El nou Impreza S6 WRC debutava amb victòria.

Quarta cita en el calendari del mundial de ral·lis, el 34è Ral·li de Portugal posava el seu punt i final a l'edició el diumenge 19 de març de 2000, després d'haver-se disputat quatre jornades de competició amb 23 proves especials en el seu programa i 398,35 km cronometrats en el recorregut; una distància a la que els 114 equips presents a la rampa de sortida, dels 117 que prèviament feien oficial la seva inscripció, havien de fer front a partir del dijous 16 de març. La prova, que era puntuable per als campionats de pilots, marques i producció, només va ser completada per 48 equips participants.

Malgrat intentar-ho i tenir-ho a tocar de les mans, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen no es van poder fer amb la victòria.

El ral·li portuguès s'iniciava dijous a la tarda amb una superespecial espectacle al circuit de ral·licros de Lousa, on malgrat haver llepat les proteccions, el més ràpid, i per tant els primers líders del ral·li esdevenien els finlandesos de Peugeot Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Tanmateix aquesta especial només tenia una corda cronometrada de 3,20 km, el que deixava unes distàncies molt curtes entre els primers classificats, i així els seus compatriotes Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen feien entrada al parc tancat a bord d'un Toyota Corolla WRC privat a 2 dècimes de segon dels líders i Colin McRae i Nicky Grist ho feien a 4 dècimes amb el seu Ford oficial. Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki protagonitzaven l'anécdota del dia, quan erraven en el número de voltes a fer al circuit i s'hi deixaven prop de 6 segons amb el seus compatriotes del lleó.

Amb l'arribada del divendres, els trams de debó entraven en escena, al llarg de tot el dia s'hi programaven 10 proves especials, les quals permetien, juntament amb l'especial espectacle del circuit de ral·licros, assolir la distància total de 158,80 km de la primera etapa. Colin McRae i Nicky Grist es feien amb el primer escratx del dia i de retruc amb el liderat provisional per davant dels seus companys Carlos Sainz i Luis Moya i dels seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid.

Però la darrera evolució del Subaru Impreza WRC, l'S6, resultava especialment efectiva en les pistes portugueses, i els britànics s'imposarien en les dues següents proves especials per tal de retornar a les assistències de les 10 del matí com a primers classificats per davant de Carlos Sainz i Luis Moya i de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Colin McRae i Nicky Grist, amb problemes de direcció, queien fora de les places del podi en la tercera especial matinal.

Arranjada la direcció assistida al parc de serveis, Colin McRae i Nicky Grist s'imposaven en la primera especial de la represa, que no era altre cosa que una segona passada per les tres especials de primera hora del matí, però en aquesta ocasió per instal·lar-se en la segona posició provisional. Com si un dogma s'hagués establert, Richard Burns i Robert Reid es tornaven a imposar en la segona i tercera prova especial del bucle de tres trams, amb el que els de la Constel·lació de les Plèiades aconseguien elevar les distàncies amb els seus perseguidors, rol que s'hi adherien Marcus Grönholm i Timo Rautiainen per mig segon de marge vers Colin McRae i Nicky Grist.

Una averia en la direcció assisitida en la setena prova especial del dia però, desencadenaria en la pèrdua del liderat per part de Richard Burns i Robert Reid al terme de la vuitena prova especial de la jornada, novena en el còmput global del ral·li, recollint el testimoni els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, ja més fets al pilotatge del seu Ford Focus RS WRC sobre la terra, ascendien fins a la segona posició gràcies als millors temps marcats en la vuitena i novena cronometrada.

Paral·lelament els seus companys d'equip, Colin McRae i Nicky Grist, veien com el motor revisat i millorat del seu cotxe es trencava sense previ avís, deixant als membres de M-Sport amb una mescla de sensacions dificils de gestionar. No seria l'única baixa del dia, doncs també en la novena prova especial de l'etapa es registrava l'abandonament de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, per accident en el seu cas, després d'un inici de ral·li per oblidar en haver errat la munta de pneumàtics pel matí i haver malmés la direcció després de picar contra una soca d'arbre.

L'activitat cronometrada de la jornada es tancava amb la disputa de l'especial espectacle de Lousada, en la que els participants hi competien en grups de 3 i on François Delecour i Daniel Grataloup hi aconseguien un anecdòtic i intrascendent millor registre. L'entrada al parc tancat de Matosinhos doncs, es produia a partir d'1 quart de 9 del vespre amb els finlandesos Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en la mateixa posició de la que n'havien sortit pel matí amb 28,6 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya i 42,4 segons en relació amb els autèntics llebrers de la jornada, els britànics Richard Burns i Robert Reid. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, autors d'un escratx al setè tram del dia, restaven a 6 dècimes de segon de l'última plaça de podi.

La segona etapa del ral·li es programava al llarg del dissabte 18 de març en les immediacions d'Arganil, i amb 9 proves especials cronometrades de 179,25 km de distància, aquesta esdevenia la més llarga de tot el programa. Richard Burns i Robert Reid feien de nou evidents les millores electròniques que incloía el seu Impreza S6 WRC, i en imposar-se en 5 de les 6 primeres proves especials, els britànics recuperaven novament el liderat provisional. Petter Solberg i Phil Mills, que pilotaven un Ford Focus RS WRC sense les millores de motor, eren els qui trencaven la ratxa dels homes de Subaru en la quarta prova especial sabatina per una sola dècima de segon.

Instal·lats en el liderat per 10 segons de marge amb Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, els britànics veien com els finlandesos de Peugeot els superaven en la recta final de l'etapa gràcies a dos millors temps consecutius en les 3 últimes proves especials. I es que arran d'un accident matiner, tot el programa s'havia endarrerit i els organitzadors per tal de posar-se en hora, decidien donar la sortida als participants prioritaris a cada minut enlloc de cada 2, amb el que la visibilitat dels pilots es reduia dràsticament per la pols en suspensió, un perjudici molt més notori en el cas dels pilots de Subaru que es topaven amb la xicana rodant que esdevenia l'averiat Ford Focus RS WRC de Carlos Sainz i Luis Moya.

Quan eren les 9 en punt del vespre, els 52 equips que seguien en actiu al ral·li feien entrada al parc tancat de Matosinhos, sent Marcus Grönholm i Timo Rautiainen els líders provisionals per 14,6 segons de marge amb Richard Burns i Robert Reid. Endarrerits per un error en l'ajust de les suspensions al matí, massa dures, i pel trencament d'un palier en l'última especial sabatina, Carlos Sainz i Luis Moya es mantenien en la tercera posició, però a 1 minut i 38,2 segons dels líders. Per la seva banda Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen es mantenien en la quarta posició amb el seu Toyota Corolla WRC, però les seves opcions d'entrar al podi eren molt més remotes que no pas en el moment d'iniciar l'etapa a primera hora del matí.

Malgrat que l'etapa dominical només constava de 3 proves especials de 60,30 km cronometrats a prop de la frontera espanyola, la distància tan curta que separava als dos primers equips, així com l'excel·lent rendiment que havien mostrat els segons classificats fins el moment de patir les respectives contrarietats, donaven una gran emoció a l'esdevenir final del ral·li.

Richard Burns i Robert Reid s'imposaven consecutivament en les dues primeres cronometrades de la jornada, amb el que la parella de Subaru recuperava el liderat provisional per 1,7 segons de marge. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir a per totes en la darrera cronometrada del programa, el que els va portar a salvar dues situacions de risc, però que malgrat tot no van poder impedir el tercer i últim escratx consecutiu dels britànics que s'asseguraven la victòria.

Celebrades doncs les 23 proves especials del programa i amb els 48 equips participants supervivents dins el parc tancat de Matosinhos a partir de les 12 del migdia, el 34è Ral·li de Portugal es donava oficialment per conclòs amb la victòria dels britànics Richard Burns i Robert Reid, que donaven així una estrena immillorable al nou Impreza S6 WRC. Els pilots cobrien els 398,35 km cronometrats del recorregut en un temps final de 4 hores i 34 minuts, o el que és el mateix, en 6,5 segons menys que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen. Els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi portugués, completant el ral·li a 2 minuts i 9,2 segons del temps dels guanyadors.

Malgrat les averies, Sainz i Moya es retrobaven amb el podi portuguès.

Dins la categoria de producció els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller s'imposaven en l'especial espectacle de Baltar i es convertien en els primers líders de la categoria per 2 dècimes de segon de marge vers el càntabre Chus Puras i el català Marc Martí. L'endemà divendres, amb l'arribada de les especials forestals, els locals Miguel Campos i Carlos Magalhães mantenien un pols amb els austríacs pel liderat de la categoria, i així amb 2 escratxs i un segon millor temps pels portuguesos, per 2 segons millors temps i un escratx per part dels líders, les dues formacions completaven el primer bucle matinal separats per tan sols 2 dècimes de segon, mentre que la resta de participants s'anaven despenjant.

En la segona passada pel bucle matinal, Miguel Campos i Carlos Magalhães es feien amb el liderat d'immediat i en imposar-se en totes 3 proves especials que el conformaven assolien un cert coixí, més quan Manfred Stohl i Peter Müller perdien el protector del càrter en la tercera prova del bucle, setena en el còmput global del programa, i en haver d'aminorar el ritme cedien minut i mig als locals. La recta final de l'etapa va ser un duel per la segona plaça entre els alemanys Uwe Nittel i Detlef Ruf i els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, ensortint-se'n millor per 4,8 segons de marge els primers, mentre que els líders gaudien d'1 minut i 26 segons de marge.

Uwe Nittel i Detlef Ruf s'imposaven en la primera especial sabatina, però una averia en l'intercooler els feia perdre més de 8 minuts i mig en la primera passada per Arganil, per en la següent prova especial, obligar-los a retirar-se. El tetracampió Gustavo Trelles i Jorge del Buono prenien el mateix camí per averia elèctrica una cronometrada després, mentre que els líders, Miguel Campos i Carlos Magalhães, amb 4 millors temps i 4 segons millors temps, aconseguien portar el seu marge de confiança amb Manfred Stohl i Peter Müller fins als 2 minuts i 51,5 segons. Un gap que s'incrementaria en el tràmit de l'etapa dominical fins arribar als 3 minuts i 45,4 segons enregistrats al final de l'esdeveniment.

En clau de campionat Manfred Stohl es desmarcava al capdavant de la classificació en ser l'únic pilot capaç d'haver puntuat en els 4 primers esdeveniments del calendari. L'austríac acumulava ja 23 punts, pels 10 que atresoraven els seus primers perseguidors, Jani Paasonen, Claudio Menzi i Miguel Campos, guanyadors a la seva vegada del Ral·li de Suècia, Safari Rally i Portugal respectivament.

Nova victòria per als Mitsubishi en producció.

Amb la victòria aconseguida a Portugal, Richard Burns tot just aconseguia la segona victòria consecutiva de la temporada, el que permetia al britànic instalar-se al capdavant de la general del campionat de pilots en detriment que Tommi Mäkinen, que sumava el seu segon abandonament consecutiu, i que veia com a més a més, Marcus Grönholm li empatava a punts en la segona posició. Per la seva banda, Carlos Sainz sumava el segon podi de la temporada i passava a tancar el podi provisional de la general.

Pilot	Punts
Richard Burns	22
Tommi Mäkinen Marcus Grönholm	16 16
Carlos Sainz	13

En el campionat de marques, la classificació semblava un reflex del certamen de pilots, i així Subaru seguia la bona ratxa iniciada a Kenya i ampliava el marge vers la competència més immediata al capdavant de la taula, malgrat només tenir un cotxe a la línia de meta. Mitsubishi per la seva banda, veia com anava perdent l'inèrcia de l'inici de temporada i havia d'agrair els 2 punts que sumaven els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, per poder-se mantenir en la segona posició, si bé empatats a punts amb Peugeot. Ford assolia la tercera plaça a tres punts de la segona posició.

Constructor	Punts
Subaru	35
Mitsubishi Peugeot	20 20
Ford	17