Colin McRae i Nicky Grist guanyaven el ral·li per 2,1 segons, la distància més curta fins aquell moment .

Celebrades les 28 especials cronometrades establertes en el programa, amb un recorregut de 380,18 km sobre terra, el dimecres 25 de març de 1998 es posava punt i final a la ciutat costanera de Matosinhos al 32è Ral·li de Portugal, quarta cita en el calendari del campionat del mòn de ral·lis, la qual era puntuable per als campionats de pilots, constructors, producció i FIA 2-L. El ral·li es va iniciar el diumenge 22 de març amb els 116 equips inscrits presents a la rampa de sortida, mentre que a la ceremònia de clausura de l'esdeveniment hi havien presents 47.

Carlos Sainz complia el seu ral·li número 100 al mundial i ho feia amb un podi.

L'edició del ral·li arrancava amb una superespecial espectacle dominical al circuit de Lousada, que lluny de ser representativa, almenys va satisfer al numerós públic que s'hi donava cita. Els francesos de Toyota, Didier Auriol i Denis Giraudet, en van sortir com els primers líders del ral·li per 2 dècimes de segon de marge vers el cotxe homòleg dels suecs Thomas Rådström i Lars Bäckman. Colin McRae i Nicky Grist tancaven el podi fictici a 8 dècimes de segon dels francesos i per 1 dècima de segon de marge vers els espanyols Carlos Sainz i Luis Moya.

En sortir del parc tancat de Matosinhos el dilluns al matí, el trams genuins entraven en escena en el recorregut. En total s'hi programaven 9 trams de 130,78 km de distància, els quals en combinació amb els 3,88 km cronometrats de l'especial espectacle de Lousada, permetia als organitzadors assolir els 134,66 km de la primera etapa. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen es feien amb el millor temps en el primer tram disputat, el que permetia als finlandesos fer-se momentaneament amb el lideratge de la prova per davant de Colin McRae i Nicky Grist i de Didier Auriol i Denis Giraudet que empataven a 4,1 segons per darrera seu.

El seu lideratge seria efímer però, doncs els 13,1 segons que cedien amb Colin McRae i Nicky Grist a Fafe, segona especial de la jornada, facilitava el relleu dels britànics pels finlandesos al capdavant de la classificació. Per la seva banda, Didier Auriol es quedava amb el dispositiu que activava el canvi de marxes a la mà, el que obligava a la parella de Toyota a aturar-se per activar el mode manual, l'operació els feia perdre 47,4 segons en els 15,18 km cronometrats de l'especial, caient fins la quinzena posició provisional. Per la seva banda, Juha Kankkunen i Juha Repo marcaven el segon millor temps en aquesta segona prova especial vera, amb el que els pilots de Ford passaven a ocupar el forat que deixaven els pilots de la marca nipona per davant de Carlos Sainz i Luis Moya, que seguien queixant-se de no trobar el punt a les seves suspensions.

Un cop fets amb el lideratge de la provisional, Colin McRae i Nicky Grist confirmaven la seva posició amb 4 escratxs consecutius, mentre que Marcus Grönholm i Timo Rautiainen perdien 80 posicions en la taula provisional en deixar-se 8 minuts i 45,6 segons en la tercera prova especial del dia arran d’un cop. En el transcurs d’aquestes 4 proves cronometrades, Carlos Sainz i Luis Moya s’immiscien en una lluita molt tancada per la tercera posició amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, amb alternances per ambdues formacions, mentre que Juha Kankkunen i Juha Repo conservaven per estret marge la segona plaça.

Precisament la parella finlandesa de Ford era l’encarregada de trencar la ratxa dels líders a manca de tres proves especials per a completar la jornada, mentre que els pilots de Subaru completaven la jornada amb dos segons millors temps i un altre escratx.

Així doncs quan passaven 4 minuts d'1 quart de 9 del vespre, els 90 equips que restaven en actiu començaven a fer entrada al parc tancat de Matosinhos amb Colin McRae i Nicky Grist com els indiscutibles líders per 44,2 segons de marge vers Juha Kankkuen i Juha Repo, però els pilots de Subaru no podien descansar com desitjarien, doncs a les assistències de final d’etapa, es trobava oli en el cricuit refrigerant. Carlos Sainz i Luis Moya tancaven el podi provisional a 5,4 segons dels seus predecessors, gaudint a la seva vegada de 6,7 segons de marge vers Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Freddy Loix i Sven Smeets, autors del millor temps en la penúltima prova especial de la jornada, es classificaven en cinquena posició a 15,3 segons dels finlandesos de Mitsubishi, mentre que els companys d’equip d’aquests, els britànics Richard Burns i Robert Reid, entraven al parc tancat a 1,9 segons del registre dels belgues.

De cara a la segona jornada de l’esdeveniment, l’activitat es desplaçava més cap al centre del país, en concret als voltants d’Arganil, amb el que les cronometrades canviaven radicalment de format. Al llarg de tot el dimarts es programaven 10 proves especials de 144,94 km de distància, amb el que aquesta etapa esdevenia la més llarga de l’edició.

Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki s’imposaven en la primera prova especial del dia i retallaven substancialment les distàncies amb la parella espanyola de Toyota, però els dels tres diamants vermells patien un accident en la següent prova especial i es veien obligats a abandonar la competició en colisionar contra un arbre, envirollar-se i colisionar contra un segon arbre per acabar arrancant les suspensions del seu Mitsubishi Lancer Evo IV, cotxe que tanmateix hi feia el seu últim servei en vistes de la immediata estrena de l'Evo V al proper Ral·li Catalunya  - Costa Brava. 

Richard Burns i Robert Reid s’imposaven en la tercera prova especial, mentre que Colin McRae i Nicky Grist patien una punxada amb la que la meitat del seu gap vers Juha Kankkunen i Juha Repo es volatilitzava. Els britànics de Mitsubishi s’endinsaven en les posicions de podi en coincidir el seu escratx amb el trencament d’una conducció del líquid de frens per part de Carlos Sainz i Luis Moya; els espanyols es deixaven 28,8 segons en l’inicident, el que facilitava que Freddy Loix i Sven Smeets els superessin també amb el seu Corolla WRC privat. Britànics i belgues aprofitaven la seva bona posició de sortida a pista per confirmar les posicions guanyades en aturar el cronòmetre en primera i segona posició respectivament en la quarta prova especial de la jornada, catorzena en el comput global del ral·li.

En l’equador de l’etapa, Colin McRae i Nicky Grist marcaven el seu segon escratx del dia, mentre que Carlos Sainz i Luis Moya, que es començaven a trobar més a gust amb les reaccions del seu cotxe, aconseguien superar a Richard Burns i Robert Reid gràcies al seu segon millor temps, mentre que els de Mitsubishi hi perdien dues posicions a Arganil, deixant el seu lloc al podi a Freddy Loix i Sven Smeets. Bona prova de la sintonia que existia entre pilots espanyols i el cotxe japonès era l’escratx que els pilots aconseguien a continuació, el primer de tot l'esdeveniment, amb el que la parella oficial de la marca superava a Freddy Loix i Sven Smeets en la tercera posició. 

Juha Kankkunen i Juha Repo patien una averia de transmissió en la setena prova especial del dia, i en pilotar amb només dues rodes motrius, els finlandesos van començar a perdre de l’ordre d’1 minut en cadascuna de les quatre proves especials que li restaven a la jornada, mentre que els dos Toyota Corolla WRC es movien a posicions de podi. Però els pilots espanyols de la marca japonesa afrontaven l’especial just per darrera dels finlandesos de Ford, pel que aquests es trobaven molta pols en suspensió a la pista, impedint-los tenir una bona visibilitat, el que habilitava a Freddy Loix i Sven Smeets a marcar els darrers 4 escratxs de l’etapa i superar als espanyols a la taula de temps.

L’entrada al parc tancat de Matosinhos es produïa a 3 quarts menys 5 de 10 de la nit amb Colin McRae i Nicky Grist conservant la primera posició, si bé el seu marge vers els segons classificats era de tan sols 11,3 segons amb Freddy Loix i Sven Smeets i de 27,8 segons en relació a Carlos Sainz i Luis Moya. Richard Burns i Robert Reid es quedaven a les portes del podi a 35,0 segons dels seus compatriotes, mentre que per darrera hi existia un gran buit, doncs Ari Vatanen i Fred Gallagher, amb el segon Ford Escort WRC oficial, es trobaven a 2 minuts i 29,6 segons dels primers classificats.

Per tal de tancar la 32ena edició, els organitzadors disposaven sobre el programa un total de 8 proves especials cronometrades de 100,58 km de distància, la meitat de les quals ja s'havien celebrat el dilluns. Fins a 53 formacions abandonaven el parc tancat a 3 quarts de 7 del matí del dimecres 25 de març, però les 3 que conformaven el podi provisional destacarien per sobre dels restants. Carlos Sainz i Luis Moya aconseguien el millor temps en la primera i la tercera prova especial del dia, mentre que Colin McRae i Nicky Grist ho feien en la segona i Freddy Loix i Sven Smeets en la quarta. Així doncs, arribats a la neutralització de Vieira do Minho, en l'equador de l'etapa, les distàncies entre els 3 equips pràcticament no havia fet més que eixamplar-se en uns pocs segons.

A la represa, Carlos Sainz i Luis Moya tornaven a esdevenir la referència en la taula de temps, mentre que Freddy Loix i Sven Smeets van patir problemes amb el seu canvi de marxes, la cinquena i la sisena velocitat saltaven, i aquests es veien superats pel Toyota oficial a la classificació. Amb el segon millor temps de la sisena prova especial de la jornada, els espanyols aconseguien retallar una desena de segons als líders britànics, amb el que a manca de disputar-se 18,66 km cronometrats, 12,9 segons separaven als dos aspirants a victòria. Carlos Sainz i Luis Moya ho donaven tot i aconseguien imposar-se en les dues últimes proves especials del programa, però els de Toyota es quedaven curts en aconseguir retallar 10,8 segons als de Subaru.

A les 5 en punt de la tarda, els 47 participants que aconseguien superar el recorregut programat començaven a fer entrada al parc tancat de Matosinhos, on Colin McRae i Nicky Grist podien celebrar la seva victòria al 32è Ral·li de Portugal per tan sols 2,1 segons de marge amb Carlos Sainz i Luis Moya, la distància més curta entre un primer i un segon classificat en els primers 25 anys d'història del mundial de ral·lis. Els britànics cobrien els 380,18 km competitius en un temps de 4 hores 20 minuts i 58,1 segons, i veien com els belgues Freddy Loix i Sven Smeets aconseguien mantenir a ratlla els seus compatriotes de Mitsubishi per tancar el podi portuguès completant l'esdeveniment a 45,8 segons del seu registre.

Freddy Loix i Sven Smeets repetien podi a Portugal.

En l'apartat de produció, l'uruguaià Gustavo Trelles i l'argentí Martin Christie esdevenien els primers líders de la categoria en imposar-se en el xou dominical. Emplaçats a la Serra de Fafe el dilluns al matí, els locals Miguel Campos i Carlos Magalhães marcaven el primer escratx en el primer tram forestal del programa i els pilots es convertien en els nous líders de la categoria, una posició que van conservar gràcies a imposar-se en 2 de les 5 següents proves especials.

A les acaballes de la primera etapa, l'ordre de sortida perjudicava enormement als líders, doncs en haver d'afrontar les 2 últimes cronometrades del programa després de l'ocàs, la seva visibilitat es veia enormement reduida vers altres pilots prioritaris, amb el que aquests acabaven cedint de l'ordre de 2 minuts i la primera posició a Manfred Stohl i Peter Müller, els quals entraven al parc tancat de Matosinhos amb 25,4 segons de marge vers Luis Climent i Àlex Romaní, autors de 2 temps escratx en les últimes 3 proves especials, i 46,2 segons amb Gustavo Trelles i Martin Christie.

Ja en la segona jornada, els líders es refermaven en la seva condició imposant-se en la cronometrada inaugural de l'etapa, mentre que el valencià Luis Climent i el català Àlex Romaní es queien de la lluita en deixar-s'hi més de 3 minuts arran d'una punxada, però acte seguit Gustavo Trelles i Martin Christie llançaven el seu atac, per amb 3 escratxs i un segon millor temps rellevar als austríacs a l'equador de l'escull, on Luis Climent i Àlex Romaní tornaven a punxar. Els nous líders seguien amb la seva bona ratxa i anaven obrint forat al capdavant de la classificació, fins que Manfred Stohl i Peter Müller invertien la tendència en les dues últimes proves especials amb dos millors registres. Per desgràcia de l'espectacle, els austríacs rebien una penalització de 40 segons i l'entrada al parc tancat es produia a 59,6 segons de la seva posició perduda.

En les dues primeres especials del dimecres, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien elevar el seu marge de confiança fins a fregar els 3 minuts amb Manfred Stohl i Peter Müller, tot beneficiant-se dels problemes que els centre-europeus tenien en el seu Mitsubishi Lancer Evo III, amb el què els campions del món es van dedicar a pilotar amb cautela en el que restava de jornada alhora que seguien obrint distàncies al capdavant de la classificació. D'altra banda Luis Climent i Àlex Romaní esdevenien la referència en la categoria en imposar-se en 6 de les 8 proves especials programades, però els pilots només aconseguien retallar 40 segons a Miguel Campos i Carlos Magalhães i per tant es quedaven fora del podi per 1 minut i 56,3 segons.

Completades les 28 proves especials del programa, Gustavo Trelles i Martin Christie aconseguien finalment la victòria amb el seu Mitsubishi Lancer Evo IV per 4 minuts i 30,2 segons de marge vers Manfred Stohl i Peter Müller, mentre que els locals Miguel Campos i Carlos Magalhães tancaven el podi a 5 minuts i 22 segons de la parella sudamericana, que aconseguia així la seva primera victòria de la temporada alhora que els seus primers punts al campionat, un certamen que es trobava dominat per l'austríac Manfred Stohl amb 29 punts, seguit del valencià Luís Climent amb 24.

Gustavo Trelles i Martin Christie es feien amb la primera victòria de la temporada.

En l'apartat de la Copa FIA 2-L, SEAT arrancava la cita portuguesa amb mal peu. Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen accidentaven el seu Ibiza KitCar Evo2 en el tram de proves del dissabte i obligava als seus mecànics a reconstruir el cotxe en unes desenfrenades 15 hores, fins i tot un soldador era fletat des de Barcelona en avió per tal de col·laborar en la tasca.

Ja en el xou de Lousada que obria edició el diumenge al migdia, els pilots portuguesos Adruzilo Lopes i Luis Lisboa esdevenien els homes més ràpids per davant del lesionat Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen. Els líders es refermaven en el seu rol gràcies a imposar-se de forma consecutiva en les 5 primeres proves especials del dilluns; si bé els finlandesos de SEAT capgiraven la tendència en la recta final de l'etapa per tal d'entrar al parc tancat de Matosinhos a a 13,1 segons dels líders. José Carlos Macedo i Manuel Borges, que s'havien mostrat molt competitius al llarg de tota la jornada al volant del seu Renault Mégane Maxi, perdien 41,3 segons en la darrera prova especial i rebien a més a més 30 segons de penalització per retard sobre el programa, amb el que els portuguesos es despenjaven de la lluita per la victòria retornant al parc tancat amb la tercera posició a 1 minut i 35,3 segons dels seus compatriotes.

Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen trencaven un palier en la primera prova especial del dimarts i s'acomiadaven de qualsevol opció a victòria en cedir 24 minuts en les tres primeres proves especials de l'etapa. Paral·lelament, una averia de motor en la mateixa especial inaugural, deixava finalment a l'estacada a José Carlos Macedo i Manuel Borges. Amb el posterior abandonament del Renault Mégane Maxi dels suecs Jonas Kruse i Bruno Berglund per accident quan s'estava disputant la sisena prova especial de la jornada, els catalans Oriol Gómez i Marc Martí ascendien fins a la segona posició provisional, si bé els pilots de SEAT estaven ja a 8 minuts i 31,5 segons d'Adruzilio Lopes i Luis Lisboa, després d'haver perdut 4 minuts en aterrar de morro a Luilhas en la jornada anterior i haver malmès radiador i suspensions.

Els líders, malgrat que el gran marge de confiança del que gaudien els pogués convidar a la calma, es mostraven aliens a tots els problemes dels seus rivals i s'imposaven en les 5 últimes especials que els pilots FIA 2-L acabaven disputant, per retornar al parc tancat amb 9 minuts i 39,2 segons de marge amb els barcelonins, qui en certa manera cobrien el buit que finalment acabaven deixant Harri Rovanperä i Risto Pietiläinen per averia de motor.

Tancant l'edició el dimecres, Adruzilio Lopes i Luis Lisboa s'imposaven en tots i cadascun dels trams que es celebraven al llarg de la jornada, fent encara més contundent la seva victòria; els portuguesos guanyaven la cita domèstica en la seva categoria per 11 minuts i 57,8 segons de marge amb Oriol Gómez i Marc Martí, els quals van afrontar el darrer escull del programa amb la consigna de que calia assegurar els punts per a la marca en el campionat. Kris Rosenberger i Per Carlsson, amb un Volkswagen Golf KitCar tancaven el podi de Matosinhos.

En clau de campionat, els 6 punts que otorgaven la segona plaça dels catalans a l'esdeveniment, permetia a SEAT conservar el lideratge provisional per 4 punts de marge amb Peugeot, 30 contra 26. Volkswagen per la seva banda, aconseguia sumar 4 punts més en el seu haver i tancava les posicions de podi amb 17 punts.

Victòria sense paliatius la de Lopes-Lisboa dalt del seu Peugeot 306 Maxi.

La segona plaça obtinguda a Portugal, permetia a Carlos Sainz mantenir-se líder de la general, això si, a partir de llavors en solitari ja que Juha Kankkunen no sumava ni un punt en acabar setè. Richard Burns per la seva banda, aconseguia sumar 3 punts més en el seu compte particular, gràcies al seu quart lloc i acostar-se a la posició del pilot finlandès alhora que mantenia fora de les places de podi al seu compatriota Colin McRae per un sol punt.

Pilot	Punts
Carlos Sainz	22
Juha Kankkunen	16
Richard Burns	15

En el campionat de marques la general provisional s'estrenyia considerablement, els 3 primers equips classificats només aconseguien portar un cotxe fins la zona de punts en completar el recorregut, mentre que els qui estaven fora n'aconseguien posar 2. Mitsubishi es mantenia líder de la general empatant a punts amb Toyota, mentre que Subaru, gràcies sobretot a la victòria de Colin McRae i Nicky Grist, es ficava dins la lluita pel títol classificant-se ara a només 4 punts de la posició d'honor. Enmig dels nipons, s'hi trobava Ford a 2 punts dels uns i dels altres.

Constructor	Punts
Mitsubishi Toyota	25 25
Ford	23
Subaru	21

Agraïments a ffphoto.es pel material cedit

20ena i última victòria de Didier Auriol al mundial.

El 37è Ral·li Catalunya-Costa Brava era la quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis de la temporada 2001, el qual en gaudir de puntuabilitat pels certàmens de pilots, constructors, producció i mundial júnior, elevava fins a 79 la seva llista oficial d'equips inscrits; d'aquests, 76 equips baixaven per la rampa de sortida i afrontaven el divendres 23 de març la primera de les 18 especials cronometrades de 383,18 km de distància que composaven el recorregut de l'esdeveniment. El diumenge 25 de març al migdia, en retornaren 36 formacions al parc tancat de Lloret de Mar, moment en que finalitzava la prova.

Els Panizzi perdien el tren del ral·li a les comarques tarragonines.

La cita catalana s'iniciava amb un cert enrenou, d'entrada el perill de contagi per la febre aftosa als animals de les nombroses granges d'Osona, portava als organitzadors a desaconsellar al públic accedir a l'especial inaugural de La Trona, mentre que Mossos d'Esquadra i guardes forestals tallaven els camins d'accés a les granges per evitar que qualsevol aficionat pogués acostar-s'hi.

D'altra banda Jesús Puras i Marc Martí van haver de donar explicacions als comissaris de la FIA quan en els reconeixements de l'especial de Collsaplana, que en aquesta edició es celebrava en direcció contraria, el copilot català ja duia notes, el que induia a pensar que la parella de Citroën havia fet reconeixements previs, quelcom totalment prohibit i que podia comportar l'exclusió del mundial per un any. Marc Martí es va afanyar a agafar les notes de l'any anterior i mostrar com havien fet una conversió per llegir el tram en direcció oposada, les explicacions del molinenc va convèncer als comissaris que a quarts de dotze de la nit del dijous veien que no hi havia cap mena d'infracció punible.

La primera etapa es celebrava íntegrament el divendres 23 de març amb un bucle de 3 trams pels que s'hi passaven en dues ocasions, generant així un total de 6 proves especials cronometrades de 101 km de distància. Precisament Jesús Puras i Marc Martí s'adjudicaven el primer escratx de la prova, el que situava a la parella cantabro-catalana com a primers líders del ral·li a bord del debutant Citroën Xsara WRC.

En les dues següents proves especials del bucle, els líders s'adjudicaven 2 segons millors temps per darrera de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki i dels seus companys Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni respectivament, amb el que la parella entrava al reagrupament de mitja jornada com a líders per 5,3 segons de marge amb els finlandesos de Mitsubishi i 5,7 segons en relació als Peugeot 206 WRC de Marcus Grönholm i Timo Rautiainen i de Didier Auriol i Denis Giraudet. Un regarupament en el que no hi arribava el Subaru Impreza S7 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, accidentats en la tercera prova especial del programa.

A la represa Didier Auriol i Denis Giraudet aconseguien el millor temps a La Trona per escalar fins a la segona posició, mentre que els seus companys d'equip, els campions del món Marcus Grönholm i Timo Rautiainen, també s'acomiadaven de la competició en arrancar-hi una roda.

Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni guanyaven les dues últimes proves especials de la jornada i es recuperaven així dels seus problemes de frens inicials, per tal de fer entrada a la neutralització de la primera etapa segellant un doblet provisional dels dos Citroën Xsara WRC, separats en 8,7 segons favorables a Jesús Puras i Marc Martí. Didier Auriol i Denis Giraudet baixaven a la tercera posició en la darrera especial del dia, fitxant a 11,2 segons dels líders, mentre que els seus companys Gilles i Hervé Panizzi es quedaven a les portes del podi a 7,3 segons dels seus compatriotes, superant a la seva vegada per 6,5 segons el registre de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki.

Colin McRae i Nicky Grist, últims guanyadors del ral·li català, coneixien també l'abandonament en la darrera especial del dia quan un problema d'alimentació, no arribava gasolina al motor degut als filtres, deixava totalment mut el seu Ford Focus RS WRC. Carlos Sainz i Luis Moya, companys d'equip d'aquests, també patien la mateixa incidència, peró a diferència dels britànics, els espanyols arribaven amb prou feines al parc tancat.

Problemes amb els filtres a banda, els catalans Salvador Cañellas i Albert Sanchís, que pilotaven un SEAT Córdoba WR Evo3, eren els setens classificats provisionals a 1 minut i 3,9 segons dels líders i els més ben classificats amb pneumàtics Pirelli, deixant així palès el baix rendiment que les gomes italianes estaven donant amb les altes temperatures ambientals, amb el què les opcions dels Subaru i dels Ford es veien clarament minvades.

La celebració de la segona jornada es desplaçava fins al Camp de Tarragona, motiu pel qual els 61 participants que restaven en actiu, abandonaven el parc tancat de Lloret de Mar a 3 quarts de 6 del matí del dissabte. Seguint el mateix model de l'etapa anterior, a les carreteres tarragonines els hi esperaven tres trams diferents, que en celebrar-se a doble passada, es generava un total de 6 proves especials cronometrades de 163,78 km competitius, amb el què aquesta etapa esdevenia amb diferència la més llarga de tot el programa.

Jesús Puras i Marc Martí començaven la jornada com l'anterior, marcant el millor registre en la primera especial cronometrada, el que permetia a la parella de Citroën incrementar lleugerament les distàncies al capdavant de la taula de temps, peró una virolla en la segona especial cronometrada a causa d'uns pneumàtics molt castigats, així com un problema de frens en la tercera, facilitava el canvi en el lideratge, que a partir de llavors passava a ser per a Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, autors tanmateix de l'escratx en la segona i tercera prova especial cronometrada. Els destronats Jesús Puras i Marc Martí, tancaven el bucle matinal a només 2,5 segons dels seus companys, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet es distanciaven netament de Gilles Panizzi i Hervé Panizzi.

Salvador Cañellas i Albert Sanchís causaven baixa en aquesta tercera prova especial sabatina per accident, una prova que va generar moltes queixes entre els pilots a causa dels nombrosos aficionats mal situats, que sovint invaïen la carretera, motiu pel qual es va acordar anular la segona passada per l'especial, i per tant la jornada s'acabaria un cop completada la segona passada per Escaladei.

Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni aturaven el cronòmetre amb 2 segons d'avenç vers Jesús Puras i Marc Martí a la represa de l'activitat per les carreteres, amb el que els francesos de Citroën eixamplaven marge amb els seus companys, llur ral·li acabava de manera sobtada en l'enllaç cap a la segona passada pel tram d'Escaladei. El seu Citroën Xsara WRC s'aturava i quedava mut sense previ avís, i malgrat que el càntabre aconseguia tornar fer rugir el motor en dues ocasions, va ser impossible posar de nou en moviment el cotxe en no arribar-li el carburant amb prou pressió, motiu pel qual els primers líders de l'esdeveniment quedaven fora de competició.

Didier Auriol i Denis Giraudet, que precisament s'imposaven en l'última prova especial sabatina, guanyaven així una posició i feien entrada al parc tancat de Lloret de Mar quan passaven 3 minuts de 3 quarts de 10 de la nit a 27,7 segons de Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni. Gilles Panizzi i Hervé Panizzi cedien pràcticament un minut al llarg de la segona jornada, pel que els germans provençals perdien el contacte amb els líders i els seus companys d'equip, alhora que no aconseguien desempellegar-se del Mitsubishi Lancer Evo 6.5 de Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, classificat a 12,4 segons del seu temps. Carlos Sainz i Luis Moya es veien afavorits per les baixes, així com un increment en el seu rendiment en la lluita contra el cronòmetre, amb el que els espanyols de l'oval guanyaven 4 posicions al llarg del dia i fitxaven en la cinquena posició provisional a 1 minut i 7 dècimes de segon dels seus predecessors, per darrera seu s'hi trobaven els seus companys d'equip François Delecour i Daniel Grataloup i els belgues de Mitsubishi Freddy Loix i Sven Smeets.

L'activitat retornava a les comarques barcelonines i gironines de cara a la tercera i última jornada dominical, la qual en la present edició s'havia endurit relativament vers altres anteriors, amb un total de 6 especials programades de 118,40 km de distància, resultants de passar en dues ocasions per un bucle de 3 trams.

Les dues parelles franceses de Peugeot, és a dir, Gilles Panizzi i Hervé Panizzi i Didier Auriol i Denis Giraudet, s'imposaven en les dues primeres proves especials cronometrades del programa i en aquest mateix ordre, sense que això suposès un problema als líders, Philippe Bugalski i Jean-Paul Chiaroni, els quals marcaven el temps de referència en la tercera i última del bucle matinal; però una averia en l'embragatge abans de prendre la sortida en aquesta especial, als pilots de Citroën els hi suposava rebre una penalització total de 4 minuts i 10 segons.

2 minuts els hi van ser aplicats per iniciar l'especial després de Didier Auriol i Denis Giraudet, i es que els dels dos galons van calar el cotxe en el control horari i tornar-lo a posar en marxa els va costar un temps preciós. El temps restant de penalització els hi va ser aplicat segons l'article 19.7 del reglament particular, en entendre que van fer una sortida falsa, ja que els pilots no es varen aturar al punt de sortida tal i com indicava el comissari, sino que varen fer una sortida llançada des d'uns 7 metres més enrere.

Aplicada la sanció, els líders perdien 7 posicions i restaven a 1 minut i 2,7 segons per darrera del Subaru Impreza S7 WRC de Richard Burns i Robert Reid, mentre que Didier Auriol i Denis Giraudet passaven a encapçalar un doblet de Peugeot amb Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki tancant el podi, just per davant dels seus companys d'equip, els belgues Freddy Loix i Sven Smeets, els quals a Collsaplana aconseguien superar d'una vegada els dos Ford Focus RS WRC que tenien per davant.

En les segones passades per les especials programades, les tres formacions franceses es tornaren a imposar en les tres proves especials del bucle, si bé en aquesta ocasió els germans Gilles Panizzi i Hervé Panizzi s'intercanviaven l'ordre amb Didier Auriol i Denis Giraudet, amb el que les distàncies entre els equips capdavanters pràcticament resultaven inalterades.

Quan passaven 11 minuts de 3 quarts de 5 de la tarda, els 36 equips participants que aconseguien superar els 347,29 km cronometrats disputats començaven a fer entrada al parc tancat de Lloret de Mar, moment en el que Didier Auriol certificava la seva vintena i última victòria al mundial de ral·lis acompanyat en aquesta ocasió de Denis Giraudet. Els pilots de Peugeot completaven la distància competitiva de la ronda catalana en un temps total de 3 hores 40 minuts i 54,7 segons, és a dir, 23,2 segons menys que els seus companys d'equip Gilles Panizzi i Hervé Panizzi. El darrer graó del podi era finalment per als finlandesos Tommi Mäkinen i Risto Mannisenmäki, que completaven el recorregut amb una demora acumulada d'1 minut i 1,4 segons.

Les averies dels debutants Xsara WRC situaven a Mäkinen-Mannisenmäki al podi.

En la categoria de producció al llarg de la primera etapa s'establia una lluita molt tancada entre els sudamericans Gustavo Trelles i Jorge del Buono amb els argentins Marcos Ligato i Rubén Garcia. El pilot uruguaià i el copilot argentí s'imposaven per estret marge en la primera prova especial del programa a La Trona, mentre que Marcos Ligato i Ruben García ho feien també per poca diferència en les dues proves restants del bucle matinal, amb el que els dos Mitsubishi Lancer Evo VI entraven al reagrupament de Manlleu separats per només 3 dècimes de segon.

Gustavo Trelles i Jorge del Buono es tornaven a imposar en la segona passada per La Trona per 8 dècimes de segon amb els seus màxims rivals Marcos Ligato i Ruben Garcia, qui ara si, amb el seu millor temps en la cinquena prova especial, aconseguien el relleu al capdavant de la classificació, per amb l'escratx de la sisena cronometrada del dia, retornar a Lloret de Mar amb 3,9 segons de marge vers el quatre vegades campió mundial i l'experimentat navegant argentí.

Les distàncies entre els dos equips eren curtes, i així després de les tres primeres proves especials del primer bucle celebrat a Tarragona, els dos equips ja s'havien intercanviat les posicions en tres ocasions, amb el que Gustavo Trelles i Jorge del Buono tornaven a liderar per 8 dècimes de segon amb Marcos Ligato i Rubén Garcia. En la segona passada pel tram d'Escaladei es completava la jornada sabatina pels participants i també acabava el ral·li per a Marcos Ligato i Rubén García; els pilots que estaven mostrant un rendiment excels en el que era el seu primer esdeveniment sobre asfalt, hi patien un accident i es veien obligats a abandonar la competició, amb el que el marge de confiança en el lideratge per a Gustavo Trelles i Jorge del Buono esdevenia de 3 minuts i 40,2 segons vers, els també argentins, Gabriel Pozzo i Daniel Stillo.

Gustavo Trelles i Jorge del Buono s'imposaven en la primera prova especial dominical i eixamplaven distàncies al capdavant de la taula, però en la següent prova especial, Osor, arrancaven una roda arran d'un impacte i cedien 2 dels gairebé 4 minuts del marge del que gaudien. Sense opció a reparar, els líders es veien obligats a abandonar i Gabriel Pozzo i Daniel Stillo es trobaven així liderant la classificació. Els argentins, que ja havien aconseguit dos millors temps en les dues passades per Pratdip el dissabte, així com en la primera passada per Osor, completaven el seu ral·li marcant el millor temps en les restants proves especials del segon bucle dominical per certificar així la seva victòria per davant de Roger Feghali i Bruno Bissart i d'Stig Blomqvist i Ana Goñi.

En clau de campionat, la victòria que aconseguia Gabriel Pozzo a Catalunya, permetia al pilot ocupar la primera posició de la taula general provisional del certamen en solitari amb 13 punts, 3 més que els guanyadors de les 3 rondes anteriors Olivier Gillet, Stig-Olov Walfridsson i Pedro Dias da Silva.

Els accidents dels altres deixaven la victòria en safata a Pozzo-Stillo.

El 37è Ral·li Catalunya - Costa Brava suposava el primer esdeveniment del recentment creat campionat S1600, una categoria que es mostrava molt oberta amb 4 models de cotxe a escollir. Cédric Robert i Marie-Pierre Billoux esdevenien els primers líders en imposar-se a La Trona, però aquests eren ràpidament rellevats de la primera posició pel seu compatriota Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, autors dels dos millors temps en les dues proves restants del bucle matinal.

La Trona se seguia ressistint a Sébastien Loeb i Daniel Elena, qui hi cedien la primera posició al Ford Puma S1600 dels belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, però com havia passat al matí, els francòfons passaven a liderar la taula després del tram d'Alpens - Les Lloses. Els líders aconseguien el seu tercer escratx del dia en la sisena i última prova especial de la jornada, mentre que els belgues François Duval i Jean-Marc Fortin, segons classificats provisionals abans de l'última prova especial del dia, s'hi deixaven una mica més de 4 minuts i mig en l'especial i s'enfonsaven 13 posicions en la classificació de la categoria, deixant als italians Giandomenico Basso i Flavio Guglielmini com els segons classificats i als austríacs Manfred Stohl i Ilka Minor tercers.

Una punxada soferta pel pilot alsacià i el navegant monegasc en la primera prova especial cronometrada celebrada sobre les carreteres tarragonines, situava als tres FIAT Punto S1600 de Giandomenico Basso i Flavio Guglielmini, Manfred Stohl i Ilka Minor i els gallecs Sergio Vallejo i Diego Vallejo al capdavant de la provisional, però en la següent prova especial del programa, els incidents s'interposaven en el camí d'italians i austríacs, amb el que els gallecs passaven a liderar la provisional per davant de Sébastien Loeb i Daniel Elena, autors a la seva vegada del millor temps en aquesta segona prova especial. Tancant el bucle a La Riba, el tram més llarg de tot l'esdeveniment, Sébastien Loeb i Daniel Elena repetien en l'autoria de l'escratx, amb el que els pilots entraven al reagrupament de Port Aventura a 11,5 segons de Sergio Vallejo i Diego Vallejo.

En la segona passada per les especials, Sébastien Loeb i Daniel Elena s'anotaven els dos millors temps possibles, amb el que els pilots passaven a encapçalar la general al terme de la quarta especial sabatina i retornar al parc tancat de Lloret de Mar amb un marge de 33,4 segons amb Sergio Vallejo i Diego Vallejo, on aquests eren exclosos del ral·li en muntar la suspensió de KitCar, reglamentaria en el campionat d'Espanya, peró irregular en el mundial, el que aplanava molt el camí dels líders que afrontaven els darrers 118,40 km cronometrats de l'esdeveniment amb 1 minut i 42,9 segons d'avantatge vers els seus immediats perseguidors, els italians Giandomenico Basso i Flavio Guglielmi.

Els líders s'imposaven en les tres especials matinals de la jornada dominical, per tal de prendre's la segona passada pels tres trams, dos de facto quan la segona passada per Osor es veia neutralitzada al pas del desè participant, moment en que un espectador precisava assistència mèdica en caure des del lloc en el que s'havia enfilat, com un mer tràmit necessari per a certificar la seva victòria al ral·li.

Tractant-se de la primera cita del campionat, Sébastien Loeb liderava la classificació amb 10 punts, 4 més que el transalpí Giandomenico Basso, segon al podi de Lloret de Mar.

Malgrat patir una punxada, Loeb-Elena van guanyar descaradament el ral·li.

La plaça de podi que obtenia finalment Tommi Mäkinen a la ronda catalana, permetia al pilot finlandès escapar-se una mica més al capdavant de la general provisional del campionat per a pilots, ja que Carlos Sainz tenia un ral·li per oblidar amb el seu Ford Focus i les seves Pirelli. Didier Auriol, gràcies a la seva victòria sumava els seus primers punts al certamen i empatava en la tercera posició provisional amb el seu company d'equip, el finlandès Harri Rovanperä.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	24
Carlos Sainz	18
Harri Rovanperä Didier Auriol	10 10

En el campionat de marques la tercera i quarta plaça que aconseguia Mitsubishi a la cita, permetia als dels tres diamants vermells obrir forat amb Ford, que només podia sumar la cinquena plaça de Carlos Sainz i Luis Moya després de l'abandonament dels britànics Colin McRae i Nicky Grist. Peugeot per la seva banda, gràcies als 16 punts del doblet, es situava en tercera posició provisional, pressionant a Ford.

Constructor	Punts
Mitsubishi	40
Ford	22
Peugeot	20