Waldegård-Gallagher comandaven el ral·li de cap a peus acabant amb la mala estrugança del primer líder.
Amb 16 equips participants presents a Nairobi el dimecres 2 d'abril de 1986, el 34è Safari Rally tancava edició figurant com la quarta prova en el calendari del campionat del món de ral·lis. Si bé tradicionalment l'esdeveniment tenia lloc durant els dies de la festivitat de Setmana Santa, donant-se la sortida el dijous sant i l'arribada el dilluns de Pasqua, l'edició de 1986 es va veure desplaçada en dos dies pel desig de la FISA de tenir 3 setmanes entre cites del calendari; tanmateix el seu recorregut es veia escapçat vers altres edicions anteriors i la present comptava amb 4190 km competitius al llarg de 72 sectors selectius. La cita africana, puntuable per als campionats de marques, pilots i pilots de Grup A, acumulava fins a 69 equips inscrits en la seva llista oficial, baixant tots ells per la rampa de sortida el dissabte 29 de març de 1986 per tal d'iniciar la competició.
La jove promesa Lars-Erik Torph juntament amb Bo Thorszelius marcaven el seu primer podi al mundial.
En reduir-se la distància competitiva del programa, es perdien seccions tradicionals de la cita africana, i la primera de les 3 etapes seria la que més acusaria aquest retall, doncs no s'arribava fins a la tradicional parada de Mombasa, a la costa índica. Aquest primer escull del ral·li tenia en el seu programa un total de 20 controls horaris de 1287 km de distància, als quals se'ls hi donava inici el dissabte a les 10 del matí per tal de viatjar cap al sud-est del país, per després retornar cap a Nairobi on s'esperava la seva arribada l'endemà diumenge quan passessin 5 minuts de 3 quarts de 8 del matí.
El sector de Chyulu Hills suposava el primer problema pels participants, doncs les herbes havien crescut molt a la zona, el que dificultava enormement l'avenç dels pilots per la pista en no gaudir d'una bona visibilitat. Atentent les queixes dels tres principals equips oficials, Lancia, Peugeot i Toyota, els quals havien dut a terme intenses jornades prèvies d'entrenaments, els organitzadors accedien a retallar les herbes en aquelles porcions en les que estaven més altes, però en aquelles parts en les que la flora no havia estat tallada, els Lancia, que descartaven preparar el seu Delta S4 per un esdeveniment tan singular i optaven per un vell conegut sobre el terreny, el 037 Evo, veien com en haver-se d'aturar en diverses ocasions a netejar les herbes que s'acumulaven en el seu radiador, perdien terreny amb els seus rivals de Toyota i Peugeot.
Així, en arribar al Buffalo Lodge després dels primers vuit sectors competitius, Björn Waldegård i Fred Gallagher lideraven la taula classificatòria a bord d'un Toyota Celica TCT, acumulant només 10 minuts de penalització, 1 minut menys que no pas el guanyador de la darrera edició de la ronda keniana el finlandès Juha Kankkunen, el qual en aquesta edició en no ser dins l'equip Toyota, ja no comptava amb els serveis del copilot britànic que ara estava en el cotxe líder, sino que estava sent navegat pel seu copilot habitual al certamen mundial, el seu compatriota Juha Piironen. Els locals Shekhar Mehta, guanyador de fins a 5 edicions de la cita, i Rob Combes eren els tercers a 3 minuts del lideratge pilotant la segona unitat del Peugeot 205 T16 Evo2 superant en 1 i 2 minuts els dos Toyota Celica TCT oficials restants en mans de Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius i d'Erwin Weber i Gunther Wagner. Per trobar el primer Lancia calia baixar fins la sisena posició provisional, si bé a 6 minuts dels primers classificats, on hi empataven a temps els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero amb els locals Vic Preston jr i John Lyall, pilots que havien dut a terme en la seva majoria la preparació de l'esdeveniment.
Mentre els participants es dirigien cap als turons de Taita, els signes de pluja cada cop eren més manifestos, el que suposaria desempellegar-se de les molestes cortines de pols que feien impossibles els avançaments en carretera, arribats a Taita la pluja va caure amb molta intensitat, provocant la crescuda dels torrents en qüestió de minuts, tan que només els 18 primers participants van poder prosseguir el programa amb l'horari previst pels organitzadors, mentre que els restants hagueren d'esperar uns pocs minuts per a que el cabdal d'aigua baixés i poder continuar competint, doncs la pluja no va durar massa i el terreny estava tan sec, que s'eixugava immediatament.
Queia la nit i Markku Alén i Ilkka Kivimäki es quedaven sense bateria per una averia de l'alternador, sense llums ni neteja parabrises, els finlandesos van haver d'emprar un dels seus cotxes d'assistència ràpida com a pigall, però aquestes condicions distaven molt de ser les més adeqüades per afrontar les pistes kenianes i la parella de Lancia acabava patint un accident. Afortunadament hi havia gent a prop per tornar a colocar el 037 Evo sobre les seves quatre rodes, però Markku es lesionava la mà, precisant un vendatge per tal de reduir el dolor.
Els locals Shekhar Mehta i Rob Combes s'endarrerien quan se'ls hi trencava un semieix, mentre que Vic Preston jr i John Lyall havien de canviar les suspensions frontals del seu Lancia. Juha Kankkunen i Juha Piironen, portadors del número 1 sobre la seva porta i per tant els primers en pista, s'equivocaven en un encreuament i prenien rumb cap a Mombasa, ciutat que en aquesta edició ja no es visitava amb la retallada de la distància competitiva, per quan els finlandesos es van adonar de l'errada, Björn Waldegård i Fred Gallagher, participants que lluien el número 2 sobre la carrosseria del seu Toyota, ja havien passat per la via correcta i gaudien d'una visibilitat neta de pols en suspensió.
Així en arribar al reagrupament de Mtito Andrei, Björn Waldegård i Fred Gallagher incrementaven el seu gap vers Juha Kankkunen i Juha Piironen per situar-lo en 6 minuts, mentre Shekhar Mehta i Rob Combes es trobaven ja a 11 minuts del lideratge. Miki Biasion i Tiziano Siviero eren quarts a 14 minuts dels pilots de Toyota precedint en 7 i 10 minuts als companys de formació dels líders, és a dir a Lars-Erik Torph i Bo Thorsezlius, i a Erwin Weber i Gunther Wagner.
En sortir del reagrupament, els pilots tornaven a creuar els Chyulu Hills, on Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius s'equivocaven en un encreuament i prenien durant uns 7 km una via que no era la correcta, retornar a la pista adequada a través del seu propi núvol de pols, els suposava cedir uns 9 minuts. Tanmateix la densitat de la pols va propiciar que quan Shekhar Mehta i Rob Combes van frenar amb antelació per afrontar un gir, el Toyota Celica TCT d'Erwin Weber i Gunther Wagner que els hi venia per darrera els hi dongués un cop, com a conseqüència d'aquest xoc, els alemanys trencaven els fars frontals del seu cotxe, mentre que els locals de Peugeot veien com es foradava el seu radiador d'oli així com es malmetia el seu escapament.
En la recta final de la primera etapa, uns problemes amb els pneumàtics per part de Björn Waldegård i Fred Gallagher, tot i els esforços de Pirelli per tal d'oferir uns compostos capaços de suportar les puntes de 230 km/h dels Toyota, aquests es degradaven en excés, van permetre a Juha Kankkunen i Juha Piironen escurçar distàncies amb el lideratge i retornar així a la capital keniana el diumenge a primera hora del matí a 4 minuts del pilot suec i el copilot britànic. A Nairobi, Miki Biasion i Tiziano Siviero hi feien entrada ocupant la darrera plaça de podi a 15 minuts dels líders i precedint en 5, 8 i 12 minuts a Erwin Weber i Gunther Wagner, Shekhar Mehta i Rob Combes i a Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius respectivament. Els seus companys a la formació transalpina, Vic Preston jr i John Lyall i Markku Alén i Ilkka Kivimäki, figuraven en la vuitena i catorzena posició provisional a 59 i 83 minuts respectivament.
A les 4 de la tarda del mateix diumenge, es donava sortida als 38 equips participants que restaven en actiu per tal de que aquests poguessin afrontar la segona etapa del ral·li. Una etapa que dibuixava un bucle cap al nord, per després desplaçar-se cap a l'oest, aturar-se a Nyahuru per recuperar forces i retornar així al punt de sortida l'endemà dilluns a partir d'1 quart i mig de 10 del matí, després d'haver superat 19 seccions competitives de 1258 km de distància.
Poc després de sortir de Nairobi, Shekhar Mehta i Rob Combes s'havien d'aturar a la pista amb el seu Peugeot 205 T16 Evo2 envoltat per un núvol de vapor com a conseqüència d'haver rebentat el radiador; si bé la reparació es va portar a terme en només 25 minuts, aquest contratemps tenia lloc en el que a priori era una secció senzilla i que s'havia de superar sense penalitzacions. Més avançada la jornada, l'altre Peugeot, el pilotat per Juha Kankkunen i Juha Piironen, també precisava d'ajuda aèria quan els pilots malmetien les suspensions frontals del seu cotxe, com que l'hora de l'ocàs s'acostava, els mecànics van haver d'abandonar el lloc i els finlandesos van haver de completar la reparació per ells mateixos. Més endavant la parella encara perdria més temps a causa d'una averia en l'encès.
Però no només els del lleó estaven patint problemes, sinó que els Lancia també estaven coneixent els seus, per una banda els més ben classificats a la taula provisional, els italians Miki Biasion i Tiziano Siviero, s'endarrerien en uns 25 minuts quan la corretja de l'alternador els hi saltava, emportant-se amb ella la del compressor, no gaire més tard, Vic Preston jr i John Lyall bolcaven el seu 037 Evo, i si bé els kenians s'esforçaven de valent per tal de tornar a posar el seu cotxe sobre les seves 4 rodes, aquest estava tan malmès amb la rebolcada que continuar competint era impossible.
Amb tots aquests incidents per part de 2 dels 3 equips oficials, en el moment d'entrada al reagrupament de Nyahuru a quarts de 10 de la nit del mateix diumenge, el triplet de Toyota estava consumat amb Björn Waldegård i Fred Gallagher al capdavant de la taula per 25 minuts de marge amb Erwin Weber i Gunther Wagner i 28 minuts en relació a Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius. A les portes de les posicions de podi s'hi trobaven Juha Kankkunen i Juha Piironen a 20 minuts de l'últim dels 3 Toyota, mentre que Miki Biasion i Tiziano Siviero eren cinquens a mitja hora del finlandesos de Peugeot.
A 2 quarts de 4 de la matinada l'activitat per les pistes es reprenia i Björn Waldegård i Fred Gallagher decidien fer una parada al cap de poca estona per tal de poder reparar la vàlvula del turbo, això significava que els líders deixaven d'obrir pista i que ara aquests es trobessin enmig de l'estela de pols que anaven aixecant al seu pas els seus companys d'equip. Per sort seva aquesta estela no va tardar massa en dissipar-se, d'una banda Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius s'hagueren d'aturar a canviar una roda punxada, mentre que per una altra Erwin Weber i Gunther Wagner hagueren de fer un canvi de rodes i una provisió de carburant que els líders no van precisar, resituant-se de nou com els primers en pista.
La corretja de l'alternador tornava a saltar en el Lancia 037 de Miki Biasion i Tiziano Siviero, però en aquesta ocasió l'increment de temperatura de motor assolit, va acabar provocant la deformació de la junta de culata. Malgrat que els mecànics van injectar un producte segellant per a que els italians poguessin prosseguir amb la competició, finalment el cotxe va completar el recorregut cap a Nairobi dalt de la grua.
Juha Kankkunen i Juha Piironen colisionaven contra un mur a causa d'haver de pilotar enmig de l'estela de pols d'un altre participant, amb el que els finlandesos s'endarrerien encara més en haver de canviar un braç de suspensió, un disc de fre i un palier, habilitant que Markku Alén i Ilkka Kivimäki poguessin assolir la quarta posició provisional per estret marge. Els companys dels primers a Peugeot, Shekhar Mehta i Rob Combes, també tenien problemes quan no podien tornar a posar en marxa el seu cotxe després d'una aturada per canviar les rodes, un temps perdut al que després s'hi afegiria l'invertit per canviar l'embragatge de la seva unitat just abans d'entrar a Nairobi.
Així doncs, a partir d'1 quart i mig de 10 del matí del dilluns de Pasqua, els 25 participants que restaven en actiu començaven a entrar al parc tancat de la capital keniana i amb els 3 Toyota Celica TCT oficials copant les 3 posicions de podi. Björn Waldegård i Fred Gallagher es mantenien com a líders de l'esdeveniment amb 30 minuts de coixí amb Erwin Weber i Gunther Wagner i amb 54 minuts en relació a Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius. Markku Alén i Ilkka Kivimäki eren quarts a 1 hora i 3 minuts dels darrers pilots de Toyota i amb 1 minut de marge vers Juha Kankkunen i Juha Piironen, gràcies a que els pilots de Lancia no coneixien cap contratemps important al llarg de la jornada, tret d'un incident amb uns nens prop de Saba Saba, els quals estaven enmig de la via i una d'elles en tornar sobre els seus passos, es va topar amb el 037 Evo que realitzava una maniobra evasiva, finalment l'accident es va resoldre amb una trucada a l'helicòpter d'assistència que evacuava la nena contusionada cap a l'hospital, afortunadament al centre sanitari es va poder comprovar que la menor no tenia lesions d'importància, aliviant així la culpabilitat que sentia el pilot de Hèlsinki.
Sobre el programa la tercera i última etapa era la més dura de totes, amb el seu tradicional viatge cap a l'oest passant pels peus del Llac Victòria per creuar els turons de Cherengani i arribar així a Eldoret, des d'on retornarien a la capital. La sortida es celebrava la mitjanit del dimarts 1 d'abril, mentre que l'arribada es programava per l'endemà dimecres a partir de les 10 del matí després d'haver aconseguit superar 27 seccions competitives de 1645 km de distància.
Poc després de prendre la sortida Björn Waldegård i Fred Gallagher coneixien el primer contratemps seriós al llarg del ral·li, quan una boixa posterior del seu Celica TCT es trencava. Per sort seva, el cotxe d'assistència no era massa lluny i tot l'eix posterior es canviava amb una notable celeritat; els líders només s'hi deixaven una mitja hora en l'incident, però els mecànics es quedaven clavats a terra en haver de cedir peces del seu cotxe al de competició.
La preocupació en l'equip Toyota creixia quan els alemanys Erwin Weber i Gunther Wagner també s'havien d'aturar per un problema amb l'eix posterior, motiu pel qual es van enviar peces noves des d'Europa amb avió. En el cas dels germànics però, tornar a la competició els va costar prop d'una hora, doncs l'averia es produia en una secció entre dues carreteres i els pilots describien el punt en el que es trobaven aturats com al cap d'uns quilòmetres de la carretera, en un primer instant l'helicòpter els buscava per la zona propera de la carretera equivocada i donar finalment amb ells va tenir un gran cost en quan a minuts.
Després d'aquestes dues averies Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius pujaven fins la segona posició a 28 minuts de Björn Waldegård i Fred Gallagher a l'arribada a Eldoret, mentre que Ewrin Weber i Gunther Wagner baixaven fins la tercera a 1 hora i 3 minuts dels seus companys d'equip líders i amb només 5 minuts de marge amb Juha Kankkunen i Juha Piironen, els quals a la seva vegada havien aconseguit superar el Lancia 037 Evo de Markku Alén i Ilkka Kivimäki per 12 minuts.
Després d'un llarg descans a Eldoret per tal de que l'arribada a Nairobi es produís sota els raigs del sol, Juha Kankkunen i Juha Piironen atacaven fort i es feien amb la darrera plaça de podi en superar a Erwin Weber i Gunther Wagner, just abans de que una nova averia elèctrica, així com problemes amb el turbo i la caixa de canvis, els feren perdre prop d'una hora en la classificació així com dues posicions a la taula. Per la seva banda els alemanys de Toyota colisionaven contra el cotxe d'un vilatà, quan aquest frenava de cop davant seu, i si bé l'accident només els suposava una petita fuga en el radiador, Markku Alén i Ilkka Kivimäki feien seva la tercera posició provisional.
Retornats a Nairobi quan les manetes del rellotge indicaven que eren les 10 del matí del dimecres 2 d'abril de 1986, i per tant sense més possibilitats per al drama, el 34è Safari Rally es donava oficialment per conclòs amb la victòria final de Björn Waldegård i Fred Gallagher; els pilots, que aconseguien el lideratge de la taula classificatòria des dels primers compassos de l'edició, trencaven així amb la maledicció de que el primer líder, era el primer en abandonar, alhora que donaven a la marca nipona la seva tercera victòria consecutiva a l'esdeveniment kenià. La parella completava els 4190 km competitius amb un retard de 5 hores i 6 minuts sobre el temps que els organitzadors havien establert, mentre que els seus companys suecs Lars-Erik Torph i Bo Thorszelius, hi invertien 28 minuts més i pujaven per primera vegada en la seva carrera a un podi del mundial. La tenacitat i constància de Markku Alén i Ilkka Kivimäki els portà finalment a pujar dalt del podi, si bé aquests ho feien a 1 hora i 6 minuts del registre dels guanyadors i per només 8 minuts de marge amb el tercer Toyota Celica TCT present, el dels alemanys Erwin Weber i Gunther Wagner.
Una averia d'última hora va impedir el triplet de Toyota, sent Markku Alén i Ilkka Kivimäki qui pujaven a l'ultim calaix del podi.
En la categoria de Grup A, reservada als turismes, els Volkswagen Golf GTi que lideraven la categoria feien la seva estrena oficial a l'esdeveniment africà; trobant-se davant seu i com a pràcticament única oposició, els Subaru RX Turbo oficials confiats en mans dels locals Mike Kirkland i Robin Nixon i de Frank Tundo i Quentin Thompson, així com dels neozelandesos Possum Bourne i Mike Fletcher.
La tracció integral conferia un avantatge als cotxes nipons sobre el terreny al llarg de la primera etapa, i així Mike Kirkland i Robin Nixon feien la primera entrada al parc tancat de Nairobi ocupant la primera posició de la categoria, i setena absoluta, amb 3 minuts de marge vers els seus companys Possum Bourne i Mike Fletcher. Malgrat ser cotxes de tracció, els de la Baixa Saxònia no queien massa lluny però, i Kenneth Eriksson i Peter Diekmann eren els tercers classificats provisionals de la classe a 10 minuts dels seus més immediats precursors.
Un accident deixava fora de concurs el Subaru RX Turbo de Possum Bourne i Mike Fletcher poc després de que aquests sortissin del reagrupament de Nyahururu, amb el que els homes de Volkswagen guanyaven una posició, si bé les distàncies entre els dos caps de files dels dos equips s'havia eixamplat fins a situar-se en els 31 minuts que constaven a l'entrada al parc tancat de Nairobi el dilluns al matí.
Ja en la tercera i última etapa del programa, Kenneth Eriksson i Peter Diekmann coneixien la desgràcia quan arran d'un salt els pilots trencaven la direcció del seu Volkswagen Golf GTi, i en perdre el control del cotxe, aquests envestien uns espectadors mal situats en un lloc de risc. Com a conseqüència de l'impacte, un espectador moria a l'acte, sent aquesta la primera mort en els 34 anys de ral·li; com a mostra de respecte, el pilot suec i el copilot alemany es retiraven del ral·li, amb el que el camí esdevenia encara més planer per a Mike Kirkland i Robin Nixon cap a la victòria, i sobretot per a un Subaru, doncs els seus companys i compatriotes Frank Tundo i Quentin Thompson els passaven a escudar en la classificació amb més de 4 hores de marge amb el Volkswagen Golf GTi de Franz Wittman i Mathias Feltz, tercers classificats provisionals per llavors.
Finalment la victòria corresponia a Mike Kirkland i Robin Nixon per 34 minuts de marge amb Frank Tundo i Quentin Thompson, amb el que els kenians empataven a 13 punts amb els 3 guanyadors de les 3 rondes prèvies del calendari en la tercera plaça provisional del seu campionat. D'altra banda, els 9 punts que li suposaven a Franz Wittman haver completat el ral·li en la tercera posició, situaven a l'austríac en la segona plaça del certamen a 3 punts del seu company i líder provisional del campionat, el suec Kenneth Eriksson, el qual es mantenia amb els 19 punts acumulats a la sortida del Ral·li de Suècia.
La tracció integral dels Subaru es va imposar per sobre de la tracció dels Volkswagen, dominadors de la categoria A als ral·lis europeus.
En el certamen de pilots, la victòria i segona posició que hi aconseguien els suecs Björn Waldegård i Lars-Erik Torph eren un tan irrellevants, doncs Toyota no feia un seguiment exhastiu del campionat, sino que reservava els seus cotxes i pilots per aquelles cites en les que els seus Celica TCT podien esdevenir una referència. Així davant l'absència d'Henri Toivonen a la cita keniana, d'una banda Juha Kankkunen eixamplava en 8 punts més el gap que el separava del seu compatriota, mentre que el seu company d'equip, Markku Alén, el superava per 7 punts.
Pilot |
Punts |
 Juha Kankkunen
|
|
Markku Alén
|
|
Henri Toivonen
 Joaquim Moutinho
 Björn Waldegård
|
|
En el campionat de constructors es vivia una situació paral·lela al de pilots, i Toyota no feia més que sumar els seus primers punts en el certamen. En el punt més calent de la classificació, Lancia guanyava la batalla particular que mantenia als seus màxims rivals de Peugeot, i d'aquesta manera els italians trencaven l'empat que mantenien amb els francesos a la sortida del Ral·li de Suècia per tan sols 4 punts de marge. Audi, que no aconseguia sumar cap punt a l'esdeveniment, conservava la tercera plaça per 9 punts de marge amb Toyota.
Constructor |
Punts |
 Lancia
|
|
 Peugeot
|
|
 Audi
|
|
Richard Burns 
Subaru
Ford
Mitsubishi
Peugeot