Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne trencaven el domini de Subaru demostrat al mundial fins el moment.

Amb 34 equips participants presents, el dimecres 26 de març de 1997 es celebrava a Figueira da Foz la cerimònia de clausura del 31è Ral·li de Portugal, quarta ronda en el calendari del mundial de ral·lis, la qual en ser puntuable per als campionats de pilots, marques, FIA 2-L i producció, comptava amb 98 equips inscrits en la seva llista oficial. El ral·li s'iniciava el dissabte 22 de març a la mateixa localitat amb tots els equips inscrits baixant per la rampa de sortida per tal de fer front als 419,78 km cronometrats repartits al llarg de 31 especials cronometrades agrupades en quatre jornades de competició.

Freddy Loix i Sven Smeets aconseguien el seu primer podi al mundial.

L'edició del ral·li arrancava el diumenge 23 de març amb una especial espectacle d'1,5 km de distància, celebrada al migdia al Cap Mondego, en les immediacions de la mateixa ciutat de Figueira da Foz, però aquesta va resultar un desastre en tots els sentits, l'especial es disputava sobre asfalt per una carretera que portava des del cap fins a un mirador en la seva part més alta, i els cotxes, tot i comptar amb pneumàtics per aquesta superficie, portaven reglatges de terra, amb el què per tal d'evitar que es pogués produir una frenada compromesa, el recorregut es va retallar substancialment a menys de la meitat.

A més a més, la FIA va decidir instal·lar una bàscula per controlar el pes dels cotxes abans d'arrancar la especial, on per desgràcia el Mitsubishi Lancer Evo IV de Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne se li va trencar un maneguet dels frens en baixar de la bàscula, Tommi Mäkinen es va donar compte del problema just abans d'arrancar la especial, però la sortida no es podia demorar, pel que els finlandesos van prendre moltes precaucions cedint 13 segons en els 1,5 km del recorregut vers el temps de referència marcat per Carlos Sainz i Luis Moya així com Colin McRae i Nicky Grist, autors de l'escratx ex-aequo. Jochen Berger, comissari FIA encarregat del control del pes, va elaborar llavors un informe que va servir per cancelar la cronometrada.

El dilluns 24 de març a primera hora del matí, els participants abandonaven el parc tancat de Figueira da Foz per tal de fer front a les primeres proves especials veres del recorregut; en total al llarg de tota la jornada es programaven 12 especials amb una corda cronometrada de 168,32 km, les quals amb conjunció amb l'espectacle dominical cancelat, permetia als organitzadors assolir els 170,82 km cronometrats distribuits en 13 especials previstos en el programa de l'edició.

Colin McRae i Nicky Grist s'imposaven en la primera especial del dia per davant de Carlos Sainz i Luis Moya i dels seus companys d'equip Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, els quals en la prova següent esdevindrien els homes més ràpids en la lluita contra el cronòmetre per tal de convertir-se en els nous líders de la taula provisional per 3 i 5 segons de marge vers els espanyols de Ford i els seus companys de formació britànics, que hi patien una virolla, respectivament. Les distàncies eren curtes, i així arran d'un nou millor temps de Colin McRae i Nicky Grist, els britànics tornaven a ocupar la primera posició a la taula a l'entrada a les assistències de Mortagua, on al Ford Escort WRC de Carlos Sainz i Luis Moya, tercers classificats a la provisional, se li trobava un cable del diferencial central desconnectat, impedint que aquest element treballés com era degut.

Colin McRae i Nicky Grist tornaven a ser els pilots més ràpids a la represa, aconseguint distanciar-se en 11 segons dels seus companys d'equip suecs en els 18,76 km de la cronometrada, mentre que a falta de 2 km per finalitzar el tram, la transmissió del Ford Escort WRC de Carlos Sainz i Luis Moya es trencava, deixant als espanyols aturats a la pista enmig d'un bassal d'oli i a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne en posicions de podi a 20 segons dels britànics de la Constel·lació de les Plèiades.

Una prova especial més tard, la cinquena de la jornada, Colin McRae i Nicky Grist també es veurien forçats a abandonar el ral·li quan una fallada eléctrica va deixar el seu Subaru Impreza S3 WRC fora de combat. Qui heretaven la condició de líder van ser els seus companys Kenneth Eriksson i Staffan Parmander, que ho feien per 14 segons de marge, 9 d'ells aconseguits precisament en aquesta prova especial, mentre que un altre cotxe de Grup A, el Toyota Celica GT-Four de Freddy Loix i Sven Smeets passava a tancar les posicions d'honor a 36 segons dels nous líders i amb 16 segons de marge vers els britànics Richard Burns i Robert Reid.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne començaven llavors a recuperar segons als líders imposant-se en la sisena prova especial de l'etapa, per després de canviar les suspensions frontals del seu Mitsubishi Lancer Evo IV en el segon reagrupament per a les assistències de Mortagua, mostrar un avenç molt més notori amb dos escratxs més, que el portaven a liderar la taula general provisional al terme de la vuitena prova cronometrada de l'escull, novena en el comput global de l'esdeveniment. Els finlandesos dels tres diamants vermells s'anotaven un altre millor temps en la següent prova especial, si bé la recompensa al seu esforç era de tan sols 1 segon.

Amb la caiguda del sol i l'activitat cronometrada desplaçada fins al nord del país, Kenneth Eriksson i Staffan Parmander donaven un gir a la tendència i amb el seu millor temps en la desena prova especial, els suecs rellevaven en el lideratge a Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Els de Subaru es tornaven a imposar en l'onzena prova especial, mentre que en la dotzena i última, aquests marcaven el segon millor temps per darrera del Subaru Impreza Grup A dels locals Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva.

Completada tota l'activitat programada pel dilluns a les pistes forestals portugueses i quan faltava una mica més de mitja hora per la mitjanit del dimarts, els 62 equips participants que restaven en actiu començaven a fer entrada al parc tancat de Povoa de Varzim, on Kenneth Eriksson i Staffan Parmander atresoraven 14 segons de marge amb els campions del món en vigència, els finlandesos Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne. Freddy Loix i Sven Smeets tancaven les posicions de podi a 1 minut i 1 segon dels seus predecessors i amb els companys d'equip d'aquests, els britànics Richard Burns i Robert Reid, a 28 segons del seu registre.

La segona etapa del ral·li veia escurçada la seva distància cronometrada vers la precedent, disposant sobre el programa un total de 9 proves especials, dues de les quals ja s'havien disputat a les acaballes de la jornada anterior; amb la disputa d'aquestes cronometrades, s'afegien 123,42 km competitius a l'edició. Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne aconseguien l'escratx ex-aequo amb Armin Schwarz i Denis Giraudet en la primera prova especial del dia, mentre que els campions del món s'imposaven en totes les 8 especials restants del programa de l'etapa, permetent als finlandesos passar a lidrar la general a l'equador de la mateixa, per anar-se'n distanciant paulatinament a continuació.

En la segona especial del dia, abans del mític Fafe, Richard Burns i Robert Reid es veien obligats a abandonar la competició per problemes de transmissió en el segon dels Mitsubishi oficials, el que per una banda suposava una gerra d'aigua freda pels responsables de la marca, que eren els únics amb dos cotxes en actiu per llavors, i per una altra donava més marge de confiança als belgues de Toyota en la darrera posició de podi.

Kenneth Eriksson i Staffan Parmander s'esforçaven de valent per intentar evitar perdre el contacte amb Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne, però quan faltaven sis quilòmetres per a la conclusió de la jornada, i quan estaven a 32 segons dels pilots dels tres diamants vermells, una fallada elèctrica aturava el motor del seu Subaru Impreza S3 WRC, tal i com els hi havia passat als seus companys d'equip l'etapa anterior, amb el que els suecs es veien obligats a abandonar la competició, alhora que deixaven encara molt més planer el camí dels finlandesos cap a la victòria.

Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne entraven al parc tancat de Viseu quan mancaven 2 minuts per 2 quarts de 10 de la nit amb un marge de 3 minuts i 15 segons amb els segons classificats, els belgues Freddy Loix i Sven Smeets. Armin Schwarz i Denis Giraudet, afavorits pels 2 abandonaments produits entre els 5 primers classificats en el transcurs de l'etapa i després d'haver aconseguit superar a Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva al terme de la cinquena prova especial de la jornada, tancaven les posicions de podi a 5 minuts i 15 segons dels líders amb el segon dels Ford oficials i amb un marge de 3 minuts i 45 segons vers el cotxe homòleg dels belgues Grégoire de Mevius i Jean-Marc Fortin, els primers privats en pilotar un cotxe "World Rally Car" al mundial. Jean-Pierre Richelmi i Thierry Barjou, a 13 minuts i 55 segons dels líders, a priori tampoc havien de posar en compromís la posició de la parella belga predecessora.

Amb unes distàncies tan importants entre els 5 primers equips classificats, malgrat que la tercera i última etapa es celebrava per la zona d'Arganil i tenia 9 proves especials en el seu programa d'una corda cronometrada de 125,54 km de distància, la jornada del dimecres esdevenia un tràmit pels participants en el que ningú volia cometre cap errada. De Viseu en sortien 42 formacions a partir de les 7 del matí, i malgrat que la crida a la calma semblava ho més raonable, Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne encara serien a temps d'anotar-se la victòria parcial en 6 cronometrades més. Tanmateix, la baixada de revolucions dels principals equips del mundial, donava opcions als locals Rui Madeira i Nuno Rodrigues da Silva, els quals s'anotaven 3 temps escratx, un d'ells ex-aequo amb els campions del món, mentre que Gustavo Trelles i Jorge del Buono aconseguien marcar el temps de referència en la novena i última prova especial del dia amb el seu Mitsubishi Lancer Evo III de Grup N, quelcom que no es produia des de feia aproximadament 10 anys.

D'altra banda, Freddy Loix i Sven Smeets es van anar distanciant paulatinament del Ford Escort WRC oficial d'Armin Schwarz i Denis Giraudet, als quals els belgues aconseguien guanyar en 5 de les 9 proves especials de la jornada i empatar a temps en 2 més, o el que és el mateix, els pilots de la marca de l'oval només escurçaven el gap amb els seus predecessors en 2 proves especials del programa de l'etapa.

Sense lamentar baixes entre els 10 primers classificats doncs, a partir de 2 quarts de 7 de la tarda començaven a entrar a Figueira da Foz els 34 equips participants que aconseguien completar la jornada, on Tommi Mäkinen i Seppo Harjanne certificaven la seva victòria al 31è Ral·li de Portugal en completar els 418,28 km cronometrats disputats en un temps de 4 hores 53 minuts i 1 segon. Per darrera dels pilots finlandesos de Mitsubishi, concretament a 4 minuts i 5 segons del seu registre, Freddy Loix i Sven Smeets debutaven en un podi del mundial, mentre que Armin Schwarz i Denis Giraudet el tancaven a 6 minuts i 33 segons del temps dels vencedors de la prova.

Rodant en terra de ningú Schwarz-Giraudet sumaven un podi més per a Ford .

En l'apartat de produció, els veterans Gustavo Trelles i Jorge del Buono mantenien un pols amb els seus companys d'estructura, els joves austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, al llarg de tot l'esdeveniment, i així al terme de la primera etapa, la més llarga de tota l'edició, 31 segons favorables als campions del món en vigència, separaven els dos cotxes de Ralliart Alemanya; mentre que els 20 segons perduts en la darrera prova especial de la segona jornada per part dels sudamericans, donaven accès al lideratge a Manfred Stohl i Peter Müller per 7 segons de diferència.

D'altra banda, el pilot valencià Luis Climent feia el salt al mundial després d'haver conquerit el Campionat d'Espanya de ral·lis d'asfalt i de veure com Jesús Puras era repescat pels responsables de Citroën per a pilotar-hi la unitat oficial de cara a la present temporada. I el de Requena ho feia acompanyat del català Àlex Romaní, però els pilots dels Països Catalans veien molt mermades les seves opcions en quan la unitat que havien llogat a Nocentini de cara al ral·li, s'accidentava una setmana abans a Itàlia, obligant-los a recórrer al 200 kg més pesant Mitsubishi Lancer Evo III que Sobeslaw Zasada i Eva Zasada havien emprat al Safari Rally, si bé aquests es mantenien en la tercera posició de la categoria.

La victòria estava oberta, i així es va mantenir fins al final, on gràcies a l'escratx absolut que Gustavo Trelles i Jorge del Buono s'anotaven en la darrera cronometrada del ral·li, els sudamericans aconseguien la primera posició, i per tant la victòria, en superar per 10 segons als austríacs Manfred Stohl i Peter Müller, Luis Climent i Alex Romaní completaven el podi en una cómoda tercera posició a 7 minuts i 35 segons dels vencedors.

En clau de campionat, els 13 punts que sumava el pilot uruguaià amb la seva victòria a Portugal, permetia al campió de la classe refermar-se al capdavant de la general amb 29 punts, 15 més que no pas Manfred Stohl, el segon classificat.

Gustavo Trelles i Jorge Del Buono marcaven un escratx amb un cotxe Grup N per acabar guanyant la categoria.

A la categoria Copa FIA 2-L, els finlandesos Harri Rovanperä i Voitto Silander iniciaven el seu concurs a la ronda portuguesa esdevenint la referència en quan a temps en els compassos inicials del recorregut, però una punxada i una conseqüent averia en la direcció assistida a l'equador del programa del dilluns, endarreria a la parella de SEAT fins a la sisena posició de la classe, cedint el testimoni als locals Adruzilio Lopes i Luis Lisboa, els quals partien amb l'avantatge d'haver competit tres setmanes en una cita del campionat nacional per la zona de Fafe. Reparada l'averia, Harri Rovanperä i Voitto Silander van iniciar la seva remuntada particular, i després de superar el Volkswagen Golf KitCar d'Alister McRae i David Senior, els pilots completaven el primer escull del ral·li a 31 segons del Peugeot 306 Maxi dels líders portuguesos.

Al llarg del dimarts Adruzilio Lopes i Luis Lisboa mantenien un duel molt tancat amb Harri Rovanperä i Voitto Silander, els locals s'aprofitaven del seu major coneixement del terreny en aquelles cronometrades que havien format part del Ral·li Esso a principis de març, mentre que els de la marca catalana retallaven segons en les restants, però una segona averia en la direcció assistida, feia recular als pilots finlandesos 1 minut, caient fins la tercera posició provisional per darrera dels britànics Alister McRae i David Senior. L'entrada al parc tancat de Viseu doncs, es produia amb Harri Rovanperä i Voitto Silander a 1 minut i 10 segons dels seus predecessors, mentre que en relació al lideratge, la distància era d'1 minut i 41 segons.

Una averia de motor deixava a fora de competició a Harri Rovanperä i Voitto Silander en la primera prova especial de la tercera etapa, motor que tanmateix SEAT estrenava en el campionat, amb el que els seus companys de formació, els alemanys Erwin Weber i Manfred Hiemer heretaven la darrera posició de podi, si bé aquests en trobar-se classificats a més de 2 minuts del Volkswagen Golf KitCar d'Alister McRae i David Senior, van optar per mantenir la prudència que havien mostrat fins llavors i assegurar els 4 punts per a la marca en el campionat.

A manca de 3 proves especials per a completar el recorregut, una averia en les suspensions posteriors en el Peugeot 306 Maxi d'Adruzilio Lopes i Luis Lisboa, facilitava el relleu al capdavant de la classificació per part d'Alister McRae i David Senior, els quals van conservar la posició fins a la conclusió de la prova per 48 segons de marge otorgant així a la marca de la Baixa Saxònia la segona victòria de la temporada i el lideratge a la classificació provisional per 3 i 11 punts de marge amb els seus socis de grup, Škoda i SEAT, respectivament.

McRae-Senior van imposar-se per davant de rivals durs en l'animada categoria FIA 2-L

En el campionat de pilots, Tommi Mäkinen aconseguia la seva primera victòria de la temporada, i en combinar-la amb els dos tercers llocs aconseguits al Monte-Carlo i a Suècia, el finlandès assolia la primera posició provisional del certamen per davant de Colin McRae, que perdia la posició d'honor en no puntuar i de Carlos Sainz que corria la mateixa sort que l'escocès i baixava una posició a la taula amb el seu segon abandonament consecutiu.

Pilot	Punts
Tommi Mäkinen	18
Colin McRae	13
Carlos Sainz	12

En el campionat de marques, Subaru no només es veia privada d'una victòria tal i com havia aconseguit en les 3 rondes del calendari precedents, sino que a més a més la formació gestionada per Prodrive se n'anava de buit de la cita portuguesa. Malgrat tot, la marca de la Constel·lació de les Plèiades, seguia al capdavant de la general per 7 punts de marge vers Mitsubishi, qui a la seva vegada aconseguia superar a Ford per tres punts en la taula.

Constructor	Punts
Subaru	33
Mitsubishi	26
Ford	23

22ena victòria mundial per a Loeb-Elena.

Quan no havia passat ni mig any des de la finalització de la darrera edició del ral·li català, el diumenge 26 de març de 2006 tenia lloc a Salou la cerimònia de clausura del 42è Ral·li Catalunya - Costa Daurada, quarta cita en el calendari del campionat del món de ral·lis. La prova, que era la primera que es disputava sobre asfalt, era puntuable per als certàmens de pilots, constructors i mundial júnior, el que portava fins a 71 equips a formalitzar la seva inscripció. El recorregut, que estava composat per 16 proves especials cronometrades de 346,43 km de distància, era iniciat per 66 equips el divendres 24 de març, dels que 56 l'aconseguirien completar.

Dani Sordo aconseguia el seu primer escratx i podi al mundial.

Amb tan poc marge entre edicions, el recorregut de la present edició era pràcticament igual al de l'anterior, si bé l'ordre de les especials no era el mateix. Així l'edició de la ronda catalana arrancava amb 6 proves especials de 137,25 km cronometrats, l'escull més llarg de tot el ral·li, resultants de passar en dues ocasions per dos trams al matí, als que s'hi afegirien dos trams més a una sola passada per la tarda.

Després de que el belga François Duval i el francès Patrick Pivato aconseguissin marcar el millor registre en el tram de proves del dijous amb el seu Škoda Fabia WRC privat, el divendres pel matí, en unes condicions de sec tot i les previsions de pluja, els qui sorprenien a bona part del gremi, eren els finlandesos de Ford Marcus Grönholm i Timo Rautiainen amb l'autoria dels tres primers escratxs; els quals aprofitaven que els màxims favorits a la victòria, Sébastien Loeb i Daniel Elena, tenien uns problemes de frens i reglatges en el seu Citroën Xsara WRC, si bé aquests només cedien 11,1 segons amb els líders. Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen, companys d'equip i compatriotes dels líders, marcaven el tercer millor registre en la primera prova especial, i conservaven aquesta posició malgrat que Dani Sordo i Marc Martí els hi anaven retallant distàncies fins a situar-les en 3 dècimes de segon al terme de la tercera prova especial.

Sébastien Loeb i Daniel Elena, tot i seguir lamentant un comportament subvirador en el seu cotxe, esdevenien la referència en quan a temps en el quart tram del dia per situar-se a 9,3 segons dels líders, mentre que Dani Sordo i Marc Martí hi aconseguien superar el Ford Focus RS WRC'06 de Mikko Hirvonen i Jarmo Lehtinen en la darrera posició de podi.

En les assistències de primera hora de la tarda, Sébastien Loeb i Daniel Elena finalment aconseguien posar a punt els reglatges del seu Citroën Xsara WRC, amb el que els campions del món aconseguirien marcar els dos últims millors temps de la jornada i fer-se amb el lideratge amb el primer d'ells. La millora entre els Kronos-Citroën coincidia amb uns problemes de turbo en els dos Ford Focus RS WRC'06 oficials, amb el què els de l'oval queien fins la desena i quinzena posició provisional, mentre que Dani Sordo i Marc Martí guanyaven una posició, i Xevi Pons i Carlos del Barrio esdevenien tercers.

Arribats a la neutralització de la primera jornada quan passaven 4 minuts de les 7 de la tarda del divendres, el resultat per a l'equip Kronos-Citroën era fantàstic, doncs Sébastien Loeb i Daniel Elena eren els primers classificats a la taula provisional, seguits de Dani Sordo i Marc Martí a 27,7 segons i de Xavier Pons i Carlos del Barrio a 1 minut i 1,5 segons del registre dels seus caps de files, motiu pel qual Marc van Dalen, director de Kronos, va donar ordres explícites de no atacar-se entre ells, si bé Xavier Pons i Carlos del Barrio no podien abaixar la guàrdia doncs a 24,1 segons tenien el Subaru Impreza S12 WRC de Petter Solberg i Phil Mills, mermats un cop més per l'horrible comportament de les Pirelli sobre asfalt, i a 31,1 segons el Peugeot 307 WRC d'Alex Bengué i Caroline Escudero i a 34,5 segons l'Škoda Fabia WRC de Jan Kopecký i Filip Schovánek.

La jornada sabatina ja tenia un format més clàssic en el seu context, un bucle de 3 trams en el que s'hi competia en dues ocasions per tal de generar 6 proves especials de 111,36 km cronometrats. Marcus Grönholm i Timo Rautiainen van sortir disposats a recuperar el temps perdut, i amb dos escratxs, el primer d'ells ex-aequo amb els seus companys d'equip així com François Duval i Patrick Pivato, i un segon millor temps en la darrera especial del bucle matinal, els finlandesos escalaven fins la sisena posició provisional per davant de Petter Solberg i Phil Mills, als quals els cronos no els hi sortien de cap de les maneres.

Per davant els tres Citroën Xsara WRC seguien comandant la taula provisional en completar el bucle del matí i mantenint les distàncies entre ells pràcticament iguals, mentre que els txecs Jan Kopecký i Filip Schovánek perdien una mica el contacte amb el Peugeot 307 WRC d'Alex Bengué i Caroline Escudero, per llavors quarts classificats a 29 segons del darrer graó del podi.

Peró en fer la segona passada pel tram de Duesaigües, quarta especial del dia i primera del bucle de la tarda, el Citroën Xsara WRC de Xavier Pons i Carlos del Barrio trepitjava la grava que embrutava un revolt i el pilot de Manlleu perdia el control del cotxe que queia uns 8 metres avall en el voral, si bé el cotxe no patia danys, retornar a pista era impossible, pel que la parella catalano-cantàbrica es veia obligada a abandonar. L'altra cara de la moneda a Duesaigües la oferien Dani Sordo i Marc Martí, quan la parella cantabro-catalana marcava el seu primer escratx en el mundial.

Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien un altre escratx en la cinquena prova sabatina i un segon millor temps en la sisena i última a 2,9 segons de la referència marcada per Sébastien Loeb i Daniel Elena, el que deixava als pilots de Ford separats per tan sols 4,1 segons del Peugeot 307 WRC d'Alex Bengué i Caroline Escudero, hereus de la darrera plaça de podi a 2 minuts i 5,4 segons del temps de Sébastien Loeb i Daniel Elena. Per davant de la parella francesa, Dani Sordo i Marc Martí entraven al parc tancat de Port Aventura quan passaven 3 minuts de les 6 de la tarda a 34,4 segons dels líders.

L'ordre del màxim responsable de Kronos-Citroën seguia vigent, amb el que l'interés dels 97,82 km de la tercera i última etapa, distribuits al llarg de 2 trams que es celebraven en dues ocasions per generar 4 proves especials, residia en veure si finalment Marcus Grönholm i Timo Rautiainen aconseguien situar el seu Ford Focus RS WRC'06 en places de podi. La parella finlandesa marcava els dos escratxs del bucle del matí i en el segon d'ells superava el Peugeot 307 WRC dels francesos Alex Bengué i Caroline Escudero per 6,6 segons. La ratxa dels finlandesos de Ford proseguia en les segones passades del bucle del migdia amb el que els finlandesos certificaven una treballada tercera posició.

Quan mancaven 4 minuts per 2 quarts de 3 de la tarda, els 56 equips participants que aconseguien completar el recorregut començaven a fer entrada al parc tancat de Salou, on mitja hora més tard s'hi celebrava la cerimònia del podi amb els campions del món en vigència, el francès Sébastien Loeb i el monegasc Daniel Elena, en el seu graó més alt. Els pilots només aconseguien acumular un total de 5 temps escratx al llarg de tot l'esdeveniment, però completaven els 346,37 km cronometrats en un temps final de 3 hores 22 minuts i 1,7 segons, 48,2 segons menys que el registre de Dani Sordo i Marc Martí, que pujaven junts per primera vegada a un podi absolut del mundial. Tot i marcar fins a 10 escratxs, Marcus Grönholm i Timo Rautiainen tancaven el podi català en completar el recorregut amb una demora de 1 minut i 45,8 segons.

Una averia del turbo va arruinar el ra·li de Grönholm-Rautiainen.

En categoria júnior, els britànics Kris Meeke i Glenn Patterson donaven un seriós correctiu a la resta del parc tancat imposant-se consecutivament en les tres primeres proves especials per tal d'assolir un coixí de 30,4 segons amb el cotxe homòleg dels txecs Martin Prokop i Jan Tománek. En la quarta prova especial però, tot se n'aniria enlaire per als líders, doncs aquests hi colisionaven amb el Ford Focus RS WRC'04 aturat en pista de Jari-Matti Latvala i Mikka Anttila, i els pilots en arrancar una roda al seu C2 S1600, es deixaven 2 minuts i 32,5 segons en l'especial i el lideratge, que aniria a mans de Martin Prokop i Jan Tománek, a la seva vegada autors del millor temps en la classe.

Afortunadament pels britànics, aquests van poder fer cap a les assistències posteriors per poder prosseguir el ral·li, si bé aquests en arribar-hi amb retard, els hi era aplicada una sanció de 3 minuts i mig, minant encara més les seves escassísimes opcions a victòria. Britànics i txecs guanyaven les dues últimes proves especials de la jornada, amb el que els uns feien entrada a Salou en la novena posició a 5 minuts i 9 dècimes del registre de referència en la categoria de l'altre, mentre que els belgues Bernd Cassier i Fréderic Miclotte es feien amb la segona posició de la categoria en la darrera prova especial del dia a 24,2 segons dels líders i per 8 dècimes de segon de marge vers els francesos Julien Pressac i Gilles de Turckheim.

Kris Meeke i Glenn Patterson s'imposaven en totes i cadascuna de les proves especials de la jornada sabatina per escalar fins a la quarta posició provisional tot aprofitant els incidents que els altres participants a la categoria anaven patint; mentre que el duel per la segona posició entre belgues i francesos estava rogent, una lluita en la que els italians Luca Betti i Piercarlo Capolongo també s'hi afegirien amb el segon millor temps en la segona passada per Vilaplana. Malaraudament per l'interés de la classe, francesos i italians no podien completar per la seva pròpia roda la darrera prova especial de la jornada, deixant pràcticament la classificació sentenciada amb Bernd Cassier i Fréderic Miclotte a 28,1 segons de Martin Prokop i Jan Tománek i l'eslovac Jozef Béreš i el txec Petr Starý a 1 minut i 59 segons dels líders txecs.

Diumenge Kris Meeke i Glenn Patterson completaven l'esdeveniment amb la mateixa tónica, el que va permetre als britànics aconseguir la tercera posició final a 1 minut i 5,4 segons dels guanyadors del ral·li, Martin Prokop i Jan Tománek. Bernd Cassier i Fréderic Miclotte no prenien cap mena de risc i es situaven entre els dos Citroën C2 S1600 a 42,3 segons dels guanyadors amb el seu Renault Clio S1600.

El 42è Ral·li Catalunya - Costa Daurada tot just era la segona cita en el calendari del campionat del món júnior després del Ral·li de Suècia, amb el que davant l'absència del guanyador de la ronda ivernal, el suec Per-Gunnar Andersson, es facilitava un empat en la primera posició a 10 punts entre els dos vencedors, per darrera seu, Josef Béreš, amb dues participacions, Patrik Sandell i Bernd Cassier, feien un triple empat a 8 punts.

Meeke-Patterson van dominar la categoria, pero en perdre una roda van facilitar la victòria de Prokop-Tománek.

En el campionat de pilots Sébatien Loeb sumava la seva segona victòria de la temporada i la segona consecutiva, tantes com el finlandès Marcus Grönholm, però aquest seguia pagant car el seu mal resultat de Mèxic, el qual començava a veure com el pilot alsacià s'anava escapant del seu abast. Dani Sordo gràcies al seu primer podi mundial, es situava en tercera posició provisional superant en tres punts l'austríac Manfred Stohl.

Pilot	Punts
Sébastien Loeb	36
Marcus Grönholm	27
Dani Sordo	14

En el campionat de marques la lluita per la primera posició estava força més renyida entre els Kronos-Citroën i els Ford que no pas en la individual de pilots, ja que el preparador belga només sumava els 10 punts de la victòria de Sébastien Loeb i Daniel Elena, mentre que els de l'oval sumaven un segon i un cinquè lloc en constructors, el que donava 12 punts als homes de Ford. Subaru, tot i tenir un ral·li dolent, aconseguia sumar 11 punts en situar les seves dues unitats en tercera i quarta posició del campionat de constructors, superant així l'equip privat d'OMV-Peugeot en la lluita per la tercera plaça.

Constructor	Punts
Kronos-Citroën	44
Ford	42
Subaru	31