Victòria número 50 la que aconseguien Sébastien Loeb i Daniel Elena a Xipre.

Amb l'arribada del 37è Ral·li de Xipre al calendari del campionat del món, els ral·lis mixtes retornaven a la màxima competició mundial d'ençà del Ral·li Sanremo 1996. L'esdeveniment xipriota, que era la tercera cita de la temporada, celebrava la seva tercera i última jornada el diumenge 15 de març de 2009, en la que hi arribaren 24 equips dels 32 que en prenien la sortida des de la pertinent rampa el divendres 13 de març. El ral·li, que tenia una corda cronometrada de 332,07 km al llarg de 14 proves especials d'asfalt i terra, donava punts en els certàmens reservats a pilots, marques, producció i júnior, el que animava a 35 equips a formalitzar la seva inscripció, tot i l'augment de costos que suposava el seu traçat i enviar el material per vaixell.

L'estat fangós del terreny no va permetre a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen atacar com haguessin volgut.

La primera jornada se celebrava sobre asfalt, amb 6 proves cronometrades de 134,20 km de distància resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. De mutu acord, Ford i Citroën decidien afrontar aquest primer escull amb especificacions de terra per tal d'estalviar costos; una decisió que en ser els únics equips oficials en lliça, es va fer extensible a la gran majoria del parc tancat, tot i suposar un handicap afegit als seus pilots.

A Citroën van decidir fer servir pneumàtics emprats en el tram de proves, doncs aquests prenien la temperatura ideal de treball abans que els nous, a més a més, Sébastien Loeb i Daniel Elena decidien competir amb la pressió de les gomes lleugerament més baixa, el que els va facilitar encadenar 5 escratxs consecutius en els 5 primers trams de la jornada. Els seus companys d'equip, el càntabre Dani Sordo i el català Marc Martí, que al llarg del bucle matinal havien aconseguit 3 segons millors temps, però que en la segona passada pels trams veien com Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen primer, i Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila després s'immiscien entre ells i els seus caps de files, arrodonien la festa a can Citroën marcant el millor temps en la sisena i última prova especial del divendres.

Quan passaven 5 minuts de 2 quarts de 6 de la tarda, l'activitat a les carreteres xipriotes s'acabava i Sébastien Loeb i Daniel Elena atresoraven un marge de 41,8 segons vers Dani Sordo i Marc Martí, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tancaven les posicions de podi a 1 minut i 2 dècimes de segon dels líders, mentre que Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila, a 8,1 segons dels seus companys de formació, romanien a les portes del podi. Petter Solberg i Phil Mills eren els primers d'entre els privats a 2 minuts i 27,1 segons dels primers classificats, superant en 36,2 segons al més modern Citroën C4 WRC dels provençals Sébastien Ogier i Julien Ingrassia.

L'etapa sabatina tenia en el seu programa 5 trams que permetien afegir 115,60 km cronometrats al programa; afortunadament pels pilots aquests trams només disputaven una vegada cadascun, doncs les pluges intenses caigudes al llarg de la nit anterior, havien deixat les pistes de terra en un autèntic fangar, sobretot pels primers classificats, els Citroën.

Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila prenien avantatge del fang que havien netejat de la pista els tres equips que tenien per davant i s'imposaven en la primera prova especial de la jornada mentre que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, amb el segon millor temps, es situaven a només 7,5 segons de Dani Sordo i Marc Martí. Els parcials del següent tram semblaven indicar una repetició dels aconteixaments, però Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila erraven en la seva traçada i patien una sortida de pista en un lloc en el que no hi havia espectadors, el pilot finlandès va haver de còrrer 1 km per buscar ajuda i malgrat aconseguir acabar l'especial, els pilots perdien tota opció a fer res en haver-s'hi deixat un total de 21 minuts i 50,3 segons. L'altra cara de la moneda era per a Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, els finlandesos marcaven el millor temps i superaven a Dani Sordo i Marc Martí en la taula de temps.

Un altre parella perjudicada en aquesta segona prova especial fou la campiona junior, Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els quals arribaven a meta amb 2 minuts i 28,6 segons de retard i evidents signes d'haver anat sobre el sostre uns metres, amb el que els provençals perdien una posició, que podrien haver estat 2 de no ser pel desastre de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila.

Sébastien Loeb i Daniel Elena guanyaven la tercera prova especial matinal i deixaven les distàncies amb Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen a l'entrada del reagrupament, una mica més per sobre de com estaven a la sortida del parc tancat al matí.

A la represa de la competició, Petter Solberg i Phil Mills s'imposaven en les dues especials que restaven per celebrar-se, el que unit a una baixada espectacular del rendiment per part de Dani Sordo i Marc Martí, el Citroën Xsara WRC dels excampions mundials es situava a 15,9 segons de la posició de podi que ocupaven els oficials de la marca dels dos galons. Paral·lelament per davant, un parell de virolles a causa d'uns problemes amb els frens, facilitava que Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen escurcessin distàncies amb Sébastien Loeb i Daniel Elena en el retorn al parc tancat de Limassol, entrant-hi els caps de files de Citroën i Ford separats en 49,8 segons.

Dani Sordo i Marc Martí perdien gairebé 1 minut amb els seus companys d'equip al llarg de tota la segona jornada i feien cap a les assistències a 1 minut i 36 segons del registre dels líders provisionals, per la seva banda Matthew Wilson i Scott Martin s'afavorien de tot un seguit de problemes dels seus rivals i ascendien fins a la cinquena posició provisional, si bé els britànics tenien poques opcions de progressar més enllà en trobar-se classificats a 3 minuts i 21,8 segons de Petter Solberg i Phil Mills.

La tercera i última jornada només tenia 3 cronometrades de terra en el seu programa, si bé la primera d'elles tenia la respectable durada de 30,03 km i la següent era la més llarga de tot el programa amb 40,54 km de distància, amb el que el total de la corda cronometrada de l'etapa arribava fins als 82,27 km.

Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen aconseguien el millor temps en la primera especial dominical, mentre que per la seva banda Petter Solberg i Phil Mills aconseguien un registre inferior al de Dani Sordo i Marc Martí; malgrat tot, les dues formacions amb prou feines aconseguien retallar uns segons als seus respectius objectius i s'emplaçaven a la següent prova especial. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen tornaven a ser els homes més ràpids, ara en l'especial reina de l'edició, el que permetia als finlandesos de l'oval situar-se per sota del mig minut vers Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que en l'altre punt calent de la taula, Petter Solberg i Phil Mills aconseguien superar en més de 40 segons a la parella espanyola de Citroën i prendre'ls-hi la darrera posició de podi.

Amb unes posicions bastant definides, la darrera prova especial programada havia de ser un tràmit, llevat del cas Sébastien Ogier i Julien Ingrassia, els provençals, que tot just havien aconseguit la cinquena posició provisional en superar per 5,1 segons a Matthew Wilson i Scott Martin després del tram llarg, veien com els britànics venien marcant uns parcials molt competitius, de fet la parella d'Stobart acabaria marcant l'escratx, el que els forçava a incrementar el ritme. Els campions mundials junior francesos gestionaven malament la pressió i acabarien patint en una aparatosa sortida de pista quan els mancaven 200 metres per completar el recorregut, obligant-los a abandonar el ral·li.

Sense més activitat programada i quan eren les 2 en punt de la tarda, el 37è Ral·li de Xipre es donava oficialment per conclòs amb l'entrada dels participants al parc tancat de Limassol. Sébastien Loeb i Daniel Elena finalment aconseguien la victòria, la seva cinquantena en el campionat d'ençà del Ral·li d'Alemanya 2002, en completar el recorregut amb un temps de 4 hores 50 minuts i 34,7 segons. Per la seva banda, Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen invertien 27,2 segons més i s'havien de conformar per segon ral·li consecutiu amb el segon calaix del podi. Petter Solberg i Phil Mills, malgrat pilotar un obsolet Citroën Xsara WRC, tancaven el podi en recórrer els 332,07 km del programa a 1 minut i 49,4 segons del millor temps.

Tot i comptar amb material obsolet, Petter Solberg i Phil Mills es retrobaven amb el podi.

En el campionat júnior, la llista d'inscrits no gaudia de bona salut, doncs només 3 formacions feien el desplaçament fins a l'illa mediterrània. Entre ells, uns veterans de la categoria, els txecs Martin Prokop i Jan Tománek, ràpidament es feien amb el liderat i marcaven distàncies amb els seus dos altres rivals en imposar-se en 5 de les 6 cronometrades del divendres, amb el que la parella entrava a Limassol amb 3 minuts i 34,6 segons de marge vers els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak i 14 minuts i 39,8 segons amb els alemanys Aaron Burkart i Michael Kölbach.

Els líders afrontaven amb molta cautela les primeres cronometrades sabatines, el que permetia a Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak retallar 2 minuts als líders amb 4 escratxs consecutius. Martin Prokop i Jan Tománek reaccionaven en la cinquena i última cronometrada de la jornada per endosar uns 26,8 segons als seus perseguidors polonesos i retornar així al parc tancat amb un marge de confiança lleugerament superior als 2 minuts.

Després de guanyar la primera especial dominical, els líders van extremar les precaucions i es van relaxar, habilitant als segons classificats a retallar-lis prop de 50 segons en les dues últimes proves especials, amb el que finalment la victòria va correspondre a Martin Prokop i Jan Tománek dalt del seu Citroën C2 S1600. Els polonesos Michal Kosciuszko i Maciej Szczpaniak eren segons a 1 minut i 36,8 segons del temps dels guanyadors i els alemanys Aaron Burkart i Michael Kölbach, amb un altre Suzuki Swift S1600, tancaven el podi a 19 minuts i 48,9 segons dels primers classificats.

En conjunció amb els resultats recollits al Ral·li d'Irlanda, Martin Prokop es posava líder de la general gràcies a la seva primera victòria de la temporada just per davant de l'alemany Aaron Burkart i per només 2 punts de diferència.

Victòria i liderat, ral·li rodó el de Martin Prokop.

Dins la categoria de producció hi tenien cabuda tan els clàssics cotxes de grup N4 com els S2000, i en la primera etapa asfaltada els portuguesos Armindo Araújo i Miguel Ramalho, a bord d'un Mitsubishi Lancer Evo IX esdevenien la referència amb 5 millors temps de 6 possibles, sent el millor temps que se'ls hi escapava pels guanyadors de la classe al Ral·li de Noruega, és a dir els suecs Patrik Sandell I Emil Axelsson, mentre que els portuguesos es quedaven a 4,5 segons del millor temps. Malgrat aquest alt rendiment dels pilots ibèrics, els seus rivals suecs no es despenjaven gens ni mica i el retorn al parc tancat es feia amb només 33,2 segons de marge entre els dos equips.

Al llarg de les dues primers proves especials sabatines, les distàncies romanien pràcticament igual entre els dos equips en lliça, però en la tercera i última del bucle matinal, Patrik Sandell i Emil Axelsson aconseguien retallar gairebé una vintena de segons als líders gràcies al seu segon escratx a l'esdeveniment. Els líders s'esperonaven en les cronometrades de la tarda, i amb un millor temps en la darrera prova especial del dia, aconseguien deixar les distàncies entre els dos aspirants a victòria en 16,5 segons.

Amb aquesta distància tan curta, els 82,27 km cronometrats de la tercera i última etapa del programa del ral·li cobraven un gran protagonisme i els pilots sortien a donar-ho tot. Tan igualada era la lluita, que després dels 30,03 km cronometrats de la primera especial dominical, la distància entre els dos equips s'incrementava en només 1 dècima de segon, però en l'especial reina de l'edició, una inoportuna averia en la caixa de canvis feia perdre mig minut als líders portuguesos i la primera posició, que recalava en mans de Patrik Sandell i Emil Axelsson, qui en guanyar la darrera prova especial, certificaven la seva victòria al ral·li xipriota per 18,3 segons de marge amb Armindo Araújo i Miguel Ramalho.

El 38è Ral·li de Xipre era la segona prova en el calendari del campionat de producció i amb la segona victòria de dues possibles, Patrik Sandell no feia més que afermar-se en el liderat provisional del certamen. Armindo Araújo, que a Noruega havia resultat el 4t classificat, pujava fins al segon lloc de la taula gràcies a combinar dos resultats, per romandre a 7 punts de la posició d'honor.

Sandell-Axelsson es trobaven amb la victòria en la penúltima prova especial.

En el campionat per a pilots Sébastien Loeb marcava la tercera de tres possibles victòries en la temporada, el que no feia més que afermar la seva condició de líder del certamen. Per darrere del pilot alsacià, Mikko Hirvonen no podia més que intentar perdre quan menys punts li fos possible, tot esperant que en futures cites del calendari li pogués retallar distàncies i així ho feia amb el seu segon lloc. Dani Sordo, que acabava el ral·li fora de les places de podi, es mantenia en la tercera posició general després del desastre de Jari-Matti Latvala i que Petter Solberg no hagués pres part al Ral·li d'Irlanda inaugural.

Pilot

Punts

Sébastien Loeb

30

Mikko Hirvonen

22

Daniel Sordo

17

En el campionat de marques, l'accident de Jari-Matti Latvala i Miikka Anttila al llarg de la segona jornada, va permetre que Citroën guanyés distància vers els de l'oval, situant-se en uns respectables 16 punts. Stobart, gràcies a que Matthew Wilson i Scott Martin, seguien sumant més punts que no pas el Citroën Junior Team, mantenia a la formació britànica de transportistes en la tercera posició provisional del campionat.

Constructor
Punts

Citroën

48

Ford

32

Stobart

22