Per segon ral·li de la temporada, Ogier-Landais anaven a victòria per participació.
Complida la rotació amb la que el promotor del certamen mundial acostuma premiar a diversos esdeveniments del calendari, a León s’hi tornava a oficialitzar una cerimònia de clausura el diumenge 19 de març de 2023, tot recordant que en l’anterior ocasió, l’any 2020, aquesta no es va poder dur a terme a causa de l’esclafit global de la pandèmia per la Covid, la qual obligà a acabar l’edició un dia abans. La 19ena edició de la ronda americana comptava amb 32 formacions en la seva llista d’inscrits, dels quals 31 esdevindrien en participants en tant en quan aquests portaven a terme la protocolària baixada per la rampa de sortida el dijous 16 de març a Guanajuato i des d’on aquests començarien afrontar les 23 proves especials de 320,71 km cronometrats que els organitzadors havien disposat en el seu itinerari. Una distància que 28 equips participants aconseguien completar i obtenir en funció del seu resultat, punts en els certàmens de pilots i constructors, així com en el WRC2 i WRC3.
Gràcies a una segona meitat de ral·li excelsa, Neuville-Wydaeghe finalment aconseguien el 2n lloc.
10 minuts després de la cerimònia de sortida, els participants afrontaven el primer repte cronometrat, la tradicional i pintoresca especial espectacle configurada al llarg dels carrers i túnels patrimoni de la humanitat segons la UNESCO de Guanajuato.
Els estonians Ott Tänak i Martin Järveoja aconseguien el millor temps en les dues passades pel tram i en ambdues ocasions per davant dels finlandesos Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen amb Toyota i d'Esapekka Lappi i Janne Ferm amb Hyundai, i per tant la parella d’M-Sport se n’anava a dormir el dijous al vespre com a líders de la classificació provisional, si bé per només 1,7 segons de marge amb els vigents campions mundials i amb 2,2 segons en vers els nòrdics de la formació coreana, després d’haver competit només al llarg de 2,24 km cronometrats. Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe compartien la quarta posició amb Sébastien Ogier i Vincent Landais a 2,8 segons del registre dels seus ex companys de formació.
A 2 quarts de 8 del matí del divendres 17 de març es reprenia l’activitat cronometrada amb la corresponent sortida del parc tancat de León. Un bucle de 3 trams es disputava matí i tarda, si bé 2 especials espectacle diferents posaven el colofó al que es celebrava després d’haver dinat. En total doncs 8 proves especials cronometrades de 121,97 km competitius, llur principal handicap residia en l’altura en la que es disputaven i que minvava la potència dels motors. Una activitat que els encarregats d’obrir pista haurien de concloure a partir de quan passés 1 minut de 3 quarts de 7 del vespre del mateix dia amb el retorn al punt de sortida.
Una avaria en el turbo noquejava en el primer tram de la jornada als líders de la classificació provisional, així com del certamen per a pilots i per tant encarregats d’obrir pista. Els estonians es deixaven prop de 8 minuts en vers el temps de referència d’Esapekka Lappi i Janne Ferm a final de tram i el lideratge passava a mans dels finlandesos de Hyundai per davant dels francesos de Toyota i dels seus companys d’equip espanyols Dani Sordo i Cándido Carrera, tercers també al terme d’aquesta primera prova especial campestre i per darrera de Sébastien Ogier i Vincent Landais.
Tanmateix, la cronometrada era cancel·lada al pas accidentat del Ford Puma Rally1 Híbrid de Jourdan Serderidis i Frédéric Miclotte, alhora que tancant un primer tram per oblidar per a l’equip humà que dirigia Richard Millener a M-Sport, Pierre-Louis Loubet i Nicolas Gilsoul perdien una roda en el seu Puma Rally1 Híbrid i s’havien d’acollir al superal·li de cara a l’endemà.
El bucle matinal es completava amb un repartiment de victòries de tram i segones posicions entre els dos grans aspirants a victòria, els quals feien cap a les assistències equatorials de la jornada separats en tan sols 1,4 segons, mentre que més avall en la classificació, s’establia un interessant segon duel entre Elfyn Evans i Scott Martin amb Dani Sordo i Cándido Carrera per la darrera posició de podi, favorable als britànics de Toyota per tan sols 6 dècimes de segon.
Com en el matí, Esapekka Lappi i Janne Ferm s’imposaven en la primera i la tercera prova especial del bucle, mentre que Sébastien Ogier i Vincent Landais ho feien en la segona, amb el que les dues formacions afrontarien especials espectacle que tancaven la jornada amb 3,4 segons de marge entre les seves posicions.
Alhora Dani Sordo i Cándido Carrera es lamentaven d’una punxada en el transcurs de la cinquena prova especial cronometrada de la jornada i els espanyols malgrat només concedir 1 minut a final de tram, aquests descendien fins a la sisena posició per darrera de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i de Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen respectivament.
A les afores de León, Esapekka Lappi i Janne Ferm encara serien a temps d’aconseguir una nova victòria parcial de tram en la fotogènica cronometrada de “Las Dunas” mentre que pel centre de la ciutat, el temps de referència per a la resta de participants era el que establien Dani Sordo i Cándido Carrera.
Així doncs, tot i un balanç bastant favorable al llarg de tota la jornada, Esapekka Lappi i Janne Ferm entraven en el parc tancat de León liderant la classificació provisional per només 5,3 segons de marge en vers Sébastien Ogier i Vincent Landais, mentre que Elfyn Evans i Scott Martin ocupaven la tercera posició a 30,1 segons del lideratge. D’altra banda, un cop que Thierry Neuville i Martijn Wydagehe ressolien els seus problemes amb un amortidor posterior encallat, aquests milloraven el seu paper en el ral·li i aquests entraven a 9,7 segons de la darrera plaça de podi i per 19,9 segons de marge amb Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen.
Amb la única baixa registrada de Nikolay Gryazin i Konstantin Aleksandrov, els 30 equips participants que restaven en actiu romandrien en el parc tancat per una mica més de 12 hores, concretament fins a 1 quart de 8 del matí, hora en la que els encarregats d’obrir pista, Jourdan Serderidis i Frédéric Miclotte, es disposaven a rebre les pertinents assistències per tal d’afrontar els 126,52 km cronometrats que els organitzadors distribuïen al llarg de 9 proves especials. Un bucle de 3 trams més la disputa de l’especial espectacle de “Las Dunas” es programava a doble passada matí i tarda, mentre que la jornada sabatina es concloïa novament amb l’especial espectacle del centre de León.
Ja en la primera prova especial del dia, Ibarrilla, es produïa el primer cop de teatre, quan els líders de la provisional, i per tant els últims en afrontar el tram entre els Rally1, patien una sortida de pista i el seu Hyundai acabava picant contra un pal de la línia elèctrica pel seu flanc posterior esquerre. Com a conseqüència de l’accident, els finlandesos es veien obligats a abandonar el ral·li, mentre que els organitzadors havien d’aturar l’especial, així com cancel·lar la seva segona disputa en trobar-se el pas impedit per a la competició.
L’altra cara de la moneda era per a Sébastien Ogier i Vincent Landais, qui hi aconseguien aturar el cronòmetre amb el millor temps per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin i de Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, refermant-se així les 3 noves posicions de podi.
Entre els 3 primers classificats s’invertien les posicions al terme del segon tram campestre de la jornada, una victòria parcial de tram que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe aconseguien repetir en la tercera prova especial, si bé els belgues de Hyundai només aconseguien recuperar 12 dècimes de segon als seus rivals britànics de Toyota, rendiment inferior als 1,9 segons que els de la marca coreana es deixaven a Ibarrilla.
En l’especial espectacle de Las Dunas Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe encadenaven la tercera victòria parcial de tram del bucle i els pilots retornaven al parc d’assistències de León a 8,7 segons d’Elfyn Evans i Scott Martin i a 37,2 segons del lideratge de Sébastien Ogier i Vincent Landais.
Amb una especial campestre menys en el bucle de la tarda arran de la línia elèctrica caiguda, els líders s’imposaven en la nova primera prova especial de l’escull, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe feien el mateix en la següent, per tal de deixar pas a dues victòries de tram dels estonians Ott Tänak i Martin Järveoja en les dues últimes proves especials espectacle i de superfícies diferents de la jornada.
Sempre aturant el cronòmetre per davant d’Elfyn Evans i Scott Martin, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe completaven l’etapa a 4,3 segons de la segona posició dels britànics, mentre que en relació als líders francesos, aquesta distància s’eixamplava fins als 40,1 segons, perdent-hi de l’ordre de 3 segons per bucle. Per la seva banda Kalle Rovanperä i Jonne Halttunen no acabaven de trobar-se del tot a gust sobre les cronometrades mexicanes i en patir-hi una virolla, aquests entraven en règim de parc tancat a 53,9 segons del temps dels belgues i amb 47,2 segons de marge en vers Dani Sordo i Cándido Carrera, qui tampoc estaven oferint la millor versió de si mateixos.
L’edició de l’esdeveniment mexicà es tancava amb 4 trams cronometrats en el programa que es disputaven a una sola passada, si bé per l’especial inaugural de “Las Dunas” s’hi passava per quarta vegada, i aquesta comptava amb un reagrupament remot, previ al “Power Stage”, a Arperos. Un recorregut que s’iniciava amb la sortida del parc tancat de León a les 7 en punt del matí i que suposava els darrers 61,36 km competitius del programa.
Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe seguien tibant fort i s’imposaven en la quarta passada per “Las Dunas”, si bé amb prou feines els belgues de Hyundai aconseguien retallar 2 dècimes de segon als seus rivals britànics.
Otates, amb 35,63 km de corda, suposava pràcticament el 60% de la distància competitiva dominical, alhora que esdevenia el repte cronometrat més llarg de tot l’itinerari. Elfyn Evans i Scott Martin s’hi feien amb la seva primera victòria de tram en el ral·li, si bé els de Toyota només aconseguien eixamplar en 1,7 segons el seu marge en vers els seus rivals de Hyundai, segons a final de tram.
Tenaços, Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe tornaven a aturar el cronòmetre abans que cap altre participant en la tercera especial dominical i els belgues es situaven a 2,7 segons de la segona posició quan només restava el “Power Stage” per disputar-se.
Reservats al llarg de les 3 primeres proves especials dominicals, doncs el marge així els hi permetia, els líders s’imposaven en la cronometrada del premi per tal d’aconseguir la màxima puntuació possible en els respectius certàmens, mentre que Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe, tercers per darrera d’Ott Tänak i Martin Järveoja, aconseguien rebaixar en 3,1 segons el registre d’Elfyn Evans i Scott Martin i amb ells fer-se amb la segona posició a la classificació.
Sense cap altre impediment que els 34,83 km del tram d’enllaç entre la línia de meta del Brinco i el parc tancat de León, a 2 quarts de 3 de la tarda es portava a terme la protocolària cerimònia del podi, amb la qual el 19è Ral·li de Mèxic es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Sébastien Ogier i Vincent Landais. Els francesos cobrien els 305,89 km disputats dels programa en un temps de 3 hores 16 minuts i 9,4 segons, registre que rebaixava en 27,5 segons l’acumulat per Thierry Neuville i Martijn Wydaeghe i en 27,9 segons el dels seus companys d’equip Elfyn Evans i Scott Martin.
Gairebé sempre en posicions de podi, Evans-Martin al final tancaven el podi mexicà.
En la categoria WRC2 els finlandesos Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen iniciaven el seu concurs al ral·li amb dues victòries de tram consecutives pels carrers i túnels de Guanajuato i per davant de l’Škoda Fabia RS Rally2 més evolucionat del britànic Gus Greensmith i el suec Jonas Andersson, qui entraven en règim de parc tancat a 1,9 segons del registre dels nòrdics. Tercers, després d’esdevenir tercers i quarts en les dues passades per la cronometrada inaugural, eren els polonesos Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak també al volant d’un Škoda Fabia Rally2 Evo com els líders.
L’accident de Jourdan Serderidis i Frédéric Miclotte emplaçava l’inici de l’activitat cronometrada en la segona prova especial del divendres, en la que Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen hi perllongaven el seu lideratge amb una nova victòria de tram per 1 dècima de segon de marge vers el Ford Fiesta Rally2 d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, qui saltaven així fns a la tercera posició.
Oliver Solberg i Elliot Edmonson tancaven l’escull matinal establint per primera vegada el registre de referència per a la resta de concurrents a la categoria, mentre que novament els segons més ràpids eren els francesos d’M-Sport Adrien Fourmaux i Alex Coria, que d’aquesta manera estrenyien el cèrcol sobre els seus predecessors.
A la represa, Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen esdevenien molt cautelosos en la seva primera passada pels 29,07 km cronometrats de la cronometrada inaugural d’“El Chocolate” i aquests concedien el lideratge a Gus Greensmith i Jonas Andersson, autors a la seva vegada del millor temps de la classe per davant d’Oliver Solberg i Elliot Edmonson, així com d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, nous inquilins de les posicions de podi, si bé els d’M-Sport acumulaven un temps més baix que no pas els del flamant Škoda.
El britànic i el suec mantenien un bon ritme i completaven les especials campestres amb un segon i una nova victòria parcial de tram, mentre que el suec i el britànic es despenjaven de les primeres posicions en patir una punxada en la sisena prova especial de la jornada, facilitant el retorn a les places d’honor a Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen.
Sobre les dues especials espectacle amb les que els organitzadors finalitzaven la jornada, Oliver Solberg i Elliot Edmonson recuperaven alguns segons dels que s’havien concedit anteriorment amb la pèrdua de pressió en un dels seus pneumàtics amb 2 victòries de tram consecutives, mentre que Adrien Fourmaux i Alex Coria retallaven tímidament les distàncies en vers els líders per tal d’entrar en el parc tancat de León a 8,5 segons de Gus Greensmith i Jonas Andersson. Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen eren tercers a 26,4 segons dels líders, precedint en 36,6 segons a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak i en més d’1 minut a Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
Com en la jornada prèvia, la sabatina arrancava amb la neutralització del primer tram arran d’un incident entre els Rally1, el qual tanmateix comportava la cancel·lació de les dues següents proves especials per tal d’adequar els horaris al programa.
Així doncs els participants de la categoria WRC2 només afrontaven la segona passada per l’especial espectacle de Las Dunas al llarg del bucle matinal, en la Oliver Solberg i Elliott Edmonson hi tornaven a aconseguir una intranscendent victòria de tram. Per la seva banda, Adrien Fourmaux i Alex Coria arribaven tard al primer control horari de la jornada i els francesos rebien una penalització de 10 segons.
Ja sobre la quarta prova especial campestre de la jornada, i sisena en el còmput global de l’etapa sabatina, era quan els pilots de la categoria WRC2 s’afrontaven a un repte ver i d’acord al nivell d’un esdeveniment mundial. Oliver Solberg i Elliott Edmonson seguien amb la seva escomesa i aquests amb dues victòries de tram més en el seu haver, finalment es feien amb la quarta posició de Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak. Paral·lelament els seus companys de carpa Gus Greensmith i Jonas Andersson aturaven el cronòmetre per darrera del suec i del britànic i per tant els líders eixamplaven distàncies al capdavant de la classificació provisional.
Situats en les dues últimes proves especials espectacle, una errada d’Adrien Fourmaux i Alex Coria els suposava perdre una quinzena de segons en vers els líders, error que els francesos d’M-Sport miraven d’esmenar en igualar el registre guanyador d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson pels carrers de León, parella que comptava el seu avenç al llarg de la jornada sabatina per victòries de tram.
Retornats al parc tancat de León, Gus Greensmith i Jonas Andersson lideraven per 31,6 segons de marge en vers Adrien Fourmaux i Alex Coria, distància que s’examplava en 6,0 segons si la relació es mesurava en vers el temps d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen. Després d’una excelsa jornada, Oliver Solberg i Elliott Edmonson eren quarts a 1 minut i 18,8 segons del lideratge.
La jornada dominical s’iniciava amb la victòria de tram d’Emil Lidholm i Reeta Hämäläinen sobre la quarta passada per l’especial espectacle de “Las Dunas”, un registre que permetia als finlandesos situar-se a 2,4 segons dels seus predecessors francesos, qui a “Otates”, la cronometrada reina de la jornada i de l’edició, hi perdien més de 18 minuts en haver-s’hi d’aturar per tal de canviar la corretja de l’alternador, tirant així per la borda el bon ral·li que aquests estaven portant a terme.
Oliver Solberg i Elliott Edmonson esdevenien novament els pilots més ràpids de la categoria en la cronometrada més longeva de l’edició i aquests a part de guanyar-se novament un lloc en el podi arran de l’avaria d’Adrien Fourmaux i Alex Coria, es situaven a 15,1 segons de la segona plaça d’Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen, una situació a la que els nòrdics hi responien amb un increment del seu ritme que els portava a vèncer en la tercera prova especial dominical i esdevenir segons per darrera d’Adrien Fourmaux i Alex Coria en el “Power Stage”, assegurant-se així la segona posició.
Arribats doncs a León a quarts de 3 de la tarda, Gus Greensmith i Jonas Andersson s’alçaven amb el trofeu de vencedors del 19è Ral·li de Mèxic en categoria WRC2, un guardó que s’aconseguia en completar el programa amb un temps de 3 hores 22 minuts i 56,5 segons, registre que rebaixava en 33,6 segons l’acumulat per Emil Lindholm i Reeta Hämäläinen i en 51,7 segons el d’Oliver Solberg i Elliott Edmonson.
A efectes de campionat, la ronda mexicana era la primera participació de Fergus Greensmith al llarg de la temporada, i per tant el britànic sumava els seus primers 26 punts, puntuació que el deixaven en 4a posició 2 punts per darrera de Yohan Rossel i Emil Lindholm i a 17 punts del lideratge d’Oliver Solberg.
Amb espurnes de velocitat i conservant la integritat, Greensmith-Andersson vencien en WRC2.
Donat que Emil Lindholm havia esdevingut campió del món en categoria WRC2Junior la temporada anterior i que tant Oliver Solberg com Gus Greensmith baixaven de pilotar un Rally1, la classe Challenger, sense el límit d'edat de la temporada anterior, corresponia a Kajetan Kajetanowicz i Maciej Szczepaniak, mentre que la Master era per al Ford Fiesta Rally3 dels canadencs Jason Bailey i Shayne Peterson.
Només 2 formacions s’inscrivien en el ral·li dins la categoria WRC3, el paraguaià Diego Domínguez i el canari Rogelio Peñate i els canadencs Jason Bailey i Shayne Peterson. Els hispans s’imposaven en totes i cadascuna de les especials que els organitzadors els hi permetien disputar, mentre que els seus rivals s’havien d’acollir al superal·li al terme de la segona disputa sabatina de l’especial espectacle de “Las Dunas”, un balanç que donava la victòria en la classe als primers per 19 minuts i 25,7 segons de marge en vers als nord-americans.
A Mèxic Domínguez-Peñate no corrien sols, però gairebé.
En el certamen de pilots, Sébastien Ogier comptabilitzava les seves participacions en la temporada per victòries, atresorant a més a més sobre les pistes mexicanes, la victòria de tram en el “Power Stage”, un rendiment que permetia al provençal encapçalar la classificació provisional del campionat, malgrat comptar amb un ral·li menys que els seus rivals. Tercer en les dues primeres rondes del calendari, el segon lloc de Thierry Neuville permetia al belga superar alhora a Kalle Rovanperä i Ott Tänak i situar-se en segona posició, primera entre els regulars del certamen, si bé amb només 1 i 5 punts de marge en vers el finlandès i l’estonià.
Pilot |
Punts |
 Sébastien Ogier
|
|
 Thierry Neuville
|
|
 Kalle Rovanperä
|
|
Amb dos cotxes en el podi mexicà, Toyota es recuperava del sotrac que patia sobre la neu sueca i tornava a esdevenir la marca en acumular més punts en el certamen de constructors, 47, un resultat que els permetia obrir les distàncies en 13 punts en vers a Hyundai i en 25 en relació a M-Sport, novament el segon millor equip i l’equip comparsa del campionat respectivament.
Constructor |
Punts |
 Toyota
|
|
 Hyundai
|
|
 M-Sport
|
|
Richard Burns 
Carlos Sainz 
Subaru
Mitsubishi
Peugeot
Ford