandesos de Ford Toni Gardemeister i Jakke Honkanen, figuraven ja en l'onzena posició provisional a 50,2 segons dels pilots de Subaru, com a conseqüència de les petites errades que anaven cometent degudes a la grip que estava patint el pilot.
Els líders tancaven el bucle matinal amb un tercer millor temps i entraven al reagrupament de mitja jornada amb 9,3 i 11,7 segons de marge en relació als segons i els tercers classificats, que eren i per aquest ordre Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i els belgues de Citroën François Duval i Stéphane Prévot. Si bé els dels dos galons tenien a només 1,2 segons els guanyadors de la darrera edició, l'estonià Markko Märtin i el britànic Michael Park, ara vestits de Peugeot.
A la represa de l'activitat per les especials, Petter Solberg i Phil Mills s'imposaven consecutivament en les dues primeres del bucle, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen anaven perdent el contacte amb els primers classificats pels problemes de frens que estaven patint. Els finlandesos però marcaven el darrer escratx de la jornada per tal d'entrar al parc tancat de León a 2 quarts de 10 de la nit a 20,5 segons dels líders, mentre que Markko Märtin i Michael Park, que escudaven als seus companys de formació en la darrera prova especial, també els escudaven en la general a 30,9 segons. 3 segons més avall s'hi trobaven François Duval i Stéphane Prévot, mentre que Chris Atkinson i Glenn MacNeall eren cinquens en terra de ningú, a 16,7 segons de la parella belga de Citroën i avantatjant en 26,2 segons el primer del quartet de Ford Focus RS WRC'04.
La jornada sabatina seguia un model idèntic a l'anterior, és a dir, 6 proves especials de 146,48 km cronometrats, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Sébastien Loeb i Daniel Elena s'imposaven en la primera especial del dia i reduien a gairebé la meitat el gap que els separava dels seus predecessors, els catalans Xevi Pons i Lucas Cruz, mentre que els seus companys de formació, François Duval i Stéphane Prévot arrebataven la darrera posició de podi a Markko Märtin i Michael Park.
Petter Solberg i Phil Mills aconseguien el segon millor temps en l'especial inaugural de la jornada i es distanciaven tímidament de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, qui en adjudicar-se el registre més baix en la segona cronometrada sabatina, aconseguien situar-se a 14,1 segons del lideratge; paral·lelament Markko Märtin i Michael Park aconseguien recuperar la tercera plaça. Les hostilitats matinals vers el cronòmetre es completaven amb un escratx dels líders, just per davant del pilot estonià i el copilot britànic, que d'aquesta manera es començaven a fer seva la tercera posició de podi.
La decepció en el si de l'equip Subaru arribava quan Chris Atkinson i Glenn MacNeall es veien obligats a acollir-se al superally en arrancar una roda del seu flamant Impreza S11 WRC durant la tercera prova sabatina, el que deixava en la cinquena posició a Toni Gardemeister i Jakke Honkanen.
Per la tarda, dos escratxs i un segon temps escratx per part de Petter Solberg i Phil Mills, deixaven el ral·li pràcticament sentenciat en favor dels pilots de Subaru, doncs l'escull dominical era pràcticament un tràmit de 62,65 km cronometrats al llarg de dues proves especials. Per darrera el ral·li seguia cobrant-se víctimes, François Duval i Stéphane Prévot havien d'abandonar amb el propulsor del seu Xsara WRC trencat en la primera especial de la tarda, mentre que els catalans Dani Solà i Xavier Amigò, que competien amb el segon Focus RS WRC oficial, havien d'abandonar quan eren cinquens després de patir un fort accident en la penúltima prova de la jornada, a resultes del qual el pilot osonenc va haver de quedar-se uns dies hospitalitzat en perdre la visió.
Així doncs, completades 12 de les 14 proves especials cronometrades de l'edició, Petter Solberg i Phil Mills es mantenien líders per 29,6 segons de marge vers Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, Markko Märtin i Michael Park tancaven el podi a 54,3 segons dels seus companys d'equip, mentre que Toni Gardemeister i Jakke Honkanen treien petroli de tots els incidents i es classificaven en la quarta posició provisional a 4 minuts i 11,5 segons dels guanyadors, el que suposava un guany de 5 posicions per part de la parella de l'oval. Sébastien Loeb i Daniel Elena era una altre equip que experimentava una progressió molt positiva, els francòfons guanyaven 8 posicions en imposar-se també en dues de les sis proves de la jornada, amb el que els pilots s'enfilaven fins la sisena posició provisional a 37,4 segons dels quarts classificats.
Donades les distàncies entre els tres inquilins del podi, els 62,65 km cronometrats de la jornada dominical esdevenien un mer tràmit per aquestes formacions, mentre que la pressumpta lluita per la quarta posició, copçava bona part de l'interés mediàtic. Els campions del món en vigència no van decepcionar, i en imposar-se en les 2 proves especials del dia, Sébastien Loeb i Daniel Elena aconseguien fer-se seva la quarta posició final.
Per davant els 3 primers classificats anaven a assegurar, i així les 3 formacions dotades amb gomes Pirelli completaven el recorregut programat amb pràcticament les mateixes distàncies que havien sortit del parc tancat de León a 2 quarts de 9 del matí. Petter Solberg i Phil Mills aconseguien la victòria que se'ls hi havia estat privada un any abans, una victòria que tanmateix era la primera pel flamant Subaru Impreza S11 WRC. Els pilots completaven els 356,76 km cronometrats del 19è Ral·li de Mèxic en un temps final de 3 hores 41 minuts i 6,2 segons, el que suposava un marge de 34,5 segons amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Markko Märtin i Michael park tancaven el podi a 1 minut i 38,3 segons dels guanyadors.
El millor temps del shakedown va ser un avís, que va culminar amb un podi, el segon de l'estoni i britànic amb el Peugeot.
En la categoria junior S1600, 5 eren només els equips que concurrien a la prova americana i per que a Conrad Rautenbach i Carl Williamson els hi permetien pagar una multa per poder canviar el motor del seu Citroën Saxo S1600, després de trencar-lo en el tram de proves el dijous.
Els britànics Guy Wilks i Phil Pugh s'imposaven en 5 de les 6 proves especials del divendres, sent el sisè escratx per als seus companys d'equip els suecs Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson, els quals feien cap al primer parc tancat acumulant un retard de 43,1 segons amb els líders. Cap dels altres 3 equips participants completava per la seva propia roda aquesta primera jornada, amb el que el marge de confiança dels dos equips Suzuki rondava ja els 15 minuts vers el tercer classificat.
En la jornada sabatina el domini dels líders no va ser tan aclaparador, doncs existien certes alternàncies entre els dos equips de la marca nipona, però la lluita acabaria quan Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson s'hagueren d'acollir al superally en la penúltima prova especial, després d'etzibar un bon cop al seu motor amb una pedra, si bé els campions júnior no perdien plaça, si que els líders passaven a gaudir de més de 10 minuts de coixí.
Diumenge al matí Guy Wilks i Phil Pugh no estigueren lliures del drama, els mecànics tenien problemes per poder fixar el protector del càrter després dels càstigs que aquest element havia rebut al llarg de la jornada sabatina, el que va fer sortir tard als britànics del parc tancat i rebre una penalització de 2 minuts i mig. Malgrat tot, la distància tan important que separava els dos primers classificats i companys d'equip, deixaven l'incident com una mera anècdota. Per esbair qualsevol dubte, Guy Wilks i Phil Pugh s'imposaven en les dues especials dominicals i aconseguien la victòria per 9 minuts i 4,3 segons de marge amb Per-Gunnar Andersson i Jonas Andersson. Els italians Luca Cecchetini i Massimo Daddoveri, amb un FIAT Punto S1600 completaven el podi a 27 minuts i 12 segons dels britànics.
En clau de campionat, aquest resultat deixava als dos pilots de Suzuki en idèntica posició en la taula general provisional, és a dir, Guy Wilks líder amb 12 punts i Per-Gunnar Andersson segon amb 11. El nord-irlandès Kris Meeke, guanyador del Ral·li Monte-Carlo que donava el tret de sortida a la temporada, es trobava absent a la ronda mexicana, pel que el pilot baixava fins la tercera posició a 2 punts dels seu compatriota britànic.
Primer victòria de la categoria en la temporada que situava als britànics temporalment com a líders de la general.
La taula general provisional del campionat de pilots veia com Toni Gardemeister perdia la condició de líder de la general en favor de Petter Solberg, qui gràcies a la seva segona victòria consecutiva de la temporada sumava 20 punts, un més que Markko Märtin que es mantenia en segona posició. Toni Gardemeister, afligit per la grip, acabava el ral·li en la sisena posició i queia fins la tercera plaça provisional.
Pilot |
Punts |
 Petter Solberg
|
|
 Markko Märtin
|
|
 Toni Gardemeister
|
|
En el campionat de constructors, Peugeot tornava a liderar el certamen força temps després de fer-ho per última vegada, gràcies a instal·lar els seus dos cotxes en el podi, desbancant d'aquesta posició d'honor a Ford, que veia com Mitsubishi li empatava a punts, alhora que Subaru li trepitajava els talons.
Constructor |
Punts |
 Peugeot
|
|
 Ford
 Mitsubishi
|
|
 Subaru
|
|
