Després de l'abandonament de Bernard Darniche i Alain Mahé, Thérier-Jaubert es van trobar amb el liderat a les mans .

Iniciat des d'onze ciutats europees el dimarts 13 de març de 1973, el 7è Ral·li de Portugal es completava el diumenge 18 de març amb l'estatus de ser la tercera prova del recentment creat Mundial de Ral·lis. 397,50 km cronometrats al llarg de 32 especials era el recorregut que es programava per a l'edició, en el que esdevindria una de les proves més dures del calendari, bona prova és que dels 79 equips que van iniciar el recorregut comú, només 23 l'aconseguien acabar.

Malgrat que el triplet no va poder ser possible, Nicolas-Vial asseguraven amb el doblet el domini aclaparador d'Alpine.

Seguint un model similar a d'altres ral·lis contemporanis, des de les onze ciutats europees de sortida, aquestes eren i per ordre alfabètic: Amsterdam, Brusel·les, Copenaguen, Frankfurt, Lisboa, Londres, Madrid, Milà, Porto i Viena, es realitzava un recorregut de concentració fins arribar a Coimbra, on la lluita contra el cronòmetre aguardava als pilots arribats a partir de dimecres 14 de març.

La primera etapa tenia només una cronometrada de 8 km en el seu programa, Viseu, una distància que de ben poc servia per treure conclusions de cara a l'esdevenir del ral·li, però que si més no servia per definir l'ordre de sortida de cara a la segona etapa, alhora que desplaçava la caravana del ral·li fins al nord, concretament fins a Ofir Fão. Bernard Darniche i Alain Mahé esdevenien els pilots més ràpids en aquesta especial inaugural, per 3 segons de marge vers es seus companys d'equip Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial i d'Achim Warmbold i John Davenport, que d'aquesta manera, i per 2 segons de marge amb Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert, trencaven el triplet d'Alpine-Renault amb el seu BMW 2002.

La segona etapa del ral·li s'iniciava dijous al migdia amb 4 proves especials en el seu programa que conduien als participants fins a la capital, Lisboa, un desplaçament de gairebé 500 km però amb una corda cronometrada de tan sols 29 km. Les dues primeres proves especials es celebraven sobre asfalt, on els petits Alpine-Renault A110 1800 van poder mostrar tot el seu potencial i aconseguir finalment el triplet dels coupés blaus. Concretament Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert esdevenien els autors dels dos millors temps en aquestes dues proves especials, amb el que els pilots pujaven de la quarta fins la segona posició a 2 segons de Bernard Darniche i Alain Mahé.

Montejunto, tercera prova especial del bucle, era de terra, i el millor temps de Bernard Darniche i Alain Mahé, permetia als líders incrementar el seu marge vers els seus companys segons classificats, mentre que Achim Warmbold i John Davenport, amb el segon millor temps al tram, es situaven a 1 segon de l'A110 1800 de Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial.

De camí cap a Lisboa els pilots passaven per Sintra, on la velocitat promig imposada per fer l'enllaç era pràcticament impossible, el que es traduia en una penalització de 2 minuts per a la majoria de concurrents. Finalment, la quarta i última prova especial de la jornada donava com a guanyador un cotxe diferent als Alpine-Renault, concretament el FIAT 124 Spider d'Alcide Paganelli i Ninni Russo, mentre que Achim Warmbold i John Davenport aconseguien tornar a trencar el triplet dels cotxes de Dieppe.

Acabada l'activitat programada als trams, els pilots entraven al parc tancat de Lisboa amb Bernard Darniche i Alain Mahé en la primera posició per 8 segons de marge vers Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert, mentre que Achim Warmbold i John Davenport tancaven les posicions de podi a 28 segons de la parella francesa. Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial eren quarts a 40 segons dels líders gaudint a la seva vegada de 20, 21 i 22 segons de marge amb els FIAT 124 Spider de Björn Waldegård i Hans Thorszelius, flamant nou fitxatge dels italians, d'Alcide Paganelli i Ninni Russo i de Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini respectivament.

Del parc tancat de Lisboa en sortien un total de 68 equips participants el divendres al migdia, estant-hi presents tots els equips cridats a ser protagonistes. Per davant tenien el primer escull realment desafiant, 12 proves especials que suposaven 159,50 km cronometrats que els retornaven de nou al nord. La primera cronometrada de la jornada es disputava sobre asfalt, brindant a Bernard Danriche i Alain Mahé l'oportunitat d'incrementar el seu marge al capdavant de la classificació. Després arribaria d'una manera més continua les especials de terra al programa, però malgrat això els A110 1800 se seguien mostrant imbatibles, i si bé Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert s'anotaven l'autoria dels millors temps en la segona i tercera prova especial de l'etapa, els líders Bernard Darniche i Alain Mahé donaven un autèntic recital de pilotatge en encadenar 8 millors temps consecutius.

Malgrat que pogués semblar un esdevenir plàcid per al líder girondí i el copilot porvençal, una penalització d'1 minut arran d'una roda punxada, facilitava que momentàniament el liderat passés cap a Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert al terme de la vuitena prova especial de l'etapa, tretzena en el còmput global del ral·li, però dues especials més tard i enmig del festival de pilotatge de Bernard Darniche i Alain Mahé, aquests tornaven a recuperar el liderat. Els suecs Leif Asterhag i Anders Gullberg, amb la segona unitat oficial de BMW Suècia, aconseguien el millor temps a Fafe i trencaven la ratxa de les sagetes blaves alhora que tancaven l'activitat de l'etapa, per dirigir-se al parc tancat de Viana do Costelo.

En un pujar i baixar d'emocions, Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial recuperaven la tercera posició de podi en els primers compassos de l'etapa, però en la recta final de la mateixa, la parella no va poder esdevenir tan ràpida com Achim Warmbold i John Davenport, els quals entraven en la neutralització de la tercera etapa ocupant la tercera posició a 2 minuts i 34 segons de Bernard Darniche i Alain Mahé. Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert eren segons a 1 minut i 59 segons dels seus companys líders, mentre que el tercer Alpine-Renault A110 1800 era quart a 4 minuts i 26 segons dels líders. Per darrera d'ells hi seguia figurant el trio de FIAT 124 Spider, si bé Björn Waldegård i Hans Thorszelius estaven a 2 minuts de la quarta posició i Alcide Paganelli i Ninni Russo així com Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini estaven empatats a temps en la sisena posició 14 segons més avall.

Al llarg de l'escull es registraven fins a 25 baixes, entre les que hi calia destacar la del Toyota Celica d'Ove Andersson i Jean Todt, els pilots patien una violenta sortida de pista en el transcurs de la novena prova especial, Freita, a conseqüència de la qual el copilot francès patia el trencament de dues costelles.

Per tancar edició es programava l'etapa més llarga i més dura de tota l'edició, 15 proves especials cronometrades de 201 km de distància separaven als 43 equips participants que restaven en actiu del parc tancat d'Estoril, punt final del ral·li. L'etapa engegava motors el dissabte a 2 quarts de 2 del migdia i Björn Waldegård i Hans Thorszelius obrien el compte de guanyadors parcials, amb un escratx que tanmateix esdevenia irrellevant en quan la distància a recuperar els cotxes de Dieppe era molt gran, i més quan 3 cronometrades més endavant, la parella sueca de FIAT havia d'abandonar la cita per accident.

Malgrat no voler correr riscs innecessaris, Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert esdevingueren la referència de temps a parts iguals amb els seus companys d'equip Bernard Darniche i Alain Mahé en els 4 trams següents, el que unit amb un altre millor temps dels segons classificats en la sisena prova especial de la jornada, generava que els dos A110 1800 arribessin als 32 km del tram de Nostra Senhora de Graça separats per 1 minut i mig a la taula general. Els líders punxaven una roda posterior sobre l'equador de l'especial i decidien fer els 15 km que els restaven sobre la llanda, el que els suposava cedir 1 minut i 40 segons amb Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert a final de tram, tanmateix els homes més ràpids a l'especial, el que també els suposava cedir el testimoni del liderat a aquests.

Ja sense les presses d'haver de marcar un temps baix, els pilots van poder comprovar com el seu diferencial central havia patit arran de pilotar amb una roda punxada, i dues cronometrades més tard el seu abandonament era obligat. Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial ascendien a la segona posició mentre que els locals Francisco Romãozinho i José Bernardo, a bord d'un Citroën DS23 Grup 2, passaven d'ocupar la desena plaça a la sortida del parc tancat fins a la tercera, si bé a un món dels dos Alpine-Renault, i es que entre la sisena i la novena prova especial de l'etapa, una plaga de baixes afectava als 10 primers classificats.

Björn Waldegård i Hans Thorszelius ja havien abandonat per accident en la quarta prova especial, i dues cronometrades més tard els seus compatriotes Leif Asterhag i Anders Gullberg prenien el mateix camí pel mateix motiu. Una averia en les suspensions deixava fora de concurs el Volkswagen 1303S de Tony Fall i Mike Wood en la setena prova especial, caient una cronometrada més tard per averia en la carburació els seus companys de formació Harry Källström i Claes Billstam.

També abandonava en la vuitena prova especial de l'etapa el BMW 2002 d'Achim Warmbold i John Davenport en quedar-se'ls hi la direcció oberta, així com Raffaele Pinto i Arnaldo Bernacchini que tenien la suspensió posterior del seu FIAT 124 Spider inoperativa. Els companys de formació d'aquests últims, Alcide Paganelli i Ninni Russo, tancaven la llista d'equips importants fora de concurs en abandonar en la novena prova especial, com Bernard Darniche i Alain Mahé, per averia en la junta de culata.

Superat tot aquest drama, les abultades distàncies que separaven els primers classificats esdevenien encara més grans quan els nous líders s'imposaven en les 4 primeres de les 6 proves especials que restaven per celebrar-se, just quan es superava la mitjanit dominical. Mentre que el guany d'una posició per part dels locals Luis Netto i Manuel Coentro, autors dels dos últims millors registres de l'edició al volant d'un FIAT 124 Spider, era l'únic fet rellevant de la matinada.

Celebrats tots els 397,50 km cronometrats de l'edició, el 10è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs el diumenge 18 de març de 1973 a primera hora del matí amb la victòria de Jean-Luc Thérier i Jacques Jaubert. Els francesos invertien un total de 5 hores 42 minuts i 16 segons en recórrer tota la corda programada, mentre que els seus companys de formació i compatriotes, Jean-Pierre Nicolas i Michel Vial, s'havien de conformar amb el seu segon podi de la temporada en completar el recorregut a 6 minuts i 41 segons dels guanyadors. Els locals Francisco Romãozinho i José Bernardo tancaven el podi alhora que guanyaven la classificació reservada als cotxes Grup 2, entrant al parc tancat d'Estoril a 25 minuts i 32 segons del temps dels vencedors.

Els locals Romãozinho -Bernardo es trobaren amb el podi enmig de l'escabetxina de la quarta i última etapa.

Alpine aconseguia a Portugal la seva segona, de tres possibles, victòria de la temporada; amb el que l'estructura establerta a Dieppe, i que comptava amb una preparació superior a la resta de participants en el campionat, començava a distanciar-se de la resta de rivals per a la consecució del primer títol mundial. FIAT per la seva banda, tot i la debacle del seu equip de fàbrica, superava a Saab en la taula provisional general per 2 punts gràcies a la quarta plaça de Luis Netto i Manuel Coentro.

Constructor	Punts
Alpine	52
FIAT	22
Saab	20