Gràcies a una arrancada fulgurant, Colin McRae i Nicky Grist guanyaven el seu segon ral·li consecutiu.

El dimecres 24 de març de 1999, Matosinhos era l'escenari de la cerimònia de clausura del 33è Ral·li de Portugal, quarta cita en el calendari del mundial de ral·lis que puntuava per als campionats de pilots, marques, FIA 2-L i producció. La prova s'iniciava el diumenge 21 de març a la mateixa ciutat del nord del país, amb els 117 equips inscrits presents a la rampa de sortida, dels que 56 aconseguirien completar el recorregut programat composat per 23 especials cronometrades i 399,51 km competitius.

Després del cop donat per McRae-Grist en els dos primers trams, Sainz-Moya es van passar el ral·li retallant distàncies.

El ral·li arrancava a 1 quart de 3 del migdia del diumenge amb una especial espectacle de 3,20 km enfocada de cara a satisfer la parroquia de la cuneta portuguesa al kartòdrom de Baltar, on els britànics de Ford Colin McRae i Nicky Grist van prendre les regnes de la classificació per no deixar-les fins a la conclusió del mateix, i on tanmateix Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, substituts temporals del lesionat Freddy Loix, aconseguien instalar-se en la segona posició. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven les posicions provisionals de podi amb un marge d'1,1 segons amb els seus companys d'equip Didier Auriol i Denis Giraudet.

L'endemà dilluns es començaren a disputar les primeres especials cronometrades genuines per a un ral·li del mundial; l'ens organitzador disposava sobre el programa un total de 8 proves especials, amb les quals s'arribava fins a les 9 cronometrades establertes per a la primera etapa d'una corda de 159,38 km. Les dues primeres cronometrades, programades en les immediacions de Ponte de Lima, resultaven d'una duresa extrema, tan per l'estat del ferm com per la seva longitud i aquí els líders Colin McRae i Nicky Grist amb dos escratxs consecutius donaven ja un cop de gràcia al ral·li en assolir un coixí de 37,9 segons amb els seus compatriotes de Subaru Richard Burns i Robert Reid. Didier Auriol i Denis Giraudet eren tercers a 39,2 segons dels britànics de Ford i Marcus Grönholm i Timo Rautiainen quarts a 1 dècima dels francesos de Toyota.

En desplaçar l'activitat cap a Fafe, Carlos Sainz i Luis Moya escalaven des de la cinquena posició fins a la segona en trencar la ratxa victoriosa dels líders, encapçalant així el quartet compacte de perseguidors. Mentre que Richard Burns i Robert Reid aconseguien el millor temps ex-aequo amb els seus compatriotes de Ford en la quarta prova especial del dia, sent el privilegi reservat als pilots de l'oval en la cinquena; si bé en aquesta ocasió el rendiment obtingut en forma de segons, no era tan notori com a les dues primeres especials del matí.

L'activitat de la jornada es tancava amb una segona passada per les 3 proves especials del segon bucle del dia, en les que Didier Auriol i Denis Giraudet afegien el seu nom en el llistat de guanyadors d'especials cronometrades, mentre que Richard Burns i Robert Reid, així com Colin McRae i Nicky Grist repetien autoria del millor temps en les dues proves següents. Per la seva banda, Carlos Sainz i Luis Moya afrontaven l'última prova especial de la jornada amb 1 segon de marge amb Richard Burns i Robert Reid, motiu pel qual els espanyols decidien aixecar deliberadament el peu de l'accelerador per tal de que l'endemà la parella de Subaru els netegès la pista.

L'entrada al parc tancat de Matosinhos doncs, es produia 2 quarts de 9 del vespre del mateix dilluns amb els pilots britànics Colin McRae i Nicky Grist en la primera posició per 49,2 segons de marge en relació als seus compatriotes Richard Burns i Robert Reid. Carlos Sainz i Luis Moya, després de fer el murri, tancaven el podi a 50,1 segons dels líders, mentre que els seus companys d'equip, Didier Auriol i Denis Giraudet, restaven a les portes del mateix a 54,5 segons. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen cedien una mica més de 15 segons en cadascuna de les dues passades per Cabreira, tanmateix la cronometrada més llarga de tota l'edició, i es despenjaven lleugerament del quartet capdaventer en entrar a 1 minut i 13,5 segons dels britànics de Ford. Molt pitjor els hi anava la primera etapa als seus caps de files, els campions mundials en vigència Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki; els finlandesos patien una averia en el seu diferencial anterior ja en la primera especial de Ponte de Lima, llur reparació era tan llarga que no es podia portar a terme fins a les assistències del final d'etapa, motiu pel qual el Mitsubishi número 1 queia fins la novena posició provisional a 2 minuts i 1,1 segons del lideratge.

L'activitat cronometrada de la segona jornada es desplaçava fins a Arganil, motiu pel qual els primers participants abandonaven el parc tancat de Matosinhos a les 6 del matí del dimarts. Amb 10 proves especials de 180,28 km en el seu programa, aquesta etapa semblava molt més propicia per al Ford Focus WRC, ja que les pistes eren més amples i els 70 kgs de sobrepes del cotxe de l'oval no es ferien notar vers els trams més revirats del primer dia, però el fet d'obrir pista no va permetre a Colin McRae i Nicky Grist sumar cap escratx més i es va convertir en una caça dels britànics per part dels tres equips perseguidors, que només es trobaven separats per 5 segons en arrancar la jornada.

Richard Burns i Robert Reid jugaven amb el reglament, i en sortir tard de les assistències per tal d'afrontar les especials en quart lloc, és a dir per darrera dels dos Toyota Corolla WRC, els britànics rebien una penalització de 10 segons. Didier Auriol i Denis Giraudet marcaven el primer escratx del dia i s'intercanviaven la posició amb els de la Constel·lació de les Plèiades, mentre que Piero Liatti i Carlo Cassina volcaven el seu SEAT Córdoba WRC deixant-lo tan malmés que, malgrat acabar la cronometrada, el seu abandonament era obligat.

Richard Burns i Robert Reid s'imposaven en la segona prova del dia, i Didier Auriol i Denis Giraudet en la tercera, sent en totes tres cronometrades Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki els segons més ràpids i per menys d'1 segon de diferència amb el temps de referència, donant així bona senyal de la seva recuperació alhora que assolien la sisena posició provisional. Després d'un inici de jornada en la que Carlos Sainz i Luis Moya havien optat pel compromís, doncs les condicions ideals per afrontar un tram eren totalment les oposades pel següent, els espanyols aconseguien marcar el millor registre en la quarta i cinquena prova especial, tenint novament com a segon pilot més ràpid i per menys d'un segon a Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Tanmateix a Mortagua, cinquena prova especial del dia, uns problemes de frens endarrerien a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen en més d'1 minut, el que els suposava perdre tres posicions i caure per darrera dels seus compatriotes Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, Juha Kankkunen i Juha Repo, i de Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen, deixant així de ser la referència entre els Mitsubishi; si bé per sort seva a continuació hi havia un parc d'assistències que va permetre reparar la contrarietat.

Finalment en la sisena prova especial Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki es feien amb l'escratx, mentre que Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen superaven el Subaru Impreza S5 WRC de Juha Kankkunen i Juha Repo per 8 dècimes de segon. Carlos Sainz i Luis Moya recuperaven la senda vencedora i s'imposaven en la cronometrada d'Arganil, setena prova especial del dia, mentre que fins a tres equips hi causaven baixa, Juha Kankkunen i Juha Repo trencaven el motor del seu cotxe abans de ni tan sols prendre-hi la sortida, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen havien d'abandonar per una averia en la transmissió i Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen ho feien per accident, amb el que els campions del món veien pràcticament assegurada la seva cinquena plaça, doncs Bruno Thiry i Stéphane Prévot, els nous sisens classificats, es trobaven a més de 3 minuts del seu registre.

Richard Burns i Robert Reid aconseguien el seu segon escratx del dia en superar per 6 dècimes de segon el registre de Carlos Sainz i Luis Moya, els quals a la vegada superaven per 1,9 segons als seus companys d'equip Didier Auriol i Denis Giraudet en la classificació provisional per esdevenir els nous segons classificats. Tanmateix el nombrós públic que s'aplegava en la zona d'Arganil, i que ni organitzadors ni Guàrdia Nacional podien controlar, propiciava la cancel·lació de la segona passada pels dos últims trams disputats, amb el que la jornada es veia reprogramada a 8 proves especials de 139,62 km cronometrats i els pilots eren enviats de nou cap a Matosinhos.

En el parc tancat hi feien entrada quan mancaven 5 minuts per 3 quarts d'11 de la nit amb Colin McRae i Nicky Grist en la primera posició per 33 segons de marge vers Carlos Sainz i Luis Moya, mentre que en relació a Didier Auriol i Denis Giraudet la distància era de 34,9 segons. Richard Burns i Robert Reid, malgrat guanyar dues especials, cedien terreny i perdien el contacte amb els dos Toyota Corolla WRC, fitxant en la quarta posició a 57,7 segons del lideratge. Per la seva part, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki a 1 minut i 28,5 segons de la parella de Ford, encara dipositaven algunes esperances de guanyar una posició més.

La tercera i útima jornada del ral·li comptava només amb 59,85 km de recorregut cronometrat al llarg de 4 proves especials, el que obligava als 5 primers equips classificats a fer un autèntic esprint per tal d'aconseguir les seves fites. Els pilots del cotxe número 1, Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, s'imposaven en la primera cronometrada del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, autors del segon millor temps, es distanciaven en mig segon dels seus companys Didier Auriol i Denis Giraudet.

Els finlandesos de Mitsubishi s'imposaven en les dues proves següents, mentre que els dos homes de Toyota aconseguien reduir en una desena de segons el gap que tenien vers Colin McRae i Nicky Grist, mantenint les distàncies entre ells pràcticament estables. Els campions del món tenien el seu objectiu a 12,2 segons, mentre que els espanyols el tenien a 20,5 segons i els francesos a 25,8 segons, i malgrat que els tres equips completaven la darrera prova especial amb el tercer, segon i millor temps respectivament, en la taula general no es produia cap canvi i aquests feien cap al parc tancat amb el mateix ordre del que n'havien sortit a les 8 del matí.

Disputades doncs 21 de les 23 proves especials establertes en el programa, arribava el moment de tancar el 33è Ral·li de Portugal, en el que Colin McRae i Nicky Grist es feien finalment amb la victòria en completar els 358,85 km cronometrats celebrats en un temps de 3 hores 53 minuts i 39 segons. Carlos Sainz i Luis Moya s'havien de conformar amb la segona posició en precisar de 12,3 segons més que els guanyadors de l'esdeveniment, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet tancaven el podi a 16,5 segons dels guanyadors.

Malgrat la lluita tancada amb els seus companys d'equip, Auriol-Giraudet van haver de conformar-se amb la tercera plaça .

Dins la categoria de producció, els austríacs Manfred Stohl i Peter Müller eren els qui millor prenien les revirades corbes del kartòdrom de Baltar i esdevenien així els primers líders de la categoria el diumenge al migdia. Emperò en emplaçar-se sobre les especials forestals del dilluns al matí el panorama canviava, i els locals Miguel Campos i Miguel Ramalho amb els 2 escratxs sobre les 2 cronometrades de l'àrea de Ponte de Lima, es feien amb el lideratge de la categoria.

En el bucle de migdia els líders marcaven 3 segons millors registres per afermar-se en el lideratge, mentre que els italians Gigi Galli i Guido d'Amore miraven de prendre contacte amb el grup capdaventer amb 2 millors temps en els 2 primers trams de Fafe. Una averia en la caixa de canvis, enviava als transalpins cap a casa en la primera prova especial del bucle de la tarda, mentre que els líders s'imposaven en totes 3 proves especials, per tal de fer entrada al parc tancat de Matosinhos amb 56,1 segons de marge vers Jouko Puhakka i Jakke Honkanen, mentre que Gustavo Trelles i Martin Christie eren tercers a 1 minut i 8,5 segons dels líders, resultant així una classificació encapçalada per 3 Mitsubishi Lancer Evo V.

Dimarts Jouko Puhakka i Jakke Honkanen sortien a per totes, i si bé la primera especial de la segona etapa era per a Miguel Campos i Miguel Ramalho, els finlandesos s'imposaven en les 3 cronometrades següents per tal de situar-se a 22,4 segons de la primera posició de la categoria. La seva gesta tocaria final en la cinquena prova especial, on van ser caçats fent drecera, i on un accident els deixava fora de concurs; sense els llebrers, Miguel Campos i Miguel Ramalho tornaven a ser la referència en els temps, i els locals tornaven al parc tancat amb la respectable distància d'1 minut i 55,4 segons de marge amb Gustavo Trelles i Martin Christie.

Malgrat que tot podia semblar estar fet pels portuguesos, aquests marcaven els últims 4 escratxs de l'edició en la seva classe i s'acabaven imposant per 3 minuts i 38,1 segons de marge vers Gustavo Trelles i Martin Christie, els quals en iniciar la darrera jornada amb més de 5 minuts de marge vers els tercers classificats, els finlandesos Juha Kangas i Mika Ovaskainen, afrontaven aquesta darrera etapa en clau de campionat. Precisament la parella finlandesa, als comandaments d'un Subaru Impreza WRX STi, tancaven el podi de la categoria a 8 minuts i 3,9 segons del temps dels guanyadors portuguesos.

El campió mundial en vigència, Gustavo Trelles, seguia sense guanyar cap esdeveniment en el que portavem de campionat, però la seva segona posició acumulada, permetia al pilot uruguaià passar a encapçalar la general provisional per quatre punts de marge amb els quatre guanyadors de les quatre rondes celebrades, és a dir, Marc Duez, Jouko Puhakka, Hamed Al-Wahaibi i Miguel Campos.

Campos-Ramalho guanyaven el ral·li de casa amb mà de ferro.

En la categoria FIA 2-L els finlandesos Tapio Laukkanen i Kaj Lindström es feien amb el millor registre de la classe en l'especial cronometrada del Circuit de Baltar per 2 i 4 dècimes de segon de marge vers els dos favorits del certamen, els Hyundai Coupé KitCar Evo 2 dels suecs Kenneth Eriksson i Staffan Parmander i dels britànics Alister McRae i David Senior.

Dilluns al matí i sobre les especials cronometrades que hom espera veure en un ral·li, els liders es ratificaven amb el primer millor temps del dia, però en la segona prova especial els finlandesos danyaven la suspensions del seu Renault Mégane Maxi i hi cedien més de 50 minuts i tota opció a fer res. El testimoni el recollien llavors Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, i si bé un altre Renault Mégane Maxi, el pilotat pels portuguesos José Carlos Macedo i Miguel Borges, els intentaven rellevar, dos mals registres per part dels locals en les dues passades per la cronometrada reina, Cabreira, els allunyaven de l'objectiu. Una fita que si aconseguien els seus companys, Alister McRae i David Senior, autors precisament dels dos millors temps al tram de Cabreira.

Així doncs els dos Hyundai Coupé KitCar Evo2 feien entrada al parc tancat de Matosinhos separats en 18,6 segons, mentre que José Carlos Macedo i Miguel Borges eren tercers a 49,1 segons dels líders, superant en 43,2 segons el cotxe homòleg de Renault Regne Unit dels britànics Martin Rowe i Derek Ringer.

Una averia de motor noquejava als locals en la primera prova especial del dimarts, el que tanmateix habilitava a Martin Rowe i Derek Ringer a flirtejar amb els millors registres. Paral·lelament, en el transcurs de la segona etapa, les distàncies entre els dos Hyundai s'eixamplaven en una catrozena de segons, mentre que en la tercera i última jornada, aquest increment seria de 9 segons, amb el que la victòria final corresponia a Alister McRae, germà del guanyador absolut, i David Senior.

En clau de campionat, el doblet que aconseguia Hyundai a la ronda portuguesa, deixava la marca coreana a només 1 punt del lideratge que seguia ostentant Renault amb 27 punts. Volkswagen, amb 16 des del Ral·li de Suècia, seguia tenint un rol residual.

Alister McRae i David Senior camí de la seva victòria a Portugal.

Colin McRae sumava la seva segona victòria consecutiva en el calendari, el que permetia al pilot escocès pujar fins la segona plaça de la general provisional del campionat. Al capdavant s'hi mantenia el finlandès Tommi Mäkinen, gràcies als dos punts que sumava a la cita ibérica amb el seu cinquè lloc, mentre que Didier Auriol tancava el podi amb 17 punts, és a dir, a tres de Colin McRae.

Constructor	Punts
Tommi Mäkinen	22
Richard Burns	20
Didier Auriol	17

En el campionat de marques Ford aconseguia superar a Mitsubishi en la taula general del certamen gràcies als 11 punts que sumava a la ronda portuguesa, alhora que retallava en un punt la distància que els separava dels líders de Toyota. Subaru per la seva banda es mantenia en quarta plaça donada la mala arrancada de SEAT, però ja a una distància considerable dels seus opositors.

Constructor	Punts
Toyota	33
Ford	28
Mitsubishi	22

Guanyant 10 de 15 especials, els germans Panizzi s'imposaven amb autoritat.

Quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis, segona en el certamen júnior, el diumenge 24 de març de 2002 tenia lloc a Lloret de Mar la cerimònia de clausura del 38è Ral·li Catalunya-Costa Brava. El ral·li, que otorgava punts en els campionats de pilots, constructors i mundial júnior, empenyia fins a 74 equips a formalitzar la seva inscripció, dels que 68 van empendre el camí des de la rampa de sortida, el dijous 21 de març, cap a les 18 proves especials cronometrades del programa d'una distància total asfaltada de 394,98 km. 40 equips participants van aconseguir completar el recorregut i ser al parc tancat del diumenge al migdia.

Burns-Reid van ser pràcticament els únics que pogueren seguir el ritme dels Panizzi.

L'activitat de la primera jornada es portava a terme a les comarques de Tarragona, on el RACC hi disposava un total de 6 proves especials cronometrades de 176,72 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. La primera d'elles, Riudecanyes 1, era cancelada per un grup d'espectadors mal ubicats que no feien cas a les indicacions dels comissaris de seguretat de la FIA, passant a ser l'especial de Pratdip 1 la primera en celebrar-se.

Allá va ser on els germans Gilles i Hervé Panizzi, que venien de guanyar el Tour de Córsega just feia un parell de setmanes, començaven el seu recital particular, adjudicant-se el primer dels cinc escratxs que marcarien al llarg de la jornada, és a dir tots, el que permetia a la parella francesa de Peugeot arribar a la neutralització de la primera etapa amb 26,1 segons d'avantatge vers els seus companys d'equip britànics Richard Burns i Robert Reid, molt més adaptats al 206 WRC en relació a anteriors actuacions, tal i com quedava palès en els seus 3 segons millors temps i 2 tercers millors registres.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien el triplet per a Peugeot al terme de la primera prova especial, si bé el seu temps era ex-aequo amb el Subaru Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, i el marge amb dos altres favorits a victòria, els Citroën Xsara WRC de la parella franco-monegasca composada per Sébastien Loeb i Daniel Elena i dels francesos Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni era molt curt. A mesura que l'etapa avançava, els dos Citroën progressaven en la taula classificatòria, sobretot el pilotat per Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, autors dels dos segons millors registres en les dues últimes proves especials del dia.

Tommi Mäkinen i Kaj Lindström també volien entrar en la lluita, però una fallada en la pressió hidràulica de la transmissió, els hi impedia rendir com els seus companys Petter Solberg i Phil Mills, a més a més en la darrera prova especial, els finlandesos patien una sortida de pista i queien en una rasa, deixant-s'hi més de 2 minuts i pràcticament tota opció a puntuar. Una altra parella amb problemes era la formada per Jesús Puras i Carlos del Barrio, els càntabres també es posaven al volant d'un Citroën Xsara WRC, si bé la seva unitat no gaudia de les darreres evolucions que si tenien les dels oficials francesos. Els pilots començaven el ral·li amb mal peu arran d'una fuita en el seu sistema del líquid de frens, el que els feia cedir de l'ordre de 4 minuts en les dues proves especials del bucle matinal, per entrar al parc tancat de Lloret de Mar en dissetena posició provisional a 6 minuts i 9,6 segons dels líders.

Ford tenia les seves dues parelles lesionades, Colin McRae pilotava amb un dit trencat a causa de l'accident patit a Còrsega dues setmanes abans, el que va obligar als enginyers de la marca de l'oval a instal·lar un mecanisme semi-automàtic per al canvi de marxes en ambdos costats del volant, mentre que Carlos Sainz ho feia afligit per uns dolors cervicals després d'un accident ocorregut en els entrenaments del dilluns anterior, a més a més el madrileny tenia el handicap d'haver de pilotar amb un copilot nou, el barceloní Marc Martí, doncs Luis Moya estava lesionat de més serietat pel mateix accident. Tot i aixó les dues parelles de Ford es mostraven regulars per darrera dels cotxes francesos i lidiant amb els dos Subaru pels punts.

Així doncs, quan passaven 6 minuts de 3 quarts de 10 de la nit, els 52 equips que restaven en actiu començaven a entrar al parc tancat de Lloret de Mar, on Gilles Panizzi i Hervé Panizzi gaudien de 26,1 segons de marge amb els seus companys d'equip i campions mundials Richard Burns i Robert Reid, i 44,7 segons de coixí en relació a Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Sébastien Loeb i Daniel Elena es quedaven a les portes del podi a 1 minut i 10,4 segons del temps dels líders i amb la pressió afegida de tenir a Marcus Grönholm i Timo Rautiainen a 10,3 segons del seu temps. Petter Solberg i Phil Mills tancaven la zona de punts a 1 minut i 39,8 segons dels primers clasificats i amb els dos Ford Focus RS WRC de Colin McRae i Nicky Grist i de Carlos Sainz i Marc Martí a 6,8 i 11,7 segons del seu temps respectivament.

L'activitat de dissabte es desplaçava fins a les comarques barcelonines i gironines, on s'hi programava de nou un bucle de 3 trams pel que s'hi passava en dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials cronometrades de 112 km de distància. Malauradament, les cancelacions tornaven a estar a l'ordre del dia, quan a Coll de Bracons i Vallfogona, les dues primeres proves cronometrades del dia, una serie de cotxes mal estacionats obligava a cancelar tots dos trams. Aquesta incidència va forçar la reacció del RACC per tal d'assegurar la celebració de la segona passada, així com evitar més cancelacions en el futur; durant tres hores els organitzadors del ral·li van estar treballant-hi amb grues per moure uns 230 vehicles, alhora que es decidia tallar els accessos de cara la última jornada, a mitjanit.

Malgrat trencar el ritme de la competició, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi marcaven el sisé escratx consecutiu en la primera especial que es celebrava, Les Llosses - Alpens, el que permetia als pilots seguir obrint forat al capdavant de la prova, mentre que els finlandesos Tommi Mäkinen i Kaj Lindström, sense arribar ni tan sols a disputar cap cronometrada, eren la primera baixa entre els equips capdaventers per averia de motor. Cas similar també el del pilot suec Stig Blomqvist i la copilot veneçolana Ana Goñi, els quals s'havien de retirar per un conat d'incendi en el seu Škoda Octavia WRC Evo2 en sortir del parc tancat.

Després de les assistències, la competició es reprenia amb la celebració de la segona passada programada per Coll de Bracons, primera de facto, en la que Petter Solberg i Phil Mills, tot i que els seus pneumàtics Pirelli no eren els ideals donades les altes temperatures ambientals, aconseguien trencar el monopoli dels germans Panizzi en marcar-hi el millor temps; tanmateix aquest escratx permetia als pilots de Subaru obrir una certa bretxa amb el Ford Focus RS WRC de Colin McRae i Nicky Grist, mentre que els de l'oval perdien a Carlos Sainz i Marc Martí per accident. La parella, que venia marcant els millors temps en els parcials d'aquesta cronometrada, en un revolt de sisena a fons es van veure obligats a fer una virolla per tal d'evitar uns vehicles mal aparcats, el que els va suposar una colisió del seu cotxe contra unes roques; a conseqüència de l'impacte, la roda posterior dreta quedava molt malmesa, i si bé els participants van intentar continuar, 200 metres més endavant es van cerciorar que no hi havia més remei que abandonar.

Peró l'escratx dels de Subaru va ser un punt i a part, ja que a continuació els germans provençals de Peugeot reemprenien el seu domini en imposar-se en les altres dues especials cronometrades que restaven per celebrar, amb el que gràcies a marcar vuit escratxs de nou possibles, deixava als liders separats dels seus companys d'equip, Richard Burns i Robert Reid, en 44,4 segons.

Els dos equips de Citroën, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni i Sébastien Loeb i Daniel Elena, feien una passa endavant i en mostrar-se regularment al nivell dels campions del món, retornaven al parc tancat de Lloret de Mar a partir de les 8 del vespre a pràcticament la mateixa distància de la que n'havien sortit 12 hores abans, és a dir a 21,0 i 42,8 segons respectivament, el que suposava haver retallat uns insignificants 1,3 i 1,5 segons. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es mantenien en la cinquena posició a 17,0 segons dels seus predecessors, gaudint a la seva vegada de 17,5 segons de marge amb Petter Solberg i Phil Mills.

En la matinada del dissabte al diumenge, els membres del RACC es varen posar a treballar fent moure els cotxes que hi havien estacionats massa aprop de la carretera per tal d'impedir que es produissin més cancelacions, la operació va resultar ser tot un éxit, donant un elevat grau de satisfacció i conformitat a la FIA de cara la temporada vinent.

La 38ena edició de la ronda catalana es tancava amb les 6 proves especials de la jornada dominical, les quals tenien una corda cronometrada de 106,26 km de distància resultants novament en passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams. Els britànics Richard Burns i Robert Reid aconseguien empatar a l'escratx amb els seus companys i liders indiscutibles del ral·li Gilles i Hervé Panizzi en la primera prova especial del dia, La Trona, mentre que els càntabres Jesús Puras i Carlos del Barrio reclamaven la seva quota de protagonisme en adjudicar-se el millor temps en la següent.

El bucle matinal es tancava amb un altre escratx de Richard Burns i Robert Reid, on tanmateix els germans Panizzi es permetien el luxe de fer un espectacular donut a "La Cantina" en haver errat inicialment la traçada. La cara amarga del ral·li era per a Sébastien Loeb i Daniel Elena, els pilots de Citroën, morals guanyadors del Ral·li Monte-Carlo al gener, es veien obligats a abandonar la cita catalana en accidentar-hi el seu Xsara WRC, amb el que les posicions dels pilots amb dret a punts quedaven bastant definides.

En la represa de les hostilitats vers el cronòmetre quan passava 1 minut de les 12 del migdia, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi elevaven el seu número d'escratxs fins a 10 en imposar-se en la quarta i cinquena prova especial dominical, si bé en el segon d'ells l'honor era compartit amb Markko Märtin i Michael Park. Petter Solberg i Phil Mills tancaven l'activitat de l'edició imposant-se en l'última prova especial.

Si bé els finlandesos d'Škoda Toni Gardemeister i Paavo Lukander no van tenir un ral·li especialment bo, si que esdevenien noticia quan el motor del seu Octavia WRC Evo2 es trencava a 1 km d'arribar al podi de Lloret de Mar, sent així l'últim dels abandonaments de l'edició.

Celebrades doncs 15 de les 18 proves especials inicialment programades i amb els 40 participants que les aconseguien superar dins el parc tancat de Lloret de Mar a partir d'1 quart de 6 de la tarda, el 38è Ral·li Catalunya - Costa Brava es donava oficialment per conclòs amb la victòria de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi, els provençals cobrien els 348,12 km cronometrats disputats en un temps total de 3 hores 34 minuts i 9 segons, o el que es el mateix, 37,3 segons per davant dels seus companys d'equip Richard Burns i Robert Reid. Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni tancaven el podi a 1 minut i 13,5 segons dels seus compatriotes, pràcticament el temps que es van deixar en les dues primeres especials cronometrades.

El Xsara WRC es demostrava com tot una arma sobre asfalt.

En el mundial júnior els catalans Dani Solà i Alex Romaní iniciaven el ral·li sent els primers líders gràcies a marcar l'escratx en la prova inaugural, peró en la segona especial cronometrada un problema en els frens feia cedir a la parella catalana prop de mig minut i el seu lloc als italians Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini, els quals pilotaven un Citroën Saxo S1600 com els locals. Sortint de les assistències, Dani Solà i Àlex Romaní s'imposaven en la primera prova del bucle, però els transalpins ho feien en les dues següents, amb el que el retorn al parc tancat de Lloret de Mar es feia amb 28,8 segons de diferència entre els dos primers classificats.

Ja en terres osonenques, tot i que el pilot de Vic en algunes especials hi competia per primera vegada, Dani Solà i Alex Romaní marcaven la referència de la categoria en les dues primeres proves especials celebrades, per amb el tercer millor temps en la tercera prova cronometrada de facto, recuperar la primera posició provisional per 3,6 segons de marge. En la quarta i última cronometrada sabatina, els catalans es veien privats d'un nou escratx per 1,4 segons de diferència vers el Ford Puma S1600 dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, els quals a la seva vegada rebien un bon grapat de peces noves en el seu cotxe, però que si més no permetia als locals entrar al parc tancat amb un marge de 12,3 segons i unes sensacions totalment diferents a les de l'etapa anterior.

Dani Solà i Àlex Romaní arrancaven l'etapa dominical imposant-se en les dues primeres proves cronometrades del programa, però a Viladrau, tercera especial del bucle, els catalans patien una punxada, i malgrat pilotar amb suavitat, els darrers 4 km els feia sobre la llanda el que donava de nou el lideratge a la parella italiana formada per Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini. En tornar a passar per les especials del matí, Dani Solà i Àlex Romaní retallaven distàncies amb els líders marcant dos escratxs més, amb el que els últims 35,18 km cronometrats de l'esdeveniment s'afrontaven amb una diferència de 17,2 segons entre les dues formacions, per sort d'uns i desgràcia dels altres, Andrea Dallavilla i Giovanni Bernacchini punxaven en la segona passada per Viladrau, i en cedir-hi 1 minut i 7,5 segons amb Dani Solà i Àlex Romaní, els transalpins també cedien la victòria a la parella catalana.

En la taula general del campionat, malgrat que François Duval va tenir un ral·li ple de contratemps, el belga seguia conservant la primera posició gràcies al punt que obtenia a les carreteres catalanes, mentre que Dani Solà, que havia abandonat el Ral·li de Monte-Carlo quan el liderava, pujava fins la segona posició a 1 punt del pilot líder, guanyador precisament de la ronda alpina inaugural.

Solà-Romaní es sobreposaven als problemes per guanyar la cita domèstica.

En el campionat de pilots, el provençal Gilles Panizzi gràcies a adjudicar-se la seva segona victòria consecutiva sobre asfalt es situava en la segona posició de la taula provisional 1 punt per darrera del seu company d'equip Marcus Grönholm, que finalment acabava el ral·li en quart lloc gràcies a l'abandonament de Sébastien Loeb. Richard Burns per la seva banda escalava fins la tercera posició provisional gràcies a la seva major compenetració amb el 206 WRC.

Constructor	Punts
Marcus Grönholm	21
Gilles Panizzi	20
Richard Burns	13

En el campionat de constructors Peugeot marcava el seu tercer doblet consecutiu, el que permetia als del lleó marxar amb pas ferm al capdavant de la general provisional del campionat doblant la puntuació que acumulava Ford, que venia en segon lloc. Subaru per la seva banda, només aconseguia portar un cotxe fins al final del ral·li i havia de conformar-se amb el 3r lloc en la classificació de constructors que hi aconseguia Petter Solberg i Phil Mills, perdent així 1 punt més en la seva lluita particular amb la marca de l'oval.

Constructor	Punts
Peugeot	52
Ford	25
Subaru	20